V
A meitat del descens
d'un llarg tram de graons, els guàrdies que l’escortaven aparentment van
decidir que ja havien carregat amb ella prou i la van deixar anar perquè
caminés pel seu propi peu. A part d'un brunzit perllongat en els seus músculs,
la Mara s'havia recuperat completament, però va tenir la cura de mantenir per
al seu benefici un feble trontoll durant la resta del descens. Els fuets
neurònics eren la glorificació definitiva del salvatgisme i la degradació, just
la classe de cosa que els esbirros d’en Praysh usarien com el seu persuasor
primari, i no tenia cap intenció de deixar-los que sabessin com de ràpid es
podia recuperar dels seus efectes.
Els pous de llim
estaven en el nivell més baix de la fortalesa, compost d'una sèrie de trinxeres
interconnectades d'uns dos metres d'ample i cent de llarg excavades a terra. A
les passarel·les entre elles es passejaven els guàrdies drach'nam, picant de
mans ociosament els seus fuets o jugant amb les empunyadures dels seus
ganivets. Potser dues-centes dones, la majoria d'elles d'aspecte juvenil,
avançaven lentament introduïdes fins a la cintura en l'humit fems gris dels
pous, doblegades sobre la seva esquena i excavant en el llim amb els braços,
amb la cara a escassos centímetres de la superfície. Totes les que la Mara va
poder veure tenien una idèntica expressió de pura desesperació, tant era així
que un calfred la va travessar.
- Ho explicaré només
una vegada - va dir el capatàs, gesticulant gairebé amistosament cap als pous -.
El llim nutrient d'aquí és la llar de les crisàlides de les criatures krizar
que la seva Primera Grandesa fa servir per patrullar les seves terres. Les
crisàlides posseeixen una dura closca i són el·lipsoïdals, aproximadament de la
mida d'un dels teus patètics i petits polzes. El teu treball és trobar aquelles
que estiguin començant a sortir de les seves closques i dipositar-les en la
passarel·la, on seran recuperades, aquestes es recuperaran i traslladaran al
viver principal.
- Com sabré quan
estan llestes...?
- Sabràs quan estan
llestes quan comencin a bellugar-se i a obrir-se pas a l'exterior mastegant la
closca - la va tallar bruscament el capatàs. Un parell de caps es van tornar
davant el sobtat to aspre, la majoria de les dones no es va molestar a alçar la
vista -. I no intentis recollir simplement totes les que trobis. Si les
crisàlides estan fora massa temps abans que estiguin llestes, moriran.
Va onejar el seu
fuet davant del seu nas.
- I les crisàlides
mortes ens fan molt infeliços. Entesos?
La Mara va empassar
saliva, forçant-se a retrocedir espantada.
- Sí, senyor - va
murmurar.
- Bé - va dir el
capatàs, tornant de nou al seu to amistós, mostrant clarament que era un ésser
que gaudia amb el seu treball -. El pelatge del teu cap és d'un color
interessant. No et servirà de res en els pous; potser t'interessaria
vendre-me'l.
- A canvi de què? -
preguntar la Mara cautelosament.
- Favors. Més
menjar, potser, o altres atencions.
La Mara va reprimir
una ganyota. Pensar en el seu cabell penjant de la paret de trofeus d'un
capatàs d'esclaus era absolutament detestable. Però d'altra banda, ell
probablement podria prendre-li sense pagar a canvi res en absolut si així ho
decidia. Amb sort, ella no hi seria el temps suficient perquè ell ho aconseguís.
- Puc pensar-m'ho? -
va preguntar tímidament.
Ell va arronsar les
espatlles. Clarament, això era simplement un entreteniment per ajudar a passar
el temps.
- Si vols. Ah, una
cosa més. Si no aconsegueixes treure les crisàlides prou ràpid, començaran a
excavar a través de les closques pel seu compte. No hi ha problema amb això,
però alhora els palps de les seves boques sempre són el primer que surten. Si
aconsegueixen entrar en la teva pell, necessitaràs un viatge a l'establiment
metge per extreure'ls.
-Oh - va dir la Mara
amb un fil de veu. Ara, això era informació molt útil -. Fa mal?
Ell li va oferir un
d'aquells somriures malvats que els drach'nam feien tan bé.
- No més que el
fuet. Ara entra allà.
La Mara va abaixar
la vista cap al seu vestit de salt.
- Però...
Ni tan sols va tenir
una oportunitat d'acabar la seva protesta. Posant-li un braç gegantí per
darrere de la cintura, el capatàs la va empènyer fora de la passarel·la cap a
la trinxera més propera.
Aterrant, va
aconseguir mantenir l'equilibri, mantenint el cap i la major part del tronc
fora del llim. Però l'impacte va enviar una onada d'espès fems humit esquitxant
les treballadores més properes.
- Ho sento - es va
disculpar.
Una de les dones la
va mirar, amb un grumoll de llim relliscant lentament per la galta.
- No es preocupi per
això - va dir amb una veu que sonava més morta que viva -. No es preocupi per
embrutar-se, tampoc. Mai tornarà a estar neta.
Un fuet neurònic va
cruixir amenaçadorament sobre el seu cap. La Mara es va allunyar, però l'altra
dona no va semblar notar-ho o donar-li importància, sinó que va seguir excavant
en el llim. Amb l'estómac retorçant-se de fàstic, la Mara va introduir els braços
al fems humit i va començar a treballar.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada