Ofensiva (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

La Leia estava preparant l'equipatge quan C3PO va obrir la porta i va fer passar a l’Èlegos A'Kla. El caamasià portava sobre les espatlles una túnica daurada amb un subtil brodat de fil porpra que imitava la coloració del seu rostre i les espatlles. L’Èlegos va somriure breument i va rebutjar l'oferiment de C3PO d'agafar la seva túnica.

Ella va sospirar.

-Vaig creure que a aquestes hores estaria preparada, però no he acabat de fer l'equipatge. No sé quan tornaré i m'agradaria emportar-me unes quantes coses.

-Pren-te el temps que vulguis –L’Èlegos va arronsar les espatlles -. Si no hagués estat per les meves obligacions amb el Senat, ens hauríem marxat fa una setmana.

La Leia li va fer passar al saló de la suite de dues plantes. El caamasià es va asseure en una de les butaques de pell de nerf orientats cap al gran finestral que donava al paisatge urbà de Coruscant. Un passadís orientat al sud conduïa a l'estudi d'ella, que en el passat va ser l'habitació dels nens, i a una estada petita que va pertànyer a laJaina i que, des del seu ingrés a l'acadèmia, s'havia convertit en la cambra de convidats. L'habitació principal era al pis de dalt, al qual s'accedia per una escala de cargol construïda contra la paret del fons. La cuina estava instal·lada al nord del saló, amb un petit menjador entre les dues estances.

La Leia va introduir un petit holocub en una bossa i va començar a tancar els fermalls.

-El Senat no va voler deixar-te partir immediatament? - Va dir la dona.

-Per començar, dubto que volguessin deixar-me marxar, però no tenien elecció. Em van assignar tasques del comitè i em van donar feina pendent. La meva filla l’està acabant per mi. La Relegy serà el meu contacte amb el Senat en la meva absència. Per això no he pogut contactar amb tu més sovint.

-Però la teva filla sí que ho ha fet, així que sabia el del teu retard -La Leia es va redreçar i va mirar les tres maletes vermelles que havia saturat de roba i altres coses que no podia deixar. Me'n vaig anar d'Alderaan amb menys que això. I aquí estic, un quart de segle després, i torno a ser una refugiada... Encara que aquesta vegada de la meva consciència més que d'algun acte extern -. Hauria d'haver estat a punt abans, però se m'amunteguen les coses.

Abans que pogués explicar-se va veure que els forats del nas de l’Èlegos s'estremien i que la mirada del caamasià s'elevava per sobre d'ella. La Leia es va girar i va veure el seu marit, Han, dret a la porta i amb les mans recolzades a la llinda. La visió li va provocar un estremiment perquè l'expressió ullerosa i la postura d'en Han li recordaven massa al seu aspecte quan va ser congelat en carbonita. La Leia va voler creure que les ombres sota els seus ulls eren un joc de llums, però no podia enganyar-se a si mateixa.

Va sentir a l’Èlegos aixecant-se del seient.

- Capità Solo.

En Han alçà el cap lentament i va aclucar els ulls sentint aquella veu.

- Un caamasià? Èlegos, no? Un senador?

-Sí.

En Han va avançar maldestrament i va estar a punt de caure per les escales. Es va agafar a la barana, va baixar un parell de graons més i va lliscar pel passamans. Es va redreçar de nou, va saltar fins a terra i va passar per davant de la Leia. Amb un grunyit, es va deixar caure en una de les cadires davant l’Èlegos. A la llum del finestral, l'arc de Sant Martí de taques de la túnica antany blanca d’en Han era evident, així com la brutícia acumulada en els punys, el coll i els colzes. Tenia les botes destrossades, els pantalons arrugats i els cabells completament bruts. Es va passar la mà per la barba incipient, i fent-ho va mostrar les ungles negres.

- Tinc una pregunta, Èlegos.

-Si està a la meva mà respondre, ho faré.

En Han va assentir com si el cap se li balancegés sobre la columna en lloc d'estar connectada per músculs.

-Tinc entès que els caamasians teniu records, forts records.

La Leia va estendre una mà cap a l’Èlegos.

- Disculpa’m, Èlegos. Jo vaig saber això pel Luke i vaig pensar que el meu marit...

El caamasià va negar amb el cap.

- No tinc cap dubte que tots heu de conèixer els nostres memniis. Els esdeveniments especials de les nostres vides generen records que som capaços d'intercanviar entre nosaltres i amb alguns Jedi. Però han de ser records forts i poderosos per esdevenir memniis.

- Sí, els més forts solen ser els que prevalen –En Han es va quedar mirant fixament algun punt entre la paret i el finestral. Va romandre callat un moment i després va clavar una dura mirada a l’Èlegos -. El que vull saber és el següent. Com us lliureu d'ells? Com us els traieu del cap?

El to torturat de la veu d’en Han va ser com una vibronavalla traspassant el cor de la Leia.

-Oh, Han..

Ell va alçar una mà per aturar-la. El seu gest es va endurir.

-Com ho feu, Èlegos?

El caamasià va alçar la barbeta.

-No podem alliberar-nos, capità Solo. En compartir-los compartim la càrrega que comporten, però mai podem lliurar-nos per complet d'ells.

En Han va deixar anar un grunyit i es va tirar cap endavant a la cadira, tapant-se els ulls amb les mans.

-Jo me'ls arrencaria si sabés que això m'anava a impedir veure..., ja sap. Ho faria, de debò. No puc deixar de veure’l..., de veure’l..., de veure’l morir...

El to de la seva veu es va convertir en un murmuri baix, dur, cru i esquinçat com ferrociment trencat.

-Allà estava ell. Hi havia salvat el meu fill. Hi havia salvat a l’Ànakin. El va alçar cap als meus braços. Després, quan vaig tornar a veure’l, una ràfega de vent el va fer caure i va enderrocar un edifici damunt d'ell, però es va aixecar. Estava sagnant i ferit, però es va aixecar de nou. Es va posar dempeus i va elevar els braços cap a mi. Va elevar els braços cap a mi perquè pogués salvar-lo, tal com ell havia salvat a l’Ànakin.

La veu d’en Han es va apagar. La nou li pujava i li baixava.

-Jo el vaig veure, entens el que és això? El vaig veure allà quan la lluna va col·lisionar amb Sernpidal. L'aire es va cremar i ell hi era, rugint i cridant. La llum el va carbonitzar. Només era una silueta. I després el va consumir. Vaig veure els seus ossos. També es van quedar negres, i després blancs, tan blancs que no podia mirar-los. I després res –En Han es va netejar el nas amb la mà -. El meu millor amic, el meu únic amic veritable, i el vaig deixar morir. Com vaig a viure amb això? Com m'ho trec del cap? Digues-m'ho.

L’Èlegos va parlar suaument, però amb una força que ressonava en el lleu murmuri.

-El que recorda és en part el que va veure i en part el que tem. Es veu a vostè mateix com si li hagués fallat i pensa que és així com el va veure ell en l'últim moment, però això no té per què ser així. Els records mai són tan clars.

- Tu no pots saber-ho, no vas estar allà.

-No, però he estat en situacions similars -el caamasià es va asseure en un puf, i la seva túnica es va escampar per terra al seu voltant -. La primera vegada que vaig empunyar una pistola làser vaig disparar tres homes. Els vaig veure trontollar i caure. Els vaig veure morir i vaig saber que portaria amb mi aquest record per sempre, el record d'haver-los assassinat. Després m'ho van explicar: la pistola làser estava adaptada únicament per atordir. Jo estava en un error, i potser tu també ho siguis.

En Han va negar amb el cap, desafiant.

- Chewie era el meu amic. Comptava amb mi i jo li vaig fallar.

- No crec que ell ho veiés així.

En Han va fer un intent de somriure.

-No el coneixies. Tu què sabràs?

L’Èlegos va recolzar una mà al genoll de l'home.

- No el vaig conèixer, però he sentit parlar d'ell durant dècades. Només això que m'acaba d'explicar, que va salvar al seu fill, m'indica quan l'estimava.

- No podia estimar-me. Chewie va morir odiant-me. El vaig abandonar allà, el vaig deixar allà i va morir. Els seus últims pensaments estaven plens d'odi cap a mi.

- No, Han, no -La Leia es va posar de genolls al costat d’en Han i el va agafar del braç -. No pots pensar això.

- Jo hi era, Leia. Vaig estar molt a prop de salvar-lo i li vaig fallar. El vaig deixar allà i va morir.

- Al marge del que vostè pensi, capità Solo, Chewbacca no compartia aquesta opinió.

- Què? Com pots saber el que estava pensant ell?

-Igual que vostè -el caamasià va parpellejar amb els seus ulls violetes -. Va salvar al seu fill. I, per a ell, l’Ànakin li va salvar a vostè pilotant el Falcó Mil·lenari cap a un lloc segur. Així que en Chewbacca va salvar-lo una vegada més a través del seu fill. Ara no pot veure-ho, però acabarà adonant-se que aquesta és la veritat. Quan revisqui aquest record, pensi-ho. Un heroi tan noble com Chewbacca no podia haver fet una altra cosa que alegrar-se d’adonar-se que vostè s'anava a salvar. I si pensa alguna cosa pitjor li estarà subestimant.

En Han es va aixecar d'un salt, tirant la cadira cap enrere.

-Com t'atreveixes? Com t'atreveixes a venir a casa meva i dir-me que jo subestimo al meu amic? Quin dret tens?

L’Èlegos es va aixecar lentament i va estendre les mans davant d’en Han.

-Disculpi’m si li he ofès, capità Solo. M'he ficat en el seu dolor. Ha estat un atreviment.

Es va inclinar davant la Leia.

-Les meves disculpes a tu també. Ara he de marxar.

-No et molestis –En Han va avançar a gambades fins a la porta -. 3PO, busca a la comissaria de Coruscant les primeres entrades que encapçalin la llista d'informes d'incidents. Passa-me-les per l'intercomunicador.

La Leia es va aixecar.

-Han, no te’n vagis. Falta poc perquè em marxi.

-Ja ho sé. A salvar una altra vegada la galàxia, aquesta és la meva Leia -no es va girar per mirar-la i es va limitar a arronsar les espatlles -. Espero que tinguis més sort que jo. No vaig poder ni salvar una sola persona.

La porta de l'habitació es va tancar darrera de l'esquena d’en Han Solo. C3PO, amb el cap inclinat, va mirar la Leia.

- Senyora? Què faig jo?

La Leia va tancar els ulls i va sospirar.

- Aconsegueix la llista i dóna-li. Truca a Wedge o algun altre membre retirat del Murri. Hobbie o Janson, algun estarà desocupat i podrà vigilar-lo. I cuida'l bé quan torni.

Va sentir una mà a l'espatlla.

-Leia, puc anar sol a la Vora. Queda't a tenir cura del teu marit. Jo informaré per tu.

Ella va obrir els ulls i va recolzar la seva mà en la de l’Èlegos.

-No, Èlegos, he d'anar. Malgrat el seu profund sofriment, en Han està bé. Vull quedar-me, ho desitjo amb tot el meu ésser, però he de marxar. Hi ha altres que no poden anar-se'n, així que la seva salvació depèn de nosaltres. En Han pot cuidar-se sol, i haurà de fer-ho.

 Següent