Capítol 13
La Jaina estava
asseguda sobre l'espatlla d’en Chewbacca amb en Jacen al seu costat. Chewie
mantenia al petit Ànakin enganxat al seu pit amb un braç, i va usar la seva mà
lliure per agafar a un Guardià pel coll i sacsejar-lo salvatgement. El Guardià
va aferrar la seva espasa de llum, però la Jaina no tenia cap por de l'arma.
Sabia que l'espasa de llum esclataria quan el Guardià intentés activar-la. El
Guardià ho va intentar i l'espasa de llum va quedar embolicada en espurnes i li
va cremar la mà, i després va esclatar i va escampar els fragments dels seus
components per terra. La Jaina es va alegrar.
En Chewbacca va
tornar a sacsejar-lo.
- Em rendeixo! -Va
cridar el Guardià-. Pareu, si us plau... -En Chewbacca el va tornar a sacsejar
i el va deixar anar.
El Guardià es va fer
un cabdell a terra.
Tots els nens
corrien d'un costat a un altre cridant i udolant, agafant-se a les cames dels
Guardians o mossegant-los, posant-los la traveta i fugint abans que poguessin
reaccionar. La Lusa i el wyrwulf del senyor Camarlenc actuaven en equip, i
s'estaven divertint enormement amb ells. La Lusa es llançava a la càrrega i
girava cua per tirar-los guitzes, mentre el wyrwulf s’ajupia darrere dels
genolls del Guardià. El Guardià retrocedia i queia sobre del wyrwulf. La Lusa
reia, el wyrwulf deixava anar un udol i els dos s'allunyaven corrent.
Si el Guardià no
retrocedia, la Lusa s'encarregava de tirar-lo a terra amb els seus cascos. De
vegades tirava guitzes fins i tot quan no era realment necessari que ho fes.
Els Guardians havien
portat uns quants convidats a un racó de l'auditori. La Jaina no sabia per què
estaven intentant impedir que els convidats sortissin de l'edifici. Potser
l’Hethrir volia utilitzar-los per alimentar el monstre daurat. Molts convidats
havien escapat, deixant als nens a l'auditori.
Els Guardians
podrien haver escapat si haguessin permès que els convidats fugissin, i fins i
tot podrien haver vençut ja que el seu nombre era molt superior al dels amics
de la Jaina. Però no podien utilitzar les seves espases de llum i no tenien a
l’Hethrir perquè els digués el que havien de fer, i això feia que estiguessin
perduts.
En Chewbacca va
agafar a un altre Guardià, el va sacsejar i va deixar que caigués a terra. El
Guardià va intentar aixecar-se i en Chewie va tornar a agafar-lo, el va
sacsejar i va estendre el braç fins que el Guardià va quedar suspès a un parell
de metres d'altura abans de deixar-lo anar. El Guardià va caure a terra i es va
quedar immòbil.
La dona que havia
baixat pel pendent amb el seu pare i l'oncle Luke va deixar que uns quants
Guardians es llancessin sobre ella, i després es va ajupir àgilment i va
esquivar el seu atac. Els Guardians van xocar uns amb els altres, i la dona va
agafar els seus braços, els va recargolar i va fer que els Guardians caiguessin
a terra. Després els va estripar les mànigues fins als colzes i els va lligar
els braços a l'esquena, i després va estripar els camals dels seus pantalons
fins a mitja cama i va usar els trossos de tela per lligar-los els genolls.
En Chewbacca i
l'amiga del seu pare van avançar cap als dos últims Guardians que quedaven
drets. Els Guardians van enarborar les empunyadures de les seves inservibles
espases de llum.
La Jaina es va
alegrar que els Guardians no poguessin utilitzar les seves espases de llum en
aquell lloc tan estrany, però també ho lamentava perquè això volia dir que ella
no podia fer res per ajudar en la baralla.
«Tant de bo tingués
quatre potes i peülles com la Lusa! -Va pensar-. O uns ullals enormes com el
wyrwulf del senyor Camarlenc...»
Els dos últims
Guardians van deixar anar les seves espases de llum i van caure de genolls.
L'amiga del seu pare
es va inclinar per lligar-los. La Jaina es va deixar relliscar per l'esquena
d’en Chewbacca agafant-se al seu pelatge fins a arribar a terra, i va córrer
cap a la Lusa i la va abraçar. La Lusa es va inclinar i va abraçar a la Jaina,
i va fregar la coroneta de la Jaina amb el seu front i les seves banyes. Les
banyes de la Lusa ja s'havien obert pas a través del vellut. En comptes de ser
unes suaus protuberàncies recobertes de pèls vermells, les noves banyes de la
Lusa eren transparents i tan durs com el diamant, i la Jaina va sentir la llisa
frescor del petit solc que corria en espiral al llarg d'ells.
-Gràcies, Jaina -va
murmurar la Lusa-. Gràcies, gràcies... La Jaina es va posar a plorar.
Uns quants convidats
estaven intentant escapar sigil·losament del racó en el qual havien estat
retinguts pels Guardians. En Chewbacca va grunyir, i els convidats es van
afanyar a quedar-se quiets.
Però el rugit d’en
Chewbacca no va espantar gens ni mica als nens, i tots es van apilotar al seu
voltant. La Jaina va veure que l'amiga del seu pare també hi era.
- Te'n recordes de
mi? -Li va preguntar al Chewbacca-. He canviat, però sóc la Xaverri.
El wookiee va deixar
escapar un esbufec de sorpresa, i
després va posar suaument una de les seves enormes mans sobre la seva espatlla.
La Xaverri li va donar uns copets al canell.
-Pare... –Va
ploriquejar l’Ànakin-. Torna, pare!
Tots es van tornar
cap a l'esfera d'or fos. L’Ànakin va estendre les mans cap a la superfície
resplendent.
No hi havia ni
rastre dels seus pares ni de l'oncle Luke.
- Hem de
rescatar-los! -Va cridar la Jaina.
Va arrencar a córrer
cap a l'esfera daurada. La Lusa es va afanyar a seguir-la. En Chewbacca va
llançar un rugit de preocupació. Va córrer darrere de la Jaina i la va agafar
en braços. La Jaina es va debatre, però en Chewbacca la va abraçar i la Jaina
va enganxar la cara al seu aspre pelatge i es va posar a plorar.
- Què farem, Chewie?
El wookiee es va
tornar cap a l'estrada i va rugir.
- Papà! Mamà! -Va tornar
a cridar l’Ànakin.
-Oncle Luke! -Van
cridar la Jaina i en Jacen-. Mamà! Papà!
- Solo! -Va cridar
la Xaverri.
La Lusa es va unir
als seus crits, i el wyrwulf va tornar a udolar. Els altres nens es van anar
acostant, es van asseure als peus d’en Chewbacca i també van començar a cridar.
En Tigris
contemplava a l’Hethrir amb els ulls plens de perplexitat i confusió.
El meu pare...?
-És una traïdora i
una mentidera -va dir l’Hethrir -Què esperes d'algú que és capaç de faltar al
seu jurament a l'Imperi i als que va fer davant Lord Vader... i davant meu?
-I què hi ha del que
tu em vas jurar? -Va preguntar la Rillao amb tristesa.
-Perdut qualsevol
dret a...
En Tigris va
comprendre que la seva mare estava dient la veritat. L’Hethrir havia estat
sorprès en flagrant delicte de mentida. En Tigris mai l'havia vist titubejar i
quedar-se sense paraules.
- Tant et vaig
decebre que no vas poder reconèixer al nostre fill? -Va preguntar la Rillao.
-El nostre fill no
mereixia que el reconegués -va replicar l’Hethrir, i en la seva veu només hi
havia menyspreu -. Mai no podrà heretar el meu llegat. És un nen normal i
corrent.
El rostre d’en
Tigris estava cremant d'humiliació.
L’Hethrir va donar
l'esquena a la Rillao i al Tigris, i va saltar a l'estrada.
- Ha arribat el moment,
Waru! Ja tens als Skywalker... Compleix la promesa que em vas fer! Fes-me
omnipotent!
En Tigris va
intentar seguir-lo, però la Rillao el va envoltar amb els seus braços i el va
detenir.
- Deixa’m anar!
- No mereix la teva
lleialtat! No mereix que donis la teva vida per ell!
En Han estava fent
esforços desesperats perquè la mà de la Leia no se li esmunyís entre els dits,
i seguia nedant frenèticament per escapar del remolí.
- Nada! -Va cridar-.
Si us plau, Leia... T’estimo! Nada!
Però la Leia ja havia
estat capturada per les promeses d’en Waru i per la fascinació d’en Luke.
Els dits de la seva
dona van relliscar entre els seus. La seva bella cabellera va onejar al seu
voltant ocultant-la com una capa, i la Leia va començar a baixar cap a la
claredat daurada.
- Leia!
En Han es va llançar
darrere d'ella, i va anar baixant cap a la gèlida foscor.
La Leia flotava en
la cançó de sirena de les promeses d’en Waru. La melodia va fer que oblidés la
veu que cridava el seu nom darrere d'ella. Va seguir al Luke cap...
- Mare, pare, oncle
Luke!
La Leia va
titubejar. El remolí va tirar d'ella, impulsant-la cap avall en una veloç
trajectòria espiral. La Leia va intentar recordar què significaven aquelles
paraules, i va començar a moure’s més a poc a poc. Va donar unes quantes
braçades vacil·lants mentre les promeses que Waru li enviava sense necessitat
de parlar seguien estirant-la.
-Mamà! Torna, mama!
La Leia es va
acordar de la veu d’en Jacen, i va recordar l'alegria que havia sentit quan el
nen li petonejava la galta, i la sorpresa i el delit que havia experimentat a
mesura que ell i la Jaina creixien, canviaven i aprenien coses noves.
- Mamà!
I es va recordar de
com brillava l'esperit de l’Ànakin.
La Leia es va quedar
immòbil i va començar a girar sobre si mateixa. La llum daurada resplendia sota
d'ella, i el seu pes impalpable queia des de les altures intentant portar-la
fins les profunditats.
- Papà! Mamà! Oncle
Luke!
El rugit d’en
Chewbacca va embolicar les veus dels nens i va permetre que s'obrissin pas a
través de la llum.
En Luke va titubejar
per sota d'ella i va interrompre durant un moment el seu veloç descens cap a
l'abisme. Ja estava molt a prop del punt de foscor. Si arribava a tocar-lo, mai
podria escapar i seria destruït.
-Luke... -Va
murmurar la Leia-. Hem de tornar, Luke.
En Han va aparèixer
al costat d'ella, una silueta resplendent embolicada en l’encegadora claredat
d’en Waru, i li va agafar la mà.
- Luke!
-Entregueu-me’l -va
dir Waru-. Deixeu que es quedi aquí i us alliberaré.
- No! -Va cridar la
Leia-. Retorna'ns al Luke... Per què vols quedar-te amb ell?
-Pot ajudar-me a
tornar a la meva llar. -La veu d’en Waru es va suavitzar-. No aneu a ajudar-me?
Tu saps el que és trobar a faltar la teva llar i somiar amb el retorn... Puc
percebre-ho. Fa tant de temps lluny d'ella...
La veu d’en Waru
estava tan plena de tristesa que la Leia va deixar que el corrent tirés d'ella
i l’apropés una mica més a la foscor.
- Com podem
ajudar-te?
- Leia! -En Han
estava intentant obligar-la a retrocedir-. No l'escoltis!
-El seu poder pot
ajudar-me a obrir una porta...
En Luke va alçar el
cap. Els seus ulls estaven buits de tota expressió. La Leia va deixar escapar
una exclamació ofegada. Tot just reconeixia al seu germà.
Sabia que tractar
d'ajudar a Waru significaria la destrucció per al seu germà. La Leia intentar
arribar-hi per treure’l del remolí, i en Luke es va resistir frenèticament.
La foscor es va
obrir i es va expandir, i els braços de negror es van estirar i van girar
àvidament al costat dels peus d’en Luke.
- Oncle Luke! -Va
cridar la Jaina.
En Luke es va
estremir. Va tancar els ulls i va moure el cap.
Quan va tornar a
obrir els ulls semblava confós i sorprès, però tornava a ser en Luke.
- On...? Què...?
- Vine amb
nosaltres! -Va cridar la Leia.
En Luke va moure els
peus i es va impulsar cap amunt amb totes les seves energies. La Leia i en Han
van tirar d'ell.
Van aconseguir
escapar de la negror nocturna quan ja estava a punt de caure sobre ells.
La Leia va abraçar
al Luke i va deixar escapar un sospir d'alleujament.
Van fugir de la nit
que avançava veloçment a buscar-los, i es van obrir pas a través de
l'enllumenat d’en Waru. El remolí va esclatar en una infinitat de remolins
caòtics i espirals erràtiques, i els corrents que va produir van fer que la
Leia es balandregés d'un costat a un altre mentre fugia.
Va estendre els
braços cap a la superfície daurada que tremolava en una contínua agitació
iridescent. Les puntes dels seus dits la van tocar, es van obrir pas a través
d'ella i van fregar l'aire.
La Leia va caure sobre
l'estrada i va tirar d’en Luke i en Han amb un últim i desesperat esforç. Es va
quedar immòbil, panteixant i tossint, i va intentar recuperar l'alè. Després es
va aixecar i va baixar de l’estrada, mig relliscant i mig caient. Només podia
pensar en una cosa, i era quan desitjava allunyar-se d’en Waru perquè no pogués
tornar a tocar-la. En Luke s'havia ensorrat al costat d'ella, i la Leia va
ajudar al Han a treure el seu cos flàccid i immòbil de l'altar.
La Jaina, en Jacen i
l’Ànakin van córrer cap a l'estrada i es van llançar sobre ella. La Leia es va
agenollar per abraçar els seus fills, i les llàgrimes van córrer pel seu
rostre. En Chewbacca es va alçar sobre ella.
En Han va agafar en
braços el petit Ànakin, i en Luke va fer el mateix amb la Jaina. La Leia es va
posar dreta sense deixar d'abraçar en Jacen, i en Chewbacca els va envoltar a
tots amb els braços.
Els nens estaven
fora de perill.
La veu d’en Waru va
fer tremolar l'auditori.
-No has complert la
teva promesa, Hethrir. No em vas confiar el nen. No em vas confiar al Jedi. No
et dec res... Tinc gana, Hethrir. Tinc gana i estic sol i em moro, i vull
tornar a casa.
- No! -Va cridar
l’Hethrir, aterrit.
La superfície
daurada es va expandir en un moviment tan veloç com el d'una serp que es llança
a l'atac. L'onada va caure sobre l’Hethrir i va embolicar el seu cos.
L’Hethrir va
desaparèixer, i no va deixar darrere seu res excepte un últim crit.
I llavors va passar
una cosa. Els nens van cridar. La Lusa va donar un gran salt. La Rillao es va
encongir sobre si mateixa i en Luke va gemegar, i la Leia va creure sentir com
un gong colossal ressonava dins el seu cap, va ser com si la Força hagués
desaparegut de l'univers durant un moment.
La sensació es va
esvair. La Leia s'havia quedat sense alè i tremolava.
En Tigris, que no
havia estat afectat i no havia percebut les alteracions que havien vibrat al
seu voltant estripant la textura de l'espai i del temps, es va deixar anar dels
braços de la Rillao i va pujar d'un salt a l'estrada. La Rillao es va llançar sobre
ell i va aconseguir agafar-lo per un turmell, i es va aferrar a ell amb tenaç
desesperació. La Xaverri va córrer a ajudar-la.
- Deixa’m anar!
En Tigris es debatia
frenèticament, i la Rillao estava tan afectada que no podia subjectar-lo. El
noi va aconseguir deixar-se anar en el mateix instant en què la Xaverri estenia
les mans cap a ell.
La Rillao va llançar
un crit de desesperació.
En Tigris va saltar
sobre la closca daurada d’en Waru.
La superfície
daurada va semblar cedir, però va tornar a tensar-se amb una increïble
elasticitat.
En Tigris va rebotar
en ella i va sortir disparat. La closca daurada d’en Waru va tremolar, i tot
l'auditori va vibrar amb una reverberació musical tan lenta i greu com la d'una
gegantina campana. En Tigris va caure de l'estrada.
La reverberació es
va anar esvaint lentament.
El silenci es va
apoderar de l'auditori, trencat únicament pels sanglots ofegats d’en Tigris.
La closca daurada
d’en Waru es va solidificar.
Després va començar
a contreure’s.
La Rillao i la
Xaverri van baixar en Tigris de l'estrada.
-Tigris, el meu
estimadíssim fill... -Va murmurar la Rillao.
- No em toquis! -Va
rugir en Tigris.- No pronunciïs el meu nom... No vull sentir-t'ho pronunciar
mai!
Va donar unes
quantes passes oscil·lants i es va aturar, tremolant i amb els espatlles
encorbades.
- Mamà! -Va murmurar
la Jaina.
-Estic bé, petita.
La Leia es va girar
cap en Han, el va mirar als ulls i va somriure. Va abraçar al Jacen mentre el
sostenia amb un braç i va fregar la cara d’en Luke amb la seva mà lliure, i
després va estrènyer suaument el braç d’en Chewbacca, que havia tancat a tots
els seus amics humans, la seva Família de l'Honor, en un immensa abraçada
protectora.
-Tots estem bé -va
dir la Leia-. Tornem a casa.
La Jaina va
contemplar l'auditori des de l'espatlla de l'oncle Luke.
- Tots els Guardians
han escapat! -Va exclamar-. I els altres també s'han anat!
Els convidats van
fugir quan van veure que els Guardians estaven lligats. La Xaverri havia
utilitzat els seus uniformes per lligar-los, però els Guardians s'havien
retorçat frenèticament fins que van aconseguir estripar la tela, i s'havien
anat deslligant els uns als altres. Tots havien fugit. El sòl estava cobert de
trossets d'uniformes blaus i fragments de les empunyadures inservibles de les
espases de llum.
Però la Jaina
s'equivocava, perquè no tots els Guardians havien fugit. Encara en quedava un,
el que acabava de ser ascendit. Ningú s'havia pres la molèstia de deslligar-lo,
i no havia pogut deixar-se anar. Encara estava debatent-se, però no aconseguia
desfer els nusos del seu uniforme.
-Hauríem d'anar
darrere d'ells -va dir en Han.
-Sense l’Hethrir ja
no són cap amenaça -va replicar la Xaverri-. Els que ens han de preocupar són
els que l’Hethrir va infiltrar a la República... –La Xaverri va somriure amb
malenconia -. Però sospito que no trigaran a quedar-se sense feina.
-Ens ocuparem d'ells
-va dir en Han. Semblava estar molt enfadat-. I els convidats, aquests maleïts
traficants d'esclaus...! Tots haurien d'estar a la presó!
-Et diré on pots
trobar-los -va replicar la Xaverri-. No trigaré molt a fer-ho, Solo, però abans
he d’ocupar-me d'ells. I tu has d’acabar una tasca molt important: has de
retornar aquests nens a casa seva. -El seu somriure es va esvair-. Aquests nens
encara tenen llars... -Va afegir, i li tremolava la veu.
-Xaverri... -Va
començar a dir en Han.
-Adéu, Solo. –La
Xaverri es va girar cap a la Leia-. Adéu, princesa Leia. M'alegra haver-te
conegut.
-Adéu -va dir la
Leia -. I moltes gràcies, Xaverri.
-Adéu, Xaverri -va
dir en Han.
La Xaverri es va
allunyar sense dir ni una paraula més, i va anar pujant a poc a poc per la suau
pendent del passadís. Es va aturar el temps suficient per deixar en llibertat a
l'últim Guardià i llançar lluny la seva espasa de llum, i després va sortir de
l'auditori sense haver mirat cap a enrere.
El Guardià es va
aixecar. El seu uniforme estripat i l'absència dels braços i les cames li
donaven un aspecte tan estrany i ridícul que la Jaina es va posar a riure. El
Guardià la va fulminar amb la mirada, però no podia fer res. Va tornar el cap
cap a la seva espasa de llum, però estava massa espantat per intentar
recuperar-la. El Guardià va fugir en una maldestra carrera oscil·lant.
L'esfera daurada
s'havia contret fins a aconseguir la grandària d'una pilota. L’Hethrir devia
estar aixafat dins d'ella. La Jaina per fi es va sentir fora de perill.
Per primera vegada
en molt, massa, temps, la Leia ja no havia de témer per ningú.
Estava preocupada
per la Rillao i en Tigris, que seguien estant separats per les mentides de
l’Hethrir tot i haver-se reunit per fi, però ja havia quedat lliure de les
urpes de la por.
-Tornem a casa. -En
Han va contemplar la petita esfera que havia estat Waru-. Aquest lloc em dóna
calfreds.
-Doncs a mi em fa
mal de cap -va dir la Rillao-. Aquest sistema no m'agrada gens. Tot està...
regirat, i res encaixa amb res.
La Leia va anar cap
al seu germà. Va deixar al Jacen a terra i va estendre les mans cap la Jaina,
que seguia sobre les espatlles d’en Luke.
-Baixa, petit -li va
dir-. El teu oncle Luke està molt cansat.
La Jaina es va
llançar a les mans de la Leia i la va abraçar amb totes les seves forces, i
després va baixar d'un salt i va envoltar la cintura d’en Luke amb els seus
braços.
- Pots recolzar-te
en mi, oncle Luke! -Va dir.
En Luke tenia la
cara grisenca a causa de la fatiga i el dolor.
-Gràcies, Jaina -va
dir.
La seva mirada
tornava una vegada i una altra a l'esfera en què s'havia convertit Waru.
- Què volia de
nosaltres? -Va preguntar la Leia.
«Waru li va parlar
en veu baixa -va pensar-. Va parlar amb en Luke, i li va dir coses i..., i el
va temptar...»
-S'havia perdut -va
respondre en Luke amb els ulls clavats en el no-res -. Només podia obtenir
energia aniquilant la Força del nostre univers amb l’anti-Força del seu.
-I Waru entrava en
contacte amb la Força... -Va dir la Leia, horroritzada.
-Sí. A través de les
persones..., destruint-les.
-La Lusa va dir que
es menjava a la gent -va intervenir la Jaina.
-El nen ithorià...
-Va murmurar en Han. En Luke va assentir.
-Però Waru no sempre
matava les seves víctimes -va seguir dient-. De vegades... Quan estava saciat
tornava el poder. Era realment capaç de curar, o de donar noves energies. Això
és el que els hi passava als Guardians de l’Hethrir si sobrevivien..., si
arribaven a renéixer. I això és el que l’Hethrir desitjava per a si mateix.
Volia que la seva connexió amb la Força fos millorada i refinada. És una...,
una oferta molt temptadora. -En Luke va moure el cap com si estigués intentant
expulsar un record de la seva ment-. L’Hethrir havia de sadollar a Waru abans
de córrer aquest immens risc. Necessitava a algú més fort que ell, algú que fos
una ofrena més atractiva per Waru que ell..., però que pogués ser controlat per
l’Hethrir.
-L’Ànakin -va
murmurar la Leia.
En Han va allisar la
negra cabellera del petit i el va estrènyer contra el seu pit en un gest
instintiu de protecció.
- Ànakin vol baixar!
-Va cridar l’Ànakin.
En Han va baixar al
petit de mala gana. L’Ànakin va anar corrents fins al Luke i va alçar la mirada
cap a ell.
-A Waru tant li feia
el que l’Hethrir pogués voler d'ell -va seguir explicant en Luke-. Waru
necessitava acumular el poder suficient per obrir un sender a través de
l'espai-temps i així poder tornar al seu univers. Com un electró i un positró.
Fes que entrin en contacte, i... -En Luke va donar un copet-. Aniquilació, una
quantitat d’energia totalment inimaginable. -Va tancar els ulls-. L’Hethrir va
pensar que podria tenir accés a una part d'aquest poder. I... I per un moment
jo també ho vaig pensar.
- S'ha anat per sempre?
-preguntar en Han. En Luke va assentir.
-I l’Hethrir també
s'ha anat amb ell. Waru volia tornar a casa.
La Leia no va
aconseguir sentir la més mínima simpatia per Waru. En Luke va envoltar amb els
braços a la Jaina, en Jacen i l’Ànakin, i va besar a cada nen al front.
-Gràcies per
haver-me cridat i per haver-me fet tornar, joves Cavallers Jedi.
-De res, oncle Luke
van dir els nens a cor.
-Ep! -Va protestar
en Han-. I què passa amb la Leia i amb un servidor? És que no vam fer res?
En Luke va abraçar
als nens i va somriure.
La Leia i en
Chewbacca van reunint els nens robats. La Rillao va envoltar en Tigris amb el
seu braç, i en Tigris se la va treure de sobre amb un irritat encongiment
d'espatlles. Va intentar agafar l’esfera d'or que havia estat Waru, però no va
poder aixecar-la i no va aconseguir moure-la ni un mil·límetre. En Tigris va
sortir corrent de l'auditori, i la Rillao es va quedar immòbil i es va limitar
a veure’l marxar en silenci. La Leia li va agafar la mà i la va estrènyer
suaument, esperant que el contacte consolés una mica a la firrerrea.
-Oh, Lelila -va dir
la Rillao-. El meu pobre fill...
-Dóna-li temps.
-Sí. I pau, si és
que podem trobar-la.
-T'ajudaré -va dir
la Leia-. En Luke també pot ajudar-te...
- No! –La Rillao li
va agafar la mà i la va estrènyer mentre clavava la mirada en els seus ulls-.
En Tigris ha passat massa temps sota la influència de l’Hethrir, i no és capaç
de contrarestar-la. Cal donar-li temps perquè pugui trobar-se a si mateix sense
més interferències... Si torna a mi, ho ha de fer per voluntat pròpia i perquè
així ho desitgi.
La Leia va percebre
el temor i la preocupació que impregnaven la veu de la Rillao, i se li van
omplir els ulls de llàgrimes.
-Conec un lloc on
podreu descansar, pensar, parlar i jugar... És un lloc ple de pau i un magnífic
refugi, i podeu utilitzar-lo durant tot el temps que us faci falta.
La Rillao es va
tensar. El seu poble no estava acostumat a acceptar la caritat, o ni tan sols
la simpatia. La Leia temia que la Rillao respongués grunyint un «Qui t'ha
demanat la teva ajuda?» I que s'allunyés sense mirar enrere.
- La meva família ha
contret un deute tan gran amb tu...! -Es va apressar a exclamar, i era
totalment sincera -. Sempre estarem en deute amb tu, firrerrea... -La Leia va
comprendre que mai tornaria a pronunciar el nom de la Rillao en públic, i va
saber que mai tornaria a emprar el poder que això li donava sobre ella-. Deixa
que pagui una petita part d'aquest deute... Si us plau, firrerrea...
La Rillao va
titubejar durant uns moments.
-Ho accepto, Lelila
-va dir per fi.
La Rillao va tornar
la mirada cap a l'altar. L'esfera s'havia contret fins a quedar reduïda a la
meitat de la seva mida original, i el procés es va repetir i es va tornar a
repetir. Cada contracció durava una mica menys que l'anterior. L'esfera es va
tornar la mida d'una taronja, un ou, una bala. Els seus contorns es van fer
borrosos.
Un gra de sorra
daurada jeia immòbil al centre de l'estrada. El gra va desaparèixer amb un
encegador centelleig d’energia acompanyat pel pop! De l'aire que es va afanyar
a omplir el buit.
La Rillao es va
estremir i va donar l'esquena a l'estrada.
-Vine amb mi -va dir
la Leia.
-Molt bé, Lelila.
Van sortir juntes a
la llum de l'estrella de cristall.
En Tigris havia
pujat corrent fins a la meitat del pendent i s'havia detingut allà. El noi es
va asseure a terra donant-los l'esquena i va inclinar el cap. La Rillao el va
observar sense tractar d'acostar-s'hi. La Leia va passar per sota l'arc d'accés
al temple d’en Waru, i la calor i l’encegadora llum estel·lar van caure sobre
ella. Estava tan esgotada que li tremolaven els genolls, i es va asseure a
terra. En Jacen va córrer cap a ella, visiblement preocupat, i se li va posar a
la falda. La Leia va abraçar al nen i va passar una mà pels rebels flocs de la
seva cabellera tractant d’allisar-la. La Rillao s'havia assegut sobre els
talons al costat d'ells, i no apartava la mirada del seu fill.
La Leia va pensar
que el cel que s'estenia més enllà de la cúpula era realment sorprenent.
L’estrella de cristall orbitava el forat negre acostant-se cada vegada més i
més a ell, i s'obria pas a través del remolí resplendent. La tensió
gravitatòria s’estava fent miques. El forat negre va arrencar un fil de lluent
matèria estel·lar de la superfície de la nana i la va llançar cap al disc
d'acreció, les flames s'estaven tornant cada vegada més encegadores. La Leia va
haver de desviar la mirada abans que l’enlluernés.
El wyrwulf del
senyor Camarlenc es va llançar als seus peus i la va contemplar amb els seus
enormes ulls daurats mentre panteixava rítmicament.
Lliures per primera
vegada, la Leia no sabia quant de temps feia, els nens robats corrien, cridaven
i jugaven. La Lusa va fer una cabriola, saltant fins a una gran alçada i donant
una guitza amb les potes posteriors abans de tornar a caure a terra.
En Han es va asseure
darrere de la Leia.
- Estàs bé?
La Leia va assentir.
Estava massa cansada per poder parlar.
La Jaina s'havia
instal·lat a la falda al costat d’en Jacen. L’Ànakin es va afanyar a venir
corrent i es va enganxar al seu germà i la seva germana. La Leia va envoltar
als nens amb els seus braços. En Han va lliscar un braç al voltant dels quatre,
i va acariciar la cabellera de la Leia. La Leia es va recolzar en el seu espòs,
i va agrair la calor i la força d’en Han amb un sospir d'alleujament.
-Serà millor que
sortim d'aquí -va dir en Han-, però abans hem de trobar a C3PO.
-I a l’R2-va dir la
Leia.
- Vaja, potser
hauries d'haver parlat d'ells abans... -Va dir en Luke.
En C3PO i l’R2
acabaven d'aparèixer en el sender i estaven baixant per ell. L’R2 rodava a tota
velocitat, i C3PO caminava tant de pressa que podia fer-ho.
- Mestressa Leia!
Amo Luke, amo Han!
- Senyor Trespi!
L’Ànakin es va
aixecar d'un salt, va córrer cap a C3PO i li va envoltar una cama amb els seus
bracets.
- Amo Ànakin! -Va
exclamar C3PO-. Oh, com m'alegra veure que es troba bé!
L’Ànakin es va
instal·lar sobre el peu de C3PO per tornar amb la Leia, i es va dedicar a
llançar xiscles de plaer durant tot el trajecte.
Els dos androides
van començar a anar una mica més lentament quant van veure en Tigris, però el
jove no va reaccionar davant la seva presència. L’R2 va passar rodant al seu
costat, i C3PO li va llançar una mirada plena de curiositat mentre també hi
passava.
L’Ànakin va saltar
del peu de l’R2 i va córrer cap en Tigris. Va agafar un plec de la bruta túnica
d’en Tigris i va començar a estirar-lo per portar-lo cap als altres. En Tigris
va arronsar les espatlles i va arrencar el plec de la túnica dels ditets de
l’Ànakin.
El wyrwulf del
senyor Camarlenc va trotar darrere de l’Ànakin. La gruixuda cadena unida al seu
collaret rebotava al terra amb un dring metàl·lic.
C3PO es va aturar
davant d’en Han i la Leia.
-Hem d’afanyar-nos,
amo Han! -Va exclamar.
- On t'havies ficat?
-Va preguntar en Han-. I què t'ha passat?
-Un home molt
estrany... Anava acompanyat per aquest noi, sap? -C3PO va assenyalar al
Tigris-. Bé, doncs l'amo Ànakin era amb ell! Quan li vaig sol·licitar una
explicació, aquest home em va atacar! Em va colpejar amb una espasa de llum! Vaig
quedar totalment incapacitat, per suposat. Vaig tenir molta sort en no acabar
desmembrat! amo Luke, si les persones a les que està buscant són com aquest
home, li suplico que no intenti trobar a cap d’elles!
-No et preocupis,
C3PO-va dir en Luke.
-Em van tancar! l’R2
em va trobar, i va ressuscitar els meus circuits...
L’R2 va deixar
escapar un emfàtic refilet electrònic.
- Però no hi ha
temps per això! -Va exclamar C3PO-. L’R2 ha fet un descobriment ominós!
-No estic molt segur
que puguem aguantar un altre descobriment ominós -va dir en Han amb
despreocupació-. No podries esperar fins després del sopar?
-Em temo que no,
senyor. La nana blanca s'ha refredat prou per esdevenir un cristall quàntic
perfecte. És una cosa molt estranya... Únic, que jo sàpiga! A mesura que el
forat negre vagi incrementant l'amplitud de la seva ressonància...
- L'estrella de
cristall es troba en fase de ressonància?
- Com ha dit, amo
Luke?
-T'he preguntat que
si l'estrella de cristall es troba en fase de ressonància.
-I tant que sí,
senyor... Crec que és el que acabo de dir, no? Les ressonàncies desestabilitzen
la seva òrbita. L'estrella de cristall corre el perill de caure dins del forat
negre en qualsevol moment.
C3PO va fer una
pausa per assegurar-se que tothom sabia el que significava allò.
Tothom ho sabia.
L’androide daurat va
decidir seguir parlant i explicar-ho malgrat tot.
-Quan això passi...
La violència de l'explosió, la densitat del flux de raigs X... Cap ésser viu
pot sobreviure, ja sigui biològic o mecànic.
- De quant temps
disposem? -Va preguntar o Han.
-Em sap greu haver
de dir que les possibilitats mai són totalment calculables -va respondre C3PO.
L’R2 va llançar una
xiulada urgent.
-Crec que també ho
he deixat prou clar, R2-va replicar C3PO-. Tothom ha comprès que no disposem de
molt temps.
La Leia va baixar a
la Jaina i en Jacen de la seva falda i es va aixecar d'un salt.
- Nens! -Va cridar-.
Veniu, de pressa! És hora de tornar a casa!
Ni un sol dels nens
robats va suplicar que se li permetés seguir corrent i jugant una estoneta més
i fins i tot la Lusa, que havia estat galopant al voltant del temple d’en Waru
i acabava de deixar enrere a la Leia i es disposava a iniciar una altra volta,
es va aturar només sentir-la cridar. La nena-centauroide va agitar les potes i
va colpejar el terra amb les seves peülles, però no es va moure del lloc.
- Casa! -Va
exclamar-. Casa!
Els nens robats van
començar a pujar pel vessant guiats per en Chewbacca, l’R2 i C3PO. En Chewbacca
semblava haver-se convertit en un munt de nens, perquè transportava a molts
d'ells a l'esquena i als braços. Dos dels més petits viatjaven sobre els seus
peus, agafant-se al seu pelatge i llançant crits de plaer a cada gambada que
donava el wookiee. Els altres nens intentaven mantenir-se el més a prop possible
d’en Chewbacca.
-Anem, amor -va dir
en Han tornant-se cap a la Leia.
Es van agafar de la
mà i van anar cap al sender del turó. La Rillao, en Luke i els bessons els van
seguir.
Ja estaven prop d’en
Tigris i l’Ànakin quan en Tigris es va incorporar i li va treure el collaret i
la cadena al wyrwulf del senyor Camarlenc. Després la va llançar el més lluny
possible.
El wyrwulf del
senyor Camarlenc es va asseure sobre els seus potes del darrere i es va gratar
enèrgicament el coll amb totes les urpes de les potes centrals.
La Rillao es va
aturar a uns quants passos d’en Tigris.
-Hem de marxar, fill
meu -li va dir amb dolçor.
En Tigris la va
fulminar amb la mirada.
-No.
-Aquest sistema no
trigarà a morir.
- Tant me fa!
La Leia es va reunir
amb ells.
-Llavors no importa
que vinguis amb nosaltres o no -va dir-, així que no veig per què no pots
venir.
En Tigris li va
llançar una mirada interrogativa.
- Tigis ve casa! -Va
exigir l’Ànakin.
En Tigris va posar
una mà sobre l’arrissada cabellera negra del petit.
-No tinc casa,
petit.
- Galetes!
L’Ànakin li va
agafar de la mà i va començar a tirar.
En Tigris va alçar
el cap i va mirar a la seva mare als ulls.
-No em vas robar la
Força, oi?
-No, amor -va
murmurar la Rillao.
-Mai vaig tenir la
més mínima capacitat, oi?
La Rillao va
bellugar el cap en una negativa plena de tristesa.
- Ei, un moment! -Va
exclamar en Han-. Li vas salvar la vida al meu fill, noi. D'acord, tal vegada
no pots utilitzar la Força... I què? Jo tampoc puc fer-ho, i això mai ha estat
un problema per a mi.
- Qui ets? -Va
preguntar en Tigris.
En Han riure i va
posar cara de sorpresa.
- Vaja, potser la
meva disfressa sigui millor del que pensava! Sóc en Han Solo.
-Em va ensenyar que
havia d’odiar-te -va dir en Tigris-. Igual que em va ensenyar que havia d’odiar
a la meva mare... -Va afegir amb veu pensativa.
-Oh, em sap greu -va
dir en Han amb autèntica pena-. T'estic molt agraït, i t'agraeixo que ens hagis
tornat al petit Ànakin.
-I em va ensenyar a
respectar-te -va dir en Tigris.
-Bé, ja és un
començament...
-... com a enemic.
En Han li va
somriure amb el seu somriure tort.
-És un començament
bastant estrany, però no deixa de ser un començament -va dir-. Vinga, noi...
Sortim d'aquí.
-No tinc elecció,
oi? -Va preguntar en Tigris en un to bel·ligerant.
-No molta,
francament.
En Tigris va seguir
els altres nens, procurant deixar ben clar amb la seva expressió i la seva
manera de moure’s que ho feia de molt mala gana. La Rillao el va veure marxar
amb les espatlles encorbades.
La Leia va envoltar
a la seva nova amiga amb un braç.
-És un començament
-va dir.
-Sí, Lelila... És un
començament.
En Han va emetre una
barreja de panteix i tos ofegada. La Leia es va sobresaltar i va alçar la
mirada.
El seu marit estava
fent un gran esforç de voluntat per no riure’s d’en Tigris.
- Han! -Va exclamar
la Leia-. Oh, para ja!
-D'acord -va dir en
Han amb un fil de veu. Va aconseguir controlar el riure, i li va somriure amb
la mateix somriure tort que havia emprat quan mirava en Tigris-. No sé què
pensa aquest noi, però no crec que vulgui morir -va dir.
Fins i tot la Rillao
es va animar una mica sentint aquelles paraules.
-Crec que tens raó
-va dir.
- Luke? -Va dir la
Leia.
El seu germà estava
contemplant el temple d’en Waru, i de sobte la Leia va sentir la por irracional
que decidís anar corrents cap a ell i entrés a l'edifici.
-Ressonància -va dir
en Luke-. Naturalment, això és...
- Què? -Va preguntar
en Han.
-La ressonància de
l'estrella de cristall. Està pertorbant la Força... Això és el que m'ha estat
passant.
-A mi també m'ha
passat -va dir la Rillao.
En Luke va girar
sobre si mateix i la va mirar.
- Tu... ets una
Jedi?
La Rillao va treure
l'espasa de llum inactiva de sota de la seva túnica. No va intentar
connectar-la, i es va limitar a penjar-se-la del seu cinturó.
-Veig que has trobat
la teva «petita màquina»-va dir la Leia.
La Rillao va
assentir solemnement i va mirar al Luke.
-Quan hàgim sortit
d'aquí potser podríem fer uns quants exercicis d'esgrima -Va dir-, encara que
t'adverteixo que fa molt que no practico.
En Luke va
aconseguir somriure.
-M'encantaria.
«Disposem de tres
hores per sortir d'aquí -va pensar en Han-. Tres hores, més o menys... El que
em preocupa és el "menys", naturalment. Com va dir C3PO, les
possibilitats no són mai totalment calculables.»
- I Crseih? -Va
preguntar tornant-se cap a la Leia.
- Què passa amb
Crseih? -Va replicar ella.
-Quan l'estrella
desaparegui... Bé, l'estació quedarà convertida en pols, no?
-És més probable que
es converteixi en un núvol de partícules subatòmiques -va dir la Leia amb una
certa satisfacció.
- Leia! -Va
protestar en Han.
-Té raó -va dir la
Rillao-. És preferible que aquest lloc quedi destruït.
-Però hi ha gent que
viu aquí -va dir en Han-. Una amiga meva viu aquí...
-Avísa-la -va dir la
Rillao.
-Si aconsegueixo
trobar-la - va replicar en Han.
-Si la Xaverri no
sobreviu...
-Bé, això no ha
d'ocórrer -va dir la Rillao.
La Leia els va
mirar, i la seva expressió es va suavitzar una mica.
-Advertirem a
tothom, naturalment -va dir-. Però estic segura que observen la seva estrella,
no? Després de tot és la seva estrella, i segurament ja saben que han d'evacuar
Crseih... Se suposa que aquest lloc és una estació d'investigació.
-No sé ben bé què
han fet aquí, però no crec que se li pugui dir investigació -va dir en Han.
La Leia va lliscar
la mà entre els seus dits.
- Com pot ser que no
estigués assabentada de l'existència del tràfic d'esclaus? –va murmurar-. Em
pensava que tot anava tan bé, i mentrestant l'Imperi seguia aterrint la gent,
actuant en secret...
-Vas enviar a la Wínter
a investigar...
-Mai vaig parlar amb
les persones que podien estar sent afectades per tot això. Quan estava a Munto
Codru, vaig dedicar un dia sencer a parlar amb alts càrrecs i ambaixadors, i
quan vaig preguntar per les persones que seguien esperant per parlar amb mi,
vaig permetre que em convencessin que no era necessari que les veiés, i els
vaig creure quan em van dir que no tenien res important que explicar-me.
-Oh, amor... -Va dir
en Han. Li va envoltar les espatlles amb el braç i la va atreure cap a ell. La
Leia es va recolzar en el seu pit i el va abraçar, i els dos van seguir
caminant units en aquesta estreta abraçada-. T'has estat matant a treballar,
saps? Esperes massa de tu mateixa.
-Jo podria dir el
mateix de tu -va replicar la Leia amb tendresa.
-I jo podria dir que
hauria d'haver conegut l'existència d'aquest horrible tràfic d’esclaus.
-Però...
-He esbrinat moltes
coses sobre l’Hethrir i els seus seguidors gràcies a la Xaverri -va dir en Han
-. Són llestos i saben amagar-se, i compten amb enormes recursos. El botí de
l'Imperi...
-Una raó més per
trobar-los.
-Sí. Ara.
-Sempre m'agrada
tenir un projecte important que em mantingui molt ocupada -va dir secament la
Leia.
En Han va deixar
anar una rialleta que semblava demanar-li disculpes.
Van seguir pujant
per la costa en silenci i van entrar en la connexió atmosfèrica.
En Han es va
inclinar sobre la Leia.
-Escolta, t'he dit
el molt que m'agrada aquesta nova forma de portar els cabells? -Va murmurar
mentre s'enroscava els suaus flocs al voltant dels seus dits.
La mà lliure de la
Leia va volar al seu cap.
- Hi havia oblidat
que el portava deixats anar! -va exclamar.
La Leia va decidir
deixar-ho així.
En Han va recórrer
la pista amb la mirada. L'esplanada s'havia convertit en una cacofonia de naus
estel·lars que partien, propietaris de naus que discutien amb el personal de
les instal·lacions i residents de l'estació que intentaven aconseguir una
llitera de passatger a bord d'alguna nau.
-Bé, sembla que unes
quantes persones s'han assabentat del que li està passant a la seva estrella
-va dir.
La Leia i en
Chewbacca van dividir els nens en dos grups, un que viatjaria a l’Alderaan i
l’altre que partiria en el Falcó Mil·lenari, i en Han va córrer cap a C3PO.
- Pots posar-te en
contacte amb la Xaverri? -Va preguntar-. No ha volgut dir-me on vivia o com
podia posar-me en contacte amb ella...
-Ja m'he ocupat
d'això, amo Han -va dir C3PO-. De fet... -Va assenyalar una nau d'aspecte
bastant malparat, que estava enlairant-se de la pista amb una precisió i una velocitat
que no encaixaven gens ni mica amb la seva lletjor-. Crec que aquesta és la
seva nau, i em sembla que es disposa a entrar a l'hiperespai.
En Han es va relaxar
i va somriure.
-Sempre li ha
agradat les aparences enganyoses.
- Papà! -Va cridar
l’Ànakin, que estava muntat sobre les espatlles d’en Han, i li va colpejar el
pit amb els seus diminuts talons-. Mira el que li passa al guau del senyor
Camarlenc!
El wyrwulf s'havia
fet un cabdell sobre la pista. El seu musell quedava ocult per l’espès pelatge
negre de la seva cua, i havia recollit les sis potes sota d'ella. En Han va
anar fins al wyrwulf i es va aclofar al seu costat.
-Ei, amic... Estàs
bé?
El wyrwulf va
entreobrir un ull, va deixar anar un grinyol ofegat i va tibar el cos formant
una bola encara més petita. La Leia es va reunir amb en Han.
-Oh, vaja... -Va
exclamar.
- Saps què li passa?
-Res.
-Doncs és una classe
de res francament rara.
La criatura estava
suant profusament. La suor que brollava dels seus porus era molt espessa i de
color blau, i va començar a lliscar pel pelatge del wyrwulf unint els gruixuts
pèls i espessint-los.
La Leia va somriure.
-Veuràs, quan tornem
a Munto Codru... Bé, crec que el Camarlenc Iyon rebrà un nen o una nena en
comptes del seu wyrwulf.
- Què?
La suor blava es va
solidificar sobre el cos del wyrwulf i va formar una capa d'aspecte gomós.
-S'està
metamorfosant -va dir la Leia. Quan torni a despertar haurà adquirit
intel·ligència, i s'haurà convertit en un nen codru-ji.
La suor blava va
fluir sobre la cara del wyrwulf. L'animal va esbufegar i la suor li va cobrir
la boca i el nas. La capa blava d'aspecte gomós va acabar d'embolicar el cos
del wyrwulf.
-Ajuda'm a portar-lo
a la nau.
En Luke es va reunir
amb ells.
-Estic tan esgotat
que jo també hauria de tenir aquest aspecte -va dir.
-Sí, la veritat és
que no tens molt bon color -va dir en Han.
-Em trobaré bé quant
haguem sortit de... -Va començar a dir en Luke, i es va desmaiar.
La Jaina estava
esperant l'enlairament a bord de l’Alderaan i sostenia la mà de l'oncle Luke
entre els seus dits. En Jacen estava assegut a un altre costat del seu oncle, i
entre els dos tenien cura d'ell. Ah, si poguessin allunyar-se d'aquell sistema!
El senyor C3PO havia intentat explicar-los què era un estel en fase de
ressonància i el que era un cristall quàntic. La Jaina no va entendre per què
la nana blanca no semblava una gemma enorme, un gegantesc diamant suspès en
l'espai, però sí va comprendre que era la causant que no pogués utilitzar les
seves capacitats. També hi havia comprès que l'estrella tenia la culpa que
l'oncle Luke estigués malalt, i que ella, la seva mare, en Jacen i la Rillao, i
sobretot l’Ànakin, no trigarien a emmalaltir si no se n'anaven d'allà.
-Ja gairebé estem
preparats -va dir la veu sense cos de la seva mare.
Estava a la cabina
de pilotatge amb la Rillao. El seu pare i en Chewbacca estaven en el Falcó
Mil·lenari, amb C3PO, l’R2 i l’Ànakin i la major part dels nens. En Tigris era
a l’Alderaan, però a efectes pràctics bé podria haver estat en un altre lloc o
en cap, ja que es negava a parlar amb ningú.
La Lusa i la
crisàlide del wyrwulf jeien sobre la llitera de la seva mare en l'altre cabina.
La Lusa estava espantada. No havia fet molts viatges espacials, i la Jaina va
desitjar poder estar amb ella.
-Ja estem preparats,
mare -va dir.
- Com es troba en
Luke?
-Està... Està molt
callat, mare.
Els motors van
xiuxiuejar.
- Està l’R2 amb tu,
Leia?
La veu del seu pare
va sorgir del comunicador, una mica deformada per l'estàtica.
-No -va replicar la
seva mare-. Creia que estava a bord del Falcó Mil·lenari.
- Què? D'acord...
Treu al Luke d'aquí, i jo tractaré de trobar a l’R2.
En Han no podia
sortir sense l’R2.
Els escuts
anti-radiacions es van apartar, i el camí cap al cel va quedar clar per sobre
del Falcó Mil·lenari i l’Alderaan.
Però en Han no podia
marxar sense el petit androide. Es va aixecar de la seva butaca i va remugar
una maledicció.
- Has vist on va
anar l’R2?
En Chewbacca va
deixar anar un esbufec de negativa.
-Oh, no sé què fer-
va dir C3PO-. Que l’R2 mai faci el que se li demana, que mai es comporti com
s'espera d'ell...
- On ha anat? -Va
preguntar en Han -Crec... Bé, és possible que m'equivoqui, per descomptat, ja
que de vegades em proporciona informació incorrecta, però...
-On ha anat, maleïda
sigui?
-Va dir que
intentaria trobar els controls motrius de l'Estació Crseih.
En Han va sortir de
la cabina i va córrer cap a la rampa del Falcó Mil·lenari.
-Si no he tornat
d'aquí a quinze minuts...
El rugit d’en
Chewbacca va ofegar el final de la frase. En Han va somriure. En Chewbacca mai
s'aniria sense ell.
L’R2 va entrar a la
pista i va rodar veloçment cap a la rampa d'accés del Falcó entre xiulets i
trins, i un instant després estava dins de la cabina.
- Ja era hora! -Va
exclamar en Han-. Ens anàvem a marxar sense tu.
L’R2 va deixar
escapar una xiulada i va passar al costat d’en Han sense immutar-se. En Han i
C3PO seguir al petit androide.
- Què has dit? -Va
cridar C3PO, molt ofès-. Què vols dir amb això que tant se’t donava si
marxéssim sense tu? És que vols quedar vaporitzat? Oh, portem tant temps
esperant-te que és molt possible que tots acabem vaporitzats!
L’R2 va deixar anar
un reguitzell de brunzits i trinats electrònics.
-Ah, vaja... -Va
murmurar C3PO -. Bé, jo... En fi, he de confessar que ha estat molt intel·ligent
per part teva.
En Han es va deixar
caure al seient de pilotatge i es va posar l'arnès de seguretat.
-Bé, sortim d'aquí.
El Falcó Mil·lenari
va cobrar vida al seu voltant.
-L’R2 ha programat
els controls perquè l'Estació Crseih ens segueixi i surti d’aquest sistema, de
manera que s'evitarà que quedi vaporitzat -va explicar C3PO. Molts dels
convidats de Lord Hethrir segueixen a bord...
-I no ens costarà
molt trobar-los -va dir en Han.
El Falcó es va alçar
per sobre de la malmesa pista de l'Estació Crseih i va sortir disparat a
l’espai darrere de l’Alderaan.
La Leia va dirigir
la seva nau cap al punt de l’hiperespai, però tenia l'atenció concentrada en
alguna cosa que es trobava darrere d'ella, i mentre manejava els controls de
l’Alderaan només podia pensar en l'Estació Crseih, el Falcó Mil·lenari i el
tumult de forces elementals que no trigaria a esclatar. L'estrella de cristall
girava al voltant del forat negre movent-se cada vegada més i més de pressa i
més a prop seu, i cada gir feia que una part més gran de la seva superfície fos
arrencada i es precipités cap al forat negre, formant gegantines cintes
resplendents de plasma en flames.
La Leia tenia un
terrible mal de cap, i sentia com si el seu cervell estigués vibrant al compàs
de la ressonància del sistema estel·lar. La Rillao també estava pàl·lida i
semblava trobar-se molt malament.
- Aguanta... -Va dir
la Leia, dirigint-se tant a si mateixa com a la Rillao-. Uns moments més i
estarem molt lluny d'aquest lloc.
-Sí -va murmurar la
Rillao.
La nau de la Xaverri
va desaparèixer a l'hiperespai. La Leia sentia una gran curiositat per ella.
Volia parlar amb la
Xaverri, i saber més coses sobre tota aquella època de la vida del seu espòs de
la que en Han normalment evitava parlar. El més estrany de tot era que no
sentia gens de gelosia.
«Sempre he cregut
que si algun dia arribava a conèixer-la no em semblaria prou bona per en Han
-va pensar-. Però ho era, i m'alegro que ho fos.»
Va escrutar l'espai
buscant el disc del Falcó Mil·lenari. «On ets?», Va cridar dins la seva ment.
- Mare?
- Sí, Jaina?
-Crec que... Crec
que serà millor que et donis pressa... L'oncle Luke...
El remolí flamejant
girava a una velocitat increïble, i estava fent miques la superfície de
l'estrella de cristall. El remolí escopia un torrent de raigs X, raigs gamma i
claredat encegadora. La Leia va tancar els ulls i va intentar dissipar el dolor
amb un desesperat esforç de voluntat.
- Han! -Va cridar.
Però cap transmissió
podia obrir-se pas a través d'aquella cacofonia primordial.
I de sobte un puntet
de foscor va aparèixer sobre la resplendor de les estrelles agonitzants, i es
va anar expandint ràpidament.
-És el Falcó Mil·lenari!
-Va cridar la Leia.
El puntet es va
aproximar ràpidament a l’Alderaan. La Leia va accelerar, i una alegria
incontrolable es va apoderar d'ella i es va anar imposant al dolor de les
ressonàncies. El Falcó Mil·lenari i l’Alderaan van entaular una carrera amb
l'hiperespai com a meta.
L'estrella de
cristall seguia precipitant-se en la seva espiral incontrolable lluny d'ells.
L’Estació Crseih va començar a moure’s, i els seus motors van tremolar i van
impulsar cap endavant la gegantina massa de l'antic centre de recerca imperial.
L'estrella de
cristall va arribar a l'horitzó eventual del forat negre.
L'estrella de
cristall es va fer miques, esquinçada per forces inimaginables. Es va
desintegrar convertint-se en àtoms, electrons i nuclis despullats de les seves
corol·les i partícules subatòmiques. El torrent de restes va caure cap al forat
negre, i l'energia va escapar d'ell. La radiació va engendrar una onada de
pressió formada per gasos i àtoms que va sortir disparada cap l'exterior i es
va disposar a escombrar tot allò trobés en el seu camí.
La Leia va sentir la
disrupció en la Força a bord de l’Alderaan abans que la tempesta hagués tingut
temps d'arribar fins a ells, i va comprendre que havien d’escapar abans que la
llum, els raigs X i l'onada de pressió poguessin atrapar-los.
L’hiperespai es va
desplegar davant dels seus ulls. La seva nau es va llançar cap a la seguretat,
amb el Falcó Mil·lenari al seu costat i l'Estació Crseih seguint-los molt de
prop.
El pes invisible de
la disrupció generada per l'estrella de cristall va desaparèixer de les
espatlles de la Leia.
Era lliure.
I tornava a casa.
La Leia va treure
l’Alderaan de l’hiperespai, va introduir el rumb cap a l'espai normal del
sistema estel·lar de Munto Codru i va esperar impacientment.
El Falcó Mil·lenari
va aparèixer un instant després.
- Han! -Va cridar la
Leia.
Els canals de
transmissió tornaven a estar clars i funcionaven amb tota normalitat.
En Han va replicar
des del Falcó Mil·lenari.
-Ho hem aconseguit
-va dir.
- Estàs bé? Com està
l’Ànakin?
-Està bé. Al final
em sentia una mica preocupat, però ara tot va bé i es troba estupendament.
L'Estació Crseih va
sorgir de l’hiperespai a uns quants segons-llum de distància abans de què en
Han hagués acabat de parlar i es va col·locar en òrbita al voltant del sol de
Munto Codru.
Els motors van
seguir les instruccions de l’R2 i es van desconnectar. L'estació que havia
viscut fora de la llei durant tant de temps, i els seus habitants havien quedat
encallats a l'espai.
El món artificial de
l’Hethrir seguia girant serenament en l'espai, i no va trigar a quedar envoltat
per totes les naus del sistema de Munto Codru. Els assessors de la Leia i els
funcionaris de Munto Codru van rescatar els nens perduts i van iniciar la
llarga i complicada tasca de tornar-los a casa seva.
La Leia es va treure
l'arnès de seguretat de la butaca de pilotatge de l’Alderaan i va anar corrent
a reunir-se amb els bessons. La Jaina i en Jacen estaven excitats i exhausts, i
tenien els ulls tan brillants com si acabessin de patir una febre molt alta. La
Leia va abraçar i va besar els seus fills.
-Sou tan valents...
-Va dir-. Tan valents, i tan llestos... Estic molt orgullosa de vosaltres.
Després es va
inclinar sobre en Luke i li va agafar la mà. Els dits del seu germà estaven
freds i flàccids.
-Luke...
- Oncle Luke! -Va
exclamar la Jaina.
- Desperta! -Va dir
en Jacen.
La Rillao es va
reunir amb ells.
-Deixeu que us ajudi
-va dir.
Es va aclofar al
costat de la llitera. En Luke no es va moure.
-No ens deixis
ara... -Va murmurar la Rillao-. Vas estar sotmès a la influència de l'estrella
de cristall, però vas sobreviure. Vas estar sotmès a la influència d’en Waru,
però vas sobreviure.
Li va acariciar el
front.
-Has tornat amb
nosaltres, Jedi...
Les parpelles d’en
Luke van tremolar lleument.
- Vas a permetre que
una insignificança com aquest estrip de l'espai-temps et faci fer llit?
En Luke va obrir els
ulls, la va mirar i va somriure.
En Tigris estava
immòbil a l'altre costat de la cabina i contemplava la seva mare en silenci.
La Lusa va galopar sorollosament
pel passadís i va girar la cantonada amb una ensordidora repicadissa de cascs.
- Encara no hem
arribat a casa? -Va preguntar.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada