Vector Prime (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

Connexió i coincidència

-Vols fer el favor de vocalitzar? -Va dir C3PO a l’R2-D2 després que en Luke es dirigís al dormitori que en Lando els hi havia assignat a la Mara i a ell, el Jedi va girar la cantonada i es va trobar amb els androides just quan C3PO li donava un cop de cap a l’R2-D2.

L’R2-D2 va respondre amb el que hauria d'haver estat un llarg i continuat "ooooo", però només es va escoltar un "oo... oo... oo... ii".

-És un tossut, amo Luke -va insistir C3PO. Després es va disposar a donar-li un altre capó a l’R2-D2, però en Luke, que amb prou feines podia evitar somriure, es va acostar i va agafar l'androide del braç.

- No crec que l’R2 s'hagi recuperat del nostre vol pel fred i el gel -va explicar en Luke.

- Biioo... oo -va dir l’R2-D2 per mostrar el seu acord.

- Crec que té singlot -va afegir en Luke fent-li l'ullet. Després es va allunyar en direcció a la seva habitació. La lluita contra les delmades forces dels yuuzhan vong anava molt bé. Gran part de l'enemic havia caigut amb el planeta, ja que molts d'ells havien volat cap a la base en un absurd intent de protegir-la i no havien escapat de l'explosió. I, el que era més important, el nexe d'unió que suposava el coordinador Bèl·lic havia desaparegut. Ara, la força enemiga restant no era més que una pila d’esquadrons solitaris, i en Kyp Durron, entre molts altres, incloent-hi un considerable destacament de la Nova República, els hi anaven al darrere.

Per fi podia descansar tranquil i amb la certesa que la rematada final de la Pretòria Vong estava en bones mans, va pensar en Luke entrant a l'habitació. La Mara no hi era i va haver d'esforçar-se per no anar a buscar-la. No s'havia recuperat de les experiències de les últimes setmanes, sobretot de la recaiguda que havia patit en l'última batalla. En Luke sabia que la seva malaltia li estava guanyant terreny, i la Mara havia deixat clar que aquella guerra era privada. Això feia mal profundament al Luke. Se sentia impotent havent de quedar-se aquí, mirant com la dona a qui estimava tant lluitava contra aquella monstruositat interna.

En Luke va dirigir els seus pensaments a l'exterior. No podia ajudar-la en la seva lluita interior, però i l'altra lluita? En Luke va agafar un dels flascons que contenia l'escarabat de transformació molecular que havien portat de Belkadan. La Mara havia sentit al seu interior una atracció definitiva per l'insecte, com si la seva malaltia l'identifiqués. Potser fos una sensació mal interpretada, va pensar en Luke. O potser la Mara havia reaccionant davant el fet que se sentia pitjor en l'ambient contaminat de Belkadan. Però potser les sospites estiguessin ben fundades. Era una connexió o una coincidència que la Mara i la resta dels pacients haguessin contret aquella malaltia en aquell moment, tan a prop d'una invasió procedent d'una altra galàxia? És que es tractava d'una malaltia estranya que els yuuzhan vong havien portat a la galàxia voluntària o involuntàriament?

En Luke no ho sabia, però almenys anava a intentar esbrinar-ho. Si hi havia alguna manera, qualsevol, de poder ajudar a la seva estimada esposa, havia d’intentar-ho.

Va baixar el cap i va tancar els ulls, reafirmant-se en la seva resolució. Tenia molts temes importants que atendre, i la resurrecció del Consell Jedi no era precisament una cosa poc rellevant. Ara hauria d'actuar a molts nivells: com a home d'estat, com a diplomàtic, com guerrer, com a científic i com a marit. La Mara li havia parlat seriosament d'anar una temporada a Dagobah, per exemple, o algun altre lloc aïllat on la Força fora intensa i en què pogués arribar a un nivell més profund de meditació i una major comprensió del que li estava passant. En Luke, és clar, s'havia ofert a anar amb ella, però la dona, amable, però fermament, li havia dit que no.

Aquesta part, almenys, era la seva lluita.

En Luke va llançar un gran sospir de resignació.

En una habitació al final del passadís, la Leia Solo feia la maleta. Ella també sabia que tenia molta feina pendent. Havia vist aquells alienígenes de prop, als yuuzhan vong, i comprenia que no podia ignorar aquesta amenaça, encara que ja no fos a gran escala. Podien sorgir altres forces invasores, altres Coordinadors Bèl·lics amb més recursos a la seva disposició. I potser la propera vegada no tinguessin la sort de trobar l'enemic tan vulnerable sota la gèlida superfície d'un planeta gelat.

La Leia sabia com de prop que havien estat del desastre total, i amb quina facilitat la Pretòria Vong podia haver-se apoderat de la galàxia, sector rere sector, si no haguessin trobat la manera de destruir el planeta. I la Nova República no hauria arribat mai a coordinar l'armament suficient, i els obstinats i sovint ignorants consellers de la Nova República no haurien arribat mai a comprendre-ho, fins que fos massa tard, que havien de prestar atenció en aquella amenaça.

Aquesta seria la seva tasca a partir d'ara, el seu inapel·lable deure, encara que personalment preferia mantenir-se al marge. Tenia tres fills que la necessitaven, encara que havien demostrat ser molt capaços i fins i tot heroics. Tenia una cunyada lluitant per la seva vida i un germà que podia necessitar el seu suport.

I tenia un marit desolat. Un home devastat per la pèrdua del seu amic més estimat.

Però tot això no tindria importància si els yuuzhan vong tornaven en major nombre i la Nova República no estava preparada per rebre'ls.

- Ambaixadora Leia -va xiuxiuejar la dona, que acceptava l'inevitable títol de mala gana. Un títol que li havia imposat el Consell, declarant-la ambaixadora de Dubrillion i dels sectors adjacents, inclòs el sistema Helska de la Vora Exterior.

Esperava de cor que en Borsk Fey'lya i els seus companys l’escoltessin.

A l'altra punta de la galàxia, un altre representant havia començat la seva pròxima tasca.

Nom Anor es va assabentar del desastre sofert per la Pretòria Vong. Va escoltar les històries procedents de la Vora Exterior, i això, combinat amb la incapacitat per contactar amb Yomin Carr o Da'Gara, li va confirmar que la força d'invasió havia estat delmada i eliminada.

Ara hi havia guerrers yuuzhan vong vagant per la galàxia, i ell no tenia forma de controlar-los. Ell havia fet el que en Da'Gara i el yammosk li van demanar. Hi havia mantingut la majoria de les naus de guerra enemigues paralitzades en el Nucli Galàctic i sense prestar prou feines atenció als esdeveniments de la Vora Exterior. I, tot i així, el Coordinador Bèl·lic i la Pretòria Vong havien fallat.

Al principi, en Nom Anor va témer que el seu poble hagués subestimat als seus enemics, però després, quan van arribar informes més complets sobre el desastre, es va adonar que havia estat el maleït destí l'únic culpable del fracàs d'aquell dia.

Però en Nom Anor sabia que allò no era tot. En absolut. La Pretòria Vong era una mínima part del que el seu poble podia portar.

I l’Executor yuuzhan vong va tornar a la feina. Estava en un planeta petit, un lloc relativament poc conegut, però en vigílies d'una guerra civil i que sentia un odi creixent per la Nova República.

I ell avivaria aquest odi.

Següent