Ofensiva (XXXI)

Anterior

CAPÍTOL 31

Abans que en Corran o en Ganner poguessin pensar un nou pla d'escapament, una explosió exterior va fer estremir a la petxina gegant. L’embafadora essència de matança va entrar i va baixar per les escales. En Corran va poder sentir als slashrats congregant-se al seu voltant, travessant la sorra i buscant alguna cosa per menjar. Els esclaus van ser presa del pànic i, un a un, van deixar d'estar presents en la Força.

En Corran va avançar per davant d’en Ganner i va encendre el seu sabre làser.

- D’acord, Ganner, aquest és el nou pla. Tu ets el campió de telequinèsia del grup, així que trasllada els estudiants a la part de darrere de la petxina, obre un forat a la paret amb el teu sabre làser i treu-los d'aquí.

- No estaràs pensant que, en el teu estat, pots vèncer en aquests dos.

- Això és irrellevant. Com diuen a Tatooine, quan et persegueix un drac Krayt no has de ser més ràpid que ell, sinó simplement més ràpid que el paio més lent del teu grup. Jo sóc el paio més lent aquí, i tu ets el que va a salvar-los.

En Corran va alçar la mà i va estendre dos dits cap als yuuzhan vong. Es va obligar a ignorar el dolor i va fer una ganyota que suggeria que, per a ell, enfrontar a dos yuuzhan vong era menys molest que arreglar-se la barba. Va flexionar el canell per convidar-los a apropar-se i perquè s'enfrontessin a ell en duel.

El que semblava el cap va deixar que el seu amfibastó s'enrotllés en la seva cintura, va fer un pas de costat i va indicar al seu subordinat que avancés. L'altre yuuzhan vong, que a Corran li semblava més jove, va donar uns passos i es va col·locar en un posat de grandesa marcial. L’amfibastó va lliscar pel seu compte i es va posar rígid.

- Ganner, segueixo sentint-te respirar aquí darrere. Vés-te’n! Vés-te’n ja! Fica’ls a la nau i foteu el camp d'aquí -En Corran es va girar i va mirar a Ganner amb tota la duresa de la que va ser capaç -. Tu ets l'únic que pot salvar-los, i jo l'únic que pot concedir-te el temps necessari per a això. Vés!

El jove Jedi va assentir una vegada, va fer un gest i els dos estudiants es van elevar del sòl com si estiguessin subjectes per fils invisibles. En Ganner va començar a retirar-se per un dels molts túnels amb els dos nois surant darrere seu. El jove yuuzhan vong va baixar dos passos més i va aixecar l’amfibastó com si fos una porra, a punt per llançar-lo.

El cap va xiuxiuejar alguna cosa i va detenir al seu subordinat.

En Corran va descriure un cercle amb el seu sabre làser i es va situar entre els yuuzhan vong i la línia de retirada d’en Ganner.

- Espero que tots dos considereu que avui és un bon dia per morir.

El yuuzhan vong jove va baixar a poc a poc els graons i va fer girar el seu amfibastó a la mà dreta. Després va allargar l'esquerra cap a Corran amb els enguantats dits estesos. El yuuzhan vong es movia amb l'elegància no premeditada dels depredadors. Va fer un pas a l'esquerra d’en Corran, en un clar intent de què aquest donés l'esquena a l'altre guerrer.

En Corran va respondre al seu torn saltant cap a l'esquerra i portant l'esquerra a l'empunyadura del sabre, que havia estat construït a partir del manillar d'un vell lliscant i era prou llarga com per donar cabuda a les dues mans.

En Corran les va baixar fins a l'altura dels malucs i va apuntar a la gola del yuuzhan vong jove.

El guerrer va brandar el seu bastó i va llançar una passada cap a la cama esquerra d’en Corran, que va bloquejar el cop. La punta del sabre es va introduir sense dificultats al terra de petxina, deixant una fosca cicatriu entre ambdós combatents. Almenys ara sé que en Ganner pot sortir d'aquí tallant la closca. En Corran va retrocedir i va apuntar de nou al yuuzhan vong.

El guerrer va intentar el mateix atac per segona vegada. En Corran el va esquivar una mica més amunt i girà sobre el peu dret. L'esquerre es va alçar en un cop de peu que va donar al yuuzhan vong al pit. El guerrer va caure cap enrere, apartant-se de l'estocada de revés d’en Corran, estocada que va deixar una altra marca a terra. Quan Corran va alliberar la fulla, el vong ja s'havia aixecat i estava llest per atacar.

En Corran li va fer front i va presentar el flanc esquerre per atacar. Va alçar l'empunyadura del sabre fins a l'altura de les orelles, va apuntar la fulla directament cap endavant, la va anivellar amb els ulls de l'alienígena i va assentir.

- Si em busques, vine a per mi.

El yuuzhan vong va fer un pas endavant, i en Corran va voltejar canell dret. Va fer girar el manillar, canviant la pedra de l'interior de l'arma de maragda a diamant. El feix d'energia es va estrènyer, va deixar de ser platejada i va passar a ser porpra, duplicant la seva mida. La punta de la fulla es va clavar profundament en la conca esquerra de l’ull del vong.

L'alienígena es va encongir i es va estirar quan les articulacions se li van posar rígides. Va relliscar de la punta de la fulla i va caure d'esquena. Li sortia fum del crani. El guerrer es va ensorrar estrepitosament a terra i els seus inerts membres van rebotar en la dura superfície. Amb una última sacsejada, es va quedar immòbil.

I en Ganner se’n reia de mi per tenir un antiquat sabre làser bifàsic. En Corran va posar la fulla en la seva mida normal i va fer un gest a l'altre guerrer.

- Estava massa ansiós. Jo sabia que només podia emprar aquest truc un cop, i només amb ell.

El Jedi dubtava sincerament que el guerrer alienígena entengués el que havia dit, però sabia que el to de la seva veu indicava la naturalesa del seu missatge.

El yuuzhan vong va baixar els esglaons amb elegància i sense afanyar-se. No volia desaprofitar l'esforç de girar l’amfibastó, sinó que l’agafava amb les dues mans, la dreta amunt i l'esquerra avall, preparat per rebutjar qualsevol estocada llarga contra els seus ulls. Les juntures aguerrides de la seva armadura grinyolaven quan es movia en cercle. Mirava a Corran amb ulls famolencs, i va semblar cridar-li l'atenció la sang que el Jedi vessava pel canell esquerre quan allargava el braç.

El yuuzhan vong es va aturar de sobte i va alçar les dues mans per sobre del cap. L’amfibastó es va estirar fins a esdevenir una porra amb el cap aixafat en una fina fulla. Empunyant el sabre làser amb les dues mans, en Corran es va ajupir per esdevenir un objectiu més petit. El xiuxiuejant feix platejat vessava reflexos enlluernadors sobre l'armadura del vong.

Van esperar.

En Corran no podia percebre al yuuzhan vong amb la Força, i la magnificència del guerrer aclaparava els seus sentits físics. Tota l'activitat exterior de la petxina es va esvair quan es va concentrar en el seu enemic. Malgrat les seves diferències: la seva naturalesa i els seus orígens, tots dos contendents estaven fets de la mateixa pasta. Els yuuzhan vong havien assassinat a gent que en Corran considerava dels seus, i viceversa. Tots dos estaven entrenats per a la guerra i s'enfrontaven a un enemic competent, però només un d'ells sortiria d'allà amb vida.

En Corran va sospitar que seria ell. La seva ment es va omplir d'imatges de la seva dona i els seus fills. Es va obligar a recordar-los somrient i feliços, i es va negar a veure'ls patint. Si vaig a perdre’ls, i ells a mi, vull bons records, no dolents.

Es va preguntar si el guerrer estaria pensant el mateix, i llavors aquest va atacar. Cap avall i per la dreta. En Corran va aturar el cop i va atacar amb la seva fulla. El vong es va apartar a la dreta, traient fum de l'armadura en el punt on l'havia encertat el sabre, a l'altura del maluc, i va atacar de nou amb el seu amfibastó. La punta va donar a Corran a la cuixa i li va tallar la roba i la carn, esquitxant les parets de sang.

Ignorant el dolor, en Corran va girar, es va llançar cap endavant i va deixar anar dues estocades al yuuzhan vong en el flanc dret. El guerrer va alçar l’amfibastó en un bloqueig vertical i, amb un gir de canell esquerre, va aixecar la fulla del sabre làser i la va apartar a un costat. En Corran va voltejar els canells, va tirar el sabre cap enrere fins a gairebé tocar-se la coroneta i el va llançar cap endavant. L'arma lluminosa va desprendre espurnes quan va aterrar sobre l'espatlla dreta de l'armadura del vong.

El yuuzhan vong es va allunyar sentint el tall del coll i va continuar girant fins assestar un revés a Corran als genolls. El Jedi va saltar per sobre i, en fer-ho, va tallar al yuuzhan vong a l'espatlla esquerra. La fulla platejada va perforar la juntura de l'armadura i li va donar a la carn, provocant un brunzit. El vong va començar a sagnar.

Els dos combatents van retrocedir un instant, mirant-se fixament. En Corran podia sentir la calor procedent de la cama. La sang del yuuzhan vong regalimava per sota de l'armadura, el que el va obligar a treure’s el guant i assecar-se la mà al pit. Els combatents es van fer un gest de respecte amb el cap. I de por, encara que només una mica.

Tots dos es van redreçar. El yuuzhan vong aixecà l’amfibastó per sobre del cap. En Corran baixà la punta del sabre i va apuntar als genolls del seu adversari. Va respirar fondo i es va estremir. Allà hi anem.

Un crit de guerra ressonà a la cambra quan els combatents van saltar a l'uníson un cap a l'altre. En Corran va ajupir el cap i l’amfibastó gairebé va fregar la seva espatlla dreta. Li va introduir amb rapidesa el sabre làser entre les cames del yuuzhan vong i va alçar les dues mans. La fulla platejada va seccionar l'armadura del vong a l'altura del maluc dret. El Jedi va enfonsar la fulla, la va aixecar i girar després cap a l'esquerra.

Però, inexplicablement, en Corran es va descontrolar a la volta i va caure a terra. Va sentir una fiblada de dolor a l'esquena, a prop de la columna, i va deixar de sentir les cames. El sabre làser es va desprendre de la seva mà i va descriure un petit cercle sobre el sòl de la petxina. La caiguda d'esquena havia estat contundent, però va evitar que es colpegés el cap contra el terra.

La por i l'ansietat li van envair. Va intentar seure, però no va poder. Més enllà dels seus peus, va veure que l’amfibastó del yuuzhan vong s'enroscava al costat del seu amo, xiuxiuejant i traient els ullals, i de seguida va saber el que li havia passat. Es va dur la mà a l'esquena i va notar les robes esquinçades i la mossegada. Quan es va mirar la mà, la tenia plena de sang. I verí també, sens dubte. Estic perdent la sensibilitat.

El yuuzhan vong es va estremir i, recolzant-se en les mans, es va redreçar. Gairebé ho va aconseguir, però la cama dreta se li va torçar d'una forma estranya. Es va desequilibrar pel seu propi pes i va tornar a caure a terra. El casc es va desprendre del seu cap i va caure a terra amb un estrèpit.

Té la cama amputada i segueix movent-se? En Corran es va arrossegar cap al seu sabre làser i va posar la mà sobre ell. Tant de bo aquestes coses no cauteritzessin les ferides, així es moriria dessagnat.

El yuuzhan vong es va estirar cap per avall i va agafar l’amfibastó. Després va començar a arrossegar-se cap a Corran. El Cavaller Jedi va atacar amb el sabre làser, fent saltar resquills de l'armadura. Els seus cops van escrostissar el terra i va escampar la sorra que hi havia sota, però el vong romania impassible davant els seus febles atacs.

Sap que el verí pot amb mi. En Corran ja no podia sentir l'esquena i li costava respirar. Va intentar utilitzar la Força per limitar el dany i restringir el flux de sang, però aquestes tècniques li haguessin deixat en trànsit. I el vong em matarà.

En Corran es va arrossegar cap enrere, deixant un rastre sagnant a terra. Va atacar una vegada i una altra al yuuzhan vong, però el guerrer seguia aproximant-se, lent però segur, i esperant que a Corran se li cansés el braç i perdés tota la sensibilitat a la mà. No haurà d'esperar molt.

A Corran li va començar a costar respirar. Tenia raneres. Va saber que havia arribat al final i va recordar imatges de la seva família. Imatges felices. Imatges que li feien sentir-se orgullós. Els va veure en diversos moments i situacions, i va acabar visualitzant els records més forts i recents que tenia d'ells.

Va utilitzar la Força en un últim intent desesperat. Va aclucar els ulls i un somriure va aflorar als seus llavis. El yuuzhan vong, amb l'ajuda del seu amfibastó, s'havia aixecat sobre la cama sana. El guerrer el va mirar des de dalt, amb la cara descoberta i desfigurada, les dents desiguals i els trets contrets. Una imatge de malson que en Corran s’anava a dur amb ell a l'eternitat.

I, en aquell moment, una explosió de slashrats va sorgir del forat que en Corran havia creat a terra de l'interior de la closca. Un dels rosegadors dentats va llançar una mossegada al braç del yuuzhan vong i el va partir com si fos la closca d'un ou. Dos es van penjar de la cama malferida i van forcejar, arrossegant al guerrer fins on Corran no podia veure’l.

Si el vong va cridar, i en Corran va saber que no va arribar a fer-ho, els grunyits dels slashrats estripant el seu cos van ofegar completament el crit.

Amb un somriure, en Corran va retrocedir, allunyant-se tant com va poder dels slashrats que estaven destrossant el yuuzhan vong. L'última imatge del seu fill Valin, recordant com havia aconseguit que els garnants ataquessin a Ganner, li va suggerir utilitzar la Força per convidar els slashrats a berenar yuuzhan vong. Els slashrats embrancats en la matança li estaven demostrant com d’efectiva que havia estat l'estratègia.

En Corran va riure per dins i va descansar el cap. Però és clar, jo sóc les postres. Va deixar escapar lentament l'aire dels seus pulmons i va tancar els ulls abans que la inconsciència li impedís fins i tot aquesta senzilla tasca. Per un moment es va preguntar si abandonaria la seva existència cap a la mort, com havien fet altres Jedi, privant als slashrats del seu menjar. És igual. Els altres estan fora de perill i han fugit. He fet la meva feina.

Abans de quedar completament inconscient, va sentir que surava. Hauria somrigut si hagués pogut. Així que això és així. Així és morir com un Jedi i desfer-se al no-res. Encara que no va donar cap senyal extern, va sentir una plenitud en l'ànima. Corran Horn es va submergir en l'oblit etern sent un home feliç.

Següent