Ofensiva (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

En Jacen Solo va obrir els ulls de sobte, i per un moment no va saber on era. Sabia que es trobava a Belkadan, però li va sorprendre trobar-se en les instal·lacions d’ExGal. En els primers instants no va identificar el perquè de la seva sorpresa. Així que es va treure la manta de sobre, va treure les cames del llit i es va asseure.

Es va passar els dits per la seva llarga cabellera castanya i es va tapar els ulls amb les mans. Hi havia somiat que era al poblat yuuzhan vong on estaven conreant els víllips. Hi havia anat per alliberar els esclaus. En el seu somni, entrava a l'aigua i els cridava perquè se li acostessin. Ells venien, i el seu amo darrere d'ells. En Jacen li feia al yuuzhan vong el mateix que ell li havia fet a l'ancià, i el deixava enfonsant-se lentament en les tèrboles i tranquil·les aigües.

Ha estat tan real. En Jacen es va treure les mans dels ulls i se les va mirar fins que va poder distingir-les en la penombra. Gairebé podia sentir el tacte del sabre làser en el duel contra el guerrer yuuzhan vong. Va moure les espatlles i es va estirar, buscant algun dolor que, d'alguna manera, convertís en real el que havia somiat.

Sabia que era molt probable que hagués estat un somni. Havia passat una setmana des que van presenciar l'assassinat de l'ancià, i havien estat investigant. Els yuuzhan vong s'havien acurat a convertir Belkadan, o almenys aquella zona, en un hort de naus. Estaven cultivant víllips, coralites i dovin basal per tot arreu. Pel que semblava, tots els treballadors eren esclaus, encara que alguns dels supervisors tenien ajudants que al Jacen li semblaven humans, i que cooperaven. També tenien les protuberàncies, però la Força no emanava d'ells amb aquell soroll de fons, sinó molt reduïda.

Que aquella visió fos simplement un somni tenia sentit. Evidentment, es tractava d'una fantasia que havia generat per cancel·lar la frustració. Gairebé desitjava acceptar que havia estat un somni per poder-se tornar a dormir, però dues coses li van impedir fer-ho.

Una era la urgència que envoltava la visió. Estava disposat a reconèixer que la seva frustració era suficient per provocar el somni, però havia estat més profunda la nit després de presenciar l'assassinat. I des de llavors no havien tornat a aquell lloc.

I la segona era la palpable realitat de la visió. No semblava un record, sinó una cosa que havia de fer. I sabia molt bé que quan un Jedi estava obert a la Força, podia tenir revelacions sobre el futur. Yoda, el Mestre del seu oncle, era conegut per la seva saviesa i la seva capacitat per veure el futur. En Jacen mai havia sentit que tingués el do de la clarividència gràcies a la Força, però li va donar la impressió que allò era molt semblant a tenir una visió.

Es va aixecar i va sortir de l'habitació que havia pertangut a la Danni. Havien destrossat gairebé tot, però va poder recuperar uns quants hologrames estàtics i un parell de records més que pensava tornar a la jove. Va moure amb els peus les deixalles de l'entrada de l'habitació del seu oncle i es va recolzar en la llinda de la porta.

Una petita llum irradiava una càlida llum al racó del fons de l'habitació. En Luke estava assegut a terra, davant de la porta, i era tot just una silueta retallada. En Jacen va començar a dir alguna cosa, però la sensació de pau i concentració que va percebre en el seu oncle li van fer callar.

No era la primera vegada que en Jacen veia al Luke entrar en trànsit Jedi per estrènyer els seus llaços amb la Força. Després de signar la pau amb el Romanent, quan el seu oncle va realitzar els canvis en l'estructura de l'acadèmia, alguns alumnes feien broma amb què el Mestre s'estava fent vell i necessitava tirar les seves migdiadetes de Força. Al Jacen li feien gràcia, però envejava la connexió que en Luke tenia amb la Força. Ell volia aquesta intimitat per a ell, encara que sabia el preu que el seu oncle havia hagut de pagar per obtenir-la. Sabia que no era una cosa fàcil d'obtenir, però esperava ferventment que el seu camí no fos tan llarg ni enrevessat com ho va ser el d’en Luke.

Es va apartar de la porta i es va recolzar contra la paret. El seu oncle li havia dit que l'experiència ensenya que de vegades cal prendre decisions difícils. Determinar si el que havia vist era real era una decisió francament difícil. La seva raó li aconsellava que dubtés del que havia vist, però el seu cor li deia que partís.

Intueixo que aquesta és la millor opció, i la Força està més guiada per la intuïció que per la raó. En Jacen va exhalar lentament i va tornar a l'habitació de la Danni per posar-se l'uniforme de combat. Es va enganxar un intercomunicador a la solapa per poder registrar les dades de la seva missió. Així podré complir l'objectiu del meu oncle mentre realitzo el meu. No li va dir a l’R2D2 que se n'anava, perquè sabia que l'androide despertaria al seu oncle i que la missió terminaria abans de començar.

Passant per la porta d’en Luke, es va inclinar davant el seu Mestre. Després, cobert per una llarga túnica Jedi, va sortir de les instal·lacions d’ExGal i es va internar en la nit.

A cada pas que donava, en Jacen se sentia més imbuït en la visió que havia tingut. Cada fulla, cada núvol, el brunzit dels insectes i el murmuri de la grava lliscant turó avall al seu pas. Tot era com ho recordava. Va deixar de pensar i va començar a concentrar-se en les seves sensacions, triant el següent pas a l'atzar i amb la certesa que havia pres la decisió correcta.

Va avançar en la nit, amb molta cura; però amb una sensació creixent d'invulnerabilitat, fruit de la certesa de saber al que anava. La seva visió s'estava fent realitat. S'acostava a una confrontació que alliberaria als esclaus i començaria a fer retrocedir als yuuzhan vong. Sabia que en Luke no ho entendria, i que probablement no ho aprovaria, però en Jacen se sentia obligat a complir el destí que la Força li havia plantejat.

Tot d'una es va trobar baixant cap a la vora de la llacuna. La llum de la lluna es reflectia en les ones platejades i en l'aigua que omplia les fulles de les plantes de víllip. Els esclaus es movien entre les tiges, regant els víllips una vegada i una altra amb cullerots plens d'aigua fosca. Els únics sons eren els de l'aigua caient i els murmuris dels víllips.

En Jacen es va aturar a la vora i es va treure la túnica. Va respirar fondo i va deixar que la calma fluís al seu interior. Va somriure lleument i el seu gest es va prendre afable. Va obrir els braços i els va estirar.

- Veniu a mi. Jo us salvaré.

Els esclaus van alçar el cap a la vegada i el van mirar. Una sèrie d'aguts xiulets van fluir d'un costat a un altre, i alguns víllips els van imitar. En Jacen va reconèixer el so com el que feia l’R2D2 quan estava sorprès, així que va somriure i va indicar als esclaus que s'acostessin a ell.

- Veniu a mi. L'esclavitud ha acabat.

Els esclaus van començar a moure’s, però d'una manera que no coincidia amb la seva visió. S'estan allunyant de mi! Els esclaus es marxaven en silenci, encongint-se com si anessin a rebre un cop. Els de la primera fila li van mirar mentre esperaven als endarrerits. Els primers a sortir es van posar a córrer, esquitxant-se aigua.

Llavors, enmig de la formació d'esclaus, es va fer un buit. Un guerrer yuuzhan vong vestit amb armadura i amb un amfibastó va entrar a l'aigua i es va situar enfront d'ell. Girant l'arma en cercles, primer cap endavant, després per sobre del seu cap i finalment per darrere. Es va aturar en sec, amb el bastó entre l'avantbraç dret i les costelles, i es va ajupir.

En Jacen va entrar a l'aigua fins a la meitat de les cames i va treure el seu sabre làser. El va activar i el brunzit va ofegar els febles laments dels esclaus. La fulla verda il·luminava tènuement els víllips. En Jacen va descriure a poc a poc un cercle amb la xiuxiuejant espasa, va tallar la tija d'una planta i va partir per la meitat els dos víllips mentre queien.

El guerrer va udolar i va començar a córrer cap al Jacen. L'aigua amb prou feines semblava detenir-lo. L’amfibastó va començar a girar de nou. La punta fregava l'aigua descrivint el cercle sencer.

En Jacen va arrencar a córrer cap al seu enemic, però, sent més petit, l'aigua li frenava. El jove Jedi es va aturar i va elevar el sabre làser per sobre de l'espatlla dreta. Després, apropant-se el guerrer, va aixecar els canells perquè la fulla apuntés cap endavant, i va envestir.

És el que vaig fer en la meva visió!

Però el guerrer yuuzhan vong no semblava formar part de la visió. Va girar de nou a la dreta, esquivant la fulla d'energia verda, i va colpejar l’amfibastó contra l'esquena d’en Jacen. Un dels coixinets que recobrien el seu vestit va absorbir gran part de l'impacte, però la força del cop li va fer trontollar cap endavant. En Jacen va caure de genolls i es va girar, bloquejant amb el sabre làser el següent atac.

La fulla va rebutjar el cop, però no va tenir l'efecte que el jove esperava. Hauria d'haver tallat trenta centímetres d'aquesta cosa! En Jacen es va posar dret, va bloquejar un altre atac baix per l'esquerra i, amb un gir de canells, va alçar el sabre làser donant un tall que hauria d'haver partit al yuuzhan vong per la meitat.

L'armadura alienígena va desprendre espurnes i fum. El guerrer va retrocedir un o dos passos i va atacar amb el seu amfibastó. En Jacen el va esquivar i li va donar una estocada al canell dret. Hi va haver més espurnes, més fum i fins i tot un brunzit, però la mà no es va separar del braç.

Sorprès, en Jacen va elevar de nou la fulla per llançar un altre atac, però el yuuzhan vong ja havia retrocedit. Abans que en Jacen pogués optar per atacar l'estómac del guerrer, aquest va allargar el puny dret i va donar al noi al coll.

El dur cop va fer treure al Jacen. Hauria caigut a l'aigua, però va xocar contra una planta de víllip que el va mantenir dret. El noi va moure el cap per aclarir-se’l i es va ajupir veient que el yuuzhan vong anava a clavar-li una puntada de peu. No li va donar, però va fer esclatar un dels víllips. El líquid viscós que va emanar de la planta va fer que li cremessin els ulls, el nas i la boca.

Asfixiat, en Jacen es va amagar darrere de la planta. Es va tirar aigua a la cara per rentar-se-la, es va moure cap a l'esquerra i va clavar dos cops ràpids al yuuzhan vong, que va retrocedir una mica. Però, a la llum del sabre, en Jacen es va adonar que la ferida de l'armadura del yuuzhan vong era quelcom més que una cicatriu descolorida.

No només cultiven les armadures! Estan vives!

El yuuzhan vong va alçar l’amfibastó i el va baixar en un cop dirigit al cap d’en Jacen. El Jedi va aixecar el sabre per bloquejar-lo, però l’amfibastó va perdre la seva rigidesa, es va estovar com un fuet i es va enrotllar al seu canell dret. El guerrer va tirar d’en Jacen, que va perdre l'equilibri i va caure davant el genoll del yuuzhan vong. El guerrer li va assestar un cop a l'estómac.

El jove Jedi va sentir la viscosa pressió de la mà del yuuzhan vong al clatell, i es va trobar amb la cara enfonsada en l’aigua tèrbola. L'aigua bullia al voltant del seu sabre làser, però el fuet controlava el moviment del seu braç i no li permetia atacar.

El jove va rebutjar el pànic que creixia en el seu interior i va invocar la Força. Va intentar deixar-se anar del yuuzhan vong, tal com ho havia fet milers de vegades amb els seus germans o els seus amics quan jugaven a l'acadèmia, i va descobrir l’error de la seva estratègia just quan els seus pulmons van començaven a quedar-se sense aire.

No puc percebre’l amb la Força. I ara no puc fer-li res.

Mentre engolia la seva primera alenada d'aigua, va pensar que podia emprar la Força per sortir del llac, però la concentració necessària era impossible mentre el seu cos se sacsejava. El poc aire que li quedava en els pulmons va sortir en bombolles. El seu cos va intentar respirar per instint i va empassar més aigua, el que li va fer tossir i sacsejar-se de nou.

Oh, no, va pensar en Jacen mentre la foscor planava sobre ell, no era una visió, ni un somni. Era un malson...

Següent