Ofensiva (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Una ràpida ullada a les instal·lacions d’ExGal va ser suficient per demostrar com d’eficaç era l'advertència que els yuuzhan vong havien deixat a la porta. En Luke no va trobar senyals de vida, però hi havia moltes proves de la intensa violència amb què els yuuzhan vong odiaven la tecnologia. Havien reduït a trossos la maquinària, i la quantitat de líquid fosc que formava petjades i esquitxava les parets donava a entendre que els yuuzhan vong no havien tingut objeccions a l'hora de patir danys físics en la seva orgia de destrucció.

En Luke va sentir un calfred visualitzant la imatge, que va cristal·litzar en la seva ment mentre s'ajupia per tocar una sagnant empremta amb el dit. La seva incapacitat per detectar els yuuzhan vong mitjançant la Força li pertorbava en gran mesura, però tenia l'esperança que això fos l'única cosa rara d'ells. El seu aparent fanatisme, evidenciat per la seva voluntat de patir danys en la realització de les seves creences, els allunyava moltíssim del que a ell li semblava un comportament normal. En Luke coneixia espècies famoses pel seu estoïcisme davant el dolor, però els yuuzhan vong semblaven anar encara més enllà.

També sabia que la seva percepció de la fúria yuuzhan vong estava probablement exagerada per l'absència de la informació que normalment li proporcionava la Força. En el passat, en altres escenaris de destrucció, havia estat capaç de captar empremtes subliminars de la ira. Això li permetia calibrar la profunditat de les emocions dels causants, donant més o menys importància a la destrucció que presenciava. En Corran va dir una vegada que la diferència entre aquesta impressió i la prova física de la violència podia indicar si l'escenari del crim havia estat manipulat perquè un simple assassinat semblés un robatori barroer.

Però això és més que una manipulació. El Mestre Jedi es va aixecar lentament i va mirar a Jacen.

- Trobes alguna cosa útil?

El seu nebot va aixecar un ninot decapitat.

- És una d'aquestes joguines amb circuits dins perquè aprengui frases i coses així. És inofensiu, però el van destrossar com si fos un altre ordinador.

L’R2D2 va passar per sobre d'un munt de panells de circuits aixafats i va deixar anar un xiulet nerviós.

-És evident que als yuuzhan vong no els hi va semblar una joguina inofensiva -En Luke va negar amb el cap -. Des del seu punt de vista, era tan abominable com la resta d'aquest equip.

En Jacen arrufà les celles un instant, però la seva expressió es va suavitzar i va assentir lentament.

- Si pensen que les màquines són dolentes, llavors això estaria dissenyat per corrompre als més petits. I, en comptes d'això, ara és una joguina trencada destinada a un nen que mai la gaudirà -el cos trencat del ninot li va caure de les mans i va anar a parar a un munt de runes.

En Luke es va acariciar la barbeta.

-El que no veig és cap canvi a conseqüència de l'holocaust provocat pels yuuzhan vong. Les plantes verdes no han aconseguit entrar aquí...

-Potser no les hi hagi donat temps -En Jacen va moure la runa amb el peu -. Crec que vaig percebre al sud-oest una concentració de les formes de vida afeblides i malaltes. Això situaria aquestes instal·lacions entre elles i la nostra nau.

En Luke va pensar un moment i va reprimir un somriure. El to impertorbable d’en Jacen referint-se al bombarder com "la nostra nau" l'incloïa automàticament en una missió de reconeixement. En Luke hagués preferit deixar-lo amb R2D2, però es va adonar que no tenia forma de saber si els yuuzhan vong estaven a prop, i, per tant, no podia garantir que en Jacen estigués més segur a l'estació que al seu costat.

- Està bé, però primer prendrem precaucions. Revisarem la torre de comunicacions i veurem si pot transmetre dades. Si és així, la connectarem amb la nau i utilitzarem els intercomunicadors per realitzar sobre la marxa un informe del que veiem. La nau classificarà les dades. L’R2 ho transmetrà sobretot si ens tallen les comunicacions o si emprem determinades paraules clau.

En Jacen va somriure tímidament.

- A mi no se m'hagués ocorregut prendre aquesta precaució.

- Hem vingut per aprendre tot el que puguem i per salvaguardar la resta de la Nova República.

El seu nebot va aixecar el cap.

- I per veure si aconseguim trobar alguna cosa que pugui ajudar a curar la Mara, no?

En Luke va assentir.

-Això també. La nostra missió és més important que nosaltres. No anem a arriscar-nos a la babalà, però no anem a ignorar el nostre deure, entens?

El jove va assentir.

- Sí, Mestre Skywalker.

Després d’arreglar la instal·lació de l'antena de telecomunicacions ajudats per l’R2D2, tots dos es van treure les túniques Jedi i es van posar els uniformes de combat A / KT. Al Luke, el mico ajustat li recordava molt al seu uniforme de pilot, encara que aquest era d'un color verd tan fosc que gairebé semblava negre. Portava colzes i genolleres, i estava encoixinat en pit, esquena, braços i cames per afegir protecció. Havent escoltat per boca de la Mara com de fers que eren els yuuzhan vong en la lluita, en Luke no volia córrer riscos.

Si ells porten armadura, nosaltres també. Va tirar d'unes corretges per ajustar-se més el vestit, i es va posar un casc i uns guants. També es va col·locar unes ulleres. Finalment, es va ajustar una pistola làser en el cinturó i es va penjar el sabre d'un enganxament del vestit.

- Estic llest.

En Jacen va assentir.

- Jo també.

El vestit d’en Jacen semblava idèntic al d’en Luke, excepte pel color. Era vermell fosc, molt més fosc que el color de la sang seca. En Luke es va adonar que el to del vestit camuflaria la sang en cas que Jacen resultés ferit, un pensament que li va fer estremir. Va deixar que la calma fluís després d'aquesta idea, recordant que, gràcies a la Força, ell sabria si en Jacen estava ferit o no. També li va consolar la certesa que el seu nebot era prou intel·ligent.

- Només anem a recopilar informació, Jacen. Aquesta excursió no té res d'heroic.

- D’acord.

Van sortir del recinte d’ExGal i es van dirigir cap al sud-oest a través d'una zona de pujols baixos. La capa verda del sòl s'havia estès bastant i cobria els arbres que havien estat devastats per l'atac mediambiental dels yuuzhan vong. Hi havia indicis de plantes natives que intentaven renéixer, però s'havien adonat que el fullatge alienígena semblava decidit a ocupar el seu lloc i ofegar-les. Mitjançant la Força, en Luke va percebre una impressió perfectament normal i saludable amb respecte a la planta yuuzhan vong. Però hi havia senyals per tot arreu que la seva expansió era de tot menys benigna.

Les plantes autòctones no estan preparades per a aquesta invasió, així que la planta alienígena es limita a expandir-se sense límit. Per a ella és una cosa totalment natural. Les implicacions d'aquesta idea li van fer estremir. Hi havia una analogia innegable entre els yuuzhan vong i la planta que havien portat a Belkadan. Si la Nova República no estava preparada per rebutjar-los, els yuuzhan vong s'expandirien per la galàxia. Per a ells seria una cosa totalment natural.

El que els yuuzhan vong havien fet s'anava revelant amb naturalitat a mesura que en Luke percebia amb més claredat a les criatures malaltes. En Jacen i ell recorrien el que havia estat un bosc. Els arbres derrocats estaven recoberts d'aquestes plantes verdes i donaven ombra més que suficient per ocultar-los a tots dos. Van pujar per un turó fins al cim i es van amagar acuradament rere d'un tronc caigut.

Van contemplar una vall àmplia pel que corria un riu bastant cabalós. Les plantes verdes es veien per tot arreu, encara que deixaven clars de sorra negra en diversos punts. Enmig d'aquests cercles hi havia petits dòlmens que apuntaven al cel com agulles.

Al centre de la vall hi havia un petit assentament amb edificacions, el perímetre estava envoltat per plantes verdes que s'espessien fins a semblar matolls. A part dels camins clars, que permetien anar des de les barraques fins als dòlmens sense problemes, les plantes dificultaven el pas per tot arreu. Si algú sortia corrent des de la població, s’enganxaria els peus i acabaria a terra.

Encara que els habitants tampoc semblen molt disposats a arrencar a córrer. En Luke va agafar uns macrobinoculars de la butxaca i va mirar cap al centre del poblat. Va veure el que semblaven ser dos trandoshans, un rodiana, mitja dotzena d'humans i un twi’lek caminant apàtics d'un costat a un altre i arrossegant els peus. Tots anaven descalços i caminaven de manera rara, com si els haguessin trencat els genolls i no els haguessin curat del tot.

Va buscar senyals de violència, però no va veure res tan evident com una cicatriu. No obstant això, tenien unes estranyes formacions òssies en les cames, en el que se'ls veia dels braços i fins i tot en el crani. En Luke es va concentrar i va utilitzar la Força per rebre alguna impressió de les calcificacions. La vida fluïa d'elles de forma una mica emmudida. Aquests éssers eren les formes de vida malaltes que havia percebut abans. L'energia semblava arremolinar-se a les estranyes formacions òssies, revelant que, almenys en algunes d'elles, les protuberàncies també penetraven en els seus cranis i en les seves cavitats corporals.

Va passar al Jacen els macrobinoculars.

- Digues-me el que veus.

En Jacen es va concentrar i va mirar. L'energia de la Força es va aglomerar mentre s'esforçava.

- Aquestes coses, aquests paquets... seran com els inhibidors dels androides?

-Això crec jo -En Luke va aclucar els ulls blaus -. I aquesta gent, alguna idea de la seva procedència?

En Jacen va tornar a mirar.

- Van molt mal vestits, però alguns conserven insígnies pirates en les seves robes. Potser siguin saquejadors de la Vora Exterior que els yuuzhan vong han trobat i els han convertit en esclaus.

- Jo penso el mateix.

El seu nebot es va estremir.

- La sensació que emanen a través de la Força no és gens bona.

- Ja. És gairebé com si s’estiguessin morint per moments.

- Quin sentit té matar la mà d'obra?

En Luke va arronsar les espatlles.

-Potser els va resultar tan senzill atrapar-los que van pensar que el subministrament seria infinit. També pot ser que encara estiguin adaptant la seva tecnologia de control d'esclaus als habitants d'aquesta galàxia. Potser no sigui la seva intenció matar-los, sinó que han de perfeccionar els dispositius de control. No sé.

- Sigui el que sigui, és horrible -En Jacen es va estirar cap per avall, va baixar els macrobinoculars i va mirar al seu oncle -. I què faran aquí?

En Luke va assenyalar als petits dòlmens.

- No et sonen de res?

- Doncs no.

-D'acord, utilitza la Força i concentra't en el flux de vida que sorgeix de la vall.

En Jacen va tancar els ulls, va agafar aire i el va deixar anar lentament.

- Tot es mou cap a dins, cap als dòlmens, entre les plantes -es va quedar bocabadat i va mirar al seu oncle -. Aquestes plantes són com un recol·lector gegant d'energia. Canalitzen l'energia i els nutrients que absorbeixen de tornada a la vall, cap a aquestes coses. La sorra està negra pel nèctar que les plantes li injecten.

-Això vaig percebre jo -En Luke va assenyalar els dòlmens -. Llevat que m’equivoqui, diria que aquests pedestals són nadons de coralita. És un hort de naus. Estan conreant un esquadró sencer aquí mateix, i empren mà d'obra esclava per a això.

El jove va estudiar de nou la vall i va negar amb el cap.

- Que estan cultivant naus? I serà eficaç?

En Luke va tornar a agafar els macrobinoculars que li tendia el seu nebot i va obrir un petit compartiment de l'aparell. Va treure un cable, el va connectar amb el seu intercomunicador i va enfocar els dòlmens.

- Les naus semblen en perfecte estat, i Belkadan porta menys d'un mes sota el domini yuuzhan vong. Aquesta producció deixaria en ridícul a una fàbrica d'Ala-X d’Incom, i tenint en compte que aquestes naus estan vives i poden curar-se, la xifra de pèrdues ha de ser menor que la nostra. El que em deixa perplex és la velocitat amb què creixen les naus. Això sí que és un problema.

Va apagar els macrobinoculars, els va desconnectar de l'intercomunicador i se'ls va ficar de nou a la butxaca.

- Ja tenim imatges suficients. Anem-nos-en.

En Jacen es va quedar atònit.

- No hauríem d'esperar a la nit per alliberar els esclaus?

- Tenim moltes coses a fer abans -En Luke va assenyalar cap a l'oest -. Hi ha més esclaus per allà. Serà un altre cultiu de coralites o d'altres peces per a les naus. Hem de veure el que està passant.

En Jacen el va seguir mentre s'obrien pas cap a l'oest. Van arribar a una vall que s'assemblava a la primera, però el que allà eren dòlmens, aquí eren simples roques. El poblat estava completament abandonat i no hi havia senyals d'esclaus a la zona.

Una de les diferències era una pedra d'uns dotze metres de llarg que semblava ser una obsidiana inerta. Tenia la forma d'un coralita, però en lloc de l'obertura de la cabina de la nau que ell va examinar a Dubrillion, aquesta estava segellada completament. En Luke va passar la mà pel caça, deixant que els seus dits juguessin amb les irregularitats de la superfície. En Jacen va arrufar les celles.

- No ho entenc. Per què s'han deixat aquesta nau?

- Defecte de naixement? -En Luke va passar el dit per la línia de l'entrada a la cabina -. Va néixer sense la separació necessària per entrar. Potser ho va provocar alguna infecció microbiana o un lamentable error genètic, potser les plantes alienígenes estan pensades per esterilitzar les llars d'infants i després alliberar tots els nutrients que necessiten per alimentar les naus. Aquesta va sortir malament, així que es van desfer d'ella. Així i tot, això indica que deuen estar cultivant altres peces en algun lloc. Les criatures de propulsió no són aquí.

En Jacen va xutar la sorra a l'ombra del coralita i va separar les plantes per veure el terra.

- Mira. No és negra -va agafar una mica de terra i la va aixafar al palmell de la mà amb el polze -. És totalment estèril.

En Luke es va ajupir al costat d’en Jacen.

- Em pregunto si...

- Què?

- Un ithorià em va explicar una vegada que alguns cultius maten la terra en què creixen. És possible que els yuuzhan vong hagin provocat això aquí, conreant massa ràpid les naus - va mirar al seu nebot -. Agafa una mostra del sòl i que l’R2 l'analitzi després.

En Jacen va recollir la mostra i van continuar amb la missió de reconeixement. Van descobrir una llacuna amb l'aigua estancada per la presència d'unes algues marrons. En el líquid, les onetes batien feblement a la vora, suraven unes plantes amb tres grans fulles triangulars de color blau. Del centre sortia una tija del qual penjaven dos fruits rodons de la mida d'un cap humà. Algunes plantes tenien més de dos fruits.

A la vora de l'altre costat, en Luke va veure una espècie diferent amb fruits lleugerament més petits que brollaven en raïms.

En Jacen arrufar les celles.

- Seran víllips? Els dispositius de comunicació?

-Això crec. Són de diferents mides, i suposo que tindran diferents funcions -En Luke va sospirar lentament -. Ens queda tant per aprendre sobre ells.

A cobert darrere d'unes grans roques, van veure uns esclaus que entraven a l'aigua i usaven uns grans cullerots per regar les plantes de víllip. Un d'ells, un ancià a qui des de la columna li sortien unes protuberàncies com banyes, amb prou feines podia aixecar el cullerot per ruixar els víllips. L'objecte se li va escapar de les mans. El vell es va ajupir per recollir-lo, però va perdre peu i va caure a l'aigua.

L'home, víctima del pànic, va començar a xipollejar. L'aigua agitada va començar a cobrar un to terrós. Alguns esclaus van començar a cridar. Vocalitzaven en un to tan alt que en Luke amb prou feines podia sentir-los, encara que l'ansietat que emanaven li arribava en onades. Diversos d'ells s’afanyaven a rescatar l'home que s'ofegava, donant gambades pel fluid gelatinós el més ràpid que podien.

L'espetec d'un fuet els va immobilitzar. A la riba oest del llac, una figura d'elevada estatura es retallava contra el sol ponent. Amb un ràpid moviment de mà, va fer espetegar l'arma amb forma de fuet. Després del segon espetec, el fuet es va convertir en un bastó, i la figura el va brandar per sobre del cap, alçant-lo com un habitant de les Sorres aixecaria un bastó gaffi.

El yuuzhan vong -En Luke el va identificar perquè no el podia percebre en el marc de la Força -va començar a avançar ràpidament, entrant a l'aigua. Va tallar sense problemes les tiges de víllip per obrir-se pas i va arribar fins on l'esclau lluitava per arribar a la superfície. L'home va allargar la mà cap a l’amfibastó que li tendia el yuuzhan vong i el va agafar. De seguida va retrocedir, amb la mà oberta i tallada. Va començar a cridar, però havia empassat tanta aigua que el xiscle va esdevenir un borbolleig.

El yuuzhan vong va travessar el pit de l'home amb l'extrem esmolat de l’amfibastó. Recuperant l'arma, l'home enfilat va treure fora de l'aigua mig cos, el qual va relliscar del pal per tornar a caure. El yuuzhan vong li va clavar dues estocades i es va allunyar mentre l'home s'enfonsava a l'aigua per última vegada. El cos va surar un segon, i després, expulsant l'aire dels pulmons, va desaparèixer sota l'aigua.

El yuuzhan vong va aixecar l’amfibastó i va cridar alguna cosa. Els esclaus van entendre prou com per encongir-se. L’amfibastó va perdre la seva rigidesa i es va enroscar al braç del seu amo. El yuuzhan vong va sortir de l'aigua i va cridar per senyals a dos esclaus, un home i una dona, que van assecar les cames de l'alienígena amb els seus parracs.

Una sirena va ressonar als turons. El yuuzhan vong va cridar una ordre i els esclaus van formar una fila irregular. Van començar a avançar dificultosament cap al sud. L'alienígena va fer una última ullada al cultiu de víllips i se'n va anar pel mateix camí pel qual marxaven els seus esclaus.

En Luke va sentir una emoció intensa brollant del seu nebot.

-Em sap greu que hagis hagut de veure això.

- Jo ho sento per l'home que ha mort allà -En Jacen va negar amb el cap -. Els yuuzhan vong als quals jo em vaig enfrontar a salvar la Danni... eren terribles, però no tant com aquest. No ha mostrat cap pietat.

- No. És un assassí eficaç i fred. Era més gran que el que va lluitar amb la Mara, més alt i més atlètic. M'hagués agradat veure quelcom més que la seva silueta.

En Jacen va somriure.

- Aquí a poc els podrem veure de prop.

En Luke va negar amb el cap.

-Espero que no.

El jove Jedi va parpellejar.

-Però hem de fer alguna cosa pels esclaus.

- Ah, sí? - L'expressió d’en Luke es va endurir mentre a la d’en Jacen es dibuixava la incredulitat -. Recorda per què hem vingut.

- Per salvar la Nova República i a aquells que en formen part -En Jacen va assenyalar cap al sud -. Pots percebre el seu dolor i el mal que els han infligit els yuuzhan vong. Com no pots pensar a salvar-los?

- Sí que ho penso, però també sé que no és pràctic. No en aquest punt. Hem d'aprendre moltes coses en aquest planeta. No és una decisió satisfactòria, però és necessària.

En Jacen va alçar la mirada.

- Alliberar-los condemnarà el futur de la Nova República? O és que penses que això et posarà més difícil salvar la teva dona?

En Luke es va posar rígid, però va ignorar la ira que li va provocar el comentari del seu nebot. L'ajudava el fet que la mirada d’en Jacen estigués plena de por, però, tot i així, la pregunta li havia caigut molt malament.

- Creus que aquesta és la veritable raó per la qual hem vingut? Creus que jo hauria vingut aquí únicament per salvar la Mara?

- Crec, oncle Luke, que l'amor que sents per la teva dona és tan gran que faries qualsevol cosa per salvar-la -el jove va mirar cap avall -. Sento haver dit això. No ho deia seriosament.

- La veritat, Jacen, és que sí que ho deies de debò. És una paradoxa. Hem de deixar que uns pateixin per poder salvar altres. Quan tu mateix ets víctima del sofriment és una decisió molt senzilla, però quan són els altres els que reben el dany resulta més difícil. De tota manera, estaràs d'acord amb mi que ara mateix no podem fer res. Encara no sabem prou sobre la presència dels yuuzhan vong aquí. No sabem res dels esclaus. Ni tan sols sabem si es poden salvar. Pel que sembla, ells estan conformes amb aquest tracte.

En Jacen va contemplar el cos de l'home, que havia tornat a pujar a la superfície i surava plàcidament.

- No crec que aquesta mort formés part de cap tracte.

- Probablement tinguis raó, però no estem en posició de fer res pels esclaus.

-Però no fer res... això no és propi d'un Jedi.

En Luke va arrufar les celles.

-Em pensava que eres tu el que no volia formar part d'aquestes missions. Creia que havies arribat a la conclusió que l'essència d'un Jedi és la reclusió i la contemplació de la seva relació amb la Força.

- Sí, sí, però...

El Mestre Jedi el va interrompre.

- Jacen, has d'entendre una cosa, una cosa molt important. Per molt intel·ligent que siguis, per molt entrenat que estiguis i per molta galàxia que hagis vist segueixes tenint setze anys. Només tens setze anys d'experiència.

En Luke va sospirar.

- Tenir més experiència no fa més fàcil la presa de decisions, però et fa entendre que de vegades cal prendre les més difícils.

En Jacen va canviar la seva expressió per una màscara impassible.

- Entenc, Mestre.

Utilitzes la paraula "Mestre" amb el mateix to que la utilitzaria un esclau per dirigir-se al seu amo. En Luke va negar amb el cap.

- Hem de tornar a les instal·lacions d’ExGal abans que caigui el sol. Com que no podem percebre als yuuzhan vong amb la Força, som més vulnerables de nit. A més, si tornem, tindrem temps per processar tot el que hem après avui i per pensar el que hem d'esbrinar en el futur.

En Jacen va arronsar les espatlles.

- És un pla, oncle Luke. Només un pla.

En Luke va sentir un calfred de temor escoltant el to de veu del seu nebot, però la Força no li va oferir cap visió del que podia passar a Belkadan. Va allargar la mà i la va posar sobre l'espatlla d’en Jacen.

- Recorda, alguns problemes no tenen solucions fàcils ni elegants. I els yuuzhan vong són clarament un d'aquests problemes.

 Següent