L'última mà

L'última mà
 

Paul Danner 

- Sàbacc!

El riure eixordador d’en Doune va ressonar a través de la sala de joc, mentre l'enorme cos del herglic es sacsejava amb l'esforç.

- Perds una altra vegada, noi.

V-6, el droide d’en Doune, va calcular ràpidament els guanys del seu amo i va informar amb entusiasme el total perquè tots ho sentissin.

La multitud reunida va festejar mentre el herglic reclamava el pou, deixant a Nyo amb un sol crèdit al seu nom.

El jove va baixar el cap incrèdul, lluitant amb les llàgrimes. Com he pogut ser tan estúpid? Va pensar en Nyo mentre mirava fixament el solitari xip de crèdit que constituïa tots els diners que tenia a la galàxia. Ara, tota esperança s'havia perdut.

- Doune... el gran jugador. Capaç de robar els diners d'un pobre granger amb facilitat. Suposo que ets igualment expert disparant el teu blàster contra oponents desarmats.

Les audaces paraules van silenciar la sala.

El herglic va alçar la vista sorprès, buscant la veu dissonant en el cercle servil d'admiradors que sempre s'adherien als guanyadors.

Els espectadors es van apartar davant la figura emboçada com si fos un detonador termal. Una caputxa gran mantenia la cara de l'estrany en les ombres, però la cara fosca estava òbviament enfocada cap al herglic.

- Penses que podries fer-ho millor, amic? -Va preguntar en Doune, amb un to perillós en la seva veu profunda.

La figura va assenyalar la multitud amb un posat.

- No voldria avergonyir-te davant de tots els teus... amics.

- Mai rebutjo a algú que està tan òbviament disposat a perdre els seus diners amb mi -va riure en Doune -. Seu.

L'estranger es va aturar per un moment, després va lliscar al seient buit.

- Molt bé. Encara que he d’advertir...

El herglic va alçar una cella.

- Espera, no m'ho diguis. Deixa’m endevinar -va gesticular en Doune dramàticament -. Ets el jugador més gran que va viure mai, oi?

- En realitat, només havia de dir-te que no tinc diners amb mi, però ara que ho esmentes... -L'estranger va baixar la seva caputxa, provocant un col·lectiu crit de sorpresa entre els espectadors -. Ho sóc.

El pèl curt de l'estranger era blanc, encara que algunes ratlles platejades serpentejaven a través de l'ivori. Els seus ulls eren d’un violeta pàl·lid, com flors tropicals que havien marcit i perdut el seu llustre. Una cicatriu dentada marcava el seu camí al voltant del seu llavi, tallant una línia artificial més enllà del seu nas. Amb els trets petris que evocaven una estàtua real, l'home era innegablement ben plantat, però, aquesta no era la raó de la reacció de la multitud.

Els murmuris havien començat, i el brunzit va fer que semblés com si una colònia d'insectes hagués baixat sobre la sala. A través dels fragments de conversa en multiplicitat d'idiomes, dues paraules eren repetides en una freqüència espantosa.

Kinnin Vo-Shay.

La carn gruixuda d’en Doune havia començat a tacar-se, una clara mostra que el herglic estava agitat.

- Això és només un truc, amo –V-6 es va inclinar cap endavant, els seus ulls brillant mentre els seus bancs de dades començaven a recuperar la informació -. El Raig d’Ashanda va desaparèixer en el cúmul de Tyus fa mig segle segons l'últim informe. Si en Kinnin Vo-Shay hagués sobreviscut, el que és altament improbable, tindria més de cent anys estàndard. L'home era afortunat, però no era cap Jedi.

-Sembla que no ets qui aparentes ser, després de tot -En Doune va semblar calmar-se una mica, i el seu usual somriure rapinyaire retornà a la seva cara -. Encara que he d'admetre, que la semblança és extraordinària. Has d'haver pagat una fortuna en alteracions cosmètiques. No em sorprèn que estiguis sense un crèdit.

Un riure nerviós va escapar de la multitud.

- Per a ser un jugador tan famós, en Doune, ets molt més ràpid repartint opinions que cartes - L'estranger va enfrontar la seva mirada penetrant -. Potser guanyes parlant fins que els teus oponents moren de pur avorriment.

-L'única cosa que mai reparteixo és caritat -va dir el herglic, una nota d'irritació colant-se en la seva veu -. Fins que no paguis la teva entrada, no hi haurà cap partida.

Això va provocar una reacció dividida en la multitud. Molts desitjaven veure si l'estranger realment deia la veritat, i hi havia una sola manera de decidir això....

- Però, en Doune, i què si realment és en Vo-Shay? -Va preguntar una ànima valenta.

El herglic ja havia tingut prou, i el seu greix es va sacsejar amb fúria.

- No m'importa si és Jabba el Hutt. Sense diners, no juga!

Un únic crèdit va girar per l'aire, brillant en les febles llums. Sense parpellejar, en Vo-Shay va atrapar el cred en el seu vol amb practicada facilitat. Es va girar lentament per enfrontar-se al seu benefactor sorpresa.

En Nyo va començar a dir alguna cosa, però en Vo-Shay li va oferir un gest de complicitat tan ràpid que el jove tot just estava segur d'haver-lo vist en realitat.

-D'un perdedor a un altre... què apropiat. Estàs llest, llavors? -Va exigir en Doune.

La cara d’en Vo-Shay va perdre tota expressió, assemblant-se a un droide que havia estat desactivat abruptament. Aquells ulls estranys van adquirir una mirada llunyana, com si miressin fixament l'eternitat. Va pronunciar una sola paraula que va fer recórrer un calfred per l'espina dorsal de cada ésser present que en tingués.

- Reparteix -va dir en Vo-Shay.

La sala es va posar mortalment silenciosa.

I el joc va començar....

En Doune va fregar una aleta greixosa a través del seu front, que relluïa amb la transpiració. El herglic examinà les seves cartes i va grunyir suaument. La seva pila de crèdits disminuïa constantment, mentre que el crèdit solitari d’en Vo-Shay havia guanyat milers d'amics en menys d'una hora. Va fer una ullada al seu oponent, però la cara del jugador humà podria haver estat tallada en ferropedra.

Només la mà dreta d’en Vo-Shay estava en moviment, girant distretament el penjoll de pedra obsidiana que penjava del seu coll. Quan va extreure l'adorn de sota de la seva camisa, un crit de sorpresa col·lectiu va ressonar en la multitud. Es remorejava que el collaret era la font de la sorprenent sort del jugador llegendari. Era una altra evidència que suggeria que aquest home era realment qui deia ser.

El herglic mirà les seves canviants cartes de sàbacc i gairebé va somriure. El Quatre de monedes s'havia transformat en la Dama de Bàculs, amb un valor de tretze. Ja tenia el Nou de Bàculs. En Doune va empènyer dramàticament les cartes metàl·liques al camp estabilitzador neutral.

- Vint.

En Vo-Shay va començar a presentar les seves cartes. L'As de Recipients, el Mestre de Recipients, i el Nou de Recipients. Un total de trenta-vuit. Un murmuri baix ondulà a través de la multitud. En Nyo va fer una ganyota de dolor i va apartar la vista. El jugador estava a punt de perdre.

Rient entre dents, el herglic va estendre els braços per agafar el pou... quinze mil crèdits.

En Vo-Shay va jugar una carta més en el camp neutral. El Maligne. Quinze negatiu. Això va reduir la seva mà a vint.

- Sàbacc -va dir, agafant la mà d’en Doune just quan arribava a la gruixuda pila de crèdits en el centre de la taula -. Crec que això és meu.

El herglic va grunyir.

-La teva sort no pot durar per sempre, impostor.

Però ho va fer.

En una altra hora, en Vo-Shay tenia més de cent mil crèdits. La multitud no només va començar a creure, sinó que van canviar totalment la seva lleialtat. V-6 era l'únic partidari que quedava a la cantonada d’en Doune, i el droide no estava animant exactament.

- Si us plau, amo -li implorava V-6 -, ha d'acabar això abans...

- Calla! -Va rugir el herglic, apartant al droide d'una empenta. Ell va llançar una vareta de crèdit sobre la taula -. Un més, humà... doble o res.

-No t'arrisquis -va xiuxiuejar en Nyo, observant els guanys d’en Vo-Shay -. Només retira't.

El jugador va somriure, les seves pupil·les violeta pàl·lid dilatades amb excitació.

- Mai retrocedeixo davant un desafiament. -Va mirar al seu oponent -. Preparat?

En Doune va assentir, les finestres del seu nas dilatades.

El jugador va fer girar el penjoll d'obsidiana en la seva cadena, i la pedra va ballar com si estigués viva. Més d'un observador es va trobar hipnotitzat per la visió mentre en Vo-Shay prenia les seves cartes....

En Nyo i en Vo-Shay van sortir caminant de la sala de joc amb gairebé un quart de milió de crèdits.

El jove estava tan excitat, que no podia parar de parlar.

- Si no ho hagués vist amb els meus propis ulls, mai ho hauria cregut.

- Bé, en Doune va jugar la partida i apostaria a què encara no està segur de què va ser el què va passar.

El jugador va palmejar al jove a l'esquena i li va donar la petita vareta electrònica que contenia dos-cents mil crèdits.

-Tot teu, noi. Conservo el canvi pels costos... espero que no t'importi.

- Estàs fent broma? -La mà d’en Nyo tremolava mentre sostenia la vareta de crèdit -. No puc agrair-te prou per això... has fet literalment que els meus somnis es facin realitat.

-És un munt de diners el que tens allà -En Vo-Shay va estudiar al jove -. Òbviament no freqüentes llocs com aquest, així que assumeixo que intentaves guanyar-los per una raó.

En Nyo mirà cap a la distància, movent els peus incòmode.

- Ho sento... Tinc el mal costum de ficar el meu nas on no és benvingut. La curiositat és només un dels meus molts vicis, però em fica en més dificultats que qualsevol dels altres. - El jugador va estrènyer l'espatlla d’en Nyo -. Sigui el que sigui, espero que es resolgui.

En Vo-Shay va aixecar la caputxa del seu mantell i va esmunyir-se sense esforç entre la multitud.

- Espera! - El jugador es va donar volta, just quan el jove hi arribava a la seva alçada -. Si no haguessis sigut tan tafaner fa una estona, estaria caminant a casa amb un crèdit a la butxaca... Podem parlar? -En Nyo va donar un cop d'ull al voltant del carrer -. En privat?

En Vo-Shay va sacsejar el seu cap i va riure.

- Ara l’has feta bona. Mai podria deixar passar una bona xerrada confidencial. - El jugador va assenyalar una sòrdida cantina en la distància -. Darrere teu...

El duo es va asseure en un reservat al fons de la cantina, amb una ampolla de whisky corellià i una bona porció d'espai entre ells i els clients més propers. En Vo-Shay es barrejava tan bé en les ombres que semblava que en Nyo estigués assegut sol a la taula.

El jugador va prendre un altre glop de la beguda àcida i va mirar fixament el seu company.

- Bé? Ja has begut prou coratge líquid? O vaig a seure aquí tota la nit?

En Nyo va riure, després es va posar seriós.

- En veritat ets en Kinnin Vo-Shay?

-L'última vegada que em vaig fixar.

- Llavors com és que tu...

El jugador va alçar una mà enguantada.

- Vaig pensar que estàvem aquí perquè tu desitjaves revelar els teus secrets....

- Tens raó -el jove va prendre un glop i llavors una respiració profunda.

- La raó per la que necessito els diners són... Promets no riure?

- Jo mai faig promeses, fill. Només tracto amb cartes. No paraules.

En Nyo no va respondre. Estava mirant el seu got fixament, com hipnotitzat pels seus llisos contorns. Després d'alguns moments de silenci, finalment va parlar. La seva veu era un murmuri.

- Vull comprar un sabre de llum.

Els ulls del jugador es van obrir.

- De debò?

- Creus que és estúpid.

- No! És només que és l'últim que esperava escoltar. Vaig imaginar que seria una mica més mundà... un familiar malalt que necessitava una operació costosa, una noia bonica amb la qual no podies casar-te, potser un deute amb algun vil senyor del crim.

En Nyo sacsejà el seu cap.

- No, res per l'estil.

- I on et proposes aconseguir un? No són precisament existència estàndard a les botigues d'equipament, saps?

- Vaig sentir parlar d’un distribuïdor del mercat negre que en té un per vendre.

- On?

En Nyo òbviament era reticent contestar.

- Vinga, fill -va dir el jugador, agafant el seu got -, no és com si anés a anar corrent allà abans que tu a prendre-te’l....

- Nar Shaddaa.

En Vo-Shay gairebé va escopir la seva beguda.

- La Lluna del Contrabandista! -El jugador va aclucar els ulls i li va dirigir al jove una mirada d'apreciació -. Quants anys tens, de totes maneres?

- Vint anys estàndard -va dir ell orgullós.

- I has viscut aquí a Morat tota la teva vida. Has estat fora del planeta abans?

- Bé, no... Però he vist un munt d’holos...

En Vo-Shay va esclatar en riallades.

- Què és tan divertit? - Va dir en Nyo, òbviament molest.

- Res! Què podria possiblement ser divertit saber d’un noi que mai ha sortit del seu planeta d'origen viatjant sol a un dels antres més perillosos d'escòria i vilesa en la galàxia amb dos-cents mil crèdits a sobre per comprar una arma il·legal a un ombrívol distribuïdor del mercat negre? - Es va inclinar endavant -. Almenys tens un blàster?

El silenci del jove va contestar la seva pregunta.

El jugador es va assecar les llàgrimes dels seus ulls.

-Per la Força... has de ser un ximple presumit o estúpid. La teva estrella pot ser brillant, però no cremarà molt en aquesta galàxia si continues amb aquesta classe de comportament.

En Nyo es va posar dret precipitadament, colpejant el seu puny contra la taula.

- No necessito un sermó! Especialment d'algú que se suposa estar mort perquè era massa mandrós per pilotar la seva nau al voltant d'una àrea extremadament perillosa de l'espai... - El jove va començar a anar-se'n, però encara no havia acabat -. I potser siguis el jugador més gran que va viure mai, però has d'aprendre sobre com tractar a la gent. Ens veiem - Amb això, en Nyo va sortir precipitadament de la cantina.

Mai canvies, oi Shay?

La veu incorpòria era captivantment bonica, acariciant la galta del jugador com una brisa fresca.

- Escolta -va dir en Vo-Shay prenent un glop final directament de l'ampolla de whisky i caminant cap a la porta -, si vols posar tu dos crèdits, deixa'ls sobre la taula... No tinc canvi per a la propina.

- Llavors, quant per un passatge a Nar Shaddaa?

El capità barabel va calcular ràpidament la suma, llavors li va somriure a Nyo. Amb totes aquestes dents agudes, no era una vista tranquil·litzadora.

- Vint mil. Per avançat. I no hi ha reemborsament sota cap circumstància...

El jove quequejà.

-Jo... no ho sé. Sembla una quantitat tremenda.

-És perquè ho és.

El barabel i en Nyo van alçar la vista cap a la nova veu. En Vo-Shay estava parat al costat de la seva taula, amb els braços creuats sobre el seu pit.

- El noi podria aconseguir un tracte millor amb un jawa... i en alguna cosa molt millor que aquest pot d'escombraries que fas passar com a vaixell de càrrega.

Enfurismat, el capità es va posar dret, estenent-se sobre el jugador.

- M'estàs insultant....

- No, tu l’estàs insultant -va dir en Vo-Shay, assenyalant en Nyo -. I si vols viure per caçar una altra presa fàcil, et suggereixo que te’n vagis immediatament. O estaràs insultant-me a mi.

Els barabels, però, no s’intimiden fàcilment.

- I per què hauria d'importar-me això, homenet?

En Vo-Shay va canviar lleument de posició, mostrant els dos blàsters que sostenia sota dels seus braços.

El capità va esbufegar amb menyspreu i va fer un pas amenaçador.

- Podria fer que te'ls mengessis.

- Si fossis tan bo, ja ho hauries fet en comptes de només amenaçar amb fer-ho -va dir el jugador, refusant a cedir un centímetre de terreny -. Ara ves; troba alguns nerfs que pasturar.

El barabel va apartar en Vo-Shay i va lliscar entre la multitud que pul·lulava al voltant de la barra.

 Encara rient entre dents, el jugador va amagar els blàsters dins del seu mantell i es va deixar caure al seient desocupat.

- Què vols ara? -Va preguntar el jove.

- Només parlar.

En Nyo va començar a aixecar-se.

- No tinc res més que dir-te.

En Vo-Shay va estendre el seu braç i ràpidament va tirar-lo de nou al seu seient.

- Ei! Deixa’m anar...

- No fins que escoltis la meva oferta.

- Quina mena d'oferta?

- Et portaré a Nar Shaddaa.

En Nyo no s’ho podia creure.

- Per què voldries fer això?

- Per assegurar-me que arribis allà amb vida -va dir el jugador, balancejant-se a la seva cadira -. I així pots pagar-me deu mil crèdits.

No li va portar molt temps considerar l'oferta.

-És un tracte -va dir en Nyo, somrient.

- Posem-nos en camí, llavors.

El jove ja estava caminant cap a la porta, marejat d'excitació.

- No m'ho puc creure...

En Vo-Shay va sacsejar el seu cap mentre seguia a Nyo cap a fora.

- Uneix-te al club -va dir suaument.

- Aquí està.

La veu del jugador estava tan plena d'un orgull que només un pare o el capità d'una nau podrien conèixer. En Nyo va entrar a la badia d'embarcament quaranta-nou i aviat la seva boca es va obrir amb sorpresa.

- El Raig D’Ashanda...

Els dos homes van circumdar les agraciades corbes del vaixell de càrrega lleuger. En Vo-Shay va passar acuradament una mà al llarg del seu llis i baix ventre.

-Va ser dissenyat per un bon amic meu... un enginyer mon calç amb un gran ull.

Com la majoria de les naus dissenyades pels Mon Calamari, el Raig era un model d'eficiència, força estructural, i atractiu estètic. Més que una nau espacial, semblava una obra d'art treballada a mà. Amb innombrables càpsules, embalums, i protuberàncies, la nau gairebé semblava orgànica en comptes de construïda, com una gran criatura oceànica.

- Pot ser un mal de cap per al manteniment i la reparació, però a excepció d'això...

- Absolutament una bellesa -va convenir en Nyo -, però no veig cap arma... o sensors. Ni res.

- Què seria d'una dona exòtica sense els seus secrets? -El jugador va posar un braç al voltant de les espatlles del jove -. Ara vinga... anem a aconseguir el teu sabre de llum.

Esgotat per les seves gestes, en Nyo va passar la majoria del viatge en una de les còmodes lliteres del Raig.

En Vo-Shay estava descansant a la cabina, mig adormit. La nau li advertiria si sorgia qualsevol cosa, i la suau acceleració de les línies estel·lars de la velocitat llum sempre posaven somnolent al jugador. Quan va escoltar la melodiosa veu, no va estar segur de si somiava o no.

Definitivament tens els teus moments.

Els seus ulls es van obrir sobtadament. Definitivament no estava somiant...

- Hi havia algun dubte en la teva ment?

Vols que sigui honesta, o amable?

- Amable -va somriure en Vo-Shay -. Llavors, què dius?

És difícil dir-ho ara. Necessito més temps.

- No ho necessitem tots?

Ell ve.

En Vo-Shay va estirar el seu coll sobre el respatller de la cadira.

- Bé, bé. Mirin el que va arrossegar el gundark....

En Nyo va entrar a la cabina, tot fregant-se els seus ulls somnolents. Es va deixar caure poc cerimoniosament al seient del copilot.

- Ja arribem?

El jugador va comprovar les seves pantalles.

- Gairebé. Vas poder descansar?

El jove va assentir, examinant la cabina.

- Bé -En Vo-Shay es va fer enrere a la cadira, girant distretament el seu penjoll -. Necessitaràs mantenir els teus ulls ben oberts en un lloc com Nar Shaddaa. Coses dolentes poden succeir-li a la gent abans que puguis tan sols pensar a treure el teu blàster.

- Està bé -va contestar en Nyo amb un somriure -. Ni tan sols en tinc un, recordes?

El jugador va riure entre dents. Després d'uns moments, es va posar seriós i es va tornar per enfrontar a Nyo.

- Mai em vas dir per què vols un sabre de llum.

- Tu mai em vas explicar com vas sobreviure a la teva prematura defunció en el cúmul de Tyus -va contestar el jove en el mateix to -, o com és que no tens cent anys d'edat.

- Un intercanvi parell, eh? D'acord, però jo vaig preguntar primer.

El jugador va reconèixer immediatament aquella mirada distant que va sorgir als ulls d’en Nyo. Era la que sempre precedia al ressorgiment del somni de tota una vida i que usualment acabava en problemes.

- Vull convertir-me en un Cavaller Jedi -va dir l'home jove amb una veu a penes més forta que un murmuri.

El jugador va guardar silenci per un moment.

-Em pensava que ells construïen els seus propis sabres de llum quan estaven realment preparats per gestionar-ne un....

Això va semblar desinflar lleument en Nyo, però es va recuperar ràpidament.

-Només vull tenir alguna cosa... connectat amb ells. És a dir, no és com si hi hagués algú a prop per entrenar-me. No ho sé.... - Va mirar fixament fora de la finestreta, a les estrelles que passaven -. Suposo que vaig pensar que si sentia un sabre de llum a les meves mans, hi hauria certa classe de màgia, saps? Has de prendre un primer pas per anar a algun lloc, i aquest va ser l'únic camí que vaig poder trobar.

Ben parlat, jove.

- Huh? -En Nyo despertà bruscament del seu somni i va observar en Vo-Shay -. Has dit alguna cosa?

- No vaig ser jo -va dir el jugador fent l'ullet.

- Així doncs, jo vaig complir la meva part del tracte... ara escoltem la teva història.

Una cosa va atreure la vista d’en Vo-Shay.

- Haurà d'esperar.

- Per què?

Les mans del jugador ja estaven dansant sobre els controls, traient bruscament al Raig de l’hiperespai.

- Perquè tenim companyia....

- Tinc un mal pressentiment sobre això

En Vo-Shay va seguir les tres naus entrants en els sensors del Raig.

- Qui són?

-Encara no s'han presentat, però no crec que sigui un comitè de benvinguda. -El jugador va observar el monitor i va arrufar les celles -. Un vaixell de càrrega Ghtroc i dos Caça-caps Z-95. Podria ser pitjor, suposo....

- Com? Ja ens excedeixen en nombre.

-Però no quan a classe -El comunicador va sonar la seva alarma, atraient l'atenció d’en Vo-Shay -. Sembla que volen parlar. Això sempre és bon senyal.

- Aquí el capità Yarrku de l’Invasor Nocturn.... -Va arribar la veu filtrada.

- Sona familiar -va dir en Nyo.

- És aquell barabel de la cantina -va grunyir en Vo-Shay.

- Estàs segur?

- Mai oblido una veu.

- Què voldrà?

-Hi ha només una manera d'esbrinar-ho -va dir el jugador, després va activar el comunicador -. Hi ha algun problema, capità?

- N’hi haurà llevat que lliuris els crèdits que li vas robar al Doune.

- Robar-li? Al Doune? Hah! Aquest pot de greix herg ha d'estar posant-se senil.... Vaig guanyar aquests diners justament i netament en un joc de sàbacc.

-En Doune no comparteix la seva opinió de la situació. Creu que tu el vas enganyar, i ens ha contractat per recuperar els seus diners. Si els entregues, tu i la teva nau no patiran danys. Si no... - La veu del barabel es va interrompre sinistrament.

-En Doune no és més que un pobre perdedor. I pel que a mi fa, romandrà d'aquesta manera.

- Saps, esperava que diguessis això -va dir en Yarrku amb una riallada. Llavors només hi va haver estàtica.

Els dos Z-95 van adoptar la formació estàndard de flanqueig mentre poderosos trets làser sorgien del vaixell de càrrega Ghtroc.

En Vo-Shay va executar un ràpid gir obert i després apuntà el nas del Raig en un picat. Els dos trets van passar udolant, tallant a través de l'espai que la nau havia ocupat microsegons abans.

En Nyo no podia creure-ho.

- Aquesta cosa té un parell de làsers quàdruples!

- S'ha acabat la xerrada -es va queixar en Vo-Shay mentre feia girar el Raig per fer front a un Caça-caps que s'aproximava.

- Aquesta nau té armes, oi? -Va preguntar en Nyo.

El jugador simplement va somriure i va tocar una de les pantalles del control.

Una de les càpsules del ventre del Raig es va obrir en espiral, revelant un gran canó làser de tres canons. La torreta va girar, fixant-se en el Caça-caps que s'acostava.

Una eixordadora ràfega de trets làser va seguir al Z-95 mentre intentava executar un gir evasiu. Les ràfegues van passar al costat de l’exposat estribord de la nau, destrossant els escuts, i finalment fent esclatar l'ala de la nau.

Sense els estabilitzadors d'estribord, el Caça-caps va començar a girar fora de control, i va desaparèixer virant inofensivament en la distància.

- Això respon a la teva pregunta? -Va preguntar el jugador somrient amb aire satisfet.

El seu somriure es va esvair quan un dels trets làser de l’Invasor Nocturn va impactar a babord del Raig. L'impacte va fer barrinar el vaixell de càrrega i en Vo-Shay es va trobar lluitant per mantenir-lo estable.

L'altre Caça-caps s'estava apropant, amb tots els blàsters fulminant sense pietat.

Incapaç d'evadir l'atac, el Raig es va veure forçat a suportar un càstig considerable pels trets del Z-95.

La nau va saltar i va sacsejar-se sota l'assalt, sacsejant els dos homes en les seves cadires. El jugador va maleir sota la seva respiració mentre estabilitzava el seu vehicle ferit.

- Acabem de perdre la meitat dels nostres escuts! -Va cridar en Nyo alarmat.

Actuant com si no l’escoltés, un enfurismat Vo-Shay va portar el Raig en un gir dels contrabandistes que va provocar un gemec estructural a través de la nau. Va cobrir la distància amb una velocitat impossible. En Nyo sentia com si una gegantina mà invisible pressionés contra el seu pit.

-No sabia que els vaixells de càrrega podien moure’s tan ràpid.

-La majoria no poden. Aquest sí.

Gràcies al pilotatge expert d’en Vo-Shay, el Raig va reflectir cada maniobra executada pel Caça-caps. Era com si els dos pilots tinguessin una ment. No importava què tàctica intentés, el Z-95 no podria treure’s de sobre la nau més gran. Una explosió sostinguda de foc blàster pesat va convertir ràpidament al Caça-caps en un esclat flamejant.

- Et tinc! -Va cridar en Vo-Shay.

- I jo a tu -va arribar la veu filtrada d’en Yarrku pel comunicador. Va ser seguit per un altre terrible impacte quan una altra ràfega de làser quàdruple va trobar la seva marca.

- Els escuts han caigut -va cridar en Nyo alarmat -. I l’hiperimpulsor va estat danyat.

El jugador va girar cautament el Raig per a enfrontar l’Invasor Nocturn. El gran vaixell de càrrega Ghtroc penjava allà en l'espai, esperant, amb els seus làsers quàdruples preparats. Les dues naus immòbils semblaven pistolers, cadascun esperant que l'altre desenfundés....

La veu d’en Yarrku va trencar el silenci:

- Els teus escuts han caigut. Un altre cop de les meves armes i no seràs res més que deixalles. Fes el correcte i lliura els diners. Abans que sigui massa tard.

- Et donem els crèdits i ens deixaràs tranquils? -Va preguntar en Vo-Shay.

- Tens la meva paraula.

Està mentint.

En Vo-Shay i en Nyo van parlar en el mateix temps.

-Ja ho sé.

Els dos homes van intercanviar una mirada ràpida, encara que en Nyo semblava més que una mica desconcertat.

El jugador va activar el comunicador.

- Tracte fet. Posaré el xip de crèdit en una sonda i la llançaré.

- Mínim contacte, mínima necessitat de confiança. Sí, això seria satisfactori. No obstant això, qualsevol truc i et volaré en microns.

En Vo-Shay va apagar el comunicador i tocà als controls.

- Realment no anem a donar-los-hi, oi? -Va preguntar un agitat Nyo.

El jugador va somriure.

- Oh, anem a donar-l’hi.

Tres de les petites beines davanteres del Raig van lliscar per revelar obscurs tubs de llançament.

-És tot teu -va dir en Vo-Shay al comunicador mentre donava cops al tauler de control.

Un trio de torpedes protó va sortir rugint simultàniament fora dels tubs del Raig, ratllant cap a l’Invasor Nocturn.

En resposta, el Ghtroc va atacar amb dos làsers quàdruples.

En Nyo va tancar els ulls.

Els trets de làser van aconseguir el Raig, i van impactar... contra els escuts de la nau.

- Nooo!

Aquesta va ser la transmissió final de l’Invasor Nocturn, abans que els torpedes convergissin i convertissin la nau en una gegant bola de foc florent.

El jove va mirar lentament al seu voltant, completament sorprès d'estar viu.

En Vo-Shay espurnejà amb un somriure.

-Però... els nostres escuts havien caigut -va dir en Nyo amb incredulitat.

- Un dels miracles de l'enginyeria Mon Calamari, fill. Sistemes redundants d'escut. Per descomptat, el que els teus oponents siguin estúpids també ajuda. - El jugador va agafar els controls i va activar els motors subllumínics -. Nar Shaddaa, aquí hi anem...

- No el tinc -va dir el distribuïdor -. De quina manera vols que t'ho digui?

- Què vol dir amb què no el té? - Va repetir en Nyo per quarta vegada.

En Vo-Shay va arquejar una cella, inclinant-se al taulell.

- Crec que el meu associat només sent curiositat pel que fa a la raó per la qual vostè ja no té el sabre de llum.

El rabassut home de negocis va somriure, mostrant dents blanques de diamant.

-Perquè ja el vaig vendre.

-Però jo vaig fer un dipòsit perquè no ho fes.

- Què puc dir? -Va dir l'home simplement -. Va sorgir una oferta millor.

En Nyo semblava més que llest per matar el comerciant gros. En Vo-Shay sobtadament es va alegrar que el noi estigués desarmat.

- Bé, a qui l'hi va vendre? -Va exigir l'home jove.

- Ho sento. Aquesta és informació privilegiada.

En Nyo va abastar amb un gest de la seva mà el magatzem pelat que servia com a botiga al distribuïdor. Estava buida a excepció d'ells.

- No hi ha ningú més aquí. Potser pugui arribar a un acord amb el comprador. Juro que no diré una paraula.

- No seria difícil imaginar qui et va donar la informació -El distribuïdor va sacsejar el seu cap -. No puc fer-ho. Ara, si hi ha alguna cosa més en el que estiguis interessat...

En Nyo semblava estar a la vora d'esclatar, però s’ho va pensar millor. Va donar la volta i va sortir bruscament de la botiga. El jugador va arronsar les espatlles i el va seguir.

- Ho sento, noi -va dir en Vo-Shay mentre pujaven al Raig. Va prémer l'espatlla d’en Nyo -. La galàxia pot ser un lloc cruel de vegades.

- Ho sé -va dir el jove suaument -, és només que desitjava tant aquest sabre.

-Bé, mai saps... - La veu del jugador es va interrompre bruscament quan va veure la llum llampegant a la pantalla.

- Què passa?

- Un missatge... -En Vo-Shay va pressionar el control.

Un holoenregistrament espurnejà en l'aire, prenent la forma de cert jugador herglic.

- Doune. - La paraula va sorgir dels llavis del jugador com una maledicció.

- Salutacions, granger. I a tu també, Oh llegendari. Sembla que la temptativa de recuperar les meves pèrdues van fallar desgraciadament. En fi... la vida pot ser sorprenent, oi? -El Herglic va sostenir un llarg mànec platejat i va somriure.

Els ulls d’en Nyo havien crescut a la de detonadors termals que amenaçaven esclatar.

- Com hauran pogut imaginar ara, vaig ser jo qui va comprar aquesta petita arma elegant que tant has anhelat. I no lamentaria separar-me d ella... sota certes circumstàncies.

- Vinga, vés al gra, bossa inflada de vent -va remugar en Vo-Shay.

-El que proposo és simple. Una última mà de sàbacc entre en Vo-Shay i jo. Si el jugador guanya, pots quedar-te amb el sabre de llum. Si guanyo, em quedo amb la font de l'extraordinària sort del jugador: el collaret d'obsidiana. Si accepten, em trobaran a la Cantina Nygann en tres hores.... - La imatge hologràfica es va esvair.

En Nyo i en Vo-Shay van intercanviar una mirada.

- Ja has fet massa per mi -va començar l'home jove -. Mai et demanaria que facis això, especialment si vol dir que podries perdre el teu collaret.

- No ho faré. No perdré, vull dir... - El jugador va somriure -. A més, t'ho vaig dir... Mai podria oposar-me a un desafiament.

En Doune i en Vo-Shay es van enfrontar una vegada més, aquesta vegada en una cambra de joc privada a la part posterior de la cantina. Els únics altres éssers presents eren el droide repartidor, en Nyo i el droide d’en Doune, V-6.

- Una última mà ho decideix tot, correcte? -Va preguntar el herglic.

El jugador va assentir lentament, sense apartar els ulls del seu oponent. El droide repartidor va lliurar cinc cartes de sàbacc a cada jugador, després va esperar obedientment que els dos homes miressin les mans.

- Sàbacc! -Amb un riure eixordadora, el herglic va empènyer precipitadament les seves cartes en el camp d'interferència i va alçar la vista triomfant -. Supera això.

En Nyo va empal·lidir mentre que li feia una ullada a Vo-Shay, que girava nerviós el seu penjoll.

El jugador va alçar la vista de les seves cartes i les va inserir lentament al camp. Primer va ser la Carta de l’Idiota. Després el Dos d’Espases. Un tres de qualsevol classe li donaria a Vo-Shay la Mà de l'Idiota.

I una mà guanyadora.

El herglic va prendre una abrupta inspiració, la seva pell tacant-se furiosament....

El jugador va fregar amb el dit una de les seves cartes restants, llavors la va passar pel camp. Per un moment, la seva mà va cobrir la superfície, llavors finalment es va moure.

El Cinc de Bàculs. Amb un total de vuit.

En Vo-Shay havia perdut.

En Nyo parpellejà una vegada, llavors la seva boca es va obrir sorpresa. Va intentar trobar la mirada del jugador, però en Vo-Shay s'havia donat volta com si hagués trobat alguna cosa increïblement interessant al pis.

El herglic va rugir la seva aprovació i després va estendre una aleta.

-Crec que tens alguna cosa que ara em pertany....

En Vo-Shay va passar acuradament el penjoll d'obsidiana pel seu coll i el va entregar sense una paraula.

Extasiat, el herglic l’hi va arrabassar.

- Així doncs, l'invencible ha caigut al final. Amb això, seré imparable -li va somriure a Nyo -. Felicitacions, noi... acabes de presenciar la mort d'una vella llegenda i el naixement d'una nova.

En Doune es va posar dret i es va dirigir cap a la porta, amb V-6 arrossegant-se darrere seu. El herglic es va aturar breument a la porta, i gairebé com una idea d'últim moment, va llançar el sabre de llum sobre la taula. L'arma va escampar les cartes de sàbacc.

- Agafa’l! No el necessito.... - Amb una terrible riallada final, el herglic i el seu droide van marxar. En Nyo mirà fixament primer el sabre, després a Vo-Shay.

-Jo... No sé què dir....

El jugador va alçar la vista, lluint un ampli somriure.

-Bé, podries començar amb "gràcies" -va donar la volta a una de les cartes de sàbacc que no havia jugat....

El Tres d'Espases.

L'home jove estava atònit.

- Tenies la Mà de l'Idiota! Tu vas guanyar! -Llavors va reaccionar -. Però per què no la vas jugar?

- Primer de tot, considerant el mal que va reaccionar en Doune la primera vegada que vaig guanyar els seus diners realment penses que ens deixaria sortir d'aquí tranquil·lament amb el sabre de llum, fins i tot si li guanyés netament? A més, vaig comptar almenys una mitja dotzena de Mercs bressolant gots de lum quan vam entrar aquí. Suposo que tot el que esperaven era l'ordre d’en Doune.

- Veig el teu punt, suposo. Però no havies de sacrificar el teu penjoll!

- Escolta, noi... aquesta llaminadura particular me la va donar fa molt de temps una antiga núvia tenaç que desitjava una relació per a la qual jo no estava preparat en aquell llavors. Aquesta noia refusava donar-se per vençuda, sense importar el que jo digués o fes. L'única raó per la qual la considerava de bona sort va ser perquè el dia que me la va donar, finalment vam trencar. Vaig guardar la cosa i vaig descobrir que quan jugava amb ella durant una partida, feia un meravellós treball distraient als meus oponents. Ja veus, en realitat no té cap energia mística. Faig la meva pròpia sort. Igual que tots...

Un somriure va treure el cap als llavis d’en Nyo.

-En Doune està a punt de rebre una sorpresa, llavors.

- Exactament per això és què hem d’anar-nos-en -va dir en Vo-Shay, llançant-li el sabre de llum.

En Nyo el va atrapar fàcilment i no va poder creure que estava sostenint la mateixa cosa amb la qual havia somiat durant tant de temps. Girà el mànec a les mans, acariciant les suaus línies i imaginant balancejant aquesta bella full brillant, bella en un arc agraciat....

En Vo-Shay va ficar abruptament el braç dins de la cambra i es va emportar d'una tirada el fascinat jove darrere d'ell.

En Nyo es va despertar sentint un suau so brunzent. Variava de to gairebé constantment, i per un moment, va pensar que algun tipus d'insecte s'havia ficat en el seu cap durant la seva migdiada.

Llavors va veure l'estranya resplendor reflectida a l'envà de la nau. Tornant-se silenciosament al compartiment de passatgers, en Nyo va espiar girant de la cantonada.

En Vo-Shay estava parat a l'àrea d'estar del Raig, balancejant hàbilment la brillant fulla d'energia ataronjada en una sèrie de sorprenents estocades i bloquejos. Després d'alguns moments, el jugador va sentir que estava sent observat i va desactivar el sabre. Es va girar cap al Nyo, estenent l'arma pel mànec al jove.

-Espero que no t'importi. No em vaig poder resistir.

- Com saps com fer això? - Va exigir en Nyo. Llavors va somriure sobtadament -. I pots ensenyar-me?

El jugador es va deixar caure en una de les cadires del saló.

- Suposo que encara et dec la meva història, oi?

El jove home va assentir, prenent seient de cara a Vo-Shay.

-Bé, les llegendes que envolten la meva desaparició són correctes. El Raig va ser atrapat en el cúmul de Tyus, i al centre d'aquesta massa de lletjos forats negres, el temps no existeix. Molts altres havien estat atrapats allà abans que jo, encara que ningú havia sobreviscut. Excepte un... una Mestra Jedi. Ella em va ajudar a escapar, i fins i tot em va ensenyar alguna cosa sobre la Força.

-Aquest és un resum bastant curt...

- Guardaré la història sencera per a un altre dia -va dir en Vo-Shay sense donar-li importància -. Després de tot, passarem un munt de temps junts quan t’allistis com el meu copilot.

- Parles seriosament?

- Mai dic res si no és de debò, noi. Benvingut a bord.

- Llavors, m'ensenyaràs sobre la Força?

- Jo? No.. T'ensenyaré com no perdre-ho tot amb un herglic a la taula de sàbacc. Ella t’instruirà en els misteriosos camins de la Força.

- Aquesta és Aryzah -va dir en Vo-Shay a manera de presentació -, l'adorable Mestra Jedi que va salvar la meva vida.

Salutacions, Nyo. Que la Força t'acompanyi.

- I entre nosaltres, noi -va dir en Vo-Shay amb una picada d'ullet -, vas a necessitar-la.

FI