II
En Heedon mirà amb
consternació a la pantalla de navegació, on el gargot vermell que representava
un Destructor Estel·lar apropant-se acabava d'aparèixer.
-Aquí estan -va dir,
tocant la pantalla amb el dit índex. Es va donar la volta al seu seient i va
travessar la Neela amb una mirada insegura -. M'agrada molt la idea de seguir
vivint, sap? Som petits... probablement no ens han vist encara. Encara no és
massa tard per...
- Només recorda el
que et vaig dir que fessis, i seguiràs viu per ser un ancià –li va prometre la
Neela. Es va asseure al seu costat per estudiar l'ordinador.
L’Stasheff va
recolzar una mà al respatller de la cadira de la Neela i va mirar la pantalla
per sobre del seu espatlla.
- Això és una
bogeria.
- Sense cap dubte
-va convenir la Neela -. Mai he dit el contrari.
L’Stasheff estava
molest pel seu bon humor.
- Madame, si us
plau. Tenen una nau de la mida d'una petita ciutat, tropes d'assalt, assessors
de guerra, oficials i armes pesades. Què tenim nosaltres?
En Heedon la va
mirar amb recel.
- No digui que tenim
"la veritat" o m’entraran ganes de vomitar.
La Neela va riure a
desgrat.
- La veritat és
precisament el que no tenim en aquesta maniobra en particular! No, senyors, la
nostra carta de sàbacc en aquesta partida és que malgrat la diminuta mida de l’Estrella Croada, segueix sent massa gran
com per encaixar en la badia d'atracada d'un Destructor Estel·lar de classe
Victòria.
L’Stasheff i en
Heedon van intercanviar expressions desconcertades, i després amb un sospir i
un encongiment d'espatlles fatalistes, l’Stasheff mirà l'ordinador. El punt
vermell de la pantalla s'havia aturat en una òrbita estable al voltant d’Horob.
- No necessitem fer
res més que entretenir els imperials el temps suficient perquè les tropes de
terra evacuen -els va recordar la Neela -. Unes quantes hores haurien de ser
suficients.
- Confio que també
tingui un pla per treure'ns amb vida d'aquesta -va dir en Heedon.
-Sempre hi ha un pla
-li va assegurar la Neela -. Obriu un canal.
En Heedon la va
mirar fixament, després va transferir la seva mirada cap a l’Stasheff. El jove
guàrdia es va humitejar els llavis, va vacil·lar i després va assentir.
Amb un sospir, en
Heedon es va tornar cap al tauler de comunicacions.
- Nau imperial, a la
parla l'Estrella Croada. Sóc un
empresari independent i capità d'aquesta nau. Tinc una passatgera a bord que
vol parlar amb vostès.
La Neela es va
inclinar cap a la consola.
- Destructor
Estel·lar, a la parla Sayer Mon Neela de l'Aliança Rebel. Els ordeno que
rendeixin la seva nau.
El silenci imperial
va ser comprensible.
En Heedon es va
inclinar cap a la consola.
- Ho diu realment de
debò -va afirmar.
L’Stasheff es va
posar en la posició dels imperials, preguntant-se com hauria respost ell a una
petició tan extravagant.
- Rendir-nos a
vostès? -va ser la incrèdula resposta final -. Mon Neela, ja, naturalment!
- Només necessiten
portar-me a bord per demostrar-ho -va respondre la Neela.
-Sense trucs -va
afegir en Heedon -. Romandré aquí, monitorant-la tot el temps. Aquesta nau està
preparada per fer-la esclatar al primer senyal de problemes. I si l'Estrella Croada explota, podria
emportar-se una petita lluna, per no parlar del seu insignificant Destructor
Estel·lar.
Hi va haver un esclat
de riure en l'altre extrem.
- He d'entendre que
vostès estan amenaçant a una nau de guerra imperial?
- Una cosa així -va
respondre en Heedon -. Estan disposats a arriscar-se a què compleixi l'amenaça?
L'Aliança té alguns trucs que vostès encara no coneixen.
- Ho dubto.
- Dubti tot el que
vulgui, però mai ho sabrà fins que es desperti mort, oi?
Hi va haver un
esbufec audible pel comunicador.
- No tots els dies
rebem una amenaça tan indignant, ni la rendició voluntària d'una persona en la
llista d'extermini imperial.
- Això no és una
rendició -va respondre la Neela -. Més aviat al contrari, senyor. Vostès són
els meus presoners. Poden acceptar la paraula del capità Heedon quan diu que la
nau està preparada per detonar al primer senyal d'agressió. Pujaré a bord de la
seva nau per dialogar. La nostra nau és, òbviament, massa gran per adaptar-se a
la seva badia d'atracada. Requerim una urpa d'acoblament i un umbilical,
entrarem pel passadís artificial. D'altra banda, s'encarregarà que l’umbilical
que connecti les nostres respectives naus estigui equipat amb portes blindades
a cada extrem per evitar un abordatge des de qualsevol de les parts. Prengui la
meva oferta o rebutgi-la, però no em faci perdre el temps.
Hi va haver un llarg
silenci.
- Cavallers -va dir
finalment en Heedon -. He esmentat com d’impacients que podem arribar a ser?
La nau es va
estremir, sacsejant-se la coberta sota ells. La Neela va agafar la part
posterior de la cadira d’en Heedon.
-Sí, ho sé -va dir
abans que tant l’Stasheff com en Heedon poguessin parlar -. Raig tractor.
***
El capità Sergus
Lanox va allargar cortesament la mà quan la Neela i l’Stasheff van entrar a la
badia d'accés des del passadís umbilical.
- Benvinguts a bord
del Perill Imperial. Madame Neela:
això és tot un honor.
En Sergus era un
home guapo de mitjana edat, amb una expressió seriosa i ulls grisos que eren
massa grans per la cara.
O és simplement que aquest horrible uniforme fa que
tots tinguin el mateix aspecte?, Es va preguntar la Neela.
Ella va assentir amb
el cap sense agafar-li la mà.
- Capità Sergus
Lanox al seu servei, i encantat de descobrir que, després de tot, realment és
vostè -va continuar ell -. És un plaer conèixer-la finalment en persona. Jo,
com la resta del món en la galàxia civilitzada, reconec el seu nom a causa de
la seva implicació en el vell Senat Imperial. - Va somriure, va fer una
reverència, i va aixecar una cella sardònicament -. Encara m'atreveixo a dir
que sé més de vosaltres ara a causa de les seves inclinacions sedicioses. L'Emperador
em recompensarà personalment per la seva captura.
-Encara m'ha de
capturar -li va recordar la Neela.
- Ah sí, és clar.
-En Sergus va somriure. Es va aixecar de la seva reverència -. Vostès m'han
amenaçat amb la seva petita nau de plaer. He d’estar alerta. - Va somriure
encara més obertament, amb autèntic plaer.
La Neela va
assenyalar l’Stasheff amb un gest.
- Aquest és el meu
ajudant, Raan Stasheff.
En Lanox va atorgar
al jove la més veloç de les mirades, i després va tornar la seva atenció a la
Neela.
- És essencial per a
les nostres negociacions?
- Sóc essencial per
a la seguretat -va respondre tallant l’Stasheff.
En Lanox no li va
fer cas.
- Si ho he entès bé
-va dir a la Neela -. La seva nau és la seva primera i millor garantia de
seguretat. Si això és cert, llavors no li importarà que ordeni que la seva
guàrdia sigui portada a les cabines de convidats o retornat a la seva nau fins
que la nostra trobada hagi finalitzat.
La mandíbula de
l’Stasheff va romandre ferm com una roca.
- Ni en els seus...
-És clar, capità -el
va interrompre la Neela. Ella va posar una mà encoratjadora, gairebé maternal,
al coll de l'uniforme de l’Stasheff -. Sembla que no hi ha alternativa...
L’Stasheff la va
mirar amb incredulitat.
-No abandonaré
aquesta nau sense vostè. - Va posar una mà a la culata del seu blàster
enfundat. Les portes es van obrir de cop, com si l'acció del guàrdia les hagués
activat, i tres soldats d'assalt van entrar, rifle en mà.
En Lanox va somriure
irònicament a la Neela.
- Comprendrà que la
diplomàcia només pugui arribar fins a cert punt. Parlarem, Madame, però la
nostra conferència serà de dues persones, i només dues.
L’Stasheff va una
última i furiosa mirada a la Neela mentre se l’emportaven.
***
Durant un temps, la
Neela va romandre asseguda a una taula preparada per a un festí i va escoltar
com en Lanox enaltia les glòries de l'Imperi i cantava les lloances d’en
Palpatine. Gairebé era divertit; en Lanox estava deixant anar propaganda
imperial amb tanta llibertat que un hauria pensat que la conferència havia
estat idea seva. Fins ara, la Neela no havia tingut l'oportunitat de presentar
la seva pròpia proposta.
Finalment, quan
semblava probable que l’imperial continuaria indefinidament amb les seves
recitacions, el va interrompre.
- No sóc precisament
una admiradora incondicional de l'Imperi, senyor.
En Lanox va riure.
- Si ho fos, jo no
hauria estat tan vehement. Mai és massa agradable predicar als que ja s'han
convertit, Madame. - Va oferir un somriure sincer, desproveït de sarcasme;
potser fins i tot amb una mica d'autocrítica, va pensar la Neela. S'havia
avergonyit a si mateix divagant sobre la seva devoció per l'Imperi.
La Neela estava
sorpresa i molesta per aquesta visió de la seva humanitat; s'havia acostumat a
menysprear qualsevol persona lleial a Palpatine, en particular als oficials de
la jerarquia. Instantàniament va rebutjar el seu següent pensament sobre que el
somriure li feia semblar gairebé guapo.
- Estic començant a
pensar que no confia en mi -va continuar en Lanox -. Tenint en compte la seva
afirmació que té la meva vida a les mans, em sorprèn. - El somriure de
l’imperial es va fer més gran, i llavors la va veure: la burla als seus ulls.
- Un cap militar de
la rebel·lió que no confia en el comandant d'una nau de guerra imperial? -va
replicar ella -. Vaja, Capità, ara sóc jo qui està sorpresa.
En Lanox va beure un
glop de vi.
-Sembla prou estúpid
per part de l'Aliança permetre-li vagar tan lluny de la seva protecció. Però
sempre he dit que estaven bojos.
- Van tenir la força
saviesa per destruir l'Estrella de la Mort.
-Però no tenen la
suficient per mantenir la seva força. La Rebel·lió és un molest insecte que ha
de ser aixafat i destruït per voluntat de l'Emperador.
-Alguns insectes
tenen un agulló verinós, senyor.
Per un brevíssim
instant, ella va poder veure admiració en els seus ulls, però ràpidament va
quedar oculta de nou darrere d'aquesta exasperant mirada de superioritat que
feia que tots els imperials semblessin estar mirant-te per sobre l'espatlla,
encara que no ho estiguessin fent.
- Pel seu bé,
Madame, espero que les negociacions que té en ment comptin amb la meva
aprovació, o potser, malgrat l'amenaça d'una nau suïcida, es trobi com la meva
convidada més temps del que havia previst.
-La meva proposta és
molt simple -va respondre ella -. Torneu amb mi a un lloc rebel i passi’s
juntament amb la seva nau i la seva tripulació a l'Aliança.
Ell li va dirigir
una mirada de burleta desaprovació.
- Amb respostes com
aquesta, s'està assegurant la seva captivitat. -Es va posar dret -. Vaig a
enviar un contingent armat per prendre el control de la seva petita nau.
- L'Estrella Croada està programada per
detonar davant la primera presència desconeguda.
- Dubto que els
rebels arrisquin la seva vida amb tanta indiferència.
- Vostè ho ha dit:
la meva nau és la meva millor
garantia de seguretat. No l'ha destruït ni m'ha pres com a ostatge, no és així?
- Només perquè he
decidit no fer-ho. Informaré al seu pilot que vostè i el seu ajudant seran
executats a menys que ell cooperi.
Ara va ser el torn
de la Neela de posar un gest de desaprovació.
- La meva vida i la
vida del meu ajudant no són res. Òbviament, perquè hàgim arribat tan lluny, és
que hi ha en joc molt més que només dues vides.
En Lanox va aixecar
una mà en senyal de resignació fingida.
- Cal pensar en
totes les tàctiques possibles. -La va mirar per un moment, pensant que era una
gran llàstima que s'hagués tornat contra l'Imperi. Tot i que mai abans l'havia
vist personalment, ell havia admirat durant anys la seva astuta ment. Abans de
la guerra, havia estat prou coneguda a l'Antiga República per aparèixer en
gairebé tots els holoinformacions i noticiaris diaris, i en general es devia al
fet que havia superat algun notable oponent, o d'alguna manera havia aconseguit
que el Senat adoptés el seu punt de vista.
Realment era una
dona atractiva... si un se sentia atret pels rebels, cosa que es va recordar a
si mateix que ell no n’era.
-Sembla que estem en
taules -va sospirar -. Vaig a haver d’acompanyar-la a la cel·la de detenció.
- No ho crec, -va respondre
ella -. L’Stasheff i jo tornarem ara a la nostra nau i esperarem la seva
decisió. Si us plau, recordeu que si és l’equivocada, serà l'última que faci.
Estaria molt agraïda si vostè fes que portessin aquí al meu ajudant, i després
ens acompanyés als dos de tornada al passadís umbilical.
Ella va veure com la
seva expressió alternava entre la incertesa i el neguit. Finalment, va abaixar
la mirada cap a la taula i va prendre una copa de peu llarg.
- Va trobar el vi
del seu grat?
- Sempre he apreciat
el bon vi alderaani.
-Sí. -Va prendre un
glop, i després li va somriure per sobre de la vora del got -. Quina llàstima
que Alderaan ja no farà més vi. Faré que portin al seu ajudant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada