Ofensiva (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

En Corran es va adonar que els estudiants de la Universitat d’Agamar havien sabut utilitzar els seus recursos per adaptar-se a les condicions climàtiques que havien trobat a Bimmiel. Quan van començar les tempestes de sorra, van improvisar un calçat pla i ample que podia adaptar-se a les botes i que ampliava la petjada. A més, distribuïa el pes del caminant per no enfonsar-se en la sorra. Un altre model del mateix disseny incloïa un compartiment sota el taló que podia omplir-se d'essència d’slashrat mort, denominada amb tota precisió Pesta, perquè les bèsties no seguissin les expedicions.

Les tempestes van tornar a començar poc després de l'arribada dels Jedi, el que els va deixar atrapats a la caverna amb l'equip de recerca. En Corran va decidir de seguida que en Ganner i ell vigilarien l'entrada per torns, sobretot de nit, quan la Força els pogués ajudar més fàcilment a percebre l'arribada dels slashrats. El fred que es passava durant les guàrdies va ajudar al fet que els universitaris no lamentessin no haver de fer-les. Els estudiants tenien equips de monitors d'infrarojos que els permetien localitzar el rastre calòric dels slashrats i els feien visibles de nit. Aquest fet va generar tota mena de comentaris sobre com d’idiotes que eren els Jedi per fiar-se de les seves complexes tècniques i de la Força, quan la tecnologia funcionava igual de bé i permetia una millor divisió del treball.

Les crítiques van molestar a Ganner, però a Corran li van donar igual. I així l'hi va explicar a Ganner al mig de la nit.

- Si pensen que som una mica lents, creuran que són superiors. Això ens fa menys amenaçadors als seus ulls. I com què viurem amb ells durant un temps, és millor que pensin que som més ximples que dolents.

En Ganner tenia una opinió pròpia sobre com millorar les relacions amb els estudiants, i com a resultat la Trista va començar a passar part de les guàrdies intercanviant amb ell comentaris en veu baixa acompanyats de massa rialletes. El fet que en Ganner es portés tan bé amb la Trista va tenir un curiós efecte en els altres. Els homes als quals els hi agradava la noia van optar per no apropar-se molt als Jedi per no ofendre-la. Les amigues de la Trista tenien una relació neutral amb els Jedi, o almenys amb Corran. La resta, inclosa la doctora Pace, semblava veure l'incipient romanç com a senyal que en Ganner era humà, o almenys manipulable, i això va relaxar algunes tensions.

En Corran es va passar la setmana de les tempestes estudiant el cos del yuuzhan vong i els artefactes que havien descobert. A suggeriment seu, l'equip va investigar i va confirmar que l'armadura i les armes eren, o havien estat, criatures vives.

El fet que els yuuzhan vong haguessin estat a Bimmiel abans, i el que potser fos més important, mentre el planeta orbitava més allunyat de sol, va suggerir a Corran que, en cas que tornessin, estarien molt preparats per a les condicions locals, ja que sabien el que podien esperar. Ell estava segur que havien tornat i que seguien per la zona. Eren una raça que vivia per a la guerra, i en Corran podia imaginar fàcilment tornant per recuperar el cadàver del seu camarada. En Corran no tenia ni idea de per què havien trigat cinquanta anys a tornar a per ell. Potser el cadàver era una avançada, però si el seu pressentiment era cert, tot l'equip universitari estava en greu perill.

Quan les tempestes amainaren, en Corran va decidir que en Ganner i ell farien una missió de reconeixement. Van esperar que caigués la nit, es van posar el calçat de sorra i van marxar cap a l'est, cap a la vora del que havia estat un llac en temps de l'equip imperial. No avançaven ràpid, però el calçat especial els hi permetia moure’s sense enfonsar-se a la sorra.

En Corran i en Ganner es van trobar de front amb un descobriment. A dues dunes de distància, tenyida de plata i gris per la llum de la lluna, hi havia un embull d’slashrats destrossant a una altra criatura. Els depredadors soltaven grunyits furiosos mentre entraven i sortien a la sorra, lliscaven d'un costat a un altre i sacsejaven els caps en la seva lluita per una mica de carronya. Veient-los alimentar-se, en Corran gairebé va sentir llàstima pel yuuzhan vong que havien atacat.

Més curiós que la batalla era l'olor nauseabunda i profunda que portava el vent. En Corran va arrufar el nas.

-És pitjor que la Pesta.

En Ganner va assentir.

-És l'aroma de la matança. La Trista em va explicar que els slashrats l’exsuden quan assassinen. És perquè els altres sàpiguen que tenen una presa. Així el ramat s'acosta i va acorralant als shwpis cap al focus de la matança. Els experiments han demostrat que els slashrats serien capaços de suportar la Pesta si oloressin una matança. Els estudiants podrien sintetitzar-la, però els fa por provocar un frenesí assassí.

- Entenc -En Corran es va aixecar i es va girar cap al sud -. Passem de la matança i continuem. Percebo una cosa feblement, una mica més endavant.

- Jo també. Alguna cosa estranya.

Els dos Jedi van continuar avançant en silenci, almenys a nivell auditiu. Quan un està connectat amb la Força, les emocions que se senten a través d'un altre poden ser dolços com una melodia o relliscar com el transpariacer trencant-se. En Corran va percebre que en Ganner sentia una barreja de nerviosisme amb ressentiment, així que va decidir donar-li menys ordres i tenir més en compte la seva opinió en les decisions menors, com la de sortejar un mur de pedra que envoltava els turons sobre el llac. En Ganner va prendre la iniciativa de bona gana, i quan es van treure el calçat de sorra, van avançar ràpidament entre les roques.

Es van detenir al cim i, amagant-se entre les ombres, van descendir cap al llit sorrenc del llac. Van intentar mantenir-se a cobert, suposant que si els yuuzhan vong estaven per allà tindrien l’equivalent a monitors infrarojos. Quan van arribar a la faldilla del turó es van aturar i van contemplar la plana que s'estenia davant seu.

Hi havia una espècie d'assentament a la conca del llac, però en Corran no aconseguia captar la lògica que havia emprat l'arquitecte d'aquell lloc. A la zona més propera a la seva posició hi havia unes casetes circulars amb forma de bol invertit i, si tenien obertures, aquestes estarien orientades cap a l'est, a l'altre costat dels Jedi. En Corran va comptar dues dotzenes de barraques de pedra agrupades en quatre files de sis barraques cadascuna. Més enllà s'aixecaven tres construccions de major grandària i del mateix disseny i, del costat del sol naixent, hi havia una única construcció prou gran com per a albergar un vaixell de càrrega i deixar espai per emmagatzemar subministraments.

A Corran li van cridar l'atenció dues coses de les construccions. La primera va ser que li recordaven petxines de molusk. Sabia que hi havia éssers marins que s'apropiaven de les petxines buides abandonades per altres criatures, i imaginava que els yuuzhan vong havien arribat i havien "criat" les seves pròpies llars. No sabia el que haurien fet amb els veritables amos de les petxines, però va suposar que havien passat a generar petxines més grans o que servirien de font primària d'aliment.

El segon en el que es va fixar va ser que només percebia amb la Força als habitants de les petxines petites. Va mirar a Ganner.

-Aquesta gent està malament.

L'altre Jedi va aclucar els ulls.

- És com si percebent-los hi hagués soroll de fons. La seva connexió amb la Força s'està debilitant-se. Crec que s'estan morint.

- Bona informació. No perceps res en les petxines grans?

- Petxines? Ah, és clar, són petxines. No, res.

- Si hi ha yuuzhan vong, és probable que estiguin en les grans.

-Això suposo -En Ganner va assenyalar el poblat i el va abastar amb un gest -. T'has adonat d’això dels slashrats?

En Corran va fer ús de la Força i va trobar sense problemes a les criatures, que romanien a vint metres del poblat dels yuuzhan vong. Estaven actives i avançaven cap a l'assentament de manera directa o indirecta, però quan arribaven retrocedien. Alguns fins i tot s'acostaven sota terra, però no hi arribaven al nucli.

- Creus que han aconseguit repel·lir als slashrats?

- No sé -En Ganner va agafar el calçat especial per escalar que s'havia tirat a l'esquena i va començar a posar-se'l a les botes -. Un cop d'ull ràpid ens permetrà esbrinar alguna cosa.

L'altre Jedi va arrufar les celles.

- No tenim molta agilitat amb això lloc. Baixar seria un suïcidi.

En Ganner va somriure ombrívol.

- Jo tinc una ajuda que em fa més àgil.

- No vas a anar-hi sol.

- Tu aniries molt a poc a poc. En cas que hi hagi problemes, estaràs...

- Estaré esperant que utilitzis la teva ajuda per treure’m d'aquí -En Corran es va posar el calçat -. Segur que la Trista t'ha ensenyat tot el que has de saber sobre aquest planeta, així que vigila per si veus alguna cosa inusual. Pren mostres de la sorra i esbrinarem què allunya els slashrats.

- No sóc idiota, saps?

En Corran arquejà una cella.

- Sí, ja, doncs has estat tu el que ha proposat que baixem aquí.

- I tu vindràs amb mi...

En Corran va posar els ulls en blanc.

- Anem-hi.

En Ganner va avançar el primer, però els slashrats es van mantenir apartats. Els dos Jedi es van introduir en l'assentament yuuzhan vong per l'extrem occidental i es van ajupir a l'ombra d'una de les petxines/barraca. En Corran esperava percebre el tranquil flux de la Força que emanen els éssers vius mentre dormen, però, en lloc d'això, li arribaven pauses trencades que interrompien el patró.

Va avançar uns passos i va descobrir l'entrada a la paret oriental de la conxa. La criatura que havia crescut originalment allà devia haver estat enrotllada en un eix central mentre generava la seva carcassa. La conquilla estava col·locada a la sorra de tal manera que l'entrada quedava lleugerament enterrada a terra. A Corran li va semblar que, si s'ajustava a la seva idea de l'habitant original, les persones entraven a quatre grapes a la closca i es ficaven al fons per dormir a la petita secció que hi havia sobre la pròpia entrada.

Imitant a Ganner, es va introduir més en el poblat. Seguia percebent les coses de la mateixa manera. Es va aturar, va treure d'una butxaca del cinturó un petit cilindre de plastidur i el va enterrar a terra per agafar una mostra de la sorra. El va tapar, i llavors va percebre moviment de sorra a l'interior. Un escarabat va aparèixer a la mostra i va començar a donar voltes per les parets transparents del pot, intentant sortir.

En Corran es va guardar el cilindre al cinturó i va treure un altre buit. El va tornar a enfonsar a la sorra i va veure que un escarabat emergia i inspeccionava el pot. El va ficar en el cilindre i, per les banyes de l'insecte, va deduir que era diferent del primer que havia capturat. Va excavar una mica més i va trobar un tercer insecte, molt més petit que els altres dos, i el va agafar. No estava segur de si era una cria o si es tractava d'una altra espècie totalment diferent.

Va fer més forats, però no va trobar res, així que va seguir avançant. En Ganner li havia agafat davantera i estava amagat darrere d'una de les conxes de la primera fila. En Corran va girar cap a l'esquerra per anar directament cap a ell. No hauria d'haver anat tan lluny. En Corran va començar a alarmar-se quan va veure a Ganner portant-se la mà al sabre làser i començar a percebre certa ansietat amb la Força.

Tot d'una va sorgir un crit d'una de les petxines. Una criatura desesperada va sortir d'una de les barraques i va córrer a quatre grapes fins als Jedi. Un cop allà es va posar dempeus amb dificultat. Semblava vagament humà, però tenia els genolls destrossats, i protuberàncies que semblaven implants de corall en els braços, les cames i la columna. Es va agafar a un gran clau de corall que li sortia de la galta dreta i va cridar en un to més animal que humà i que reflectia més dolor que una altra cosa.

La criatura va arrencar a córrer i va passar per davant d’en Ganner. Després va caure a terra i va intentar aixecar-se. La sorra va començar a tremolar sota ell i una boirina polsosa es va elevar com si fos vapor d'aigua bullint. En Corran no sabia què estava provocant el tremolor de la sorra, però va sentir una curiosa vibració procedent del seu cinturó. Va treure els escarabats que havia capturat i un d'ells, el de les banyes, estava batent les ales amb fúria.

Dos guerrers yuuzhan vong alts i atlètics van sortir d'una de les petxines mitjanes, que tenien obertures prou grans com perquè els alienígenes no haguessin d’ajupir quan sortien. Cap semblava sorprès o preocupat per l'esclau. Amb una elegància fluida que hauria resultat gairebé sensual si la seva aparença no fos tan macabra, els yuuzhan vong es van separar i es van acostar a l'esclau pels costats. Primer un i després l'altre li van assetjar amb violents comentaris, de manera que la criatura es va encongir un instant, allunyant-se d'un per acostar-se a l'altre.

I, mentrestant, la sorra als seus peus seguia dansant per l’agitament d'ales dels nerviosos escarabats.

En Corran va sentir la paüra de l'esclau a través de la Força i després un esclat agut de soroll de fons. La por de l'esclau va ser substituïda per ràbia. Agafant-se amb els dits les prolongacions coral·lines i amb un udol salvatge sortint dels seus llavis, la criatura es va abalançar de cap cap a un dels yuuzhan vong.

El guerrer alienígena va bordar en el que Corran va pensar que era una riallada cruel. Després es va posar a la dreta i va alçar el puny esquerre, assestant un cop al cor de l'esclau. Aquest es va elevar en l'aire i va caure a terra un metre més enrere. Va aterrar sobre els talons i va caure d'esquena. En Corran estava segur d'haver sentit soroll de costelles trencades, però l'esclau es va recolzar sobre un costat i, després de tornar a aixecar-se, es va abalançar sobre l'altre yuuzhan vong.

El segon guerrer va aturar l'envestida amb un cop de dreta a la cara. L'espetec d'ossos trencats va ressonar per sobre del gemec sord de la criatura. El yuuzhan vong va fer un pas enrere i li va clavar un altre cop de dreta en el mateix lloc. Els seus ossuts artells van quedar foscos i brillants. Després va alçar la cama esquerra i va donar un cop de peu a l'esclau a les costelles, llançant-lo cap a l'altre yuuzhan vong.

El primer yuuzhan vong va obrir els braços en el que gairebé semblava un gest de benvinguda i va dir alguna cosa a l’abatut esclau. Era com una pregunta, però la reacció de l'esclau va ser d'incredulitat. Va escopir a terra, abraçant-se les costelles, va somriure i es va llançar cap al seu interrogador.

El primer yuuzhan vong va llançar un ganxo d'esquerra a l'esclau que li va arrencar la protuberància coral·lina de la galta dreta. El cop li va fer donar voltes. El yuuzhan vong li va clavar llavors un cop de dreta a l'esquena, just a sobre dels ronyons. En Corran es va estremir veient el captiu caient de genolls.

Un esclat de fúria va provocar un nou problema a Corran. En Ganner tenia el sabre làser a la mà, però encara no l’havia activat. Segur del que volia fer en Ganner, però conscient també que si ho feia acabarien tots morts, en Corran va actuar. Va emprar la Força per colar-se en la ràbia d’en Ganner i va generar l'horrible olor de la Pesta en el cervell del Jedi.

En Ganner va caure a terra immediatament i es va encongir. Després es va cobrir la boca amb les enguantades mans mentre el seu pit donava sacsejades. El poc que li quedava del sopar li va sortir per entre els dits i va cobrir la sorra. Va mirar a Corran amb odi i va tenir una altra nàusea.

Més enllà, en l'espai que quedava entre les barraques, els dos yuuzhan vong miraven al seu esclau. Tots dos li bordaven preguntes. El captiu es debatia entre la confusió i la ira. Va tossir amb prou feines un incoherent comentari i va intentar posar un gest desafiant. Després va tractar d'aixecar-se recolzant-se en una mà, però els seus capturadors no li ho van permetre.

Un cop de peu a l'estómac va fer fluir sang per la seva boca. El fosc líquid li va baixar per les galtes com llàgrimes negres. Els yuuzhan vong donaven voltes al seu voltant, passant-s'ho l'un a l'altre amb puntades i cops de puny. El seu atac era tan violent que l'esclau no va tornar a caure a la sorra. El van mantenir dret tot i que els seus cops massacraven l'esquelet de la criatura i feien impossible que es mantingués dret.

Per fi, l'esclau va caure a la sorra. Estava tan malament que en Corran ja no sentia el seu dolor a través de la Força. Els yuuzhan vong es van mirar, van intercanviar comentaris i van riure. Després es van posar a imitar els cops que li havien donat i, utilitzant les mans, es van burlar de com l'esclau havia passat d'un a un altre. Després van agafar la criatura del canell i del turmell i la van portar a la vora del poblat. La van balancejar quatre vegades i la van tirar a la sorra. Gairebé a l'instant, els slashrats van iniciar una matança en el lloc on va aterrar el cadàver.

Els yuuzhan vong van utilitzar la sorra per treure’s les taques de sang i van tornar a les seves barraques, desapareixent en el seu interior.

En Corran va projectar la imatge dels turons en la ment d’en Ganner i va començar a retirar-se del poblat. Ho va fer lentament i controlant l'avanç del seu company. Va esperar fins que el jove Jedi va sortir del poblat i va arribar a la sorra. Va esperar que la fetidesa de la matança recordés a Ganner que tenien la mort molt a prop.

Amagats de nou entre les roques dels turons, els dos Jedi es van treure el calçat especial per ascendir. En Ganner se’l va posar a l'esquena amb gest esquerp i es va girar cap a Corran.

- Si tornes a fer això alguna vegada, et mataré.

-És una possible mort, no una segura, com hauria estat aquesta.

-Aquest home, vas veure com el feien a miques i no vas fer res.

- Exacte, no vaig fer res perquè podrien haver seguit les nostres petjades fins als estudiants. Només vam veure dos yuuzhan vong, però en la petxina gran podria haver-hi dotzenes d'ells, potser centenars. Si haguessis acabat amb aquests dos, en cas que haguessis pogut, hauries condemnat a mort la doctora Pace, la Trista i als altres.

En Ganner va riure amb ironia.

- No hauria estat així si haguessin estat els únics yuuzhan vong.

- I quines probabilitats hi ha d'això?

El jove va arquejar una cella.

- Aquí només hi ha dos Jedi.

-La teva lògica és aclaparadora, Ganner -En Corran es va posar a l'esquena el calçat de sorra i es va ajustar els guants -. Potser hi ha dos o potser hi ha dos mil. No dubto que abans d’anar-nos d'aquest planeta haguem de matar-ne uns quants, però hem de procurar retardar aquest moment el més possible.

- Perquè mori més gent?

- No, perquè tinguem la possibilitat d'evitar que capturin als agamarians. El que hem vist ha estat informació pura, i vull estudiar-la. No era només una pallissa.

-Era diversió, diversió cruel.

- Potser al final sí, però era alguna cosa més -En Corran va arrufar les celles -. Per la forma en què li parlaven, era com si esperessin alguna cosa. El seu menyspreu i la seva ira, com demostrava el frenesí final..., era alguna cosa més.

- D’acord, pensa en els motius dels nostres assassins. No crec que aquesta informació t'aporti res.

- Potser no, però no tenim res més. Les mostres del sòl també són informació...

- Matar els yuuzhan vong t’aportaria una valuosa informació.

-És possible. Dos Jedi morts també serien informació -En Corran es va assenyalar la templa dreta -. Ara l'essencial és tornar amb els estudiants i veure si ens poden ajudar a esbrinar el que està passant aquí. Després veurem si podem marxar sense problemes amb tot el que sabem.

- I si no podem?

En Corran va arronsar les espatlles.

- Les primeres vegades que els yuuzhan vong es van enfrontar als Jedi, vam guanyar. Ara hem de veure quant podem ampliar aquesta ratxa.

Següent