Viatge Incidental (II)

Anterior

Part Dos                                                                                       Michael A. Stackpole

El pressentiment d’en Corran Horn que alguna cosa anava malament va rebre un important impuls quan va veure per primera vegada el Hopskip. L'aspecte del vaixell de càrrega feia pensar que algú hagués pres un YT-1300 corellià de sèrie, hagués partit el disc en línia recta de proa a popa, hagués doblat les dues meitats sobre si mateixes i després les hagués unit amb pegats de qualsevol metall de ferralla que tingués convenientment a mà. En Corran havia vist naus amb pitjor aspecte, però cap que suposés que funcionés.

Va esperar que en Riij tanqués la porta de la badia de l'hangar abans de fer un comentari.

- Suposo que el contraban ja no és tan lucratiu com solia ser.

Els ulls de la Maranne van centellejar enfadats.

- Som comerciants, no contrabandistes.

En Corran va alçar les mans.

- Digues-ho com vulguis. Amb les regles i lleis imperials allà fora, el que comença com un viatge comercial, pot acabar com un enviament de contraban.

Els ulls blau fosc de la Maranne van mostrar sorpresa, després es va girar i es va gratar el clatell.

-Jo prendré el control del lliscant terrestre.

La seva sorpresa davant el comentari d'en Corran va fer que la seva frase sorgís una mica massa ràpida, i en Corran va pensar que potser havia notat un rastre de por a les paraules de la Maranne.

Definitivament aquí hi havia més del que es veia a simple vista. Quant va veure la nau, en Corran va abandonar qualsevol sospita que aquesta gent fossin aguerrits contrabandistes que arribessin per lliurar subministraments al Borbor Crisk. Les coses que en Crisk necessitava per fer la seva petita guerra amb Seca Thyne i el Sol Negre per la supremacia dels baixos fons de Corèllia no eren la classe de coses que es confiarien a la tripulació del Hopskip. En realitat, perquè en Crisk vencés al Thyne caldria un destructor estel·lar, cosa que aquesta nau no era, i una legió de tropes d'assalt, que no estava oculta en ella.

En Corran va veure desaparèixer la Maranne per una escotilla del vaixell de càrrega, de manera que va desviar la seva atenció cap al Riij.

- Viatjar amb ella no pot ser massa dur. Té uns ulls bastant tranquils. Fa molt que la coneixes?

L'home prim va negar amb el cap, i després va passar la mà pel seu pèl blanc, curt i punxegut.

- Només viatgem amb ells. Si faig alguna feina, em guanyo alguns diners per quan arribem al nostre destí. -En Riij va somriure cautelós -. Portes molt temps treballant amb el teu soci?

- Més o menys. -En Corran va arronsar les espatlles. La ràpida pregunta d'en Riij a Corran sobre el seu passat xocava amb la tendència de la majoria de la gent a parlar sobre si mateixos. És una tècnica que aprens a explotar quan intentes pescar informació dels sospitosos. O bé en Riij havia estat entrenat, o era molt reservat, o ambdues coses -. El conec des de fa molt, però vam començar a treballar junts recentment. Units en els moments difícils, ja sap. Com vostè i el tunroth.

- Sabíeu que era un tunroth?

-En Hal i jo podem ser vilatans, però això no vol dir que no ens haguem mogut d'aquí. – En Corran va retrocedir un pas quan la Maranne va baixar la rampa de càrrega posterior del Hopskip -. Té un deute de vida amb tu o alguna cosa així?

- El deute de vida és cosa dels wookiees -va dir en Riij arrufant les celles, i després va començar a pujar la rampa cap a la bodega del vaixell de càrrega -. En Rathe i jo només estem viatjant en la mateixa nau. No hi ha cap connexió més enllà d'això.

-D'acord. -En Corran va mantenir un tranquil·litzador somriure a la cara mentre ordenava la informació que en Riij acabava d'oferir-li.

En Corran sabia que els deutes de vida eren un aspecte de l'honor dels wookiees, però només ho sabia per les ordres d'arrest i avisos imperials sobre en Han Solo i el wookiee que treballava amb ell. La major part de la gent del carrer ni tan sols sabia que existien els wookiees o, en el millor dels casos, sabia que els IMPES els usaven com a esclaus. Els tipus que sabien més sobre els wookiees usualment eren simpatitzants rebels.

Va pujar la rampa després d’en Riij i va començar a buscar al seu voltant pistes sobre què estava fent la tripulació del Hopskip a Ciutat Coronet. Com a membre de la Força de Seguretat corelliana, en Corran tenia accés a la major part de la informació sobre la rebel·lió i les seves connexions amb Corèllia. Almenys la tinc quan aquest inútil de l'oficial d'enllaç d'Intel·ligència Imperial no està pel mig.

Encara que era cert que dos dels herois de l'Aliança eren de Corèllia, l'Emperador havia endurit la seva presa sobre Corèllia, i la ubicació de forces al planeta havia mantingut baixa la presència rebel. En Corran sabia que hi havia cèl·lules rebels residents, i gustosament hauria arrestat a qualsevol d'elles, però no les veia tan agosarades o tan desesperades com per intentar unir-se amb Crisk.

En Corran va lliscar a l'altre costat de l’abonyegat morro d’un vell lliscant terrestre, com la nau, semblava com si hagués estat muntat amb diferents peces. Només tenia dos seients, com un lliscant de plaer, però tenia una plataforma plana inserida a la part posterior. Excepte quan els cops deixaven veure el metall platejat darrere d'ella, una capa uniforme de pintura d'emprimació de color marró brut cobria el vehicle. Ni ràpid, ni fort, però aguanto el que em posin a l'esquena.

La pila de caixes que la Maranne i en Riij estaven alliberant dels lligams de les xarxes de càrrega va atreure immediatament la seva atenció.

Eren uniformes en grandària i sense cap descripció, però això li va semblar estrany a Corran. L'exterior de totes elles estava format per duraplàstic verd que era un parell de tons més fosc que els seus ulls, però cap de les caixes rectangulars tenia les esquerdes i esgarrapades comuns en les caixes de duraplàstic.

Cap tenia etiquetes hologràfiques, marques de rascades ni altres signes d'ús, encara que totes havien estat lligades amb cables de duraplàstic i unides amb un segell hologràfic.

Aixecant la primera de la part superior de la pila va sentir que res es movia dins de les caixes, ni tampoc li va ser necessari buscar el punt d'equilibri de la caixa. Va agitar el cap.

- On heu aconseguit caixes trucades, nois?

Tant la Maranne com en Riij es van aturar mentre en Corran deixava la seva caixa a la plataforma del lliscador terrestre. La dona va arrufar les celles.

- Què és una caixa trucada?

- Si no saps el que és una caixa trucada, potser no sigueu contrabandistes.

En Corran va donar uns copets amb el dit a la part superior de la seva caixa.

- Sembla normal, però té inclosa en el seu interior una matriu de bobina repulsoelevadora de baixa potència i una font d'energia. Neutralitza el pes del que hi hagi dins. Aquestes caixes podrien estar plenes de detonadors termals o d'aire, i mai ho sabríem. Els contrabandistes les van inventar per enganyar els oficials de duanes, però avui en dia la majoria dels droides de duanes sap què ha de buscar en els escanejos.

La Maranne va deixar la seva caixa al costat de la d'ell.

- Interessant història. Sembla que has fet més contraban que nosaltres.

- Potser, o potser simplement sàpiga més sobre contraban que vosaltres. -En Corran li va oferir un somriure maliciós -. Per exemple, sé que cap contrabandista portaria un carregament compost d'objectes desconeguts. Què hi ha en aquestes coses?

La dona va agitar el cap, i la seva cua rossa fosca va passar d'una espatlla a l'altre.

- No ho sé. No vull saber-ho.

-Trobo això difícil de creure -li va dir en Corran arrufant les celles -. No sé a què esteu jugant aquí, però aquestes caixes trucades no enganyaran als droides de SegCor. Si aquest material que transporteu és per als rebels, el trobaran i estareu en seriosos problemes.

En Riij va lliscar la seva caixa a la plataforma plana.

- Si fóssim rebels i sabéssim el contingut d'aquestes caixes, i la seva importància per als rebels, estaríem bastant més preocupats per l'Imperi que per les seves titelles aquí a Corèllia.

- Creus que la gent de SegCor són titelles imperials? -En Corran rebutjà aquest suggeriment amb un gest de la mà -. SegCor es preocupa per la integritat del sistema corellià, res més. Si toleren aquí als rebels, la presència imperial augmenta. Qui vol això?

Els ulls marrons d’en Riij van brillar perillosament.

-El que m'estàs dient és que la gent de SegCor està disposada a reprimir els enemics d'un malvat règim per no tenir la bota d’en Vader sobre els seus propis colls. Si jo fos un rebel, trobaria molt difícil trobar la diferència entre els agents de SegCor i els IMPES.

En Corran es va obligar a allunyar-se i recollir una altra caixa per no replicar immediatament a Riij. Els raonaments del contrabandista s'havien escoltat sovint -i en veu alta - a Corèllia. En Corran, el pare i avi l'havien precedit a SegCor, havia cregut durant molt de temps que el millor que podia fer SegCor era mantenir els IMPES fora dels problemes de seguretat del seu sistema solar. Si Corèllia tenia cura de si mateixa i es mantenia com una part neutral en aquesta guerra civil, els ciutadans de Corèllia sortirien beneficiats.

Però encara que aquesta posició tenia molt sentit, i era defensable, també era una posició col·locada a la part alta d'un pendent molt relliscós. Els directors de SegCor ja havien obligat les divisions locals a acceptar agents d'enllaç d'intel·ligència imperial per monitorar i coordinar accions amb les guarnicions imperials.

En Kirtan Loor, l'agent d'enllaç al que havia estat assignada la seva divisió, havia demostrat ser completament arrogant i amb prou feines competent. Els dos no es portaven gens bé.

En Corran va carregar amb una altra caixa.

- Crec, des del punt de vista de SegCor, que tenen dificultats per distingir els rebels dels criminals honrats com jo. Jo no tinc aquesta dificultat, però és perquè tinc una millor perspectiva. Els Rebés no són criminals honrats en absolut.

La Maranne va somriure.

- Criminals “honrats”?

-Sí, honrats. Jo sé que el que faig viola la llei, però ho faig perquè és el faig. M'arrisco, guanyo alguns diners, o m'envien a Kèssel. Tot està molt clar. -En Corran va deixar la seva caixa sobre la primera que havia col·locat -. Els rebels fan tot el que jo faria, però diuen que estan justificats per fer-ho perquè la llei s'equivoca i l'Imperi s'equivoca. En realitat només s'inventen excuses per les seves accions per poder-se sentir nobles quan en realitat no són millors que jo.

- Quina perspectiva tan interessant.

En Corran es va girar sentint el lleuger ressò en el so d'aquesta veu.

En Jodo Kast es trobava a l'entrada de la comporta de càrrega, bloquejant la major part de la vista de la badia d'atracada. En Corran es va ajupir i va inclinar el cap per intentar veure a l'altre costat del caça-recompenses, però sense èxit.

- On és en Hal?

- Jo diria que, ara mateix, està molt a prop de la fortalesa d’en Zekka Thyne.

- Què?! - El crit de sorpresa d’en Riij va omplir el celler de càrrega -. Estava allà per protegir-los. Què ha passat?

En Kast va avançar a l'interior del celler de càrrega, després es va recolzar amb aire casual contra la mampara interna del celler.

- Els homes d’en Thyne estaven esperant en Trell i els altres dos. Hi havia set d'ells... incloent-hi els Mercenaris Brommstaad. Vaig esperar fins que es van allunyar cap a l'est, després vaig tornar aquí.

En Corran va donar un cop de puny sobre la part superior d'una caixa trucada.

- A l'est és on en Thyne té el seu petit palau.

En Kast va assentir.

- D'aquí la meva suposició sobre el seu destí.

- I no va fer res per detenir-los? -En Corran va apuntar amb l'índex en direcció al Kast -. En aquesta armadura Mandaloriana hi ha un brau caça-recompenses que pot prendre d'un tret el blàster de la mà d'un home, i no els va detenir?

- Ells eren set i jo només un. Ja vaig fer els càlculs d'aquest enfrontament per tu; podria haver-los detingut, però haurien matat als vostres homes.

En Riij va negar amb el cap.

-En Rathe s'hauria encarregat d'una part.

La Maranne va assentir.

- En Trell també hauria estat capaç d'acabar almenys amb un.

- I en Hal podria haver abatut a un parell...

- Un parell d'ells no sobreviurien.

-... O més, si se’ls hi donava l'oportunitat. -En Corran va passar la mirada d'en Riij i la Maranne al caça-recompenses.

- És que els tres sou tan ingenus que no sabeu el que passarà amb la vostra gent?. En Thyne els va a interrogar sobre la seva connexió amb Crisk i, si saben tan poc com vosaltres, haurà de treballar realment dur per obtenir respostes que les pugui creure. No tinc massa esperances que vagi a deixar partir al Hal així com així. -En Kast va arronsar les espatlles -. Sempre pots buscar-te un altre soci.

- Si pensa que vaig a abandonar al Hal, li hauré de treure aquesta armadura i donar-li una mica de sentit comú a cops de puny.

El cap d’en Kast es va alçar quan aquest es va apartar del mur, emfatitzant en silenci el fet que realment era molt més gran que en Corran.

- Aquesta no és la reacció que m'esperava en dos criminals associats. Realment desproporcionada. Actues com si hi hagués un vincle més proper entre vosaltres.

En Corran va llançar al Kast la mirada més gelada que va poder. S'assemblava una mica al seu pare, al voltant dels ulls i en altres parts de la cara, però d'altra banda era una barreja entre el seu pare i la seva mare. Ella era petita i tenia els ulls més blaus que en Corran podia recordar haver vist. Els seus ulls verds eren un punt mitjà entre els ulls d'ella i els ulls color avellana del seu pare, i el seu cabell castany era la barreja del cabell ros d'ella i l'antigament bru del seu pare. Fins i tot la seva alçada resultava un pont entre la de la seva mare i el seu pare.

- No tindria importància encara que en Hal fos el meu clon, és el meu soci, el que significa que sóc responsable. -En Corran va recolzar el polze sobre el seu estèrnum -. Realment comprenc el que aquesta mena de responsabilitat vol dir, Kast, i el que significa és que no deixaré al Hal sota les poc delicades cures d'en Thyne.

En Kast va creuar els braços davant seu pit cuirassat.

- T'atreviries a enfrontar-te a un senyor del crim de Sol Negre?

La Maranne va empal·lidir.

-En Thyne és de Sol Negre?

- Escollit personalment per les urpes del príncep Xízor, si els rumors són certs.

En Corran es va recolzar sobre una de les caixes verdes.

-Està boig, és cruel, i absolutament menyspreable, però treballa amb l'objectiu del benefici en ment. Potser aquest carregament fora per al Crisk, però podríem oferir-lo al Thyne com a rescat pels nostres.

- No ho crec. -En Kast va fer aparèixer una targeta de dades d'una bossa que penjava del seu cinturó i la hi va oferir a la Maranne -. Aquesta targeta té el lloc i l'hora per una nova trobada amb Crisk. Lliureu la càrrega allà, després torneu aquí i prepareu-vos per l’enlairament.

La Maranne va agafar la targeta.

- No anirem enlloc si en Trell no és aquí.

-Ja ho sé -va dir en Kast assentint lleugerament amb el cap -. La meva intenció és dirigir-me a la fortalesa d’en Thyne i assegurar-me l'alliberament dels vostres amics.

En Corran va esclatar en una forta riallada.

- Té inconvenients per enfrontar-se a set matons de mala mort, però alliberarà als nostres amics de la fortalesa d’en Thyne vostè sol? Serà millor que repassi aquests càlculs, Kast.

- Les probabilitats de fracàs són considerables, però he anticipat l'èxit.

- Sí, bé, això és Corèllia! I els corellians no fan cas de les probabilitats. Crec que confiaria en el seu èxit si estigués amb vostè per ajudar-lo.

- Jo treballo sol.

- Ja! -En Corran va assenyalar amb el cap cap en Riij i la Maranne -. Si treballa amb ells, també pot treballar amb mi. -En Corran va agitar els punys -. Estalviï’ns problemes a tots dos i digui que sí ara.

En Kast va dubtar i el silenci va regnar a la badia de càrrega. El mercenari estudià en Corran, i encara que aquest no podia veure els ulls d’en Kast, va poder sentir la dura mirada de l'home recorrent-lo de dalt a baix. En Corran es va obligar a mirar la ranura negra del casc, convidant-lo al desafiament i llest per reaccionar davant el següent moviment d’en Kast.

El caça-recompenses va desencreuar lentament els seus braços.

- Aniré a buscar-nos un lliscant.

- Bé. -En Corran es va adonar, responent, que havia estat mantenint l'alè. En Hal ves posarà com boig quan sàpiga el que he fet. Enfrontar-me a un caça-recompenses com en Kast. Havia de fer-se, però podia haver-ho fet millor. Mai fugiria d'una baralla amb un tipus com ell, però tampoc hi ha cap mèrit a provocar-la.

La foscor es va empassar la silueta d'en Kast, i en Corran es va tornar per mirar als altres dos.

- Teniu por pels vostres caps, oi?

En Riij va arronsar les espatlles.

- No estic segur de què està passant, però no m'agrada que un senyor del crim de Sol Negre hagi capturat al Rathe.

-Bé, Borbor Crisk no és molt millor. Estem atrapats en el ring entre dos gossos de baralla cyborreans. Cap d'aquests tipus juga bé amb altres, com heu vist.

La Maranne va brandar la targeta de dades.

- Què farem? Se suposa que hem de reunir-nos amb Crisk i lliurar-li tot això.

- El primer que hem de fer és esbrinar què és tot això. -En Corran mirà els segells de les caixes que ja estaven carregades a la plataforma del lliscador -. Bé, aquí hi ha una que està espatllada. Mira a veure si pots trobar-ne una altra. -En Riij va començar a mirar la resta de les caixes mentre en Corran va ficar la mà a la butxaca per treure una hidroclau -. Això hauria de servir.

La Maranne es va posar al seu costat, arrufant les celles.

- Què vols dir amb què la caixa està espatllada?

- No la caixa, sinó el segell/etiqueta usat per unir les tires de duraplàstic. -En Corran va assenyalar l'etiqueta rodona que connectava les tires que es creuaven -. Mira com l'holograma gravat no està completament alineat. Mira-ho des d'aquest angle. La corona i els sols d'aquí no encaixen.

- He trobat una altra -va anunciar en Riij.

- Bé, porta-la aquí. -En Corran va encaixar la punta de l’hidroclau sota la vora del segell -. Quan no els col·loquen bé, pots fer-los saltar amb una lleugera pressió, girant una mica.

Va fer palanca, girant el canell.

El segell va saltar, alliberant les cintes que asseguraven la caixa.

- Recolliu els dos trossos i podrem tornar-la a segellar després d'haver mirat què hi ha dins.

La Maranne es va ajupir per recollir les dues meitats del segell mentre en Corran atacava l'altra caixa. La va desprecintar fàcilment, i després va donar la volta a l’hidroclau i va usar un extrem amb forma de fulla plana per fer palanca i obrir la caixa.

- Pel cor negre de l'Emperador!

Fins i tot abans que la tapa s'obrís del tot, en Corran va captar la forta aroma amarga de l'espècia. La caixa contenia set paquets d’un quilo que havien estat embolicats en fort paper de cel·lofana.

Havien estat submergits en un bany de cera per segellar-los, però la feina s'havia fet de manera descuidada. Un dels paquets s'havia escampat, abocant a l'interior de la caixa el compost d’espècia de baixa qualitat.

- Què és això?

En Corran va mirar la Maranne.

-Estàs de broma, oi?

- Com vaig dir, sóc comerciant, no contrabandista.

- Això és espècia. En realitat és brillestim de força baixa qualitat; l'autèntic és cristal·lí, llargues i fines fibres, no pols com això. Una dosi d'això i et sents realment feliç, almenys realment feliç fins que necessites més i l'ànsia corre per les teves venes com el plasma. No és una cosa bonica.

En Riij va torçar el llavi amb disgust.

- Ho saps per experiència?

- Només d'oïda, i un cop vaig veure un tipus tractar de vendre un pulmó per aconseguir més bril.

- Vendre un pulmó? -es va estremir la Maranne.

En Corran va arronsar les espatlles.

-No era seu. Corresponia a algú que passava per allà. Com he dit, no és gens bo.

En Riij va forçar la tapa de la segona caixa trucada.

- Púrria Sith!

Va introduir la mà i va extreure una espina de vidre del gruix del seu polze i d'un pam llarg de longitud. El cor de la pedra era porpra, passant d'un color brillant en ambdós extrems a fosc al centre. Mentre en Riij la mantenia en alt, la llum que atrapava l'omplia de llampecs taronges, grocs i vermells. Els tres van quedar en silenci com a resposta al brillant espectacle.

En Corran va mirar fixament la pedra, i després va agitar el cap.

- Això és una gemma de foc Durin?

-Això crec -va dir en Riij amb la veu tremolant mentre empassava saliva -. El meu pare li va comprar a la meva mare un anell amb una pedra de foc Durin en el seu vint-i-cinquè aniversari de noces. No va ser fins al trentè quan finalment va acabar de pagar el deute, i només era una petita pedra.

- No massa d'aquestes pedres aconsegueixen sortir de Tatooine, i molt rarament en brut, com aquesta d'aquí.

La Maranne la hi va arrabassar i la va sospesar a les mans.

- Això seria suficient per comprar-nos una nau nova.

En Riij es va girar.

- Esbrinem què més hi ha en aquestes altres caixes.

- No, quiet. -En Corran va alçar les mans per detenir-lo -. No tenim temps suficient per registrar-les. Torna a deixar la pedra, segellem de nou aquestes dues caixes, i posem-les al seient davanter del lliscant.

La Maranne va tornar a contracor la pedra a la seva caixa.

- Què tens en ment?

- Mira, necessitarem alguna assegurança si volem escapar de Corèllia d'una peça. Podem tornar a segellar aquestes caixes i ningú sabrà mai que les han forçat. Pots portar aquestes dues caixes a Crisk i fer-li saber que tens, diguem, altres 108 més per a ell. No farà un sol moviment fins que no les tingui.

En Riij va arrufar les celles.

- Podria venir aquí i treure’ns-les directament.

 - Sí, però no estaran aquí. Carreguem la resta al lliscant i les portem a una instal·lació d'emmagatzematge. -En Corran va arrufar les celles com si estigués esforçant-se per pensar -. D’acord, el tinc. Hi ha un Dipòsit de Magatzems Dewback a la carretera principal que va al centre de Ciutat Coronet. Podeu llogar un cobert d'emmagatzematge i deixar la resta de caixes. Aneu a la vostra trobada i feu saber a Crisk que li donareu la ubicació de les altres caixes quan estigueu segurs que els vostres amics estan fora de perill. En Kast i jo anirem a veure en Thyne i si no hem tornat al seu temps, feu servir a Crisk per provar de fer un rescat.

La Maranne va negar lentament amb el cap.

- No m'agrada com sona això.

- Mira, tenim una autèntica fortuna en aquestes caixes. Si en Crisk no vol ajudar, concerteu una cita amb Thyne i pagueu el nostre rescat.

- Com ens posem en contacte amb Thyne?

En Corran va somriure.

- Ja veu fer això en la vostra primera parada al Carrer de la Nau del Tresor, recordeu?

- Cert.

- D’acord, anem carregant. -En Corran va segellar de nou la primera caixa i després la segona. -Sé que no t'agrada com està anant tot això, Maranne, però tu ets la que dius que ets una comerciant. Si les coses van malament, hauràs de comerciar per la nostra llibertat i, pel que fa a mi, espero que aconsegueixis una autèntica ganga fent-ho.

***

El coronel Maximillian Veers va abaixar la mirada a la cadira que li oferien, però es va obligar a no seure.

-Gràcies per la seva amabilitat, agent Loor, però no espero quedar-me molt de temps. Ja ha vist el missatge que li vaig enviar.

L'home alt i prim es va inclinar cap endavant des de la seva cadira, un moviment que gairebé li fa caure sobre la seva taula. En Loor es va recolzar en les mans, i després col·locà el floc de cabell fosc que havia caigut sobre el seu rostre de nou al seu lloc.

En Veers estava segur que l'home portava els cabells pentinats d'aquesta manera per accentuar la seva semblança amb el difunt gran Moff Tarkin. Jo vaig servir a les ordres d’en Tarkin. Qualsevol que pogués creure que aquest Loor és similar a Tarkin, hauria d’adonar-se que la similitud no va més enllà de la pell.

- Passa alguna cosa amb les molles de la seva cadira, agent Loor?

L'oficial d'enllaç va grunyir.

-Tinc sabotejadors que es delecten buscant formes de molestar-me, i ajustar la cadira és la seva manera d'expressió més recent. - Es va inclinar cap endavant i va prémer un botó a la tauleta de dades del seu escriptori -. I sí, coronel Veers, he estudiat el missatge que em va enviar, tal com va sol·licitar. No puc fer cap comentari sobre la seva fiabilitat a part de dir que és cert que en Zekka Thyne manté una petita fortalesa a l'est de Ciutat Coronet.

- Això ja ho sé, Loor.

En Loor va alçar el cap.

- Ho sap? No sabia que el quarter general d’en Thyne pogués ser una cosa que vostè hagués estudiat, Coronel Veers. No estava assabentat que les Forces Armades imperials tinguessin cap motiu per considerar les instal·lacions de Sol Negre com a objectius potencials.

En Veers esbufegà pel nas. L'únic que odiava més que haver de tractar amb agents d'intel·ligència arrogants era fer els ulls grossos amb les activitats de Sol Negre. Assumia que la tolerància de l'Emperador cap al càrtel criminal estava basat en alguna raó, però en Veers pensava que la tolerància era realment un perjudici per a l'Imperi. Permetre l'existència de qualsevol malfactor minava el govern de l'autoritat. Si la gent veia Sol Negre com una cosa encara més malèvola que la rebel·lió, llavors podrien justificar-se més fàcilment unint-se a la rebel·lió.

-És de la meva incumbència, agent Loor, considerar qualsevol fortalesa que estigui plena d'individus armats com un objectiu potencial. En aquest cas, m'han dit que en Thyne es reunís amb elements dels baixos fons rebels.

- Sí, però no em sento còmode amb la seva font. Qui és?

- Ja ha vist el codi de verificació. És vàlid. -En Veers va arrufar les celles amb gest sever -. No hi ha raó per desconfiar de la informació. És precisa i planejo actuar al respecte.

- Vol dir que no sap qui és la seva font?

- No necessito saber-ho.

Amb un somriure de superioritat apuntant a la cara, en Loor es va acomodar de nou en la seva cadira. En Veers va desitjar que perdés l'equilibri i acabés caient a terra.

- Si creu en aquesta font d'intel·ligència, per què ve a mi?

En Veers va reprimir l'impuls d'anar fins al Loor i bufetejar-lo.

- He anat a vostè, agent Loor, perquè és l'oficial d'enllaç Imperial i està aliat amb la Força de Seguretat corelliana en aquest sector administratiu. Vull saber si tenen alguna operativa treballant dins o al voltant de l'organització d'en Thyne.

- Està pensant a utilitzar la seva extracció com a pretext pel seu atac, o està preocupat perquè puguin presentar una proposta per danys col·laterals?

En Veers aclucà els ulls.

- No hi ha motiu perquè bona gent mori.

En Loor va arronsar mandrosament d'espatlles.

- Si moren, moriran com a herois. Si m’aconsegueix a Zekka Thyne, vostè també pot ser un heroi.

- Crec, agent Loor, que puc trobar la meva pròpia manera de ser un heroi.

En Veers va girar i va sortir de l'oficina. Amb imperials com vostè, Loor, sovint em pregunto per què la rebel·lió encara no ha aconseguit vèncer l'Imperi. Si les coses es deixen en mans de gent com vostè, té l'Imperi alguna esperança de sobreviure?

***

En Corran va fer una ullada al lliscant de superfície SoroSuub X-34 que en Kast estava pilotant i va llançar un sospir.

- Comprat o prestat?

El caça-recompenses va mirar-lo des de darrere del volant.

- És que importa?

- Si m’han d’aturar per viatjar en un lliscant robat, m'hauria agradat que fos una mica més nou i esportiu, com un XP-38.

- Sempre pots anar caminant, Corran.

-Això és cert. - Amb la mà esquerra sobre el parabrisa, en Corran va saltar al seient del passatger -. Doneu-li gas.

En Kast va girar el volant del lliscant, va alimentar els motors repulsoelevadors i va prémer l'accelerador.

- Com ha anat la càrrega?

- La càrrega? Ha anat bé. -En Corran va tractar de buscar postura en l'estret seient -. Haurien d'estar preparats per a la seva cita.

- Bé.

En Corran va escoltar la paraula, pronunciada amb èmfasi i inflexió correctes, però d'alguna manera va sentir que en Kast no estava sent del tot sincer en la seva resposta. En Corran va tractar d'esbrinar què era el que li estranyava, però no va poder, i això el molestava. En el passat havia tingut gairebé un sisè sentit per tipus durs com en Kast, però semblava no ser capaç de llegir al mercenari cuirassat. El fet que el meu pare hagi estat capturat per un home que el tallarà a rodanxes està destruint la meva concentració.

En Kast va pilotar el lliscador cap al centre de la ciutat. Els llums brillants i els sons estridents de Ciutat Coronet i el Carrer de la Nau del Tresor van començar a atabalar en Corran.

Com a membre de SegCor veia el Moll Brut -Carrer de la Nau del Tresor en l'argot de SegCor -com un lloc perillós.

Encara que els llocs marginals podien no ser tan dolents, i molts ciutadans respectables incorrien en transgressions menors en alguns dels llocs més lluminosos, hi havia llocs als que fins i tot en Darth Vader tindria por d’acostar-s’hi. La major part d'aquests establiments estaven controlats pel Sol Negre. L'avi d’en Corran es lamentava dels canvis que hi havia hagut a la classe criminal des de l'ascensió de l'Imperi. En Rostek Horn havia estat a SegCor en l'època del Moff Fliry Vorru, quan trencar la llei resultava un art. En aquells dies, segons li havien explicat a Corran, els criminals només feien la guerra a altres criminals.

El segrest d'en Hal i en Trell mai s'hauria tolerat llavors, els civils haurien hagut d’involucrar-se molt més profundament en activitats criminals abans que es pogués considerar joc net.

Llavors el príncep Xízor i la seva organització Sol Negre van entrar en escena.

En Xízor va trair Vorru a l'Emperador, aconseguint d'un sol cop eliminar Vorru i guanyar el favor de l'Emperador. En Xízor havia usat Corèllia com a camp d'entrenament per alguns dels seus lloctinents. El més recent i més brutal d'ells era en Zekka Thyne.

En Corran va fer una ullada a l'exterior del lliscant quan van deixar de banda el magatzem Dewback. Quan va tornar a girar la mirada en la direcció en què estava viatjant, es va trobar a Kast observant-lo.

- Passa alguna cosa?

- Semblaves haver trobat alguna cosa interessant allà fora.

- Sí, així és. - Pensa, Corran, pensa alguna cosa bona -. Era l'art de carrer dels murs.

- Art? Creus que l'alteració d'edificis és art?

En Corran va arronsar les espatlles.

-No és l'obra d’en Venthan Chassu, però és millor que el blanc nu dels destructors estel·lars per atreure el meu interès.

En Kast va estudiar a Corran per un instant o dos.

- Com és que algú com tu coneix l'obra d’en Venthan Chassu?

- Podria mentir i dir-li que la meva mare solia portar-me als museus, però hauria vist a través d'això. -En Corran es va obligar a mirar fixament al capdavant i va començar a teixir una mentida a partir d'un conte salvatge que un lladre que va atrapar un cop havia començat a inventar per a ell -. Vaig conèixer un tipus que deia que tenia un client que compraria qualsevol obra d'art de Corèllia. Deia que ja havia robat i venut un grapat de pintures, algunes escultures i un parell de diorames hologràfics. El client semblava impressionat, però volia més. Gastava crèdits com si estiguessin fets d'àtoms d'hidrogen lliures, de manera que aquest tipus va dir que volia planejar un cop al Museu de Belles Arts de Ciutat Coronet. Em volia en el seu equip, de manera que vaig estudiar el lloc.

En Kast va assentir lentament.

- Qui era el client?

- No ho sé. El meu home parlava amb un broker, i llavors va ser rastrejat per SegCor i va agafar una llançadora cap a Akrit'tar. Va morir allà.

- Llavors, què opines de l'obra d’en Chassu?

En Corran arrufà les celles. Per què a un caça-recompenses li importaria l'art, i li importaria el que jo opinés sobre art?

-Era interessant. Els estudis de nus selonians van ser el que més em va agradar, però no perquè fossin nus. Els selonians tenen pelatge, de manera que, poden estar realment nus? I si volgués selonians nus -En Corran va alçar les mans sobre el parabrisa -, puc trobar quantitat d'ells aquí al Carrer de la Nau del Tresor.

- Per què t'agradaven?

-En Chassu va atrapar els dos elements essencials dels selonians: les seves formes sensuals i sinuoses, i pel fet que els seus rostres sempre estaven enfosquits, el seu desig d'intimitat. -En Corran va arronsar les espatlles -. Algunes de les seves altres obres estaven bé.

- Què opines d’en Palpatine Triomfant?

- El tron ​​construït amb ossos em va provocar malsons. -En Corran es va estremir, sabent que els malsons no havien procedit de les calaveres i ossos destrossats, sinó de l'alegre expressió de goig homicida a la cara de l'Emperador -. Com a obra mestra pòstuma compleix la seva funció, però m'agradaria haver-lo vist tornar als estudis selonians.

-La seva pèrdua va ser una llàstima. - El casc d’en Kast es va girar cap a ell -. Sembla que amagues més coses que el que es veu a simple...

- Au!

- De debò! L'última vegada que els nus selonians d’en Chassu es van exposar al museu de Belles Arts va ser fa deu anys.

En Corran va ocultar la seva sorpresa amb un somriure.

- No exactament. Fa dos anys, el dia d'any nou, es van mostrar en una recepció privada per benefactors del museu. Quatre hores, deu mil crèdits per cap. -En Corran va donar uns copets a l'espatlla de l'armadura d’en Kast -. Li hauria encantat, però hauria hagut de donar-li abans una nova mà de pintura a l'armadura.

- I tu vas estar allà.

- Vaig estar. - I en Hal també. La meva mare havia estat voluntària al museu durant tant de temps, que quan van necessitar contractar seguretat addicional per a la recepció, l'administració ens va cridar a nosaltres -. Li faré saber quan preparin una altra d'aquestes trobades, si ho desitja.

- Si us plau. Hauré de buscar la manera d'obtenir una invitació.

En Corran va riure.

- Si podeu fer-ho, potser pugui aconseguir-nos una invitació per visitar en Zekka Thyne. Com ha planejat que entrem?

La veu d’en Kast va ressonar des de l'interior del seu casc.

-He pensat que podria apel·lar al sentit de la justícia d’en Thyne.

-Li resultaria més fàcil trobar la flota Katana. -En Corran va negar amb el cap -. Zekka Thyne és un alienígena humanoide Mongrel amb grans taques blaves per tota la seva pell blanca rosàcia. Els seus ulls són vermell sang excepte per les brillants pupil·les negres amb rivets daurats. Té orelles afilades, dents més esmolades encara, i un sentit del càstig encara més esmolat que un wookiee mantenint una picabaralla. He escoltat que va disparar a una venedora d'espècia perquè la venedora li va dir a Thyne que havia pres prestat part dels crèdits d'un pagament, però que ja havia tornat el préstec momentani, amb interessos.

- Què hauria fet en Thyne si la dona no ho hagués dit?

- Matar-la més lentament. És un autèntic artista amb una vibrofulla. –En Corran arrufà les celles pensatiu -. El que a Pegats li falta de cervell, ho compensa amb maldat ferotge. Quant cobraria per matar-lo?

El cap d’en Kast es va detenir només un o dos centímetres.

- M'estàs demanant que el mati?

En Corran va dubtar per un instant.

- No, suposo que no. Només m'ho preguntava. Vaig pensar que potser si ho feia podia considerar la suma que hagués de pagar com una mena d'acte de caritat deduïble d'impostos. Si és que els pagués, és clar.

- No li faria fàstics a veure en Thyne eliminat, però això està fora de l'àmbit de la meva tasca immediata. -En Kast el va mirar per sobre -. En qualsevol cas, crec que puc aconseguir que entrem a veure’l. Penso que l'enfocament diplomàtic seria el millor.

- Estic d'acord, prefereixo la diplomàcia. -En Corran va donar uns copets al blàster que estava enfundat sota la seva aixella esquerra -. També estic preparat per si hem de ser poc diplomàtics.

-El que significa...

-El que vol dir que jo vaig per sota, i vostè per dalt.

En Kast va assentir solemnement.

- Que aquest sigui el nostre pla de recanvi, llavors.

***

 El caça-recompenses pilotava el lliscant de superfície amb facilitat a través dels foscos turons dels afores de Ciutat Coronet. La finca d’en Thyne havia pertangut anteriorment a un magnat dels transports que va ser arrestat i enviat a Kèssel per contraban d'espècia. En Thyne havia aconseguit les escriptures en una subhasta, després de la qual van començar a córrer pels baixos fons de Corèllia rumors que suggerien que en Thyne havia proporcionat les proves que van servir per empresonar al magnat. En Corran sempre havia sospitat que semblant subterfugi havia estat planejat en realitat pel príncep Xízor, ja que en Thyne mai havia demostrat ser tan astut.

Quan van aconseguir el cim de l'últim turó i baixar a l'ampla vall en la qual es trobava la finca, en Còrran va assenyalar a l'edifici principal.

- No sembla gran cosa, però aquests turons ondulants serveixen molt bé de revestiment i canalitzen les forces d'assalt per zones on hi ha mines col·locades. A la part alta de les torres se suposa que ha d'haver E-webs capaços d'escombrar qualsevol força d'infanteria. Fins i tot se suposa que en Thyne té un reducte preparat per permetre-li escapar si comencen els problemes, el que no és probable. Murs de doble gruix, finestres de transpariacer de doble capa, complets sistemes de sensors electrònics i de quaranta a cinquanta tipus amb blàsters fan d'això una nou bastant difícil de trencar. He escoltat que SegCor té oberta una ordre de registre per a aquest lloc, però sense la guarnició imperial per donar-los suport, ningú és prou estúpid per intentar complir-la.

- No feies bromes sobre els sensors. -En Kast va dirigir el lliscant de superfície cap dos homes que van sortir per una porta lateral, il·luminant-los amb la resplendor dels fars, i després girà el lliscant a l'esquerra i va deixar que s'aturés a la terra -. Aniré a parlar amb ells. Estigues preparat per si les coses comencen a anar malament.

- Em farà un senyal? -En Corran va observar com el caça-recompenses es baixava del seient del conductor i va catalogar mentalment les armes que podia veure -. Pregunta ximple. Si cauen aniré corrent.

Va observar a Kast acostar-se als dos homes. El caça-recompenses va mantenir les mans obertes i als costats, però sense fer cap gest que es pogués interpretar com una rendició. Volia fer-los saber que no pretenia matar-los, però que era capaç de fer-ho quan li donessin motius suficients. El trio es va reunir i en Corran va poder escoltar el murmuri de les veus, però no entenia cap paraula. Un dels homes d’en Thyne va parlar per un comunicador, i després en Kast va alçar la seva mà esquerra i va indicar a Corran que s'acostés amb un tranquil moviment dels dits.

En Corran va abandonar el lliscador terrestre i es va acostar als tres homes, imitant la postura de mans obertes que en Kast va fer.

Un dels homes d’en Thyne es va acostar a ell, amb la clara intenció de prendre-li el seu blàster, però en Corran el va mirar arrufant les celles.

- Què, penses que sóc tan estúpid com per intentar entrar i sortir d'aquí a trets?

L'home del blàster va dubtar, i després va enfonsar les seves mans a les seves butxaques.

L'altre esbirro de Sol Negre va apuntar a Corran.

- Endavant, treu-li el blàster.

- Penses que és tan estúpid com per intentar entrar i sortir d'aquí a trets? - El primer pistoler va negar amb el cap -. Portem-los davant el cap. No volem que esperi.

- Cert. Seguiu-nos.

Els seus guies els van conduir cap a l'entrada principal i a un vestíbul que en Corran va pensar que en una altra època podia haver rivalitzat en esplendor amb el del Museu de Belles Arts de Ciutat Coronet. Granit rosa i marbre negre s'havien usat a terra creant un patró complex i caòtic. Una escalinata de pedra pujava en espiral fins a la segona i tercera planta, i feia pujar la mirada fins a la representació hologràfica del cel nocturn sobre ells.

Petits nínxols als murs albergaven estàtues i grans panells de marcs daurats oferien un ampli espai per mostrar una vasta mostra de pintures i originals obres d'art hologràfiques.

És sorprenent com una cosa que podia haver estat tan bella es pogués transformar fàcilment en una cosa tan... vulgar. Semblava com si la definició d'art d’en Thyne estigués íntimament lligada als conceptes de nuesa, excessos, i un esquema de color que es basava predominantment en roses, porpres i una tonalitat irritantment vibrant de verd. Algunes de les estàtues, poques de les quals realment podrien haver trobat el seu lloc al Museu de Belles Arts, havien estat toscament corregides mitjançant l'aplicació d'aquest esquema de color, i la pintura sobrant havia esquitxat els murs.

Les pintures mostraven a Corran una sèrie de models que va pensar que serien més apropiats per a llibres de text de xenobiologia, i les holografies semblaven l'equivalent visual d'un crit extremadament agut.

- Quant anaves a oferir-me per matar-lo? -va xiuxiuejar en Kast.

- No prou.

Van seguir als seus guies travessant el vestíbul i van entrar per una gegantina porta doble a l'oficina d’en Thyne. Allà s'hi afegia un element a la disparitat d'obres d'art: una guerra entre estils de mobiliari. L'escriptori d’en Thyne estava tallat en fusta marró fosca d'arbre vweliu, i era en si mateix una obra d'art. Envoltant-lo es trobaven altres cadires i taules de duraplàstic i fibraplàstic premsats, la classe de coses que podrien deixar-se en un jardí perquè el clima no les danyaria. Unes quantes taules d'acer inoxidable rematades amb làmines de transpariacer completaven la decoració, i un malbaratament de llums, no hi havia dos iguals, proporcionaven il·luminació a tot el conjunt.

En Corran va dirigir la mirada al Hal i aquest el va saludar valentament amb el cap malgrat els solcs bessons de sang que queien del seu nas. En Haver Trell semblava en pitjor estat, amb un ull que se li inflava ràpidament i una vibrofulla inert clavada al seient entre les seves cuixes. La pell groga del tunroth s'havia tornat lleugerament gris, i un degoteig de sang blavosa rajava d'una de les fosses nasals, però d'altra banda en Rathe semblava alerta.

En Zekka Thyne va somriure a Kast, i en Corran va trobar l'expressió gairebé obscena.

- Ah, Jodo Kast, per fi ens coneixem. Normalment, no contracto a ningú a qui no conegui, però la seva reputació el precedeix. He decidit que els crèdits estan ben gastats. -En Thyne va esmolar la seva mirada escarlata -. No em defraudi.

- No tinc intencions de fer-ho. - Amb un moviment ràpid i suau, en Kast va extreure un blàster amb la seva mà dreta i el va pressionar contra la templa esquerra d’en Corran -. Haver Trell i el tunroth són assassins contractats per Borbor Crisk per eliminar-lo. Els seus socis estan ara mateix negociant amb Crisk el lliurament d'un parell de centenars de caixes trucades amb el preu pel seu cap.

- Això no és cert! -va rugir furiós en Haver Trell -. Està mentint.

En Thyne el va fer callar copejant-lo amb el dors de la mà.

- I qui són els altres dos?

En Kast va llançar un grunyit que gairebé semblava una riallada.

- Van contractar a aquests dos vilatans per ajudar-los a moure’s pels voltants, i com a camuflatge. Amb aquests dos a remolc, qui pensaria que són assassins coneguts a la galàxia?

En Corran va començar a alçar una mà per un massatge al cap, però en Kast va mantenir l'arma pressionada fortament contra el seu crani. En Corran no estava segur de què li feia més mal: el cap o el seu orgull per haver estat enganyat per Kast. Ha jugat molt bé amb mi, igual que ha jugat amb la resta de nosaltres. Hauria estat millor estar en el lloc del meu pare, perquè en Kast mai li hauria enganyat ell.

En Corran va llançar una mirada de reüll a Kast, i després va inclinar el cap cap en Thyne.

- Ja saps que en realitat no es pot confiar en la paraula d'un caça-recompenses.

- És cert, però estic més disposat a confiar en ell que en els mossos de corda locals d'uns assassins.

En Kast es va acostar a ell i li va llevar a Corran el seu blàster, baixant després la seva pròpia arma.

- La meva història és bastant fàcil de comprovar. Hauria d’enviar a algun dels seus homes al Refugi del Mynock. És la cantina on els socis d’en Trell van a reunir-se dins d'una hora amb Crisk per ultimar els detalls del pagament. Trobareu les caixes trucades als magatzems Dewback, prop de l’espaiport. Podeu enviar a un altre dels seus homes allà i esperar que en Crisk i els seus homes vagin a recollir les caixes.

En Corran es va fregar la templa.

- Va deduir això de la meva mirada al lloc? És vostè bo.

-Per això la gent em contracta. –En Kast va mirar al Thyne -. Suposo que tindrà cel·les de retenció aquí?

- El celler de vi és buida. Pot deixar-los en les alcoves d'allà baix.

- Bé. Ho hauria de fer mentre vostè prepara l'emboscada a Crisk. –En Kast va fer un senyal amb el seu blàster perquè en Corran avancés cap a la porta -. Quan la seva gent hagi tornat per informar-lo, sabrà en qui pot confiar.

-Sí -va xiuxiuejar en Thyne -. I aquells que estiguin mentint pagaran el preu definitiu per intentar enganyar-me.

Següent