Ofensiva (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

En Luke Skywalker es trobava a l'entrada de la gruta, deixant que la suau brisa de Yavin IV jugués amb la túnica fosca que l'envoltava. En l'obertura circular de la caverna hi havia diverses lloses grises, i cadascuna d'elles recordava un Jedi o un estudiant caigut en combat. Gantoris havia estat el primer, després Nichos Marr, Cray Mingla i Dorsk 81. Després van anar arribant altres. L'últim era en Miko Reglia.

Contemplant les lloses, els sentiments d’en Luke l’esquinçaven per dins. Estava molt orgullós dels sacrificis realitzats per aquells Jedi. Havien acceptat la responsabilitat d'un Jedi i s'havien defensat admirablement tot i no haver acabat la seva instrucció. Eren un exemple immillorable perquè els nous alumnes sabessin com de difícil que podia arribar a ser la vida dels Jedi.

Els remordiments també feien mossa en ell. No seria humà si no em preguntés què podia haver fet per impedir les seves morts. La primera època de l'acadèmia Jedi va ser complicada perquè ell seguia buscant el seu camí com a Jedi i com a professor. La seva experiència en el Costat Fosc, quan l'Emperador va tornar, també el va encegar davant d’algunes necessitats dels seus estudiants. En Luke era conscient que probablement els havia iniciat massa aviat, però no fer-ho hauria significat que hi hauria molts menys per fer front a la invasió yuuzhan vong.

- No posarem un d'aquests nínxols per a la Mara, em sents?

En Luke va alçar la mirada i va esbossar un somriure. Es va donar la volta i va mirar al Cavaller Jedi bru i vestit de verd que tenia darrere.

- No pensava en això, Corran.

En Corran va arronsar les espatlles.

- Potser no de moment, però hi és, en algun lloc. A mi em ve al cap sempre que vinc aquí des que vaig sentir això de... Però no, aquí no hi haurà un nínxol seu.

En Luke va arquejar una cella.

- Podria agafar-me això de dues maneres. Una suggereix que la malaltia no acabarà amb ella, però l'altra implica que ja no quedaran Jedi per posar la làpida.

El Jedi d'ulls verds va assentir i es va gratar la barba, que antigament havia estat marró i ara estava esquitxada de cabells blancs.

- Jo aposto per la primera, encara que sé que molts en la Nova República no vessarien ni una llàgrima en cas que fos la segona.

-Això és tristament cert -En Luke va sospirar i va mirar les làpides -. Eren tots tan joves.

- Mira, Luke, tothom és jove comparat amb nosaltres –En Corran va somriure amb simpatia -. Si ho mesurem per l'experiència, tu en tindries uns mil anys.

- Casar-me amb la Mara ha endarrerit el procés, crec.

-Sí, però el que et va costar estar amb ella et va tirar anys a sobre que també compten – En Corran va assenyalar amb el polze per sobre l'espatlla -. Abans que ens fem encara més vells, vaig pensar que voldries saber que han vingut tots. L'última llançadora va arribar fa uns deu minuts. En Kyp Durron hi ha arribat en ella. Va fer una entrada triomfal, com sempre.

En Luke va negar amb el cap lentament.

- No dubto que fes una entrada triomfal, però el "com sempre" sobra.

En Corran va alçar les mans.

-Potser sobre, però la seva arribada ha revolucionat a molts dels aprenents i joves Cavallers Jedi.

- Al teu fill també?

El corellià va dubtar i després va assentir.

- Valin estava entre els impressionats, però em preocupa més la quadrilla de joves Cavallers Jedi que està convertint a Miko en un màrtir. Crec que són massa els que volen ser com ell. Ganner Rhysode i Wurth Skidder hi eren amb Kyp, així com un bon nombre de brillants joves Jedi. Si no fos perquè en Jacen, la Jaina i l’Ànakin es controlen, crec que tots haurien ofegat a Kyp en felicitacions.

El Mestre Jedi va exhalar la seva ansietat en un sospirar llarg, lent i tranquil.

- Estic al corrent de les teves preocupacions, i no ets l'únic que les expressa. A Kam i la Tionne també els hi inquieta l'acadèmia. Ensenyar als nens en grup va ser una bona idea, i oferir als aprenents majors la possibilitat de tenir un tutor Jedi ha aguditzat les seves habilitats notablement. Però, és clar, això implica que alguns dels Cavallers Jedi subjugats pel concepte interactiu que en Kyp té de l'Orde, acabaran instruint als aprenents.

- No discuteixo els mètodes, Mestre Skywalker, i sóc conscient dels riscos que comporten - va sospirar en Corran -. El que em preocupa és que resulta obvi que en Kyp és conscient de les tempestes polítiques que provoquen les seves accions, però les ignora. Tots hem parlat d'això abans, però el problema s'ha agreujat després del que va fer l’Skidder a Rhommamul.

-Ja ho sé. És la raó principal per la que us he convocat aquí a tots -En Luke li va veure un indici de somriure -. I sí, també sé que convocar a tots és una forma de dir qui està al comandament. Potser no hagi crescut a Corèllia, on aquest tipus de coses estan a l'ordre del dia, però sé com funciona això.

- Bé. També sabràs que el fet que en Kyp hagi decidit arribar l'últim vol dir que donarà guerra fins al final.

- Sí, ho capto -En Luke va sortir de la gruta i va assenyalar el Temple -. Anem?

En Corran va assentir i va començar a caminar. En Luke va arribar a la seva alçada de seguida, el va contemplar un instant i va somriure. Quan en Corran va arribar a l'acadèmia per formar-se com a Jedi i per salvar la seva dona, la Mírax Térrik, era obstinat i arrogant; tot el que en Luke podia esperar d'un pilot de combat i agent de la llei. I d'un corellià. Però a mesura que aprenia el que significava ser un Jedi, en Corran va madurar i va canviar. Si bé és cert que no va abandonar l'Esquadró Murri per dedicar-se a ser un Jedi a temps complet fins que no es va signar la pau definitiva amb l'Imperi, uns sis anys abans, havia arribat a assimilar totalment la filosofia i els requisits Jedi.

Per estrany que semblés, en Corran havia deixat enrere la seva arrogància; mentre que en Kyp i la resta s'estaven deixant portar perillosament pel seu orgull de ser Jedi. En Luke sabia perfectament com funcionava allò. Quan un arribava a comprendre la Força, la vida i la realitat es presentaven molt més reals. Les opcions que altres no podien ni veure ni entendre es tornaven dolorosament clares. Quan solucionaven un problema, en Luke i altres Jedi es prenien la molèstia d'explicar el que estaven fent i per què ho feien, però en Kyp i els seus sequaços es limitaven a actuar, segurs que coneixien la solució a qualsevol conflicte al qual s'enfrontaven.

En Luke no albergava dubtes sobre que, probablement, els Jedi van saber quina era la millor solució en la majoria de les situacions, però les conseqüències d'aquestes solucions podien ser difícils d'acceptar per part dels altres. I, en darrer terme, serien els altres els que haurien de viure amb aquests resultats, i no els Jedi que les havien provocat. El ressentiment davant les actuacions superbes de certs Jedi era totalment inevitable.

El Mestre Jedi va alçar la mà i la va recolzar a l'espatlla d’en Corran.

- Abans que entrem a la reunió vull agrair-te que vinguessis i m’ajudessis quan la Mara es va posar malalta.

- Ha estat un plaer. Així també veig en Valin i la Jysella. Ella ha passat més temps de la seva vida aquí, a l'acadèmia, que amb la seva mare i amb mi. No vull que es trenquin els llaços.

En Luke li va estrènyer l'espatlla.

- En els vells temps, tots els possibles Jedi eren separats de les seves famílies des de petits per rebre la seva formació. No crec que fos fàcil ni tan sols llavors. Hi ha tant que no sabem...

- Ja, però no hem de pensar que el que has creat aquí està malament o que l'antic Consell no ho hagués aprovat. Després de tot, l’Obi-Wan i en Yoda et van acceptar a tu. Entrenar un Jedi que ja no és un nen no és impossible, només més difícil -En Corran va dirigir una mirada de reüll al seu Mestre -. I malgrat les meves diferències inicials amb tu respecte a la formació, crec que has fet un treball excel·lent. Tenim a cent Jedi viatjant per la galàxia, i cada any n’hi ha més de preparats per treballar. És tot un èxit.

- Ho serà si se'ns permet seguir endavant -En Luke va seguir a Corran al turboascensor -. L'informe de la Leia sobre l'ambient a Coruscant ha estat negatiu. Jo hi vaig ser fa poc i el Senat està decididament irritat per l'assumpte de Rhommamul. Potser no sigui el millor moment per proposar la creació d'un nou Consell Jedi.

- Les cartes estan tirades. Hem de jugar aquesta mà i esperar que no ens arrossegui la marea -la porta es va obrir i Corran es va fer a un costat perquè en Luke sortís primer -. Els teus alumnes t'esperen, Mestre.

En Luke va sortir del turboascensor i va sentir que el cor se li omplia al pit. Els Jedi havien format per rangs a la Gran Cambra d’Audiències del Gran Temple. No eren tan nombrosos ni tan colorits com els soldats rebels que es van agrupar de forma similar després de la destrucció de l'Estrella de la Mort, però en Luke va sentir les mateixes emocions que li van sorgir llavors. Veure aquí als Jedi -una bona barreja d'humans i no humans, homes i femelles- li feia retrocedir en el temps i li recordava els heroics esforços necessaris per acabar amb l'Imperi.

Va recórrer la catifa vermella que dividia longitudinalment la sala en dos i va pujar amb lentitud els graons que portaven a l'estrada. Va saludar amb el cap a Kam Solusar i la Tionne, el matrimoni que dirigia l'acadèmia, després es va girar i va veure a Corran unint-se a la formació darrere del seu fill. Els estudiants més joves estaven a les primeres files, i els Cavallers Jedi i els seus aprenents es repartien per l'estada, agrupats segons el seu criteri.

Si tots els de l'esquerra estaven amb Kyp, llavors la divisió era molt més marcada del que creia. L'ala esquerra de la sala reunia gairebé dos terços dels Jedi adults i a la meitat dels no humans. A la dreta, al costat d’en Corran, en Luke va reconèixer a l’Streen i a molts altres que eren contraris a la postura d’en Kyp. El Mestre Jedi no percebia flux d'odi entre les dues faccions, però el nivell de tensió a la cambra creixia lentament.

Es va adonar que en Jacen estava sol i distant, i que s'havia colcat al final. Tot i que el noi es trobava al costat de la sala d’en Kyp, en Luke no va captar cap connexió entre el seu nebot i aquella facció. L’Ànakin, d'altra banda, estava a tres posicions de l’Streen, i, encara que continguda, la seva cega lleialtat cap al Luke bullia al seu interior.

En Luke es va obligar a somriure als estudiants més joves.

- M'alegro de veure-us a tots aquí. Els vostres rostres radiants s’il·luminen amb la Força. Tots treballeu intensament i, algun dia, vosaltres, joves Jedi, estareu amb nosaltres en aquesta sala com a Cavallers. Desitjo que arribi aquest dia gairebé tant com vosaltres.

- Podríem anar a lluitar amb els dolents -va dir un jove twi’lek.

El comentari entusiasta i innocent va dibuixar molts somriures, inclòs al Luke.

- Així serà, però, mentrestant, demano a la Tionne que us porti a continuar amb les vostres classes. Necessito parlar amb els altres de certs temes que vosaltres no heu de saber de moment. Gràcies per estar amb nosaltres i que la Força us acompanyi.

Els nens es van anar en files ordenades. Els majors ajudaven als més petits a pujar i a baixar les escales. Quan es van acostar a la tarima, la formació dels adults es va trencar, però va romandre la divisió entre la dreta i l'esquerra. En Kyp es va obrir pas fins a la primera fila i es va col·locar davant d’en Corran i l’Streen. L'ambient es va omplir d'expectació davant un possible enfrontament.

En Luke va alçar una mà amb el palmell cap avall.

- Ens enfrontem a dos gravíssims problemes. Qualsevol dels dos podria destruir els Jedi per si sol, i entre els dos ho aconseguiran sens dubte a menys que deixem enrere les diferències i col·laborem. Kyp, potser vols compartir amb la resta el que saps dels yuuzhan vong.

La petició va agafar per sorpresa al Jedi de cabell fosc. En Kyp va arribar a l'acadèmia quan era un jovenet llargarut de setze anys. Ara tenia trenta-dos i s'havia convertit en un home fort i atlètic de faccions marcades i mirada iracunda. Va ser el primer Jedi en enfrontar-se als yuuzhan vong, i el fet que aconseguís fugir ho deia tot de les seves habilitats com a pilot i en el maneig de la Força.

-Com vulgueu, Mestre -la veu greu d’en Kyp va ressonar en l'estada -. Els meus Venjadors i jo vam patir una emboscada dels anomenats yuuzhan vong. Aquests éssers piloten naus vives fetes d'una cosa semblant al corall que poden eliminar els escuts d'un Ala-X o fer que els trets làser siguin absorbits per petits forats negres. Podem matar-los, és clar, però no és fàcil. Van acabar amb els meus Venjadors, i després van capturar i assassinar a Miko. Jo vaig escapar amb vida per poc.

- Què és el més important que vas aprendre dels yuuzhan vong? -Va preguntar en Luke.

L'home va arrufar les celles.

- No entenc la pregunta.

- Vas dir que els yuuzhan vong us van parar una emboscada. Com pot passar això a un Cavaller Jedi?

-Els seus caces semblen roques, fragments d'asteroides més bé... -la veu d’en Kyp es va tornar en un murmuri -. No vaig percebre intencions hostils per part seva. Ni tan sols vaig sentir la seva presència amb la Força.

La seva confessió va iniciar un brunzit de murmuris per tota la sala. En Luke no el va fer callar, amb la intenció que l'ansietat i la sorpresa substituïssin la sensació d'atac imminent abans de prendre ell la paraula.

- Exacte, això és. Jo també em vaig enfrontar als yuuzhan vong i tampoc vaig percebre la seva presència mitjançant la Força. Aparentment no estan connectats a ella, o estan protegits d'alguna manera.

L’Streen, un antic miner bespià, va arrufar les celles.

- Com poden estar vius si no estan connectats amb la Força?

- Aquesta és una excel·lent pregunta, Streen. No tinc la resposta. No ho sé -En Luke va creuar els braços -. La Nova República opina que l'amenaça yuuzhan vong ha estat eliminada, però jo crec que procedeixen d'una altra galàxia i, per tant, el que hem vist fins ara no era més que una potent avançada. Seguiran venint.

En Kyp va esbufegar.

- Una vegada més, la Nova República decideix no veure una amenaça i ens deixa sols davant d'ella.

En Corran va aclucar els ulls.

-Però es tracta d'una amenaça a la qual no podrem fer front sense l'ajuda de la Nova República. Si decidim que podem ocupar-nos del problema, i després resulta que ells tenen raó i no hi ha tal problema, quedarem com idiotes. Però si existeix i fracassem podria significar la fi de l'Orde.

- No fracassarem -En Kyp va mirar al seu voltant, i un munt de caps van assentir aprovant el seu comentari -. Amb la Força com a aliada i els sabres làser com a eina, destruirem als yuuzhan vong.

En Jacen Solo va avançar per la catifa vermella.

- Escolta't a tu mateix, Kyp, i pensa en el que estàs dient. Els yuuzhan vong estan camuflats davant els sentits que nosaltres utilitzem. Tenen armadures i armes que un sabre làser no pot tallar instantàniament, i són guerrers ensinistrats. I, el que és pitjor, si el que pensa el Mestre Skywalker és correcte, vindran en quantitat suficient com per conquistar una galàxia. Suposant que cada un de nosaltres pogués enfrontar-se a mil d'ells, seguiríem sent pocs.

En Kyp va alçar la barbeta.

- I què suggereixes, Jacen?

Abans que el seu nebot pogués contestar, en Luke va detenir la discussió aixecant la mà.

- Aquesta és la situació: tenim un enemic al qual no podem percebre avançant cap aquí en quantitats desconegudes, per punts desconeguts i per raons desconegudes; i també tenim un Govern galàctic que ha decidit no fer res al respecte. Un Govern que, per cert, també desconfia de nosaltres. Al meu entendre, i independentment de com surti tot això, ens donaran la culpa de tot.

- Una raó més per no preocupar-nos per l'opinió del Govern –En Wurth Skidder es va ficar els polzes al cinturó -. És evident que no els interessa el millor per a la galàxia.

- Que som nosaltres, no? – L’Streen clavà una severa mirada al Jedi -. Això és el que vols dir, oi?

-El que vol dir, Streen, és que el desastre ha afectat la galàxia sempre que l'Orde Jedi s'ha vist debilitada -En Kyp va assenyalar amb la mà al Luke -. Si ens van a culpar de totes maneres, jo prefereixo que m'acusin d'excés de zel en l'atac del problema, que no de tebiesa a l'espera del desenvolupament dels esdeveniments.

En Luke va tancar els ulls un moment i va considerar el perill que tancaven els comentaris d’en Kyp. Els Cavallers Jedi eren defensors de la pau, però en Kyp els estava animant a portar a terme accions ofensives i atacs preventius. El nom que li va posar al seu esquadró va ser La Dotzena de Venjadors Més Dos, en lloc de quelcom més propi, com Els Defensors. I ara parlava d'atacar el problema. Potser per a alguns sigui un mer joc de paraules, però les paraules que escull per expressar les seves idees i comunicar-les als altres demostren com de prop que està del límit.

Però la proximitat del límit no va sorprendre al Luke perquè havia vist com es desenvolupava en Kyp al llarg d'anys. Quan encara era un aprenent, en Kyp va estar sota la influència d'un Lord Sith ja mort. Va robar una arma de destrucció massiva i va acabar amb el planeta Càrida, provocant milers de milions de morts. En Kyp s'havia esforçat al màxim per expiar el que havia fet, però cada vegada optava per campanyes més complicades i visibles per fer arribar a cada vegada més gent el fet que s'estava esmenant. La invasió deu ser per al Kyp com una gran creuada amb la qual guanyar-se l'acceptació fins dels seus pitjors crítics.

En Luke va obrir els ulls de nou i es va acostar als Jedi apinyats davant seu.

- És aviat per parlar d'atacs als yuuzhan vong. En Jacen té raó. Sols no podem enfrontar-nos a ells. La nostra tasca de moment consistirà a preparar-nos per al pitjor i aprendre tot el que puguem d'ells. Hem de comptar amb dades fiables i útils perquè la Nova República pugui planificar una estratègia defensiva o ofensiva. El nostre paper aquí és el de guardians, i les nostres habilitats ens poden permetre saber més sobre l'amenaça. Quan tinguem suficient informació sobre els yuuzhan vong, llavors planejarem la nostra estratègia.

Va contemplar als Jedi allà reunits: homes, femelles, humans i no humans.

-Durant aquesta setmana us aniré assignant tasques. Us enviaré a situacions tan perilloses que no puc ni imaginar-me-les. Espero que tots torneu il·lesos, però sé que no serà així. Potser aquest món estigui dividit pel que fa a nosaltres, però nosaltres no ens podem permetre estar dividits en contra nostre. Si no estem junts serà la nostra fi, i amb nosaltres caurà la galàxia.

Següent