Vector Prime (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Falsa serenitat

-Mentiria si et digués que no ens va sorprendre -va assegurar Lando al Luke quan el Sabre de Jade va aterrar a Dubrillion hores després del combat. La Mara se n'havia anat amb la Jaina i en Jacen per escoltar els relats de la batalla, però Lando va insistir que en Luke havia d’acompanyar-lo immediatament -. Vam trobar la nau als afores de la ciutat -va explicar en Lando -. La pilot ja estava morta, però vam localitzar la nau amb el detector de formes de vida.

En Luke, caminant a corre-cuita per seguir al Lando, el va mirar interrogant.

- La nau no és una màquina -va explicar en Lando -, és un organisme viu. I és preciosa, tant pel seu aspecte com pel seu pràctic disseny.

En Luke va mantenir la seva expressió escèptica, però no li va preguntar res al Lando fins a un moment després, quan van girar una cantonada al passadís i van arribar davant d'un enorme finestral rere del qual es trobava l'hangar que contenia el caça enemic capturat.

- Això és un organisme viu? -Va preguntar una mica sorprès en comprovar que la nau capturada s'assemblava a la que en Luke havien trobat en el quart planeta del sistema Helska. Ara que tenia l’oportunitat de veure’l de prop, i no enmig d'una batalla, no podia negar l'afirmació d’en Lando sobre la seva bellesa. Tenia forma triangular i semblava una versió en miniatura d'un destructor estel·lar imperial. Quan s'havia enfrontat a aquests caces, en Luke havia tingut la sensació que els extrems, a excepció dels canons volcànics, estaven finament polits, però ara va comprovar que tota la nau estava formada per un sol bloc. Era una peça massissa que semblava ser coral viu.

En Lando va assentir.

- És el disseny de caça més bell que han vist els meus científics -va explicar -. És ràpid, gira com un Ala-A i té més capacitat de munició de la que podríem ficar nosaltres en una d’aquesta mida.

En Luke va contemplar acuradament la nau multicolor. Tenia molts sortints en forma de tub que emergien de diversos llocs i es doblegaven en diferents angles. No s'assemblaven en res als canons volcànics que havia vist abans, però recordava bé els míssils que llançava la nau.

- La pilot portava una màscara -va prosseguir en Lando -. No, era més que això. Era una connexió amb el seu... company.

- El seu company?

- Per a ella era més el seu company que la seva nau -va intentar explicar en Lando, buscant les paraules adequades. De fet, ni ell ni els seus capacitats científics havien vist abans res semblant, almenys no en un caça -. La pilot estava connectada amb la nau -va dir -. És com si la cavalqués en lloc de conduir-la, com els Habitants de les Arenes de Tatooine i les seves muntures bantha.

En Luke va mirar al Lando amb expressió acusadora. Aquell tema era massa important perquè en Lando i els seus amics es dediquessin a fer càbales.

- Encara no podem saber-ho amb seguretat -va admetre en Lando -. Estem fent proves, però ningú s'ha atrevit a posar-se la màscara... Encara.

- Jo ho faré -va respondre en Luke amb la mirada fixa en el caça mentre es dirigia a la porta.

En Lando es va quedar bocabadat comprenent les intencions d’en Luke i el va mirar sorprès. Finalment va arribar fins al Jedi, just quan s'enfilava pel lateral de la petita nau envoltat per les mirades de completa sorpresa dels científics. En Lando el va agafar del braç i el va obligar a donar-se la volta.

- Encara no tenim prou informació -li va dir -. Com aquesta cosa del morro -va afegir assenyalant la part frontal del caça, en què la substància coral·lina multicolor havia estat retirada deixant al descobert una petita esfera membranosa de color vermell fosc.

En Luke va baixar i es va acostar per veure-ho més de prop.

- Està viva -va explicar en Lando -. O almenys ho estava.

Això va provocar un gest d'estranyesa en Luke.

- I no és part de la nau -va prosseguir en Lando -, com no ho era la pilot. Hauries de veure-la. A la pilot, vull dir. És una femella musculosa i coberta de tatuatges, amb la cara plena de cicatrius i el nas trencat unes dotze vegades.

La descripció va ser suficient perquè en Luke confirmés les seves sospites. El que havia passat a Belkadan i en el sistema Helska i l'atac de Dubrillion tenien una estreta connexió. Va recordar clarament l'aparença d’en Yomin Carr No podia ser una coincidència que tant ell com aquella pilot presentessin els mateixos uniformes. Si és que eren això.

- Has vist el cos que hem portat la Mara i jo?

- Encara no -va admetre en Lando. Després va preguntar -: S'assembla?

En Luke va assentir i va mirar fixament l'esfera membranosa incrustada al morro del caça. Evidentment era morta, no donava més senyals de vida que una pedra. Li va fer un gest amb el cap al Lando i, malgrat les protestes d'aquest, va tornar a enfilar-se al caça. Sense dubtar-ho un moment, en Luke es va introduir a la petita cabina. Va veure la màscara a la qual es referia en Lando davant seu i va acostar una mà cap a ella. Abans de tocar-la va saber que estava viva, que formava part de l'organisme gran i que no era una criatura diferent. Allò era una nau vivent. Com una muntura, segons Lando.

Sense dubtar-ho més, en Luke va tirar de la màscara i del casc i se'ls va posar al cap. Va sentir la unió immediatament i va escoltar... una veu, un murmuri distant que semblava parlar en el mateix llenguatge que havia parlat l'esfera membranosa que havia portat en el Sabre de Jade.

En Luke va fer un esforç i va concentrar el seu instint i el seu pensament, ja que, encara que no podia desxifrar les paraules concretes, podia identificar un patró en elles.

Es va treure la màscara i va sortir de la cabina.

- Estàs boig -va dir Lando.

- Necessitem a C3PO -va replicar en Luke. Després va tornar a mirar l’increïble caça amb l'esperança que l'androide fos capaç de desxifrar el llenguatge. Desitjava i necessitava desesperadament saber tot el que fos possible sobre aquella nau i sobre el poble que la pilotava.

Però quan Lando i Luke van sortir al passadís, els pensaments d’en Luke i el seu creixent entusiasme sobre les possibilitats d'aquell descobriment es van interrompre abruptament. La Mara el mirava des de no molt lluny i, per l'expressió del seu rostre, en Luke va saber que havia passat alguna cosa terrible.

El Jedi es va girar cap al Lando i va comprendre que ell ja ho sabia, que ho havia sabut tot el temps.

- Havies de veure la nau -va dir en Lando intentant disculpar-se -. Vaig pensar que era important. Vaig pensar que ja ho sabries, que hauríeu rebut algun missatge durant el viatge de tornada.

- Saber què? -Va preguntar en Luke cada vegada més nerviós.

- Ella t'ho explicarà -va dir en Lando acariciant l'espatlla al seu amic.

Van ser moments de llàgrimes i records. Moments en els quals en Luke i la Mara van patir el pes de la pèrdua d’en Chewbacca, i en els quals van recordar els instants passats amb el wookiee i totes les vegades que els havia salvat a ells i als seus éssers estimats.

Va ser aquest moment irreal que inevitablement segueix a la mort d'un ésser estimat, el mateix impacte i la sensació d'impotència i insignificança que en Luke havia experimentat quan va veure a l’Obi-Wan Kenobi caure sota el sabre làser d’en Darth Vader. Aquest moment borrós viscut per tots els éssers en què es perd el control. Aquesta certesa desoladora i sobtada que som vulnerables i mortals. Tant ell com la Mara van recórrer al seu coneixement de la Força, aquesta veritat de la vida, i van trobar consol en ella. Igual que Ben Kenobi i Yoda havien estat amb Luke, Chewbacca també seguiria viu i romandria íntegre en els cors i les ments de qui tant l'havien estimat.

Van ser moments de dolor i, el súmmum era que en Luke i la Mara sabien que no podien dedicar-li el temps que mereixia. I van ser moments de terror i por per l’Ànakin, que es trobava en algun lloc, sol i en la immensitat de l'espai. Però ni aquestes preocupacions podien substituir la urgència del moment.

Una cosa terrible estava passant.

Havien de posar-se mans a l'obra.

- La clau està en aquest planeta -va explicar en Luke al Lando quan aquest li va ensenyar les altres dues sorpreses que havien rescatat del caça enemic abatut. Un vestit, que més aviat semblava una segona pell, i una criatura, semblada a la màscara del caça, que tenia forma d'estrella i un sisè apèndix. Ambdues estaven vives. En Luke es va atrevir a experimentar amb elles i, arribat el moment, va deixar que la criatura es llisqués pel seu cos i s'unís a ell. Després, aguantant-se les ganes de vomitar i la repulsió, es va col·locar la màscara a la cara. Ara comprenia la veritat sobre el quart planeta del sistema Helska. Ara sabia que els enemics no vivien en el gelat planeta, sinó sota la seva freda superfície, en les seves gèlides profunditats submarines.

- Aquesta bola de gel? -Va respondre en Lando escèptic quan Luke li va revelar les seves sospites.

En Luke va assentir.

-Aquesta és la base. He d’arribar-hi.

- Ja has estat allà -li va recordar.

- No -va dir en Luke -. He de travessar el gel i baixar per entrar a la base.

L'escepticisme augmentava en l'expressió d’en Lando.

- A la superfície no hi ha res, però aquest planeta és la clau de tot això -va explicar en Luke -. Estic segur. I si no estan sobre el planeta, hauran d'estar sota la seva superfície.

En Lando va assentir i es va fregar la barbeta.

-Hi ha una manera d'aconseguir-ho -va admetre.

- Ja has excavat abans en mons gelats -va deduir en Luke.

-He extret mineral de tot tipus de planetes -va ser la resposta -, i hi ha naus capaces de travessar superfícies gelades, tant de forma individual com en grans expedicions.

- On podem trobar-les?

En Lando gairebé va riure en veu alta. Qualsevol tipus de transport emprat per buscar mineral en qualsevol tipus de planeta estava a Destrillion, el planeta bessó de Dubrillion, i formava part del que Lando deia la seva flota prototip. Per assegurar que la seva tecnologia no perdia i perquè fos difícil de localitzar, Lando sempre guardava almenys un exemplar de totes les seves innovacions tecnològiques. D'aquesta manera assegurava la seva conservació i, en cas necessari, en podia construir més.

-Puc tenir una aquí abans que es faci de dia -va dir al Luke -. No sé en quines condicions estarà.

-Però podries arreglar-ho -va temptejar en Luke.

Lando va arronsar les espatlles.

- Hauria de poder fer-ho.

En Luke va marxar satisfet amb la resposta i exhaust per les penalitats tant físiques com emocionals dels últims dies. Va tornar al seu dormitori, on va trobar la Mara plàcidament adormida. Una visió que el va animar bastant. En Luke sabia que ella necessitava descansar, el cos i la ment de la dona, debilitats per les exigències físiques i emocionals de les recents fugides, havien perdut una mica de terreny davant la malaltia que patia. I ara, el dolor provocat per la pèrdua d’en Chewie i la por de perdre a l’Ànakin podien cancel·lar la capacitat per fer front a la malaltia.

En Luke va abandonar l'habitació per no molestar-la, va sortir de l' edifici i va passejar sota el cel estrellat de Dubrillion. Va veure Destrillion alçar-se per l'est i li va sorprendre la serenitat que li inspirava. Aquell paisatge contrastava en gran mesura amb la creixent tensió que s'amagava sota la calma.

En Luke va romandre en silenci, contemplant aquella vista i sentint-se un amb la galàxia. Sentia el seu ritme, la seva atemporalitat i la seva aparent indiferència als esdeveniments dels mortals.

I durant aquella unió, en Luke va escoltar una crida. Una crida que procedia del seu nebot Ànakin, que estava sa i estalvi i demanava ajuda.

La reacció instintiva d’en Luke va ser anar al Sabre de Jade i sortir corrents a per l’Ànakin. Seguir el rastre de la crida i tornar al jove Jedi a un lloc segur.

Va somriure i es va contenir. Si ell havia escoltat la crida, la Leia també ho hauria fet. Com va fer quan ell penjava ferit i desesperat sobre la Ciutat dels Núvols d’en Lando. Ella portaria a l’Ànakin a casa.

I la veritat és que en aquell precís moment el Falcó Mil·lenari es dirigia a tota velocitat cap al caça TIE a la deriva. La Leia havia rebut la crida, alta i clara, i havia arribat a visualitzar la disposició estel·lar que veia l’Ànakin. Usant aquesta imatge, no va ser difícil buscar en el processador de navegació i localitzar el sector.

Ara només temia que no arribessin abans que el malaguanyat caça TIE s'avariés completament, o que algun caça enemic el localitzés. Així que l'alleujament d’en Han i la Leia va ser considerable quan van sortir de l’hiperespai a la zona correcta, van localitzar el caça TIE amb els sensors convencionals i la Leia va escoltar la contínua crida telepàtica que confirmava que el seu fill estava sa i estalvi.

L'acoblament va tenir lloc una estona després, i quan l’Ànakin va embarcar en el Falcó i va córrer als ansiosos braços de la seva mare, en Han va remolcar la nau i va tornar a Dubrillion.

L’Ànakin, amb la Leia seguint-lo, va entrar cautelós al pont del Falcó, on l'esperava el seu pare.

En Han es va girar i es va quedar mirant fixament al seu fill, però aquella expressió dura es va diluir i l'home es va aixecar del seu seient i va envoltar a l’Ànakin en una forta abraçada. Li va deixar anar gairebé immediatament i li va donar una suau empenta a l'espatlla.

- Com tornis a fer-me això, xaval, d'una puntada t’enviaré a Coruscant.

La reprimenda va ser per a les orelles de l’Ànakin la música més dolça que havia sentit mai.

Al matí següent estaven de tornada a Dubrillion. Van prendre terra una mica després que aterrés la curiosa nau minera que Lando havia esmentat al Luke. Era un trencaglaç, tot i que, segons va dir Lando al Luke, per la seva forma també se la coneixia com a nau punxó. Era llarga i estreta, i tenia el morro esmolat, el pilot s'estirava al llarg del cilindre translúcid, amb el cap cap endavant.

Al Luke no li va semblar molt prometedor.

- No és per a vols de llarga distància -va explicar en Lando -. Haurem de remolcar-lo fins al sistema Helska.

- Com s'introdueix en el gel?

En Lando el va portar fins a la part frontal.

- Molt senzill -va dir -. Aquí porta una càrrega de calor vaporitzat que s'activa abans que la nau xoqui. La calor fon el gel i la nau punxó s'introdueix abans que l'aigua torni a congelar-se.

En Luke va riure.

- M'estàs prenent el pèl.

- Has de ser bo en això -li va dir en Lando amb un somriure astut -. Per sortir funciona igual. Perquè pensessis sortir d'allà, no? – Va preguntar mig seriosament mig en broma -. El procés de sortida és una mica més llarg, ja que la nau punxó comença a cremar i a enfilar-se fins que els sensors indiquen que la capa de gel és prou prima com per a una segona càrrega, menys violenta.

En Jacen els va interrompre.

- Han tornat -va dir mentre corria cap al Luke -. Mare i el pare, i tenen a l’Ànakin!

En Luke va assentir, però no semblava sorprès.

- On és 3PO? -Va preguntar ansiós al Lando -. Necessitem més respostes.

- No és un idioma complicat en absolut, amo Luke -va anunciar C3PO un moment després al Han i al Luke, que estaven discutint plans. A l'altra banda de la sala, l’R2-D2 va xiular i va espeternegar per afegir la seva pròpia interpretació del que acabava d'escoltar C3PO -. S'assembla a la llengua janguine dels bàrbars de la selva de...

- Què diu? –El va interrompre en Han impacient.

C3PO es va girar per mirar-lo.

- El missatge era per a Yomin Carr -va insistir en Luke.

- Així és -va dir C3PO al Luke -. I permeteu-me lloar la seva oïda per haver captat aquest nom entre l’indesxifrable enfilall de...

- Què diu? -Va repetir en Han en un to encara més insistent.

- El moviment de la Pretòria Vong ha començat. La seva missió ha finalitzat per ara. Bona feina -va recitar obedient C3PO.

- Pretòria Vong? -Van dir en Han i en Luke a l'uníson.

-Això ho he sentit abans -va afegir en Luke.

- Alguna colla de mercenaris? -Li va preguntar en Han.

- Si és això, deu ser una molt gran.

- De Janguine? -Va preguntar en Han escèptic i mirant a l'androide.

- Oh, no ho crec probable -va respondre l'androide -. Els bàrbars de la selva porten extingits més de tres-cents anys. El seu idioma va ser absorbit fa molt de temps per les tribus mululianes de les muntanyes...

- Llavors d'on procedeix? -Va preguntar en Han -. On parlen aquest idioma a la galàxia?

- Potser enlloc -va respondre en Luke en to de suspens. Totes les mirades es van dirigir a ell -. Vinga, 3PO -va dir a l’androide -. Encara no he acabat amb tu.

Els quatre van seguir el seu camí, recorrent els passadissos de les sales de recerca d’en Lando, i van arribar al costat del caça enemic sense que els tècnics d’en Lando els ho impedissin. Un d'ells fins i tot va oferir una reverència al Luke i al Han, i es va allunyar de la nau quan ells van arribar.

- Amunt -va dir en Luke a C3PO.

- Què? Allà dins, amo Luke? -Va començar a protestar C3PO, però l'androide ja s'estava aixecant. Les emanacions d'energia que en Luke projectava a través de la Força eren com un raig tractor -. Amo Luke! -Va cridar diverses vegades fins que va ser suaument introduït a la cabina.

En Luke va pujar darrere seu, va ficar la mà i va tirar de la màscara.

- Posa-te-la a la cara -va dir a l'androide.

- Amo Luke!

- No fa mal -li va prometre amb aquell somriure infantil, i va ajudar a C3PO a posar-se-la -. Ara escolta el que diu -va explicar -. Escolta atentament i memoritza cada paraula.

- Els anomenen coralites -els hi va informar puntual C3PO, incrustat a la cabina -. Els crien perquè els hi serveixin de naus, tant caces com transports més grans.

- Quin combustible utilitzen? -Va preguntar en Luke, l'androide va enviar la pregunta per la màscara en l'estrany idioma.

C3PO va trobar dues respostes, una de convencional i una altra que no comprenia, cosa que va deixar al Han i al Luke sorpresos. Segons l'androide, en primer lloc, els coralites es movien gràcies a l'impuls dels trets, utilitzant la força oposada dels projectils, i podien repostar i carregar més munició menjant roques. La senzillesa i l'eficàcia van deixar estupefacte al Luke.

- Com ho saps? -Va intervenir en Han.

- Perquè m'està dient que té gana -va respondre l'androide, elevant el to dramàticament al final de la frase i convertint-la en poc més que un lament.

- No pot menjar-te –li va prometre en Luke a l'androide, acariciant-li l'espatlla -. Vine, 3PO. Et necessitem de debò.

C3PO va conversar amb la nau una estona més i després va explicar que el segon sistema de propulsió estava lligat a la petita criatura del morro i tenia alguna cosa a veure amb concentracions de camps de gravetat.

En Luke va recordar el seu enfrontament en el sistema Helska i la pèrdua dels seus escuts. Seria possible que aquesta criatura fos capaç d'orientar de forma tan precisa el seu impuls gravitacional com per arribar a destrossar els escuts d'un caça?

En Luke es va recolzar en la nau i va respirar fondo una vegada i una altra. Tot era cada vegada més sinistre. Ja era evident que allò era una intel·ligència aliena a la seva galàxia, evidentment hostil i que emprava mètodes i tecnologia orgànica molt diferents i potser superiors a qualsevol cosa que la Nova República pogués emprar en contra.

Belkadan, el sistema Helska, Dubrillion i Sernpidal no eren esdeveniments que no tenen relació.

Poc després, els quatre es van reunir amb els seus companys i Lando a la sala de control central amb aquella terrible informació.

L’única notícia bona va ser l'arribada del Renovador, un destructor estel·lar de classe Imperial II, juntament amb un imponent destacament, que incloïa mitja dotzena de les noves fragates classe Ranger.

Següent