Ofensiva (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

En Jacen Solo es va despertar amb una tos forta i ronca que li va fer treure i el va debilitar. Les espatlles i els malucs li feien tant mal que el dolor provocat per la tos es va esvair. Va obrir els ulls i va veure que estava sobre un sòl de brillantor perlat. El reflex que li tornava no era tan precís com el d'un mirall, però mostrava una imatge distorsionada de si mateix en què es veia en part borrós i en part desfigurat. Que és exactament com em sento.

Va arribar a la conclusió que estava penjat d'una estructura situada al sostre. Podia sentir les corretges en turmells, cuixes i canells. Els lligams dels canells eren les pitjors, ja que li feien girar els braços i li immobilitzaven les espatlles. Tenia els turmells més elevats que les espatlles i, des de la seva posició, no podia veure el dispositiu que li capturava.

No podia veure res, però el sol havia començat a elevar-se sobre Belkadan, convertint la negra nit en un matí de boira que s'assemblava a la sensació boirosa que ell tenia al cervell. Va calcular que portava unes quatre hores capturat pels yuuzhan vong. Temps més que suficient per seguir el meu rastre fins a les instal·lacions d’ExGal, la nau, R2 i l'oncle Luke. En què estaria pensant?

La visió li havia semblat tan real. Totes les peces encaixaven perfectament. No volia pensar que s'havia enganyat a si mateix, ni que havia utilitzat el somni com a pretext per fer alguna cosa que el seu oncle no volia que fes. La certesa que actuar així era una cosa previsible en algú de la seva edat se li clavava en l'ànima. Això em fa exactament igual que tothom, i no ho sóc. Sóc especial. Sóc més responsable.

Un altre atac de tos li va fer sacsejar i va aguditzar el dolor que sentia a les espatlles. En Jacen es va permetre somriure una mica. Per descomptat, tots els adolescents convençuts que no són com els altres, probablement pensen el mateix quan els hi demostren que no són tan diferents com pensaven. Va sospirar. Ni tan sols el seu entrenament en la Força podia evitar que cometés errors. Pots posar els millors motors a una nau regular, però si el xassís no té una estructura íntegra, acabarà destrossada.

I això és el que l'oncle Luke estava intentant dir-me quan em va recordar que no tenia experiència. Va moure les espatlles per estirar les corretges dels canells. Lliçó número u d'aquesta experiència: ser conscient del que no saps. Lliçó número dos: aprendre bé la número u.

En Jacen va intentar concentrar-se per invocar la Força, però el dolor d'espatlles i malucs li ho va impedir. El nou atac de tos no el va ajudar massa. Va utilitzar tècniques Jedi per calmar el dolor, però quan alleujava la tensió nerviosa, els lligams dels canells li estrenyien i li torçaven encara més els braços, aguditzant el dolor de les espatlles.

En Jacen va panteixar i es va quedar quiet un segon. Va sentir un calfred que va augmentar el dolor de les seves articulacions. En resposta, els lligams dels braços es van afluixar una mica, però al Jacen no li va consolar molt.

Estava clar que el dispositiu al que estava amarrat podia percebre el dolor que sentia. Ell sabia que això era molt senzill. Uns sensors podien monitorar l'activitat en les zones del seu cervell que controlaven el dolor. Hi havia dispositius capaços de mesurar fins al dolor que sentia a les espatlles, de la mateixa manera que podien llegir els senyals neuronals perquè la mà artificial d’en Luke funcionés amb normalitat. Fins i tot sabia de màquines que infligien dolor, com les que Darth Vader va utilitzar amb els seus pares a Bespin.

El que li sorprenia era que no semblava haver-hi un propòsit clar per torturar-lo així. No l’estaven interrogant. El dolor no era suficient per deixar-lo inconscient, però el deixava atordit. Això li impedia accedir a la Força, però pensava que els yuuzhan vong no sabrien prou sobre els Jedi com per saber la utilitat d'això.

Un aspre espetec va ressonar a la sala, i en Jacen va alçar el cap. Pel llindar d'entrada de l'edifici va aparèixer una petita criatura gris. Caminava sobre sis potes i es balancejava d'un costat a un altre. Tenia quatre extremitats, elevades com banderes en una desfilada. Dues d'elles eren gruixudes, i les altres dues fines. També tenia tres ulls compostos que penjaven arraïmats des d'un tija central mòbil i articulada. Com entrava per la porta est, el sol li arribava des del darrere, el que impedia al Jacen distingir els detalls, però el poc que podia veure no li agradava res.

El jove Jedi va sentir pànic, però el va controlar. En un prestatge al costat de l'entrada va veure el seu sabre làser i va intentar agafar-lo utilitzant la Força. Sabia que no podia activar-lo, però si aconseguia moure’l per colpejar la criatura se sentiria molt millor. Va intentar invocar la Força, però no podia concentrar-se prou. Adonant-se de com d’indefens que estava es va sentir molt malament, exhaust i a la vora de la desesperació.

La criatura va avançar corrent, i al Jacen se li va encongir l'estómac. La closca d'aquell ésser era plena de coses blanques, semblants a la graveta i repartides com grans. Els àgils braços es corbaven sobre si les mateixos i estaven recoberts per unes pincetes i uns flocs plomosos.

Al Jacen li va donar la impressió que la criatura estava fent inventari de la seva càrrega.

L'ésser es va aturar just sota la cara d’en Jacen, i els dos apèndixs gruixuts es van elevar amb les pinces obertes. El noi va tirar el cap cap enrere per impedir que les pinces li atrapessin les orelles o les galtes. Amb la criatura tan a prop, va poder veure bé les coses blanques i va saber, sense cap dubte, que eren les llavors de les calcificacions que tenien els esclaus. Com em plantin això, ho porto clar.

Un dels àgils apèndixs es va elevar i li va fregar la nua gola amb una de les plomes. Un penetrant dolor li va travessar el coll. Hi hauria cridat de no ser perquè el dolor va paralitzar les seves cordes vocals i li va insensibilitzar els músculs del coll. El cap se li va quedar penjant i els músculs de la cara li donaven estrebades. Es va mossegar accidentalment l'interior de la galta i va començar a sagnar per la boca.

Les urpes gruixudes de la criatura li van agafar pels lòbuls de les orelles i van tirar amb força. L'única cosa bona del dolor de la ploma letal és que amb prou feines sentia la pressió de les orelles. Després va apartar la ploma, un dels apèndixs prims li va pessigar sota l'ull dret, just a sobre del pòmul. Va sentir un espetec i va saber que les pincetes li havien traspassat la carn. Va començar a sagnar i va amarar de vermell la closca gris pàl·lid de la criatura.

Mentre una de les extremitats primes li obria la ferida, l'altra li ficava les coses blanques per sota de la pell. Hi va haver més pessics i després va deixar de sagnar, però en Jacen podia sentir l'organisme estrany en el seu interior. Va tancar l'ull i va notar que la cosa se ​​li clavava al pòmul.

Es va estremir. Sabia que hi havia moltes criatures, sobretot insectes, que buscaven amfitrions adequats per les seves cries. Introduïen els ous en el seu interior i creaven un cultiu de cries que naixien dins de la víctima. Els nadons maduraven i s'alimentaven sense parar, devorant al seu amfitrió des de dins fins que estaven preparats per sortir i buscar una nova presa. L'amfitrió que els havia alimentat quedava reduït a una closca debilitada i sense vida, i tot per criar els seus propis assassins.

No, no puc deixar que em passi això! Ignorant el dolor, va redoblar els seus esforços per invocar la Força, però no va arribar a connectar amb ella. Grunyint, va seguir intentant-ho amb totes les seves forces, negant-se a rendir-se. S’ho va proposar amb tota la seva voluntat i va buscar aquesta espurna que el portaria fins a la Força, omplint-lo i alimentant-lo.

A la prestatgeria de la porta, el seu sabre làser va començar a tremolar.

La criatura va estirar les orelles i es va arrossegar cap a la porta. En Jacen mirà fixament el seu sabre làser, que vibrava i s'agitava. Volia aixecar-lo del prestatge, elevar-lo cap al sostre i després deixar-lo caure amb força suficient per aixafar la criatura. No sabia com escaparia després, però era prou de moment. Quan el sabre làser va sortir disparat del prestatge, en Jacen va sentir una onada d'alleujament.

Però l'objecte es va allunyar cap a l'est i es va convertir en un punt negre retallat contra el sol. En Jacen el va veure desaparèixer i el seu triomf es va convertir en sorpresa. Va intentar portar-lo de tornada una vegada i una altra, que tornés i aixafés la criatura, però l'arma havia desaparegut. Ja no podia percebre-la.

Li va sobrevenir una profunda tristesa. Va sentir com si la Força mateixa s'hagués marxat amb el sabre, emportant-se el símbol dels Cavallers Jedi perquè ja no ho considerava digne de l'Orde.

I llavors, en la distància, va sentir el brunzit d'un sabre làser activant-se. Gairebé com un eco, el so es va repetir. El jove va alçar el cap i va mirar cap a l'entrada, per sobre de la criatura. La meitat del sol havia aparegut per l'est i vessava llum daurada des de l'horitzó. Al centre es retallava una silueta que s'acostava flanquejada per dues fulles làser verdes. S'aproximava cada vegada més, fins que va quedar clar que es tractava d'un Mestre Jedi amb la túnica negra onejant darrere seu. Les dues fulles verdes semblaven més torxes d'alerta que armes.

El seu oncle estava tan lluny que només semblava una joguina. En aquell moment, un guerrer yuuzhan vong va atacar des de l'esquerra. L'alienígena va intentar clavar al Luke un cop al cap amb l’amfibastó. El Mestre Jedi va aixecar el sabre làser de la seva mà dreta per bloquejar el cop. Podria haver atacat amb el de l'esquerra a l'estómac desprotegit del yuuzhan vong, però, en lloc d'això, va girar sobre el peu esquerre i va ficar la cama dreta per entre les de l’alienígena. El guerrer va caure al dur terra. Llavors, en Luke li va colpejar a la cara amb l'empunyadura del sabre làser, i el va deixar inconscient entre la pols.

Un altre yuuzhan vong va aparèixer des de la dreta i va colpejar al Luke a l'estómac amb l’amfibastó. El Mestre Jedi va fer un salt cap enrere per evitar-ho i el va atrapar amb els dos sabres. L'alienígena va alçar l’amfibastó i girà per sota d'ell. Quan es donava la volta per posar-se davant d’en Luke, una pedra de la mida d'un puny es va elevar del sòl, donant-li al cap i destrossant-li el casc, que va saltar a trossos, mentre una altra pedra li colpejava l'espatlla. Altres pedres es van aixecar, com si les hagués atrapat un tornado, i van colpejar sense pietat al yuuzhan vong. Finalment, una li va donar al front, va rebotar contra el crani i el va fer caure en el fang.

Un tercer guerrer, que es mostrava més cautelós que els seus entusiastes companys, va atacar al Luke. Va fer girar el seu amfibastó com si fos una hèlix, intentant donar-li al cap o als peus. El Mestre Jedi va retrocedir per esquivar l'arma i va saltar per sobre del bastó. Va utilitzar la Força per elevar-se en l'aire, va donar una tombarella i va aterrar darrere del seu enemic.

El yuuzhan vong va girar i va clavar una puntada de peu al Luke a les cames. El Mestre Jedi va rebre el cop als turmells i va caure d'esquena. El yuuzhan vong va seguir girant i després va elevar l’amfibastó per assestar-li un cop al cap.

Durant el temps que el seu enemic trigava a completar la volta, el Mestre Jedi va donar una tombarella cap enrere i va aterrar sobre un genoll. Va alçar els sabres làser i els va creuar, aturant l’amfibastó sobre el seu cap, just en el punt d'unió de les dues fulles. El yuuzhan vong es va enfurismar davant el bloqueig i flexionà el seu amfibastó, que va obrir unes goles plenes d'ullals. L'arma vivent va retrocedir una mica amb la intenció d'atacar-lo a la cara. El xiuxiueig de l’amfibastó i el grunyit triomfal del yuuzhan vong van omplir l'aire.

Llavors, en Luke va separar els sabres creuats, i ambdues fulles van tallar la gola de l’amfibastó. Encara que la seva carn era massa densa com per impedir que el sabre làser la tallés sense problemes, el doble assalt va mutilar un segment de vint centímetres de l’amfibastó. La resta es va enrotllar adolorit, i el guerrer yuuzhan vong, que el necessitava per mantenir a ratlla al Luke, va trontollar. Sense aixecar-se, en Luke va elevar el sabre làser dret per assestar una estocada al yuuzhan vong a l'estómac. Després va girar i va utilitzar l'arma de la mà esquerra per colpejar la part posterior de les cuixes del seu adversari.

El guerrer va caure a terra. Les restes de l’amfibastó s'agitaven agonitzants en la pols.

En Luke es va aixecar i va avançar. Diverses pedres, com rosegadors espantats per les seves gambades, es van aixecar al seu pas, abalançant-se cap a la criatura que estava amb Jacen, i la van aixafar. El Mestre Jedi va trepitjar les restes bavoses que havien deixat les pedres a l'entrada i va passar per davant del noi sense dir res. Els sabres làser van xiuxiuejar i es van desactivar. En Jacen surà lentament fins al terra.

Va respirar fondo per un moment i es va estirar d'esquena. En Luke es va agenollar al seu costat i li va tocar la cara amb la mà artificial. En Jacen va sentir dolor quan el seu oncle va estrènyer la llavor de corall i li va pessigar la carn. El Mestre Jedi va treure la sagnant llavor de la cara del seu nebot utilitzant el polze artificial i va deixar que la sang fluís de la galta d’en Jacen.

El noi es va aixecar i es va treure els lligams de les cames.

- Oncle Luke, ho sento moltíssim.

- No hi ha temps per això -En Luke li va donar el seu sabre làser, va agafar al seu nebot del braç i el va ajudar a aixecar -. La nau està aquí, en una vall al sud. L’R2 ens està esperant, enviant les dades que hem recollit. Hem de marxar ja.

- I els esclaus?

En Luke va negar amb el cap.

- Quins esclaus?

En Jacen va intentar ignorar el dolor i va utilitzar la Força per intentar percebre als febles.

-No ho comprenc. Hi havia esclaus quan vaig anar a l'hort de víllips.

- Ja no existeixen. O estan morts o, no sé, s'han passat totalment al bàndol enemic. Potser hagin acceptat el que són -En Luke es va recolzar pesadament en el seu nebot -. Hem d'arribar a la nau.

En Jacen va passar el braç al seu oncle per la cintura.

- Què passa? T'han ferit?

- No, Jacen, és només que...- el pit d’en Luke donava raneres -. És d'utilitzar la Força tant, i tan directament és esgotador. Un Jedi pot ser capaç de controlar i utilitzar la Força en grans quantitats, però ha de pagar un preu, un preu terrible. Ràpid, hem d'anar-nos ja.

En Jacen es va afanyar a seguir al seu oncle.

- On anem?

- On ens necessiten, i no podem arribar tard -En Luke es va passar la mà dreta per la cara i es va tacar amb la sang d’en Jacen -. Anem a Dantooine.

Següent