Ofensiva (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

El vaixell de càrrega Flirtejador va sortir suaument de l'hiperespai i va començar a descriure un arc en direcció a Bimmiel. A Corran Horn li agradava el fàcil maneig d'aquella nau. No era tan senzill com pilotar un Ala-X, però tampoc com dirigir un planetoide.

- Temps estimat d'arribada trenta minuts.

En Ganner va grunyir per fer saber a Corran que havia escoltat el comentari. Contemplava fixament tres finestres hologràfiques de dades superposades. Una representava Bimmiel com una bola verda caqui amb dinàmiques ratlles blaves que emanaven d'un gran oceà en l'hemisferi sud. Hi havia cascos de gel a ambdós pols, i el del sud s'estenia fins a l'oceà. Les lectures atmosfèriques i altres dades omplien l'espai al voltant del planeta. La segona finestra mostrava un grup d'imatges de la flora i la fauna originàries del planeta. I la tercera i última, la que en Ganner estudiava amb més interès, era la imatge d'un satèl·lit repetidor de comunicacions que, en opinió d’en Corran, havia perdut l'antena.

- El satèl·lit està danyat. Aquest púlsar dificultaria les comunicacions fins i tot en les millors circumstàncies, però sense el satèl·lit els missatges no es poden emetre.

En Corran va assentir.

- Tenim els codis necessaris per extreure les dades emmagatzemades en el satèl·lit?

L'altre Jedi va prémer un botó del tauler de comunicacions i va negar amb el cap.

- O els codis no funcionen, o el satèl·lit no ens rep sense l'antena. Podríem recuperar-lo. Puc emprar la Força per portar-lo fins a un dels hangars. Des d'aquí podríem utilitzar un cable per establir un contacte directe.

- De moment no és tan important -En Corran mirà les seves dades de navegació -. El satèl·lit es va situar en una òrbita geosincrònica sobre el campament base, no?

- Així és. Estan allà baix, al continent nord.

- Com és el clima al planeta?

En Ganner va arrufar les celles.

- Tempestes de sorra constants. L'aire estarà ple de pols però segur que podrem respirar si utilitzem filtres.

- No és com a Belkadan?

- No hi ha indicis de canvis atmosfèrics fora del normal. Bimmiel té una òrbita el·líptica, i ara es troba a la zona més allunyada del sol. L'informe imperial es va dur a terme en la més propera, així que no estem segurs del que ens espera. Els imperials tot just van localitzar formes de vida, però jo puc percebre moltes, tu no?

- Sí, jo també.

- No hi ha proves que els yuuzhan vong estiguin aquí -En Ganner va mirar fredament a través de la imatge del satèl·lit -. I, abans que ho preguntis, no hi ha proves que el dany causat al satèl·lit el provoqués el dispar de plasma d'un coralita, o simplement un micrometeorit colpejant l'antena.

En Corran va comprendre el que volia dir en Ganner amb el seu caut comentari.

-Ja ho sé, no es pot atribuir tots els problemes als yuuzhan vong. No sabem si són aquí o no -Però clar, com que no podem percebre’ls amb la Força, l'única manera de saber-ho és veient-los. I no tinc ganes de viure semblant trobada -. La nostra missió és trobar als universitaris i treure'ls d'aquí.

- Que fàcil.

- Tret que nosaltres ho compliquem -En Corran va contemplar la pantalla de visualització -. Aterraré la nau i intentaré acostar-me a una distància prudencial del campament.

El vaixell de càrrega, un corellià YT-1210 modificat, tenia forma de disc pla, el que va permetre a Corran introduir-lo en l'atmosfera bimmieliana sense problemes. La massa del vaixell de càrrega aconseguia que les terribles tempestes no el desequilibressin molt. En Corran va posar el compensador d'inèrcia al noranta per cent, el just per poder percebre millor el vol del Flirtejador. La tempesta va sacsejar una mica la nau, però en Corran no va perdre el control.

La turbulència va deixar una mica pensatius a Ganner i a Corran. El viatge des de Yavin IV hi havia durat uns quants dies, i la seva relació amb Ganner s'havia tornat més cordial a mesura que les picades de garnant desapareixien de la seva pell. Així i tot, ja era evident per Corran que en Ganner no anava a fer-se enrere pel que fa a les seves idees sobre el mètode correcte per projectar una imatge imponent dels Jedi; i en Corran, per la seva banda, mai estaria d'acord a utilitzar la por com a eina per coaccionar la gent.

A mesura que s'acostava el moment de l'aterratge, en Ganner es mostrava més tirant. Es va posar els vestits blaus i negres, va encendre el seu sabre làser, va pentinar la seva cabellera i es va retallar la barba amb pulcritud. En Corran va haver d'admetre que en Ganner era el somni d'un reclutador fet realitat i que, físicament, era un home impressionant. Té excés de confiança, va massa arreglat és bastant impertinent, però en aparença és l'exemple perfecte d'un Jedi.

En Corran va activar un interruptor que va fer baixar el tren d'aterratge del vaixell de càrrega. Mirà l'indicador d'altitud i va apagar els propulsors per fer baixar la nau lentament. Va xocar amb alguna cosa quatre metres abans d'on pensava que la nau tocaria terra, però va seguir descendint fins a tocar el terra.

Una xiuxiuejant cortina de sorra assotava el vidre de la cabina. En un moment donat es va aclarir, deixant entreveure un horitzó llunyà, però després una altra capa va cobrir el transpariacer. Hi havia ombres fosques a la zona, però la sorra no li permetia distingir on es trobaven.

-Crec que ens hem enfonsat en la sorra, així que no sortirem per la rampa de descens – En Corran va assenyalar cap amunt -. Ho farem per l'escotilla superior.

En Ganner va assentir i va donar a Corran un parell d'ulleres i un respirador que portava integrat un intercomunicador.

- El sensor dóna lectures a l'oest, a uns cent metres. És probable que es tracti del campament.

- No hi ha senyals de vida?

- Sí, però no humana –En Ganner va tancar els ulls un moment i va assentir -. Formes de vida molt petites. Res preocupant.

-Gràcies.

En Corran va posar els ulls en blanc mentre el deixava enrere i s'introduïa al túnel de l'escotilla superior. Va pujar per l'escala, va obrir els tancaments i es va asseure a la vora de la sortida circular.

Una cortina de sorra marró va planar sobre ell. En Corran va amagar la cara instintivament i va sentir que un quilo de fang li baixava pel coll de la túnica i se li quedava travat a la panxa, a l'altura del cinturó. Atès que el respirador només filtrava la sorra de l'aire, podia olorar la seca aroma de l'ambient. El més sorprenent era el fred que era el vent. Allunyant-se del sol, el planeta es refreda. Per això no és un món calent com Tatooine, sinó brut. És massa per al vestuari d’en Ganner.

En Corran mirà cap avall per veure el desgavell que havia provocat la sorra a les vestidures d’en Ganner, però tot el que va veure va ser sorra al voltant dels seus peus, com si estigués parat en un forat que s'omplís ràpidament. Va buscar amb la Força i va descobrir l'escut que en Ganner estava projectant amb la Força per mantenir la sorra rodejant el tub. Mira què maco.

Va seguir pujant per l'escala i va contemplar la sorra que s’amuntegava darrere seu. Després va lliscar per la cúpula de Força que tapava el tub. En Ganner la va expandir pujant, però no tant com per cobrir a Corran. Quan va sortir, la bombolla va esclatar, cobrint a Ganner com si fos una túnica. En Corran admirava el control que en Ganner tenia sobre la Força, però li semblava que utilitzar-la com un paraigua era gairebé tan reprotxable com el que en Valin li havia fet a ell amb els garnants.

En Corran avançà fins a la vora del vaixell de càrrega i va mirar cap avall, a la sorra que començava a amuntegar-se contra el casc de la nau. Més enllà va percebre alguna cosa acolorida, amb prou feines visible, com una petita piràmide vermella que va suposar era la marca del campament universitari. Es va ajupir i va deixar anar a l'aire un grapat de sorra.

En Ganner es va acostar a ell.

- El sòl no està tan lluny.

- Tu mateix -En Corran es va treure la túnica del cinturó i va deixar que sortís la sorra -. Tu diràs com es fa.

El Jedi més jove va saltar de la nau i es va enfonsar fins a la cintura a la sorra. Va estrènyer els punys un moment, després es va elevar serenament i va tornar al casc del vaixell de càrrega. Tenia les botes i els pantalons coberts de pols.

- Està una mica més lluny del que sembla, no?

En Ganner va riure burleta.

- Traiem les motojets?

- No. La pols és massa fina perquè els filtres del motor l’extreguin de l'aire, es faran malbé.

- Llavors com arribem fins allà?

- Caminant.

-Però...

En Corran va saltar del vaixell de càrrega i va aterrar a quatre potes. Els turmells i els canells se li van enfonsar en un forat entre dues petites dunes. Es va aixecar una mica i va començar a avançar cap al campament universitari.

- Però com has pogut...? No controles la Força prou com per...

En Corran es va tornar cap al Ganner i el va convidar a seguir-lo amb un gest.

- Mou-te pels buits. Les partícules menys pesades es desplacen per sobre, però les més pesades s'enfonsen i són més compactes. Anirem lents, però segurs.

Va sentir a Ganner caient darrere seu, però una ràfega de vent va ocultar al Jedi més jove. En Corran va utilitzar la Força per percebre’l i el va trobar amb facilitat. Al seu voltant, i per tot arreu, percebia vida; des de petits insectes a criatures més complexes. Els més nombrosos eren uns mamífers de la grandària d'un puny, però hi havia quelcom una mica més gran que s'arrossegava més enllà de la seva consciència.

Va seguir avançant cap al campament i va arribar amb relativa facilitat al cap d'uns minuts. Un parell d'aglomeracions rocoses definien l'extrem occidental de l'assentament. Uns pedestals llargs i foscos s’alçaven entre la sorra com els dits d'un home enfonsant. Sota ells hi havia trossos de tela esquinçada que en un passat van ser trossos de tendes de campanya. Onejaven, vermells, blaus i verds, des de suports que estaven gairebé enterrats a la sorra.

Utilitzant la Força, en Corran va buscar vida al subsòl. Va tornar a localitzar als insectes i als petits mamífers, molts d'ells reunits en la profunditat d'una esquerda de la roca. Es percebia un altre moviment per la sorra, una cosa que entrava en una tenda i tornava a sortir. Tenia una ruta tan regular que en Corran va suposar que recorria un túnel i estava saquejant un magatzem de menjars o alguna cosa per l'estil.

Va mirar a Ganner.

-A part de tu, no percebo res gran.

- Jo tampoc. Les criatures petites són shwpis. L'equip de recerca de l'Imperi va descobrir que eren molt comuns a Bimmiel. L'informe indica que són herbívors i que s'alimenten d'abundant vegetació.

- Llavors, pel que sembla, han acabat amb ella -En Corran va mirar al seu voltant i va pujar a una de les roques -. Hi ha una formació rocosa molt més gran al nord-oest, potser a mig quilòmetre. Les obertures podrien portar a coves. Volem o caminem?

En Ganner va arrufar les celles.

- Fins i tot jo em cansaria si hagués de portar-nos als dos levitant fins allà.

- No amb la Força, sinó amb la nau.

- Ah -va arronsar les espatlles -. Millor caminem. Estic una mica fart de la nau.

- Jo també -En Corran baixà i es va dirigir cap al nord-oest.

Com el vent procedia de l'oest, va poder travessar un lloc entre les dunes, escalar la següent i tornar a creuar un altre buit. Era més fàcil que intentar creuar un oceà, atès que les dunes no se li tiraven a sobre; però, tot i així, la sorra aconseguia ficar-se per tot arreu i era bastant més dolorosa que l'aigua. L'esforç li feia suar, i l'aire sec i fred el deshidratava a marxes forçades.

Mentre s'obria pas cap a les roques, va emprar la Força per investigar l'entorn. No va percebre molts shwpis, i els que va trobar semblaven paralitzats per la por. Tremolaven en els seus profunds caus. Malgrat tot, altres formes de vida seguien arrossegant-se i reunint-se en els límits de la seva consciència.

En Corran va seguir avançant i, a uns cent metres de l'objectiu, es va posar de genolls. Es va passar una mà pel front i es va assecar el palmell humit al camal dels pantalons.

- Almenys no fa tanta calor com a Tatooine.

En Ganner va baixar la duna i es va amagar al seu costat.

- Cert, això només agreujaria les nostres desgràcies.

- M'hauria d'haver recordat de portar aigua -En Corran va arrufar les celles i va elevar el cap quan va intuir alguna cosa que li va fer estremir. Hi ha alguna cosa movent-se aquí. Va mirar a Ganner -. Ho perceps?

- Sí, s'acosta per aquesta línia de dunes, i ho fa ràpid -En Ganner va assenyalar directament al nord -. La sorra s'està movent una mica per allà.

En Corran es va girar i es va portar la mà al sabre làser. La sorra es movia molt lentament i queia des del cim de les dunes. Percebia una forma de vida que s'acostava vertiginosament sota la fina i polsegosa capa sorrenca. Era molt perceptible amb la Força, i gairebé d'una intensitat encegadora quan s’aproximava. En Corran va fer un pas enrere per reflex i va aguditzar la seva percepció de la Força.

La cosa va sortir disparada de la duna. Va ser tot just una taca grisa i blanca, que va passar per davant d’en Corran per enfonsar-se en la següent duna. La seva poderosa cua plana colpejava d'un costat a un altre per acabar desapareixent sota la sorra. La bèstia avançava cap al sud, i els dos homes contemplaven la sorra movent-se al seu pas.

No va ser fins que en Ganner es va tornar per mirar-lo quan Corran va sentir la punxada al maluc esquerra. Els seus polsegosos pantalons negres mostraven un tall net, i la pàl·lida carn li sagnava copiosament. La ferida no era profunda i no feia molt mal, però si no s'hagués tirat cap a enrere s'hauria quedat sense una bona part de la cuixa.

Els ulls d’en Ganner es van obrir com plats mentre assenyalava la cama d’en Corran.

- És greu?

- No, però podria ser-ho -En Corran es va girar i va assenyalar cap al sud -. Està tornant.

- Dos d'ells, i un altre des del nord -En Ganner va desenfundar el sabre làser i va activar la fulla de color groc sulfurós -. Podem detenir-los.

- Pot ser que en aquests tres sí, però n’hi ha més -En Corran va sentir que els shwpis s'amagaven encara més a la terra. Aquesta possibilitat estava descartada per Ganner i per ell, el que significava que només els hi quedava un lloc -. Corre cap a les roques! Ara!

Les coses, que era la millor paraula que li passava pel cap a Corran, per anomenar l'ombra grisa que li havia tallat, es van acostar a tota velocitat cap als dos Jedi, que corrien cap a les roques. En Corran es va llançar sobre una duna i es va deixar caure rodant per l'altre costat. Va veure com la sorra s’encrespava en un solc cap a ell, i es va amagar.

La cosa va sortir de la duna i es va llançar directament cap a ell. En Corran va encendre el sabre làser, el va elevar i el va deixar caure. La xiuxiuejant fulla platejada va colpejar la criatura rere de la mandíbula i just davant de les espatlles, en el que devia ser el seu coll. El pèl gris es va fondre amb un fum acre i la sorra es va omplir de sang negra. El cap de la criatura va mossegar a Corran a la cama i després va seguir donant mossegades per terra fins a quedar-se sense vida. El cos, mig enterrat en una duna, va deixar anar un parell de fuetades amb la cua.

El morro de la criatura era llarg i estava incrustat en un crani amb forma de falca totalment cobert de quitina, o queratina, com si estigués cobert d'ungles, però molt més sòlides i polides pel frec amb la sorra. Tenia els braços curts, però potents; amb llargues arpes, clarament dissenyades per excavar. El pèl gris de l'ésser era gairebé inexistent, a excepció d'una cresta al clatell, i la llarga cua plana estava coberta d'escates queratinoses. L'ondulació lateral ajudava a impulsar el flexible cos a través de la sorra.

Tan impactant com l'aparença física de la criatura era la pesta que desprenia. A Corran li recordava una barreja de vapor de carn podrida de ronto amb la beguda fermentada més amarga, i amb la fetidesa del pitjor cigar que mai hagués olorat. Va reprimir les nàusees i no li va importar molt que el mal gust de boca anul·lés en certa manera la pesta que emanava de la criatura.

En Corran va saltar per sobre del cadàver i va córrer el més ràpid que va poder pel buit entre les dunes. Podia percebre dues de les coses perseguint-lo. M’atraparan llevat que...

Es va aturar en sec i es va llançar sobre una duna. En fer-ho, va girar l'empunyadura del seu sabre làser, activant la funció bifàsica. La fulla es va allargar el doble i va canviar de platejada a morada. L'arma va desprendre espurnes quan Corran el va enfonsar a la sorra per enfilar a una de les coses. La sorra es va estremir violentament quan la criatura va deixar escapar el seu últim alè vital.

A l'estil Jedi, sí senyor!

El Jedi corellià es va ajupir quan la segona cosa va sortir de la duna que tenia a la dreta i se li va tirar a sobre. L'atac li va arrencar un esquinçall de la túnica, però no va aconseguir esgarrapar-li la carn. La criatura, que va aterrar a la duna en què agonitzava la seva companya, va atacar l’ésser moribund. Les seves mandíbules es van tancar amb força, fent espetegar els ossos i emetent sorolls humits que donaven a Corran ganes d'arrencar a córrer sense mirar enrere.

El Jedi va pujar una duna i després una altra. En Ganner anava darrere seu saltant les dunes amb gambades prodigioses, i tots dos es van allunyar en una ruta lleugerament desviada cap al sud. Algunes criatures semblaven seguir-los encara, però un nombrós grup es va desviar cap als ensangonats cadàvers que ja estaven sent devorats. Les bèsties creuaven de duna en duna com peixos saltant entre les ones, i deixaven anar crits que recordaven a una massacre d'unitats R2.

De sobte van aparèixer dos homes a la muralla rocosa cap a la qual es dirigien. Portaven dues carrabines làser i començar a disparar a l'aire. Les criatures es van dispersar per la ruta més directa cap a les coves i es van allunyar dels tirs, el que va permetre a Ganner i Corran aproximar-se amb més rapidesa.

Completament panteixant, van arribar a les roques. En Corran va apagar el sabre làser i es va ajupir per recuperar l'alè. Després va mirar de reüll a un dels seus salvadors.

-Gràcies per l'ajuda.

El jove va assentir i va aixecar l'arma veient una dona sortint de la caverna. Era de constitució forta i portava els cabells grisos recollits en un monyo premut. Tenia una mirada freda d'ulls cobalt que indicava que no tolerava ni la menor ximpleria per part de les persones que l'envoltaven. Per un segon li va recordar al seu sogre, Booster Térrik; però quan la dona va arrufar les celles, en Corran va pensar que era probable que amb ella es portés fins i tot pitjor.

Es va posar les mans als malucs i va negar amb el cap.

- Jedi. Era d'esperar.

En Ganner la va mirar amb duresa.

- Què significa això?

Ella va assenyalar les dunes amb la barbeta.

- Només un idiota o un Jedi s'atreviria a creuar un camp letal de slashrats. Porteu sabres làser, així que sou Jedi -va aclucar els ulls -. La qual cosa no vol dir que no sigueu idiotes, és clar.

Següent