Ofensiva (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

La Leia Organa Solo va contemplar el caos que s'havia organitzat al seu voltant i va desitjar que fos més organitzat i menys caòtic. El Ralroost i alguns vaixells de càrrega havien arribat a Dantooine i no havien detectat yuuzhan vong ni en el sistema ni perseguint-los. Els vaixells de càrrega i les llançadores del Ralroost van començar a transportar refugiats al continent equatorial, que tenia braços de terra que el connectaven amb el gran continent nord i el continent polar del sud. Els camps de lavanda es trobaven per tot arreu, encara que els assentaments humans començaven a ocultar-los.

Els vaixells de càrrega havien embarcat a més gent de la que podien alimentar en una travessia llarga cap al Nucli. Dantooine havia estat una bona opció per sortir de Dubrillion, però els camins de sortida de Dantooine eren poques i distants entre si.

La Leia va sospirar.

Si en Tarkin hagués mossegat l'ham al seu dia, aquest planeta hauria quedat destruït, i ara no podríem comptar amb aquest refugi.

El seu intercomunicador va deixar anar un xiulet.

- Aquí Organa Solo. Endavant.

- Altesa, està sortint l'últim grup de refugiats del Ralroost. És el moment que torni a la nau per iniciar el viatge al Nucli -la veu de l'almirall Kre'fey era ferma i greu, però amb un petit matís dissuasori -. Sé que pensarà que ja havíem discutit aquest tema, però tinc uns caps davant els quals respondre a Coruscant.

- I creu que els hi agradarà que jo vagi a dir-los que ja els hi vaig advertir? -La Leia va negar amb el cap -. No, gràcies, almirall. Em quedaré aquí amb la resta. Envieu-nos ajuda i ens les arreglarem.

- I si els vong ens segueixen fins aquí?

-En aquest cas serà encara pitjor abandonar els refugiats -va recordar que un grup de refugiats va ser portat allà un cop i l'Imperi va acabar amb ells. Un mal presagi -. Que tingui bon viatge. Estic segura que el senador A'Kla li serà de gran ajuda.

- Ho seria si vingués. Està a la meva llançadora principal, portant a l'últim grup. Els hi deixo dues companyies d'infanteria i armes suficients per armar a una part dels refugiats.

- Espero que no les necessitem.

- No més que jo, crec.

- Apressi’s, almirall. Que la Força us acompanyi.

- Tornaré aviat amb ajuda.

La Leia va apagar l'intercomunicador i va somriure veient acostar-se a Gavin Darklighter amb la Jaina darrere.

- Bona tarda, coronel.

- Altesa. M'he pres la llibertat de nomenar al meu nou oficial de vol com a enllaç entre els tres esquadrons i les autoritats civils, que suposo representarà vostè -En Gavin va assenyalar al nord, al sud-oest i al sud-est del campament -. He situat als esquadrons per crear una mena de perímetre. No tenim armes per rebutjar una incursió terrestre, però ho faran bé. Els Murris estan al nord. Els dos esquadrons de lletjos s'han repartit al sud.

La Leia va assentir i va donar un cop d'ull. L'assentament principal es trobava en una fondalada enmig d'una gran vall.

- No sembla fàcil de defensar, no?

- No, però els sensors indiquen que podem extreure aigua sense problemes de diversos pous. Caldrà construir refugis perquè s'aproxima una borrasca des del nord, així que podem cavar trinxeres i preparar reductes per a la defensa. Si els vong són aquí, serà positiu comptar amb defenses.

- I si no hi són, la gent es queixarà per haver-les de cavar.

-Mare, aquesta gent està terroritzada. Si han de cavar, almenys tindran alguna cosa que fer -La Jaina va sospirar -. Els vaixells de càrrega s'han situat al mig del campament i oferiran un refugi temporal. Les seves armes poden protegir a la gent si hem de pujar a escombrar un parell de coralites.

L'innocent ús que va fer la Jaina de la frase "escombrar un parell de coralites" va provocar un calfred en la Leia, que va començar a veure la seva filla amb uns altres ulls. Era gairebé com si hagués estat veient una holografia de la seva filla, tan bonica, tan nena, tan petita; i, de sobte, algú l'hagués canviat per aquella nova imatge.

La Jaina tenia una taca de sutge a la cara i marques de suor en l'uniforme de vol. Tenia els cabells trenats i li faltava la brillantor del pèl net. La Leia podia apreciar el seu cansament, però hi havia una energia en la seva mirada que ella coneixia massa bé. El seu pare adoptiu va parlar a la Leia d'aquesta mateixa brillantor en els seus ulls quan ella es va unir a la Rebel·lió.

Ha crescut més del que admetria qualsevol pare. La Leia va allargar el braç per acariciar a la seva filla a la galta, però va captar recel en els seus ulls. Li va posar la mà a l'espatlla i li va donar una encaixada afectuosa.

- Ben pensat, Jaina.

En Gavin va assentir per mostrar el seu acord.

-Potser hàgim de moure els vaixells de càrrega una mica per cobrir millor el camp de tir, però serà molt efectiu a l'hora de rebutjar l'enemic.

- L'almirall Kre'fey està enviant tropes i molt armament -La Leia va negar lentament amb el cap -. És probable que no tinguem temps d'entrenar als refugiats.

La seva filla va alçar un dit.

- Entre ells hi ha veterans de la Rebel·lió, i fins i tot membres de l'Imperi. Les nomenarem organitzadors del campament i així millorarem la defensa.

- Sí, això també funcionarà. L'herba no és molt saborosa en aquesta part, però no crec que la gent es queixi -La Leia va sospirar -. Pel que només ens queda un altre problema.

En Gavin va arrufar les celles.

- I quin és?

- Se suposa que la Mara i l’Ànakin són aquí, a Dantooine, però hem buscat per totes les freqüències de comunicació i no hi ha activitat.

El pilot va arronsar les espatlles.

- Si ella ha vingut a descansar és probable que tinguin els intercomunicadors apagats.

-Això vaig pensar jo -La Leia es va estremir -, però tampoc puc percebre’ls amb la Força. Si estiguessin morts ho hagués pressentit, però que no estiguin per enlloc, no ho sé, no és bo, no és gens bo.

La Jaina va agafar a la seva mare de la mà.

- No et preocupis, mare. La Mara és molt intel·ligent, i l’Ànakin no és idiota. Estic segura que estan bé.

La Leia la va mirar fixament.

- Tu pots sentir-los amb la Força?

Ella va posar gest de disgust.

- Una mica sí, a guspires. No prou com per saber on són, si no ja hauria anat a buscar-los. És com quan l’Ànakin jugava de petit a amagar-se. Quan el percebo, el percebo amb força.

La Leia va sospirar.

- Espero que segueixi així.

I que estigui ben amagat, sobretot si són els yuuzhan vong els que el persegueixen.

Quan l'estrèpit del tro es va anar apagant, l’Ànakin va escoltar el brunzit de l'arma yuuzhan vong que s'acostava a ell. Va tombar l'espatlla dreta cap enrere i va girar la cara cap a l'esquerra. Va sentir com el disc de la mida d'un puny li passava fregant i gairebé li esgarrapava la galta. L'arma va emetre un soroll sord quan es va clavar en el tronc d'un arbre.

La resplendor del llamp va tenyir de plata l'objecte, del qual van sortir unes potes que van començar a empènyer per la dreta de la closca per deixar-se anar de la fusta. Per l'experiència que tenia amb els yuuzhan vong, l’Ànakin sabia que l'insecte s'alliberaria i volaria de tornada a la mà del guerrer que l'havia llançat.

Aquesta vegada no. L’Ànakin va saltar cap endavant i va aixafar la criatura amb l'empunyadura del seu sabre làser. Les fràgils ales van quedar destrossades i el cos es va partir per la meitat. L'arma vivent va començar a regalimar fluid fosc i va expulsar vapor quan li van donar les gotes de pluja.

Reprimint un calfred, l’Ànakin es va girar i va avançar per la tortuosa senda de la muntanya. El camí que recorria no era més que un rierol que havia desplaçat el fang, i que havia deixat les roques i les arrels humides com obstacles per als seus peus. Va allargar els braços i es va agafar a una arrel per ajudar-se a avançar. Va trobar la Mara estirada al terra fangós i respirant agitadament.

Sense dir res, va agafar una arrel de vinxa de la butxaca, la va partir per la meitat i li va posar un tros a la boca.

- Va, Mara, ens estan trepitjant els talons.

-Sempre ens estan trepitjant els talons, excepte quan van per davant -va intentar aixecar-se, però va ensopegar i va fer caure a l’Ànakin també.

Dos insectetalladors es van clavar a terra al costat d'ells. L’Ànakin en va aixafar un i va ajudar a la Mara a aixecar-se.

- Vinga, anem.

Ella va avançar trontollant uns tres metres i, un segon abans d'arrencar a córrer, es va agafar a una roca. Ell va sortir darrere seu. Quan va arribar al final de la costa, la va veure girant una recolzada del camí cap a l'esquerra. Va córrer cap a aquell costat i va seguir avançant darrere d'ella, però alguna cosa va retrunyir a la seva esquena.

L’Ànakin es va girar i va activar la seva fulla porpra. Va bloquejar un cop d'amfibastó i es va ajupir per esquivar-lo. Va atacar l'estómac del yuuzhan vong, però, malgrat el fum i el vapor d'aigua que va brollar del punt on li havia tocat el sabre, l'armadura va aguantar. El guerrer va saltar cap enrere i va brandar l’amfibastó cap endavant. L'arma va encertar a l’Ànakin i li va donar una punxada a l'avantbraç esquerre, fent esquinçalls la màniga i la carn sota ella.

L’Ànakin es va emportar el braç al pit, i el guerrer yuuzhan vong va deixar anar una riallada. El seu amfibastó es va posar rígid, i el guerrer es va alçar al final del camí en tota la seva alçada, gloriós i terrible. Mirà a l’Ànakin i li va dir una cosa que traspuava menyspreu.

El jove Jedi va aclucar els ulls, i la gran roca sobre la qual hi havia el yuuzhan vong va començar a rodar sota els seus peus. El guerrer es va recolzar en el seu amfibastó, però el terra fangós va cedir i el va enderrocar cap endavant. L'alienígena va aterrar de morros, esquitxant fang al seu voltant. Quan va elevar el cap, l’Ànakin el va sorprendre amb un cop de peu que el va deixar inconscient.

El jove Jedi va desactivar el sabre làser i va córrer darrere de la seva tia. Va intentar percebre-la amb la Força, però ella la feia servir d'una manera tan efectiva per embolicar-se i mantenir així a ratlla la malaltia que amb prou feines podia detectar-la. I sabia que ella li percebria amb la mateixa intensitat atenuada. Ell havia estat estalviant energies i minimitzant la seva presència a la Força per si de cas els yuuzhan vong la utilitzaven per localitzar-los. Portaven tres dies fugint per les muntanyes i els perseguien gairebé des del moment en què van començar a fugir. Van trobar empremtes yuuzhan vong abans d'arribar a la nau, de manera que van saber que havien localitzat el Sabre de Jade i, si era cert que els yuuzhan vong odiaven la tecnologia, probablement l’haurien destrossat.

La fugida va ser horrible. Al principi va ploure amb tanta intensitat que l’Ànakin va arribar a preguntar-se si els yuuzhan vong controlaven la pluja o si s'estava tornant paranoic. Als guerrers que els perseguien els hi semblava encantar el que estaven fent. Els insectetalladors emergien constantment entre les ombres, causant-los ferides i talls. Els braços i les cames li cremaven a causa de les contusions i el cansament. La roba, completament amarada de fang i aigua, tenia més forats que tela. No sóc més que el meu cos i el meu sabre làser.

Girant un revolt, el camí es va eixamplar. Unes roques altes, com dents al llarg del camí, el van conduir a una senda fosca. Els grans arbres eclipsaven el firmament, o més aviat li impedien veure els furiosos raigs de la tempesta. La Mara es va recolzar en una de les pedres, li va dirigir un breu somriure i es va llevar un humit floc de cabells vermell de la cara. Tan masegat i ferit, tan malalt i cansat com estava ell, i ella s'ho feia per seguir tenint un matís desafiant a la mirada.

La Mara va alçar el cap i va mirar a la llunyania. Ell es va girar a només deu metres de la vora del clar. Darrere d'ell hi havia tres guerrers yuuzhan vong. Un es va dirigir cap a l'esquerra, un altre a la dreta i el tercer va avançar cap endavant. Anaven a poc a poc, amb precaució, i a l’Ànakin li va resultar estrany. Qualsevol d'ells podria partir-lo per la meitat.

Hi va haver alguna cosa a la seva previnguda actitud que de sobte li va fer entendre tot. Han vingut a per mi. Vaig matar a dos en el meu primer combat. Tots els guerrers als quals m'he enfrontat en solitari han caigut. No he matat més des d'aleshores, però potser els hagi deshonrat.

L’Ànakin no va perdre el temps mirant cap enrere.

- Mara, vénen a per mi. Crec que és una qüestió d'honor per a ells.

- Potser és així, Ànakin, però lluitaran amb els dos -va sentir el sabre làser de la seva tia brunzint darrere seu, vessant llum blava sobre els yuuzhan vong i les seves armadures mullades -. Activa el teu sabre. Jo em demano l'esquerre.

- No, Mara, corre -va sentir una freda tranquil·litat quan va agafar l'empunyadura del sabre làser. Estava totalment segur que no sobreviuria a un combat contra tres yuuzhan vong. La Força va estar amb ell durant la primera trobada, i durant tot el temps. Queda't amb mi una vegada més, perquè la Mara pugui escapar. Un cop més.

Va activar la fulla. El feix d'energia relluïa amb una intensitat porpra. El va subjectar enfront d'ell amb l'empunyadura a l'estómac i apuntant cap avall. Va plantar el genoll dret a terra, va contemplar als tres guerrers i els va saludar amb el cap un per un. Repetint la salutació al del centre, l’Ànakin va sacsejar el sabre amb impaciència, però suaument, per indicar-li que s'acostés.

El guerrer va començar a girar l’amfibastó sobre el cap. Els llampecs de la tempesta dibuixaven reflexos blancs sobre la seva armadura i l'arma vivent. El yuuzhan vong va avançar. L’Ànakin es va moure cap a ell, llançant-li sorra mullada amb els peus. El guerrer va retrocedir un pas, i els seus companys li van cridar.

Tot d'una, l’Ànakin va saber exactament el que havia de fer. Sabia exactament els passos que havia de donar per salvar la Mara. Sense pensar de forma conscient, va deixar que el seu cos es submergís en la coreografia que li mostrava la Força.

Girant sobre el peu esquerre, va atacar al yuuzhan vong situat a la dreta. El guerrer va retrocedir, es va donar contra una de les roques i va caure a terra. L’Ànakin es va moure cap a l'esquerra, fent un pas cap al guerrer del centre. Com en l'anterior moviment li havia donat l'esquena, l'alienígena havia tingut temps d'acostar-s'hi. L’Ànakin va bloquejar el seu atac amb el sabre làser i l'hi va clavar per sobre del maluc dret, empalant-lo.

L'armadura del yuuzhan vong va aguantar i va evitar que l’obrís per la meitat, però el guerrer es va arronsar per la força del cop. L’Ànakin, per la seva banda, va emprar la inèrcia de l'impacte per tirar-se endavant. Va donar una pirueta, va girar a la dreta i va clavar una estocada llarga a mitja alçada que va encertar al yuuzhan vong a les cuixes. L'armadura guspirejà i petà, però va impedir que la fulla arribés a tallar la carn i el múscul. Així i tot, l'alienígena va caure a terra.

L’Ànakin va estirar la cama i va propinar al guerrer caigut una puntada al cap, però el yuuzhan vong va aconseguir tornar a aixecar-se. L’Ànakin va atacar cap a l'esquerra per allunyar l’amfibastó, però l'arma se li va enrotllar i li va colpejar. El yuuzhan vong va introduir la cama entre els turmells del jove Jedi i el va enderrocar.

L’Ànakin va llançar el seu atac cap a les cames, però el guerrer va saltar per sobre del sabre i va aterrar pesadament al canell dret del noi. El dolor era terrible, i l’Ànakin estava segur que havia sentit alguna cosa trencant-se. La mà se li va quedar inert i el sabre làser va caure a terra.

El yuuzhan vong es va alçar per sobre d'ell. El seu amfibastó va grimpar per la cama del guerrer fins al seu braç dret i, un cop allà, es va posar rígid. El yuuzhan vong el va alçar per sobre del cap. Murmurant paraules que semblaven solemnes i agraïdes, el guerrer va deixar caure l’amfibastó en un cop capaç d'obrir a l’Ànakin en canal.

Però no va arribar a fer-ho.

El brunzit del sabre làser verd d’en Luke Skywalker va intervenir en el combat. El lluminós tall es va interposar davant l’amfibastó abans que pogués colpejar al noi, tallant netament i evaporant aigua en el procés. Després es va elevar i es va introduir sota el braç del yuuzhan vong. El guerrer va udolar i es va allunyar.

A l'esquerra, en Jacen Solo va saltar des d'una de les roques i va aterrar a l'esquena del yuuzhan vong, derrocant-lo de cara contra el terra. El Jedi va clavar al guerrer un cop al clatell amb l'empunyadura del sabre i es va abalançar a pel següent. En Jacen va esquivar amb un salt un cop baix i li va llançar una puntada lateral a l'estómac. El yuuzhan vong va volar fins a les roques i va caure a terra.

En Jacen va ajudar al seu germà a aixecar-se mentre en Luke corria cap a la Mara. L’Ànakin va emprar la Força per atreure el seu sabre làser desactivat, es va ajupir i el va recollir amb la mà esquerra.

- Jacen, com ens heu trobat?

En Jacen va arronsar les espatlles i va assenyalar al Luke.

-Ell sabia quan i on havíem d'estar per trobar-vos. Va tenir una visió i vam venir a Dantooine. No podem localitzar els yuuzhan vong amb la Força, però gairebé totes les formes de vida fugen d'ells, així que ens vam dirigir cap a on no hi hagués vida.

-Vaja. No se m'hagués passat pel cap.

En Jacen li va regirar el pèl xop.

-És que no ets més que una criatura.

- Deixa'l estar una estona, Jacen –La Mara es va recolzar pesadament en el seu marit, i l’Ànakin va endevinar que en Luke volia agafar-la en braços, però ella no s'hagués deixat -. Va aconseguir portar-me fins aquí. Si no hagués tingut tanta cura estaria morta.

En Luke va inclinar el cap solemnement davant el seu nebot menor.

- No sé com expressar-te el meu agraïment.

-És clar que sí. Porta'ns a Coruscant.

-Això no ho puc fer, però et portaré amb la teva mare.

L’Ànakin es va quedar mirant els vestits xops i bruts de sang.

- Amb la mare? Jo pensava que m'ho volies agrair.

- I ho faré -En Luke va assenyalar al nord -. La nau no està molt lluny.

La Mara va fer-li un petó al Luke a la galta.

-Almenys estarem lluny de Dantooine.

- La veritat és que no.

La Mara va arrufar les celles.

-Però vosaltres veu arribar en una nau capaç de venir de Belkadan.

- Sí, així és -En Luke va assentir lentament -, però no podem anar-nos de Dantooine de moment. La Leia i alguns dels refugiats de Dubrillion van aterrar aquí, al continent del sud-est. Quan vam entrar al sistema vam veure una gran nau yuuzhan vong enviant transports de tropes. Sembla que els hi agrada tant aquest continent com a Leia.

L’Ànakin va fer una ganyota.

- De la calor de la lluita al fred de la carbonita.

El jove Solo va sospirar.

- I si vas tenir una visió que us va portar fins aquí, tens alguna de com es desenvoluparan les coses al sud?

- Com va dir en Yoda, "el futur en constant moviment està", així que aquesta visió podria no materialitzar-se -el gest d’en Luke va esdevenir una màscara d'acer -. I gairebé millor, perquè no era una visió amb final feliç.

 Següent