III
Els soldats d'assalt
que van escortar la Neela i l’Stasheff de tornada pel passadís umbilical van
ser detinguts davant l'escotilla de l'Estrella
Croada per Heedon i el seu rifle desintegrador desenfundat.
- Ni un pas més -va
advertir, colpejant al mateix temps el puny sobre un panell elevat a la paret.
La porta blindada va caure tancant-se de cop, separant imperials i rebels en
els seus costats respectius.
- Es pot saber què
pensava que estava fent deixant que ens separessin d'aquesta manera?! -va
explotar l’Stasheff, oblidant en la seva ira que la Neela era algú a qui
reverenciava.
La Neela li va
dedicar un somriure genuí.
- Vaja, Stasheff,
mira't! Pots deslligar-te quan ho intentes, eh?
L’Stasheff no estava
en absolut amb ànim per a l'humor.
- Miri, senyora.
Algunes persones prou importants em van enviar per mantenir-la fora de perill!
-Bé, sens dubte
estàs exercint aquesta tasca de forma molt pobra. - Ella es va aprofitar del
seu momentani estupor indignat per tornar-se cap al Heedon i dir -: Confio que
va fer el que li vaig demanar mentre estàvem fora.
-És clar -va dir en
Heedon amb un esbufec -. Vaig enviar un
missatge a la base d’Horob, dient-los que vinguin a recollir-la a vostè i als
seus presoners imperials per al transport. Van a enviar les seves naus més
grans, fins i tot tres o quatre.
A l’Stasheff la ira
el superava, amb prou feines podia parlar. En el seu lloc, es va recolzar en
una cadira de la consola i va xiuxiuejar:
- Què? -Es va
inclinar cap a ella el màxim que va poder des de la seva posició, amb els ulls
sortint-li de les òrbites -. Les seves naus més grans? Si les tropes d’Horob
envien un comboi de qualsevol mida contra aquest Destructor Estel·lar, seran
eliminats! Vaig pensar que estava tractant de guanyar temps per als soldats
temps, no assassinar-se vostè mateixa!
- Stasheff, si us
plau -va intentar calmar-lo la Neela.
Però
l’Stasheff no l’estava escoltant.
- No tenim a Horob
el tipus de naus que farien falta per lluitar contra un Destructor Estel·lar
classe Victòria! Com a molt tenim alguns Ala-X! Ha oblidat que Horob és una
base d'investigació?
- Stasheff -La Neela
ho va intentar de nou, amb més fermesa aquest cop -. La base d’Horob mai rebrà
el missatge, perquè serà interceptat pel Perill
Imperial, i després interferit. Aquest truc no només reforça la mentida que
els estem mantenint captius, sinó que ens dóna més temps per traçar la nostra
pròpia fugida.
L’Stasheff va quedar
bocabadat.
- I què li fa pensar
que en Lanox no demanarà reforços quan intercepti el missatge?
- Si fossis un
capità imperial al comandament d'un Destructor Estel·lar classe Victòria -va
respondre la Neela -, trucaries als teus superiors i els hi diries que estaves
sent retingut com a ostatge per un iot de plaer?
Aquest noi és massa divertit, va pensar la Neela
davant la confusa barreja d'emocions que es va dibuixar a la cara de
l’Stasheff. Ella es va inclinar sobre la cadira i li va agafar per la solapa.
Quan ell es va apartar en un acte reflex, ella sostenia entre el polze i
l'índex un petit xip de dades que havia tret de sota el coll del seu uniforme.
-Tu no ho sabies
quan vaig deixar que en Lanox se t’emportés -va dir ella -, però vaig plantar
aquesta petita meravella de la tecnologia de l'Aliança sota la teva solapa;
registrant cada codi de detenció i seguretat del nivell al que et van portar. -
Ella va somriure davant la mirada de sorpresa de l'home i va fer girar el xip
entre els seus dits -. Almenys espero que ho fes. Realment no sé si funciona.
Aquest és el prototip d'un xip sensor que s'estava desenvolupant a Horob, és
només experimental, i el producte acabat sense dubte serà molt més sofisticat
que això, però treballem amb el que tenim. –L’hi va lliurar a Heedon que el va
deixar anar en una ranura al tauler de comunicacions -. Com es tracta d'un
prototip, utilitza un receptor simplement –va continuar.
- Vol dir que tenia
això planejat des del principi? -va preguntar l’Stasheff.
-Des del principi no
-va admetre -. No fins que ens vam anar d’Horob.
- Està disposada a
posar les nostres vides en mans d'aquest petit i fràgil tros de ferralla, i ni
tan sols sap si funciona?
- El risc, Stasheff
-li va recordar la Neela amb veu suau -, forma part essencial de la guerra. I,
a més, no m'hauria perdut l'ocasió de veure't oblidar els teus modals ni per
tots els mons de la galàxia.
-Bé -va dir en
Heedon, girant des de la consola -, prototip o no, el que ara tenim
desplaçant-se per la pantalla, dona i home, no només són els codis per a les
cel·les de detenció, sinó també deu dels projectors del raig tractor.
La Neela va mirar
l’Stasheff amb un somriure.
-Gràcies, Stasheff:
resultes ser un presoner molt pràctic. Capità Heedon, és vostè tan amable de
començar?
***
El Perill es va sacsejar violentament,
vessant sobre l'ordinador d’en Lanox la major part de la beguda calenta que
sostenia a la mà. El capità va maleir i es va posar dret d'un salt, arrufant
les celles mentre la maquinària xiulava i crugia en senyal de protesta. La
imatge hologràfica de la Sayer Mon Neela que en Lanox havia projectat des del
petit equip vacil·là amb la incertesa de la maquinària bruta, però quan van
actuar els circuits de protecció contra la sobrecàrrega, la imatge es va
estabilitzar de nou. En Lanox va donar un cop de puny al botó del comunicador.
-Control, què ha
passat?
- Senyor -va
respondre una veu insegura -. Hem perdut una mica d'altitud, però no és gens
seriós. Estem en això, senyor.
- Per què hem perdut
altitud? -va preguntar en Lanox.
- Ho estem
comprovant ara, senyor.
En Lanox va tancar
irritat el canal i va tornar a seure, continuant l'estudi de la imatge de la
Neela. Una vegada més li van molestar les seves impressions clarament poc
militars d'ella. Era atractiva, no es podia negar. Fins i tot en holograma, la
seva bellesa -i sí, també la seva determinació i força de caràcter- eren
evidents. Quants dels seus enemics, es va preguntar, l'havien subestimat? Quina
bona imperial hauria estat! L'Imperi no acostumava a utilitzar dones en tasques
polítiques o militars, però hi havia alguns casos extraordinaris... i la Neela
era, en efecte, extraordinària. Quin bon recurs hauria estat per a la glòria de
l'Imperi! I quina tragèdia que una dona tan talentosa i intel·ligent hagués
triat desaprofitar les seves habilitats en l'Aliança Rebel.
En Lanox va
transferir la seva mirada a la llista d'estadístiques que es mostrava a la
pantalla. Ella havia estat ajudant del procurador general de l'Antiga República
i, per tant, una de les agents de l'ordre amb lloc de despatx millor col·locats
del govern anterior. També havia estat una veu activa contra en Palpatine al
Senat. Des de llavors s'havia convertit en un dels principals estrategs de
guerra de la Rebel·lió. L'ordinador indicava que els seus plans de batalla
havien estat els responsables d'un gran nombre d'èxits rebels.
En Lanox va apagar
la pantalla i es va recolzar en el seu seient, tenint en compte les seves
opcions. Posar-se en contacte amb el comandament per obtenir més instruccions quedava
fora de consideració. Es riurien d'ell amb menyspreu, i probablement seria
degradat (o pitjor) per incompetència quan tornés. A més, si ell podia superar
la Mon Neela on altres havien fracassat -fins i tot agafar-la presonera -seria
una victòria significativa.
Es va adonar que una
vegada que ella estigués en mans de l'Imperi, el seu destí no seria agradable,
i això va enfosquir el seu estat d'ànim. Però va rebutjar amb menyspreu aquests
sentiments. La guerra no era un joc agradable, però la Neela havia triat jugar.
Qualsevol conseqüència seria culpa d'ella, no d'ell.
Les seves reflexions
van ser interrompudes per un oficial subaltern, que romania vacil·lant dret al
costat de l’escotilla, esperant que li prestés atenció.
- Què passa? -va
preguntar en Lanox.
- Senyor -va
respondre el jove -, m'han enviat per a informar-lo que hi ha un mal
funcionament en els ordinadors de seguretat del nivell de detenció.
- Quin tipus de mal
funcionament? Vinga, home, no es quedi aquí bocabadat com un imbècil, deixeu-lo
anar!
- Els codis dels
ordinadors semblen estar confosos, senyor. Han començat un cicle de
comunicacions que els tècnics no poden aturar, i no saben què ho està causant.
- El nivell de
detenció, diu?
- Sí, senyor. No
obstant això, no està confinat en aquesta zona. Els ordinadors de tota la nau
estan mostrant signes de corrupció, ja hem perdut alçada.
- Estem caient en
l'atmosfera? -va preguntar en Lanox.
- Sí, senyor. Però
els tècnics estan treballant en això, i m'han dit que l'informi que aviat
hauran corregit el problema.
- Per què no m'ho
diuen ells mateixos?
- Senyor. Estan
preocupats, senyor.
Aquesta nashtah rebel és la responsable d'això! Va pensar en Lanox,
i es va trobar irracionalment divertit davant la idea. No tenia cap dubte que
els seus capaços tècnics trobarien la dificultat i la solucionarien.
Mentrestant, admirar l'enginy del seu oponent no faria cap mal. Seria, després
de tot, una de les seves últimes estratègies de guerra abans que (d'alguna
manera) la prengués presonera.
***
- Què vol dir amb
què no sap com aturar-lo? -L’Stasheff estava dret al costat de la cadira d’en
Heedon, mirant-lo amb tota la intensitat de la seva frustració acumulada.
- Mira -va esclatar
en Heedon -, jo no vaig dissenyar aquest maleït xip. Tot el que vaig fer va ser
inserir-lo a l'ordinador i dir-li que faci la seva feina. Si té més ambicions
que això, no és culpa meva.
La Neela va
sospirar.
- Està dient que
està recuperant i enviant la informació massa ràpid? Que els ordinadors
imperials van a sobrecarregar-se?
-Això és el que
estic dient.
-Bé -va dir ella,
arronsant les espatlles -. Això no és dolent. Si els seus ordinadors estan
confosos, ens alliberaran dels raigs tractors de totes formes.
- Ho farien -va
replicar en Heedon -, si poguessin rebre correctament el missatge! El problema
és que el xip està llegint i reenviant la informació als seus ordinadors
diverses centenars de vegades per segon! "Apagar el raig tractor, encendre
el raig tractor, apagar el raig tractor"... tota l'estona així.
- Oh, això no és bo
-va mussitar la Neela.
L’Stasheff la va
fulminar amb la mirada.
- No em digui?
- Stasheff, estàs
fregant la insubordinació -el va renyar -. Pots reparar-lo? -li va preguntar a
Heedon.
L'home de món li va
fer una mirada incrèdula.
- No espera massa
d'un director de creuer, oi? Si els seus suposadament brillants científics
rebels no van poder eliminar els errors d'aquesta cosa, com s'espera que ho
faci jo?
-És clar -va
respondre la Neela -. Perdoni. Estic acostumada a treballar amb persones que
coneixen el seu treball.
En Heedon no estava
segur de si havia estat insultat o elogiat, però no hi havia temps per
pensar-hi.
-Tenim altres
problemes, a més a més.
- Quina sorpresa -va
murmurar l’Stasheff.
- La nau imperial
està perdent altitud, i ens arrossega amb ella. No podem apagar el raig
tractor, i tampoc podem deixar anar el passadís umbilical ni l'urpa, el que
significa que si s'estavellen en aquest planeta de sota, nosaltres ens
estavellarem també. I això no és tot; aquest petit monstre electrònic està fent
que els nostres ordinadors també entrin en un bucle! La porta blindada de
l'escotilla de l’umbilical està oberta de bat a bat.
- Bé, doncs
tanqueu-la! -va cridar l’Stasheff.
- Em vols dir com?
-va grunyir en Heedon.
- No m'importa com,
només faci-ho! Amb aquesta porta blindada oberta, estem completament exposats a
un atac imperial!
- Mira, vaig a dir
això un cop més -va dir en Heedon, com si expliqués matemàtiques complexes a un
nen -. Jo pressiono botons, no sé d'ordinadors.
- Podem tancar la
porta manualment? -va preguntar la Neela.
- No es perd res amb
provar-ho -va dir en Heedon arronsant les espatlles.
La Neela va agafar
l’Stasheff per l'espatlla i va estirar-lo cap a l'escotilla.
- Quedeu-vos aquí i
miri si hi ha qualsevol cosa que pugui fer per aturar el bucle -va exclamar cap
al Heedon per sobre de la seva espatlla -. Mentrestant, l’Stasheff i jo
tractarem de tancar la porta blindada.
En Heedon els va
veure córrer pel curt passadís i girar una cantonada, on els va perdre de
vista. Contrariat, es va tornar cap a la consola.
- No acabo de dir-li
que no sé d'ordinadors? -va murmurar.
***
- Capità Lanox, no
hi ha cap error, senyor. La càmera de vigilància de l’umbilical diu que la seva
porta blindada està oberta, i semblen estar tractant de tancar-la manualment.
En Lanox girà a la
seva cadira per mirar al seu oficial.
- No és tan forta
com ens ha fet creure, llavors. - Va donar uns copets amb els dits sobre la
vora de la cadira -. Quina és la condició de la nau?
-Estem perdent
alçada ràpidament, senyor, apropant-nos més al planeta. Enginyeria també
informa que els bucles d'energia estan creant sobrecàrregues perilloses. Correm
risc d'implosió si no trobem la causa originària, senyor.
- Sé quina és la
causa originària -va grunyir en Lanox. L'adrenalina va instar-lo a posar-se
dret -. Prengui un contingent de soldats armats i assalti aquest corredor,
mentre la seva porta blindada segueixi oberta. No m'importen els altres, però
vull que la Mon Neela sigui capturada amb vida. Ella afirma que la seva nau
està programada per detonar davant el primer accés il·legal, fet pel qual no, repeteixo, no entrin a bord de la nau en si!
L'oficial es va
quadrar.
- Entesos!
Informarem pel comunicador quan la captura s'hagi completat, senyor!
- No cal -va
respondre secament en Lanox -. Aniré amb vostès.
L'oficial va semblar
alarmat.
- Perdoni, senyor,
però... però la situació és extremadament perillosa, i nosaltres...
- Tinc la intenció
de detenir personalment en aquesta dona en nom de l'Imperi -va respondre, i
després es va reconèixer davant si mateix com un mentider. És notòria, va pensar. És una
dona, i m'ha humiliat. Vull superar-la, ni més ni menys -. És la seva
responsabilitat mantenir-la amb vida, i protegir-la -va continuar dient al seu
oficial -. Reuneixi les seves tropes.
***
La porta blindada es
va negar obstinadament a moure’s.
- Hem arribat massa
lluny per ser derrotats per una cosa tan absurda com això! - va protestar la
Neela. Va estrènyer les dents i va donar una coça a la porta, i després la va
colpejar amb el puny tancat -. Tanca't, maleïda siguis!
L’Stasheff la va
agafar del braç.
- Madame, això no
funcionarà! Hem de pensar un altre pla, i hem de pensar-lo ja! No trigaran molt
de temps a adonar-se que estem tan vulnerables, quan ho facin...
Una explosió de raigs
desintegradors dels soldats d'assalt, escudant-se encara als costats de la
porta blindada oberta del Perill, el
va interrompre impactant al casc tan a prop del seu cap que la Neela podia
olorar el seu pèl socarrimat.
L’Stasheff es va
llançar sobre la Neela, embolicant-la protectorament amb els seus braços mentre
llançava a tots dos de nou a la dubtosa seguretat de la nau.
- Deixa'm anar,
Stasheff! -li va demanar ella. Però ell encara la subjectava -. Stasheff,
deixa’m anar! -Ella el va empènyer amb força i rodà sobre l'esquena de l'home.
La Neela es va
quedar sense alè. La túnica de l’Stasheff estava saturada de sang, els seus
ulls tenien una mirada atordida de dolor que havia vist massa sovint en els
ulls dels soldats ferits.
- Ho sento, Madame
-va dir amb veu aspra.
La Neela no va tenir
temps per a consolar-se. Va agafar la pistola desintegradora de llurs dits i es
va col·locar a un costat de l'escotilla oberta.
Les closques
blanques encara estaven situades a cada costat de la porta blindada, va veure
el centelleig d'un uniforme gris darrere d'ells i va reconèixer en Lanox.
- Endavant! -va
rugir el capità imperial -. No us atureu aquí protegint-me com nens! -
Impulsivament, va saltar més enllà d'ells cap al passadís, indicant-los que
avancessin.
Era un blanc
perfecte, i la Neela el tenia perfectament en el seu punt de mira. Però en
l'alè de temps que li hauria costat prémer el gallet, li va perdonar la vida.
L'instant següent no
va donar temps per a lamentacions. Una explosió va esclatar a l'interior del Perill, gronxant amb violenta força les
dues naus i l'inestable umbilical.
En Lanox va caure a
terra i va sortir acomiadat just mentre les portes blindades del Perill es van tancar eixordadorament
darrere d'ell, separant-lo dels seus soldats.
Immediatament després,
una segona explosió va fer que el Destructor Estel·lar s’escorés i caigués com
un ocell ferit. En Lanox va tractar d'agafar-se a una paret del fons, però va
caure, lliscant maldestrament per tota la longitud del passadís, cap a la Neela
a l'extrem oposat.
Van caure junts en
un embolic de braços i cames. Incapaços de recuperar l'equilibri, es van
aferrar l'un a l'altre, amb els ulls plens d'horror mentre el passadís es
balancejava i trontollava, amenaçant amb esfondrar-se amb cada nova explosió.
Després del que va
semblar una eternitat, les convulsions i el soroll es van aturar, i el passadís
cessà les seves salvatges vibracions i es va limitar a un balanceig
enganyosament suau. Davant d'ells -encara confosa per les erràtiques ordres de
l'ordinador- la porta blindada l'Estrella
Croada es va tancar lliscant en silenci, mentre que darrere seu la del Perill es va obrir de cop.
Durant un atordit
instant, la Neela i en Lanox es van mirar bocabadats l'un a l'altre, llavors en
Lanox es va posar dret i es va treure la Neela de sobre, corrent cap a la seva
nau tan ràpid com les seves cames l'hi permetien.
La Neela es va girar
i es va llançar de genolls davant del portal tancat de l'Estrella Croada, intentant ficar els dits entre les unions
perfectament tancades mentre tractava contra tota esperança de fer que s'obrís.
El xiulet de
l'atmosfera escapant-se a través d'esquerdes en la mampara interior del
passadís es va burlar d'ella.
- Obre't! -va
demanar a la porta amb les dents premudes. En Lanox es va amagar a la cornisa
d'entrada de la seva nau, panteixant a la recerca d'alè, doblant la cintura per
agafar-se els genolls amb les mans. Al seu voltant, sonaven sirenes
d'emergència, i la seva tripulació corria d'un costat a un altre i es cridava
entre si mentre lluitaven per salvar la seva nau moribunda.
Però a través de
l'aclaparadora confusió i el soroll, era el so de la Neela al final del
passadís, maleint la porta blindada, a l'Imperi, i al seu propi nom, el que va
captar tota l'atenció d’en Lanox.
Es va redreçar, es
va girar i la va veure de genolls, lluitant encara per obrir la porta de la
seva nau abans que la mampara interior sucumbís.
Aquesta és la teva oportunitat, ximple! Va pensar. Hauries d’haver-la capturat quan vas tenir
l'oportunitat! Captura-la ara, porta-la davant l'Emperador, i et redimiràs
d'aquest desastre. Però, puc fer-ho? Les parets d'aquest passadís cediran en
qualsevol moment! Va quadrar les espatlles i va reunir el que quedava del
seu valor. Millor aprofitar l'oportunitat
i morir aquí, que tornar davant l'Emperador, derrotat per aquesta rebel. El
càstig de Sa Majestat seria molt pitjor.
Amb cautela, va fer
un pas enrere en el passadís, es va obrir pas al llarg d'una paret que no
deixava de cruixir, i es va situar al costat de la Neela, posant-li una mà
ferma a l'espatlla.
Ella va mirar
bruscament cap amunt, i tota la por es va evaporar de la seva cara. Només la
ira i el ressentiment es van mantenir, com si s'hagués resignat al seu destí,
però no voldria donar-li la satisfacció de la seva por.
El conflicte i una
culpa inexplicable van irritar el pit d’en Lanox quan la va mirar, la seva
admiració cap a ella lluitant amb la seva lleialtat cap a l'Imperi. Se sentia
humiliat adonant-se que, enemiga o no, ella tenia més valor del que ell mai
tindria.
Abans d'adonar-se
del seu propi canvi d'intencions o de saber si més no molt bé el que estava
fent, es va posar de genolls al seu costat, va introduir els seus dits en les
esquerdes de la porta, i amb una ganyota es va esforçar a obrir-la. La Neela el
va mirar.
- Per què m'està
ajudant?
- Madame -va
grunyir, aturant-se només el temps suficient per mirar cap enrere -. Amb tot el
respecte, aquest no és pas el moment de fer preguntes. Es tracta de la seva
fugida. Li faria res ajudar-me?
Sota la força dels
seus esforços combinats, el tancament de la porta finalment va cedir i es va
obrir amb un contundent cop!
En Lanox es va posar
dret, arrossegant la Neela amb ell. La va agafar per les espatlles i la va
atreure cap a ell per donar-li un gran i generós petó.
-El meu pagament -va
explicar, i després va fer girar a l'estupefacta rebel i la va empènyer a
través de l'escotilla a la seguretat de la seva nau.
El passadís va donar
un altre dramàtic gemec i un cantó de la mampara va sortir acomiadat amb
violència. La sobtada descompressió va fer que la gorra de l'uniforme d’en
Lanox sortís disparada del seu cap per l'obertura, agitant el seu pèl, i
assotant la túnica del seu uniforme.
La Neela es va
agafar amb una mà a un puntal en l'escotilla de l'Estrella Croada, mentre que li tendia l'altra.
- Aquí! -va
exclamar. En Lanox li va dirigir una mirada de desesperació, però en canvi es
va girar i es va obrir pas cap a la seva pròpia nau pel passadís que es
deteriorava ràpidament. La Neela va veure amb horror, incapaç d'apartar la
mirada, com s'empenyia resoltament a si mateix cap endavant. Més d'una vegada
va caure i es va arrossegar sobre la panxa, agafant-se amb les mans la coberta
a la recerca d'alguna magra adherència contra la succió de la ràpida
despressurització del passadís. Després, d'alguna manera, estava miraculosament
a la porta blindada del Perill. Es va
posar dret amb dificultat, va agafar les vores de l'escotilla amb tanta força
que els artells de les mans estaven blancs, i es va arrossegar cap a la seva
nau.
Va ser l'últim que
la Neela va veure d'ell abans que la porta blindada del Perill es tanqués de cop, ocultant-lo de la seva vista.
Només llavors la
Neela es va girar i va córrer cap a la cabina de comandament de la seva pròpia
nau.
En Heedon, pàl·lid i
agitat, estava al timó, amb l’Stasheff a penes conscient, en un tamboret
darrere d'ell.
- Estem lliures de
l'urpa i el raig tractor! -va exclamar en Heedon -. Els ordinadors han
recuperat el control!
- Llavors torna a
l'espai, capità, i fes el salt tan aviat com puguis! -va exclamar la Neela.
Mentre en Heedon
obeïa i van sortir finalment disparats cap a la seguretat de les estrelles, la
Neela va mirar desesperadament per la finestreta.
El Perill s'havia estabilitzat d'alguna
manera: ja no semblava estar en perill d'estavellar-se, però encara semblava
indefens. Segons totes les aparences, el Destructor Estel·lar estava mort.
L'Estrella Croada va aconseguir el punt de
salt i es va llançar a la velocitat de la llum.
***
- Pot semblar una
traïció, però sento una gran admiració per aquest imperial -va admetre la
Neela. Caminava al costat d’en Se'lab pels terrenys de la base rebel de Carosi
XII. Aferrava a la seva mà la distinció que (juntament amb Heedon i l’Stasheff,
que s'estava recuperant) acabava de rebre per defensar la base d’Horob -. Creu
en l'Imperi tan ferventment com jo el menyspreu -va continuar -. No obstant
això, va arriscar la seva vida per salvar un enemic que gairebé el destrueix.
Si s'invertissin els papers, no crec que jo hagués fet el mateix.
- Abans de què et
tornis massa sentimental sobre l'enemic, recorda les vides que ha destruït -li
va recordar el bothan. Es va aturar, obligant-la a fer el mateix, i li va posar
les mans sobre les espatlles -. No deixis que altres t'escoltin parlar
d'aquesta manera, potser no siguin tan comprensius com jo.
La Neela va fer una
ganyota.
- Se'lab, entén-me,
si us plau. No és que jo s'aprovi en Lanox, simplement... - va sospirar, va
pensar un moment, i després va arronsar les espatlles, resignada -. Em va
salvar la vida. Si va sobreviure a les explosions a bord del Perill, no puc evitar preguntar-me si
l'Imperi el tractarà durament per perdre la seva nau davant de gent com
nosaltres. Compadeixo a qualsevol persona que caigui en mans d’en Palpatine.
En Se'lab va negar
amb el cap.
- Un imperial menys
no és cap tragèdia. Ara anem, o et perdràs la teva celebració.
Quan la Neela va
entrar al menjador, va esclatar una ovació. Va acceptar una calorosa ronda de
felicitacions, i després va veure a l’Stasheff i en Heedon en una taula de la
cantonada, envoltats pel que semblava ser el seu propi club de fans
entusiastes.
L’Stasheff, amb el
braç dret i l'espatlla tancats en un embenat de bacta, li va dedicar un
somriure reprovatori quan es va reunir amb ells.
La multitud es va
dispersar cortesament, donant als tres campions d’Horob un temps per a ells
mateixos.
- Mai abans havia
pensat en mi mateix com un heroi -va reflexionar en Heedon. Va aixecar la seva
copa en la direcció dels festejants que marxaven -, però diuen que ho sóc, així
que, qui sóc jo per discutir-ho?
La Neela va riure,
va assentir i va tornar les seves atencions al seu guardaespatlles.
- No puc dir que
l'embenat t’afavoreixi, Stasheff. Espero que portis alguna cosa una mica més a
la moda en un futur pròxim.
-Això depèn de vostè
-va respondre.
- Ah. - Va somriure
-. Llavors has decidit quedar-te com el meu guardaespatlles?
- Només si limita
tots els seus farols al sàbacc, senyora.
-No prometo res. -Va
somriure, i es va inclinar confidencialment cap a ell -. En realitat, Stasheff,
estàs realment molt maco sense camisa.
Ell es va posar
vermell.
- Parlant de farols
-va intervenir en Heedon -. S'ha perdut la notícia que acaba de sortir a la
xarxa. -Va colpejar la taula i un projector hologràfic es va alçar en el centre
-. Però la vam gravar per a vostè.
- Què...? -va
començar la Neela.
- Només observi -va
ordenar en Heedon.
Hi va haver una
momentània taca d'estàtica, crepitar de soroll, i llavors la imatge hologràfica
d’en Sergus Lanox va aparèixer en una magnífica estrada, amb el reconegut Gran
Almirall Imperial Takel, en persona, dret davant d'ell.
- Vaja, està rebent
una distinció! -va exclamar la Neela.
En Takel col·locava
la cinta al voltant del coll d’en Lanox.
- Pel seu heroisme
extrem, i per no renunciar a la seva nau, fins i tot quan s'enfrontava amb
l'últim i més atroç exemple del terrorisme rebel des de la destrucció
d'Alderaan -estava dient en Takel -, li va atorgar la Medalla Distingida
d'Honor Imperial.
Hi va haver
aplaudiments d'un públic invisible.
- Què pensa vostè
d'això?! -va exclamar l’Stasheff.
La Neela apagà el
projector hologràfic i es va acomodar a la seva cadira.
- Crec -va respondre
- que potser no hàgim vist l'últim d’en Sergus Lanox després de tot. - Va
aixecar la seva copa en un brindis -. Per les victòries improbables, senyors.
I va buidar la seva
copa.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada