Ofensiva (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

La doctora Pace va agitar suaument a Corran per despertar-lo. Ell va parpellejar.

- Sí, què passa, doctora?

Ella es va redreçar i va assenyalar cap a la sala d'excavacions.

- Jens ha descobert alguna cosa sobre els escarabats que veu portar.

- De debò? Ja?

-És molt bona. Què vols que et digui?

-Això sembla. Gràcies. Dóna'm un minut.

En Corran es va asseure a poc a poc i va ajuntar les plantes dels peus, col·locant els talons el més a prop que va poder dels engonals. Es va tirar cap endavant i va estirar els músculs que li feien mal. Emprar tècniques Jedi per desfer-se del dolor era senzill, però això no li tornaria la flexibilitat als músculs entumits. El camí de tornada des del poblat del llac sec va transcórrer sense incidents, i al Corran no li va importar l'ombrívol silenci d’en Ganner. Li va donar temps per pensar, i el que havia de pensar requeria molt esforç mental.

En els anys que havia passat en el Cos de Seguretat Corellià havia vist molta crueltat. Entre els criminals, els forts tendien a aprofitar-se dels febles, el que no era en absolut sorprenent. La crueltat suposava un tret de supervivència en un entorn on l'única llei era que l'individu més perillós era el que es trobava al cim de la cadena alimentària. En Corran havia vist el resultat de tortures terribles i crueltats brutals. Tot allò havia estat horrible, però no tenia comparació amb la pallissa mortal que els yuuzhan vong havien donat al presoner.

El que realment li afectava d'aquella mort era que estava clar que el pobre esclau s'havia tornat boig per les protuberàncies del seu cos, i que els yuuzhan vong eren els causants que aquests bonys formessin part. En Corran no entenia per què, si les protuberàncies tenien teòricament la funció de controlar l'esclau, al final feien que el portador es descontrolés. Seria com instal·lar un dispositiu de control a un androide que acabés donant-li ordres contradictòries que causessin la seva destrucció.

Pel que havia presenciat, en Corran va començar a intuir que hi havia alguna cosa més entre els yuuzhan vong i els seus esclaus. L'abandonament i el goig aparent amb el que havien assassinat al presoner va fer pensar a Corran que era una cosa que tenien moltes ganes de fer. Com si les petxines petites fossin regals que, un cop desimbolts, oferien als yuuzhan vong la possibilitat de divertir-se amb alguna cosa que consideraven plaent. A Corran també li pertorbava el fet que per a ells semblava ser només mera diversió. Les protuberàncies podien ser útils com a instruments de control, però servien per a alguna cosa més.

És com si els yuuzhan vong volguessin infligir dolor i sofriment només per veure quant triguen els esclaus a rendir-se. El problema que plantejava aquesta idea era que en Corran entenia l'esclavitud en termes de cobdícia. Un esclau era un treballador al qual no calia compensar, el que resultava molt econòmic per a l'amo, sobretot si podia controlar a l'esclau per evitar tota possibilitat de rebel·lió. Però utilitzar els esclaus com a fonts d'agonia no tenia sentit, tret que el dolor alimentés d'alguna forma als yuuzhan vong, o que tingués una altra rellevància per a ells. I si això és cert, aquesta invasió serà pitjor que qualsevol guerra motivada per la política o l'economia. La victòria per als yuuzhan vong implica el patiment de tots els éssers vius.

Es va estremir i es va aixecar. Es va posar el cinturó de la pistola làser. El sabre li penjava del maluc dret, just davant de l’enfundada pistola. Es va ajustar el cinturó fins que li va quedar a l'altura dels malucs i va baixar pel passadís que portava a la sala d'excavacions.

En Corran es va trobar que també l'esperaven en Ganner i la Trista, a més de la Jens i de la doctora Pace. En Ganner el va mirar mentre la doctora Pace es donava la volta i li feia un senyal a la Jens.

L’arqueogenètica rossa va assenyalar amb la mà una holografia que mostrava la imatge dels tres escarabats.

- Tot i tenir tan pocs espècimens per treballar, he pogut esbrinar unes quantes coses. Sobretot he analitzat les seves excrecions...

En Corran va arquejar una cella.

- Caca de bestiola?

La Jens va posar els ulls en blanc.

-És més que això. L'escarabat sentinella, el que va donar l'alarma per allò de l'esclau, és bastant comú, però els altres dos són interessants. Els petits segreguen una substància que es fon amb el terra. Químicament és molt menys complexa que la Pesta, però la seva composició molecular està connectada amb els neuroreceptors olfactius dels slashrats. Això és el que els manté allunyats del campament, ja que pensen que tot el fang de l'assentament està impregnat de Pesta.

- Els escarabats fabriquen Pesta sintètica? -En Corran va arrufar les celles -. Això no és enginyeria genètica avançada?

La Jens va negar amb el cap.

- La veritat és que no. Aquests escarabats, igual que altres formes de vida, com nosaltres, tenen una relació simbiòtica amb els organismes microscòpics del seu cos. Podem mastegar menjar i produir àcid per digerir-lo més endavant, però són els bacteris del nostre estómac les que absorbeixen les molècules complexes i les divideixen perquè el nostre cos pugui absorbir-les. Elles també s'alimenten del que mengem nosaltres i produeixen residus. En aquest cas, alguns dels bacteris de l'estómac de l'escarabat produeixen aquesta substància semblant a la Pesta. Dissenyar un bacteri és molt més fàcil que dissenyar un escarabat. Només són l'embolcall dels bacteris.

En Ganner va assentir i va assenyalar la imatge del segon escarabat.

- I aquest què fa?

- He estat analitzant els gasos que expulsa i he descobert que segrega molt diòxid de carboni. El contingut del diòxid de carboni de la vall, i em baso en l'aire dels pots de mostra que vas omplir allà, és més elevat que el de la resta de Bimmiel. Si hagués d’aventurar-me, i ja que ens heu dit que les protuberàncies dels esclaus són dures i gairebé rocoses, crec que l'elevat contingut de diòxid de carboni pot estar fomentant el creixement d'aquestes coses.

La Trista es va mossegar el llavi un instant.

- Si deixessin anar prou escarabats, podrien augmentar el nivell de diòxid de carboni com perquè el planeta retingués la calor durant l'òrbita exterior?

L'enginyera genètica va pensar un moment i va arronsar les espatlles.

-És possible. No tinc les dades planetàries necessàries per a saber quant temps portaria això, però si els escarabats es reprodueixen de forma descontrolada, podria passar. Rebutjar l'hivern destruiria totalment l'ecosistema autòcton, ja que tindríem humitat, però no hi hauria energia solar perquè les plantes creixessin. Els shwpis sortirien massa aviat de la hibernació, i els slashrats se'ls menjarien i després moririen de fam.

En Corran es va acariciar la barbeta un instant.

- Jens, tu has aconseguit emprar aquest equip per fabricar Pesta, i saps com generar l'olor de la matança, no?

Ella va assentir.

- I podries emprar l'equip per crear un bacteri que, en lloc de generar Pesta artificial, fabriqués essència de matança?

La Jens va negar amb el cap.

- No tenim el necessari per crear un bacteri així. Això requeriria uns instruments molt més especialitzats que aquests.

En Corran va fer un gest de ràbia.

- Merda de Sith! Si aconseguíssim que els slashrats arrasessin el campament yuuzhan vong... -va assenyalar a la cantonada on havien descobert les restes del yuuzhan vong momificat -. Ja sabem que a aquestes bèsties no els disgusten els yuuzhan vong.

A la Jens se li va il·luminar la cara.

- Ah, si això és el que vols no hi ha problema. El que sí puc fer és generar un virus que mati al bacteri que crea la Pesta, inserint un nou codi genètic perquè comenci a generar l'olor de la matança. I a més puc fabricar un altre que aturi les concentracions de diòxid de carboni.

En Corran va somriure.

- I podries fabricar un virus que fes que els yuuzhan vong segreguessin aroma de matança?

- Suor de matança? És possible. Puc utilitzar aquests ossos per buscar restes de virus i treballar a partir d'això -La Jens va somriure amb optimisme -. Amb quin començo?

En Corran va fer intent de respondre, però la doctora Pace va donar un cop de puny a la taula que suportava l’holoprojector.

- Amb cap.

En Corran va parpellejar.

- Com?

- No vas a fabricar cap virus -La Pace va mirar fixament al Corran sense parpellejar -. Si alliberem aquests virus podríem provocar una catàstrofe planetària que alteraria l'ecologia de Bimmiel per sempre.

- Si els alliberem, estaríem responent a l'intent dels yuuzhan vong de fer exactament el mateix -En Corran va assenyalar cap a la superfície -. Si els yuuzhan vong aconsegueixen provocar canvis en l'ecologia del planeta, l'utilitzaran com a base per seguir conquistant la nostra galàxia. Hem de detenir-los, i atesos els recursos que tenim, la utilització d'aquests virus és la nostra millor basa. Estic segur que la Jens pot arreglar-se-les perquè el fred extrem els mati i els destrueixi quan el planeta arribi al punt més allunyat de la seva òrbita.

- Sense problemes.

La Pace es va girar cap a la Jens i la va amenaçar amb el dit.

- No faràs res semblant.

La Trista es va unir a la crispació.

-És com si pensessis que a nosaltres ens incumbeix la teva lluita contra els yuuzhan vong, Horn.

En Corran es va quedar bocabadat.

- Esteu ficats fins al coll en ella. En el millor dels casos, només estaran aquí investigant. En el pitjor, potser hagin tornat per recuperar el cos d'un explorador extraviat i vosaltres esteu asseguts damunt d'ell. L’heu desenterrat, l’heu mesurat i l’heu analitzat. Potser s'ho prenguin com un insult i vulguin destruir a qui ho hagi fet.

Ella va negar amb el cap.

-No ho entens. Nosaltres hem vingut exclusivament a investigar aquest planeta. Som només observadors.

- No et confonguis, entenc perfectament aquesta actitud. El que em pregunto és si els vong l'entendran o veuran rellevant la diferència -En Corran va mirar a Ganner -. Què opines?

- La doctora Pace i la Trista tenen raó. El teu pla podria donar lloc a un holocaust planetari que podria deixar aquest món estèril -el comentari d'en Ganner va dibuixar un somriure d'adoració a la cara de la Trista -, però hi ha una alternativa.

La Trista va assentir.

- Ho veus? Els virus no calen.

En Corran va aclucar els ulls.

- I quina és aquesta alternativa?

- Tornem i fem el que havíem d'haver fet l'altra nit quan em vas detenir.

- Ganner es va dur la mà al sabre làser -. Detenir els yuuzhan vong d'una forma directa.

El desacord va aparèixer en el gest de la Pace, i la Trista es va quedar pàl·lida.

- Ganner, no pots córrer aquest risc.

-Això és el que faig, Trista. Així és. Vosaltres no sou lluitadors. Si us fiqueu en la contesa, estaríeu comprometent les vostres vides i les vostres creences. En Corran i jo us protegirem mentre fugiu.

En Corran va donar l'esquena a la doctora Pace.

- Ja has vist la decisió del pla.

Ella va assentir.

- No podem matar tots els escarabats perquè no sabem fins a quin punt estan estesos. Ni destruint als yuuzhan vong podrem respondre al que han fet. I, tot i així, no puc autoritzar aquest tipus d'acció.

- Entenc el que dius -va sospirar en Corran -. I jo també assenyalaria que, us agradi o no, sigueu lluitadors o no, esteu tots en plena zona de combat. Respecto la teva postura, però crec que el millor és que portem aquí a tothom, els hi expliquem el que passa i que votin sobre el curs d'acció.

La doctora Pace va pensar la proposta en silenci. En Corran es va tancar a propòsit a la percepció de les diverses emocions que emanaven de la dona i va concentrar els seus sentits en abastar el complex de coves. Si decideix realitzar la votació no trigarem gaire a reunir aquí a les vint persones i proposar el tema.

En Corran va arrufar les celles de sobte.

- Ganner, comptant-nos a nosaltres, quanta gent hi ha a les coves?

- Vint -el somriure es va esborrar de la seva cara -. Però hauria d'haver vint. Falten dues persones.

La Trista va negar amb el cap.

- No falta ningú. En Vil i la Denna acaben de marxar cap a la seva estació meteorològica per arreglar l'antena. Van deixar de rebre dades ahir a la nit i es van anar abans que regresséssiu vosaltres.

En Ganner la va mirar parpellejant.

- Vau deixar que dues persones sortissin a l'exterior i que s'allunyessin de la base?

Ella va alçar el cap desafiant.

- Què passa, que els valents Jedi són els únics que poden escapar dels slashrats i complir el seu deure? Portem lluitant contra els perills d'aquest planeta molt més temps que vosaltres.

La doctora Pace va treure un intercomunicador i el va posar en una freqüència determinada.

- Vil, aquí la doctora Pace. Informeu.

El canal obert només li va tornar soroll de fons.

- Merda de Sith! -En Corran va girar i va arrencar a córrer -. Si els vong han trobat l'estació és molt probable que l'hagin destruït, ja que odien la tecnologia. Potser hagin deixat alguna cosa al seu lloc. Una cosa que aquests dos han molestat. Llavors els vong poden haver sortit i haver-los atrapat...

La Trista va negar amb el cap.

- No hi ha proves que demostrin...

En Ganner es va acostar a la Trista i la va agafar per les espatlles. Després la va obligar a mirar-lo.

- Trista, et considero una persona intel·ligent, apassionada i fascinant, però saps tan bé com nosaltres que les possibilitats de què els teus companys siguin presoners dels yuuzhan vong són moltes.

- No, no -ella va negar amb el cap, els cabells negres li queia per les espatlles -. Mai els hagués deixat marxar si hagués pensat que...

Corran va alçar la mà.

- És igual. Els hi vas donar permís per anar-se'n abans que sabéssim que els yuuzhan vong estaven aquí. Tenim un problema i haurem de solucionar-ho. Potser en Vil i la Denna apareguin de sobte amb un intercomunicador que s'ha quedat sense bateria.

La doctora Pace va empassar saliva.

- I si no és així?

- Algú haurà de trobar-los –En Corran va intentar somriure dèbilment -. I crec que sé per on començar a buscar.

Següent