II
- Ho sento, Mara -
es va disculpar Dankin amb aire més aviat tímid, mentre ell i la resta de la
tripulació s'agrupaven a l'exterior dels lliscadors de superfície amb vidres
tintats en què els raptors els havien portat -. Van caure sobre nosaltres a
l'escotilla.
- No es preocupi per
això - va dir la Mara, mirant al voltant mentre eren conduïts cap a la porta
lateral d'una mansió ornamentada i ben defensada. No hi havia cap indicació de
qui era l'amo, ni tan sols d'on eren exactament, encara que pels sons de naus
espacials en la distància probablement no estarien a més d'uns quilòmetres de
l’espaiport -. Vegem de què va tot això. Sempre podem preocupar-nos d'això més
tard.
Van entrar per la
porta davantera, van pujar una escala, i van creuar un corredor fins a una
enorme oficina, el seu nivell de luxe deixava a la resta de la mansió a
l'altura de la pols. Un grup de cadires havia estat col·locat davant d'un
gegantesc escriptori que semblava ser gairebé de la meitat de la grandària del
pont sencer del Salvatge Karrde.
I assegut darrere de
l'escriptori, observant com un comprador de carn avaluant la marxa d'una rajada
de brualikis, hi havia un home gran, de constitució pesada.
- Gràcies per haver
vingut - va dir, amb una veu que penetrava la distància sense donar cap
impressió que estigués forçant els límits del seu volum -. Si us plau, seieu.
- La seva invitació
era difícil d'ignorar - li va dir la Mara, escollint la cadira directament
davant d'ell i asseient-se -. Hauria de considerar provar un acostament més
cortès.
- Si hagués tingut
temps, ho hauria fet - va dir l'home rabassut, mirant de nou per sobre d'ells -.
On és Karrde?
- No és aquí - va
dir la Mara. I no que crec que s'uneixi a la reunió aviat, a més, va afegir
silenciosament per si mateixa. Estava en el sistema de Gekto gestionant alguns
carregaments, i no s'esperava que tornés fins demà. Només podia esperar que ell
no fos pres tan fàcilment com ho havien estat la resta d'ells -. Jo sóc la Mara
Jade, actualment a càrrec del Salvatge Karrde. Què vol?
Els ulls de l'home
es van estrènyer. La Mara es va enfrontar d'igual manera a la seva mirada,
després d'uns segons, la seva cara es va aclarir i fins i tot va somriure
lleugerament -. Mara Jade: He sentit parlar molt bé de vostè, jove dama. Sí,
vostè ho farà molt bé.
Al costat de la
Mara, Dankin es va regirar com si estigués a punt de parlar. La Mara li va
llançar una ràpida mirada, i ell es va aturar.
- Bé, sí senyor - va
murmurar l'home gran -. Perfectes per a la missió, tant vostè com la seva gent.
Sí, vostès ho faran. - Va prendre una respiració profunda -. Primer, algunes
presentacions. Em dic Ja Bardrin. Potser vostè hagi sentit parlar de mi.
La Mara va mantenir
estàtic el seu rostre, fent interiorment una ganyota de dolor davant l'ona de
sorpresa que va travessar a la resta de la tripulació. És clar que havien
sentit parlar de l’industrialista, mig sector ho havia fet, però aquesta no era
cap raó per caure al seu joc de falsa modèstia i egolatria.
- Crec que he vist
el seu nom de passada una o dues vegades en alguna nota a peu de pàgina - va
dir ella serenament -. Sota armes i sistemes de nau, si recordo correctament.
Treballant usualment en les àrees del mercat en les que l’Uoti no ha aconseguit
encara accedir.
Va sentir una petita
satisfacció albirant en ell una flamarada de molèstia per això. El Grup Bardrin
i la Corporació Uoti havien estat competint per una posició en el mercat i per
prestigi durant feia ja més de dues dècades, una rivalitat que era profunda i
amarga i que no mostrava cap senyal de poder estar resolta aviat.
Desafortunadament,
el breu parpelleig d'enuig d’en Bardrin va minvar massa ràpidament perquè ella
usés el descens en la seva guàrdia mental per extreure’n alguna visió de la
seva ment.
- Però n'hi ha prou
de xerrada - va continuar -. Ho preguntaré de nou: què vol?
En Bardrin va
enfrontar els seus els ulls amb els d'ella.
- La meva filla
Sansia ha estat capturada. Vull que vostè la rescati.
La Mara va arrufar
les celles.
- Crec que els seus
proveïdors d'informació necessiten un curs de repàs de com fer la seva feina.
Nosaltres no ens ocupem d'operacions militars.
- La missió
requereix a una dona - va dir en Bardrin -. Una femella humana llesta,
competent, entrenada en combat.
- Llavors contracti
una Mistryl.
En Bardrin va moure
el cap.
- No hi ha temps per
a avisar-ne cap, fins i tot si sabés com fer-ho. He de recuperar la Sansia ara,
abans que els seus captors se n'adonin a qui s'han emportat.
- De què està
parlant? - va dir Odonnl -. Vostè va dir que la van segrestar.
- Jo vaig dir que la
van capturar - va contraposar en Bardrin, fixant a l’Odonnl a la seva cadira
amb una sola mirada despectiva -. Feu el favor de parar atenció. - Va tornar a
mirar a la Mara -. Ella i el iot de luxe SoroSuub tres mil en què volava van
ser capturats per un grup de pirates mentre es trobaven al port de Makksre, i
lliurats a un consorci esclavista amb base a Torpris i dirigit per un drach'nam
anomenat Praysh. - Va alçar les celles lleugerament -. Suposo que vostè també
s'haurà trobat amb aquest nom en les seves lectures de notes a peu de pàgina.
- Una o dues vegades
- va concedir la Mara, contenint una ganyota. En els cercles pels que es movia
el Salvatge Karrde, el nom de Chay Praysh era encara més conegut que el d’en
Bardrin -. Crec que fa que fins i to el difunt i poc plorat Jabba el Hutt
sembli un ciutadà educat i honrat.
- Llavors vostè
entén per què jo vull la Sansia i la seva nau fora de les seves mans - va dir
en Bardrin, amb veu sobtadament baixa i, subjacentment, amb una mica de
desesperació -. Sé que en Karrde hauria estat desitjós d'ajudar-me, però en
Karrde no hi és aquí. Vostè, Jade, ha de prendre la decisió.
- I què hi ha de les
autoritats? - va dir en Dankin -. Les Patrulles de Sector, o fins i tot la Nova
República?
- I demanar-los que
facin què? - va respondre en Bardrin -. Sol·licitar una audiència amb Praysh?
Llançar un atac a la seva fortalesa que la deixi en ruïnes i a tots en el seu
interior morts? A més, la seva seguretat fa aigües com un vaixell. Si en Praysh
descobreix qui és la Sansia, em sagnarà tot el que posseeixo. I després la
matarà de totes maneres. - Mirava la Mara, amb una mirada gairebé suplicant en
els seus ulls -. Sansia haurà estat enviada a treballar en els pous de llim en
la seva fortalesa - va dir -. Ell envia a totes les captiva humanes allà; algun
profund desig d'humiliar-les, suposo. Vostè haurà de deixar-se atrapar com una
altra presonera.
- Esperi un moment -
li va tallar la Mara -. Ja li he dit que no fem aquesta mena de treball.
- Llavors serà
millor que aprengui ràpidament com fer-ho - va retrunyir en Bardrin, amb la
seva anterior desesperació convertida abruptament en ominosa amenaça -. No tinc
temps per aconseguir a ningú més. Vostè és la meva elecció.
La Mara va creuar
els braços, apropant la mà al diminut blàster ocult dins de la seva màniga
esquerra.
- I si em nego?
- Hi ha quatre
blàsters ocults en les parets d'aquesta habitació - va dir en Bardrin -. Tres
apuntant a cada un de vosaltres. Fins i tot abans que pogués treure aquesta
arma, veuria morir els seus companys al seu voltant.
La Mara va recórrer
ràpidament l’habitació amb la mirada, estirant-se amb la Força fent-ho. Ell
tenia raó; podia donar-se compte de les presències alertes amagades darrere de
les parets ornadament tallades al voltant d'ells.
I si abans no havia
volgut arriscar la vida d’en Chin, certament no jugaria ara amb la tripulació
completa del Salvatge Karrde.
- No ha respòs a la
meva pregunta - va dir, desplegant els seus braços.
- No es pot negar -
va declarar en Bardrin, recolzant-se en la seva cadira -. Ja veu, acaba de
donar-me tota la influència que necessito. Anirà a Torpris i em portarà de
tornada la Sansia i la seva nau... o executaré a tota la seva tripulació.
Algú a la seva
esquerra, fora de la seva vista, va agafar aire amb força.
- No pot ser tan
estúpid - va dir la Mara, intentant posar en el seu to una confiança que no
sentia. A través de la Força podia llegir les intencions d’en Bardrin, i va
saber que parlava mortalment seriós -. Mati a la gent de Karrde, i Karrde anirà
després a per vostè. I li garanteixo que no és un enemic amb el qual s'hagi de
fer broma.
- Jo tampoc,
estimada meva - va dir obscurament Bardrin -. Un concurs entre nosaltres podria
resultar força interessant. - Va alçar un gruix dit cap a ella. "Però
independentment del resultat, vostè encara hauria de continuar la seva vida amb
el coneixement que va ser la seva obstinada tossuderia el que els va enviar a
la mort. No crec que aquesta sigui realment una càrrega que vulgueu portar.
- No hi havia
necessitat de posar-se tan melodramàtic - va dir la Mara, empenyent la seva
frustració i el seu empipament a les profunditats de la seva ment, on no
poguessin mostrar-se. Trobar-se sent manipulada tan fàcilment era enfurismador.
Però no tenia
elecció. Ella era la segona de bord d’en Karrde, i havia vist la preocupació i
el respecte que ell mostrava contínuament cap a la seva gent. No anava a
rebaixar aquestes normes, i certament no anava a arriscar les vides de la seva
gent rebutjant en Bardrin. I tothom a la sala ho sabia.
- Veuré què puc fer.
Quin equipament puc tenir?
- Tot el que vulgui -
va dir en Bardrin, posant-se dret i onejant una mà. Darrere d'ells, la Mara va
sentir obrir-se les portes -. Els meus homes escortaran als seus companys a les
habitacions on romandran fins que vostè i la Sansia tornin. Vostè i jo anirem a
fer els arranjaments que necessiti.
- Bé - va dir la
Mara, caminant al seu costat mentre passaven entre les línies de guàrdies que
entraven.
Però això no
significava que l'assumpte acabaria amb el rescat de la Sansia, es va prometre
silenciosament. Ni molt menys.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada