Capítol 12.
Els incursors de la
Leia van entrar a l'hotel conegut amb el nom de l’Alberg del Cràter com si
fossin un grup de turistes de vacances i es van quedar immòbils entre els
rierols, estanys i lloses negres. Un androide de reparacions es lliscava sobre
una esquerda ennegrida que solcava una llosa, anant i venint d'un costat a un
altre entre brunzits i xiulets. L’androide no els va prestar la més mínima
atenció.
La Jaina i en Jacen
van començar a contemplar-ho tot amb gran curiositat. La ratapinyada va sortir
de sota de la camisa d’en Jacen, es va posar a volar i va desaparèixer en la
penombra.
- Hola! -Va cridar
la Rillao.
-Arriben una mica
tard. -Un sortidor d'aigua va aparèixer sobre un estany i va fer ondular la
seva superfície-. Hauran de donar-se pressa.
-Parla amb mi? -Va
preguntar la Rillao.
-Sí, i tant. Vostè
és membre del capítol de retir del Lord, oi?
El titubeig de la
Rillao tot just va durar una fracció de segon.
-Ho sóc -va dir.
- Em permet
registrar el seu nom?
-Si coneix el Lord,
llavors ja hauria de saber que no ha de preguntar-me com em dic –va replicar la
Rillao.
La Leia no va
necessitar capacitats Jedi per percebre la tensió que emanava de la Rillao. Les
seves capacitats semblaven haver-se esfumat, deixant un sord mal de cap al seu
lloc. La Leia es va preguntar si la Rillao estaria passant per la mateixa
experiència, i si se sentiria tan confusa i desorientada com ella.
-Li prego que
accepti les meves disculpes -va dir el sortidor.
-Queden acceptades.
Ha arribat el Lord?
-Ha arribat i se
n'ha anat amb els seus seguidors, però si es donen pressa potser encara
aconsegueixin atrapar-lo.
-Necessitaré algú
que em guiï.
-No ho necessitarà.
La Rillao va llançar
una mirada interrogativa al sortidor. El raig d'aigua va seguir girant
plàcidament en l'aire.
-N'hi ha prou que
pregunti a qualsevol pel temple d’en Waru.
-Molt bé.
-M'asseguraré que la
seva servitud sigui atesa com cal.
-Viatgen amb mi -va
dir la Rillao.
-Ah.
El sortidor va
tremolar durant uns moments i va tornar a recobrar l'estabilitat.
La ratapinyada de
Munto Codru va passar en un veloç vol planat sobre l'aigua, es va llançar en
picat, va xocar amb la superfície de l'estany i va tornar a pujar amb un potent
aleteig i un peixet minúscul atrapat en les seves urpes.
- Això no és el
menjador! -El to del sortidor es va tornar sobtadament sec i es va tenyir d'ira
i incredulitat-. Aquestes criatures són valuoses... Són molt cares! Formen part
de la decoració!
En Chewbacca va
deixar anar un esbufec.
- Em sap greu! -Va
dir en Jacen. Va alçar la mà i el ratpenat es va posar en el seu palmell-.
Estava molt famolenc.
-Carregui el peix en
el nostre compte -va dir la Rillao-. Bé, anem.
Quant van sortir de
l'hotel, la Rillao va preguntar a la primera persona amb què es van ensopegar
on podien trobar a Waru.
-Aquest camí.
Aquesta connexió atmosfèrica. Ja veuran. -La criatura tenia un cercle d'ulls
enormes que parpellejaven amb lenta solemnitat-. Però el molt reverenciat Waru
està
descansant. Ha
sol·licitat pau i temps.
-Comprenc -va dir la
Rillao-. No es preocupi. Només volem fer una ullada.
Va començar a
avançar pel sender. La Leia, en Chewbacca i els bessons la van seguir.
Acabaven de sortir
de la cúpula del parc quan la Leia es va adonar que l’R2 no estava amb ells en
la connexió atmosfèrica.
«On haurà anat?», Es
va preguntar.
Però ja no podia
tornar sobre els seus passos per buscar el petit androide.
El sòl anava pujant
a poc a poc sota els peus d’en Han. Estava ascendint pel turó. En Luke no
l'ajudava gens ni mica, però tot i que estava exhaust i que havia de carregar
amb el pes del seu amic, en Han respirava amb més facilitat del que ho hauria
fet si hagués tractat de fer aquell recorregut quan va arribar a l'Estació
Crseih.
-En Han, deixa’m
anar -va dir en Luke -. Deixa’m, si us plau... He de veure Waru!
En Han va tirar d’en
Luke fins que van estar fora del sender i va deixar que caigués a terra darrere
d'un penyal. En Luke es va fer un cabdell, va inclinar el cap i va començar a
furgar en la terra amb les puntes dels dits.
- Què dimonis
pretenies aconseguir demanant-li a aquesta..., a aquesta cosa que et curés? -va
preguntar secament en Han-. Com se t'ha acudit demanar-li que et curés després
del que li vaig veure fer? I ni tan sols estàs malalt, maledicció!
- Estic malalt!
M'està passant alguna cosa, Han, una cosa terrible. És que no pots veure
que...?
-L'única cosa que
veig és que t'estàs comportant com si tinguessis un cargol fluix, noi -
replicar en Han-. Per què li has revelat la teva identitat a Waru?
-Han... Estic
perdent les meves capacitats, la meva connexió amb la Força... No aconsegueixo
mantenir la meva disfressa. La gent havia començat a reconèixer-me. Quan vam
parlar de la Xaverri... Bé, no vaig poder saber si m’estaves dient la veritat o
si menties! Em sento com si m’hagués tornat cec i sord de sobte, com si
m'haguessin arrencat el cor... -En Luke es va passar les mans pels cabells, i
se'ls va deixar regirats i despentinats-. No sé què fer!
- Bé, doncs facis el
que facis no et donis a Waru! -Va replicar en Han-. Ni tan sols saps què és el
que va malament. Potser algú hagi ficat uns quants llangardaixos al teu llit...
-No hi ha ni un sol
ysalamiri en tota l'Estació Crseih -va dir en Luke.
-... o potser a la
teva espasa de llum se li hagi fos un fusible...
-La meva espasa de
llum no té fusibles, Han...
- O potser hi ha
alguna cosa a l'aigua! O a l'aire, o a la llum! -en Han es va passar la màniga
pel front, i quan la va retirar va veure que la tela havia quedat amarada de
suor.
Va seure en la
petita ombra que projectava un gegantesc penyal.
En Luke va obrir la
boca per protestar, però va tornar a tancar-la sense haver dit res. Es va
asseure a terra amb les cames creuades, va recolzar els colzes als genolls i va
adoptar una expressió pensativa.
Després va inclinar
el cap, va lliscar els dits per entre els seus cabells i va pujar la caputxa
perquè donés ombra al seu rostre.
-Ja està bé de
vacances -va dir en Han-. No és com en els vells temps, Luke... No hem de
resoldre tots els problemes i guanyar totes les batalles pel nostre compte i
sense ajuda de ningú. Si estàs malalt, tornarem a Coruscant i et curaràs.
«I llavors pensarem
què cal fer amb Waru, però ho farem estant prou lluny d'aquí per no córrer
perill -va pensar en Han-. No, els vells temps eren molt diferents... En els
vells temps sempre sabíem qui era l'enemic, i jo només tenia una resposta.
Ara... Ara tot és molt més complicat.»
-Vull sortir d'aquí
-va dir en Han-. Aquest lloc em dóna calfreds.
-Però els Jedi...
-Va dir en Luke-. Waru...
-Aquí no hi ha cap
Jedi perdut, Luke -va replicar en Han en veu baixa i suau-. Només comptem amb
els informes de la Xaverri, i en els informes de la Xaverri només es parla d’en
Waru. No hi ha Jedi, Luke..., només Waru.
En Luke va titubejar
abans de respondre.
-Sí, naturalment -va
murmurar.
Semblava molt trist
i confós.
-Anem a buscar al
C3PO i a la Xaverri, i després ens anirem el més aviat possible.
- la Xaverri?
Una ombra d'ira va
substituir a la confusió en la veu d’en Luke.
-Sí, naturalment...
Suposo que no esperaràs que la deixi aquí, sempre que pugui convèncer-la que
se’n vagi, oi?
- Per a què
necessites a la Xaverri?
-Escolta, què
dimonis t'està passant?
En Han, cada vegada
més enfurismat, va agafar un plec de la túnica d’en Luke i va tirar d'ell fins aixecar-lo.
En Luke el va
fulminar amb la mirada, es va deixar anar d'una tirada i va estendre la mà amb
el palmell girat cap en Han, en Han va sentir el frec de la Força al centre del
seu pit, i va retrocedir d'un salt mentre pensava que no podria moure’s prou de
pressa i que ja podia donar-se per mort.
El frec es va esvair
i en Luke va caure a terra. En Han va córrer cap a ell i es va agenollar al seu
costat.
-Em sap greu -va dir
en Luke-. Ho sento, no sé què...
-Estimava la Xaverri
-va dir en Han-. L’estimava, entens? No vaig a negar-ho, i tampoc puc fer-ho.
Si no m'hagués deixat... Bé, no sé què hauria passat llavors. No importa, Luke.
És que no pots entendre? Germà, et prometo que el fet que la Xaverri i jo vam
ser l'un per l'altre fa vint anys no té res a veure amb el fet que la Leia i jo
som l'un per l'altre ara.
En Luke va desviar
la mirada i va clavar els ulls a terra.
-Em sap greu -va
dir-. No tenia cap raó per dir-te el que et vaig dir i per negar-me a
escoltar-te. És només que ahir...
- Vaig veure morir
un nen! -Va cridar en Han-. I va ser com si pogués veure els meus propis fills
en poder d’aquesta cosa!
-Necessitaves algú
amb qui parlar -va dir en Luke-. Ho entenc, però haguessis pogut...
-No pots entendre el
que vaig sentir. -En Han dubtava que pogués aconseguir que en Luke entengués el
que estava intentant explicar-li -. Ho sento, Luke, però no podies entendre-ho.
La Xaverri si podia fer-ho. Els seus fills... van ser assassinats per l'Imperi.
-En Han es va aixecar d'un salt i es va allunyar uns passos mentre feia un
esforç desesperat per recobrar el control de si mateix-. Hem de sortir d'aquí.
En Luke no va dir
res.
En Han va anar cap a
ell i el va ajudar a aixecar-se. El seu amic no va oposar cap resistència.
- On és C3PO? -Va
preguntar en Han.
En Luke va arronsar
les espatlles. Estava tremolant i en Han el va contemplar amb creixent
preocupació. «Està realment malalt -va pensar-. He de treure’l d'aquí.»
-No entenc on
inferns pot haver anat -va dir en Han-. No està a l'hotel.
Va tornar la mirada
cap al camí secret, pensant amb abatiment en aquell trajecte pel bosc mutant
que no tenia cap desig d'emprendre.
La Xaverri va
aparèixer a l'entrada oculta i va anar cap a ell.
- Xaverri!
La Xaverri va alçar
una mà en resposta a la seva salutació, però el seu rostre va seguir impassible
i inexpressiu. En Han ja gairebé havia oblidat el final de l'última conversa
que havien mantingut.
En Han va anar cap a
la Xaverri amb en Luke recolzat en ell. Quan va sortir de l'ombra, la llum va
caure sobre ell com una onada d'aigua calenta. En Han es va aturar davant de la
Xaverri, esperant que ella li agafaria la mà. La Xaverri es va limitar a
contemplar-lo en silenci.
-Ens anem -va dir en
Han-. Tenies raó quant a Waru. Em refereixo allò del perill... Ens emportarem
la informació amb nosaltres. Per decidir què cal fer, entens?
-M'alegra sentir-ho
-va replicar la Xaverri amb veu àtona.
«Buscaré a aquesta
família ithoriana fins trobar-la -va pensar en Han-. Són ciutadans de la Nova
República, no? Intentaré persuadir-los que han de presentar càrrecs en un
tribunal de la Nova República. Després podré fer detenir Waru, i podrem
jutjar-lo... Encara que la família ithoriana es negui a presentar càrrecs, ha
d'haver alguna víctima d'aquest monstre que aconsegueixi alliberar-se del seu
encís...»
-Vine amb nosaltres.
Els llavis de la
Xaverri van tremolar en un fugaç somriure.
- La Xaverri, al
centre del govern? En el centre de la llei? Mai aconseguiria adaptar-me, Solo.
Mai podria sobreviure.
En Han va somriure.
-Potser t'emportaries
una sorpresa.
-Potser, però crec
que no vull córrer aquest risc.
Va tornar la mirada
cap en Luke, que seguia amb els ulls clavats a terra i el cap ocult per la seva
caputxa.
- Per què estàs tan
melancòlic, Skywalker? -Li va preguntar.
En Luke va alçar el
cap, però la claredat de les estrelles li va donar als ulls amb prou feines ho
va fer. Es va encongir sobre si mateix i va tornar a inclinar el cap. La
Xaverri va arrufar les celles, es va recolzar en un promontori rocós que
sobresortia del terra al costat del sender i va tornar la vista cap al temple
d’en Waru.
Un grup de persones
va sortir de la senda principal a l'altre extrem de la cúpula i va avançar cap
el temple d’en Waru. Una falange de joves vestits amb uniformes blaus obria la
marxa marcant el pas. Els seus pits cremaven amb la brillantor de les medalles,
i les seves espatlles relluïen amb la vista de les cintes i els galons. Els
joves semblaven obrir camí a un home molt alt que vestia una enlluernadora
túnica blanca. Joves de més edat que portaven llargues jaquetes blanques
flanquejaven l'home, i una bigarrada multitud elegantment vestida tancava el
seguici.
En Han es va
recolzar a la roca al costat de la Xaverri per observar el que estava passant
en el temple.
El cos de la Xaverri
es va encarcarar de sobte, i en Han es va tornar cap a ella.
- Què...?
-Jo conec aquest
home -va murmurar la Xaverri-. És el procurador de Justícia.
En Han va girar
sobre si mateix i va seguir la direcció de la mirada de la Xaverri. El seguici
de l’home alt estava entrant al temple. Un instant després en Han va veure un
jove humà o d'una de les espècies d'éssers intel·ligents més petites en les
últimes files del seguici. El jove portava agafada de la mà a una silueta
encara menys alta que ell, i la seva manera de caminar va indicar al Han que
havia de ser un nen. El jove i el nen van desaparèixer entre les fileres de
sentinelles.
En Han es va quedar
tan immòbil com si s'hagués tornat de pedra.
-Luke... -Va dir.
La Xaverri es va
tornar cap a ell, sorpresa i una mica sobresaltada pel to de la seva veu.
El cor d’en Han
semblava haver embogit, i cada batec era com un cop de martell en les seves
costelles.
-Xaverri...
- Què passa, Solo?
-Aquest nen d'allà
és l’Ànakin -va murmurar en Han. Va saltar per sobre de la roca i va aterrar
sobre l'empinada vessant.
En Han va baixar pel
pendent, relliscant i trontollant sense prestar atenció a les plantes mutants
cobertes d'espines que li estripaven les robes i sense recordar que hi havia un
camí. Els còdols van començar a rodar pel pendent, formant una petita allau
davant seu i als seus costats, i fent tant soroll i aixecant tanta pols que en
Han no podia saber si en Luke o la Xaverri venien darrere d'ell.
L’Ànakin ja havia
desaparegut dins el temple d’en Waru.
Durant un moment -però
només durant un moment-, la Leia va poder imaginar-se que estava gaudint d'un
tranquil passeig amb la Jaina i en Jacen. Els bessons caminaven al costat
d'ella agafats de les seves mans, i confiaven en la seva mare. Però el buit de
la pèrdua de l’Ànakin va tornar a caure-hi de sobte, i va deixar un buit gelat
en el seu cor.
- Pots captar algun
senyal de la presència d’en Tigris? -Va preguntar-. Si l’Ànakin és aquí...
-Va fer un esforç
desesperat per percebre la presència del seu fill. Tenia la sensació d’estar
cridant amb tota la potència dels seus pulmons en un congost tan enorme que ni
tan sols podia sentir els ressons-. Si són aquí... Què farem? «Fa anys que
estic intentant aconseguir que la galàxia torni a regir-se per unes lleis
justes -va pensar la Leia-, tractant de substituir el govern del terror pel de
la justícia. Però aquí no hi ha ni llei ni justícia.»
-No estic totalment
desproveïda de recursos -va dir la Rillao, i va seguir avançant sense mirar la
Leia.
-Però no tenim
armes. I tu vas dir... Em vas dir que... -La Leia va titubejar, no volent
treure a relluir un tema que resultava tan dolorós per la Rillao-. Espera un
moment, si us plau.
La Jaina i en Jacen
no podien mantenir el seu pas, i la Leia va agafar en braços al Jacen mentre en
Chewbacca feia el mateix amb la Jaina.
-Et vaig dir que fa
cinc anys em va vèncer, oi? -Va murmurar la Rillao-. Bé, doncs així va ser.
-Ell compte amb tots
aquests guàrdies seus.
-I deu estar armat!
-Ho està. Amb la
seva espasa de llum..., i amb la meva.
-Llavors...
- Has d’haver-te
adonat, Lelila! És tal com va dir el teu nen... -Va mirar la Jaina, i va
apartar un parell de rínxols que li havien caigut sobre el front-. Aquí tot és
molt estrany.
La Leia va assentir.
-La Força està
pertorbada, alterada... -Va seguir dient la Rillao-. M’obro a ella, però la
Força no vol tocar-me. No puc curar..., i això vol dir que l’Hethrir no pot
destruir-me. Els nostres mons han sucumbit al caos.
Van sortir de la
connexió atmosfèrica i es van trobar al cim d'una llarga costa sota la que
s'alçava un edifici de línies gràcils i delicades.
-Si tingués la meva
espasa de llum no podria utilitzar-la -va dir la Rillao, però l’Hethrir tampoc
pot utilitzar la seva.
La Leia va arrufar
les celles, visiblement confosa.
- Per què?
-Perquè la seva
espasa de llum obté la seva energia de la Força i només pot utilitzar-se
emprant la Força -li va explicar la Rillao-. La meva va ser construïda segons
el mateix principi.
Van entrar en una
altra connexió atmosfèrica, i van poder contemplar un panorama tranquil i
bucòlic on una gran vall es desplegava sota d'elles.
La Rillao s'havia
quedat immòbil sobre el cim des d'on es dominava un bell edifici envoltat per
arcades i jardins. Joves vestits amb uniformes blau clar anaven desfilant un
per un sota d'un arc, travessaven un pati i desapareixien dins l’edifici.
-Per fi hem trobat a
l’Hethrir –va murmurar.
-Si més no hem
trobat als seus guàrdies, això està clar -va dir la Leia-. Encara que
resultarien més fàcils de reconèixer amb fang en els uniformes.
La Leia va baixar al
Jacen i es va girar cap en Chewbacca. El wookiee va llançar un grunyit de
negativa abans que la Leia hagués pogut obrir la boca.
- És important! -Va
exclamar la Leia-. Esperava que l’R2 es quedés amb els nens, però ha
desaparegut! Si us plau, Chewie! Algú ha de quedar-se a vigilar per si..., per
si fracassem.
En Jacen es va
agafar a la cama de la Leia.
- No tornis a
marxar, mama!
La Leia es va
agenollar davant seu.
-He de fer-ho,
estimat -va dir-. L’Ànakin és allà, i he d'anar a buscar-lo. No trigaré a
tornar. T’ho prometo... -Va afegir, intentant que la seva veu sonés el més
ferma i tranquil·la possible.
En Chewbacca va
seure sobre els talons i va envoltar a la Jaina amb un braç mentre atreia en
Jacen cap a ell amb l'altre.
-De pressa, Lelila
-va dir la Rillao mentre la Leia es posava dreta. L'últim Guardià de l’Hethrir
acabava d’entrar al temple d’en Waru.
La Rillao i la Leia
van baixar corrent pel pendent.
La Leia va sentir un
repic de graveta i el frec d'unes botes que relliscaven per la costa, i es va
tornar a mirar.
En Han estava
baixant a la carrera pel pendent, envoltant la cúpula sense preocupar-se de
seguir el camí. En Luke i una altra persona gairebé li trepitjaven els talons.
- Han!
La Leia va córrer
cap a ell. Es va apartar els cabells de la cara i la seva cabellera va
voletejar darrere d’ella, impulsada pel vent de la seva carrera. En Han va
acabar detenint-se entre una petita allau de còdols i pols. Després la va
contemplar en silenci amb la cara plena de sorpresa i va acabar estrenyent-la
en els seus braços.
-Leia... Què...?
Li va fregar els
cabells, les galtes i una cella pintada.
-He trobat a la
Jaina i en Jacen -va dir la Leia-. Estan bé. -Va assenyalar el cim del turó on
en Chewbacca estava immòbil al costat dels bessons, contemplant-los amb estoica
preocupació-. Però l’Ànakin... Creiem que l’Hethrir ha portat al petit aquí!
-L’Ànakin aquí -va
dir en Luke.
Es va tornar cap a
la Rillao, la va mirar durant un moment i després la va contemplar amb més
atenció.
La Rillao li va
tornar la mirada amb gèlida impassibilitat.
-Està dins -va dir
en Han-. Vam veure com entrava... Què ha passat?
La Leia li va agafar
de la mà, i els dos van arrencar a córrer cap al temple d’en Waru.
L'excitació de la
multitud era contagiosa, i en Tigris no va trigar a sentir com s'anava
apoderant d'ell. Els convidats i en Tigris es van congregar al voltant de
l'estrada, sota l'immens altar daurat que era el cos d’en Waru. El seu senyor
es va posar de cara a ell, i els Guardians es van desplegar a banda i banda de
l'entrada amb l'esquena tornada cap al mur del fons en actitud alerta i
vigilant.
-Salutacions, Aliat
Hethrir.
En Tigris havia
estat observant dissimuladament al nou Guardià, i li va divertir veure com se
sorprenia. L'altar parlava! I es movia! Les escates daurades van tremolar i
ondar.
L’Ànakin estava
immòbil en els braços d’en Tigris, i ho observava tot en silenci i amb els ulls
molt oberts.
-Salutacions, Aliat
Waru.
- Què m'has portat,
amic meu? -Va preguntar la criatura daurada.
La seva forma va canviar
i es va expandir, i la carn escarlata es va inflar entre les escates
resplendents.
-El que desitjaves
-va respondre Lord Hethrir-. Vaig a fer-te un gran regal, i tu honraràs la
promesa que em vas fer. M’obriràs als límits de la Força.
- Què m'has portat?
-Va tornar a preguntar la criatura amb veu suau i una mica sorpresa -. He
esperat durant molt de temps. Estic cansat. Estic sol.
Els convidats de
l'Hethrir es van acostar una mica més a l'estrada. -Preneu el meu, agafeu el
meu... –Van murmurar.
Els nens que havien
portat fins allà van retrocedir amb la cara plena de por, però els convidats
van impedir que fugissin. Un convidat va haver de fer considerables esforços
per impedir que la nena centauroide color vermell i or es deixés anar i
escapés. Els cascos de la nena van repicar sobre el llis terra de pedra.
La mirada de Lord
Hethrir va passejar per sobre els seus caps. L’Hethrir va cridar en Tigris amb
un gest de la mà.
En Tigris va avançar
per entre la gentada. Al principi es van resistir a deixar-lo passar: no era
més que en Tigris amb la seva túnica llardosa, la mainadera que sempre era
objecte de les burles i el menyspreu de tots. En Tigris va desitjar que la
lletja mascota de l’Ànakin s'encarregués d'obrir-los pas en comptes de
seguir-lo enganxada als seus talons. Estava segur que els convidats de Lord
Hethrir s'haguessin afanyat a apartar-se davant aquells ullals que regalimaven
saliva.
Lord Hethrir va
tornar a moure la mà, i els seus seguidors es van adonar que estava cridant al
Tigris.
Els convidats van
obrir un camí per deixar passar en Tigris i al petit Ànakin.
Després es van
agenollar sobre el sòl de pedra. En Tigris estava meravellat i sorprès.
«Ah, si Lord Hethrir
volgués purificar-me... - Va pensar-. Sé que podria servir-lo millor. Jo sí que
podria ajudar a la causa de l'Imperi Renascut!»
Es va aturar davant
de Lord Hethrir amb la vista ennuvolada per llàgrimes d'esperança i desig.
-Dóna'm el petit
Ànakin -va dir l’Hethrir-. Jo faré l'ofrena.
L’Ànakin es va
agafar al coll d’en Tigris i va amagar la cara. En Tigris va dedicar uns
moments a tranquil·litzar-lo.
- No dubtis quan et
dono una ordre -va dir l’Hethrir en veu baixa i suau, i en Tigris va percebre
fúria en la seva veu per primera vegada en tots els anys que havien
transcorregut des que va conèixer al seu senyor i va començar a honrar-lo.
L’Ànakin seguia
agafant-se a seu coll amb totes les seves forces.
-Deixa’m anar,
Ànakin... -En Tigris va intentar separar les manetes del nen del seu coll i de
la seva cabellera-. Et prometo que això serà meravellós. Ets un nen molt
afortunat...
L’Ànakin tremolava i
intentava utilitzar les seves capacitats incipients que encara no havien rebut
cap ensinistrament, però fins i tot la llum s'havia esvaït. Lord Hethrir el
devia tenir completament en el seu poder. En Tigris va acabar aconseguint
deixar anar les manetes de l’Ànakin.
En Tigris va
desitjar que el control de Lord Hethrir s'estengués fins a l'extrem de fer que
l’Ànakin obeís les ordres que se li donaven.
L’Ànakin va alçar la
mirada cap al rostre d’en Tigris i li va posar la mà a la galta.
-Tigis plora -va
dir.
En Tigris va ajupir
el cap sentint-se terriblement avergonyit i incòmode i va intentar netejar-se
les llàgrimes amb la màniga de la seva túnica, però li era impossible fer-ho
amb l’Ànakin en braços. Va deixar al petit a terra i es va netejar aquelles
llàgrimes tan humiliants. Després va agafar el petit de la mà i va tirar d'ell
fins a portar-lo davant l’Hethrir.
-No, Tigis... -Va
dir l’Ànakin-. No, Si us plau...?
L’Hethrir va agafar
la mà de l’Ànakin en la seva i va portar al nen cap a Waru. L’Ànakin es
resistia amb totes les seves forces, i allargava la mà lliure cap en Tigris. La
criatura de l’Ànakin va intentar seguir al seu petit amo, però en Tigris la va
agafar pel collaret i la va retenir. L'animal va seguir debatent-se i va
començar a ploriquejar.
Tots els seguidors
de l’Hethrir tenien els ulls clavats a l'estrada, envejant al petit Ànakin la
glòria de ser purificat mentre els nens que havien portat eren menyspreats.
L’Ànakin es va
deixar caure a terra i es va negar a moure’s.
-Aixeca't, nen -va
dir l’Hethrir-. Vés al teu destí amb honor. Lord Hethrir va tirar de l’Ànakin i
va aconseguir arrossegar-lo un parell de metres.
L’Ànakin va començar
a cridar i a donar cops de peu, i el seu rostre es va tornar de color carmesí.
L’Hethrir va arrufar les celles i va acabar agafant-lo en braços. Després li va
subjectar les cames per impedir-li que donés puntades de peu i va seguir
avançant cap a Waru.
-T'he portat el que
desitjaves -va dir Lord Hethrir-. El nen més poderós... -Va fer una breu pausa
abans de continuar parlant.- T'he portat al nét de Darth Vader.
En Tigris els
observava sentint una estranya barreja de gelosia, pena, horror i consternació.
Acabava d’entendre
per què aquella reunió era tan diferent de les altres, i per què l’Hethrir no
havia fet que l’Ànakin passés per l'ensinistrament obligatori en la jerarquia
d'ajudants, Guardians i Joves de l'Imperi. L’Ànakin ascendiria al nivell més
alt d'un sol pas.
O moriria en el
ritual de purificació.
La nena centauroide
es va encabritar darrere d’en Tigris, va llançar un crit d'horror i va tractar
d'escapar.
Els seus cascos van
relliscar sobre la pedra i van esgarrapar les lloses.
La criatura dels
ullals babejants havia seguit debatent-se i donant estrebades fins que el seu
collaret es va escórrer entre els dits d’en Tigris. L'animal va quedar lliure i
va córrer cap a l’Ànakin llançant udols gemegosos.
«Cap convidat de
l’Hethrir ha portat els seus fills -va pensar en Tigris-. Cap d'aquests nens
pot triar. No és just! Jo triaria...»
Les escates d’en
Waru van tornar a ondular i van emetre la resplendor iridescent que indicava el
començament de la liqüefacció.
L’Ànakin es va
enfonsar en la massa d'or fos amb un últim xiscle de terror.
- Tigis! Tigis!
El petit va estendre
els braços cap en Tigris.
«Jo triaria
lliurar-me a Waru -va pensar en Tigris-. No m'importa el perill! Però l’Ànakin
no ha pogut triar...»
En Tigris va córrer
cap a l’estrada, va agafar el petit i va arrencar el seu cos de l'altar que era
Waru, i va girar sobre si mateix disposant-se a fugir.
- Què estàs fent?
-Va cridar l’Hethrir.
Waru es va alçar
sobre l'estrada. El seu cos es va allargar d'una manera increïble, i l’Icor
escarlata va començar a brollar de la seva carn. La criatura va rugir, llançant
un crit eixordador d'ira, protesta i desesperació.
El rugit estrident
de l'estrany ser daurat va ofegar el crit que va llançar la Leia quan va veure
a l’Ànakin. Un jove va tirar del seu fill fins apartar-lo de la convulsa
criatura daurada. El jove va retrocedir trontollant i va intentar fugir. El
wyrwulf del senyor Iyon s'havia amagat al peu de l’estrada
i grunyia.
La Leia va córrer
cap al jove, cap a l’Ànakin. En Han li trepitjava els talons.
La Leia va córrer a
través de la multitud, avançant pel sender que havien obert els convidats quan
es van agenollar. Alguns estaven intentant posar-se drets. Tots els adults eren
humans, però els nens pertanyien a moltes espècies diferents.
La Leia i en Han van
arribar fins al jove que havia rescatat a l’Ànakin.
- Papà! Mamà! -Va
cridar l’Ànakin.
El seu rostre estava
ple de llàgrimes i enrogit per la ira i el terror. El jove també estava
plorant. «Deu ser en Tigris -va pensar la Leia-. Oh, però si és igual que la
Rillao!»
L’Ànakin es va
debatre fins que va aconseguir escapar dels braços d’en Tigris, i va fer un
salt que li va acabar fent caure en els braços de la Leia. La Leia va
abraçar-lo sentint una desesperada gratitud, i va estrènyer el petit contra
ella mentre cobria de petons el seu rostre enganxós pel plor. En Han, que
semblava sorprès, va acariciar el cabell de l’Ànakin amb una vacil·lant
delicadesa.
-Tot va bé, amor -va
dir la Leia-. Sóc aquí, pare és aquí...
La criatura daurada
s'havia estat estirant cap a ells. La Leia mai havia vist res semblant, i va
retrocedir lentament fins que va acabar ensopegant amb el seu marit. En Han
també havia començat a retrocedir, i va envoltar amb els braços a la Leia i
l’Ànakin.
L’Ànakin va
enfilar-se per sobre de les espatlles de la Leia i va envoltar el coll del seu
pare amb els braços. En Han va abraçar al petit amb la cara radiant
d'alleujament i alegria.
Un home vestit amb
una túnica blanca -La Leia va pensar que devia ser l’Hethrir -va agafar al
Tigris pel coll i el va sacsejar.
- Estúpid! -Va
udolar-. Maleït estúpid inútil...!
- Waru!
En Luke va passar
corrent al costat d'ells, va deixar enrere en Tigris i va pujar d'un salt a
l'estrada.
- Luke, no!
«Té les mans buides!
-Va pensar la Leia-. Està atacant a aquesta cosa... Ens està defensant... I ni
tan sols té la seva espasa de llum!»
- Atura't! -Va
cridar l’Hethrir.
En Luke ja havia
arribat a les primeres escates daurades.
- Waru! -Va repetir.
- Què vols,
Skywalker? -Va preguntar Waru, i la seva veu era un rugit ofegat-. Pateixo un
immens dolor, i no tinc res a oferir als meus seguidors.
L’Hethrir havia
estat contemplant al Luke amb la cara plena d'ira i confusió, però la seva
expressió va canviar per esdevenir una ganyota de sorpresa i reconeixement
quant va sentir el seu nom.
- Skywalker! -Va
exclamar-. Accepta aquesta ofrena, Waru... En Luke Skywalker és un Jedi
ensinistrat! És el fill d’en Vader!
La immensa criatura
daurada es va alçar sobre en Luke, i en Luke es va encarar amb ella sense fer
cap intent de protegir-se i amb els braços oberts. Les seves botes es van
enfonsar en l'or a mig liquar. La forma de la criatura daurada es va anar
engrandint fins a crear una superfície còncava proveïda d'una espècie d'ales
gegantines que es van corbar cap endavant per envoltar el germà de la Leia. El
reflex d’en Luke, visible en les escates, estava distorsionat, invertit i
deforme.
-Sí... Accepta’m -va
murmurar en Luke-. Pren-me.
L'ésser va tornar a
rugir, però la seva veu s'havia suavitzat i el rugit va acabar semblant un
immens sospir de satisfacció.
- Luke! -Va cridar
la Leia.
Les ales daurades es
van enfonsar abans que pogués reaccionar, i van caure sobre en Luke com una
inundació de líquid color or. Les escates es van liquar, i van avançar com
onades per acabar retrocedint com la marea un instant després.
I en Luke va
desaparèixer.
- No! -Va cridar la
Leia, horroritzada.
Era massa semblant a
l’espantós record de veure com en Han quedava congelat en aquell bloc de
negror...
L’Ànakin estava fora
de perill en els braços del seu marit. En Han havia clavat la mirada en Waru, i
l’alegria que havia il·luminat el seu rostre tan sols uns moments abans estava
convertint-se en pena i dolor.
La Leia li va fregar
la galta amb les puntes dels dits, i en Han va abaixar la mirada cap a ella.
La Leia es va tornar
cap a la massa bullent d'or fos que empresonava al Luke.
I va córrer cap al
seu germà.
La Leia es va
llançar sobre la superfície de l'esfera daurada i la va travessar.
Es va trobar nedant
entre una llum daurada amb els cabells desplegant-se al seu voltant.
Va veure en Luke
molt lluny d'ella, debatent-se i retorçant-se entre enormes escuts d'or
solidificat que onejaven lentament. La Leia va nedar cap a ell. Les contorsions
d’en Luke no semblaven estar-li servint de res. La Leia va recordar el temps
que en Luke havia passat dins del tanc de regeneració, on va dormir i va tenir
malsons mentre intentava escapar sense aconseguir-ho.
L'alè li cremava en
els pulmons. No s'atrevia a respirar, ja que temia ofegar-se en aquella espessa
llum color mel, però no tenia una altra elecció. Va obrir la boca, i la viscosa
i càlida radiació va introduir oxigen als seus pulmons. La Leia va exhalar i va
tornar a inspirar. Resultava bastant esgotador, però almenys no s'estava
ofegant.
Els escuts daurats
es retorçaven i ballaven entre la Leia i en Luke. Va intentar apartar-ne un,
però l'escut va girar ràpidament fins a deixar encarat el seu tall cap a ella i
la va atacar com si fos una espasa. El cop li va estripar la màniga. La Leia va
sortir disparada cap enrere, però va aconseguir impulsar-se amb una potent
puntada -tot just podia percebre la gravetat en aquell entorn tan estrany-, i
va esquivar un dels escuts. Un altre es va llançar veloçment sobre ella, i la
Leia el va rebre amb les botes. Va colpejar l'escut amb totes les seves forces,
i el va fer miques. Els fragments van tornar a esmicolar-se convertint-se en
trossets cada vegada més petits, i aquests van acabar transformant-se en un fi
polsim daurat que va desaparèixer en qüestió de segons.
La Leia va lliscar
entre dues plaques resplendents i va aconseguir arribar fins en Luke.
- No ens podem
quedar aquí, Chewie! –va exclamar la Jaina.
-La mare està allà
baix, i pare, i l'oncle Luke... -Va dir en Jacen. -Hem d’ajudar-los.
La Jaina sabia que
alguna cosa anava terriblement malament, però no aconseguia esbrinar què era.
Tenia un espantós mal de cap.
El grunyit d’en
Chewbacca es va convertir en un crit. Haver-se quedat allà fora no li agradava
gens ni mica i a més es delia d’entrar a l'edifici per poder ajudar, igual que
la Jaina i en Jacen. Els bessons tiraven de les seves mans i el wookiee ja
havia baixat mig pendent, però de sobte es va aturar al centre de la costa.
«La mare l'ha deixat
aquí per protegir-nos -va pensar la Jaina-. Per protegir els infants...»
La cúpula va
reverberar amb un crit planyívol.
- És el wyrwulf del
senyor Camarlenc, Chewie!
El wookiee va
abaixar la mirada cap al pendent i va deixar escapar un esbufec ple
d'indecisió.
Un altre nen va
cridar.
- És la Lusa! -Va
exclamar la Jaina-. Oh, Chewie, si us plau...!
Li va copejar la
cama amb els seus petits punys, dominada per la desesperació i intentant fer-lo
baixar pel pendent i convèncer-lo que havien d'anar al temple. En Chewbacca va
abaixar la mirada cap a ella, i la Jaina va deixar de donar-li cops de puny. Es
va adonar que li havia fet mal, i es va horroritzar comprenent que havia estat
colpejant al seu estimat amic.
- Em sap greu! Oh,
Chewie, ho sento moltíssim! -La Jaina va lliscar les mans sobre el seu pelatge
i li va donar copets, intentant allisar-lo al voltant de l’embenat-. Però és la
Lusa, li estan tallant les banyes... Si us plau, Chewie! Hem d'anar allà!
La Jaina va
aconseguir deixar-se anar i va arrencar a córrer.
En Chewbacca va
rugir. Va agafar a la Jaina i la va detenir. Després la va alçar en suspens amb
una mà, va agafar en Jacen amb l'altra i va posar als bessons sobre les seves
espatlles, i va començar a baixar pel pendent movent-se amb una sorprenent
velocitat.
En Chewbacca va
passar per sota dels arcs i va entrar a l'edifici. Va haver d’obrir-se pas a
través d'una filera de Guardians de l’Hethrir, que bloquejaven l'entrada i
intentaven rebutjar una multitud que feia esforços desesperats per fugir de
l'auditori. Aquelles persones portaven robes molt elegants i estaven cobertes
de joies, i totes cridaven i donaven empentes, i semblaven dominades pel pànic.
En Chewbacca va passar a través d'elles com si no hi fossin. La Jaina temia el
que poguessin fer els Guardians, però ni tan sols van aconseguir activar les
seves espases de llum! La Jaina tampoc podia utilitzar les seves capacitats,
però en Chewbacca no els hi tenia cap por. El wookiee va travessar la filera de
Guardians en un instant, i amb prou feines va afluixar el pas fent-ho.
Tothom cridava,
udolava i corria d'un costat a un altre. Tots els nens que l’Hethrir havia tret
del món artificial eren allà, i tots ploraven de por. No tenien cap lloc on
fugir, però tots estaven intentant escapar.
Tots..., llevat la
Lusa. La nena centauroide corria, però no ho feia per fugir. La Lusa es va
llançar sobre un Guardià, va girar cua quan ja estava a punt de xocar amb ell i
li va pegar tan fort amb les seves peülles posteriors que el Guardià va caure a
terra. El Guardià es va quedar immòbil sobre les lloses, gemegant de dolor. El
wyrwulf del senyor Camarlenc corria darrere de la Lusa, i es va aturar un
moment per llançar una mirada plena de curiositat al Guardià.
La Jaina va deixar
escapar una riallada d'alleujament i delit.
- Lusa!
L'estrèpit i la
confusió que s'havien apoderat de l'auditori eren tan ensordidors que la Jaina
no estava segura que la Lusa pogués sentir-la, i en realitat ella mateixa amb
prou feines va poder sentir el seu crit.
En Chewbacca va
seguir avançant sense aturar-se. El wookiee va anar fins a la part davantera de
l’auditori, on en Han estava immòbil amb l’Ànakin en braços. Els dos es
trobaven fora de perill, i els dos estaven plorant.
- Ànakin! -Va cridar
la Jaina, sentint-se plena d'alegria-. Papà! -Va estendre els braços des
l'espatlla d’en Chewbacca per poder tocar al seu pare i assegurar-se que era
real-. No ploris! No ets mort... Sempre vaig saber que no havíeu mort! On és la
mare? Has vist la mare? On és l'oncle Luke?
En Tigris estava
immòbil al costat del seu pare, i semblava confós, trist i molt dolgut. La
firrerrea s'interposava entre ell i l’Hethrir.
La firrerrea es va
llançar sobre l’Hethrir. Les seves mans es van tancar sobre el seu coll, i
l’Hethrir va caure al sòl.
En Han va dipositar
al petit Ànakin en els braços d’en Chewbacca.
-Tingues cura dels
nens -va dir.
La Jaina mai li
havia sentit emprar aquell to de veu. El seu pare la va mirar i després va
mirar en Jacen, però la mirada va ser tan ràpida que ni tan sols va durar un
segon.
-Us vull... -Va
dir-. Sempre us estimaré.
Després va girar
sobre si mateix, va arrencar a córrer i va saltar cap a una gegantina esfera
daurada que tremolava sobre l'estrada.
I va desaparèixer
sota de la seva superfície.
- Papà!
L’Ànakin va enterrar
la cara en el pelatge d’en Chewbacca i va començar a plorar.
La Jaina va pensar
que l'esfera era molt bonica, i es va preguntar si el seu pare sortiria d'ella
amb tot el cos daurat igual que en C3PO. La Lusa acabava d'aparèixer al costat
d’en Chewbacca.
- Jaina! Això és
molt divertit, oi? Donar guitzes als Guardians és molt divertit...
- Oh, com m'alegra
veure't! No t'han tallat les banyes!
-No, però anaven a
lliurar-me a aquest monstre perquè fos el seu menjar. Aquest monstre menja
persones, saps?
- Menja...
persones...? -Va murmurar la Jaina.
Va clavar la mirada
en l'esfera daurada dins de la que acabava de desaparèixer el seu pare, i de
sobte va creure saber què els havia passat a la seva mare i l'oncle Luke i es
va horroritzar.
En Tigris va
retrocedir fins que la seva esquena va xocar amb l'estrada. La transformació
d’en Waru seguia tremolant i agitant sobre ell. Estava paralitzat d'estupor.
Mai havia esperat tornar a veure la seva mare. L’Hethrir li havia dit que era
morta. La seva mare havia estat executada per trair l'Imperi, per negar-se a
recolzar la causa de l'Imperi Renascut..., i en Tigris se n'havia alegrat
d'això.
Però la seva mare
havia sorgit del no-res, i estava lluitant salvatgement amb Lord Hethrir davant
dels seus ulls.
En Tigris va pensar
que havia d'ajudar al seu senyor, però no es podia moure.
L’Hethrir va
aconseguir treure l'espasa de llum de sota de la seva túnica, però en comptes
d'activar-la obeint la seva ordre l'arma va reaccionar emetent un udol
electrònic i un raig d’espurnes i ozó. L’Hethrir va remugar una maledicció i la
va llançar a terra. L'espasa de llum va girar sobre les lloses i va acabar
xocant amb una paret. L'impacte va fer que es trenqués, i l'energia bruscament
alliberada va fondre la pedra sota d'ella.
La Rillao estava
esgarrapant el rostre de l’Hethrir. La segona espasa de llum, la més petita i
lleugera, es va desprendre del cinturó de l’Hethrir. La Rillao va retrocedir
d'un salt allunyant-se de l’Hethrir, i els dos es van enfrontar en silenci,
panteixant i sagnant. La Rillao va fer una finta i l’Hethrir es va llançar
sobre ella, però la Rillao es va ajupir esquivant el seu atac i va agafar
l'espasa de llum que havia caigut al sòl.
No la va activar, i
es va limitar a guardar-la sota la seva túnica. L’Hethrir va aprofitar aquell
moment de descuit per saltar sobre la seva esquena. La Rillao va trontollar.
L’Hethrir va començar a estrangular-la amb un braç. Els genolls de la Rillao es
van anar doblegant a poc a poc amb una tremolor convulsiva, i l’Hethrir va
obrir la boca revelant les seves esmolades i blanques dents. Anava a
enfonsar-les a la columna vertebral de la Rillao i la partiria d'una mossegada,
deixant-la paralitzada o matant-la...
- No! -Va cridar en
Tigris.
Va agafar la túnica
de l’Hethrir i va tirar d'ella fins fer-li retrocedir. Les dents del Lord van
petar en una ferotge mossegada que només va aconseguir atrapar una mica d'aire,
i les esmolades puntes van esquinçar el seu propi llavi. La Rillao va
aconseguir escapar de la seva presa i va caure de morros, panteixant i tossint.
- Noi estúpid!
Idiota! És una traïdora...
La sang regalimava
per la barbeta de l’Hethrir.
-No mateu a la meva
mare, senyor meu, us ho prego...
L’Hethrir va deixar
anar un esbufec de disgust.
- És una traïdora!
Va trair a l'Imperi... Et va trair a tu!
La Rillao estava
intentant posar-se dreta.
-Tu ets el traïdor
-va dir.
En Tigris la va
fulminar amb la mirada.
- Com goses dir-li
aquestes coses a Lord Hethrir? -Va preguntar amb veu enfurismada.
La Rillao va
contemplar en silenci en Tigris amb el rostre ple de tristesa, i després va
tornar a encarar-se amb l’Hethrir.
-No has estat capaç
de dir-li-ho, oi, Hethrir?
- No pronunciïs el
meu nom! -Va cridar l’Hethrir.
-T'ha traït -va dir
la Rillao tornant-se cap en Tigris.
En Tigris va
bellugar el cap, sentint-se cada vegada més confós.
-L’Hethrir és el teu
pare...
En Han nedava cap a
la Leia i en Luke, debatent-se frenèticament a través d'aquella claredat
estranyament espessa. Va seguir nedant durant una eternitat fins que no li va
quedar ni un sol múscul que no estigués esquinçat pel dolor.
Waru era molt més
gran per dins que per fora. La circulació de la criatura formava un remolí que
girava al voltant d'un punt de foscor central, creant una estructura molt
semblant al forat negre i el seu disc d'acreció.
En Han es va
preguntar si el forat negre podia ser una porta que donés accés a un altre
univers.
«Serà d'aquí d'on ha
vingut Waru?», Va pensar.
Res podia escapar de
la gravetat del forat negre, però la singularitat distorsionava el temps i
l'espai al seu voltant.
Però tot allò no
tenia importància. L'únic que importava era arribar fins a la Leia i en Luke.
Els germans nedaven esquena contra esquena, i esquivaven els atacs de criatures
que tan aviat semblaven fulles de ganivet com esvelts i veloços depredadors amb
la pell d’or fos. En Han es va obrir pas a través del cercle d'atacants, i la
seva boja envestida va tenir èxit perquè els depredadors d’en Waru estaven tan
concentrats en la presa que s'agitava en el centre del seu cercle que no
s'havien adonat de la seva presència.
- Han!
Els dits càlids i
suaus de la Leia es van tancar sobre els seus, i en Han es va fondre en un
cercle amb la seva estimada i el seu amic. Els tres van seguir nedant esquena
contra esquena, retorçant-se, lluitant i donant puntades de peu.
El remolí tirava
d'ells en una veloç rotació que s'anava dirigint cap al punt de foscor absoluta.
- Nedeu! -Va cridar
en Han. Sabia que si fregaven aquella foscor estarien condemnats per sempre.
«Com ho saps? -Es va preguntar, i de seguida es va respondre a si mateix sense
la més mínima vacil·lació-. No ho sé, només sé el que sé...»
Va creure poder
sentir les veus dels fantasmes de les criatures a les quals Waru havia matat.
En Han va moure els
peus en una violenta puntada de natació. Vaig intentar impulsar-se lluny del
centre portant amb ell al Luke i la Leia, i es va debatre en una frenètica contorsió
per sortir del remolí i tornar a la pell fosa d’en Waru. La Leia es va unir als
seus esforços.
Però en Luke estava
surant entre ells, estranyament immòbil, i el pes mort del seu cos va impedir
que poguessin escapar del remolí.
-Lliura't a mi, Skywalker
-va dir Waru-. Et mostraré coses increïbles... T’obriré al poder més gran que
puguis imaginar...
En Luke es va
separar del cercle i va començar a allunyar-se cap a la trampa d’en Waru.
- Està mentint! -Va
cridar la Leia.
Podia sentir com el
seu germà començava a caure. En Luke estava estirant-la, i la temptava per què
cedís amb ell.
En Luke se li va
escapar dels dits, i la Leia va nedar darrere d'ell. El remolí continuava
atraient els seus cossos, i s'enfonsaven una mica més cada moment que passava.
-És la veritat -va
dir Waru-. Jo sóc la veritat.
El càntic de sirena
d’en Waru va calmar els temors de la Leia. Els seus dits van relliscar entre
els d’en Han fins que van deixar de tocar-se, i la llum daurada la va encegar
quan va intentar tornar a trobar-lo.
El
remolí li va agafar la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada