Ofensiva (I)

Ofensiva


Marea Obscura 1 

El Nou Orde Jedi 2

Michael A. Stackpole

PRÒLEG

Dempeus, al pont de la seva fragata Nebuló-B, el pirata Urias Xhaxin tenia les mans a l'esquena, agafant amb la dreta la mà esquerra cibernètica. La seva vista estava fixa al capdavant, al túnel de llum en què s'endinsava amb la seva nau, l’Autarca. Donat el disseny de la fragata, amb el pont situat a la part frontal, es va sentir com si volés sol, obrint-se pas en el més profund de la Vora Exterior, un lloc on ningú amb seny s'atreviria a perdre’s.

Va mirar cap enrere, a la twi'lek que manejava els controls de navegació.

- Quant queda per a la inversió, Khwir?

Els llargs lekkus de la twi’lek es van agitar.

-Cinc minuts.

En Xhaxin va activar l'intercomunicador que penjava del coll del seu uniforme.

-A tota la tripulació, aquí Xhaxin. Esquadrons Blau i Vermell, prepareu-vos per al llançament. Sortireu a les zones externes i inhabilitareu les naus més petites. Artillers, nosaltres anirem a pels escortes. Si sou ràpids, aquesta podria ser la nostra última incursió. Entrar i sortir, net i fàcil. Sé que ho fareu bé. Canvi i fora.

Una dona de cabell fosc es va situar al costat d’en Xhaxin.

-De debò creu que amb aquesta operació guanyarem prou com per retirar-nos?

-Depèn de la qualitat de retir que estigui buscant, doctora Karl - l'home de cabells i barba blanca que havia parlat es va girar per somriure a la dona -. Les seves habilitats li reportaran beneficis arreu de la Nova República, i el que li correspon d'aquest botí hauria de ser suficient per comprar una o dues identitats noves.

L’Anet Karl va arrufar les celles.

-Des que el Romanent Imperial i la Nova República van signar la pau fa sis anys, ens hem vist obligats a perseguir objectius cada vegada més petits - va dir la dona -. La Nova República mai va prohibir les nostres activitats i les va ignorar a propòsit; però els imperials seguien constituint una amenaça. Els botins eren bons quan les naus imperials sense reconstruir venien cap aquí de camí al Romanent, però aquest moviment és cada vegada menor. Creu de debò que aquesta incursió serà diferent?

En Xhaxin va prémer els llavis un instant i va baixar la veu.

-És una pregunta molt raonable. La resposta és sí, ho intueixo en el meu interior. Aquest assalt serà diferent a tot el que hem vist en aquests cinc anys.

L’Anet va somriure amb malícia. Els seus ulls marrons brillaven.

-No estarà jugant als Jedi amb mi, oi? La Força li ha parlat sobre aquesta incursió?

-No, jo sóc molt més pràctic que els Jedi, i més perillós també - va obrir els braços -. Som nou-cents en aquesta tripulació. Nou vegades més que la quantitat de Jedi que hi ha ara en tota la galàxia. I mentre ells tenen la Força per ajudar-se, jo tinc dos poderosos aliats: la cobdícia i l'arrogància.

-Un bon pla, sens dubte.

-Permeteu-me corregir: un pla brillant -va riure en Xhaxin -. Vaig permetre a un parell de naus volar sense problemes perquè anaven juntes, i després vaig ordenar a algú que s'oferís a organitzar les caravanes per travessar l'espai profund cap al Romanent. Rebem diverses peticions de plaça a la caravana. De fet, van pagar bé pel privilegi de viatjar segurs.

-Però no se'ls va tornar els diners, oi? - Va somriure la doctora -. Els crèdits que van dipositar eren només una entrada.

-Això és. S'han reunit al planeta Garqi i han sortit d'allà. L'últim arribarà en deu minuts al punt de trobada. Acorralarem als que ja hi siguin, acabarem amb l'últim i ens anirem - es va igualar el bigotet amb la seva mà de carn i ossos -. Ha estat una incursió excel·lent. Aquest últim assalt serà recordat. M'hauria agradat deixar un altre tipus d'empremta en la història, però això serà suficient. I més si tots vosaltres obteniu la recompensa que mereixeu pel vostre treball.

L’Anet Karl va contemplar als humans i a la resta de criatures que s’afanaven en els controls del pont.

-L’Imperi va ser fatal per a nosaltres, capità. Hem d'agrair-li que ens hagi mantingut amb vida perquè poguéssim cobrar el que ens pertanyia. Nosaltres també seguiríem...

-Ja ho sé, però la Nova República ha signat la pau amb el Romanent - va sospirar en Xhaxin -. Un no pot subestimar l'atractiu de la pau. I crec que, després de tot, nosaltres també la mereixem.

- Deu segons per a la inversió, capità.

-Gràcies, Khwir -En Xhaxin va assenyalar la pantalla de visualització -. Contempli el seu destí, doctora.

El túnel de llum es va dividir en incomptables estrelles de diferents tons. La nau va aparèixer literalment enmig del no-res. Un punt en l'espai que havia estat seleccionat únicament perquè les forces gravitatòries el fessin idoni per recórrer la distància que separava Garqi de Bastion, en el Romanent Imperial. Aquest lloc hauria d'estar desert.

Però no estava desert. Van veure les ardents restes d'un vaixell de càrrega destrossat que girava descontrolat, càpsules salvavides i iots espacials per tot arreu. A més, un gran objecte surava en l'espai. Al principi, i per la seva aparença - la superfície irregular i el ritme maldestre -, en Xhaxin va pensar que era un gran asteroide. Altres més petits semblaven orbitar al voltant d'ell, però de sobte es van llançar a l'atac dels iots.

I ara vénen a per nosaltres! En Xhaxin es va allunyar de la pantalla de visualització.

-Ràpid, escuts a tota potència! Que s'enlairin els caces. No sé com, però algun idiota se les ha enginyat per posar un motor d’hipervelocitat a un asteroide! Però no es quedarà amb les nostres naus! Artillers, apunteu a la roca i feu-la miques.

-A les seves ordres, capità!

Mentre donava ordres i pensava en com es podia posar en moviment un petit planeta, en Xhaxin es va adonar que aquesta línia de raonament no explicava que les roques més petites es movien com caces.

-Guaites, què passa?

Un duro va observar les pantalles hologràfiques de dades. El seu rostre allargat mostrava una expressió encara més malhumorada del que és habitual.

-Anomalies gravitatòries, senyor, per tot arreu.

- Raigs tractors? Projectors de gravetat?

-És una altra cosa, senyor- el duro va arrufar les celles a mesura que una cortina de dades omplia la pantalla amb esferes multicolors superposades -. Raigs més concentrats i més potents.

Les bateries de turbolàser de l’Autarca es van obrir i van emetre llargs feixos vermells cap a l’asteroide. Els trets semblaven estar ben orientats, però es van desviar de sobte. Van tancar l'angle d'atac i es van ajuntar gairebé mig quilòmetre abans d'arribar a l'asteroide. En Xhaxin esperava que els raigs travessessin aquest nou punt focal i que donessin a la roca, però es van esvair.

- Què passa? Artillers, guaites, què està passant?

El seu tirador, un iotrà anomenat Mirip Pag, va negar amb el cap en un gest d'incredulitat.

-Teníem les armes, capità. Estàvem apuntant bé. El duro, anomenat Lun Deverin, va assenyalar amb un dit tremolós la petita esfera hologràfica que havia generat l'ordinador.

-Una anomalia gravitatòria va atreure els trets. És com si utilitzessin un forat negre com a escut.

En Xhaxin es va tornar per mirar les dades i va contemplar l'esfera en qüestió. L'objecte s'expandia i es dirigia cap a la fragata. Quan es va produir el contacte, una sacsejada va agitar la nau. Les alarmes van saltar, anunciant que l'escut havia caigut.

-Posa rumb 57 punt 12, a tota potència. Travessa aquest raig, sigui el que sigui.

-S'aproxima un altre, capità. Eliminarà l'escut de popa...

En Pen Grasha, l'oficial de control de caces de l’Autarca, va cridar per sobre de l’estrèpit de les sirenes:

- Capità, els nostres caces es queden sense escuts. Els trets i els làsers no arriben a l'enemic.

El duro va agitar una mà i es va agafar amb força al seu panell de control.

- Preparats per l'impacte. Ens han disparat.

Impacte? En Xhaxin mirà la pantalla de visualització i va veure una bola daurada guspirejant, potser de plasma, que passava de llarg. L'objecte va assolir la fragata en plena maniobra, just al centre i a babord. L'escut va absorbir l'impacte, però va caure al cap de pocs segons, enviant una pluja d'espurnes al pont i enderrocant a un tripulant. Un instant després, aquella cosa que havia travessat l'escut donava cops al casc blindat de l'Autarca.

Sort que tenim blindatge extra. En Xhaxin havia invertit gran quantitat de recursos en reforçar l'escut de la seva fragata. La nau havia suportat trets d'un destructor estel·lar imperial, i tots havien viscut per explicar-ho. Però, abans, havien escapat per explicar-ho.

L'impacte va desactivar momentàniament els generadors de gravetat artificial de la nau, de manera que en Xhaxin va sortir disparat i va xocar contra la doctora Karl. Al cap d'un segon, la gravetat va tornar i va dipositar als dos al pont sense massa brusquedat. En Xhaxin es va recolzar sobre un genoll i va ajudar a la doctora a seure mentre mirava al duro.

- Què ha estat això?

- No ho sé, capità, però segueix endinsant-se al casc - la criatura de pell blavosa va empal·lidir -. Crec que en vint segons obrirà una bretxa en el fuselatge de la coberta 7.

- Evacueu l'àrea i tanqueu les comportes!

- Més trets!

No! Això no pot estar passant! En Xhaxin va estrènyer les mans amb força, tant la de carn com la de metall. Va deixar de banda la desesperació i el pànic que li turmentaven. És hora de ser la classe d'home que atrau una tripulació tan lleial.

- Pen, crida els caces. Que entrin primer els que no tinguin hipervelocitat. Khwir, calcula un salt que ens tregui d'aquí.

Els lekkus de la twi’lek va empal·lidir.

- Les anomalies gravitatòries canvien constantment. És impossible fer els càlculs.

- Són suficients per impedir-nos saltar?

- No, però...

En Xhaxin va grunyir i va caure a terra quan un altre tret de l'asteroide va sacsejar la fragata.

- Llavors saltarem a cegues. Envia les coordenades als nostres caces, però saltarem a cegues.

- Capità, un salt a cegues podria matar-nos.

- Un salt a cegues podria matar-nos -En Xhaxin va assenyalar enèrgicament la pantalla de visualització -, però això ens matarà. Fes-ho, Khwir, fes-ho ja!

- A les seves ordres, capità -la twi’lek va començar a introduir les coordenades a l'ordinador de navegació -. Preparats per saltar en cinc segons, capità. Quatre, tres...

En Xhaxin mirà per la pantalla de visualització i va veure una bola daurada brillant que omplia la imatge. No sabia qui li atacava, ni què feia allà ni com funcionaven les seves armes. Mentre pensava en això, la visió de l'espai va explotar. En aquell moment, i d'alguna manera, va saber que la resposta en aquesta pregunta potser li proporcionaria una mica de pau interior, però no podia dir el mateix de la Nova República.

CAPÍTOL 1

Mentre esperava al costat de la càmera del Senat que el cap d'Estat Borsk Fey'lya la convidés a pujar a l'estrada, la Leia Organa Solo es va sentir una mica nerviosa. Havien passat els anys; de fet, havien passat les dècades, i va recordar com es va sentir quan va entrar per primera vegada al Senat Imperial com la diputada electa més jove de la història. Es va presentar com a candidata per ajudar al seu pare, Bail Organa, i per continuar amb la seva oposició a Palpatine i a la bogeria que va permetre la creació de coses com l'Estrella de la Mort.

En aquells dies jo era jove, molt jove, i era normal que estigués nerviosa. La Leia va contemplar la gran sala i el mar de senadors que la poblaven. No era tan imponent com l'antiga, en la qual ella va servir per primera vegada; però podia palpar-hi la tradició dels dies de la Nova República. En l'era de l'Imperi, després que en Palpatine es fes amb el poder absolut, tot just hi havia unes poques criatures que no fossin humanes a la cambra, i només assistien els senadors humans. Ara, com havia passat en l'Antiga República, els humans eren minoria. Va veure la senadora Viqi Shesh, de Kuat, i a un dels seus telbuns, i al senador Cal Omas, d'Alderaan; però, a part d'ells, no distingia altres humans.

I l'edat no és l'únic que s'aprecia en els meus ulls. La Leia va somriure dintre seu. No volia recordar que ja havia transcorregut bona part de la seva vida, i que la majoria se l'havia passat allà, a Coruscant, ajudant a constituir la Nova República com la confederació de planetes sorgida de les ombres de l'Imperi. També vaig sortir a lluitar contra l'Imperi i a rebre trets. Aquí els atacs eren més subtils, però gairebé igual de letals. Es va estremir recordar el bombardeig que va patir l'antiga càmera del Senat.

Va fer una ullada cap enrere i va veure la Danni Quee, la jove que dos mesos abans havia sobreviscut a l'atac i a la captura d'un violent grup alienígena que va envair diversos planetes de la Vora Exterior. La Danni havia treballat en una estació d'investigació que s'ocupava d'observar l'espai més enllà de la vora galàctica, i havia recollit proves que indicaven que els invasors procedien d'una altra galàxia. Les seves despietades tàctiques, juntament amb l'esforç i els recursos necessaris per organitzar una invasió des d'una galàxia llunyana, suggerien a la Leia que els alienígenes estaven decidits a apropiar-se d'una bona part d'aquesta galàxia. Ara, ella es presentava davant el Senat per advertir a la Nova República d'aquesta amenaça i reunir ajuda per als planetes de la Vora Exterior que haguessin de fer front a la pitjor part de l'atac alienígena.

Al costat de la petita dona bruna estava en Bolpuhr, el guardaespatlles noghri de la Leia. En Bolpuhr es dedicava en cos i ànima a protegir la Leia i al seu germà Luke, per agrair els esforços que havien realitzat per reparar els danys que l'Imperi havia provocat a Honoghr, el planeta dels noghri. La gratitud amb què en Bolpuhr recompensava a la Leia i la seva família es traduïa en una ferotge lleialtat només superada per la que demostraria un wookiee que tingués un deute de vida amb algú.

La veu d’en Borsk Fey'lya va ascendir des del seu to monòton a un punt una mica més elevat. La Leia va recordar com s'alçava la veu quan estava estressat. El to li va fer aixecar el cap i centrar la seva atenció en el que estava dient el bothan.

-És, per tant, un plaer per a mi donar la benvinguda de nou en aquesta cambra a una dona que porta més temps en aquesta casa que cap de nosaltres. Us presento ls Leia Organa Solo, ambaixadora de Dubrillion.

Ja era hora, va pensar la Leia. Has estat donant-me llargues massa temps. La Leia portava diverses setmanes intentant aconseguir aquesta audiència.

En Fey'lya va sortir de l'estrada i li va cedir el lloc. El bothan havia decidit portar una túnica de color terra, una mica més fosca que la seva pell crema, que lluïa un rivet morat a joc amb els seus ulls. Aquestes vestimentes van recordar a la Leia les senzilles peces que la Mon Mothma solia vestir quan es dirigia al Senat o al poble; però, d'alguna manera, no imprimien al bothan l'aire de noblesa i senzillesa que atorgaven a la Mon Mothma.

La Leia vestia unes botes negres i una túnica de color pàl·lid. També portava els cabells recollits perquè el seu vestit i el seu port subratllessin les trobades bèl·liques que eren la base del seu informe. Sabia que les seves vestimentes eren poc apropiades per l'opulència del Senat, però també esperava que els presents recordessin els dies en què la indumentària de batalla estava a l'ordre del dia, i les decisions havien de prendre’s ràpidament.

-Gràcies, Cap Fey'lya. Benvolguts senadors i respectables convidats, els porto la salutació i els millors desitjos del poble de Dubrillion. He estat enviada per informar d'una greu crisi que ha tingut lloc en la Vora Exterior. Una espècie desconeguda fins ara ha realitzat allà una sèrie d'atacs. Van eliminar l'estació ExGal-4 a Belkadan, van atacar el planeta Dubrillion, van destruir a Helska la nau de la Nova República Renovador i van aniquilar el planeta Sernpidal estavellant la seva pròpia lluna contra ell. Vam aconseguir localitzar la base alienígena de Helska IV i la vam destruir, però no hem acabat amb l'amenaça.

La Leia va contemplar al públic i li va sorprendre veure la quantitat de senadors que semblaven estar avorrint-se, com si els estigués narrant una obra costumista kuati. Bé, tampoc els he explicat res que no sabessin, però ara han de reaccionar i solucionar el tema. Es va aclarir la gola i va contemplar el datapad per recordar les seves notes.

- En Luke Skywalker va trobar a Belkadan proves d'un desastre ecològic que va alterar radicalment la composició atmosfèrica del planeta. Aquest desastre va ser atribuït a un agent alienígena que es trobava al planeta i que, posteriorment i després d’atacar la Mara Jade Skywalker i al meu germà, va ser assassinat. Les proves semblen indicar que els alienígenes estaven condicionant el planeta per utilitzar-lo com a base per a la invasió.

Abans que pogués continuar, un senador geperut i d'aspecte sauri que representava les diferents comunitats baragwinianes es va aixecar lentament.

-Amb permís del Senat, m'agradaria preguntar a l’oradora si ella és la mateixa Leia Organa Solo que va intervenir en el conflicte entre Osarian i Rhommamul.

La Leia aclucà els ulls i va aixecar la barbeta.

- El senador Wynl sap perfectament que vaig ser jo qui va intentar aconseguir la pau en aquesta disputa.

- I no va ser l'acció d'un Cavaller Jedi insensat el que va obligar als osarians a iniciar l'atac que, posteriorment, va desembocar en una guerra per al sistema, i que va provocar la mort d’en Nom Anor, el líder rhommamulià, en el procés?

La Leia va alçar les mans.

- Amb tots els meus respectes, senador, el conflicte entre Rhommamul i Osarian té poc o res a veure amb la invasió de la que estic parlant ara.

En Borsk Fey'lya es va acostar a la Leia des de la seva posició a la dreta de l'estrada.

- Poc o res? Això indica la possibilitat d'algun tipus de connexió. Ella va assentir incòmoda.

- Quan l'invasor va atacar la Mara, primer va intentar destruir l’R2, l'androide astromecànic que utilitza el meu germà. L'alienígena va proferir el mateix tipus de retòrica en contra dels androides que els Cavallers Vermells de la Vida de Rhommamul utilitzaven en les seves creuades.

El bothan va parpellejar amb els seus ulls violeta.

- Està suggerint que aquests Cavallers Vermells estan darrere de l’enverinament de Belkadan, la destrucció de Sernpidal i l'atac a Dubrillion? I que tenien armament suficient per arrencar una lluna de la seva òrbita, però no eren capaços de defensar els seus líders d'un atac osarià? Està dient això?

- No, en absolut, Cap Fey'lya -La Leia va donar un toc gèlid al seu to de veu -. No crec que l'alienígena de Belkadan estigués sota la influència dels Cavallers Vermells, però és possible que aquests formin part d'una tapadora per distreure la Nova República.

Un altre senador, aquesta vegada un rodià, es va posar dret.

- Vol fer-nos creure, ambaixadora, que els seus esforços diplomàtics van fracassar a mercè d'una conspiració sorgida més enllà de la galàxia?

- No estic dient això.

En Niuk Niuv, el senador sullustà, es va aixecar.

- Jo tampoc ho crec. Crec que està intentant distreure'ns de l'amenaça que els Jedi representen per a la Nova República. Va ser un Jedi qui va afegir tensió a la situació osariana i va provocar aquesta guerra. Vostè diu que va ser un Jedi qui va informar sobre aquest alienígena i sobre les seves paraules. No sóc tan estúpid com per no veure els esforços d'un Jedi per apartar la nostra atenció dels problemes que causa l'Orde.

- El Jedi de Belkadan era el meu germà, Luke Skywalker, Mestre Jedi!

- I qui podia desitjar més que ell que els errors dels seus deixebles caiguessin en l'oblit?

La Leia es va agafar amb força al podi per controlar-se.

- Sóc molt conscient de la controvèrsia que envolta els Jedi, però els hi demano, amb la millor intenció, que vagin més enllà d'aquest debat i es centrin en el que els hi estic explicant. S'ha iniciat una invasió procedent de més enllà d'aquesta galàxia i, si no actuen per aturar-la immediatament, destruirà la Nova República.

Un senador humà que la Leia no va reconèixer va prendre la paraula.

- Perdonin, però és un fet per tots conegut que, des de fa temps, una pertorbació en l'hiperespai localitzada en la vora galàctica impossibilita l'entrada o sortida de la galàxia. Aquesta suposada invasió no pot haver passat.

La Leia va negar amb el cap.

- Si aquesta barrera existeix, van trobar la forma de sortejar-la. Estaven aquí, i hi ha proves irrefutables de la seva invasió a la Vora Exterior.

El Quarren Pwoe es va aixecar i es va acariciar la barbeta punxeguda amb les puntes dels dits.

- Estic confós, ambaixadora. Ha dit que vostè va formar part d'una iniciativa per destruir la força invasora. Tot indicava que ho havien aconseguit.

- I així va ser.

- Així que des d'aleshores no hi ha hagut més albiraments d'aquests invasors?

- No, però això...

- I hi ha proves que els relacionin amb els Cavallers Vermells, a part dels rumors sobre els comentaris d'una criatura que està morta?

- No, però...

- Existeixen proves físiques dels invasors?

- Algunes. Un parell de cossos, un parell dels seus coralites.

En Fey'lya va somriure, i les seves esmolades dents van relluir.

- Coralites?

La Leia va tancar els ulls i va sospirar.

- Pel que sembla, aquests alienígenes utilitzen criatures biomecàniques manipulades genèticament. Els seus caces de combat, diguem, s'originen a partir d'alguna cosa anomenada coral Yorik.

El bothan va negar amb el cap.

- Ens està dient que van utilitzar roques per enderrocar un destructor estel·lar?

-Sí.

En Pwoe abaixà la mirada cap a la seva taula i després va tornar a aixecar la vista amb una brillantor maliciosa en els seus ulls negres.

- Leia, com admirador seu que vaig ser en el passat l'hi prego, si us plau, no segueixi. No podeu imaginar com de patètica que en resulta. Si va optar per abandonar la vida pública, tornar ara amb aquesta història, en un intent erm d’arrabassar-nos el control, és una cosa penosa.

- Què? – La Leia parpellejà incrèdula -. Creuen que he vingut per recuperar el poder?

- No puc arribar a una altra conclusió -En Pwoe va obrir els braços en un gest que va abastar la càmera sencera -. Busca protecció per al seu germà i els seus fills perquè tots són Jedi, i jo ho entenc. També és evident que opina que som incapaços de sobreviure a una catàstrofe sense la seva ajuda; però la veritat és que les coses han anat bé des que es va solucionar la situació bothan. Tots som conscients de la cobdícia humana pel poder, i l'admirem per haver-la controlat durant tant de temps, però ara això...

- No, no, aquesta no és en absolut la meva intenció – La Leia va contemplar horroritzada als senadors -. El que els hi estic explicant és veritat, és real. Potser hàgim derrotat a l'avantguarda, però estan de camí.

El senador sullustà es va tapar les orelles amb les mans.

- Si us plau, Leia, ja n'hi ha prou, ja n'hi ha prou. La seva lleialtat als Jedi és lloable, però aquest intent de fer-nos creure que podrien ser útils contra una dubtosa amenaça... Això no és propi de vostè!

-Però molt humà per la seva banda -va xiuxiuejar el baragwinià. Un puny invisible es va tancar al voltant del cor de la Leia i el va estrènyer amb força. La dona va flexionar els braços i els va recolzar al faristol.

- Han d’escoltar-me!

- Leia, si us plau, faci el que va fer la Mon Mothma - la veu d’en Pwoe estava plena de compassió -. Desaparegui sense fer soroll. Ara el Govern ens pertany. Deixeu que la recordem amb afecte, com algú que va transcendir la seva humanitat.

La Leia va observar als senadors i va desitjar que l'edat li hagués afectat tant a la vista com per no veure les seves mirades de menyspreu. No veuen perquè no volen veure. Necessiten tant el control que ignoraran el perill abans que reconèixer que hi ha una crisi. Ho perdrien tot per tal de demostrar que tenen el poder. La seva obstinada ignorància la va deixar esgotada i sense paraules, aixafada sota el pes de la seva compassió i el seu menyspreu.

Això no pot estar passant. No poden fer malbé tot el que hem aconseguit. La Leia va deixar anar a poc a poc el faristol mentre s'allunyava d'ell. Perdre-ho tot...

Una veu potent i ferma va travessar el murmuri generalitzat de la cambra del Senat.

- Com us atreviu? Com s'atreveix ni un de vosaltres a parlar-li així?

Enmig de la sala, un alienígena de pèl daurat, alt, esvelt i amb línies porpres que li sortien de la vora dels ulls cap amunt i cap enrere es va aixecar.

- Si no fos per aquesta dona i els sacrificis de la seva família, cap de nosaltres estaríem aquí, i la majoria estaríem morts.

Èlegos A'Kla va desplegar la seva mà de tres dits.

- La vostra deshonrosa ingratitud no fa més que confirmar l'opinió de l'Imperi que érem bèsties!

El senador rodià va assenyalar al caamasià amb el seu dit acabat en ventosa.

- No oblidis que ella era un d'ells!

L’Èlegos va aclucar els ulls, i la Leia es va adonar que aquest comentari li havia dolgut.

- De veritat pots dir això sense adonar-te’n de com d’ignorant que et fa semblar? Confondre-la amb els imperials no és més que un prejudici, el tipus de prejudici que els imperials van utilitzar per oprimir-nos.

En Niuk Niuv va ignorar els comentaris del caamasià amb un gest de menyspreu.

- Les teves crítiques tindrien més pes, senador A'Kla, si no sabés que has estat col·laborador dels Jedi. Sents una profunda simpatia per aquest col·lectiu. No era el teu oncle un d'ells?

L’Èlegos va tirar el cap cap enrere, ressaltant la seva altura i la seva esveltesa.

-La meva lleialtat als meus amics i als meus parents Jedi no em cega davant el que la Leia intenta dir aquí. Potser vulgueu veure els Jedi com una amenaça, jo puc reconèixer que les accions d'alguns d'ells m'han deixat gelat, però la Leia està informant d'una nova amenaça que potser sigui de gran envergadura per a la Nova República. Ignorar-la a propòsit i en pro de la vostra pròpia glòria és el súmmum de la irresponsabilitat.

Els tentacles d’en Pwoe es van plegar amb enuig.

-Això que dius està molt bé, A'Kla, però el teu poble i la seva supervivència deuen molt a la Leia i a la seva família. Molts dels teus van morir en Alderaan, i ha estat la consciència i la caritat dels humans el que us ha protegit durant dècades. Que t’alcis en la seva defensa no és sorprenent, ets com un gos de batalla nek llepant la mà de l'entrenador que li apallissa.

La Leia es va sentir profundament al·ludida amb el comentari i va tornar al podi. Tot i la ira que bullia al seu interior, la seva veu era lleu i tranquil·la. Encara que no era amiga de recórrer a les tècniques Jedi per calmar-se, ho va fer, i això li va permetre centrar-se. La seva expressió es va endurir i la seva mirada va recórrer als senadors reunits.

-Potser pretenguin projectar en mi tota mena de sinistres intencions. Estan en el seu dret. Puc arribar a entendre fins i tot que antics ressentiments s'acarnissin en la meva persona, encara que creia que amb el meu passat n’hi hauria prou per entendre la lleialtat del meu cor. Però ara ni tan sols vull que m'escoltin. Veuen la Nova República com a cosa seva, i aplaudeixo que s'alcessin per responsabilitzar-se'n. Malgrat el que vulguin creure o pensar, estic orgullosa de vosaltres. El que em decep és que s'enganyin a si mateixos. La força de la Nova República sempre va provenir de la unitat dels seus diversos pobles -va arronsar les espatlles i es va posar recta de nou -. Els deixaré tota la informació que hem recopilat sobre els invasors. Espero que els hi serveixi d'alguna cosa quan trobin temps per utilitzar-la.

En Borsk Fey'lya la va mirar de prop mentre ella baixava del podi.

- Què faràs ara, Leia?

Ella va esbufegar suaument i el va mirar un instant.

Tens por que doni un cop d'Estat per aconseguir el que vull, Borsk? Creus que tinc tant poder?

- Faré el que he de fer. La Nova República m'haurà abandonat, però jo a ella no. Aquesta amenaça ha de ser detinguda.

El pèl del clatell del bothan es va estarrufar lentament.

- No tens suport oficial. No pots sol·licitar equipament, ni donar ordres ni res per l'estil.

Ella va negar lentament amb el cap i va somriure veient aparèixer a l’Èlegos.

- Conec les normes, Cap Fey'lya, tant les que es fan públiques com les que s'apliquen en realitat. No tinc intenció de posar-me en contra seva, així que no m'obligui a fer-ho.

L’Èlegos va recolzar una mà a l'espatlla de la Leia.

- Aquest senador vol saber més sobre l'amenaça. Confio, Cap Fey'lya, en què la meva recerca no trobi traves.

- Traves no... -els ulls violetes del bothan es van entretancar -, però vagi amb compte. La curiositat està permesa, però la traïció es castiga. Ho comprèn?

L’Èlegos va assentir i la Leia va fer el mateix.

-Ho captem, Cap Fey'lya. El senador A'Kla i jo tindrem molta cura. Tingui-la vostè també. Un judici per traïció en una època com aquesta podria costar la seva carrera, en cas que els invasors deixin a algú viu perquè li importi, és clar.

 Següent