Solitari de Jade (VII)

Anterior

VII

Després de la foscor dels altres llocs de la fortalesa, l'establiment metge era bastant sorprenent: brillant, net, i raonablement ben equipat, amb un sòl blavós i fins i tot algunes seccions de panells de fusta. I la raó per al canvi en la decoració va ser immediatament òbvia: el metge no era un drach'nam.

-Segui - va dir un Bith d'aspecte cansat amb una bata mèdica lleugerament acurada, apropant-se al voltant d'un escriptori i assenyalant l'única taula de tractament de la cambra. El seu to era ràpid, però la seva cara i les seves mans traïen l'estat de nerviosisme que la Mara sospitava que probablement era una condició comuna entre els no drach'nam sota les ordres d’en Praysh -. On és la crisàlide?

El guàrdia de l'esquerra va alçar el braç de la Mara.

- Està just... oh, pustina. Ha desaparegut!

-Es deu haver caigut - va dir el Bith, mostrant de sobte una gran tensió en la seva veu. Els seus ulls van fer un cop d'ull culpable cap a la paret a l'esquerra -. Vosaltres dos, serà millor que aneu a veure si podeu trobar-la.

Els dos guàrdies no van discutir, sinó que van tornar immediatament al corredor.

- Va notar com queia? - preguntar el Bith, girant el braç de la Mara i començant a netejar el llim residual.

-No, no ho vaig notar - va dir la Mara, posant alguns gemecs de por a la veu mentre mirava més enllà de la gran cap del metge. A través d'una porta oberta al fons de la cambra del tractament podia veure un gran armari de subministraments. Estirant amb la Força, va permetre que el transpariacer de les portes de l'armari s'obrissin uns mil·límetres. Les etiquetes de les fioles estaven massa lluny per llegir-les, però si els colors i les formes de les ampolles seguien els estàndards farmacèutics convencionals de la Nova República, les tres que estava buscant hi eren. Alçant una de les fioles fora del seu prestatge, la va deixar relliscar ràpidament per la paret fins a terra. No hi havia manera de saber on estava col·locada la càmera de vigilància, però ella tampoc podia fer res des d'on estava. Només podia esperar que el sobtat moviment de l'ampolla no fos advertit per qualsevol que la seva Primera Grandesa tingués supervisant les pantalles de vigilància. Aconseguint un agafador en la segona ampolla, la va baixar a terra amb la primera...

-Que estrany - va dir el Bith. Ja havia netejat aquesta secció del seu braç i estava observant les dues marques de perforació que ella havia fet amb el ganivet del guàrdia -. Això no semblen mossegades de palps krizar en absolut. Està segura que això va ser el que va agafar?

-No ho sé - gemegar la Mara, movent l'última de les tres fioles a terra i enganxant llavors un parell d'ampolletes petites i agregant-les a la seva col·lecció -. Tot el que sé és que va doldre. Va doldre molt.

Va poder adonar-se de la simpatia i la frustració del Bith.

- Sí, ho sé - va murmurar -. No és una vida fàcil per a vostès aquí baix.

-No - va dir, mig plorant mentre movia els seus trofeus per terra cap a la porta de la sala d'examen. Se suposava que qualsevol que estigués a càrrec de la vigilància podria raonablement ignorar un quart de subministraments buit, però un quart ocupat per una esclava humana i un metge Bith era completament una altra qüestió. Havia de trobar la càmera de vigilància d'allà abans que pogués atreure les ampolles la resta del camí.

- AUH! - va gemegar de sobte, intentant retirar el seu braç esquerre de l'agafada del Bith mentre estudiava la paret a la qual ell havia mirat ràpidament abans. La càmera, clarament dissenyada per estar oculta, era bastant òbvia per a algú amb l'entrenament i l'experiència de la Mara: una lent petita que es feia passar per un nus als panells de fusta.

-Ho sento - va dir el Bith, i ella va poder percebre la seva barreja de preocupació i perplexitat mentre deixava anar immediatament el seu braç -. No hauria d'haver res que fes mal on estava tocant.

-Bé, doncs fa mal - va dir petulantment la Mara. Amb els dits de la mà dreta, va extreure clandestinament una porció de llim de la massa que s'estava endurint cobrint les cames -. Abans, en aquest lloc tan gran, m'han donat fuetades... ¡AUH!

Va retirar de nou el seu braç esquerre, agitant aquesta vegada també amb el dret. El moviment va enviar una mitja dotzena de petites porcions de llim girant per la sala...

I amb una petita ajuda de les seves habilitats de la Força, les masses més grans van colpejar contra la paret just sobre la càmera de vigilància oculta.

-De nou, ho sento - va dir el Bith, mirant a la paret. Va donar una segona mirada, alçant de sobte tot el seu cos quan va comprendre el que havia passat -. Disculpi’m - va dir, agafant una tovallola i apressant-se cap a la paret.

I amb la càmera encara coberta, i l'atenció del metge en una altra part, la Mara va portar els seus flascons i ampolles volant des de la porta i els va deixar caure suaument sobre la part davantera del seu vestit de salt. Quan el Bith va acabar el seu treball de neteja, estaven segurament niats en els plecs de la tela de la cintura.

-Em disculpo de nou - va dir mentre deixava la tovallola al dispensador i tornava cap a ella -. El nutrient pot danyar el material de la paret que La seva Primera Grandesa és tan amable de permetre’m tenir, sap?

I estaria en seriosos problemes si permetés que la càmera es quedés coberta per massa temps? Probablement.

- Està bé - va murmurar la Mara.

Un cop més, havia tingut el temps just. El Bith acabava d’agafar el seu braç de nou quan els dos guàrdies drach'nam van irrompre de nou en la sala.

- Res - va grunyir un d'ells, mirant suspicaçment la Mara -. Què vas fer amb ella? I doncs?

La Mara es va encongir allunyant-se d'ell.

- Res - va dir, amb veu espantada i suplicant -. Si us plau... jo no vaig fer res.

- Llavors on és? - va preguntar el drach'nam, donant un amenaçador pas cap a ella, amb el fuet neurònic a la mà.

-Potser era un krizar que encara era immadur - va dir el Bith, alçant una mà protectorament entre Mara i el guàrdia -. La seva adherència era feble i no completament ferma.

- Llavors on és ara? - va continuar el segon guàrdia -. Es va unir a ella... jo el vaig veure.

-Si no està al corredor, encara ha d'estar a la sala de creixement - va dir raonablement el Bith -. Potser va caure de nou en els pous de nutrient.

Els guàrdies van continuar mirant-la, i la Mara va contenir la respiració. Si qualsevol d'ells hagués vist realment la crisàlide després que abandonessin la sala...

Però aparentment cap d'ells ho havia fet.

- Sí - va dir el guàrdia de mala gana -. Potser.

El Bith va mirar a un crono de la paret.

- De totes maneres, el torn de treball ha acabat - va dir -. Per què no l’escorten de tornada a la sala comuna? Després podran investigar les passarel·les de la sala de creixement.

-No ens digui com fer la nostra feina, Bith - va grunyir l'altre guàrdia, mostrant les seves dents mentre subjectava el braç de la Mara en un adherència no massa educada -. Anem, humana. L'hora del ranxo.

***

Següent