VI
Van passar tres
hores de nauseabund i desllomador treball fins que el seu patró de recerca
finalment va donar resultat.
- El seu nom és
Sansia? - preguntar en veu baixa mentre s'acostava a la dona que s’assemblava a
l’holo que li havia mostrat abans Bardrin.
L'altra dona la va
mirar, ajustant suspicaçment els ulls.
-Sí - va reconèixer
cautelosament -. Què passa amb això?
La Mara va mirar
casualment al seu voltant. Cap drach'nam estava a l'abast de l'oïda en aquest
moment.
- Un parent proper
seu em va demanar que la tragués d'aquí.
Hi hauria esperat
goig, o alegria tot just continguda, o almenys una certa sorpresa. Però la
reacció de la Sansia no va ser cap d'aquelles.
- Realment ho va
fer? - va dir, amb veu fosca i plena de menyspreu -. Què típic d'ell.
La Mara va arrufar
les celles.
- No sembla molt
contenta.
-Oh, no cabo en mi
de goig - va dir la Sansia sarcàsticament -. L'alegria està temperada merament
per una incredulitat una mica cínica. Vostè què és, una mena de mercenària?
-No exactament - va
dir la Mara -. Incredulitat sobre què?
-A les motivacions
del meu estimat pare - va dir la Sansia, excavant en el llim -. Deixeu-me
endevinar. Ell li va explicar sobre la meva terrible condició, i l'important
que sóc per a ell i per al negoci, i que ell faria qualsevol cosa i donaria
qualsevol cosa per tenir-me de tornada. Una vegada que tingués els ulls
convenientment plens de llàgrimes, ell va entrar en calor i llavors o bé la va
convèncer, la va manipular, o la va subornar per enviar-la aquí a rescatar-me.
Vaig bé?
-Bastant - va dir la
Mara cautelosament.
La mà de la Sansia
va sortir del llim sostenint una de les crisàlides de krizar. Va mirar als seus
dos llargs extrems, i després la va tornar a deixar darrere d'ella.
-Però encara que ell
volia recuperar desesperadament a la seva estimada filla, també va deixar clar,
subtilment, per descomptat, que encara volia més recuperar la nau. De fet,
probablement li hagi donat tots els codis d'accés i de comandament que
necessitaria per fer-la volar tant si jo estava amb vostè com si no. Encara
tinc raó?
La Mara sentia com
s’estrenyia la seva gola.
- Ell va dir que jo
ho necessitaria poder volar la nau si vostè quedés incapacitada durant la
fugida.
La Sansia va
esbufegar.
- Això sona al que
ell diria. Perfectament creïble per sobre, però enganyós com la confiança
imperial. El fet és, realment, que ell no es preocupa de mi ni un polsim. Si ho
fes, per començar no m'hauria enviat a Makksre en aquesta mig ximple carrera.
Ell vol recuperar l'Aposta Guanyadora, purament i planament.
La Mara va mirar de
nou al voltant. Un dels guàrdies pel camí estava mirant-les, i ella va
introduir els seus braços de nou en el llim.
- Què té de tan
especial aquesta nau?
-Oh, tan sols és
realment innovadora en tres aspectes, això és tot-va dir Sansia amargament-. Té
un sistema de vol increïble, una sorprenent matriu de punteria d'armes, i un
boig i únic en el seu gènere sistema defensiu de devolució de foc que penso que
el pare deu haver robat en algun lloc.
La Mara va estudiar
la seva cara, estirant-se amb la Força per intentar aconseguir una percepció de
la seva ment. La mateixa amargor que podia sentir en la veu de la Sansia estava
de fet irritant-se per les seves emocions.
- Llavors què m'està
dient? - va preguntar -. Que no vol que intenti treure-la d'aquí?
Els ulls de la
Sansia es van allunyar de la mirada de la Mara.
- Simplement estic
explicant-li com són les coses - va murmurar -. Advertint-la potser que en
algun moment ell probablement intentarà forçar la seva mà. Proveu d’aconseguir
escapar sense mi. Suposo que he pensat que vostè estaria preparada per això.
I esperava contra tota esperança que, al contrari que
el seu pare, la seva rescatadora tingués consciència?
- Gràcies per
l'advertiment - va dir la Mara. Els seus dits van tocar quelcom una mica dur en
el llim: una de les fugisseres crisàlides de krizar -. Això només vol dir que
haurem d'avançar una mica l'agenda - va afegir, traient la crisàlide sobre la
superfície el just per poder examinar-la. La pela estava sòlidament sencera;
clarament, aquesta encara trigaria a obrir-se pas a l'exterior amb mandíbules.
Perfecte -. A on ens portaran quan acabem aquí?
-Pel vestíbul a un
barracó de dormitoris realment repugnant - va dir la Sansia. Per primera vegada
des que la seva conversa va començar la Mara va poder adonar-se dels febles
sospirs de cauta esperança en la veu i les emocions de l'altra dona -. Ens
deixaran rentar-nos, i després alimentar-nos.
- Dutxa o bany?
-És més com un
abeurador d'animals que com una banyera de veritat - va dir la Sansia
desdenyosament -. Quan et porten aquí a baix, mai tornes a estar net.
-Sí, ja he sentit
això - va dir la Mara -. Raó de més per no esperar més del necessari. Hi ha
càmeres de vigilància a la sala?
-Hi ha un parell
d’evidents prop de la porta. Probablement també un grapat sencer, no tan
evident, ocult al voltant.
-Bé - va dir la Mara
-. Una pregunta més: quant falta per al canvi de torn?
La Sansia va mirar a
un joc d'emblemes resplendents encastat a la paret a l'altra banda de la sala.
- No gaire temps.
Potser deu minuts.
-Bé - va dir la Mara
-. He de recollir un parell de coses primer, així que hi arribaré al dormitori.
Renteu-vos aviat, i estigues a punt per partir quan jo torni.
La Sansia la va
mirar suspicaçment, però va assentir.
- Estaré llesta - va
dir -. Bona sort.
La Mara va assentir
i va marxar, sostenint la closca krizar que havia trobat per sota de la superfície
mentre avançava pel llim, volent posar una mica de distància entre ella i la
Sansia abans de fer el seu moviment. Pel cua d'ull va veure un dels drach'nam
caminant determinadament per la passarel·la cap a ella, balancejant el seu fuet
en l'aire mentre arribava, sens dubte preparant un comentari i una lliçó
pràctica sobre la xerrada ociosa durant el servei. La Mara va deixar que
s'acostés fins a estar gairebé a l'abast del fuet...
I amb el crit més
esgarrifós que va poder llançar, va alçar el seu braç esquerre, agafant
l'avantbraç amb la mà dreta.
- Em té! - va
gemegar, agitant-se cap als costats i llançant porcions de llim volant per
l'aire al seu voltant -. ¡Traieu-me’l, traieu-me’l!
El drach'nam va
arribar a la vora de la seva trinxera d'un sol salt.
- Treu la mà d'aquí -
va petar, inclinant-se precàriament sobre ella mentre agafava el seu canell
esquerre i l'alçava en suspens completament fora del forat. El moviment la va
empènyer contra el ganivet del seu cinturó, i va fer una ganyota de dolor quan
les pues esmolades com agulles del mànec es clavaven breument en les seves
costelles -. He dit que la moguis - va repetir, deixant-la caure sobre els seus
peus, a la passarel·la i forçant-la a obrir la seva mà dreta.
Per revelar la
closca krizar penjant de la part inferior del seu braç esquerre.
O almenys, això era
el que Mara esperava que semblés. Les seves habilitats de manipular la Força
podrien no ser tan bones com les d’en Luke Skywalker, però no era un gran repte
usar la Força per sostenir la closca atapeïda fermament contra el seu braç com
si la criatura de dintre estigués agafant-se. L'únic perill era que el guàrdia
podria netejar la massa de llim estratègicament col·locada al punt de la
intersecció i notar que no hi havia cap palpo de krizar unint la closca al
braç.
Però després de
totes les vegades que indubtablement això havia passat, el guàrdia clarament no
s'interessava en absolut pels detalls.
- En tens un,
d'acord - va grunyir, mentre passava a subjectar-la amb la mà dreta i estirava
d'ella al llarg de la passarel·la cap a la porta -. Ep! La seva Setena
Grandesa?
-Sí, prossegueixi -
li va dir el capatàs, gesticulant als guàrdies que flanquejaven la porta perquè
l'obrissin -. Digueu-li a Blath que vagi amb compte aquesta vegada, la seva
Primera Grandesa no li agradarà si en perd un altre.
La porta es va
obrir. Un segon drach'nam va caminar al costat esquerre de la Mara quan van
sortir, prenent el seu braç esquerre i sostenint-lo en una fèrria adherència a
l'altura de la cintura, probablement, va decidir la Mara, assegurant-se que no
piqués el krizar contra el seu costat. La porta es va tancar de cop, i els tres
van avançar amb pas ràpid pel corredor.
La Mara no sabia on
era l'establiment mèdic, però les probabilitats eren que no estaria molt lluny,
el que significava que havia de moure’s ràpidament. Va continuar gemegant i
plorant com un esclau desvalgut i trencat mentre els drach'nam gairebé
l'arrossegaven per terra, esforçant-se ineficaçment en el seu suposat dolor
contra la pràcticament irrompible adherència dels seus dos escortes. Sota la
cobertura de la seva agitació fingida, va mirar a sota a l'esquerra. El ganivet
del segon guàrdia estava rebotant a uns centímetres de distància d'on ell
estava sostenint el seu braç esquerre.
I aquí arribava la
part més arriscada del seu pla. Amb els seus dos braços sota el seu control,
els dos drach'nam no esperarien d'ella cap problema i per tant estarien menys
previnguts del que estarien d'una altra manera. Però si aquesta assumpció
demostrava ser falsa, tindria seriosos i immediats problemes.
Però no podia fer
altra cosa llevat d’intentar-ho. Estirant amb la Força, va fer lliscar el
ganivet parcialment fora de la beina, supervisant atentament la ment de
l'alienígena per veure si notava el sobtat canvi en el pes del seu cinturó.
Curosament, intentant que l'arma no grinyolés, va conduir l'empunyadura amb
pues contra el seu avantbraç esquerre, prop del punt on encara estava sostenint
la crisàlide krizar al seu lloc. Dues ràpides punxades - dues punyalades ràpides
de dolor genuí contra el teló de la seva agonia fingida - i va fer lliscar el
ganivet de nou en la seva beina.
Just a temps. El
ganivet acabava de tornar al seu lloc quan el guàrdia a la seva dreta el va fer
parar davant d'una porta corredissa, i la va obrir empenyent el panell amb la
mà lliure. Canviant la seva atenció a la crisàlide krizar que penjava del seu
braç, Mara la va enviar lluny girant pel corredor fosc davant d'ells.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada