Ofensiva (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

La Leia volia ser la primera a baixar de la llançadora classe Lambda Dolç Record en arribar a Dubrillion, però en Bolpuhr, el seu guardaespatlles noghri, se li va avançar i va grunyir als dos homes amb armadura que es van acostar corrent fins al vaixell de càrrega per l'estreta passarel·la que portava a la torre principal d'aterratge. Tots dos el van ignorar i es van col·locar per contenir la gent a la passarel·la, després es van separar i van fer pas a un precipitat Lando Calrissian.

La Leia va baixar per la rampa de descens i va abraçar al Lando amb força.

- M'alegro molt que estiguis bé.

- Jo estic bé, però el meu planeta no -En Lando es va separar de l'abraçada de la Leia, es va passar la capa per l'espatlla i va assenyalar a la ciutat en un gest ampli -. És la fi, Leia.

La ira que vibrava en la seva veu es va clavar al cor de la Leia. Ella va seguir la seva mirada i va contemplar una ciutat que ella recordava immaculada en la seva primera visita, amb elevades torres que feien equiparable aquella part de Dubrillion amb Coruscant. L'elegant línia d'arcs i la refinada decoració dels edificis li van portar a la ment les imatges que recordava de Coruscant quan el seu pare era petit.

I ara és com Coruscant després d’en Thrawn i del retorn de l’Emperador. Les orgulloses torres havien quedat destrossades, i algunes fins i tot estaven incendiades. Els edificis tenien forats d'explosions. Les febles brises movien les cortines d'alguns finestrals de transpariacer trencats i, més avall, a les passarel·les i els carrers, la gent vagava d'un costat a un altre portant a l'esquena o als braços les seves més preuades possessions.

En Lando va sospirar.

- Els yuuzhan vong van tornar una setmana i mitja després que us fóssiu, es van situar prop del cinturó d'asteroides i van començar a vigilar-nos. De tant en tant, un esquadró de coralites baixa i ataca un punt concret. Nosaltres responem a l'atac, per descomptat, i de vegades enderroquem algun, però cada vegada menys. És com si ens utilitzessin per desfer-se dels més febles i estúpids de les seves files, deixant per al final els millors, els més llestos i els més valents.

En Lando es va donar un cop de puny a la mà.

- No m'agrada que ens ataquin, però encara m'agrada menys que es burlin de nosaltres.

L’Èlegos va aparèixer al costat de la Leia.

- Administrador Calrissian, el que veu com una burla podria tractar-se d'un sa respecte per les seves defenses. Vostès van detenir el primer assalt.

En Lando va assentir ombrívol.

- Sí, però aquests yuuzhan vong lluiten de forma diferent. És la diferència entre lluitar contra les millors tropes de l'Imperi o en alguna guerrilla local amb deliris de grandesa. Aquests guerrers són molt millors, i sí, més cautelosos, però només li treuen lluentor a la punta de la llança abans de clavar-nos-la a les entranyes.

La Leia va posar una mà a l'espatlla d’en Lando.

- No ens van atacar quan vam entrar al sistema.

- No ho fan. A vegades ataquen les naus que surten de Drubillion, però solen deixar-les escapar. Almenys per ara. Crec que a hores d'ara ja esperaven una resposta de la Nova República -en Lando va mirar a la Leia de reüll -. No ens portes res de Coruscant, oi?

La Leia va assenyalar a l’Èlegos.

- Aquest és el senador Èlegos A'Kla. Sóc aquí en una missió oficial de recopilació de dades.

- Doncs més li val recopilar-les ràpid, senador, abans que els yuuzhan vong els fonguin amb trets de plasma.

La Leia es va estremir. Des que coneixia al Lando mai l'havia vist tan frustrat, ni tan sols quan Darth Vader li va llevar el comandament de Bespin. Preferia pensar que es devia al fet que en Lando no volia començar de nou, però sabia que això era només una petita part del que tenia dins. En Lando sempre busca la forma d'enganyar al sistema, sigui quin sigui, però amb tan poques dades sobre els yuuzhan vong se sent incapaç de vèncer-los.

La Leia va mirar la resta de les torres de l’espaiport.

- Tot sembla buit. Estan fugint tots?

- Els que poden ja ho han fet -la veu d’en Lando sonava plena d'impotència -. Vaig col·locar als guàrdies a la passarel·la perquè sabia que l'arribada de la vostra nau atrauria molta gent que vol tocar el dos.

- Com van les defenses? – L’Èlegos va estirar el coll per mirar al voltant -. No veig res semblant a bateries de turbolàser o llançamíssils d'impacte.

Al Lando se li va il·luminar la cara lleument.

- Ni les veuràs. El primer que van atacar els yuuzhan vong van ser les estacions de defensa. Tota la resta són equips mòbils i estan ocults. Quan vénen intentem acorralar els caces i conduir-los a les zones d'atac de l'armament mòbil, però estan aprenent i cada vegada ens ho posen més difícil. Així i tot, quan no ens vigilen, encara podem prendre la iniciativa i estendre noves emboscades.

- De moment és una bona tàctica, però no guanyarà la guerra -La Leia va aclucar els ulls -. Podem fer alguna cosa millor.

- Tu creus? Això vol dir que tens una Estrella de la Mort de sobres amagada per polvoritzar el cinturó d'asteroides i la seva nau nodrissa?

- Nau nodrissa? – L’Èlegos va alçar el cap -. Heu vist una nau gran?

- Sí, a prop del cinturó d'asteroides -En Lando els va indicar que el seguissin -. Veniu a la caserna central de defensa. Us puc ensenyar tots els hologrames de la nau que vulgueu. Intentem enderrocar-la, però els caces no van aconseguir acostar-se.

La Leia va caminar al costat d’en Lando, deixant a l’Èlegos darrere d'ells i a Bolpuhr al capdavant del grup.

- Ha de tenir un punt feble. El trobarem i l’enderrocarem.

- Això espero.

- Ho aconseguirem, Lando. Hem d'aconseguir-ho -La Leia va sospirar -. És l'única possibilitat per Dubrillion.

La Jaina va agafar un intercomunicador del compartiment de recàrregues del Dolç Record i va donar un altre a la Danni.

-La meva mare s'ha anat amb Lando. Si vols podem explorar una mica i estirar les cames.

La noia va agafar el dispositiu i se’l va col·locar a la solapa de la jaqueta blava que portava posada.

-Em sap greu haver trigat tant a trobar la jaqueta. Hauries d’haver-te anat amb ella.

- No passa res. Estar enganxada a ella durant tot el viatge ha estat suficient per ara. No vull estar present quan estigui fent de "princesa Leia".

La Danni va parpellejar atònita.

-Però la teva mare...

La Jaina va assentir i va començar a baixar per la rampa de descens.

-Ja ho sé, va derrotar a l'Imperi i va salvar a la Nova República. Ai, no em miris així. Sé el que va fer, i la vull amb bogeria.

- Em fa l'efecte que ara ve el "però".

La Jaina va sospirar mentre passaven per davant dels guàrdies apostats a la passarel·la i es dirigien cap a unes escales que conduïen a baix, a la ciutat.

- Tu mai vas voler allunyar-te de l'ombra de la teva mare?

- Crec que l'ombra de la meva mare era molt petita -els ulls verds de la Danni van relluir -. Ella és astrofísica, i va ser la que em va fer començar a contemplar el firmament. Procurava mantenir-se al marge de tot i no cridar l'atenció dels governs locals de l'Imperi o de qualsevol altre senyor de la guerra que reclamés el nostre planeta aquella setmana. D'ella vaig adquirir la meva fascinació pels planetes i els sistemes llunyans. En gran part és la raó per la qual em vaig unir a ExGal.

-La teva mare deu estar orgullosa de tu.

-Sí. Crec que li agrada que jo hagi optat per seguir els seus passos.

- I no t’interessava seguir els del teu pare?

- Es van separar quan jo era petita. Ell era un buròcrata que es passava tot el dia amb lleis i normes que semblaven absurdes -La Danni es va encongir d'espatlles -. En les ciències, les regles que cal seguir solen tenir una raó que les recolza i donen resultat. A mi no m'atrau la burocràcia, i això era una altra bona raó per entrar a ExGal. Allà, la vora de la galàxia està unes vint vegades més a prop que el buròcrata més proper.

La Jaina va baixar per les escales i va passar per sobre d'un munt de runes que havien caigut al carrer des d'un edifici proper. Podia haver-les retirat amb la Força, però no ho va fer. De fet, es va veure obligada a reprimir la Força perquè la misèria del poble de Dubrillion se li clavava en l'ànima. Va comprendre el dolor i la por, però l'agudesa dels sentiments era difícil de suportar.

-Almenys tu vas tenir elecció, Danni. Tenint uns pares com els meus, jo podia haver estat o un contrabandista que salva la galàxia o una diplomàtica que salva la galàxia.

- I vas optar per ser Jedi.

La Jaina va arronsar les espatlles incòmoda.

-Va ser una decisió que en gran mesura ja estava presa. Els meus germans i jo tenim una gran percepció de la Força.

La Danni va arquejar una cella mentre caminava al costat de la Jaina.

- Et penedeixes d'ésser una Jedi?

- No, per res – La Jaina va dubtar i després va sospirar -. Els meus pares no ho són, així que això em permet tenir una cosa per a mi sola. També té a veure amb el fet de tenir un germà bessó. Tothom espera que siguem iguals, ni que siguem germans, i no la mateixa persona.

-Crec que entenc el que vols dir -La Danni li va allargar la mà -. Encantada de conèixer-la, Jaina Solo. I, digui, qui és vostè?

La Jaina es va posar a riure.

- No sé qui sóc. Només tinc setze anys i sé algunes coses. Sé que sóc molt bona pilotant i que no ho faig malament com a Jedi. Sé que m'estic afartant de ser la filla del meu pare i de la mare. I una part de mi sap que necessitaré temps per desenganxar-me de la seva ombra. També sé que hi ha gent per aquí que pensa que sóc la salvació de la galàxia perquè sóc Jedi, i que altres pensen que estic maleïda de cap a cap per la mateixa raó.

La Danni va enllaçar el seu braç amb el de la Jaina.

- Recordo quan jo tenia setze anys. Estava molt segura de mi mateixa i convençuda que tot el que sabia era tot el que valia la pena saber.

- Ja. I ara, a l'ocàs de la teva vida, als, quants tens, vint? Te n'adones de com de ximple que eres.

-Sí, vint-i-u. I sí, crec que no era tan llesta com ara, Jaina. Recordo que no acceptava consells.

La noia va somriure.

- Així que em vas a donar-ne un tota manera.

-El que vull dir, Jaina, és que tothom pot triar quan sap qui és realment. Alguns decideixen que volen ser com altres. Els prenen com a exemple, intenten imitar les seves accions i fan el possible per seguir els seus passos -La Danni va somriure -. Jo era així amb la meva mare.

- I la resta de la gent intenta ser el contrari a algú?

-Això és, i el problema d'aquesta estratègia és molt senzill. Hi ha milions de formes de no ser com algú, i el potencial per al desastre és il·limitat perquè, en lloc d'optar per un camí i adaptar-s'hi per fer el millor per a un i les circumstàncies, et deixes portar -La Danni li va donar una encaixada afectuosa al braç -. Potser no vulguis ser la teva mare i potser estiguis desitjant que arribi el dia en què no et vegin com la seva filla, però això no vol dir que la teva mare no tingui un munt de qualitats admirables que hauries d’adoptar.

La Jaina va assentir, deixant que les paraules de la Danni ressonessin en la seva ment un instant. Sabia que ella considerava alhora una decepció i un alleujament que la seva mare no volgués aprofundir en la seva relació amb la Força. Sent una Jedi, hi havia una part de la seva identitat que no compartia amb ella. I, sent pilot, era com si hagués heretat una de les millors qualitats del seu pare. I el compromís de la meva mare amb determinades causes és realment admirable. Encara que molestin, la seva constància i la seva força de voluntat també són bones qualitats.

La Jaina mirà la Danni de reüll.

- I aquesta saviesa de la qual parles quan apareix? Als disset, als divuit...?

- Pot, si tens un bon model a seguir.

- D’acord. Crec que tinc del millor -La Jaina va somriure -. Potser no sàpiga qui sóc, però crec que m'has orientat cap al camí correcte per descobrir-ho.

- És el mínim que puc fer per la meitat de l'equip que em va salvar dels yuuzhan vong.

Ambdues es van aturar al girar una cantonada i es van trobar amb un grup de persones reunit davant un magatzem d'aliments del Govern. A l'entrada hi havia tropes de seguretat armades. Un parell de nerviosos agutzils intentaven dispersar la multitud. Anunciaven que estaven esperant un carregament de provisions i que establirien punts de repartiment a cada districte. Deien, a més a més, que ningú anava a obtenir res directament del magatzem, però els crits de la gentada indicaven que, al seu parer, les tropes i els buròcrates volien quedar-se amb tot el menjar.

La Danni es va estremir.

- Aquesta gent... està tan necessitada...

La Jaina es va obrir per força i va sentir el desig i la urgència emanant de la multitud. Va agafar la Danni bruscament i se la va endur cap a l’espaiport.

- Sé que ets sensible a la Força. Perdona per haver-te portat aquí.

- Tu ho havies percebut, Jaina?

- Ho vaig fer, una vegada que em vaig obrir a això, però vaig reprimir en part la percepció perquè feia massa mal. Per això no em vaig adonar del que passava.

- Pots fer això? Pots anul·lar les percepcions? -La Danni va arrufar les celles -. Jo creia que la Força era vital per als Jedi.

- La Força és vital per a tothom, però les emocions negatives són fatals pels Jedi. En massa quantitat pot causar frustració i portar-te a la desesperació i als actes impetuosos propis del Costat Fosc -La Jaina va expandir els seus sentits i va localitzar el punt brillant i llunyà que era la seva mare -. Puc ensenyar-te a filtrar les emocions negatives i un parell de coses sobre els exercicis simples de telequinesis, però primer vull trobar la meva mare. Ella sabrà fins a quin punt és desesperada la situació a Dubrillion.

- Tens raó. Gràcies per treure’m d'allà.

- No hi ha de què -La Jaina li va picar l'ullet -. Això per calibrar la meva brúixola. Ara tinc una idea més clara d'on vaig, i potser fins on puc arribar.

 Següent