Ofensiva (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Encaixat a la cabina del seu Ala-X mentre travessava l’hiperespai, en Gavin Darklighter no tenia més opcions que esperar assegut. Mai li va agradar esperar que el seu caça saltés a l'espai real. I aquesta sensació va augmentar quan es va convertir en comandant de l'Esquadró Murri. Abans d'assumir el comandament només havia de preocupar-me per mi mateix. Ara sóc responsable de moltes altres coses.

Va començar a donar voltes a l'anell de plata que portava a la mà dreta, sense adonar-se que uns gruixuts guants de pilot li embolicaven les mans. L'anell tenia l'emblema de l'Esquadró Murri, un emblema que ell havia dissenyat quan es va unir a l'esquadró. També portava els quatre punts de la insígnia de coronel a cada costat.

En Tycho Celchu i en Wedge Antilles li havien regalat quan el van nombrar comandant. Ells havien optat per retirar-se quan es va signar la pau amb el Romanent Imperial, i tots dos es van mostrar molt orgullosos de donar la benvinguda a Gavin a un lloc que només ells i en Luke Skywalker havien ocupat a l’Esquadró Murri. Van encarregar l'anell especialment per a ell i l'hi van lliurar en una nit molt especial.

En Gavin va somriure recordant el sopar tranquil i elegant que van gaudir en un dels millors restaurants de Coruscant. Els tres es van comportar com autèntics cavallers, que per res vivien de la seva reputació com a pilots de combat. La dignitat amb què en Tycho i en Wedge es van dirigir a ell, i els diversos temes dels que van parlar li van indicar que l'havien acceptat com a company i que confiaven plenament en les seves capacitats per guiar els Murris.

En Wedge va mirar per sobre de la seva copa de conyac corellià.

- Biggs va estar amb nosaltres des del principi, i tu vas estar amb nosaltres quan vam reprendre l'Esquadró Murri. La veritat és que els Darklighter i les seves victòries i sacrificis són més representatives de l'Esquadró Murri que res del que hàgim fet en Tycho o jo. És natural que siguis tu qui t'ocupis ara del comandament.

L'orgull i la confiança que en Wedge sentia per ell li van crear algunes dificultats al principi. Amb la pau va arribar la retirada de molts pilots. A més d’en Wedge i Tycho, Corran Horn, Wes Janson i Hobbie Klivian van optar per retirar-se. La pau també va portar amb si una reactivació econòmica que va seduir als pilots amb lucratives ofertes per pilotar transports de mercaderies interestel·lars. Així i tot, molts joves sol·licitaven formar part de l'esquadró, i rebutjar-los era una tasca molt dura.

I no vull ni saber al que va haver d'enfrontar en Wedge en l'època en què jo vaig entrar per tornar a crear l'esquadró. Per sort per a Gavin, comptava amb un personal de comandament meravellós per ajudar-lo. La major Inyri Forge portava amb els murris gairebé tant de temps com ell, i la major Alinn Varth procedia d'una família de militars i portava volant gairebé tota la vida. Cadascuna d'elles estava al comandament d'un grup de vol, de manera que els nous pilots s'incorporaven ràpidament a un equip de molt prestigi. En Gavin no estava segur si els seus Murris serien capaços de vèncer als antics Murris en un enfrontament simulat, però sabia que seria una competició molt renyida.

Però què hauria de bo en això?

A Gavin se li va fer un nus a l'estómac. En vista de la informació facilitada per Xhaxin, l'almirall Kre'fey havia portat el Ralroost cap al punt de trobada on el pirata afirmava haver patit l’emboscada. Van enviar una sonda robot cap a aquest punt, però les dades recollides no van ser concloents. En Gavin va afirmar, i en Kre'fey va estar d'acord, que el robot no comptava amb el programa o la base de dades necessàries per analitzar la zona a la recerca dels yuuzhan vong.

- Si no hi ha alguna cosa gran i anòmal, no va notificar res.

Aquest fet només els hi va deixar una altra opció: enviar un Ala-X T-65R de reconeixement. No seria capaç d'obtenir més dades que la sonda robot, però el pilot advertiria la presència de qualsevol cosa sospitosa. L'Esquadró Murri aniria amb el T-65R per proporcionar protecció; havien passat molt temps en el Ralroost realitzant simulacions de batalla contra els coralites.

Quan va arribar el moment, en Gavin se sentia indecís respecte a la missió. Probablement era inútil tornar a un punt buit en l'espai en el qual feia setmanes uns pirates i uns imperials fugitius havien estat presa d'una emboscada. No hi havia raó lògica perquè els yuuzhan vong s'haguessin quedat a la zona, ja que no tenien recursos ni planetes, res a explorar, res a conquerir ni cap lloc on amagar-se. Tot això eren arguments contra la missió. Que el punt on es trobaven en aquell moment fos l'accés a molts planetes deshabitats, tant de la Nova República com del Romanent, on els Murris serien molt més útils a l'hora d'evacuar a la gent, també disminuïa el valor de la missió. Per què desplaçar-nos a un lloc tan remot quan podrien necessitar-nos per a un problema urgent?

L'escassa probabilitat que hi hagués supervivents atrapats en naus a la deriva podia considerar-se un vague argument a favor. Un altre, una mica més útil, era la idea que les dades emmagatzemades en aquestes naus a la deriva en l'àrea de la Nova República els proporcionaria informació sobre el potencial armamentístic dels yuuzhan vong. El poc que sabien ja feia estremir a Gavin, però les estratègies que havien desenvolupat per sortejar les defenses dels yuuzhan vong havien funcionat molt bé en les simulacions.

Leo va xiular i va començar un compte enrere de deu segons abans de saltar a l'espai real. En Gavin va col·locar la mà dreta sobre el comandament, i l'esquerra a la palanca d'acceleració. Va veure com el túnel de llum blanca que s'estenia més enllà del morro del seu caça s'esquerdava de sobte i es desintegrava en un oceà negre esquitxat d'estrelles.

- Murris, informeu.

Tots els pilots van informar de la seva posició i es van col·locar en formació de tres grups. L'Ala-X de reconeixement, al que van denominar Tafaner, es va col·locar sobre la formació i va extreure lentament els sensors bessons de la part posterior de la nau. El T-65R no portava armament perquè tot l'espai disponible estava ple de sensors, però, en cas d'atac, el pilot podia desfer-se dels sensors exteriors, el que li deixava amb una nau molt ràpida i maniobrable que el podia allunyar del perill.

- Sensors fora. Comença la investigació.

- Rebut, Tafaner.

Sense dir una paraula, la resta de l'Esquadró Murri es va dispersar. El Grup U va volar per darrere i per sota de la nau de reconeixement; el Grup Dos, el de la major Inyri, va virar a estribord i cap amunt; i el Grup Tres, el de la major Varth, va anar cap endavant i cap babord. Els Murris van procurar desocupar el més possible el canal de comunicació perquè els ordinadors del Tafaner no haguessin de processar els seus missatges. Llevat que hi hagi una emergència, aquesta serà una missió silenciosa.

En Gavin va mirar cap endavant i va augmentar la percepció dels seus sensors per si podia localitzar alguna resta de l'emboscada. A la zona no hi havia res de grans dimensions, com una estrella o un planeta, capaç d'atreure els enderrocs espacials, així que va suposar que trobaria moltes restes. A la distància, a gairebé deu quilòmetres, va captar un parpelleig en el sensor, però res que pogués identificar-se com una nau.

Leo va deixar anar un lament greu, i els nous objectius van aparèixer a la pantalla d'en Gavin. La mitja dotzena de puntets es dispersava com les gotes d'aigua en un got estavellat contra el terra, i feia l'efecte que era l'únic que quedava de les naus emboscades. En Gavin es va estremir, pensant en les vegades que havia vist bestioles sortint d'un cadàver.

- Atenció, Murris, els tenim en 352 punt 20. Alerons en posició d'atac -En Gavin va comprovar els sensors -. Tafaner, acosta't i orbita per aquí. Recull totes les dades que puguis sobre l'enfrontament i escapa d’aquí a hipervelocitat si veus que no podem evitar que vagin a per tu.

-A les teves ordres, U.

La nova base de dades del programa del sensor els hi permetia localitzar els coralites, però no era fàcil. Com cada nau creixia en un entorn diferent, tenia característiques diferents. No tots els cascos tenien la mateixa composició química ni la mateixa forma exacta. Els ordinadors havien de tenir en compte una sèrie de variables, i en Gavin no tenia la seguretat que el seu ordinador no localitzés una simple roca i la identifiqués com una nau enemiga.

El que vol dir que hem d’apropar-nos molt. En Gavin va accelerar i va veure que el seu company, el capità Kral Nevil, apareixia per la dreta. Tots dos van dirigir el morro cap avall i van anar directament a pels coralites. En Gavin va col·locar la retícula sobre un dels que anaven cap a ell, però l'ordenador es va negar a donar-li accés al torpede de protons fins que no estigués a un quilòmetre de distància. Quan l'indicador lluminós va passar de vermell a verd, acompanyat del crit de Leo, en Gavin va prémer el gallet i després va donar la volta a la nau.

El torpede de protons va projectar un deixant blau cel cap a l’objectiu, però el coralita ni tan sols va intentar evitar-lo. En lloc d'això, a uns deu metres del punt d'impacte, el torpede va passar de ser un punt lluminós a quelcom més petit, com una estrella llunyana, i la supernova de llum que en Gavin havia esperat contemplar mai va arribar.

Un ràpid cop d'ull al monitor secundari li va mostrar una anomalia gravitatòria, el que va confirmar que, d'alguna manera, el coralita havia creat un forat negre que havia absorbit el míssil. L'energia de l'explosió no podia escapar al buit, i el coralita va sortir il·lès. La capacitat de generar forats negres no era el mateix que tenir escuts, però en alguns casos podia ser més efectiu.

- U, la idea del forat negre sembla bona. T'animes?

-Sí, col·lega. Murris, nou programa de combat -En Gavin va prémer un botó de la seva consola -. Leo, comença la concentració d'energia.

L'androide va xiular diligentment mentre en Gavin girava cap a la dreta i tornava per carregar contra els coralites. Va col·locar el seu armament en mode làser i va alinear els quatre canons perquè tots disparessin a la vegada. Quan es va acostar a una de les naus rocoses, va prémer el gallet un cop i va emetre una explosió daurada d'energia en direcció al caça, però va sorgir un altre forat negre i es va empassar el làser.

Somrient, en Gavin va prémer fermament el gallet auxiliar dels comandaments. Els làsers de l'Ala-X van començar a rotar ràpidament, amb més velocitat que si ho haguessin fet un a un. Cada raig refulgí amb intensitat escarlata, però eren més curts i molt menys potents que el primer tret. Mentre mantingués el gallet auxiliar en mode quàdruple, els làsers crearien un núvol de trets que no provocaria molts danys, però que era gairebé impossible de distingir dels trets pesats.

El seu objectiu va generar un buit per atreure els tirs dispersos d’en Gavin, i altre per absorbir el dany que li estava provocant en Nevil. El coralita va iniciar una maniobra d'evasió i es va posar a babord per tornar a incorporar-se a l'angle d'atac, però no volava tan bé com els de les simulacions.

En Gavin va passar de llarg i després, abans de girar a babord i tornar a la mateixa nau des del darrere, va tirar del comandament per realitzar un bucle invers.

Va disparar una ràfega llarga a la cua del coralita, que va generar un forat negre darrere d'ell. En Gavin es va adonar que aquesta vegada el buit estava més a prop del caça enemic i abastava menys espai. El forat negre va doblar la trajectòria d'alguns dels trets llargs que fregaven el morro del coralita, però no els va absorbir. Així que van impactar de ple en el morro de la nau, fent saltar espurnes.

El petri caça va girar a babord i, rebent més trets, va començar a descriure un bucle. En Gavin també va girar a babord i va disminuir per igualar la velocitat del coralita. Va arribar gairebé a fregar-li per darrere. Llavors va prémer el gallet principal i va enviar una ràfega a tota potència cap a l'objectiu.

Els quatre rajos van convergir en el coralita, i només un d'ells va anar a parar al forat negre que estava disminuint. Els altres tres van donar a la cabina i van reduir el compartiment cristal·lí a pedra fosa, abrasant al pilot. Sense perdre energia, els raigs van sobreescalfar la composició mineral del coralita, generant un guèiser de vapor de roca que va sortir disparat de la cabina i va expulsar al pilot mort a l'espai.

En Gavin va virar a estribord, allunyant-se de la nau en flames, i va sentir que el seu caça s'estremia. Hi havia rebut l'impacte d'una altra anomalia gravitatòria que va començar a tirar dels seus escuts. Així és com aquelles coses treuen els escuts de les naus. Va prémer un botó dels comandaments del sistema de manteniment vital.

- Puja’l al cent per cent i amplia el camp a tretze metres, Leo.

L'androide va fer el que li va ordenar, i la tremolor que sacsejava l'Ala-X es va aturar. En Gavin va somriure. Per evitar l'estirada de la gravetat i la inèrcia sobre pilots i caces, els Ala-X anaven equipats amb un compensador d'inèrcia que permetia a les naus realitzar maniobres a gran velocitat, amb un alt control de la inèrcia i sense que la nau patís danys estructurals, ni el pilot físics. Ampliant l'àrea coberta per aquest camp a tretze metres, i desplaçant més enllà dels escuts, el compensador interpretava els raigs gravitatoris dels yuuzhan vong com si fossin un altre tipus de força capaç d'alterar el vol.

Si massa naus bloquejaven al caça, els motors no podrien amb la quantitat d'energia requerida, cosa que provocaria que el camp explotés i que la nau saltés en mil trossos. En Gavin va accelerar a fons i va virar a babord, allunyant-se del coralita que havia intentat atrapar-lo en el seu camp gravitatori. Tot d'una, hi va haver una espurna encegadora i el coralita va desaparèixer del monitor de cua d’en Gavin.

- Qui se l'ha carregat?

En Nevil va somriure.

- Ha intentat atrapar-te i t'has allunyat. Ha hagut de cansar-se o confondre’s. Vaig aprofitar l'ocasió per llançar un torpede de protons. Ara és pols de corall.

- Molt ben fet -En Gavin va girar i va tornar al centre de la batalla. Una mirada al monitor li va indicar que faltaven dos Murris en la freqüència de comunicació. Una espurna taronja confirmava que almenys un es trobava fora de la nau. En una altra banda, un coralita s'enganxava a la cua d'un Ala-X i estava atacant-lo amb trets de plasma a l'escut de popa, que s'estava esvaint.

- Tafaner, informa.

- Per aquí bé, U. Estic sol. Ho tinc tot, inclòs el qui va donar a Onze i Dotze.

- Quin ha estat?

Una entrada de dades del T-65R li va assenyalar un coralita en particular al monitor de tir. No era molt diferent de la resta, però, volant cap a ell, va saber pels moviments i maniobres que el pilot era extraordinari.

- Estàs amb mi, Deuce?

Dos clics al canal de comunicació li van indicar que en Nevil era amb ell. En Gavin va virar amb l'aleró de babord i va tirar del comandament per dirigir el seu Ala-X cap al coralita assassí. Va introduir una ruta que li col·loqués darrere del caça i la va anar ajustant per escurçar la distància, però sense donar-se de cara contra ell.

El coralita estava perseguint l'Ala-X que en Gavin va identificar com el de la tinent Ligg Panat, una krish que acabava d'unir-se a l'esquadró. Els krish eren coneguts pel seu caràcter juganer i, per la forma de volar de la Múrria, en Gavin va pensar que era probable que s'estigués prenent a la lleugera al yuuzhan vong. La noia portava la nau d'un costat a un altre, evitant posar-se a tir, però no podria escapar sense problemes.

- Set, aquí U. Quan jo et digui, dóna la volta i vira a babord.

- U, tindré...

-És una ordre, Set. Atenta. Ara.

La Ligg va girar cap enrere i cap a l'esquerra, i va semblar que havia tret el seu caça de la trajectòria del yuuzhan vong. El coralita va passar de llarg, va virar a la dreta i va girar cap amunt. El morro de la nau yuuzhan vong va donar la volta i va avançar directament i a tota velocitat cap al caça d’en Gavin.

En Gavin es va estremir. Per què fa això? Si utilitza els forats negres per escudar-se no podrà enderrocar els meus escuts, i els trets de plasma no tindran efecte. I si derroca els meus escuts, li posaré un torpede per la gola. No té sentit.

Adonant-se que no tenia ni idea de les intencions de l'enemic, va pensar que era absurd seguir aquest pla, i va deixar anar una ràfega cap a l'objectiu. El núvol d'agulles vermelles d'energia va sortir disparada i, tal com s'esperava, es va corbar cap al forat negre que el coralita havia generat per protegir-se. El que no esperava era que el buit l’interceptés tan lluny.

En Gavin va iniciar un gir a estribord i va accelerar a fons. El panell del compensador d'inèrcia va fer espurnes quan la nau va fregar el forat negre. Leo va udolar i en Gavin va tirar del comandament amb totes les seves forces. L'Ala-X va vibrar i els motors es van queixar, però la velocitat va començar a baixar. Aquesta cosa m'està absorbint!

En Gavin va fer marxa enrere i va girar el timó per apuntar el morro cap al forat negre. Els motors rugien lluitant contra l'estirada de la gravetat, però cedien un centímetre rere l'altre. Va activar els torpedes de protons i va buidar una càrrega de sis sobre el buit. Un darrere l'altre, els torpedes es van enfonsar en l'anomalia gravitatòria, que, d'alguna manera, va aconseguir contenir l'enorme quantitat d'energia que van alliberar els projectils.

Però en Gavin es va adonar que ja no s'acostava tan ràpid al forat.

En aquest moment va accelerar. El caça va agafar velocitat a causa de l'atracció del forat negre i per la força dels motors. Després, en Gavin va tirar dels comandaments i va emprar la velocitat adquirida per passar fregant la vora superior del buit.

La cabina va treure espurnes i els escuts es van col·lapsar. Els sensors van parpellejar un moment i després van tornar a il·luminar-se amb tota la seva intensitat, però no veia el coralita per enlloc.

- Leo, on és?

Va sentir la veu d’en Nevil pels auriculars del casc.

-Gràcies per distreure’l, U. Set i jo ens posicionem i l’hem enderrocat. No ha estat espectacular, però l’hem derrotat.

-Gràcies, Deuce. Caps de grup, informeu.

- Aquí Cinc, U. Vuit va perdre un motor i haurem d'anar a buscar-lo, d'altra banda bé.

-D'acord, Cinc. Nou, què passa amb el Grup Tres? La veu de l’Alinn Varth va sonar profundament afligida.

- He perdut dos, U. El coralita que gairebé t'atrapa va deixar un forat negre en la seva cua just quan Onze s'acostava. En Dinger va entrar de ple i mai va saber el que li havia passat. Dotze va rebre l'impacte. En Tik està fora de la nau i no té constants vitals.

- Acosta't per fer una comprovació. El Ralroost anirà a buscar-lo -En Gavin va mirar els sensors de nou -. Tafaner, algun altre coralita a la zona?

- Negatiu, U, però aquestes carcasses podrien estar plenes d'ells.

- Et rebo, Tafaner. Desactiva els teus sensors i torna amb l'almirall. Dóna-li les dades i que enviï algú a buscar-nos.

-A les teves ordres, U. Que la Força t'acompanyi.

-Gràcies, Tafaner -En Gavin va contemplar com l'Ala-X desactivava els sensors externs, accelerava i desapareixia enmig d'una brillant resplendor al firmament -. Escolteu-me tots. Tingueu els ulls oberts i els sensors funcionant. No sabem per què només hi havia mitja dotzena de coralites aquí, ni si hi haurà més amagats. No vull sorpreses. Ho hem fet bé en aquesta primera trobada i no vull que quan arribi l'almirall Kre'fey descobreixi que ens les hem apanyat per convertir aquesta victòria en una derrota.

Següent