IV
L’Sconn va apuntar
el canó del seu carrabina blàster directament a la cara del droide.
- Comencem des del
principi, d'acord?
- Salutacions. Sóc
CT-EX, relacions cibernètiques humanes.
- Què tal si et diem
simplement TX? -Va preguntar en Cavv.
- Com desitgin. Puc
ajudar en alguna cosa?
- Això depèn -va dir
en Cavv -. Coneixes bé aquesta nau?
- De quina nau estem
parlant?
- D'aquesta en què
estem a sobre -va saltar l’Sconn -. Dins. El que sigui.
- Potser no és
adequat per la meva part dir-ho, senyor, però està vostè equivocat. Això no és
cap nau.
- Llavors on som,
exactament?
- Aquí. El droide va
decantar el cap lleument -. Vol que li proporcioni les coordenades espacials
exactes?
- Així que admets
que estem a l'espai?
-És clar que no. Si
això fos cert, vosaltres ja hauríeu implosionat.- va haver una lleugera pausa i
llavors el droide va afegir-: Cap de suro.
L’Sconn parpellejà
una vegada. Dues vegades.
- Què acaba de dir?
- No estic segur
d'haver-li escoltat correctament -va dir en Cavv, tractant de no somriure.
- Repeteix el que
has dit -va ordenar l’Sconn al droide.
-El que has dit.
L’Sconn va començar
a prémer el gallet. En Cavv apartà el canó i va estudiar al seu presoner
mecànic.
- Espera, crec que
tinc una idea.
- Inclou un
detonador termal?- Va preguntar l’Sconn, llançant una furiosa mirada al droide
platejat.
Abans que en Cavv
pogués contestar, TX va intervenir.
- Per descomptat que
no. Això obriria un forat gran en aquesta nau. - Pausa -. Pastor de nerfs.
L’Sconn encara
tractava d'atrapar el droide mentre en Cavv l'empenyia cap a la porta.
- Potser t’hauries
de quedar fent guàrdia fins que haguem acabat aquí.
***
L’Sconn saludà amb
el cap a una patrulla de soldats d'assalt que passava, i després es va col·locar
en una rígida posició de ferms. L'armadura li donava calor, el casc era pesat,
i no li venia de gust jugar als soldadets. El lladre enyorava els bons vells
temps al Bar Binari, bevent, intercanviant mentides i mirant dones boniques.
Allà va ser on va conèixer la Shandria; era una agent de l'Aliança fugint dels
imperials. Sempre havia tingut debilitat per una cara bonica, però ella n’era
molt més.
L’Sconn va moure el
cap, recordant un dels refranys del seu oncle: Si passes molt temps mirant cap enrere, potser no vegis el gegantí
forat que tens davant.
La porta blindada es
va obrir, interrompent els seus pensaments. En TX va sortir i va marxar sense
dir paraula. En Cavv va sortir just darrere d'ell, donant un copet a l'espatlla
cuirassat de l’Sconn.
- Hem de parlar.
En Cavv els va
conduir a un grup de turboascensors. El duo va entrar a la primera cabina i va
baixar encara més en les entranyes del Guardià.
***
- A on anem?
El casc d’en Cavv va
seguir mirant directament al front.
- Eh, això no m'agradarà
en absolut, oi?
- Bloc de Detenció
220.
- Quan Tatooine es
congeli! - L’Sconn va detenir el seu descens i es va enfrontar al seu oncle -.
Has perdut el cap del tot?
- TX em va dir que
hi ha presoners de la Nova República a bord. Anem a rescatar-los.
- Què? Això és
ridícul. Si per una mena de pura sort realment aconseguim robar aquesta maleïda
nau, quedaran lliures de tota manera. Mentre que anar al bloc de detenció per
orquestrar una fuita obstaculitzaria seriosament els nostres esforços.
Especialment si ens capturen!
- Tenim una
obligació...
- No comencis amb
això de nou. Escolta, paio, un lladre amb consciència és com... com un droide
de protocol groller. Inútil. Ineficaç.
- Has d'aprendre de
la vida, Sconn. Esperava que aquesta missió t’obrís els ulls al respecte. Hi ha
un món més gran al teu voltant.
L’Sconn va clavar un
dit enguantat al pit cuirassat d’en Cavv.
-Tu no ets l’Obi-Wan
Kenobi. Certament jo no sóc en Luke Skywalker (sóc molt més atractiu), i no
m'importa si la Reina Princesa de la Galàxia està presonera aquí, no anirem a
un bloc de detenció sota cap circumstància. - L’Sconn va fer una pausa
momentània, imaginant la cara que estaria posant el seu oncle sota el casc -.
No ho diguis.
- Aleshores ho faré
jo sol.
L’Sconn va deixar
anar un gemec.
- De veritat, de
veritat que t’odio. Ho saps, oi?
***
El cap de tècnics es
va quadrar i va saludar.
- Els recanvis han
estat comprovats, senyor.
- Comencin les
reparacions de l’hiperimpulsor immediatament. Tripliqui el seu grup de treball
si cal, però que ningú dormi fins que el treball estigui acabat. – En Drommel
mirava el planeta sota ells a través del finestral de transpariacer -. Avisin
els comandants de les guarnicions. Amb una mica de sort ens anirem aviat
d'aquest sistema de pacotilla. -Els seus ulls van tornar a clavar-se en el
tècnic -. Quant trigarem a poder provar l’hiperimpulsor?
- La millor
estimació serien com a mínim 48 hores, almirall.
- Aleshores hem
d'estar en marxa en 36. Ha quedat clar?
- Sí, senyor.
El tècnic va girar,
bordant al seu equip les ordres de l'almirall.
En Drommel es va
unir al coronel Niovi, que estava supervisant l'estació de comunicacions.
- Alguna notícia
sobre els nostres fugitius?
-Encara no hi ha
hagut contacte, senyor.
-Vull que se'ls
trobi.
- El coronel Eijul
és optimista al respecte.
-Ell estarà entre
les primeres coses que remodeli en aquesta nau quant tornem a l'espai imperial
-va dir en Drommel mentre caminava a grans gambades vers el turboascensor. En
Niovi es va esforçar a seguir el seu ritme -. L’Eijul tindria dificultats
localitzant els intrusos encara que es dirigissin directament a un bloc de
detenció i es lliuressin.
***
Les portes del Bloc
de Detenció 220 s'obriren lliscant, i l'oficial de guàrdia els hi va fer una
mirada amb poc interès. L'home d'uniforme negre va continuar introduint dades
en la seva consola, suposant que els dos soldats d'assalt eren part del grup
que buscava els dos soldats d'assalt... Que
eren impostors!
L'oficial de guàrdia
va alçar el cap de cop just quan la culata d'una carrabina blàster completava
el seu arc descendent. El camp de visió de l'home va saltar de sobte a
l’hiperespai, i va lliscar a terra sota la consola.
***
- Algú més? -Va
preguntar l’Sconn.
En Cavv comprovà la
pantalla.
-La resta de
guàrdies estan ocupats buscant-nos. - El vell lladre va somriure -. Deuen haver
suposat que aquest seria l'últim lloc on aniríem.
-És clar. Ningú
seria tan estúpid.
En Cavv ignorà
aquell comentari i va desbloquejar la porta blindada que conduïa a les cel·les.
Va fer un gest grandiloqüent, assenyalant l’estret passadís.
-Després de vostè.
L’Sconn va empènyer
al seu oncle davant d'ell sense cap tipus de cerimònia.
-L'edat abans que la
bellesa. Cobreix el costat dret. Jo m'encarrego de l'esquerre.
***
- Sàbacc! -Va
exclamar en Cavv.
Estava en l'última
cel·la del seu costat quan els va trobar: Mitja dotzena de soldats de la
República que s'havien vist involuntàriament atrapats pel Guardià quan van sortir de l’hiperespai. Eren un grup regirat, i
van trigar a confiar en Cavv fins que les seves frases en codi i les seves
breus anècdotes els van convèncer que no era cap imperial.
- Hi ha hagut sort
per aquí? -Va preguntar en Cavv.
L’Sconn va treure el
cap a la següent cambra. Una única presonera hi era asseguda, vestida amb un
vestit de vol tacat de sutge. L’Sconn es va quedar sense alè. Abans que la seva
ment seguís al seu cos, una mà va colpejar el tauler de control. La porta va
lliscar, tancant-se darrere seu, que va entrar a batzegades a la cel·la.
La bella dona de
cabell fosc alçà la vista confosa i l’Sconn es va trobar mirant un rostre que
mai havia imaginat tornar a veure.
- Què estàs fent
aquí? -Va exclamar.
- Estic presonera
-va respondre la dona, ajustant els ulls -. Què creus que estic fent aquí?
L’Sconn va tirar
teatralment del seu casc, esperant treure-se'l amb una gran floritura. Ni es va
moure.
- Per què trigues
tant, nebot? - Va dir en Cavv, entrant a la cel·la sense casc. Va obrir els
ulls com plats veient la dona.
- Cavv! -Va exclamar
ella, corrent per abraçar-lo. La noia va alliberar en Cavv de l'abraçada i es
va tornar just quan l’Sconn aconseguia treure’s el seu obstinat casc.
Els seus ulls es
trobaren i van quedar immòbils. El temps va aturar el seu alè.
L’Sconn ser el
primer a parlar, en veu baixa però carregat amb tot un espectre d'emocions.
- Shandria.
Ella va obrir la
boca, però abans de poder parlar la resta de presoners va entrar en massa a la
cel·la per saludar la seva vella camarada. L’Sconn va retrocedir d'esquena cap
a la porta, encara que els seus ulls van quedar fixos en la Shandria durant un
moment més. Llavors va apartar la mirada del retrobament i va sortir sol al
passadís buit.
***
- Tinc una idea però
és una mica arriscada. - En Cavv va alçar la vista de la consola de seguretat,
fent una pausa per permetre a l’Sconn un dels seus obligatoris comentaris
despectius, però no n’hi va haver cap. El lladre més jove estava dempeus en
silenci contra la paret, amb la mirada perduda a l'espai.
- Qualsevol cosa és
millor que seguir aquí captius - va dir la Shandria. Una remor d'assentiment va
recórrer els presoners reunits.
- Aquest és el pla
-va dir en Cavv -. El meu nebot i jo ens aventurarem a la sala d'enginyeria del
Guardià i intentarem obtenir el
control manual dels sistemes d’hiperimpulsió. Amb sort, això ens permetrà
programar un salt ràpid a espai amic sense haver de prendre la coberta de
comandament.
L’Sconn va romandre
en silenci mentre en Cavv recitava els detalls, sense oferir el menor
comentari.
Quan va haver
acabat, la Shandria va començar a repartir blàsters al seu grup. En Cavv i
l’Sconn es van preparar per tornar a fer-se passar per soldats d'assalt.
A mesura que els dos
grups es separaven, la Shandria i l’Sconn van quedar endarrerits. Tots dos van
començar a parlar a l'uníson, i el resultat va ser un galimaties
inintel·ligible de converses que començaven i s'aturaven.
El lladre va alçar
una mà.
- Deixa que comenci
jo. Hi ha alguna cosa que he de dir-te.
- Sconn, jo... Han
passat tantes coses que... Suposo que el que intento dir és que ha passat molt
de temps i... No puc fer això ara. - Va baixar la mirada a terra. La seva veu
es va convertir en un xiuxiueig -. Ho sento.
L’Sconn va assentir,
i va avançar per unir-se al seu oncle. En Cavv estava ocupat ajustant el seu
comunicador a una freqüència concreta.
- TX, estàs
preparat?
La veu filtrada del
droide va cobrar vida amb un espetec.
- Afirmatiu, senyor.
El jawa cavalca a mitjanit.
-El jawa cavalca
sol. - En Cavv va mirar al seu inusualment callat nebot -. Anem.
- Sconn? - La veu de
la Shandria tremolà lleugerament.
Ell va mirar per
sobre de la seva espatlla.
- Cuida't.
- Per descomptat que
ho farem -va dir en Cavv, fingint indignació.
***
El tècnic en cap
suava profusament fent els últims ajustos en el recentment reparat hipermotor
del Guardià. La sudoració no només
era resultat de la difícil tasca, sinó dels incessants cops de la bóta de
l'almirall Drommel sobre la coberta.
- Quant queda?
- Podem realitzar el
nostre primer salt en deu minuts, senyor. - El tècnic va usar el coll del seu
mico per netejar-se una mica de greix del front.
En Drommel va donar
un cop d'ull a la dotzena d'homes que treballava al seu voltant, molts dels
quals no havien dormit en 24 hores o més.
- Continueu,
llavors. Tinc altres assumptes que atendre. – En Drommel va fer mitja volta
bruscament i va sortir. Dos soldats d'assalt que entraven a la sala es van
apartar per deixar-li pas.
El tècnic en cap va
sospirar davant la nova interrupció i va amonestar als soldats agitant els
braços quan un va tancar la porta de seguretat darrera d'ells.
- Aquesta és una
zona restringida. No estan autoritzats a ser aquí.
Un tret blàster va
fer caure l'home.
L’Sconn va realitzar
una escombrada de banda a banda amb el seu blàster, apuntant el canó a cadascun
dels tècnics restants.
- Algú més vol
demanar que marxem?
Ningú ho va fer.
Quan es van treure
els cascos, en Cavv va mirar horroritzat al seu nebot.
-Sembla que un
bantha acabi de trepitjar-te el dit gros del peu -va dir l’Sconn, amb aquest
familiar mig somriure apuntant a la comissura dels seus llavis. Va baixar el to
de veu -. Tranquil. Estava ajustat per atordir.
En Cavv moure el cap
amb sorpresa.
- Què, vas a
posar-te a treballar o necessites una invitació signada per la Mon Mothma?
- M'alegro de
tenir-te de tornada -va dir en Cavv, donant un copet a l'espatlla al seu nebot
mentre passava al seu costat.
L’Sconn va reunir
als tècnics en una cantonada de la sala. En Cavv va buscar entre els kits
d'eines abandonades, va prendre un parell d’hidroclaus i es va apropar al
control principal de l'hiperimpulsor amb caminar dubitatiu.
- Saps el que estàs
fent? -Va preguntar l’Sconn.
-És clar -va dir en
Cavv amb una rialleta burleta -. No crec que sobrecarregar un hipermotor sigui
tan difícil. - Es va posar a treballar amb una hidroclau i gairebé a l'instant
diverses llums d'un panell proper van començar a parpellejar amb un brillant
color carmesí.
- Què és això? -
L’Sconn es va inclinar per veure, mantenint la seva arma apuntant als tècnics
-. Algun tipus d'alarma de manipulació?
- No siguis ximple,
nebot. Aquests sistemes no tenen alarmes. - En Cavv va tornar al seu treball.
Sirenes d’alarma van
començar a udolar, obligant a tothom a cobrir-se les orelles pel seu ensordidor
clam.
L’Sconn va llançar
una mirada assassina al seu oncle i després va apuntar el seu blàster als
sistemes de l’hipermotor, intentant descobrir quin d'ells no era important.
- Davant del dubte,
fot-li un tret.
- Ben dit -va dir
una nova veu des de darrere d’en Cavv i l’Sconn, que es van tornar
immediatament, amb les armes preparades. La porta de seguretat havia tornat a
obrir-se. L'almirall Drommel estava dret tranquil·lament a l'entrada, amb les
mans unides a l'esquena. Estava envoltat per una falange de tropes d'assalt i
soldats de marina -. Resulta bastant irònic, no creieu?
***
- “No siguis ximple, nebot -va dir l’Sconn
amb to burlesc -. Aquests sistemes no
tenen alarmes.”
En Cavv li llançar
una agra mirada.
Havien estat
despullats de les seves armadures i armes i ara compartien una taula en una
sala d'interrogatoris. Els següents minuts van passar en silenci.
En Drommel va entrar
amb una floritura, seguit per dos soldats d’assalt que van ocupar obedientment
les seves posicions al costat de la porta.
L'almirall va agafar
una cadira.
- He doblegat
sistemes sencers, incloent els vilatans d'aquest món de mala mort, va dir -.
Ara us doblegaré a vosaltres. Així que el millor per a vosaltres serà que em
digueu la veritat i us estalvieu una mica de dolor. Què us sembla?
Cap dels homes va
respondre.
En Drommel va
colpejar la taula amb les dues mans, sobresaltant l’Sconn. En Cavv va seguir
mirant fixament l'almirall.
- Respondreu la meva
pròxima pregunta o faré que els meus homes portin talladors làser i triïn quina
extremitat us tallen. He parlat amb claredat?
- Per descomptat -
va dir en Cavv.
- Molt bé. -
L'almirall es va recolzar en el seu seient -. Què esteu fent aquí?
En Cavv va romandre
en silenci. L’Sconn va arrufar els llavis.
- No m'heu sentit?
-L’he sentit -va dir
en Cavv -. Em va dir que respongués a la seva següent pregunta, i crec que va
ser “He parlat amb claredat?”, a la que vaig respondre afirmativament.
-Això no era una
pregunta.
- Bé, no puc estar
segur de la puntuació que apareixia en la seva ment, però la inflexió
interrogativa estava definitivament present.
L’Sconn va observar,
fascinat, com la vena del front de l'almirall començava a ballar.
En Cavv va seguir
temptant la sort, agosaradament.
- Així que, en
efecte, vaig respondre a la seva següent pregunta. Hauria de ser més curós amb
la seva exactitud semàntica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada