Viatge Incidental (I)

viatge Incidental
  

Timothy Zahn i Michael A. Stackpole 

Part U                                                                               Timothy Zahn

La boirosa vora del planeta estava desapareixent per la part inferior de la pantalla visora ​​de la sala de control del Hopskip, i en Haver Trell estava tractant d'aconseguir una mica més de potència dels sempre melindrosos motors de la nau, quan la seva sòcia per fi va reaparèixer després seva excursió per popa.

-Has trigat molt -va comentar en Trell mentre ella es deixava caure al seu costat en el seient del copilot -. Algun problema?

- No més que de costum -va dir la Maranne Darmic, enfonsant la mà sota el fermall platejat que subjectava el seu cabell ros fosc i rascant-se vigorosament el seu cuir cabellut -. Les corretges de càrrega han aconseguit aguantar aquest clàssic enlairament que et caracteritza. Però diria que no ens hem lliurat de tots els àcars del celler.

- Oblida't de les bestioles - va grunyir en Trell. La propera vegada que tingui una càrrega desequilibrada vint graus, es va prometre ombrívolament, faré que ella s'encarregui de l'enlairament. A veure si ella pot fer-lo més suau -. Què hi ha dels nostres passatgers?

La Maranne va esbufegar pel nas.

- Vaig creure que no volies escoltar parlar sobre bestioles.

- Compte, nena –li va advertir en Trell -. Ens estan pagant molts diners per portar aquests blàsters de contraban a Derra IV.

- I òbviament no es fien ni un pèl del que faríem amb ells -va replicar la Maranne -. No els estarien vigilant constantment d'aquesta manera si ho fessin.

En Trell va arronsar les espatlles.

- No puc dir que els culpi per ser previnguts. Des que havia tingut lloc aquesta gran derrota o el que fos en el sistema Yavin, l'Imperi ha estat obrint foc en quinze direccions alhora. He escoltat que alguns transportistes independents que portaven material de la revolta van decidir que era més segur quedar-se amb el pagament per avançat, llençar la càrrega, i posar espai pel mig buscant ports millors.

- Sí, bé, no m'agrada transportar per a gent desesperada -va dir la Maranne, deixant de gratar-se la zona que s'estava rascant en aquell moment, i passant a un punt per sota del seu clatell -. Em posa nerviosa.

- Si no estiguessin desesperats, probablement no estarien pagant tan bé -va apuntar raonablement en Trell -. No et preocupis, aquesta serà l'última vegada que haguem de tractar amb ells.

- Ja he escoltat això abans -va dir la Maranne, esbufegant de nou.

L'alarma del sensor de proximitat va començar a sonar, i la Maranne es va inclinar cap endavant per teclejar, obtenint una lectura.

-És clar, això servirà per pagar les millores que vols en el motor, però després voldràs millores en els sensors, i... - Es va aturar al mig de la frase.

- Què? -Va preguntar en Trell.

- Destructor estel·lar -va dir amb aire seriós, activant la secció d'armament del seu tauler i prement els injectors de potència -. Apropant-se ràpidament des de popa.

- Genial -va grunyir en Trell, comprovant l'ordinador de navegació. Si poguessin escapar a la velocitat de la llum... però no, la nau encara estava massa prop del planeta -. Quin és el seu vector?

- Directe cap a nosaltres -li va dir la Maranne -. Suposo que és massa tard per llançar la càrrega i fer-nos els innocents.

- Vaixell de càrrega Hopskip, aquí el capità Níriz del destructor estel·lar imperial Amonestador -va retrunyir una veu aspra per l'altaveu -. M'agradaria tenir unes paraules amb vosaltres a bord de la meva nau, si no els hi importa.

Les últimes paraules van ser accentuades per un lleuger estremiment que va recórrer la coberta sota els seus peus quan un raig tractor els va enganxar.

- Sí, diria que definitivament és tard per llançar la càrrega -va dir en Trell amb un sospir -. Esperem que només estiguin de pesca. - Va iniciar una transmissió.

- Aquí Haver Trell a bord del Hopskip -va dir -. Ens sentirem honrats de parlar amb vostè, capità.

***

 - Bé -va dir el capità Níriz, amb la seva veu ressonant per la vasta extensió buida de la coberta de l'hangar mentre mirava als quatre éssers que es trobaven davant seu -. Molt interessant. Els nostres registres mostren que el Hopskip té dos tripulants, no quatre. - La seva mirada es va aturar en Riij Winward -. Són acabats de contractar?

-La nostra nau anterior va haver de partir de Tramanos amb certa pressa -va dir en Riij, esforçant-se per donar un aire casual a la seva veu. La identitat falsa que la rebel·lió li havia proporcionat era bona, però si els imperials decidien excavar a través d'ella sens dubte arribarien a la seva recent connexió amb la policia de Mos Eisley, a Tatooine. No era una connexió que ell volgués ansiosament que descobrissin -. Necessitàvem que ens portessin a Shíbric -va continuar -, i atès que el capità Trell es dirigia allà, ens va oferir passatge amablement.

- Per una tarifa considerable, imagino -va dir en Níriz, tornant la mirada al musculós tunroth que es trobava a la dreta d’en Riij -. És estrany veure un tunroth en aquests llocs. Suposo que vostè és un caçador certificat, no és així?

- Shturlan -va rumiar en Rathe Palror, amb veu gairebé sub-sònica.

-Això vol dir caçador de classe 12 -va traduir en Riij, tractant de tornar l'atenció d’en Níriz cap a ell. Els serveis distingits d’en Palror amb els Fusellers de Churhee podrien aixecar encara més celles que el registre del propi Riij si els imperials el trobaven.

- Excel·lent -va dir en Níriz -. Els talents d'un caçador podrien resultar útils en aquesta missió.

A l'esquerra d’en Riij, en Trell es va aclarir la gola.

- Missió? -Va preguntar amb cautela.

-Sí. -En Níriz va fer un gest, i un tinent que es trobava al seu costat es va avançar i va oferir a Trell una tauleta de dades -. Vull que portin per a mi un carregament a Corèllia.

- Perdó? -Va preguntar amb compte en Trell mentre prenia la tauleta de dades -. Vol que jo...?

- Necessito un vaixell de càrrega civil per a aquest treball -va dir en Níriz. La seva veu era aspra, però en Riij podia notar per sota un distingible to de disgust -. Jo no tinc cap. Vostè si. Tampoc tinc temps per trobar a algun altre que faci la feina. Vostès són aquí. Vostès ho faran.

En Riij va estirar el coll per mirar la tauleta de dades per sobre l'espatlla d’en Trell, amb la seva agitació prèvia sobre les seves identitats deixant pas a una cautelosa excitació. Que el capità d'un destructor estel·lar demanés qualsevol tipus d'ajuda, especialment al pilot d'un atrotinat vaixell de càrrega civil, era una cosa pràcticament inaudita.

El que implicava urgència i desesperació, i qualsevol cosa que molestés a un oficial superior imperial d'aquesta manera definitivament era una cosa que qualsevol bon agent rebel hauria de tractar d'investigar.

- Què et sembla? -Va dir.

En Trell va agitar el cap.

- No ho sé -va dir -. Tiraria per terra tot el nostre horari.

En Riij va pronunciar en la seva ment una sèrie de vulgaritats altament ofensives, assegurant-se que la frustració no es mostrés a la seva cara. En Trell, per desgràcia, no era un agent rebel, ni bo ni d'una altra classe, i clarament no volia tenir res a veure amb tot això.

- No ens prendria tant de temps -va replicar amb cautela -. I el deure de tot bon ciutadà és prestar ajuda.

- No -va dir en Trell amb fermesa, retornant la tauleta de dades al tinent -. Ho sento, però senzillament no tenim temps. El nostre carregament ens espera a Shíbric...

-El seu carregament consisteix en sis-centes caixes de salsitxes pashkin -el va interrompre amb fredor en Níriz -. Suposo que és conscient que el governador ha decretat recentment que totes les exportacions de queviures requereixen ara llicència imperial.

En Trell es va quedar lleugerament bocabadat.

-Això és impossible -va dir -. Vull dir, els inspectors no van dir res sobre això.

- Com de recent ha estat aquest decret? -Va preguntar suspicaçment la Maranne.

En Níriz li va oferir un somriure.

- Aproximadament fa deu minuts.

En Riij va sentir un pes a l'estómac. Urgència i desesperació, realment.

- Així, de sobte, diria que ens han tendit un parany -va xiuxiuejar a Trell.

Els ulls d’en Níriz van mirar fugaçment en Riij, i van tornar al Trell.

- En qualsevol cas, jo estic disposat a passar per alt aquest requisit per aquesta vegada -va continuar -. Sempre que estiguin disposats per la seva banda a lliurar les seves salsitxes una mica més tard.

- En contraposició a no lliurar-les en absolut -va replicar en Trell.

En Níriz va arronsar les espatlles.

- Una cosa així.

En Trell va mirar la Maranne, qui va arronsar les espatlles.

- Des d'aquí, hi ha dos dies de camí a Corèllia - va dir ella -. Afegeix el temps de lliurament, i estarem parlant de tres dies com a màxim. Pot ser una molèstia, però el nostre horari probablement pot adaptar-se a això.

- Tampoc és que tinguem massa elecció al respecte. -En Trell va tornar a mirar en Níriz -. Suposo que estarem encantats d'ajudar-lo, capità. Quina és la càrrega, i quan partim?

- La càrrega són dues-centes caixes petites -va dir en Níriz -. Això és tot el que necessiten saber. Quant a la seva partida, sortiran quan s'hagin descarregat les salsitxes i la nova càrrega estigui a bord.

Al costat d’en Riij, en Palror va tornar a murmurar, i en Riij haver de lluitar per mantenir inexpressiu el seu propi rostre. Si a algun imperial avorrit li passés pel cap xafardejar sota les tres primeres capes de salsitxes de cada caixa...

- No es preocupin, les mantindrem refrigerades –li va prometre en Níriz -. No hi haurà cap deteriorament.

- Estic segur que estaran fora de perill -va dir en Trell -. A on ha d'anar aquesta càrrega seva?

-La seva guia els proporcionarà tots aquests detalls -va dir en Níriz, assenyalant darrere seu.

En Riij es va girar a mirar...

I va sentir que es quedava sense alè. Envoltant la popa del Hopskip, dirigint-se cap a ells, amb la seva bruta armadura Mandaloriana brillant sota la llum...

En Trell va maleir entre dents.

- Boba Fett.

-No és Fett -el va corregir en Níriz -. Podríem dir que, simplement, és un admirador seu.

- Un antic admirador -el va corregir la persona de l'armadura, amb veu fosca i esmorteïda -. El meu nom és Jodo Kast. I sóc millor que en Fett.

- No és que això signifiqui massa -va dir en Níriz, torçant el llavi -. Sempre he pensat que un soldat d'assalt competent podria encarregar-se de tres caça-recompenses qualsevol sense suar si més no.

- No em posi a prova, Níriz -va advertir en Kast -. Ara mateix, vostè em necessita més del que jo necessito aquest treball.

-Li necessito menys del que vostè pugui pensar -va replicar en Níriz -. Certament menys del que vostè necessita un indult imperial per aquest assumpte que va deixar a Borkyne...

- Cavallers, si us plau -va saltar fastiguejat en Trell -. Sóc un home de negocis, amb un horari que mantenir. Siguin quines siguin les seves diferències, estic segur que poden deixar-les de banda fins que aquest treball hagi acabat.

En Níriz encara seguia furiós, però va assentir reticentment.

- Té raó, mercader. Bé. Vostè i la seva tripulació pot descansar en aquesta sala de guàrdia fins que la càrrega s'hagi transferit. Pel que fa a vostè -Va alçar un dit cap al Kast -, m'agradaria veure’l a l'oficina de control de l'hangar. Hi ha unes quantes coses que vull assegurar-me que entengui.

En Kast va assentir greument.

- Per descomptat. Vostè primer.

En Níriz va entrar a l'oficina de control de l'hangar, amb la figura de l'armadura caminant amb pas ferm al darrere. La porta es va tancar lliscant, i el cap Níriz va poder deixar que aquesta rigidesa antinatural desaparegués de la seva postura.

- Em temo que no sóc molt bo en això, senyor -es va disculpar -. Espero haver-ho fet bé.

- Ho va fer perfectament, capità -li va assegurar l'altre, alçant les mans per desbloquejar el seu casc amb un lleu gir i poder-se'l treure -. Entre aquesta armadura i la seva actuació, els quatre estan completament convençuts que jo sóc en Jodo Kast.

- Així ho espero, senyor -va dir en Níriz, amb un nus a l'estómac per la preocupació mentre mirava aquests brillants ulls vermells -. Almirall... He de dir una vegada més que no crec que vostè hagi de fer això. Almenys no personalment.

- Prenc nota de la seva preocupació -va dir el gran almirall Thrawn, recorrent el seu cabell negre-blavós amb una mà enguantada -. I ho agraeixo, a més. Però això és una cosa que no puc delegar en ningú.

En Níriz va agitar el cap.

- M'agradaria poder dir que ho entenc.

- Ho farà -li va prometre en Thrawn -. Assumint que tot vagi segons el previst, tindrà la història completa quan jo torni.

En Níriz va somriure, pensant en totes les campanyes en les que ell i el gran almirall Thrawn havien estat junts, allà a les Regions Desconegudes.

- Quan una cosa que vostè hagi planejat no ha anat segons el previst? -Va preguntar fredament.

En Thrawn respondre amb una feble somriure.

- En moltes ocasions, capità -va dir -. Per sort, habitualment he estat capaç d'improvisar un mètode alternatiu.

- Aquí el té, senyor -va sospirar en Níriz -. Segueixo creient que hauria de reconsiderar-ho. Podríem posar l'armadura Mandaloriana a un dels meus soldats d'assalt, i vostè podria dirigir-lo des d'algun lloc proper amb un comunicador.

En Thrawn va negar amb el cap.

- Molt lent i pesat. A més, la fortalesa d’en Thyne té certament instal·lacions de vigilància d'espectre complet. Detectarien una transmissió així, i o bé la interceptarien o la interferirien.

En Níriz va agafar alè.

- Sí, senyor.

En Thrawn va tornar a somriure.

- No es preocupi, capità. Estaré bé. No s'oblidi, hi ha una guarnició imperial prop. Si cal, sempre puc dir-los-hi demanant ajuda.

Va tornar a col·locar-se el casc sobre el cap i el va ajustar al seu lloc.

- Serà millor que vagi supervisar la transferència de càrrega, no volem que les precioses salsitxes del mercader Trell pateixin cap mal. Li veuré en uns dies.

- Sí, senyor -va dir en Níriz -. Bona sort, almirall.

***

 Li deien el Carrer de la Nau del Tresor, i es deia que era el basar d'intercanvi més exòtic i eclèctic de tot l'Imperi. Dotzenes de llocs i botigues de totes les mides i tipus podien trobar-se en tota la seva longitud, amb centenars més niats en les seves cantonades, entrellaçant-se en la pròpia Ciutat Coronet. Humans i extraterrestres estaven asseguts en taulells a l'aire lliure o drets al costat de les portes, pregonant les seves mercaderies als milers d'éssers que avançaven a empentes pels estrets carrers.

Un lloc vibrant, excitant, però per al Trell, també una mica intimidador.

El mercader que portava dins estava intrigat per l'espectre de mercaderia disponible, igual que per la varietat de potencials clients als quals un negociant emprenedor podria vendre aquests béns. Però al mateix temps, la part del seu ésser que l'havia conduït a l'aïllament de l'espai solia sentir-se malalta amb certa facilitat al mig de semblants multituds.

La Maranne, caminant al seu costat, no semblava sentir cap incomoditat semblant. Ni tampoc els dos agents rebels, que caminaven amb pas ferm al darrere. Pel que fa a Kast, al capdavant, dubtava que cap d'ells pogués dir què sentia. Tampoc és que a cap d'ells els hi importés.

- On anem, exactament? -Va preguntar la Maranne, fent un pas extrallarg per apropar-se una mica a l'esquena d’en Kast.

- Per aquí -va dir en Kast, envoltant la multitud cap a un costat.

Els altres el van seguir, i un moment després els cinc estaven aturats a l'estret camí entre dos llocs tancats amb porticons.

- Aquí? -Va preguntar en Trell.

- El lloc que volen és el cinquè a mà dreta -els va dir en Kast -. Una botiga de curiositats, el propietari es diu Sajsh. Vostè -va assenyalar amb un dit enguantat a Trell -li dirà que té un carregament de Borbor Crisk i demanarà les instruccions de lliurament.

- Què hi ha de la resta de nosaltres? -Va preguntar en Riij.

-Aniran després -va dir en Kast -. Romanguin fora de la conversa, però observin i escoltin.

En Trell va observar el flux de gent, amb un calfred recorrent-li el clatell. Una mica de tot això li feia mala olor, però ja era massa tard per fer-se enrere.

- Maranne, assegura't d'estar on puguis cobrir-me -li va dir.

- No hi haurà cap tiroteig -li va assegurar en Kast.

- M'alegra sentir-ho -va dir la Maranne -. Li importa si li cobreixo de totes maneres?

Els invisibles ulls d’en Kast van semblar clavar-se en els d'ella a través del visor del casc.

- Com vulgui -va dir -. Tots: moguin-se.

Sense paraules, els altres van avançar en fila entre la multitud, amb Kast tancant el grup. En Trell va comptar fins a cinquanta per donar-los temps a trobar les seves posicions, i després va continuar.

La botiga de curiositats va ser fàcil de trobar: un lloc petit a l'aire lliure, bastant malparat, amb una sala posterior coberta que havia estat afegida de manera inexperta feia ja algun temps, el suficient perquè semblés gairebé tan atrotinada com el propi lloc. Una criatura amb aspecte de llangardaix d'una espècie desconeguda esperava darrere el taulell, observant com la gent passava de llarg. Respirant profundament, en Trell es va acostar a ell.

El llangardaix va mirar en Trell acord s'aproximava, amb la seva expressió alienígena impossible de desxifrar.

- Bon dia, bon senyor -va dir en un bàsic adequat -. Sóc Sajsh, propietari d'aquest humil establiment. Puc ser-li d' ajuda?

- Això espero -va dir en Trell -. Tinc un carregament d'algú anomenat Borbor Crisk. M'han dit que vostè podria donar-me instruccions per al lliurament.

Una llengua amb tres puntes va treure el cap breument de la boca escamosa.

- Han d’haver-lo informat malament -va dir -. No conec ningú amb aquest nom.

- Oh? -Va dir Trell, venint-se a baix-. Està segur?

La llengua va sortir de nou.

- Dubte de la meva paraula? -Va exclamar l'alienígena -. O només de la meva memòria o la meva intel·ligència?

- No, no -va dir en Trell precipitadament -. En absolut. Jo només... la meva font semblava molt segura que aquest era el lloc.

En Sajsh va obrir la boca de bat a bat.

-Potser només era lleugerament incorrecte. Potser es referia a la botiga de la meva mà de matar.

Va assenyalar a la seva dreta, a un lloc igualment atrotinat que en aquest moment estava tancat.

- El propietari tornarà a l'hora setena. Podeu tornar llavors i preguntar.

-Això faré -li va prometre en Trell -. Gràcies.

El llangardaix va fer xocar dues vegades les seves mandíbules. Movent el cap, en Trell es va girar i es va obrir camí empenyent al riu de vianants, acalorat per la vergonya i l'enuig.

- I bé? -Va preguntar la Maranne, lliscant al seu costat.

-En Kast es va equivocar de lloc -va grunyir en Trell, mirant al seu voltant. Però el caça-recompenses no estava a la vista enlloc -. On són els altres?

- Aquí mateix -va dir en Riij, travessant la multitud des del darrere -. Kast va dir que anava a tornar al principi del carrer i es reuniria amb nosaltres.

- Bé -va dir àcidament en Trell -. Tinc unes quantes coses a dir al nostre estimat caça-recompenses. Anem.

***

En Sajsh i l'home desconegut van acabar la seva conversa, i aquest últim es va allunyar en la massa de transeünts i compradors. Dos llocs més enllà, en Corran Horn va deixar el meló que havia estat examinant i es va barrejar en la riuada de gent darrere d’ell.

L'estranger no semblava estar tractant de perdre’s en la multitud.

Encara que tal esforç hauria estat ràpidament contrarestat per la companyia que se li va unir: una dona de mirada dura i aspecte competent, un jove d'aproximadament l'edat d’en Corran, i un alienígena de pell groga amb diverses banyes curtes sobresortint de la seva mandíbula. Per un instant els quatre van conversar, després, amb l'home que havia tractat de contactar liderant el camí, van continuar recorrent el carrer.

De cua d'ull, en Corran va veure que una figura corpulenta es col·locava al seu costat.

- Algun problema?

- No ho sé, pare -va dir en Corran -. Veus a aquests quatre d'aquí? El de la jaqueta marró desgastada, la dona rossa, el del collaret de punxes blanques i l'alienígena de pell groga?

-Sí -va assentir en Hal Horn -. L'alienígena és un tunroth, per cert. És molt rar veure'ls fora dels seus sistemes natals, la majoria dels que et trobes en aquests dies treballen amb safaris de caça major, o com a mercenaris o caça-recompenses.

- Interessant -va dir en Corran -. I també possiblement significatiu. Jaqueta Marró acaba d'acostar-se dissimuladament al lloc d’en Sajsh i ha intentat fer un lliurament de part d’en Borbor Crisk.

- De manera que això ha intentat, eh? -Va dir pensatiu en Hal -. Crisk i Zekka han arreglat les seves diferències quan jo no estava mirant?

- Si ho han fet, jo tampoc estava mirant -li va dir en Corran -. O Jaqueta Marró i els seus companys són increïblement estúpids, o bé una cosa molt estranya està passant.

- En qualsevol cas, dubto que en Thyne deixi passar això sense més -va dir en Hal -. Jaqueta Marró va esmentar on podien contactar amb ells?

- No, però en Sajsh va deixar això cobert -va dir en Corran -. Va dir que podrien referir-se al propietari del lloc al costat del seu, i va suggerir que tornessin cap a les set.

- On se'ls sol·licitarà que tinguin una tranquil·la conversa amb un grup de matons del Sol Negre. -En Hal va estirar el coll per fer una ullada sobre la multitud -. Bé, bé... el complot es complica. Mira amb qui s'han trobat els nostres innocents.

En Corran es va posar de puntetes. Allà hi havia Jaqueta Marró i els seus amics, i amb ells...

- Que em pengin -va xiuxiuejar -. Aquest és en Boba Fett?

- No, no ho crec -va dir en Hal -. Possiblement sigui Jodo Kast, encara que hauria de fer una ullada de més a prop a l'armadura per estar segur.

-Bé, qualsevol que sigui, definitivament ens hem topat amb quelcom una mica més gros -va assenyalar en Corran -. Les armadures Mandalorianes no són barates.

- Si és que pots trobar-les -va agregar el Horn de més edat-. Això s'està tornant més estrany per moments. Sospito que ja tens algunes idees?

- Només una, en realitat -va dir en Corran. El grup s'estava movent de nou, i ell i el seu pare van començar a seguir-los -. En Thyne no seria tan estúpid com per matar-los descontroladament, certament no fins a saber qui són i quina és la seva connexió amb Crisk. Això probablement significa portar-los a la fortalesa.

- I tu creus que hauries de trobar la forma de convidar-te a entrar també?

- Sé que és arriscat...

- “Arriscat” no és exactament la paraula que tenia en ment -el va interrompre en Hal -. Entrar a la fortalesa és només un primer pas, ho saps. Creus que seràs capaç d’arribar sense més fins a Thyne, posar-li les manilles en nom de Seguretat de Corèllia, i treure'l d'allà?

-Tenim l'autoritat legal per fer-ho, ho saps -li va recordar en Corran.

-El que no vol dir res en absolut a l'interior de la seva fortalesa -va replicar en Hal -. Tens una idea de quants agents de SegCor han anat a per lloctinents importants de Sol Negre com en Thyne i han desaparegut sense més?

En Corran va fer una ganyota de disgust.

-Ja ho sé -va dir -. Però això no passarà aquesta vegada. I si entrar a la fortalesa és només el primer pas, segueix sent el primer pas.

El Horn de més edat va negar amb el cap.

-“Arriscat” segueix sense servir ni per començar. En primer lloc, ni tan sols sabem a què estan jugant Jaqueta Marró i el seu amic mandalorià.

- Llavors és hora que ho esbrinem -va dir en Corran -. Seguim-los de prop i vegem si podem trobar una oportunitat de presentar-nos-en.

***

Havien avançat cosa de dues illes, encara en Trell no tenia ni la menor idea d'on els estava portant en Kast, quan van escoltar el crit.

- Què ha estat això? -Va preguntar en Riij, mirant al seu voltant.

- Allà -va bramar en Palror, assenyalant amb el seu gruix dit central a l'esquerra -. Està començant una discussió.

En Trell va estirar el coll per veure millor. Hi havia un tapcafè a l'aire lliure en aquesta direcció, amb una llarga barra al fons i prop de vint petites taules disperses en l'espai obert davant seu, sota un ample dosser d'estil Karvrish, entreteixit amb fulles. Un home de complexió feble amb el davantal de propietari estava dempeus al centre de la zona de menjars, amb mitja dotzena d'homes grans i d'aspecte rude amb insígnies mercenàries a les espatlles que l'envoltaven en un cercle amenaçador. Les cadires d'una taula propera estaven apartades o jeien a terra, indicant que les havien desocupat ràpidament i bruscament.

- Jo diria que la discussió ja ha acabat -va dir -. I acaben de començar els problemes.

- Anem -va dir en Riij, dirigint-se cap allà -. Comprovem-ho.

- Deixin-lo en pau -va ordenar en Kast -. No és de la nostra incumbència.

Però en Riij i en Palror ja estaven dirigint-se cap el grup.

- Maledicció -va grunyir en Trell. Estúpids idealistes rebels amb cervell de gornt... -. Vinga, Maranne.

Havia començat a formar-se una fila d'espectadors a la vora del tapcafè quan la Maranne va creuar el flux de vianants. En Riij i en Palror ja estaven al costat dels mercenaris, que havien obert el seu cercle al voltant del propietari del tapcafè per enfrontar-se a la seva nova distracció.

I ara en Trell podia veure alguna cosa que no havia pogut veure abans.

Dempeus al costat del propietari, agafant-s’hi fortament a la cintura amb terror, hi havia una nena petita. Probablement la seva filla; certament no major de set anys.

En Trell xiuxiuejà entre dents una maledicció. Calia ser una forma de vida especialment vil i rastrera per amenaçar un nen. Però això no significava que anés a seguir l'exemple d’en Riij i atacar cegament com un Cavaller Jedi boig o colpeja-esquenes cracià.

- Reforça la banda esquerra -va murmurar a la Maranne -. Jo aniré per la dreta.

-D'acord -va respondre ella amb un altre murmuri. Deixant caure de forma casual la seva mà sobre la culata del seua blàster, en Trell va començar a avançar darrere de l'anell d'espectadors cap a la dreta...

I d'una manera tan sobtada que el va sorprendre, la lluita va començar.

No amb blàsters, el que havia estat el seu principal temor, sinó amb mans i peus quan els dos mercenaris més pròxims es van abalançar contra en Riij i en Palror.

Amb una probabilitat de tres a un a favor, els Mercs devien d'haver pensat que les armes eren innecessàries.

Es van emportar una sorpresa. En Riij tenia clarament un bon entrenament en combat sense armes, i en Palror era molt més ràpid del que en Trell havia pensat per la grandària de l'alienígena. En Riij contraatacà, fent que el seu oponent retrocedís trontollant; en Palror va llançar al seu merc d'esquena, colpejant-lo amb un cruixit horrible contra una de les altres taules, enviant les seves cadires girant sense control per terra.

Algú va llançar un feroç jurament. El merc abatut es va aixecar amb dificultat i es va reunir amb els seus camarades, amb el seu anterior semicercle eventual reformat en una formació letal, gens descerebrada, d'atac, enfrontant-se als seus atacants. El propietari s'havia aprofitat de la distracció per posar a cobert la seva filla a l'altre costat de la barra; l’ajudà a pujar a sobre per deixar-la en la relativa seguretat de l'altre costat, es va girar per mirar.

Durant un llarg instant els combatents es van quedar immòbils mirant-se mútuament.

En Trell va seguir avançant cap a la seva posició de suport escollida, amb els ulls fixos en els Mercs, i la mà en tensió sobre el seu blàster. Desenfundarien ara, en aquest cas probablement en Riij i en Palror estarien morts? O bé el seu estricte orgull els dictaria que vencessin sagnantment a aquests insolents oponents amb les seves mans nues?

L’observant multitud s'estava preguntant òbviament el mateix. En Trell podia sentir la seva tensió, la seva excitació, la seva set de sang...

I llavors, de cua d'ull, va captar un moviment a la seva esquerra. Els mercenaris també ho van veure, i els seus ulls plens de ràbia van girar en aquesta direcció...

Les seves expressions van canviar, només lleugerament. Arrufant les celles, en Trell es va arriscar a mirar ell també.

En Jodo Kast havia fet un pas per davant de l'anell d'espectadors.

Per un instant, el caça-recompenses només es va quedar allà, mirant en silenci l'escena. Després, caminant cap a una de les taules a la vora del tapcafè, va agafar una cadira i es va asseure. Creuant les cames amb aire casual sota la taula, va creuar els braços sobre el seu pit i va inclinar lleugerament el cap a un costat.

- I bé? -Va preguntar plàcidament.

I amb aquestes úniques paraules la decisió va ser presa. Cap mercenari que tingués una mica d'orgull professional anava a usar armes contra oponents superats en nombre que no haguessin desenfundat les seves armes. No amb un caça-recompenses com en Jodo Kast mirant.

Rugint estranys i probablement obscens crits de batalla, els Mercs van atacar. En el primer assalt, en Riij i en Palror havien tingut l'element sorpresa.

Aquesta vegada no el tenien. Van fer el màxim que van poder, per descomptat - i encara més del que en Trell hauria esperat donades les probabilitats - però al final no van tenir realment elecció. Menys de noranta segons després d'aquest rugit de guerra, tant en Riij com en Palror estaven a terra, juntament amb dos dels Mercs. Els quatre restants, algun dels quals no semblava mantenir-se del tot ferm sobre les seves cames, es van agrupar al seu voltant.

Un d'ells va mirar al seu voltant, i va apuntar amb el dit cap al propietari que es cobria darrere de la barra.

- Primer ells -va rugir, respirant pesadament -. Després tu.

- No -va dir en Kast.

El mercenari es va girar per mirar-lo, gairebé perdent l'equilibri quan el seu genoll danyat va estar a punt de doblegar-se sota ell.

- No què? -Va preguntar.

- He dit no -va dir en Kast. Les seves mans estaven ara sobre el seu genoll, ocultes sota la taula, però les seves cames seguien creuades despreocupadament -. Heu tingut la vostra diversió, però els necessito vius.

- Ah, sí? -Va grunyir el merc -. Què, has de rebre una recompensa per ells?

- Ja heu tingut la vostra diversió -va repetir en Kast, però aquesta vegada amb espurnes de metall congelat en la seva veu -. Deixeu-los i marxeu. Ara.

- Això creus, eh? -Bufà el merc -. I qui creus que va a detenir...?

I abruptament, just a meitat de la seva frase, va deixar caure la mà sobre el seu blàster per treure'l de la funda.

Era un vell truc, i un que probablement li hauria donat al merc l'avantatge desitjat en molts enfrontaments. Per desgràcia per a ell, era un truc que en Trell havia vist utilitzar incomptables vegades anteriorment; i fins i tot abans que la mà de l'altre hagués arribat a l'empunyadura del blàster, en Trell ja estava empunyant la seva pròpia arma.

A l'altre costat de l'anell de transeünts, va veure que la Maranne també desenfundava...

El merc tenia bons reflexos, d'acord. En aquesta fracció de segon es va congelar, sense acabar de treure la seva arma de la funda; mirant sota les seves espesses celles als quatre blàsters que de sobte li apuntaven des del cercle de gent que envoltava el tapcafè.

En Trell va parpellejar quan es va adonar de sobte. Quatre blàsters?

Quatre. Dues persones més enllà de la Maranne, un corpulent home de mitjana edat també tenia un blàster apuntant fermament als Mercs... i de cua d' ull, en Trell podia veure el quart blàster apuntant des del seu costat de la gentada. Sostingut amb igual fermesa.

El merc va escopir a terra.

- De manera que voleu jugar així, eh?

- No estem jugant -va dir en Kast amb veu freda com el gel -. Com vaig dir: Deixeu-los i marxeu. Si no ho feu...

En Trell no va arribar a veure el moviment d'advertència que estava esperant.

Però en Kast òbviament sí ho va fer. Just quan el merc començava a treure el seu blàster del tot de la funda, hi va haver un brillant centelleig d'un tret blàster provinent de la taula del caça-recompenses, i un rugit de ràbia del merc quan la funda i el blàster que estava dins es van fer miques.

-... Us prometo que ho lamentareu -va concloure en Kast amb calma -. És la vostra última oportunitat.

El merc semblava com si només li faltessin dos segons per esdevenir una fera rabiosa. Però fins i tot furiós i amb una cremada d'arma de foc a la mà, tenia el suficient control de si mateix per saber quan les probabilitats estaven massa en contra.

- T’estaré observant, caça-recompenses -va xiuxiuejar, incorporant-se des de la seva posició de combat encorbada -. Acabarem això en un altre moment.

En Kast va inclinar el seu cap lleugerament.

- Quan estiguis cansat de viure, mercenari.

El merc va fer un gest amb la mà. Els altres van ajudar als seus dos ferits a aixecar-se, un començava a recuperar-se del seu atordiment, l'altre encara necessitava que li portessin a ròssec i el grup es va obrir pas entre els curiosos i es va barrejar amb la multitud.

En Kast va esperar fins que estiguessin fora de la vista. Després, empenyent cap enrere la seva cadira, es va posar dret, amb el blàster que havia usat contra l'arma del merc ja oculta allà on tingués la funda amagada d'on l'havia tret.

- S'ha acabat l'espectacle -va anunciar, mirant als espectadors que l'envoltaven -. Quedin-se i prenguin alguna cosa, o moguin-se.

El propietari ja estava amb en Riij i en Palror, ajudant en aquest últim a seure, quan en Trell i la Maranne s’hi van acostar.

- Esteu bé? -Va preguntar la Maranne, oferint la seva mà a Palror.

El tunroth la va apartar.

- No estic ferit -va dir, posant-se dret i flexionant un colze a manera de prova -. Només estava temporalment incapacitat.

- Tens sort que aquesta condició no fos permanent -li va recordar en Trell -. Hauries d'haver-lo deixat passar com en Kast us va dir.

-Sí -va dir en Riij, subjectant-se l'estómac mentre es posava dret amb l'ajuda del propietari -. Gràcies, Kast. Encara que no m'hauria importat si haguessis arribat una mica abans. Diguem, abans que comencessin a fotre’ns?

- Sis mercenaris no haurien retrocedit davant tres blàsters -els va dir en Kast -. Necessitava que abans us encarreguéssiu d'algun d'ells. -Es va girar -. Si hagués sabut que hi hauria cinc blàsters en lloc de tres, podria haver aparegut abans.

En Trell es va girar a mirar. Els dos homes que havien desenfundat amb ells hi eren mirant.

-Gràcies -va dir -. No hi havia comptat amb obtenir aquesta classe d'ajuda en un lloc com aquest.

- Cap problema, va dir l'home de més edat -. Els Mercenaris Brommstaad sempre han tingut tendència a considerar-se per sobre dels límits d'una conducta normal i civilitzada. I mai m'ha agradat que s’amenaci als nens.

- I a més d'això -va afegir el més jove -, estàvem començant a tenir set de tota manera.

- Begudes? -Va preguntar el propietari amb entusiasme -. Per descomptat, begudes per a tots vostès. I menjar, també, si tenen fam, el millor que pugui oferir-los.

- Prendrem la taula llarga del fons -va dir en Kast -. I ens vindria bé certa privadesa.

- Sí, senyor, immediatament -va dir el propietari. Amb una ràpida inclinació de cap, va anar precipitadament cap a la taula que en Kast li havia indicat.

- Em dic Hal, per cert -va dir l'home de més edat -. Aquest és el meu soci Corran.

En Trell els va tornar la salutació.

- Encantat de conèixer-los. Jo sóc Trell; ells són Maranne, Riij, Palror, i...

- Digueu-me Kast -el va interrompre en Kast -. Fill o nebot?

En Hal va parpellejar.

- Jodo Kast. Què?

- Corran és fill o nebot seu? -Va ampliar en Kast -. Hi ha certa semblança de família en els ulls.

- La gent ja ens ho ha dit abans -va dir en Corran -. En realitat, només és una coincidència. Que nosaltres sapiguem, no som parents.

En Kast va assentir una vegada, lentament.

- Ah.

- Sembla que la taula està a punt -va dir en Hal, assenyalant en aquesta direcció -. Anem a seure?

***

- Oh, és clar -va dir en Hal, prenent un glop de la seva segona beguda -. Tothom de per aquí ha sentit parlar d’en Borbor Crisk. Un criminal de força estar per casa, més aviat, per al que solen ser els criminals; estrictament local en el sistema corellià. Per descomptat, si estan buscant impressionants criminals intersistema, també tenim alguns d'aquests.

- No estem interessats en allò impressionant -va assenyalar en Trell -. Ni criminal ni d'una altra manera. Tenim un carregament que lliurar en aquest Crisk, i després ens anirem.

-Sí, ja han esmentat això -va convenir en Corran, fent una mirada a l'altre i tractant de llegir el seu rostre. Era difícil de creure que aquesta gent fossin realment els nois errants que deien ser, especialment després de l'incident amb els mercenaris. Però si això era algun tipus de pla profundament astut, que el pengessin si aconseguia entendre-ho.

Almenys, no des de l'exterior. Ja era hora que fes la seva jugada per apropar-se una mica més al moll de l’os.

- La cosa és així -va continuar, mirant al seu voltant a la taula -. Dues coses, en realitat. Número u: considerant qui és en Crisk, el seu carregament probablement sigui il·legal, i amb tota seguretat valuós. Això significa que no només han de preocupar-se que Seguretat de Corèllia caigui damunt vostre, sinó també d'altres criminals que puguin tractar de treure-vos-lo de les mans. I número dos... -Va dubtar, només lleugerament -... la raó per la qual en Hal i jo vam venir a Corèllia va ser esperant trobar feina amb l'organització d'en Crisk.

-Està de broma -va dir en Riij -. Fent què?

- Qualsevol cosa, en realitat -va dir en Hal -. El nostre últim treball va ser realment amarg, i necessitem rescabalar-nos de les nostres pèrdues.

- Per això els estàvem seguint, saben? - Va dir en Corran, tractant de mostrar l'equilibri adequat entre fermesa i vergonya -. Vaig escoltar com en Trell parlava sobre en Crisk, i vaig pensar... bo...

- Pensem que potser podíem anar amb vosaltres quan tornin a veure’l aquesta nit -se la va jugar en Hal.

En Trell i la Maranne van intercanviar mirades.

-Bé...

- En realitat no sabem si el veurem aquesta nit -va assenyalar en Riij -. Potser l'amo de l'altre lloc no sàpiga més que en Sajsh sobre en Crisk.

- Tens raó -va convenir en Trell, mirant de manera estranya a Kast -. Potser això només sigui un carreró sense sortida.

- Bé, en aquest cas, necessitareu ajuda per trobar-la -va dir en Hal amb una impaciència que sonava meravellosament genuïna -. En Corran i jo vivim aquí, tenim tot tipus de contactes a la zona. Podem ajudar-los a trobar-lo.

- Un de vosaltres pot anar -va dir en Kast.

En Corran va mirar al caça-recompenses, parpellejant amb lleugera sorpresa. Era la primera vegada que parlava des que s'havien assegut a la taula.

- Ah... bé -va dir -. Només un de nosaltres?

- Només ell -va dir en Kast, assenyalant amb el cap al Hal -. En Trell i el tunroth aniran amb ell. Jo em quedaré enrere en la rereguarda.

- Què passa amb Riij i amb mi? -Va preguntar la Maranne.

- Vostès dos i en Corran tornaran a la nau -li va dir en Kast -. Transferiran la càrrega al lliscant terrestre de la nau perquè estigui a punt per al lliurament.

En Trell i la Maranne es van tornar a mirar, i en Corran va poder veure que cap d'ells estava particularment content amb l'arranjament.

Però estava igualment clar que cap estava massa disposat a discutir l'assumpte amb el caça-recompenses.

-D'acord -va dir en Trell amb una ganyota -. D’acord. Què passa si ningú de l'altre lloc tampoc sap on està en Crisk?

-Això no serà un problema -va dir en Kast -. Confiïn en mi.

***

- Interessant persona, Jodo Kast -va comentar en Hal quan els tres s'encaminaven de nou cap a la botiga d’en Sajsh -. Han treballat molt amb ell?

- Aquesta és la primera vegada -va dir en Trell, mirant intranquil al seu voltant. Hi havia molts menys compradors en aquesta hora que quan havien estat abans, i malgrat el seu desgrat innat a les multituds, va trobar que se sentia desagradablement exposat en aquell moment -. En realitat, més que treballar amb ell estem treballant per a ell. Palror, pots veure on s'ha ficat?

- No, no es girin -va dir en Hal ràpidament -. Podrien estar observant-nos, i no volem que s'assabentin que tenim una rereguarda.

En Trell li va fer una mirada de reüll. Hi havia en aquell moment alguna cosa en la seva veu que clarament no pertanyia a un rodamón sense sort. Un to d'autoritat, parlat per una persona que està acostumada a què les seves ordres s’obeeixin...

En Palror va grunyir.

- Problema -va dir.

En Trell va estirar el coll. Ara podia veure el lloc d’en Sajsh davant d'ells, tancat a la nit.

La botiga del costat, el lloc al qual es dirigien, també estava tancat.

- Genial -va grunyir, aturant-se -. Segueix sense haver-hi ningú.

- No, no t'aturis -va dir una suau veu darrere seu.

En Trell va sentir que se li accelerava el cor.

- Què?

- Ja li has sentit -va dir una veu diferent, aquesta provenint de darrere d'en Hal -. Segueix caminant.

Amb un esforç, en Trell va fer que els seus peus tornessin a moure’s.

- Esteu amb Borbor Crisk?

Es va sentir un esbufec​​.

- Més aviat no -va dir la primera veu amb obvi desdeny -. Segueix com si no passés res, i no tractis de passar-te de llest. Preferiríem lliurar-te en condicions plenament operatives.

En Trell va empassar saliva amb dificultat.

- On anem?

- De moment, darrere de la botiga d’en Sajsh -va dir l'altre -. Després d'això... ja ho veuràs.

- Estic segur -va murmurar en Trell, amb els batecs del cor colpejant-li a les orelles. Però hi havia una cosa que els segrestadors no sabien. En Jodo Kast, un dels millors caça-recompenses de la galàxia, estava en algun lloc darrere seu. En qualsevol moment, saltaria d'on estigués amagat, amb els seus blàsters llampant amb precisió micromètrica, i faria que les tornes es canviessin completament.

En qualsevol moment, i sentirien el rugit dels blàsters. En qualsevol moment...

Seguia esperant aquest moment quan els segrestadors els van conduir als tres a bord d'un camió lliscant, tancant les portes, i els van conduir cap al fosc vespre.

Següent