Darth Plagueis (XXIV)

Anterior

24: SITH'ARI

Els seus objectius només eren asteroides, però els caces grocs amb morro de crom atacaven a les roques amb microcràters com si representessin una amenaça per al propi Naboo.

Productes de la Corporació d'Enginyeria de Vehicles Espacials Theed i de dissenys Nubian i el projecte favorit d’en Veruna, les naus esveltes d'ales curtes exemplificaven l'obsessió de Naboo pels dissenys clàssics i la flagrant extravagància. Es deia que els motors dels caces havien fixat uns nous estàndards de control d'emissions, però per a un planeta que s'enorgullia de la seva consciència mediambiental, els N-1s semblaven inusuals i fora de lloc.

–Esperem tenir dos esquadrons addicionals a punt per al vol a principis de any –li va dir Veruna a Palpatine mentre eren al finestral dorsal de la Nau Reial del Rei que era fins i tot més grandiosa i amb un acabat de mirall–. Tots portaran canons làser bessons, llançadors de torpedes de protons i escuts deflectors, juntament amb droides astromecànics R-2.

–Un somni fet realitat –va dir Palpatine–. Per vós i per al Col·lectiu de Dissenys Nubian.

Veruna va arquejar una poblada cella grisa i blanca.

–El nostre tracte amb Dissenys Nubian va ser mútuament beneficiós.

–És clar que sí –va dir Palpatine, preguntant-se quant s'havien embutxacat Veruna i els seus companys en un contracte a què la majoria dels naboo s'havien oposat.

Palpatine havia arribat amb Pestage i s'havia trobat a baix amb Janus Greejatus abans de reunir-se amb Veruna i alguns dels membres del seu consell assessor en l’Hangar Theed, incloent al Conseller en Kun Lago i la cap de seguretat femenina de trets esmolats del rei, Maris Magneta. Sospitosament absent estava la governant adolescent de Theed, Padmé Naberrie, el seu nomenament havia estat el compromís d’en Veruna amb un electorat que s'havia estat tornant més opositor amb cada any que passava. A Veruna, però, semblava que no li afectava el pas dels anys. Amb les celles cridaneres, el seu llarg pèl platejat i la seva barba primmiradament punxeguda, encara passava per tenir una figura bona i atractiva. Lago i Magneta eren considerablement més joves i d'aspecte més dur i havien deixat que se sentís el seu disgust per Palpatine i el seu grup des del moment en què van abordar la nau brillant.

Fora del finestral, passades de bombardeig de l'Esquadró Bravo estaven reduint asteroides a graveta i a pols espacial.

–Aquest és el capità Ric Olié al Bravo U –va dir Veruna–. Endurit per la batalla de Chommel Minor.

Pestage no va poder contenir un riure curt.

–Contra aquell grup pirata als qui les seves naus xocaven les unes amb les altres?

Veruna va mirar a Palpatine.

–El seu ajudant sembla haver oblidat quin és el seu lloc, senador.

Palpatine li va llançar una mirada a Pestage que no deia res i es va tornar cap a Veruna.

–Les meves disculpes, majestat.

Si Veruna estava poc convençut, s’ho va guardar per a si mateix i va fixar la seva mirada en el distant exercici dels caces.

–Planejo acabar la nostra associació amb la Federació de Comerç –va dir després d'un llarg moment de silenci i sense mirar a Palpatine.

Palpatine es va moure lleugerament per col·locar-se en la visió perifèrica d’en Veruna, amb els seus ulls molt oberts per una sorpresa genuïna.

–És aquest el propòsit d'aquesta demostració?

El Rei es va tornar cap a ell.

–Si hagués volgut que fos una demostració de força, hauria esperat fins a la següent recol·lecció programada de plasma. No obstant això, atès que sembla estar-s’ho preguntant, Enginyeria de Theed i Dissenys Nubian m'asseguren tots dos que els caces Lucrehulk serien una presa fàcil per als nostres N-1s.

Palpatine va moure la seva mirada cap a Pestage i Greejatus i va negar amb el cap per la consternació.

–Llavors és bo que penséssiu de convidar-me a bord, majestat, perquè us porto notícies que podrien persuadir-vos per a què torneu a pensar en la vostra posició.

–Quines notícies? –demandà Magneta.

Palpatine la va ignorar en continuar parlant amb Veruna.

–Aquest assumpte encara ha d'arribar a la Rotonda, però hi ha tots els indicis de què la República concedirà eventualment un permís a la Federació de Comerç perquè armi les seves naus.

La mandíbula d’en Veruna es va obrir i ell va parpellejar.

–Amb què?

Palpatine va pretendre posar-se nerviós.

–No ho sé precisament. Turbolàsers, amb certesa, igual que amb caces estel·lars droide. –Va fer un gest cap a fora del finestral–. Armes que demostraran ser un equivalent mortal per a aquests caces estel·lars.

Veruna encara estava intentant trobar-li sentit.

–Per què està fent això la República?

–A causa d’allò que va passar a Yinchorr. A causa dels atacs persistents de pirates i presumptes insurreccionistes. I pel fet que la República es nega a canviar la seva posició sobre el fet de crear un exèrcit.

Veruna es va allunyar de cop del finestral, després es va aturar i es va girar cap a Palpatine.

–No m'ho crec. Valòrum va tenir èxit a Yinchorr. Ell mai s'inclinaria davant la pressió de la Federació de Comerç.

–No s'està inclinant davant la pressió. La seva estratègia és fer un tracte amb la Federació: armament defensiu a canvi d'impostos a les zones de lliure comerç.

Veruna es va quedar sense paraules.

–Això és pel que insto a la vostra majestat a mantenir a Naboo al bàndol apropiat d'això.

–Digui'ns, senador –el va interrompre Lago–, què significa estar al costat apropiat?

Palpatine va mirar de Lago a Veruna.

–Quan l'assumpte arribi a la Rotonda, Naboo ha de votar en contra dels impostos a les zones de lliure comerç.

Veruna va empassar i va trobar la seva veu.

–En suport de la Federació de Comerç? Amb la meva reelecció aproximant-se? Has d'estar boig, Palpatine. Naboo ha estat sota el jou de la Federació durant més de trenta anys. La gent mai m'ho perdonaria.

–Les vostres bases romanen fortes –va dir Palpatine–. La gent arribarà a entendre gradualment que vau prendre la decisió correcta.

Veruna estava que treia fum.

–No m'agrada que em posin en aquesta posició, Palpatine.

Palpatine va adoptar un posat abstret i llavors va mirar al Rei.

–Pot haver fins i tot una manera... Estic segur que Hego Damask estaria disposat a intervenir en un tracte renegociat amb el bloc neimoidià de la Federació de Comerç...

–No necessito que Damask hi intervingui en res –li va etzibar Veruna–. El temps del muun ha arribat i passat. És un anacronisme. Els seus enemics ens van fer a tots un favor en forçar-lo a una jubilació anticipada.

Els ulls d’en Palpatine es van estrènyer imperceptiblement. I així, amb un estímul, es revela a si mateix.

–Si recordo correctament, els enemics d’en Damask ho van pagar terriblement. –Va guardar silenci durant un moment, reposicionant-se davant del finestral, de manera que Veruna tingués la imatge del bombardeig dels caces directament mentre escoltava–. Concedit, Sojourn ja no és la fortalesa impenetrable que va ser una vegada. Però l'abast d’en Damask és tan llarg com ho ha estat sempre i els seus vincles amb el Clan Bancari mai han estat més forts.

–En cas que no s'hagi adonat, senador –el va interrompre Magneta–. L’abast de Naboo també és llarg ara.

Palpatine va mirar per sobre de la seva espatlla cap als caces i després va fixar els seus ulls en Veruna.

–Majestat, Damask no es prendrà amablement ser apartat dels nostres tractes amb la Federació de Comerç. Pot donar-nos problemes.

La mirada d'en Veruna va vagar de nou fins a ell.

–Deixa que ho intenti. Naboo no és l'únic planeta que ha explotat. No ens faltarien aliats. Estic més preocupat per com reaccionaria al Senat davant el nostre vot contra els impostos de les zones de comerç.

Palpatine va forçar un sospir.

–És una situació sense esperances. Els planetes de la Facció de la Vora depenen de la Federació de Comerç per obtenir béns, així que és probable que votin negativament. Els Planetes del Nucli, d'altra banda, votaran a favor dels impostos, ni que sigui per portar ingressos a la República i evitar haver de donar suport als sistemes exteriors. Ocupant el terreny intermedi, la Federació de Comerç guanyarà sense importar el que passi, que al final se li permetrà defensar-se i forçarà als seus clients a carregar amb els costos incrementats que resultarà de l'impost.

–Què significa tot això per Valòrum? –va dir Lago.

–Em temo que pot no completar el seu mandat en el càrrec.

–Qui li succeirà? –va preguntar Veruna.

–Això és difícil de dir, majestat. Ainlee Teem, crec. Encara que Bail Antilles gaudeix de cert suport.

Veruna va pensar en això.

–Quines són les implicacions per a Naboo de guanyar el gran a l’alderaanià?

–Llavors, per descomptat, tindríeu un amic a la cancelleria.

Veruna es va acariciar la barba.

–Tindré en compte la teva recomanació. Però estàs advertit, Palpatine, no toleraré cap engany. Ni de tu –fixà en Pestage i Greejatus una mirada perforadora –ni de cap de la teva càbala. Recorda: sé on s'enterren els cossos.

El temps s'acaba.

***

Enfiladisses i plantes trepadores s'havien obert camí cap amunt per les parets i les torres de l'antiga fortalesa i les lianes connectaven els ampits emmerletats fins a les copes frondoses dels arbres propers. Els insectes s'escorrien sota els peus, furgant a la recerca de menjar o carregats amb trossets de vegetació o trossets d'estelles de fusta. Les tempestes de la nit prèvia havien deixat bassals fins a l'altura del turmell a la passarel·la i cascades de vessaments a través de les troneres.

Els boscos que Plagueis havia plantat i omplert de jocs rars i exòtics semblaven determinats a lliurar a Sojourn de la fortalesa que havia estat erigida enmig d'ells.

Des de les torres més altes, ell va mirar sobre les copes dels arbres cap a la vora del planeta pare de la lluna i l'estrella distant que compartien. Sojourn estava corrent de pressa i l'última llum s'estava esvaint. L'aire era calmant i estava esvalotat amb el brunzit i el cant dels insectes, els xiscles territorials de les aus i els tristos udols del despertar de les criatures de la nit.

Núvols de ratpenats sortien de les coves del penya-segat, devoradors xucla-sang nascuts de les fortes pluges. Una brisa es va elevar sortida d’enlloc.

El temps s'acaba.

Encara salvaguardats a Aborah hi havia textos i holocrons que narraven les accions i habilitats dels mestres Sith que, segons s'havia dit i escrit, havien estat capaços d'invocar el vent o la pluja o fracturar el cel amb un raig conjurat.

En les seves pròpies paraules o les dels seus deixebles, uns quants Senyors Foscos clamaven haver tingut l'habilitat de volar, de tornar-se invisibles o de transportar-se a si mateixos a través de l'espai i del temps. Però Plagueis mai havia tingut èxit en duplicar alguns d'aquests fenòmens.

Des del principi Tenebrous li havia dit que no tenia talent per a la bruixeria Sith, fins i tot encara que la inhabilitat no era deguda a una deficiència de midiclorians.

No és un do innat, hauria dit el bith quan se li pressionés, i era un del qual ell també mancava. La bruixeria empal·lidia en comparació de la ciència bith, de totes maneres. Però Plagueis comprenia ara que Tenebrous havia estat equivocat sobre la bruixeria, com havia estat equivocat sobre tantes coses. Sí, el do era més fort en aquells que, amb un esforç escàs, es podien permetre submergir en les corrents de la Força i convertir-se en conductes dels poders del Costat Fosc.

Però hi havia un camí alternatiu per aquelles habilitats i aquest portava des d'un lloc on el cercle es tancava sobre si mateix i substituïa la puresa pel desinterès. Plagueis comprenia també que no hi havia poders fora del seu abast. Cap que ell no pogués dominar a través d'un esforç de la seva voluntat. Si un Sith d'igual poder li havia precedit, llavors ell o ella s'havia emportat els seus secrets a la tomba o els havia tancat en holocrons que havien estat destruïts o que encara havien de sortir a la superfície.

La qüestió de si Sidious i ell havien descobert alguna cosa nova o redescobert una cosa antiga no venia al cas. Tot el que importava era que, gairebé una dècada abans, havien tingut èxit en fer que la Força estigués disposada a canviar i a inclinar-se irrevocablement cap al Costat Fosc. No en un mer canvi paradigmàtic, sinó una alteració tangible que es va poder sentir per part de qualsevol fort en la Força i tant si estava entrenat en les arts Sith o Jedi.

El canvi havia estat el resultat de mesos d'intensa meditació, durant els quals Plagueis i Sidious havien buscat desafiar la Força per la sobirania i ofegar la galàxia en el poder del Costat Fosc. Insolents i atrevits, i corrent un perill mortal, havien emprès una guerra etèria, anticipant que els seus propis midiclorians, l’exèrcit representant de la Força, podria fer que la seva sang bullís o aturar el batec dels seus cors. Elevats fora de si mateixos, incorporis i com una única entitat, havien posat en pràctica el poder de la seva voluntat, afirmant la seva sobirania sobre la Força. Cap força oposada s'havia elevat contra ells. Pel que equivalia a un estat d'èxtasi, van saber que la Força havia cridat, com si alguna deïtat hagués estat expulsada del seu tron. En el punt de suport que havien creat, el Costat Lluminós s'havia enfonsat i el Costat Fosc havia ascendit.

El mateix dia havien permès que Venamis morís.

Llavors, en manipular els midiclorians del bith, que haurien d'haver estat inerts i no respondre, Plagueis l’havia ressuscitat. L'enormitat del succés havia sorprès a Sidious fins deixar-lo en silenci i havia aclaparat i confós els processadors d’11-4D, però Plagueis havia continuat sense ajuda, permetent una vegada i una altra que Venamis morís i tornés a la vida, fins que els òrgans del bith havien cedit i Plagueis li havia concedit finalment la mort eterna.

Però haver obtingut el poder de mantenir a un altre viu no havia estat suficient per a ell. I així, després que Sidious hagués tornat a Coruscant, s'havia lliurat a internalitzar aquesta habilitat, en manipular els midiclorians que l'animaven. Durant diversos mesos no havia aconseguit cap progrés, però al final va començar a percebre un canvi mesurat. Les cicatrius que havien crescut sobre les seves ferides de cop i volta havien començat a suavitzar-se i desaparèixer i ell havia començat a respirar més lliurement del que ho havia fet en vint anys. Va començar a sentir no només que els seus teixits danyats curaven, sinó que el seu cos sencer s'estava rejovenint. Sota el transpirador, àrees de la seva pell estaven suaus i joves i ell sabia que al final deixaria d'envellir completament.

Llavors, borratxo del poder acabat de trobar, havia intentat un acte fins i tot més impensable: crear un ésser creat per ell mateix.

No merament la fecundació d'alguna criatura infeliç i estúpida, sinó el naixement d'un ésser poderós en la Força. L'habilitat de dominar la mort havia estat un pas en la direcció correcta, però no era equivalent a la pura creació. I així s'havia obert (Realment, com si fos invisible, o estigués convertit) per informar a cada ésser de la seva existència i tenir un impacte en tots ells: muunoides o insectoides, protegit o desposseït, lliure o esclavitzat. Un guerrer agitant una bandera de triomf al camp de batalla. Un fantasma infiltrant-se en un somni.

Però fet i fet sense fi.

La Força va guardar silenci, com si fugís d'ell, i molts dels animals del seu laboratori van sucumbir davant malalties horroroses.

No obstant això, vuit llargues hores després, Plagueis va romandre convençut que estava a la vora de l'èxit absolut. La prova estava en l'increment del seu propi nombre de midiclorians. I en el poder que va sentir en Sidious quan finalment hi va haver tornat a Sojourn.

El Costat Fosc de la Força era seva per donar-li ordres i, conjuntament, algun dia serien capaços de mantenir amb vida un a l'altre i de governar la galàxia mentre els hi semblés bé.

Però malgrat tot havia d'informar a Sidious d'això.

Era més important que Sidious romangués concentrat en manipular els successos del món profà mentre Plagueis estava determinat a dominar el regne de la Força, del qual la part mundana era només un reflex gros i distorsionat.

Sens dubte, la llum s'havia extingit, però durant quant de temps i a quin preu? Va recordar un eclipsi estel·lar del que havia estat testimoni en un planeta oblidat feia molt, l'única lluna era de la mida perfecte i estava a la distància perfecta per ocultar la llum de l'estrella principal del sistema. El resultat no havia estat la foscor total sinó una il·luminació d'una classe diferent, singular i difusa, que havia confós els ocells i havia permès que es veiessin les estrelles en el que hauria estat a plena llum del dia. Fins i tot totalment bloquejada, l'estrella principal havia brillat des de darrere del disc del satèl·lit i, quan la lluna va continuar movent-se hi havia hagut un moment de llum gairebé massa intensa per suportar-ho.

Mirant al cel enfosquit de Sojourn, es va preguntar quina calamitat estava planejant la Força perquè els visités durant la seva retirada a ell o a Sidious o a tots dos per inclinar la balança deliberadament. Hi havia la retribució merament esperant a les ales com ho havia estat en Coruscant vint anys abans? Era una època perillosa. Més perillosa que els seus primers anys com a aprenent quan el Costat Fosc podria haver-li consumit en qualsevol moment.

Per ara, almenys, la seva convalescència total gairebé s'havia completat. Sidious continuava convertint-se en més poderós com a Sith i com a polític, amb les seves estratagemes més intricades trobant-se amb poca o cap resistència. I l'Orde Jedi s'estava enfonsant...

El temps ho diria i el temps s'estava acabant.

***

El zabrak dathomirià estava assegut amb les cames creuades al terra de duracret, relatant per a Sidious la missió de vigilància que havia completat en el Temple Jedi, setmanes abans, en el punt àlgid de la Crisi Yinchorri.

–Em posa malalt veure com de fàcilment que els rèptils infiltrats van ser enganyats, Mestre, fins i tot per la dona humana sentinella de pèl clar que ells pensaven que havien agafat per sorpresa fora del Temple. Des d'on jo vigilava vaig veure que ella havia fingit sorpresa quan el seu sabre làser no va penetrar l'escut de cortosis del seu assaltant i que ella merament estava fingint estar inconscient quan els yinchorri la van derrocar i ella li va empalar amb la seva fulla activada. –Va grunyir Maul, revelant les seves dents esmolades–. La seva estupidesa em va permetre delectar-me en el fet que la seva missió havia estat compromesa, que els Jedi simplement els estaven atraient a un parany.

L'Edifici LiMerge abandonat s'havia convertit en la llar i centre d’entrenament de l'assassí. Els Tallers i les vores del proper districte Fobosi, en les seves visites nocturnes.

–Els Jedi es van guanyar el teu respecte? –va preguntar Sidious, girant al seu voltant amb la caputxa de la capa aixecada sobre el seu cap.

–Podrien haver-ho fet, d'haver mostrat els infiltrats alguna habilitat, d’haver estat jo liderant-los...

Sidious es va aturar.

–La missió hauria estat un èxit? Amb Cavallers i Padawans Jedi morts. I els nens massacrats.

–Estic segur, Mestre.

–Només tu, contra els mestres que formen l'Alt Consell.

–En ocultar-me i atacar podria haver matat a molts.

Plagueis tenia raó, va pensar Sidious. L’he fet orgullós.

L'estratagema yinchorri havia fallat, en qualsevol cas. Jedi addicionals havien mort, però les morts Jedi mai havien estat la raó principal per instigar la crisi.

El que importava era que Valòrum havia triomfat, amb una mica d'ajuda d’en Palpatine, era cert, però principalment per si mateix, en arreglar-se-les per atraure els senadors Yarúa, Tikkes, Farr i altres al seu bàndol i establir un embargament. Però amb el seu crèdit polític gastat, la posició d’en Valòrum era més tènue que mai. Fins i tot un rastre d’escàndol i el Senat perdria la poca confiança que tenien en ell.

–Ets formidable –va dir Sidious per fi–, però no ets un exèrcit d'un sol home i no he passat anys entrenant-te només per fer que et sacrifiquis. Quan et vaig atorgar el títol de Darth, no va ser en recompensa per haver sobreviscut a missions perilloses, a morir-te de fam i a droides assassins, sinó per la teva obediència i lleialtat. Sens dubte tindràs àmplies oportunitats de demostrar les teves habilitats superiors als Jedi, però enderrocar l'Orde no és la teva obligació, tot i el teu odi per ells.

Maul va abaixar el cap, mostrant la seva corona de banyes de punta esmolada en el seu camp vermell i negre.

–Mestre. Per tal que aquells que ho facin obtinguin l'alegria i la satisfacció que jo obtindria.

–Ja veurem, el meu aprenent. Però fins llavors, hi ha assumptes als que necessitem atendre.

Va fer un gest perquè Maul s'aixequés i li seguís fins a la taula de l’holoprojector i la graella de transmissió, els mateixos que el gran havia deixat dècades abans, però completament modernitzats i millorats.

–Mantingues-te fora de la vista de les càmeres –va dir Sidious, indicant un lloc–. Per ara, volem mantenir-te en reserva.

–Però...

–Sigues pacient. Tindràs una part a jugar en això.

Sidious va seure en una cadira de respatller alt que l'envoltava com un tron ​​i tenia un control remot construït en un dels braços, amb els seus pensaments fixos en donar-li voltes al que estava a punt de fer. Hi havia sentit Plagueis l'enormitat del moment de Naboo tots aquells anys abans quan li havia revelat el seu autèntic ser? Quan s'havia tret, per primera vegada, la màscara que portava en públic? Tan enfortit com podria haver-ho estat, havia estat el moment també tintat per una mena de nostàlgia? Per la pèrdua d'una cosa tan personal, tan definitòria? El que havia estat secret mai tornaria a ser un secret...

La comunicació va agafar al Virrei Nute Gunray a la meitat del menjar i sense la tiara de solapes que li cobria les orelles i el collaret ornamentat de pedrablau que li feia semblar com un bufó.

–Salutacions, Virrei –va dir Sidious.

Les membranes de les parpelles dels ulls carmesins del neimoidià van tenir un espasme i la seva boca clapejada es va crispar.

–Què? Què? Aquesta és una direcció segura. Com...?

–No es molesti a rastrejar l'origen d'aquesta comunicació –va dir Sidious, mentre els dits grisos i esmolats d’en Gunray volaven a través del teclat de la seva holotaula–. Un rastre només el portarà en cercles i malgastarà el temps limitat que tenim.

–Com s'atreveix a ficar-...?

–Recentment, li vaig enviar un regal. Un pylat de punts vermells.

Gunray li va mirar.

–Vostè? Vostè el va enviar?

–Confio que tingués el suficient sentit comú per haver-lo escanejat a la recerca d'aparells de monitoratge.

Gunray es va girar per mirar alguna cosa fora de la cambra. Probablement el propi ocell amb cresta.

–És clar que sí. Quin va ser el seu propòsit enviant-me'l?

El seu accent allargava les paraules i suavitzava el so de les T.

–Consideri-ho una mostra de la meva estima pel treball no recompensat que ha fet per la Federació de Comerç. El Directorat no reconeix les seves contribucions.

–Ells, això és, jo... Per què s'està ocultant dins de la caputxa de la capa?

–És la vestimenta del meu Orde, Virrei.

–És vostè un clergue?

–Li semblo un home sant?

L'expressió d’en Gunray s'enagrí.

–Demando veure la seva cara.

–Encara ha de guanyar-se el privilegi de veure’m.

–Privilegi? Qui s'ha cregut que és?

–Està segur que vol saber-ho?

–Demando saber-ho.

El somriure d’en Sidious tot just va escapar de la caputxa.

–Això és fins i tot millor. Sóc un Senyor Sith.

Aquí està. Ho he dit.

Ho he dit.

–Un senyor Sith? –va repetir Gunray.

La resposta va venir des de les profunditats del seu interior, des del centre del seu autèntic ésser.

–Té permís per referir-se a mi com a Darth Sidious.

–No he sentit parlar de Darth Sidious.

–Ah, però ara que ho ha fet, la nostra associació s'ha forjat.

Gunray va negar amb el cap.

–No estic buscant un soci.

Sidious va mostrar part de la seva cara.

–No pretengui estar content amb la seva posició en la Federació de Comerç, o que no té aspiracions. Ara som companys en el futur.

Gunray va fer un so xiuxiuejant.

–Això és una broma. Els Sith han estat extingits durant mil anys.

–Això és precisament el que a la República i l'Orde Jedi els hi agradaria creure, però mai vàrem desaparèixer. A través dels segles hem escollit simplement les causes i ens hem revelat només a éssers escollits com vostè mateix.

Gunray es va tirar cap enrere en la seva cadira.

–No ho comprenc. Per què jo?

–Vostè i jo compartim un interès àvid sobre cap a on es dirigeix ​​la República i he estimat que és l'hora que comencem a treballar en concert.

–No seré part de cap conjura encoberta.

–De veritat? –va dir Sidious–. Creu que d'entre els milions d'éssers influents li escolliria sense conèixer-lo de cap a peus? Me n'adono que els seus desitjos voraços són el resultat de les condicions cruels de la seva criança. Vostè i els seus companys larves en competició cruel per un subministrament limitat de fongs. Però ho comprenc. Tots estem formats pels nostres desitjos infantils, per la nostra ansietat d'afecte i atenció, per les nostres pors a la mort. I a jutjar per com de lluny que ha arribat, està clar que no va tenir vostè rival i continua sense tenir-lo. Posem els seus anys al Senat, per exemple. Les reunions clandestines a l'Edifici Claus, el Restaurant Follin al Corredor Carmesí, els fons que va desviar cap a Pax Teem i Aks Moe, els tractes secrets amb els Holdings Damask, l'assassinat d’en Vidar Kim...

–Ja n'hi ha prou! Ja n'hi ha prou! Pretén fer-me xantatge?

Sidious va retardar la seva rèplica.

–Potser no em va sentir quan vaig parlar d'una associació.

–Li vaig sentir. Ara digui què vol de mi.

–Res més que la seva cooperació. Jo li portaré grans canvis a vostè i, a canvi, vostè farà el mateix per mi.

Gunray va semblar preocupat.

–Clama vostè ser un Senyor Sith. Però com sé que ho és? Com sé que té l’habilitat d'ajudar-me?

–Li vaig trobar un ocell rar.

–Això difícilment valida la seva pretensió.

Sidious va assentir.

–Comprenc el seu escepticisme. Podria, per descomptat, demostrar els meus poders. Però estic poc disposat a convèncer-lo d'aquesta manera.

Gunray inspirar fortament.

–No tinc temps per això...

–Està prop el pylat?

–Just darrere meu –va concedir Gunray.

–Mostri-me’l.

Gunray va ampliar l'abast de les càmeres de l’holotaula per incloure l'ocell, enfilat a una gàbia que era poc més que un cercle de metall preciós, coronada amb un generador de camp d’estasi.

–Em preocupava que, quan el tragués de l'hàbitat de la jungla, morís –va dir Sidious–. I no obstant això sembla estar a casa en el seu nou ambient.

–Això suggereixen els seus cants –va replicar Gunray.

–I si li digués que podria agafar-lo a través de l'espai i del temps i estrangular-lo on està enfilat?

Gunray estava aterrit.

–No podria. Dubto que fins i tot un Jedi...

–M’està desafiant, Virrei?

–Sí –va dir de cop. I després, amb la mateixa rapidesa–: No. Esperi!

Sidious es va moure a la cadira.

–Valora vostè l'ocell. Aquest símbol de riquesa.

–Sóc l'enveja dels meus iguals per posseir-lo.

–No generaria una autèntica riquesa una enveja fins i tot més gran?

Gunray es va posar nerviós.

–Com puc respondre, quan sé que podria estrangular-me si m’hi nego?

Sidious va deixar escapar un sospir elaborat.

–Els cmpanys no s’escanyen els uns als altres, Virrei. Preferiria guanyar-me la seva confiança. Està d'acord amb això?

–Podria estar-ho.

–Llavors aquí està el meu primer regal per a vostè: la Federació de Comerç serà traïda. Per Naboo, per la República i pels membres del Directorat. Només vostè pot proporcionar el lideratge que es necessitarà per evitar que la Federació es fragmenti. Però primer hem d’encarregar-nos que sigui ascendit al Directorat.

–El Directorat actual mai li donarà la benvinguda a un neimoidià.

–Digui'm què caldria... –va començar Sidious i després es va detenir–. No. No importa.

Deixi’m sorprendre’l en organitzar-li un ascens.

–Faria això i no em demanaria res a canvi?

–De moment. Si em guanyo la seva total confiança i quan ho faci, esperaré que es prengui de tot cor els meus suggeriments.

–Ho faré. Darth Sidious.

–Llavors aviat tornarem a parlar.

Sidious va desactivar l’holoprojector i es va quedar assegut en silenci.

–Hi ha un planeta en el sector Videnda anomenat Dorvalla –va dir a Maul un llarg moment després–. No hauràs sentit parlar d'ell, però és una font de mineral de lommite, que és essencial per a la producció de transpariacer. Dues companyies, Lommite Limitada i Mineral Intergalàctic, controlen actualment les operacions de mineria i transport. Però des de fa algun temps, la Federació de Comerç ha tingut les seves mires en regentar Dorvalla.

–Quin és el teu desig, Mestre? –va preguntar Maul.

–Per ara, només que et familiaritzis amb Dorvalla, perquè pot demostrar ser la clau per atrapar a Gunray a les nostres urpes.

Següent