Darth Plagueis (XXV)

Anterior

25: EL DISCRET ENCANT DE LA MERITOCRÀCIA

Un quartet més estrany no havia posat el peu, la panxa, l'arpa i la mandíbula en Sojourn en vint anys. Una dona theelin mestissa, el seu amo hutt, el majordom twi'lek i el cap de seguretat chevin d'aquest van creuar el pati cobert de fulles de la fortalesa i van entrar a la sala de recepció d’en Plagueis. Amb l'excepció de la theelin, semblaven com si poguessin haver vagat pels boscos de greel per confraternitzar amb les criatures que havien construït els seus nius i caus en els corredors humits i les altes torrasses de la fortalesa.

Plagueis i 11-4D estaven esperant just dins de l'entrada oberta de bat a bat.

–Benvingut, Jabba Desilijic Tiure –va dir Plagueis a través de la seva màscara transpiradora.

Els droides havien restaurat alguna aparença d'ordre a l'habitació i havien instal·lat taules i cadires. La llum del matí entrava a través de les obertures quadrades a la part alta de la paret i un foc crepitava a la xemeneia de pedra.

–És un plaer veure’l de nou després de tants anys, Magíster Damask –va dir en Jabba en un bàsic tosc.

El criminal atemporal es va passar l'enorme llengua pels llavis i va maniobrar el seu gran cos de llimac a la plataforma baixa que els droides havien erigit.

–Vostè i el seu droide han de visitar el meu petit castell de Tatooine al Mar de les Dunes de l'Oest –va afegir mirant al seu voltant.

–Algun dia d'aquí a poc –va dir Plagueis mentre s'asseia en una butaca davant la plataforma.

Com els toydarians i els yinchorri, els hutts eren immunes als suggeriments de la Força. D'haver sabut Jabba amb quants de la seva espècie havia experimentat Plagueis al llarg de les dècades, podria no haver estat tan sociable, però llavors la pròpia inclinació a la crueltat i la tortura del hutt era llegendària. Com testificava un tatuatge en el seu braç, només li importaven els membres del seu clan. Ell no es va molestar a presentar als seus subordinats pel seu nom, però com sovint era el cas amb molts dels sequaços i pinxos dels que s'envoltava, dos d'ells tenien reputacions que els precedien. El twi'lek de complexió rosàcia era Bib Fortuna, un antic contrabandista d'espècia de qui la pròpia espècie li havia girat l'esquena. Alt i d'ulls vermells, tenia uns petites dents punxegudes i uns lekku amples i brillants creixent del seu crani sense pèl que semblava com si hagués estat emplenat inexpertament amb roques. El chevin, un morro de dos metres d'alt del que havien brollat ​​braços, cames i cua, era Ephant Mon. Conegut com a guerrer entre els de la seva pròpia classe (i mitjanament sensible a la Força), portava una manta que algú podria haver llançat sobre ell per ocultar la seva lletjor. Plagueis sabia pels contactes a la Federació de Comerç que Mon estava involucrat en una operació de contraban a la tecnofòbica Cerea, subministrant swoops a una banda de joves agitadors.

La theelin li resultava desconeguda a Plagueis. Pàl·lida i ben proporcionada, tenia un lluent pèl taronja i unes belles marques porpra que li baixaven per la cara i el coll per desaparèixer sota una disfressa reveladora.

–Diva Shaliqua –va dir Jabba quan es va adonar que Plagueis l'estava estudiant–. Una cantant de la banda.

–Com suggereix el seu nom.

–Un regal d’Ingoda, en lloc dels crèdits que em devia. –Els grans ulls d’en Jabba es van posar a la theelin–. Ella i Diva Funquita van arribar com una parella, però vaig convertir a Funquita en un regal per a la Gardulla amb l'esperança de suavitzar la nostra continuada rivalitat. –Grunyí–. Aquest va ser el meu primer error. El segon: presentar-li Shaliqua a Romeo Treblanc, que mouria planetes per posseir-la.

Notori per les seves apostes, Treblanc era l'amo de la Casa de l'Òpera Galàxies de Coruscant. Perquè Jabba triava associar-se amb jugadors i altres pocavergonyes era un misteri per a Plagueis. En certa manera, l'imperi il·lícit del hutt era l'invers del d’en Hego Damask, on, encara que no fos per res més, els criminals eren almenys polítics, caps corporatius i financers. La seva vinguda a Sojourn era poc característica i inesperada.

–Està aquí per parlar de Treblanc o de Gardulla? –va preguntar Plagueis.

Jabba va reaccionar amb enuig.

–Com sempre, directe al cor de l'assumpte. Però puc apreciar el fet que és vostè un muun ocupat. –Cuejà per ajustar la seva posició en la plataforma–. Sé que va ser vostè clau en donar-li via lliure a la Gardulla perquè utilitzés Tatooine com la seva base d'operacions i per als esdeveniments de les Curses de Beina fa trenta anys.

»He vingut fins aquí per informar-li a vostè que Tatooine aviat tindrà un nou encarregat. –Va fer un gest cap a si mateix–. Jo.

Plagueis no va dir res durant un llarg moment.

–Tenia la impressió que Tatooine ja era tan seu com de la Gardulla.

–Les aparences poden ser enganyoses –va dir Jabba–. He intentat minar la influència d'ella fomentant la desconfiança entre les anomenades Gent de les Sorres, els Incursors Tusken, però l'èxit en perseguir-la fins fer-la fora del planeta em segueix esquivant.

Plagueis va fer un ajust en la màscara respiratòria.

–Com puc ajudar-lo?

Jabba li va avaluar.

–Resulta que sé que Gardulla no ha estat capaç de pagar els préstecs que vostè li va estendre. El que guanya amb els esdeveniments, com la Clàssica Boonta Eve, ho perd apostant.

–Això és cert –va dir Plagueis–. Però què passa amb això?

–Vull que deixi de donar-li fons, de manera que jo pugui matar-la de fam.

Plagueis va arronsar les espatlles.

–La seva informació és incompleta, Jabba. No li he donat fons a les seves empreses en una dècada.

Jabba va convertir les seves mans en punys per la fúria.

–Vostè té influència sobre altres membres del Clan Bancari i la Federació de Comerç que li estan donant fons.

Plagueis va aixecar el cap, com si tingués una revelació.

–Ja veig. I què puc esperar a canvi?

–Per començar, un percentatge millor dels beneficis de les carreres i d'altres empreses.

Plagueis va arrufar les celles amb decepció.

–Ha de saber que no tinc necessitat de crèdits, Jabba. I no hauria vingut fins aquí, com diu vostè, llevat que hagués descobert algunes coses que podrien acabar atraient-me cap al seu bàndol.

Jabba es va moure, contenint la seva fúria.

–A canvi de la seva ajuda, debilitaré la influència de Sol Negre amb el Directorat de la Federació de Comerç...

–No necessito ajuda. –Plagueis es va inclinar cap endavant a la butaca–. Què sap vostè que jo no sé?

Jabba va inflar el seu cos i després va permetre que l'aire s'escapés d'ell amb un riure prolongat i trist.

–Sé una cosa que vostè podria no saber encara sobre Bando Gora.

Plagueis es va aixecar d'alguna manera a la cadira. Els assassins Bando Gora odiosament emmascarats s'havien convertit en una creixent preocupació en la Vora Exterior, representant un problema per al lideratge d'alguns dels càrtels que Plagueis representava.

–Ara té el meu interès, Jabba.

–El culte té una nova líder –va continuar Jabba, content de tenir la superioritat–. Una dona humana, ha pactat un pla amb la Gardulla, un dug de Malastare anomenat Sebolto i un senador de la República per distribuir barretes letals contaminades, com un mitjà de subministrar a Bando Gora nous reclutes.

Plagueis es va obrir amb la Força per mirar dins del hutt. Jabba no estava mentint.

–Aquesta dona humana –va dir.

–He sentit rumors.

De nou Jabba estava dient la veritat.

–Els rumors seran suficient per ara.

El hutt es va fregar les seves mans grassonetes.

–El seu nom era Komari Vosa i les notícies diuen que és una antiga Jedi.

Plagueis coneixia el nom massa bé. Uns deu anys abans, Komari Vosa havia estat una Padawan del Mestre Dooku.

***

Darrere de cada un dels llocs d'atracada de les plataformes flotants de la Rotonda s'estenien complexos d'oficines en forma de falca de més de mig quilòmetre de llarg, on els senadors es reunien els uns amb els altres, entretenien als seus convidats i, en rares ocasions, portaven a terme el treball per al qual havien estat escollits o nomenats.

Algunes de les oficines eren ambients segellats, en què es replicaven les atmosferes dels planetes membres. D'altres, especialment aquelles que pertanyien a les espècies rusc, estaven ocupades per centenars d'éssers que van dur a terme els seus deures en cubicles que s'assemblaven a cel·les nectaritzades. En comparació, la de Naboo era bastant prosaica en disseny i adorns i en canvi no tenia rival en termes de nombre de visitants de perfil alt que rebia.

–Estic pensant en deixar l'Orde –li va dir el Mestre Dooku a Palpatine en la habitació sense finestres que era l'estudi privat del senador–. Ja no puc suportar les decisions del Consell i he de ser lliure per dir el que penso sobre l'estat deplorable de la República.

Palpatine no va respondre, però va pensar: Per fi.

Amb Darth Maul viatjant cap a Dorvalla en la seva primera missió, Palpatine havia estat preocupat tota la tarda i ara la revelació d’en Dooku: llargament anticipada i no obstant això una mena de sorpresa.

–Aquesta no és la primera vegada que has estat exasperat amb el Consell –va dir amb molt de compte –i probablement no serà l'última.

Dooku va negar amb el cap fermament.

–Mai tan com ara. Fins i tot després de Galidraan. No tinc cap recurs.

El frígid Galidraan havia quedat enrere feia anys, però per Dooku l'incident seguia sent una ferida oberta. Un governador local havia tingut èxit en atreure els Jedi a un conflicte amb mercenaris mandalorians que havien deixat onze Jedi morts i als Autèntics Mandalorians, principalment innocents dels càrrecs que havien estat presentats contra ells, els van exterminar, a tots excepte a un.

Des de llavors, i en cada ocasió en què Palpatine i ell s'havien trobat, Dooku havia començat a assemblar-se cada vegada menys a un Mestre Jedi i més al noble que hauria estat en el seu Serenno natal. Meticulosament empolainat, es conduïa a si mateix com un aristòcrata, portant túniques i pantalons fets a mida i una capa negra vellutada que li donava un aspecte elegant i teatral. L'empunyadura lleugerament corbada del seu sabre làser també podria haver estat un suport, encara que se li coneixia per ser un dels duelistes més hàbils de l'Orde. I darrere d'una màscara d'arrogant cortesia, Palpatine sabia que era capaç d'una gran crueltat.

–A petició del Senat –va continuar Dooku–, el Consell va despatxar a diversos Jedi a Baltizaar i la meva antiga Padawan va aconseguir d'alguna manera acompanyar-los.

Palpatine va assentir ombrívolament.

–Sé una mica d'això. El senador de Baltizaar va demanar ajuda per frustrar els atacs de Bando Gora.

–Segrestadors i assassins sàdics –va dir Dooku amb fúria–. Es necessitava una acció militar, no una intercessió Jedi. Però no importa, el Consell va accedir a la petició i ara es creu que Komari Vosa i els altres són morts.

Palpatine va aixecar una cella.

–La jove que es va enamorar de tu?

–La mateixa –va dir Dooku tranquil·lament–. A Galidraan, ella va lluitar brutalment contra els mandalorians, gairebé com si fos un intent d’impressionar-me. Com a resultat, li vaig dir al Consell que ella no estava llesta per a les proves i per a la Cavalleria Jedi. Complicant el seu error inicial de despatxar als Jedi, el Mestre Yoda i la resta s'han negat a enviar reforços per buscar supervivents.

Palpatine ho va considerar.

–Si Baltizar pretenia ser un altre intent d’impressionar-te, tot el que Komari Vosa va fer va ser demostrar que tenies raó sobre ella tot el temps.

Dooku li va mirar.

–Potser. Però la sentència és meva. –Es va passar una mà sobre la seva barba tallada–. Malgrat de com d’hàbil que sóc amb un sabre làser, he resultat ser un professor ineficaç. El Mestre Qui-Gon Jinn s'ha tornat un renegat solitari i reservat. I ara Vosa... –Esbufegà–. Vaig declinar ser un membre del Consell per a dedicar-me a la diplomàcia i mira com ha resultat. La República està lliscant més profundament cap al caos.

–Ets un únic home contra una galàxia plena de pocavergonyes –va dir Palpatine.

Els ulls d’en Dooku van centellejar.

–Un home hauria de ser capaç de marcar la diferència si és prou poderós.

Palpatine va deixar que el silenci es demorés.

–Reclamaries el títol de comte de Serenno?

–Per dret de naixement. La meva família està d'acord. Ara simplement és una qüestió d'informar a l'Alt Consell.

–Ha deixat algú alguna vegada l'Orde?

–Dinou abans que jo.

–Has compartit el teu descontent amb algun d'ells?

–Només amb el Mestre Sifo-Dyas.

–Per descomptat.

Dooku va aixecar la mirada.

–Li preocupa que jo vagi a fer alguna cosa dràstica.

–Deixar l'Orde no és prou dràstic?

–Tem que jo denunciï obertament al Consell i que reveli com de dividits que els seus membres estan sobre el fet de respondre al Senat. –Va mirara Palpatine als ulls–. Em sento temptat d'unir-me a la teva causa.

Palpatine es va tocar el pit.

–La meva causa?

Dooku va adoptar una mirada astuta.

–Entenc la política, amic meu. Sé que has de ser circumspecte sobre el que dius i a qui. Però que els planetes discriminats de la Vora Exterior gaudeixin d'algun suport es deu principalment a tu. Parles honestament i abanderes als desvalguts i pots ser l'únic capaç d'apartar la República de la vora de l'abisme.

»A menys, és clar, que hagis estat mentint tots aquests anys.

Palpatine es va prendre el comentari de broma.

–Potser unes quantes mentides per omissió.

–Aquestes estic disposat a perdonar-les –va dir Dooku–, tant si ens convertim en associats com si no, a més de ser aliats.

Palpatine va entrellaçar les seves mans.

–És una idea interessant. Hauríem d'aprofundir en les nostres converses, ser completament honestos l'un amb l'altre, despullar els nostres pensaments i sentiments més íntims per determinar si realment compartim les mateixes metes.

–Estic sent honest quan et dic que la República necessita ser destruïda i reconstruïda de nou des dels fonaments.

–Això és difícil.

–Difícil, certament.

–Podria requerir una guerra civil.

–I a quant estem ara d'això? –Dooku va guardar silenci durant un moment i després va dir–: El Senat lluita amb intentar solucionar disputes que els Jedi sovint veiem de primera mà. Les lleis que es compleixen només són la conseqüència que hàgim empunyat els nostres sabres làser.

–Van ser els Jedi els que van jurar donar suport a la República.

–El lloc de l'Orde en això és una qüestió que Sifo-Dyas i jo hem discutit infinitament –li va etzibar Dooku–. Però els membres del Consell no estan inclinats de la mateixa manera. Estan arrelats en una manera de pensar arcaica i són lents en abraçar el canvi. –Va fer una pausa i va adoptar una expressió sinistra–. No et deixis enganyar, Palpatine. Veuen temps foscos per davant. De fet, pensen en poc més. Això és pel que han permès que els Jedi s'arribin a involucrar en conflictes provincians com els de Galidraan, Yinchorr i Baltizaar, que són com focs nascuts de brases portades pel vent d'una enorme flamarada just més enllà de l'horitzó. Però en lloc d'aixecar-se realment contra la corrupció de la República, potser dissolent completament el Senat durant un període de temps, han arribat a obsessionar-se amb la profecia. Esperen l'arribada d'un redemptor profetitzat que portarà equilibri a la Força i restaurarà l'ordre.

–Un redemptor? –Palpatine el va mirar amb autèntica sorpresa–. Mai has al·ludit en aquesta profecia.

–Ni ho faria ara si encara pensés en mi mateix com a lleial a l'Orde.

–Mai vaig considerar que la Força necessités que l'equilibressin.

El llavi de Dooku es va arquejar.

–L’Orde interpreta que la profecia vol dir que la marea fosca necessita ser detinguda.

–Tu no ho acceptes?

Dooku tenia una resposta preparada.

–Aquí està la veritat: els Jedi podrien complir la profecia per si sols, si estiguessin disposats a desencadenar els poders complets de la Força.

–Els poders complets de la Força –va dir Palpatine–. Em temo que m'he perdut.

Dooku va deixar escapar un sospir.

–Potser és una cosa que hem de discutir en el futur.

–Llavors has pres la teva decisió?

Dooku va assentir.

–Si un Jedi més mor a causa de la indolència per part de la República i l’equivocació moral per part del Consell, deixaré el Temple i em negaré a mirar enrere.

Dooku tot just havia deixat l'oficina quan Sidious estava posant-se la seva capa i donant-se pressa per assistir a la seva pròxima cita. Trucant a un taxi aeri a la Plaça del Senat, li va donar instruccions al conductor gran que li portés a l’espaiport Tannik.

Relaxant-se al seient encoixinat, va exhalar en el que li va semblar la primera vegada en tot el dia. A l'espai d'un any estàndard havia passat de portar dues vides a arreglar-se-les per tenir gairebé mitja dotzena: aprenent de Plagueis, Mestre de Maul, distingit senador, aliat del Canceller Suprem Valòrum i líder d'una càbala creixent de conspiradors que incloïa a Pestage, Doriana, Greejatus (a la fila per reemplaçar-lo al Senat), al sensible a la Força Sim Aloo, l'analista d'intel·ligència Armand Isard, al senador d’Eriadú Wilhuff Tarkin i al telèpata umbaran Sly Moore, a qui havia convertit en el seu ajudant encobert.

I portant una doble vida pròpia: Dooku. Portant a terme assumptes Jedi mentre en els moments privats flirtejava amb el Costat Fosc, famolenc per portar el poder complet de la Força al regne mundà, amb la seva lenta reorientació sent una inversió curiosa de la d’en Darth Gràvid, el desig similar per aconseguir la preeminència se li havia anat de les mans.

Per als Jedi, el Mestratge es conferia quan un arribava a una autèntica comprensió dels camins de la Força. Per als Sith, aquest nivell de comprensió era merament el principi. Les capes senzilles de l'Orde Jedi anunciaven: No vull res, perquè estic vestit amb la Força. Les capes dels Sith: Sóc la llum en la foscor, la convergència de les energies oposades. I no obstant això, mentre que tots Senyors Sith eren poderosos, no tots eren brillants o en completa possessió dels poders que concedia el Costat Fosc. Darth Millennial s'havia rebel·lat contra la seva Mestra, Darth Cognus, i fins i tot Plagueis parlava d'haver arribat a un punt mort filosòfic amb el seu Mestre, Tenebrous.

Un Lord Sith humà de qui el seu curt regnat havia transcorregut uns cinc segles abans, Gràvid s'havia persuadit de creure que un compromís total amb el Costat Fosc sentenciaria a l'Orde Sith a una derrota final i d'aquesta manera havia buscat introduir el desinterès i la compassió Jedi en els seus ensenyaments i pràctiques, oblidant que no pot haver retorn cap a la llum per a un adepte que ha entrat al bosc fosc, que el Costat Fosc no renunciarà a algú a qui, per acord mutu, ha reivindicat el seu dret.

Tornant-se cada vegada més boig pels seus intents d'estar a cavall entre els dos regnes, Gràvid es va arribar a convèncer que l'única manera de salvaguardar el futur dels Sith era amagar o destruir els coneixements que havien estat pastats a través de generacions (els textos, els holocrons i els tractats) de manera que els Sith poguessin donar forma a un nou començament per a ells mateixos que garantiria l'èxit. Parapetats dins dels murs d'un bastió que el seu aprenent twi'lek, Gean, i ell havien construït a Jaguada, havia intentat això i es pensava que havia destruït més de la meitat del magatzem d'artefactes abans que Gean, demostrant una voluntat i un coratge consumats, se les havia manegat per penetrar els camps de Força que Gràvid havia aixecat al voltant de la seva fortalesa i intervenir, matant al seu Mestre amb les mans nues, encara que a costa del seu braç, l'espatlla i el costat esquerre sencer de la seva cara i el seu pit.

Un Mestre Jedi d'alt estatus, Dooku possiblement ja tenia alguna comprensió teòrica del Costat Fosc. Potser més, si hi havia accedit als Holocrons Sith guardats dins del Temple. Amb certesa, ell podia ser una molèstia per a la República, encara que difícilment un agent del caos, com ho havien estat Plagueis i Sidious. Tot i així, seria interessant veure simplement com de lluny que Dooku estaria disposat a anar...

Palpatine hauria d'informar a Plagueis de la seva conversa. O no? Se li permetia alguna vegada a un o una aprenenta ocultar els seus coneixements al seu Mestre? No. Mai. Especialment no quan hi havia una possibilitat que Plagueis pogués descobrir l'apostasia d’en Dooku per si mateix, de maneres que seguien sent insondables.

Executant una sèrie de maniobres imprudents, el conductor gran havia canviat de línies i estava descendint ràpidament cap a l’espaiport Tannik, una zona d'atracada semicircular localitzada a la vora del districte Manaai i estava envoltada per tots costats per altes mònades. Reservat per vaixells de càrrega de baix impacte, el port era un paradís per als membres de les tripulacions drogats i segrestats, per a treballadors itinerants i per a immigrants indocumentats de diverses espècies, la majoria dels quals estaven buscant un passatge barat cap a planetes distants.

Content d'estar lliure del taxi aeri, Palpatine es va obrir camí entre les multituds i va fixar un curs cap a les casernes generals del Moviment d'Ajuda als Refugiats, les oficines lúgubres estaven encastades sota el buit del nivell superior del port. A mig camí del seu destí, va observar al corpulent naboo al que havia vingut a veure, dret juntament amb la seva prima dona i donant ordres a un grup de joves voluntaris.

–Ruwee –va cridar Palpatine, adoptant una expressió de bon humor i agitant una mà en l'aire.

L'home va girar davant el so de la seva veu i va somriure àmpliament.

–Palpatine! President del MAR, Ruwee Naberrie tenia un gran cap quadrat, els llavis fins, una cara afaitada i un pèl curt amb serrell. Un antic home de les muntanyes, un constructor d'ofici, i un freqüent orador convidat en microeconomia en la Universitat de Theed, no se li enganyava fàcilment i la seva expressió per defecte era de sinceritat. L'organització sense ànim de lucre que dirigia estava dedicada a proporcionar ajuda als bilions de residents dels nivells inferiors de Coruscant.

–Quina feliç coincidència –va dir Ruwee, estrenyent la mà d’en Palpatine. Els dos naboo tenien una edat semblant, però Ruwee era producte de l'educació pública més que la sèrie d'institucions privades a les que hi havia assistit el jove Palpatine–. Et recordes de Jobal? Una dona alta amb una cara de forma triangular i uns ulls molt separats i compassius, es permetia a si mateixa envellir amb gràcia, encara que el seu pèl llarg encara era fosc i exuberant. Casada amb Ruwee en un matrimoni concertat, era tan seriosa com ho era ell i estava igualment compromesa amb el moviment dels refugiats.

–És clar –va dir Palpatine. Inclinant el cap, ell va afegir–: Madame Naberrie.

Ella va fer un moviment per abraçar-lo, després s’ho va pensar millor i simplement li va somriure com a salutació.

–Què bo és tornar a veure’l, Palpatine.

Ruwee li va tocar a ell a l'esquena.

–Mai vaig tenir l'oportunitat de donar-te les gràcies en persona per permetre dirigir–me al Senat per això de la crisi de refugiats a Sev Tok.

Palpatine li va treure importància.

–Va ser un honor per a mi estar afiliat amb una causa tan digna. Parlant de tot això, Onaconda Farr envia les seves salutacions.

–Ròdia ha d'estar orgullosa d'ell –va dir Ruwee–. És un dels pocs en el Senat que reconeixen que la bona fortuna no s'ha de donar per feta sinó que hauria de servir com un impuls per portar consol a aquells menys afortunats.

Palpatine va somriure intensament.

–Què li porta als molls, senador? –va preguntar Jobal.

–Quelcom més que una coincidència, senyora. De fet, una qüestió de la màxima urgència que està relacionada amb la seva filla, Padmé.

–Ella és aquí –va dir Ruwee.

Palpatine li va mirar.

–A Coruscant?

–Aquí, a Tannik. –Va apuntar a un atracador proper, on una enèrgica noia de pèl fosc estava dirigint un palet antigravitatori de menjar cap a la badia d'un vaixell de càrrega que esperava. Veient al seu pare, Padmé va saludar-lo amb la mà.

–Qui és el jove que està amb ella? –va preguntar Palpatine.

–Ian Lago –va dir Jobal.

Palpatine va aguditzar la seva visió.

–El fill del conseller del Rei Veruna?

Jobal va assentir.

–S'ha tornat una mica malalt d'amor.

–I Padmé per ell?

–Esperem que no –va dir Ruwee–. Ian és un bon noi, però... Bé, diguem que Kun Lago no s'alegraria de saber que el seu fill ha estat confraternitzant amb l’enemic, per dir-ho suaument.

Adonant-se que el jove Ian estava mirant-lo amb sobtat interès, Palpatine li va tornar la mirada durant un moment.

–Això em porta directament a la qüestió de la meva visita –va dir llavors–. Com sens dubte sou conscients, el nostre Rei m'ha donat instruccions que doni suport a la Federació de Comerç en la qüestió de l'impost de les zones de lliure comerç.

–És clar que ho faria –va dir Ruwee amb un desdeny clar–. De quina altra manera continuaria Veruna omplint-se les butxaques de les seves vestidures amb suborns?

Palpatine va assentir.

–Tu i jo som dels nobles que sabem això. Però ara pot ser el moment per deixar que la resta de Naboo conegui els seus secrets.

L'expressió de Jobal s'enagrí.

–Si estàs parlant de desafiar-lo en les eleccions que s'acosten, estàs afrontant una causa perduda.

–Li prego que em perdoni per estar en desacord amb vostè, senyora –va dir Palpatine–. Amb discreció, ja m'he aproximat a diversos membres de l'electorat i concorren en què Veruna pot ser derrotat pel candidat adequat.

Quan va moure la seva mirada cap a la Padmé, la boca d’en Ruwee es va obrir de cop.

–No pots parlar seriosament.

–Però ho estic fent, Ruwee. Membre del Programa Legislatiu Juvenil als vuit anys d'edat. Una Aprenent de Legislador completa als onze. El seu treball amb els refugiats a Shadda-Bi-Boran. A més, gaudeix de més suport popular a Theed que la que cap governador ha gaudit en generacions.

Jobal va parpellejar i va negar amb el cap amb incredulitat.

–Palpatine, acaba de fer tretze anys!

Palpatine va separar les seves mans.

–Naboo ha triat a reines més joves, senyora. I el seu podria ser un regnat que duri cinquanta anys. –Es va negar a cedir davant Ruwee o Jobal–. La constitució té una provisió que permetria que la monarquia es tornés hereditària per una dinastia digna. I quina família hi ha més digna que els Naberrie?

Marit i dona van intercanviar mirades.

–Això és molt afalagador, senador... –va començar a dir Jobal quan Palpatine la va interrompre.

–Els naboo estem exasperats amb monarques com Tapalo i Veruna. Padmé permetrà que Naboo es reinventi a si mateix.

Ruwee ho va meditar momentàniament.

–Fins i tot si la Padmé fora a sospesar la idea, no estic segur que se li pogués persuadir que doni suport als impostos de les zones de lliure comerç, sabent el que això podria significar per a Naboo i altres planetes exteriors.

–No hauria de prendre una posició –va replicar Palpatine–. Només necessitaria fer campanya contra la corrupció i els tractes secrets i la vergonyant posició en la qual Veruna ha col·locat a Naboo.

Els ulls de la Jobal es van estrènyer amb inseguretat.

–A risc de posar el dit a la nafra, senador, vostè va ajudar a posar a Veruna en el tron ​​i ha estat el seu advocat des de llavors.

Palpatine va negar amb el cap.

–Mai he estat un advocat. Sempre m'he considerat un contrapès i, en els últims anys, ens hem trobat en costats oposats de gairebé tots els assumptes, incloent la biblioteca que ell va construir i els crèdits que va malbaratar per crear una força espacial per Naboo. –Guardà silenci durant un moment i després va dir–: Confiï en mi, Veruna pot ser derrotat.

De nou, Ruwee i Naberrie van intercanviar mirades preocupades.

–Som gent provinciana, Palpatine –va dir Ruwee per fi–. El món de la política... de la política galàctica, ni més ni menys...

Palpatine va comprimir els seus llavis.

–Ho comprenc. Però què us va impulsar als dos a abandonar les muntanyes per Theed, sinó Padmé i Sola i les oportunitat que podrien estar disponibles per a elles?

Palpatine va sostenir la mirada pensativa d'en Ruwee. Està començant a vacil·lar.

–No voldria fer que Padmé passés per això només per veure-la perdre, Palpatine.

Palpatine va somriure amb plaer.

–Treballaré amb tu per encarregar-nos que això no passi. No desitjo parlar quan no em correspon, però gairebé puc garantir també el suport del Canceller Suprem.

–Valòrum coneix la Padmé? –va preguntar Jobal amb una sorpresa satisfeta.

–És clar que sí. –Palpatine va fer una pausa–. Enfrontat en una competició amb la Padmé, potser Veruna veurà la llum i abdicarà.

Jobal va riure i després li va mostrar a Palpatine una mirada seriosa.

–Ha anat molt lluny, senador.

Següent