Darth Plagueis (XIII)

Anterior

SEGONA PART:

Aprenent Del Poder

54-52 ABY

13: GENETS A LA TEMPESTA

En boja persecució de la seva presa i gairebé posant-se a volar, els dos Sith, Mestre i aprenent des de feia ara onze anys, van saltar a través del terreny cobert d'herba, amb les capes curtes agitant-se darrere d'ells, les vibrodagues premudes a les mans i els avantbraços nus clapejats de sang. La sang s’enduria en els cabells llargs de l'humà i s'eixugava sobre les celles sense pèl del muun. Retorçant-se i girant al voltant d'ells hi havia un ramat de quadrúpedes àgils i de coll llarg amb el pelatge de ratlles marrons i negres, idèntics i movent-se com si posseïssin una única ment, saltant en el mateix instant, invertint la seva direcció, girant com un cicló en rajades sobre la sabana vellutada.

–Això no és una persecució –va dir Plagueis mentre corrien–, això és una invocació. Necessites col·locar-te darrere dels ulls del teu objectiu i convertir-te en l'objecte del seu desig. El mateix és vàlid per a quan invoques la Força: t'has de fer desitjable, fascinant, addictiu i qualsevol poder que necessitis estarà sota el teu comandament.

Fonent-se en el ramat, l'animal que Sidious havia fixat en les seves mires hauria estat indistingible per a un ésser normal. Però Sidious tenia l'animal en la seva ment i ara estava mirant a través dels seus ulls, sent un amb ell. Al costat d'ell, de sobte, la criatura va semblar intuir el seu final i va inclinar el cap cap a un costat per exposar el seu coll musculós. Al moment en què la vibrodaga el va colpejar, els ulls de la criatura es van posar en blanc i es van tornar opacs. La sang calenta va sortir a dojo però va deixar de fluir ràpidament, amb la Força marxant i Sidious atraient el seu poder fins el més profund de si mateix.

–Ara un altre –va dir Plagueis en un to congratulatori–. I un altre més després d’aquest.

Sidious es va sentir empès al moviment, com si fos per un vent amb força de vendaval.

–Sent el poder del Costat Tenebrós fluir a través teu –va afegir Plagueis des de darrere d'ell–. Servim al propòsit de la naturalesa en escollir al ramat i al nostre propi en aguditzar les nostres habilitats. Som l'eixam predador!

El planeta de baixa gravetat era conegut com Bouyant, amb la complicada confusió de la flora i la fauna sent el resultat d'un experiment d'una espècie oblidada feia molt que havia manipulat l'atmosfera, havia fet que el planeta girés més ràpid del que la naturalesa havia pretès i havia animat el creixement de boscos frondosos i enormes herbassars. Les màquines que encara funcionaven dels antics puntuaven el paisatge i mil·lennis després els animals que havien importat estaven prosperant. Res es movia lentament o ponderadament en el ràpid moviment giratori de Bouyant, fins i tot el dia i la nit, o les tempestes que netejaven l’atmosfera amb violenta regularitat.

En qualsevol altre lloc del planeta (en els boscos densos, a les planes àrides, sota les onades dels mars interiors) els dos Sith ja havien arrabassat les vides d’incomptables criatures: seleccionant, aguditzant i marinant-se a si mateixos en una miasma d'energia del Costat Fosc.

A quilòmetres d'on havia començat la cacera dels quadrúpedes, Plagueis i Sidious van seure sota l'enorme copa d'un arbre amb el tronc prou ample com per embolicar un lliscant terrestre i amb les gruixudes branques que estaven carregades amb plantes parasites en flor. Respirant amb dificultat i amarats de suor, descansaven en silenci mentre els núvols d'insectes ansiosos es reunien al seu voltant. Els batecs del pols del trio del cors del muun era visible sota la seva pell translúcida i els seus ulls clars seguien els moviments del ramat que escapava turó avall.

–Pocs de la meva gent són senzillament conscients de com de ric que sóc –va dir per fi–, atès que la majoria de les meves riqueses deriven d'actius que no tenen res a veure amb els negocis ordinaris de finançament. Durant molts anys els meus iguals es van preguntar per què triava romandre sense casar-me i al final van arribar a la conclusió que era en essència casat amb la meva feina, sense adonar-se de quanta raó tenien. Excepte que la meva autèntica núvia és el Costat Fosc de la Força. El que els antics anomenaven Bogan, com separat de l’Ashla.

»Fins i tot els Jedi comprenen que no hi ha benefici d'associar-se amb un ésser que no té de l'habilitat de comprendre el que significa estar en mans de la Força i així l'Orde restringeix el matrimoni per dogma, en servei, així diuen els Jedi, de la puresa de l’Ashla.

»Però l’Ashla és una perversió –va continuar ell–, perquè la foscor sempre ha precedit a la llum. La idea original era capturar el poder de la Força i tornar-la supeditada a la voluntat de la vida intel·ligent. Els antics (els celestials, els Rakata) no van dictar sentència sobre els seus treballs. Movien planetes, organitzaven sistemes estel·lars i van conjurar aparells del Costat Fosc com la Forja Estel·lar segons creien adequat. Si milions morien en el procés, que així sigui. Les vides de la majoria dels éssers són de poca conseqüència. Els Jedi no han comprès això. Estan tan ocupats salvant vides i esforçant-se per mantenir els poders de la Força en equilibri que han perdut de vista el fet que la vida intel·ligent és un mitjà per evolucionar, no simplement llanguir en estasi continguda.

Va fer una pausa per Sidious.

–Sens dubte els textos que t'he proporcionat conté referències a l'anomenada teoria del Potèntium, que la llum i la foscor depenen de la intenció de l'usuari. Això és una altra perversió més de la veritat perpetrada per aquells que ens mantindrien amb les mans lligades davant la Força. El poder de l'aigua i el poder del foc són completament diferents. Les glaceres i els volcans tenen el potencial per transformar els paisatges, però un ho fa en enterrar el que jeu a sota, on l'altre llança cap endavant el nou terreny. Els Sith no som estrelles plàcides sinó singularitats. En comptes de cremar amb propòsit mut, deformem l'espai i el temps per retorçar la galàxia al nostre propi disseny.

»Per esdevenir un poder grandiloqüent es requereix quelcom més que mera submissió. El que es necessita és obstinació i tenacitat. Això és pel que sempre has d'estar receptiu als corrents del Costat Fosc, perquè no importa com d’àgil que siguis, o que creguis que ets, la Força no et mostrarà pietat. Com has après, el teu cos dorm però la teva ment mai descansa.

Posant-se dret, Plagueis va estendre els seus llargs braços davant d'ell i va alliberar una tempesta de llamps de la Força que crepità sobre el paisatge, calant foc a l'herba.

–Un Jedi prou fort en la Força pot ser entrenat per produir un facsímil, però no l'autèntic raig Sith, que, constant, té el poder no només d’incapacitar o matar, sinó de transformar físicament la víctima. El raig de la Força requereix la fortalesa d'una classe que només un Sith pot comandar perquè acceptem les conseqüències i rebutgem la compassió. Fer-ho requereix una set de poder que no se satisfà fàcilment. La Força intenta resistir les crides dels esperits voraços. Per tant ha de ser trencada i convertida en una bèstia de càrrega. Ha de convertir-se en la resposta a la voluntat d'un.

»Però a la Força no se la pot tractar respectuosament –va afegir mentre uns quants filets finals centellejaven des de les puntes dels seus dits–. Per invocar i utilitzar apropiadament el raig, algun dia hauràs d'estar rebent el seu poder, com un mitjà de rebre l'energia dins de tu mateix.

Sidious va veure l'últim esclat de foc cremar.

–Em transformaré físicament al final? –va dir llavors.

–En algun monstre envellit, de pell pàl·lida, veu rasposa i ulls grocs, vols dir. Com el que veus davant teu. –Plagueis va fer un gest cap a si mateix i després va baixar fins al terra–. Amb certesa estàs al corrent de les tradicions populars: el rei Ommin d’Onderon, Darth Sion i Darth Nihilus. Però si et passarà a tu, no puc dir-ho. Encara has de saber, Sidious, que el poder del Costat Fosc no debilita al practicant tant com debilita aquells que no en tenen. –Va somriure amb propòsit malvat–. El poder del Costat Fosc és una malaltia de la qual cap Sith autèntic desitjaria curar-se.

A Hypori ells eren la presa, drets, esquena contra esquena amb les seves capes amb caputxa de tela de Zeyd negra al centre d'anells concèntrics de droides, condicionats per Baktoid Armor per funcionar com autòmats de combat. Dos-cents assaltants programats (bípedes, amb bandes de rodaments, alguns levitats per generadors antigravetat) estaven armats amb una varietat d'armes, que anaven des d'armes làser de mà a rifles d'atac de canó curt. Plagueis no li havia permès al seu jove aprenent brandar un sabre làser fins uns pocs anys abans, però Sidious estava brandant un ara, autoconstruït d'aliatge de phrik i auròdium (tan obra d'art com arma), el sabre làser brunzia mentre movia la fulla d'un costat a un altre davant de ell.

–Tota arma, fabricada per l'espècie que sigui, té les seves pròpies propietats i peculiaritats –estava dient Plagueis, amb la seva pròpia fulla inclinada cap al terra de ferrocret del fals paisatge urbà de la cúpula de batalla, com si anés a encendre una metxa–. Abast, poder de penetració, velocitat de refresc... En alguns casos la teva vida podria dependre de la teva habilitat per concentrar-se en l'arma més que en el qui la branda. Has d’entrenar-te per identificar una arma instantàniament (si és un producte de BlasTech o Merr-Sonn, Tenloss o Prax), de manera que sabràs on posicionar-te i les diverses maneres de desviar millor un tret ben apuntat.

Plagueis va posar en pràctica les seves paraules mentre el primer anell de droides va començar a convergir cap a ells, escalonant l'atac i llançant ràfegues aleatòriament.

Orbitant a Sidious, la fulla del muun allunyava cada andanada, tornant els trets cap a les seves fonts, o desviant-les cap a les façanes dels edificis d'imitació que els envoltaven o cap a altres droides. Altres vegades Plagueis no va fer intents de redirigir els atacs, sinó que simplement va retorçar-se i va girar el seu cos alt i prim, permetent que els trets fallessin per centímetres. Al voltant dels dos Sith, els autòmats s'ensorraven un darrere l'altre, fent brollar lubricant de reserves foradades o explotant en una calamarsada de peces d'aliatge, fins que tots van estar apilats al terra de ferrocret.

–El següent anell és teu –va dir Plagueis.

L’escabrós i inhabitat Hypori pertanyia a la TecnoUnió, el president skakoà, Wat Tambor, posseïa el seu seient al Senat de la República gràcies als Holdings Damask. A canvi, l'humanoide biònic havia fet que Hypori estigués disponible com a terreny d'entrenament per als membres de la Guàrdia del Sol echani i proporcionava els droides de batalla necessaris. Demanant un altre favor, Hego Damask havia sol·licitat una sessió privada al paisatge urbà falsificat, de manera que Plagueis i el seu aprenent poguessin ser lliures d'emprar sabres làser, encara que només pel propòsit de desviar trets més que per desmembrament o penetració.

Quan va arribar el torn d’en Sidious de demostrar les seves habilitats, Plagueis va parlar contínuament des de darrere d'ell, afegint la distracció a la possibilitat distintiva de la desintegració inadvertida.

–Un ésser entrenat en les arts de matar no espera que el converteixis en objectiu o que estableixis a ell o a ella com un oponent, com en algun combat d'arts marcials. Les teves reaccions han de ser instantànies i res menys que letals, perquè ets un Lord Sith i estaràs condemnat a mort.

Els droides van continuar convergint, anell rere anell d'ells, fins que el sòl va estar apilat fins a dalt amb restes fumejants.

Plagueis va donar una ordre verbal que va detenir l'ofensiva de cop i va desactivar el seu sabre làser. Els sons metàl·lics de les armes en refredar-se, el xiuxiueig del gas a escapar i el brunzit inestable dels servomotors que fallaven van puntuar el sobtat silenci.

Membres d'aliatge van tenir espasmes i fotoreceptors es van apagar, perdent la seva brillantor fantasmagòrica. L'aire reciclat estava podrit per l'olor dels circuits fregits.

–Recrea la teva mirada en el nostre treball –va dir Plagueis, fent un gest ampli.

Sidious va apagar la seva arma.

–No veig res excepte droides destruïts.

Plagueis va assentir.

–Darth Bane va avisar: Un dia la República caurà i els Jedi seran destruïts. Però això no passarà fins que estiguem preparats per fer-nos amb aquest poder per a nosaltres mateixos.

–Quan? –va dir Sidious–. Com sabrem quan és el moment adequat?

–Estem a prop de saber-ho. Durant mil anys els Sith s'han permès ser reduïts a coses del folklore. Atès que serveix als nostres propòsits no hem fet res per rebatre la creença que som perversions dels Jedi, mags dolents, personificacions d'odi, ràbia i set de sang, capaços fins i tot de deixar el residu dels nostres crims i les nostres vils accions en llocs de poder.

–Per què no hem visitat encara aquests llocs, Mestre? En comptes de planetes com Bouyant i Hypori?

Darth Plagueis el va mirar.

–Ets impacient. No veus el valor en aprendre sobre les armes o els explosius, la suggestió de la Força o les arts curatives. Anheles poder de la classe que imagines que es troba a Korriban, a Dromund Kaas i a Zigoola. Llavors deixa que et digui què trobaràs en aquests reliquiaris: Jedi, caçadors de tresors i llegendes. Per descomptat, estan les tombes de la Vall dels Senyors Foscos, però han estat plomades i ara només atreuen turistes. A Dxun, Yavin IV i Ziost, el mateix és cert. Si és la història la que t'ha fascinat, puc mostrar-te cent planetes en els quals símbols Sith esotèrics han estat entreteixits en secret en l'arquitectura i la cultura i puc avorrir-te durant anys amb històries de les gestes de Freedon Nadd, Bèlia Darzu, Darth Zannah, que es va suposar que es va infiltrar en el Temple Jedi, i de naus estel·lars imbuïdes amb consciències Sith. És aquest el teu desig, Sidious, convertir-te en un acadèmic?

–Només desitjo aprendre, Mestre.

–I ho faràs. Però no de fonts espúries. No som un culte com els Fetillers de Tund d’en Tetsu. Descendents d’en Darth Bane, som els pocs escollits que es neguen a ser portats per la Força i que, en lloc seu, la porten a ella. Trenta en un mil·lenni més que les desenes de milers adequats per a ser Jedi. Qualsevol Sith pot fingir compassió i auto-rectitud i control de les arts Jedi, però només un en un miler de Jedi podria mai convertir-se en Sith, perquè el Costat Tenebrós només és per a aquells que valoren l’auto-determinisme per sobre de tota la resta que ofereix l'existència. Només una vegada en aquests passats mil anys un Senyor Sith s'ha desviat cap a la llum i un dia t'explicaré aquesta història. Però per ara, pren-te a pit el fet que la Regla de Dos d’en Bane va ser el començament de la nostra gràcia redemptora, acabant amb la disputa destructiva que li va permetre a l'Orde Jedi guanyar-nos per la mà. Part de la nostra tasca actual serà perseguir i eliminar a qualsevol pretendent Sith que representi una amenaça per a les nostres metes finals.

Sidious va romandre en silenci durant un llarg moment.

–Haig de ser igualment recelós de les lliçons que contenen els Holocrons Sith?

–No recelós –va dir greument Plagueis–. Però els holocrons contenen coneixement específic i idiosincràtic de cada Sith que el va construir. El coneixement real s'ha passat de Mestre a aprenent en sessions com aquesta, on res es codifica o es grava, es dilueix, i així no pot ser oblidat. Arribarà un moment en què puguis desitjar consultar els holocrons de mestres passats, però fins llavors faràs bé en no ser influenciat per ells. Has de descobrir el Costat Fosc a la teva pròpia manera i perfeccionar el teu poder a la teva pròpia manera. Tot el que puc fer mentrestant és ajudar-te a evitar que perdis el teu camí mentre ens amaguem a plena vista dels ulls inquisidors dels nostres enemics.

–«Quin cos celeste és més lluminós que una singularitat –va recitar Sidious–, ocultant-se a plena vista però més poderós que tots?».

Plagueis va somriure.

–Estàs citant a Darth Guile.

–Continua comparant als Sith amb una cèl·lula nociva o dolenta, massa petita per a ser descoberta per escàners o altres tècniques, però capaç de dispersar-se silenciosament i letalment a través d'un sistema. Inicialment la víctima simplement no se sent bé, després cau malalta i finalment sucumbeix.

Plagueis va creuar la mirada amb ell.

–Considera la mentalitat d'un anarquista que planeja sacrificar-se per una causa. Durant les setmanes, mesos, o possiblement anys que passa preparant el terreny per al dia en què es lliga un detonador termal al pit i executa la seva tasca, ha viscut i ha estat enfortit pel secret que porta, sabent el preu que el seu acte tindrà. Així ha estat per als Sith, residint en un lloc de coneixement secret i sagrat durant mil anys i sabent el preu que els nostres actes tindran. Això és poder, Sidious. On els Jedi, per contrast, són com éssers que, mentre es mouen entre els sans, guarden en secret el fet que s'estan morint d'una malaltia terminal.

»Però l'autèntic poder no necessita tenir urpes o ullals o anunciar-se amb rugits i lladrucs guturals, Sidious. Pot dominar amb grillons de brillaseda, carisma decidit i astúcia política.

***

La localització del planeta conegut pels Sith com Kúrsid havia estat esborrada dels arxius de la República en temps distants i, durant els passats sis-cents anys, havia estat reservat per utilitzar-lo com un lloc d'espectacle. Mestres i aprenents del llinatge d’en Bane l’havien visitat amb prou regularitat com perquè naixés un culte en aquella part del planeta basat en el retorn periòdic dels visitants del cel. Els Sith no s'havien molestat a investigar el que els humanoides indígenes de Kúrsid pensaven de les visites, si en el seu sistema de creences dels Sith eren vistos com l’equivalent de deïtats o dimonis, atès que era improbable que els primitius haguessin fins i tot posat nom al seu planeta.

No obstant això, en visitar-lo com a aprenent i, més sovint que no, com a Mestre, cada Senyor Sith havia advertit el lent avanç de la civilització de Kúrsid. Com, en les primeres visites, els primitius s'havien defensat amb garrots per a la guerra de fusta i roques llises llançades amb fones. Dos-cents anys després, molts dels petits assentaments havien crescut fins a convertir-se en ciutats o centres cerimonials construïts amb pedres tallades amb classes socials de governants i sacerdots, comerciants i guerrers. Gradualment les ciutats s'havien envoltat amb armes llançadores de projectils d'una classe tosca i símbols màgics protectors havien estat gravats en els costats inclinats de les muralles defensives. En algun punt previ a la visita d’en Darth Tenebrous com a aprenent, s'havien construït rèpliques de les naus Sith al centre de l'altiplà àrid que servia com a camp de batalla i enormes figures totèmiques, visibles només des de dalt, havien estat perfilades en remoure desenes de milers de roques volcàniques de la mida de punys que cobrien el terreny. Durant la primera visita d’en Plagueis, uns cinquanta anys abans, els guerrers als quals Tenebrous i ell s'havien enfrontat havien estat armats amb arcs i llances amb la punta de metall.

Que els Sith mai haguessin demandat res a part d'una batalla no havia evitat que els primitius intentessin adoptar una política d'apaivagament, deixant en el lloc d'aterratge perpetu de les naus; menjar, víctimes sacrificadores i obres del que ells consideraven art, forjades de materials que per a ells eren preciosos o sagrats. Però dels Sith simplement havien ignorat les ofrenes, esperant en el seu lloc a la plana de pedra al fet que els primitius despleguessin als seus guerrers, com feien els primitius ara amb Plagueis i Sidious esperant.

Anunciant la seva arribada amb passades baixes sobre la ciutat, havien posat la nau i havien esperat durant sis dies, mentre les crides fúnebres de les banyes de vent havien pertorbat els silencis secs, i grups de primitius havien reunit a un grup en els pendents dels turons que dominaven el camp de batalla.

–Recordes el que Darth Bane va dir respecte a matar innocents? –havia preguntat Plagueis.

–La nostra missió –parafrasejà Sidious– no és portar la mort a tots aquells indignes de viure. Tot al que hem de servir és al nostre autèntic propòsit, a la preservació del nostre Orde i a la supervivència dels Sith. Hem de treballar per fer créixer el nostre poder i per aconseguir el que necessitem per interactuar amb els individus de moltes espècies en molts planetes. Al final les notícies de la nostra existència arribaran a les oïdes dels Jedi.

Per evitar morts sense sentit, van brandar piques de força en comptes de sabres làser.

Armes de cos a cos d'un metre de llarga utilitzades pels echani i portades per la Guàrdia del Senat, les piques estaven equipades amb puntes amb mòduls atordidors capaços de provocar una descàrrega que podria sobrecarregar el sistema nerviós de la majoria dels éssers intel·ligents, sense causar danys permanents.

–Les pròximes hores posaran a prova els límits de la teva agilitat, velocitat i precisió –va dir Plagueis, mentre diversos centenars dels guerrers més grans, més valents i més hàbils (amb els seus cossos empastifats amb pigments obtinguts de plantes, argila i terra) van començar a separar-se de les multituds–. Però això és més que algun exercici simple de destresa. És un ritu de pas per aquests éssers, ja que són ajudants en el nostre alçament al poder últim i, per tant, servents del Costat Fosc de la Força. D’aquí a uns segles a partir d'ara, avançats pels Sith, podrien enfrontar-se a nosaltres amb armes de projectils o rajos d'energia. Però per llavors nosaltres també haurem evolucionat, potser fins més enllà de la necessitat d'aquest ritu, i vindrem en lloc d’això per honrar més que per enfrontar-nos a ells en una batalla. Mitjançant el poder obtenim victòria i mitjançant la victòria les nostres cadenes es trenquen.

Però el poder és només un mitjà per a un fi.

Davant la repicadissa clamorosa dels tambors i els udols dels espectadors, els guerrers van brandar les seves armes, van aixecar un ensordidor crit de guerra i van atacar.

Un assentiment de Plagueis i els dos Sith van accelerar a través de la plana per trobar-se amb ells, volant entre ells com espectres, esquivant fletxes, brillants puntes de llança i cops de destrals de batalla, lluitant un contra un, dos o tres, però fent caure oponent rere oponent amb els cops de les piques de força, fins que entre els centenars de cossos que s'agitaven i tenien espasmes enderrocats pel terra bast, només en va quedar un dret.

Va ser llavors quan Plagueis va llançar a un costat la pica atordidora i va encendre la seva espasa carmesina i un lament col·lectiu es va alçar de les multituds en els pendents dels turons.

–Executa a un i terroritza a mil –va dir.

Llançant al guerrer a terra amb una empenta de la Força, va utilitzar el sabre làser per obrir amb destresa la cavitat del pit del primitiu. Llavors va allargar una mà fins a l'interior i va extreure el seu cor que encara bategava.

Els laments fúnebres de la multitud van arribar a un to febril quan ell va aixecar el cor per sobre del cap. Llavors van acabar de sobte. Després d'un prolongat moment de silenci, els guerrers caiguts van ser ajudats a sortir del camp de batalla i les multituds van començar a dispersar-se, desconsolades però encoratjades pel fet que s'havien alliberat del seu deure. Les banyes van sonar i un càntic comunal que era a la vegada ombrívol i de celebració es va anar arrossegat pel vent. A la ciutat principal, es tallaria un deixant de pedra i s'erigiria pel mort i el compte enrere dels dies començaria fins al retorn dels Sith.

Plagueis va col·locar el cor quiet al pit del primitiu i va utilitzar el doblec de la seva capa per netejar-se la sang de la mà i l'avantbraç.

–En cert moment, tot i que reconeixia que els muuns són una classe d'éssers més alta, em desconcertava el fet que els éssers renunciessin als seus seients per mi o es posessin en el fang per permetre’m passar. Però al principi del meu aprenentatge vaig arribar a comprendre que les espècies inferiors em deixaven lloc no perquè fos un muun, sinó perquè jo era, de fet, superior a ells en tots els sentits.

»Més encara, que ells devien amb tot el dret de permetre’m no merament passar al costat d'ells sinó sobre ells per arribar on necessitava estar, perquè els Sith som la seva salvació, la seva única esperança real. Ja que al final millorarem les vides dels seus descendents, ens deuen totes les cortesies, tots els sacrificis, res per sota de les seves pròpies vides.

»Però hi ha temps foscos endavant per a molts d'ells, Sidious.

»Una era de guerra necessària per purgar la galàxia d'aquells que han permès que es corrompés. Perquè la corrupció no té cura. Ha de ser eradicada per les flames d'un foc netejador.

»I els Jedi són als quals cal culpar principalment. Incapacitats per l'empatia, coartats per l'obediència (als seus mestres, al seu Consell, a la seva estimada República) perpetuen un mite d'igualtat, servint a la Força com si ella fos un sistema de creences que ha estat programat dins d'ells. Amb la República són com pares indulgents, permetent als seus fills que experimentin amb eleccions sense conseqüències, i donant suport al seu mal comportament merament pel bé de mantenir la família unida. Ensopegant amb les seves pròpies capes per les presses per conservar un govern galàctic que s'ha estat deteriorant durant segles. Quan en comptes d’això haurien d'estar proclamant: Sabem què és el millor per a vosaltres.

»La galàxia no pot ser fixada en un curs apropiat fins que l'Orde Jedi i la República corrupta hagin estat enderrocades. Només llavors els Sith podem començar el procés de reconstruir-la des dels fonaments. Això és pel que animem les rivalitats entre els sistemes estel·lars i les metes de qualsevol grup que aspiri a fomentar el caos i l'anarquia. Perquè la destrucció de qualsevol classe afavoreix les nostres pròpies metes.

Plagueis va fer una pausa per tornar a agafar el cor del guerrer a les mans.

–A través de nosaltres, els poders del caos són aprofitats i explotats. Els temps foscos no emergeixen simplement, Sidious.

»Els éssers il·luminats, les intel·ligències dirigents manipulen els successos per provocar una tempesta que posarà el poder a les mans d'un grup d'elit disposat a prendre les eleccions difícils que la República tem prendre. Els éssers poden votar els seus líders, però la Força ens ha triat a nosaltres.

Va mirar al seu aprenent.

–Recorda, però, que un polític astut és capaç d'infligir més destrucció què dos Senyors Sith armats amb vibrodagues, sabres làser o piques de força. Això és en el que has de convertir-te, amb mi aconsellant-te des de la foscor.

–Som prou ​​grandiosos? –va dir Sidious.

–Hauries de preguntar: som prou violents? –Plagueis va fer la ganyota d’un somriure–. No vivim en una era de gegants, Sidious. Però per tenir èxit hem de tornar-nos com bèsties.

Prenent un mos del cor del guerrer, li va passar l'òrgan ple de sang al seu aprenent.

Següent