Darth Maul (VIII)

Anterior

Entrada 8

Per impossible que pugui semblar, he comès un error. Per impaciència o un residu de cansament, qui pot dir-ho.

Els Habitants de les Sorres avancen cap a mi enfadats. Amb les seves màscares de respiració i ulleres estan protegits de la sorra que ara fereix els meus ulls i cobreix la meva boca.

Els udols s'intensifiquen. Els Incursors sacsegen els seus gaderffii i comencen a envoltar–me. Hi ha massa d'ells. Puc acabar amb quatre o cinc en un obrir i tancar d'ulls, però això només enfuriaria a la resta.

La frustració bull dins meu. Aquestes interrupcions em distreuen de la meva missió.

Mai fujo d'un combat. Però aquest em passarà factura, i necessito les meves forces per als Jedi. Si el meu Mestre escolta que he estat ferit, estarà furiós.

Tots aquests càlculs corren per la meva ment, més ràpid del que es mouen els Incursors Tusken. Un Incursor ferotge és el primer a venir cap a mi, corrent cap endavant amb el seu pal ben alt. És fàcil per a mi fer veure que l’esquivo cap a l'esquerra, després dono mitja volta i li dono un puntada des de darrere mentre trontolla, sorprès que ara hi ha aire buit on jo havia estat.

Cau amb força, escampant la sorra. Això em gratifica, però no complau als seus companys.

Els Incursors Tusken m'han portat més a prop de la mateixa façana de la paret del canó. Creuen que m'han atrapat. Planegen prendre’s el seu temps tallant-me a trossets, gaudint del que ells creuen que és la meva por.

En aquest moment, el meu comunicador de canell envia un senyal d'alerta. Un dels droides sonda ha trobat alguna cosa. El soroll talla el silenci místic en el canó. Fins i tot els Incursors Tusken s'aturen.

Els Jedi han estat localitzats. He de tornar a l’Infiltrador.

Els dono la meva esquena, però només durant un instant. Corro directament cap a la paret del canó. No hi ha molta distància a cobrir, així que he de córrer ràpid. Sento la ferida punyent a la meva cuixa esquerra, però la deixo de banda. El dolor és una altra molèstia. No m'alentirà.

Corro per la paret vertical, invocant al Costat Fosc per escapar dels meus enemics. El meu desdeny i la meva ràbia cap als Incursors Tusken m'ajuden. Sóc capaç d'escalar la paret tot i el dolor. Amb un arravatament final de forces que envien agonia roent per la meva cama, faig una tombarella cap enrere, volo sobre les cares voltes sorpreses dels Incursors, i aterro darrere d'ells.

Estan tan sorpresos que no reaccionen. Això em dóna un bon començament. Corro pel canó, dirigint-me de tornada a la meva nau. La meva ferida em molesta, però ara la meva molèstia està cap a mi mateix per sentir-la. Em forço a córrer amb la meva força i velocitat habituals.

No hi ha rival per a mi. Ells em donen caça, sacsejant els seus pals gaderffii, però no poden atrapar-me. Sóc un raig de foscor, més ràpid que la llum.

Aconsegueixo tornar a la nau. Veig pel parabrisa que els Incursors Tusken estan a cent metres de distància. Parlen entre ells, sacsejant els seus braços. Però sé que abandonaran, i ho fan. Ells s'allunyen caminant, buscant una presa més fàcil.

El droide apareix un parell de minuts després. Comprovo les seves lectures. Un Jedi va ser vist a Mos Espa. Les coordenades indiquen que està sortint de l’espaiport. El més probable és que estigui tornant a la seva nau.

Jedi, espero que estiguis complaent ara mateix. Espero que pensis que estàs fora de perill de moment. Sé que la teva arrogància et diu que ets rival per a qualsevol dels que et busquen. La teva sorpresa se sumarà al meu plaer quan et destrueixi.

Següent