Darth Maul (XII)

Anterior

Entrada 12

Per a mi, la paciència mai ha estat fàcil. Per calmar la meva ment, em concentro en el combat que sé que està per davant. Quan m'estenc per reunir el Costat Fosc de la Força al meu voltant, està regirat, turbulent. Sé que el meu enemic és a prop.

El meu primer cop t’atraurà, Qui-Gon Jinn. El meu segon cop serà el veritable cop, el que et farà trontollar. Conec el teu estil de lluita ara. Sé la rapidesa amb què pots moure't, i com de fort que és el teu cop. Sé que els teus instints són bons, i que ets ràpid. Res d'això et salvarà. Et pressionaré fins que et debilitis, igual que vaig fer abans. I quan la teva guàrdia llisqui només una fracció de moment, donaré el cop mortal.

El meu odi és tan fred i dur com la pedra del terra del palau. Jeu dins del meu pit. L’animo, l’alimento perquè creixi.

Una veu colpeja en el meu cap, la veu del meu Mestre. Em recorda que no fracassi.

Recordo els ulls grisos blavosos del Jedi. Hi havia ferocitat en ells, però distància també. Em va veure, però també va veure a través de mi. Va lluitar contra mi, però no m’odiava.

Faré que m’odiï.

Nute corre cap a mi. Estic molest per la interrupció. Em torno cap a ell enfadat.

–Està reunint un exèrcit! –crida ell.

Almenys les patrulles neimoidianes fan alguna cosa bé. Descobreixen que la Reina Amidala ha contactat amb els primitius al pantà.

Li assenyalo a Nute que ell ens havia dit que els primitius havien estat tots envoltats.

–Es van amagar! –exclama ell–. Coneixen el terreny millor que nosaltres...

El faig callar amb una mirada. Les explicacions són excuses. Ara ho veig.

Els gungans estan reunint un exèrcit. Nute i Rune no estan tan preocupats per això. Els primitius no són rivals per a les forces de la Federació de comerç. L'exèrcit droide i el seu armament són invencibles.

El que pensa la Reina Amidala està menys clar. Està planejant lluitar? Cavalcarà al capdavant de l'exèrcit gungan? Aquest pensament em fa riure. Ella durarà deu segons en aquesta batalla. Naboo no té forces per començar. Tots els seus caces estel·lars han estat capturats. Els seus pilots i oficials voluntaris estan en campaments. Què pensa que pot aconseguir, depenent dels primitius amb els seus diminuts cervells?

I què hi ha dels Jedi? Cavalcaran al costat d'ella? De veritat pensen que poden protegir-la contra milers de droides de combat?

Contacto amb el meu Mestre. Aquestes notícies ha d’escoltar-les.

Lord Sidious no flaqueja quan li informo de les notícies. Està una mica sorprès davant l'estupidesa de la Reina.

Però ara em pregunto si està sent manipulada pels Jedi. Potser tenen algun pla en ment. No crec que la jove Reina sigui prou sàvia com per tramar la seva pròpia estratègia. Han d'estar involucrats.

Lord Sidious rebutja la meva especulació. Se'ls ha prohibit als Jedi entrar en un conflicte. Són consellers i protectors, res més. I Qui-Gon Jinn no violaria aquest compromís.

–Això funcionarà en el nostre avantatge, –diu ell.

El meu Mestre veu més lluny que jo. Les peces cauen al seu lloc per a ell. I tant que té raó. Els Jedi sempre suporten les seves normes. Aquesta serà la seva caiguda. No poden guanyar contra els Sith, que no tenen normes llevat de la dominació.

–Elimineu-los–, ens diu Lord Sidious–. A tots.

Ho farem.

* * *

Percebo el moviment en el Costat Fosc com una onada que comença com un plec i reuneix impuls fins que s'alça i xoca contra el meu cos, succionant l'oxigen dels meus pulmons.

Qui-Gon Jinn és aquí. Està a Theed.

A la fi em puc enfrontar al meu enemic.

Hauria de matar-lo primer, o matar al seu aprenent davant els seus ulls? Li moldré la cara de pena abans d'acabar amb ell?

Deixaré que el combat ho dicti. No planejaré massa.

M’aixeco suaument. Activo ambdós extrems del meu sabre làser, comprovant per segona vegada el meu equip, fent un parell de passades per provar-ho. Llavors torno el sabre làser al meu cinturó.

Tanco els ulls i em concentro en la imatge del meu enemic. Tinc temps. O els sensors o les tropes de la Federació de Comerç localitzaran als Jedi.

Tota la meva vida he esperat. Tota la meva vida he entrenat. I aquí hi ha el moment. Les meves experiències, el meu coneixement, els meus instints... tots han convergit en aquest dia, en aquest món, per a la meva prova definitiva.

Fins i tot el meu fracàs en matar al Jedi a Tatooine només serveix com un pas cap a la seva derrota. Faré servir tot el que tingui.

Des que era un nen, he fet tot el que em demanava el meu Mestre. He dut a terme tasca rere tasca, completat missió rere missió. Tot i així sé que res més importa en front d’això. Avui és el dia en què veritablement em provaré a mi mateix.

Esqueixaré a Qui–Gon Jinn. El meu Mestre veurà que certament sóc invencible. No tindrà necessitat de castigar-me, de dubtar de mi, mai més.

Perquè jo no dubto de mi mateix. Sé que no fracassaré. Els Sith no fracassen. No és excés de confiança el que sento, sinó certesa.

Els sensors han informat. Han estat vistos a l'hangar central de l’espaiport. Nute i Rune s'han tancat al palau. Són covards, però fins i tot jo imagino que poden protegir el palau contra l'insignificant assalt de la Reina.

Estic preparat. Sapigueu això: Segellaré el destí d’en Qui-Gon Jinn, i el destí del seu aprenent, Obi-Wan Kenobi. M’alçaré sobre els seus cossos morts. Abocaré la seva sang. La seva derrota serà mel als meus llavis. I llavors li portaré els seus sabres làser al meu Mestre i els llançaré als seus peus. Ell veurà el que puc fer.

I llavors governarem la galàxia junts, costat a costat. Som Lords Sith. Ningú pot derrotar-nos.

Següent