Darth Plagueis (XXX)

Anterior

30: DIRIGINT-SE AL FUTUR DES DEL PRESENT

El Magíster Damask encara estava nerviós quan va arribar a l'Edifici del Senat i es va donar pressa per recórrer el seu laberint de corredors i turboascensors per arribar a la llotja de Naboo a temps per l'esdeveniment.

Durant un recés que va ocórrer després de la petició de la moció de censura, la Reina Amidala i la parella de criades amb les que havia arribat havien decidit tornar al República 500. Però Panaka hi era, amb la seva gorra i la seva armilla de cuir marró, juntament amb Sate Pestage i Kinman Doriana. Amb tot just una paraula de salutació, Plagueis va passar entre els tres homes per reunir-se amb Palpatine a la plataforma flotant.

–Vas parlar amb ell? –va preguntar Palpatine, mentre la veu del senador de Kuat retrunyia a través dels altaveus de la Rotonda.

El muun va negar amb el cap amb fúria.

–Qui-Gon ja havia estat allà. S'han anat al Temple.

–Encara hi ha una oportunitat de...

–Sí –va dir Damask–. Però si la concentració de midiclorians del noi és tan alta com Dooku va suggerir, llavors els Jedi no és probable que li permetin escapar de les seves urpes.

–Un recompte de midiclorians alt no sempre equival a talents de la Força. Tu mateix em vas dir això.

–Això no és el que em preocupa –va dir Damask, però no va anar més enllà. Fent un gest ampli, va preguntar–: On som?

–Antilles v ser nominat per Com Fordox. Teem, per Edcel Bar Gan.

–Traïdors –barbotejà Damask–. Fordox i Bar Gan.

Palpatine estava a punt de replicar quan la veu d’en Mas Amedda va omplir la Rotonda.

–El Senat reconeix al senador Orn Free Taa de Ryloth –va dir el chagrian des del podi.

Sei Tària estava també allà, però Valòrum, gairebé expulsat del poder, o hi havia desaparegut o estava assegut fora de la vista.

El gran twi'lek blau s'alçava orgullosament a la proa de la plataforma mentre aquesta surava cap al centre de la Rotonda, flanquejat per holocàmeres. A la part posterior corba de la plataforma estava la consort d’en Free Taa, una petita twi'lek de pell vermella, i el co-senador de Ryloth i distribuïdor de barretes letals, Connus Trell.

–Ryloth s'enorgulleix de nominar a algú que no només ha consagrat vint anys de servei incansable a la República mentre s’ho feia per navegar per un curs valent a través de les tempestes que continuen fuetejant aquest cos, sinó que el seu planeta natal s'ha convertit en l'últim objectiu de l'avarícia corporativa i la corrupció.

–Éssers de totes les espècies i tots els planetes, nominen al senador Palpatine de Naboo.

Crits i aplaudiments van sonar des de gairebé cada sector de la sala, fent-se més alts i més entusiastes quan la plataforma de Naboo es va deixar anar del lloc d'atracada i va flotar per unir-se a les d'Alderaan i Malastare.

–Ho has aconseguit, Darth Plagueis –va dir Palpatine tranquil·lament i sense mirar-lo.

–Encara no –li va arribar la rèplica–. No descansaré fins que estigui segur d'una victòria.

***

Era tard a la nit quan Plagueis es va obrir camí fins a un observatori públic que proporcionava una vista privilegiada sobre l’arabesc exclusiu d'una plataforma d’aterratge en la qual la Nau Estel·lar Reial de la Reina Amidala estava exposada a la llum ambient.

Amb la caputxa de la capa aixecada, es va moure fins a un dels llocs fixos de macrobinoculars i va pressionar els seus ulls contra els buits encoixinats per als ulls. Qui-Gon Jinn, Obi-Wan Kenobi i el noi havien arribat a la plataforma en una nau Jedi.

Amidala, les seves serventes i guàrdies i un gungan de membres flàccids van arribar en un taxi aeri descobert hemisfèric. Just llavors l'últim grup estava ascendint per la rampa d'entrada de la nau estel·lar, però Qui-Gon i el murri de cara rodona del desert s'havien detingut prop de la nau per parlar sobre alguna cosa.

Què?, es va preguntar Plagueis a si mateix. Quina conversa ha invocat una expressió de tal ansietat a la cara d’en Qui-Gon i una urgència tan confusa en la del noi? Aixecant la seva cara dels macrobinoculars, es va obrir amb la Força i va caure víctima d'un assalt d'imatges perplexes: ferotges batalles en l'espai profund, entrexocar de sabres làser, mampares de llum brillant, un cyborg de casc negre aixecant-se d'una taula... Per quan la seva mirada va haver tornat a la plataforma, Qui-Gon i el noi havien desaparegut.

Intentant desesperadament trobar-li algun sentit a les imatges que li havia concedit la Força, es va quedar immòbil, veient elevar-se a la nau de la plataforma i escalar a la nit.

Va lluitar per reprimir la veritat.

El noi canviaria el curs de la història.

Llevat que...

Maul havia de matar a Qui-Gon, per evitar que el nen fos entrenat.

Qui-Gon era la clau de tot.

***

Plagueis i Sidious van passar el dia anterior de la votació al Senat a l'Edifici LiMerge, comunicant-se amb Maul i Gunray i encarregant-se d'altres assumptes. Els primers informes de Naboo indicaven que Amidala era més atrevida del que cap d'ells hagués anticipat. Hi havia tramat una reconciliació entre els naboo i els gungans i havia persuadit els últims que reunissin un exèrcit en els pantans.

Inicialment, Sidious li havia prohibit a Maul i als neimoidians que emprenguessin accions. L'últim que els Sith necessitaven era fer que Amidala emergís com una heroïna del drama fabricat per ells. Però quan l'exèrcit gungan va començar una marxa contra la ciutat de Theed, no li va quedar més remei que ordenar-li a Gunray que repel·lís l'atac i massacrés a tothom.

Plagueis no va oferir consell ni contradir les ordres, fins i tot encara que sabia que la batalla estava perduda i que el noi no moriria.

En el seu lloc va organitzar una conferència per comunicador amb els líders del Gremi de Comerç, la TecnoUnió, l'Aliança Corporativa i els altres, dient-los que, tot i la legalitat del bloqueig, la Federació de Comerç s'havia buscat la seva perdició.

–Presteu atenció a la manera en què la República i l'Orde Jedi tracten amb ells –li va dir Hego Damask a la seva holoaudiència–. La Federació serà desmantellada i establirà un precedent. Llevat que doneu passos per començar una retirada lentament i acurada planejada del Senat, emportant-vos als vostres sistemes natals i clients amb vosaltres, també vosaltres correu el risc de convertir-vos en propietat de la República.

Mentre la llum del dia s'esvaïa sobre Els Tallers, Sate Pestage els va informar que els senadors Teem i Antilles estaven inhabilitats i que alguns dels corredors d'apostes de Coruscant estaven ara donant-li avantatge a Palpatine en l'elecció.

Això només va deixar una qüestió de negocis per acabar.

Assistir a l'òpera.

Suspesa com un ornament rutilant en un suport de camins i rampes de vianants, l'Òpera de les Galàxies era propietat del notori jugador i playboy Romeu Treblanc i estava dissenyada per funcionar com a alternativa a la tediosa Òpera de Coruscant, que durant dècades havia estat patrocinada per la Casa Valòrum i altres llinatges rics del Nucli. Amb el Senat convocat per reunir-se en sessió extraordinària al matí següent, l'excitació absorbia Coruscant i, com a celebració de la possibilitat que l'elecció que un nou Canceller Suprem pogués obrir una era de canvis positius, la meitat del Senat havia sortit. Mai tanta tela veda, brocat i brillaseda havien honrat les catifes fastuoses que portaven a les portes principals. I mai un assortiment tan divers de coruscantins havia sortit dels taxis i limusines que els havien portat: patricis i deganes, magnats i filantrops, erudits i mecenes, llibertins i jovenetes ingènues, gàngsters i les seves prostitutes... molts vestits amb robes tan ostentoses com les portats pels actors a l'escenari.

Valòrum havia declinat aparèixer, però Ainlee Teem i Bail Antilles estaven entre els milers que entraven per gaudir de l'estrena d'un nou treball d'un geni mon calamari. No obstant això, només a Palpatine i Damask els hi va donar personalment la benvinguda Treblanc.

Palpatine estava embolicat en una capa fosca i el muun en una verda fosca, amb un bonet a joc i una màscara respiratòria que deixava exposada part de la seva mandíbula blanquinosa.

–Les notícies diuen que va perdre una fortuna a la Cursa de Beines de Boonta Eve –va dir Damask quan van estar fora de l'abast de l'oïda d’en Treblanc.

–L’esdeveniment que va guanyar Ànakin –va dir Palpatine.

Damask es va aturar de cop per la sorpresa i es va tornar cap a Palpatine a la recerca d’una explicació.

–Va acabar en primer lloc.

Damask va absorbir les notícies amb un silenci abstret.

–Les accions del noi –va dir llavors –ja tenen un ressò a través de les estrelles.

Una dona nautolana els va escortar fins a un llotja privada al tercer nivell, prop de l’escenari, amb la seva aparició provocant un aplaudiment d'alguns dels éssers asseguts a baix i murmuris de rumors d'altres.

Els llums es van fer més tènues i l'obra va començar. Metàfores aquàtiques es van alternar amb projeccions carregades de simbolisme. La naturalesa experimental de l'obra va semblar reforçar l'atmosfera d'expectació que surava sobre l'audiència. Amb els seus pensaments en un altre lloc, els dos Sith secrets estaven asseguts en respectuós silenci, com si estiguessin hipnotitzats.

Durant l'intermedi, la multitud va omplir el vestíbul a la recerca de refrigeris.

Discretament, Damask va xarrupar d'una copa de vi mentre distingia els éssers que s'aproximaven a Palpatine per desitjar-li bona fortuna a la propera elecció. Altres éssers famosos miraven estúpidament a Damask des d'una distància respectuosa. Era com si algun fantasma buscat des de feia molt s'hagués tornat de carn i ossos durant la nit. Les holocàmeres gravaven imatges de la parella per als mitjans de comunicació.

Damask va ingerir una segona copa de vi mentre les llums parpellejaven, anunciant el final de la mitja part. Pestage li havia assegurat que alguns dels oponents d’en Palpatine al Senat serien atacats. D'altres, estarien massa borratxos o drogats per assistir a la sessió del matí. Cap moriria, però diversos podrien haver de ser amenaçats. I no obstant això, Damask continuava posant-se nerviós pel resultat...

Després de la representació, Palpatine i ell es van unir a un grup selecte de polítics que incloïa a Orn Free Taa i Mas Amedda per a un sopar tardà en una habitació privada en les Manarai.

Llavors es van retirar a l'àtic d’en Damask.

Plagueis els hi havia donat la nit lliure als Guàrdies del Sol i l'altra única intel·ligència a l'apartament ampli era el droide 11-4D, el seu servent per a l'ocasió, abocant vi en gots cars mentre ells es treien les capes.

–Sullustà –va dir Plagueis, sostenint el got enlaire cap a la llum i girant el seu contingut claret–. De més de mig segle.

–Un brindis, llavors –va dir Sidious–. Per la culminació de dècades de brillant planificació i execució.

–I pel nou significat que demà li donarem a la Regla de Dos.

Van buidar els seus gots i 11-4D els va tornar a omplir immediatament.

–Només tu podries haver fet que això donés fruits, Darth Plagueis –va dir Sidious, col·locant-se en una cadira–. M'esforçaré per estar a l'alçada de les teves expectatives i per complir amb la meva responsabilitat.

Plagueis va rebre el compliment al pas, sense altivesa ni vergonya.

–Amb la meva guia i el teu carisma, aviat estarem en posició per iniciar l'acte final del Gran Pla. –Posant-se més còmode al sofà, li va fer senyals a 11-4D perquè obrís una segona ampolla de la collita–. Has pensat en el que diràs demà?

–He preparat alguns comentaris –va dir Sidious–. T’arruïno la sorpresa?

–Per què no?

Sidious es va prendre un moment per compondre’s.

–Per començar, vaig pensar que diria que, mentre que nosaltres al Senat ens les hem arreglat per mantenir intacta la República durant mil anys, mai hauríem estat capaços de fer-ho sense l'ajuda d'uns quants éssers, principalment invisibles per als ulls del públic, els seus èxits necessiten ara ser trets a la llum del dia.

Plagueis va somriure.

–Estic complagut. Contínua.

–Hego Damask és un d'aquests éssers –va dir Sidious, parlant amb un to baix i monòton–. Va ser Hego Damask qui va ser responsable de supervisar el desenvolupament de l’Administració de la Reserva de la República i de proporcionar suport financer a les Lleis de reassentament que va permetre que els éssers recorreguessin ràpidament noves rutes hiperespacials cap als sistemes exteriors i colonitzessin planetes distants.

–Això serà com una revelació per a alguns.

–De manera similar, va ser Hego Damask qui va transformar la Federació de Comerç...

–No, no –el va interrompre Plagueis–. Ara no és el moment per esmentar la Federació de Comerç.

–Vaig pensar...

–No veig cap problema amb cridar l'atenció sobre els acords que vaig facilitar entre la República i l'Aliança Corporativa i la TecnoUnió. Però hem de tenir cura a evitar àrees de controvèrsia.

–És clar –va dir Sidious, com si li haguessin reprès–. Estava parlant de memòria.

–Intenta una aproximació diferent.

I així ho va fer Sidious.

I mentre la nit seguia endavant, ell va continuar esmenant i improvisant, tocant el tema la infància d’en Damask a Mygeeto i les contribucions de l'ancià Damask al Clan Bancari Intergalàctic durant el seu mandat com a co-president. Amb el got de vi a la mà, Sidious va passejar pel terra ricament encatifat, vacil·lant sovint entre la confiança i l'ansietat. Més d'una vegada, Plagueis va expressar satisfacció amb tot el que sentia, però va instar a Sidious a guardar la seva energia per al matí.

Encara que per llavors, Sidious estava massa estimulat com per prestar atenció al consell i va seguir treballant en l'ordre dels comentaris i l'èmfasi que li donava a certs punts.

El droide va portar una tercera i després una quarta ampolla del vi sullustà.

Agradablement borratxo, Plagueis, que no havia volgut res més que assaborir el dolç sabor de la victòria, estava començant a trobar esgotadora l'actuació del seu col·laborador i no volia res més que tancar els ulls i deixar-se portar per fantasies de la seva marxa en entrar a la Rotonda del Senat, de les mirades de sorpresa, estupefacció i trepidació en les cares dels senadors reunits, de la seva emergència de les ombres anticipada durant molt de temps, de la seva ascensió al poder galàctic...

Desafortunadament, Sidious no li deixaria.

–Ja n'hi ha prou per ara –va intentar Plagueis una última vegada–. Probablement hauries de tornar a casa i descansar almenys unes quantes hores abans de...

–Només una vegada més. Des del principi.

–El principi?

–Lord Plagueis, vas dir que no descansaries fins que la nostra victòria fos un fet.

–Així ho vaig dir i així serà, Darth Sidious.

–Llavors celebrem això també. –Sidious va cridar amb gestos a 11-4D–. Omple els nostres gots, droide.

Amb una fatiga somnolenta començant a vèncer-li, tot el que Plagueis va poder fer va ser aixecar el got cap al seu nas. Tot just havia deixat el got quan aquest es va bolcar, amarant les estovalles. Les seves parpelles van començar a parpellejar i a tancar-se i la seva respiració es va alentir. Després de vint anys de no haver de lidiar mai amb Plagueis en un estat de somni, el transpirador va fer espetecs repetidament per ajustar-se, gairebé com si tingués pànic.

A uns quants metres de distància, Sidious es va aturar, mirant a Plagueis durant un llarg moment, com si prengués una decisió sobre alguna cosa. Llavors, deixant escapar un sospir, va deixar el seu propi got i va allargar la mà cap a la capa que havia penjat en una cadira. Girant-se, es va dirigir cap a la porta, només per aturar-se poc abans d'arribar-hi.

Donant-se la volta i obrint-se amb la Força, va mirar al seu voltant, a l'habitació, com podria fer-ho un per fixar un record en la ment. La seva mirada es va posar breument en el droide, amb els seus brillants fotoreceptors brunzint per mirar-lo a ell amb curiositat evident.

Una expressió de sinistre propòsit va retorçar la cara d’en Sidious.

De nou, els seus ulls van recórrer l'habitació i el Costat Fosc li va dir.

La teva elecció està assegurada, els Guàrdies del Sol estan absents, Plagueis no sospita res i està adormit...

I ell es va moure com el vent.

Crepitant des de les puntes dels seus dits, una xarxa de raigs blaus es va posar sobre l’aparell respiratori del muun. Els ulls d’en Plagueis es van obrir de cop, amb la Força reunint-se en ell com una tempesta, però no va arribar a defensar-se. Aquest ésser que havia sobreviscut a intents d'assassinat i havia matat incomptables oponents merament mirà a Sidious, fins i tot li va semblar que Plagueis li estava desafiant! Confiat que no se li podia matar i negant-se a admetre que s'estava ofegant lentament, podria haver estat simplement experimentant amb si mateix, festejant en realitat a la mort per col·locar-la al seu lloc. Agafat momentàniament amb la guàrdia baixa, Sidious es va quedar absolutament quiet. Estava Plagueis tan autoenganyat com per creure que havia aconseguit la immortalitat? La pregunta va durar només un moment i llavors Sidious va alliberar un altra embolic de llamps, invocant al Costat Fosc més profundament del que ho havia fet mai.

–Repassem la segona part del discurs, vols? –va dir, allisant la seva capa esvalotada–. Tros de vell tanoca inútil.

Amb un grunyit, va llançar la capa sobre les espatlles i es va inclinar cap a Plagueis, plantant els palmells de les mans sobre la taula baixa que ara estava entollada pel vi vessat.

–Va ser Hego Damask com Darth Plagueis qui va venir a Naboo, determinat a esprémer el plasma del planeta i va aixecar la seva Federació de Comerç com si fos el seu supervisor. Va ser Hego Damask com Plagueis qui llavors va posar les seves mires en un jove aparentment confús i, amb una habilitat meticulosa, li va manipular perquè cometés parricidi, matricidi i fratricidi. Darth Plagueis qui li va prendre com a aprenent, compartint part del seu coneixement però retenint els seus secrets més poderosos, negant-li a l'aprenent els seus desitjos com un mitjà de controlar-lo, inculcant-li una sensació de fúria assassina i tornant-lo cap al Costat Fosc.

Sidious es va alçar en tota la seva alçada, mirant-lo.

–Va ser Plagueis qui va criticar els primers esforços del seu aprenent i que un cop li va estrangular en una demostració de la seva superioritat.

»Plagueis, qui el va denigrar en privat per contractar una assassina inepta perquè portés a terme l'assassinat del senador Kim. I no obstant això va ser ell qui es va permetre ser enganyat pel gran i gairebé va ser assassinat per mercenaris.

»Plagueis, qui es va apartar del Gran Pla per concentrar-se completament en si mateix, en una recerca egoista de la immortalitat.

»Plagueis qui va tenir la temeritat de criticar al seu aprenent per haver inculcat massa orgull en l'assassí que ell havia entrenat.

»Plagueis qui va intentar convertir al seu aprenent igualment poderós en un missatger i un mer intermediari.

»I Plagueis qui li va vigilar en secret mentre el seu aprenent li encarregava al seu autèntic intermediari que revelés als Sith renascuts a la galàxia.

Sidious es va aturar.

–Plagueis el Savi –va dir llavors amb ironia–, que en el seu temps realment ho va ser, excepte al final, confiava que la Regla de Dos havia estat superada i no es va adonar que no seria eximit d'ella.

»Plagueis el Savi, qui va forjar el Senyor Sith més poderós que la galàxia ha conegut mai i no obstant això va oblidar deixar un lloc per a si mateix. Que el seu orgull no li va permetre qüestionar que ja no el necessitaria.

Lluitant encara per respirar, Plagueis se les hi va arreglar per posar-se dret, però només per esfondrar-se de nou sobre el sofà, fent caure una estàtua del seu pedestal. Sidious es va acostar, amb les seves mans aixecades per descarregar un nou cop, amb la seva expressió prou àrtica com per refredar l'habitació. Una tempesta de Força es va reunir sobre sofà, expandint-se en anells concèntrics, per embolicar a Sidious i llançar objectes contra els racons. Al centre d'ella, la forma d'en Plagueis es va tornar borrosa i després tornà a tenir forma quan la tempesta va començar a esvair-se.

Els ulls d’en Sidious van perforar els del muun.

–Quantes vegades vas dir que el vell orde d’en Bane havia acabat amb la mort del teu Mestre. Un aprenent ja no necessita ser més fort, em vas dir, merament més intel·ligent. L'era de passar comptes, la sospita i la traïció havia acabat. La fortalesa no està en la carn sinó en la Força.

Va riure.

–Vas perdre el joc en el primer dia en què vas triar entrenar-me perquè governés al teu costat, o millor encara, sota les teves urpes. Professor, sí, i per això t’estaré eternament agraït. Però Mestre, mai.

Sidious va mirar a Plagueis a través de la Força.

–Oh, sí, és clar, reuneix els teus midiclorians, Plagueis. –Va sostenir el polze i l’índex junts–. Intenta mantenir-te viu mentre ofec la vida que hi ha en tu.

Plagueis va empassar a la recerca d'aire i va aixecar un braç cap a ell.

–Aquí hi ha el problema, veus? –va dir Sidious en un to filosòfic–. Tots amb els que has experimentat, als quals has matat i has portat de tornada a vida... Van ser poc més que joguines. Ara, però, tens l'experiència des del seu punt de vista i mira el que descobreixes: en un cos al qual se li nega l'aire, en el qual fins i tot la Força està fallant, els teus propis midiclorians no poden aconseguir el que els hi estàs demanant.

L'odi va tenyir els ulls d’en Sidious.

–Podria salvar-te, és clar. Portar-te de tornada des de la vora de l'abisme, com vas fer tu amb Venamis. Jo podria tornar a encarregar-li al teu cos que reparés el dany que ja ha fet als teus pulmons, els teus cors i el teu envellit cervell. Però no faré tal cosa. La idea no és arrossegar-te de tornada a l'últim moment, sinó portar-te a les portes de la mort i empènyer per ella cap a l'altre costat.

Sidious va sospirar.

–Una tragèdia, realment, per a algú tan savi. Algú que podia dirigir la vida i la mort de tots els éssers, excepte la seva pròpia.

Els ulls del muun havien començat a inflar-se. La seva pell pàl·lida, a posar-se cianòtica.

–Pots estar-te preguntant: quan va començar a canviar?

»La veritat és que no he canviat. Igual que hem ennuvolat les ments dels Jedi, jo vaig ennuvolar la teva. Ni una sola vegada vaig tenir la intenció de compartir el poder amb tu.

»Necessitava aprendre de tu. Ni més ni menys. Aprendre tots els teus secrets, que vaig confiar que eventualment em revelaries. Però què et va fer pensar que et necessitaria després d'això? Vanitat, potser. El teu sentit de l’autoimportància. No has estat més que un peó en un joc jugat per un genuí Mestre.

»El Sith'ari.

Se li va escapar un riure cruel.

–Reflexiona sobre els passats anys, assumint que tinguis la capacitat de fer-ho.

»Yinchorr, Dorvala, Eriadú, Maul, els neimoidians, Naboo, un exèrcit de clons, el Jedi caigut Dooku... Creus que aquestes van ser idees teves, quan de fet van ser meves, intel·ligentment suggerides a tu de manera que poguessis proposar-me-les de nou a mi.

»Eres massa confiat, Plagueis. Cap autèntic Sith pot preocupar-se de veritat per un altre. Sempre s'ha sabut això. No hi ha camí excepte el meu camí.

Els ulls d’en Sidious es van estrènyer.

–Encara estàs amb mi, Plagueis? Sí, detecto que ho estàs, encara que tot just.

»Unes quantes paraules finals, llavors.

»Podria haver deixat que morissis al districte Fobosi, però no podia permetre que això passés quan encara hi havia tant que no sabia, tants poders que romanien just fora del meu abast. I quan això va passar, vaig actuar sàviament en rescatar-te. D'altra manera, com podria ser aquí i tu morint? Realment vaig pensar que moriries a Sojourn. I ho hauries fet si el hutt no t'hagués advertit del pla d’en Veruna.

»I no obstant això, això també va resultar ser el millor, perquè fins i tot després de tot el que em vas ensenyar, no podria haver estat capaç de donar els passos finals cap a la cancelleria sense la teva ajuda en manipular al Senat i portar al joc als teus aliats variats i diversos.

»Però ara que hem guanyat la cursa, no tinc necessitat d'un co-canceller.

»La teva presència, molt menys teus consells innecessaris, només confondrien les coses.

»Tinc a Maul perquè faci el que el risc de ser descobert podria no permetre’m fer, mentre que executar la resta del Gran Pla: criar un exèrcit, fomentar la rebel·lió i fabricar una guerra intergalàctica, acorralant als Jedi i agafant-los desprevinguts...

»Descansa tranquil a la teva tomba, Plagueis. Al final, seré proclamat Emperador. Els Sith hauran tingut la seva venjança i jo governaré la galàxia.

Plagueis va lliscar fins a terra i va rodar fins a quedar cap per avall. La mort va fer refilar els seus pulmons i ell va morir.

11-4D va començar a aproximar-se, però Sidious li va fer gestos perquè es detingués.

–Haurem de trobar-te una nova llar i un cos nou, droide.

11-4D va mirar un cop al muun i després a Sidious.

–Sí, amo Palpatine.

Sidious es va moure cap a la finestra i després es va girar per mirar l'escena del crim.

Hego Damask semblaria que havia mort a causa d'un mal funcionament de l'aparell respiratori. Faria que el droide alertés als tècnics mèdics. Però no es portaria a terme cap autòpsia i cap investigació li seguiria. Els holos de la seva aparició en l'Òpera de les Galàxies continuarien en l'HoloRed i els experts la sospesarien. El senador Palpatine podria rebre fins i tot major simpatia. El seu delit en ser triat per a la cancelleria disminuiria per la mort sobtada d'un poderós aliat financer.

Sidious es va tornar a moure per l'habitació per mirar de prop a Plagueis. Llavors, després d'un llarg moment, va tornar a la finestra i va apartar les cortines.

El seu esperit es va elevar, però breument.

Alguna cosa estava enfosquint el seu sentit de triomf: una vaga consciència d'un poder més gran que ell mateix. Era Plagueis obrint-se des de la part més allunyada de la mort per molestar-lo? O la sensació era una simple conseqüència de l'apoteosi? A fora, els cims dels edificis més alts estaven daurats pels primers raigs de la llum del dia.

Següent