Darth Plagueis (II)

Anterior

2: EL PAISATGE INTERIOR

Plagueis no estava segur de quant temps va romandre al costat d’en Tenebrous. Encara que va ser prou com per quan s'aixequés les seves cames s'estaven estremint i part de la pols de l'explosió s'havia assentat. Només quan va donar uns quants passos cap enrere va comprendre que el succés no li havia deixat il·lès. En algun moment, probablement quan estava concentrat en l'assassinat, una roca o algun altre projectil li havia fet força mal en una àrea gran de la part inferior de la seva esquena i ara la fina túnica que portava sota el vestit ambiental estava saturada de sang.

Malgrat els remolins de pols, va agafar aire profundament, provocant una punyalada de dolor de la seva caixa toràcica i una tos que va llançar sang a l'aire calent.

Utilitzant la Força, es va fer insensible al dolor i li va encarregar al seu cos limitar el dany el millor que pogués.

Quan la ferida va deixar de preocupar-li, va examinar la gruta, romanent ancorat en el seu lloc però girant en un cercle complet. Cobrint el terra dur, els falcopenats ferits estaven piulant per l'angoixa i fent cercles impulsant-se amb les urpes.

Molt per sobre d'ell, un raig de llum del dia oblic i clapejat de pols rajava a través del gran ull de la cúpula, va sentir en si mateix el resultat d'un ensorrament anterior.

Prop del poti-poti de pedres que l'ensorrament havia apilat a terra de la gruta, descansava la petita nau estel·lar de gran valor d'en Tenebrous (un disseny d’en Rugess Nome) amb l'aliatge de les ales i del morro pla sobresortint del mausoleu natural que l'explosió havia creat. I finalment, no a metres de distància, jeia Tenebrous, similarment enterrat.

Aproximant-se a la nau, Plagueis va examinar el dany que s'havia infligit en les bresques de l'escut deflector i de navegació, en els conductes de refrigeració, els sensors i les antenes.

Tenebrous amb certesa hauria estat capaç de fer reparacions en alguns dels components, però per a Plagueis era terreny desconegut, no tenint no només dels bons coneixements sobre motors del bith sinó també del seu coneixement dels sistemes de la nau. Encara única, una meravella de l'enginyeria, a la nau no se li podria seguir el rastre fins a Tenebrous, atès que el registre i el títol estaven falsificats. Era possible que la balisa de rescat encara funcionés, però Plagueis se sentia poc inclinat a activar-la. Havien arribat a Bal'demnic en secret i pretenia marxar-se de la mateixa manera.

Però com?

De nou va aclucar els ulls per la llum que entrava a través de l'obertura. Ni tan sols el seu poder de la Força era suficient per portar-lo des del terra cap amunt a través de l'ull que no parpellejava de la gruta. Res per sota d'una motxilla coet serviria i la nau no en portava cap. La seva mirada es va moure des de l'ull cap a les parets corbes de la gruta. Va suposar que podria enfilar-se al llarg de la part inferior arquejada de la cúpula i aconseguir arribar a l'obertura, però ara va veure una manera millor.

Millor encara, una manera d'aconseguir dues tasques al mateix temps.

Des d'un punt a mitja distància entre la nau i la pila de runa sota l'obertura, es va submergir en la Força i, amb gestos no diferents dels que Tenebrous i ell havien utilitzat per aturar l'esfondrament del sostre, va començar a levitar lloses de la nau i a afegir-les al munt de runes, detenint-se únicament quan hi va haver deixat al descobert l'escotilla de la nau i va confiar en què podia saltar amb la Força a través del forat des de la part superior de la pila augmentada.

No obstant això, quan va intentar córrer cap a l’escotilla, va descobrir que no es mouria. Al final va ser capaç d'aconseguir entrar a la cabina en carregar contra la coberta de transpariacer amb una sèrie de cops de la Força. Entrant a ròssec, va recollir la seva bossa de viatge, que contenia un comunicador, el seu sabre làser i una muda de roba, entre altres coses. També va agafar el comunicador i el sabre làser d’en Tenebrous i es va assegurar d'esborrar la memòria de l'ordinador de navegació. Un cop fora de la nau, es va treure el vestit ambiental i la túnica plena de sang, canviant-los per uns pantalons negres, una camisa per fora, botes lleugeres i una capa amb caputxa. Fixant tots dos sabres làser al seu cinturó, va activar el comunicador i va obrir un mapa de Bal'demic. Amb pocs satèl·lits en òrbita, el planeta no tenia res semblant a un sistema de posicionament global, però el mapa li va dir a Plagueis tot el que necessitava saber sobre l'àrea immediata.

Li va fer una ullada final al seu voltant. No era probable que un indígena tingués raons per investigar la gruta i era fins i tot menys probable que un altre visitant interestel·lar trobés aquest lloc. Fins i tot així, va passar un moment mirant l'escena objectivament.

Una nau estel·lar costosa i digna de ser rescatada parcialment aixafada. El cos descompost d'un viatger espacial bith. El resultat d'un succés explosiu...

L'escena d'un desafortunat accident en una galàxia plena d'ells.

Satisfet, Plagueis saltà a la part alta de la pila i després va travessar el sostre cap al que quedava del dia.

La calor radiada de l'estrella principal de Bal'demnic li cremava la pell exposada i un vent d’alta mar li agitava la capa. Fins on els seus ulls podien veure cap a l'oest i el sud era l’extensió d'un oceà blau, encrespant-se en blanc on colpejava la costa. Els turons escabrosos i nus s'esvaïen en la boira marina.

Plagueis va imaginar una època en què el bosc havia cobert el terreny, abans que els indígenes kon'me haguessin talat els arbres per aconseguir materials de construcció i fusta per cremar.

Ara la vegetació que havia sobreviscut estava confinada a canals inclinats que separaven els turons marrons. Una bellesa ombrívola. Potser, va pensar, hi havia quelcom més pel què recomanar el planeta que els dipòsits de mineral de cortosis.

Sent un resident de Muunilinst durant la major part de la seva vida adulta, Plagueis no era aliè als planetes oceànics. Però a diferència de la majoria dels muuns, també estava acostumat als planetes remots de baixa tecnologia, havent passat la seva infància i la seva adolescència en un munt de planetes i llunes similars.

Amb aquell hemisferi de Bal'demnic rotant ràpidament cap a la nit, l'aire estava augmentant en força i la temperatura estava caient. El mapa que havia obert en el comunicador mostrava que l’espaiport principal del planeta només estava a uns quants centenars de quilòmetres cap al sud. Tenebrous havia eludit intencionadament el port quan havien arribat al planeta, apropant-se des del casquet polar nord en comptes de pel mar. Plagueis va calcular que podria cobrir la distància fins a l’espaiport a la tarda del dia següent, el que encara li donaria una setmana estàndard per tornar a Muunilinst a temps per celebrar la Reunió a Sojourn.

Però també sabia que la ruta el portaria a través d'àrees habitades per l'elit i els plebeus dels kon'me. Així que va determinar viatjar a la nit per evitar el contacte amb els fètids i xenòfobs rèptils intel·ligents. Tenia poc sentit deixar un rastre de cadàvers.

Subjectant-se la capa a la cintura, va començar a moure’s, lentament al principi i després augmentant la velocitat, fins que a qualsevol ésser que li estigués veient li hauria semblat una taca enlluernadora.

Un dimoni de la pols errant corrent a través del terreny sense arbres. No havia corregut molt abans es trobés per casualitat amb un sender rudimentari, marcat en alguns llocs per les petjades dels indígenes, i es va aturar a estudiar-les.

Peus descalços, kon'me de classes baixes havien deixat les petjades, probablement pescadors, les seves cases amb teulades de palla esquitxaven la riba. Plagueis va estimar la mida i el pes dels rèptils responsables de les petjades i estimà el temps que havia transcorregut des que havien passat.

Posant-se dret, va examinar els turons marró grisencs i després va ensumar l'aire, desitjant posseir fins i tot un toc de la precisió olfactòria d’en Tenebrous. Més endavant amb seguretat es trobaria també amb l'elit dels kon'me o, com a mínim, amb les seves cases de cúpules en els costats dels penya-segats.

La nit va caure mentre reprenia el seu camí. L'oceà brillava platejat sota la llum de les estrelles i la flora, que floria de nit, perfumava l'aire humit amb aromes embriagadores. Els predadors de qualsevol mida havien estat caçats fins a l'extinció en els continents de les illes del nord, però les profundes esquerdes eren la llar d'incomptables varietats d'insectes voraços que planaven sobre ell en núvols mentre ell s'obria camí a través de la densa mala herba. Baixar la temperatura del seu cos i alentir la seva respiració per alterar la barreja de gasos de les seves exhalacions va fer poc per dissuadir els insectes, així que després d'un temps va cessar tot intent d'allunyar-los i es va rendir a la seva set de sang, la qual van extreure lliurement de la seva cara, coll i mans.

Deixem que devorin al vell Plagueis, va pensar.

Al bosc fosc d'aquell planeta remot, amb un vent salat xiulant a través els arbres i un so distant d'onades semblant a un brunzit, ell alçaria el vol des de l’inframón en què els Sith habitaven. Despertat d'un mil·lenni de son ple de significat, el poder del Costat Fosc renaixeria i ell, Plagueis, completaria el pla forjat feia molt.

Durant la nit va córrer, escudant-se dins d'una cova buida quan la boira de la nit s'estava esvaint de les fondalades.

Fins i tot sent tan d'hora, els indígenes d'escates blaves estaven als voltants, sortint de les seves barraques per llançar les xarxes a l'escullera o les barques de rems cap a la zona de l'escull o els illots propers. El millor que pesquessin es portaria als turons per omplir les panxes dels rics, en què descansava la responsabilitat del futur polític i econòmic de Bal'demnic. Les seves veus guturals es colaven en la cova que a Plagueis li semblava com una tomba i va poder comprendre algunes de les paraules que intercanviaven.

Va intentar dormir, però la son el va eludir i ell va deplorar el fet de necessitar-lo encara.

Tenebrous mai havia dormit, però és clar, pocs bith dormien.

Despert en l'opressiva calor, va revisar els successos del dia anterior, encara d'alguna manera esglaiat pel que havia fet. La Força li havia xiuxiuejat: El teu moment ha arribat. Reclama el teu dret al Costat Fosc. Actua ara i acaba amb això. Però la Força només li havia aconsellat. Ni havia dictat les seves accions ni havia guiat les seves mans. Això havia estat només cosa seva. Sabia dels seus viatges amb i sense Tenebrous que no era l'únic practicant del Costat Fosc (ni l'únic Sith ja posats, atès que la galàxia era plena d'aspirants) però ara era l'únic Senyor Sith descendent de la línia d’en Bane. Un autèntic Sith, i aquesta comprensió avivà el poder nu que es retorçava en el seu interior.

I no obstant això...

Quan es va obrir amb la Força va poder detectar la presència d'alguna cosa o algun ésser d'un poder gairebé igual.

Era el mateix Costat Fosc o merament un vestigi de la seva inseguretat? Havia llegit les llegendes d’en Bane. Com havia estat perseguit per les presències persistents d'aquells que havia derrotat en instal·lar la Regla de Dos: un Mestre per encarnar el poder i un aprenent per anhelar-lo. Segons es deia, Bane fins i tot havia estat perseguit pels esperits de Senyors Sith que portaven morts generacions, aquells dels quals havia profanat les tombes i mausoleus en la seva fervent recerca d’holocrons i altres aparells antics que oferien saviesa i guia.

Era l'esperit d’en Tenebrous la font del poder que sentia? Existia un breu període de supervivència després de la mort durant el qual un autèntic Sith podria continuar influenciant el món dels vius?

Era com si la massa de la galàxia hagués baixat sobre ell. Un ésser inferior podria haver aixecat les seves espatlles, però Plagueis, introduït en la seva tomba clandestina, se sentia tan lleuger com ho hauria estat en l'espai profund.

Sobreviuria a qualsevol que li desafiés.

Hores després, quan les veus es van haver esvaït i el frenesí alimentari dels insectes va començat de nou, el dolor va treure a Plagueis del seu somni torturat. La túnica s'havia adherit a la seva carn inflada com un embenat de pressió, però la sang havia traspuat de la ferida i havia calat a través de la capa.

Lliscant silenciosament en la nit, va coixejar fins que hi va haver suprimit el dolor i llavors va començar a córrer, amb les gotetes de la suor evaporant-se del seu cap sense pèl i la capa fosca desplegant-se darrere d'ell com un estendard. Famèlic, va considerar atacar una de les cases locals i devorar els ous d’alguna kon'me de classe baixa, o potser alimentar-se de la sang d'ella i de la seva parella. Però va refrenar els seus impulsos de causar terror, de la seva gana per la destrucció, saciant-se en el seu lloc de falcopenats i de les restes podrides de peix que les onades havien empès fins a la riba. Corrent al llarg de la platja de sorra negra, va passar a uns metres de cases construïdes de blocs de pedres de l'escull fossilitzat, però només va veure a un indígena, que, en haver deixat nu la seva barraca per alleujar-se, va reaccionar com si hagués tingut una visió. O en un altre cas, amb hilaritat davant la figura que havia d'haver presentat Plagueis amb la capa i les botes. Als penya-segats alts sobre la platja, brillaven llums artificials, anunciant les llars de l'elit i la proximitats de l'espaiport, la lluentor ambiental il·luminava una àrea àmplia del litoral sud.

Amb la seva destinació a prop, cada onada de l'oceà que arribava reverberava dins d'ell, invocant una marea d'energia del Costat Fosc sense precedents. Les línies nuades del temps es van deixar anar i ell va tenir un flaix del futur de Bal'demnic. Involucrat en una guerra de múltiples fronts, una guerra galàctica, en part a causa dels seus rics dipòsits de cortosis, però més com un titella en un joc convuls, els servils kon'me es tornaven contra aquells que els havien dominat durant eons...

Perdut en el somni, Plagueis gairebé no es va adonar que una enorme escullera seguia ara la corba de la platja. Embarcadors de pedra destacaven en una àmplia badia calmada i darrere la muralla d'una ciutat pujava fins a un grup de circumdants turons desforestats. Kon'me de les dues classes estaven al voltant, però disseminats entre ells hi havia estrangers de moltes espècies, la majoria de sistemes estel·lars veïns, però també d’alguns llocs tan distants com el Nucli. L’espaiport formava els afores més al sud de la ciutat, format de cúmuls d'edificis modulars, magatzems i hangars prefabricats i àrees d'aterratge il·luminats per a la càrrega i per a les naus de passatgers. Per a un ésser poc familiaritzat amb planetes aïllats, un viatge a través de l’espaiport li hauria semblat proper a un viatge en el temps, però Plagueis se sentia a casa entre hotels merdosos, locals feblement il·luminats i cantines llardoses, on l'entreteniment era car i la vida barata. Aixecant-se la caputxa de la capa sobre el cap, es va mantenir en les ombres, la seva alçada era suficient per si sola per atreure l'atenció. Amb una seguretat poc estricta, va ser capaç de circular entre les naus posades sense dificultat. Va ignorar les naus més petites per a viatges a l'interior del sistema en favor dels vaixells de càrrega de gran capacitat i fins i tot llavors només es va fixar en aquells que semblaven estar en bones condicions. Muunilinst estava a diversos salts d'hiperespai de distància i només una nau amb una adequada capacitat de salt podria portar-lo allà sense massa retard.

Després d'una hora de recerca va trobar una del seu gust. Un producte d'enginyeria del Nucli, el vaixell de càrrega havia de tenir mig segle, però havia estat ben mantingut i millorat amb grups de sensors moderns i motors subespacials. Que no portés rètol suggeria que el capità de la nau no estava interessat en què la nau es guanyés un nom propi. Més llarg que ample, LS-447-3 tenia una estreta cua en ventall, una cabina sota la boca i àmplies portes per a la badia de càrrega, que li permetien recollir una gran càrrega. Amb el número del registre emmagatzemat en el seu comunicador, Plagueis va anar cap a l'edifici de l'autoritat de l’espaiport. En aquella hora de la nit l'estructura desmanegada estava gairebé deserta, excepte pels dos guàrdies kon'me d'ample coll que estaven dormint durant la guàrdia. Deixant anar el tancament de la seva capa per proporcionar un ràpid accés al seu sabre làser, Plagueis va passar al costat d'ells i va desaparèixer a través de les portes principals. La feble llum de les oficines no ocupades es vessava en els passadissos foscos. Al segon pis va trobar l'oficina del registrador, que dominava la més gran de les zones d'aterratge i la silenciosa badia de més enllà.

Un ordinador que havia estat una antiguitat vint anys abans descansava sobre d'un escriptori en una oficina privada més petita. Plagueis va col·locar el seu comunicador al costat de la màquina i un instant després havia entrat a la xarxa de control de l'espaiport.

Una recerca sobre el vaixell de càrrega va revelar que realment tenia un nom, el Desolat, i era d’Ord Mantell. Programat per sortir al matí següent, la nau amb la seva tripulació de vuit, incloent a un droide, anava rumb a diversos planetes en el sector Auril, portant càrregues de vida marina fresca. Segons el manifest, la càrrega ja havia passat la duana i estava albergada en un hangar refrigerat esperant ser transferida a la nau. La bona notícia era que l'últim destí del Desolat era Ithor, en la part més allunyada de la Via Hydiana. Per tant, a un pas de Muunilinst podria no semblar-li a la tripulació una desviació massa gran.

Plagueis va obrir una imatge de la capitana del vaixell de càrrega, el seu nom va resultar ser Ellin Lah. Obrint-se completament a la Força, va estudiar la imatge durant un llarg moment. Llavors, exhalant lentament, es va aixecar, va esborrar tota evidència de la seva intrusió tecnològica i va tornar el comunicador a la butxaca interior de la seva capa.

El Desolat havia estat esperant-lo.

Següent