Darth Plagueis (XII)

Anterior

12: SEDUÏT PEL COSTAT FOSC DE LA FORÇA

L'orfe obedient tremolava en la neu que s'arremolinava. Al seu voltant s'elevaven pinacles de gel amb formes com de dents punxegudes. Un vent glacial udolava a través d'ells.

Plagueis era a prop, amb flocs de gel i neu girant al seu voltant però sense fregar-li mai, fonent-se abans que arribessin fins a ell. A diferència d’en Sidious, que estava vestit amb un fi vestit ambiental, el Senyor Sith només portava una capa, pantalons estrets i una gorra.

–Va ser en aquest planeta on vaig ser conscient per primera vegada dels meus poders de la Força i els meus impulsos foscos –va dir ell, prou alt com perquè se li sentís per sobre del vent–. Comparada amb la temperatura de Muunilinst, Mygeeto és cruel i inflexible, però vaig aprendre a adaptar-me a les seves condicions brutals i abans de tenir vuit anys d'edat podia aventurar-me en la més violenta de les tempestes vestit amb menys del que tu portes ara. Però no t'he portat aquí perquè et familiaritzis amb el meu passat, Sidious. Si fossis d'una espècie aclimatada en aquestes condicions, t'hauria portat en el seu lloc a un planeta desèrtic. Si fossis un ésser aquàtic, t'hauria encallat en terra seca. La divisió entre els camins de la Força com els practiquen els Sith i els Jedi té menys a veure amb la distinció entre la foscor o la presència de la llum que entre, en el teu cas, el fred nu i la presència de la qualitat. Entre l'angoixa i la comoditat, l'entropia i la previsibilitat.

Plagueis va fer una pausa per mirar a Sidious.

–La teva sang està a prop de congelar-se. Massa temps aquí i moriràs. Això és el que pensaràs al principi, quan el Costat Fosc t'hagi ensumat i s'hagi acostat a tu. Pensaràs: Moriré; el Costat Fosc em matarà. I és cert, moriràs, però només per a renéixer. Has d'acceptar profundament en el teu interior el coneixement del que significa ser molt diferent. Ho has de sentir en la medul·la dels teus ossos, perquè serà així per sempre.

Plagueis va riure una mica.

–Potser sono com un professor de filosofia d'aquesta bona universitat teva de Theed. Però això no és un sermó, ni hauries de pensar en això com en un condicionament físic. Necessitem, en el seu lloc, preparar-te per al que t'espera en cas de què el Costat Fosc opti per interessar-se per tu. La barreja de por i alegria. De ser humil i enfortit. De ser augmentat mentre al mateix temps ets utilitzat, com si fossis un instrument. De ser assenyalat i no obstant això inclòs en una grandesa predominant.

Una expressió depredadora va aparèixer en la seva cara macilenta mentre avançava cap a Sidious.

–Ara explica-m'ho de nou, aprenent. I amb gran detall.

Un cop més, Sidious va permetre que els seus records es despleguessin i va reviure el crim, el succés, com havia arribat a pensar-hi a la fi.

El cos flàccid i ensangonat del seu pare. Els cranis aixafats dels guardaespatlles. Les seves mans tancades fortament al voltant de la prima gola de la seva mare, però no en realitat, només en la seva ment, estrangulant-la amb els seus pensaments. Les formes sense vida dels seus germans, desplomats aquí i allà... En explicar-ho i recontar-lo, a reviure-ho, finalment havia obtingut una espècie d'autoritat sobre això, l'habilitat de veure el succés merament pel que era, sense emoció, sense judici. Era com si el succés hagués passat anys abans més que mesos abans i com si algun altre hagués estat el autor del crim. Quan aquest moment definitiu havia arribat, un poder transformador s'havia arraulit al seu interior, tan fosc com l'espai sense estrelles, nascut de l’odi i de la por però un que ara podia utilitzar.

–Molt bé –va dir Plagueis, després que el conte relatat s'hagués forçat a sortir entre els llavis blaus i tremolosos d’en Sidious–. Puc sentir el teu canvi i sentir el teu creixent poder. –Va continuar avaluant-lo mentre la neu girava entre ells–. No puc tenir la teva voluntat temperada per sentiments de penediment o compassió. Vas ser creat per liderar. Per tant has de veure totes les coses vives com res més que una eina per a elevar-te, per moure't fins el teu lloc destinat. Aquesta és la nostra galàxia, Sidious, la nostra realitat.

»En aquest lloc despietat, el teu poder es forja.

»Impulsat per la por o l'odi, fins i tot un Jedi pot passar més enllà de les restriccions dels ensenyaments de l'Ordre i descobrir un poder d'una classe més profunda. Però cap Jedi que arribi en aquest lloc, que s'ha alçat per sobre de la seva lleialtat a la pau i la justícia, que mata per fúria o per desig, pot presentar una petició real al Costat Fosc de la Força. Els seus intents de convèncer-se a si mateixos que van caure al Costat Fosc, o que el Costat Fosc va forçar les seves accions, no són res més que racionalitzacions patètiques. Això és pel que els Sith vam abraçar la foscor des del principi, concentrant-nos en l'adquisició de poder. No donem excuses. Les accions d'un Sith comencen en el jo i flueixen cap a fora. Aguaitem la Força com caçadors, en comptes de rendir-nos com a preses als seus enigmàtics capritxos.

–Ho comprenc, Mestre –s’ho va fer per dir Sidious amb un balboteig.

Plagueis li va mostrar un somriure malvolent.

–Un cop li vaig dir això mateix al meu Mestre, quan de fet no entenia res. Merament volia acabar amb el dolor. –Amb un esborrall de moviment, va obrir d'un tirada la part davantera del vestit ambiental d’en Sidious–. Sóc el teu torturador, Sidious. Aviat faràs tots els esforços per aplacar-me i, amb cada mentida que diguis, amb cada intent que facis per invertir els nostres rols, et tornaràs tan brillant com una moneda d’auròdium per al Costat Tenebrós.

»Així que, aplaca’m, Sidious. Digues-me de nou com els vas matar.

Sidious es va balancejar sobre el pendent de pedretes soltes, amb les pedres punxegudes sota els palmells sagnants de les seves mans, amb els colzes i els genolls tremolant, com si anhelessin submergir-se en les aigües gelades del cristal·lí llac blau a la base del proper pendent escarpat. Uns quants metres per sobre estava assegut Plagueis, amb les cames creuades sobre d'un aflorament amb la part superior plana, amb l'esquena volta cap a Sidious i la seva mirada aparentment fixada en els encegadors camps de neu que cobrien el cim de la muntanya.

–Si no vols ja assassinar-me, ho voldràs abans que acabi amb tu –estava dient–. La urgència de matar un superior està intrínseca a la naturalesa del nostre projecte. La meva fortalesa irrefutable augmenta la teva enveja. La meva saviesa alimenta el teu desig. Els meus èxits inciten el teu anhel. Així ha estat durant mil anys i així ha de perdurar fins que t'hagi guiat fins a la paritat. Llavors, Sidious, hem de fer tot el que puguem per sabotejar la dinàmica que Darth Bane va posar en moviment, perquè ens necessitarem l'un a l'altre si anem a fer realitat les nostres metes últimes. Al final no pot haver secrets entre nosaltres. Ni gelosia ni desconfiança. Per a nosaltres el futur dels Sith brollarà i els diversos éssers de la galàxia serviran per a això. Fins llavors, això, has d’afanar-te. Has de demostrar la teva vàlua, no merament a mi sinó al Costat Fosc. S'ha d'agafar l’odi que sents per mi i transformar-lo en poder, el poder per sobreposar-se, per prohibir qualsevol cosa que s'interposi en el teu camí, per transformar qualsevol obstacle que el Costat Fosc dissenyi per posar-te a prova.

Escoltant-lo tot just, Sidious es va moure amb la màxima cura, amb les mans i els genolls buscant agafar-se fermament a les pedres. Durant setmanes Darth Plagueis li havia privat de son, menjar i aigua. Ara si tan sols pogués arribar al muun, la seva set s'apagaria, la seva fam se sadollaria i les seves contusions es curarien. Incomptables vegades l’àmplia extensió de restes de roques havien lliscat i ell havia hagut de cavalcar el pendent fins a la riba del llac, caient, lliscant per davant i per darrere, raspant-se la pell rogenca, omplint-se de blaus gairebé totes les parts de si mateix. Només per haver d'escollir de nou el seu camí fins al cim.

Enfuriant-se en silenci, se les hi va arreglar per escalar un metre més del pendent, acudint a la Força per assegurar el seu equilibri, perquè li fes lleuger.

–Estúpid –li va ridiculitzar Plagueis–. L'èxit no ve d'invocar ajuda de la Força, sinó de prendre el control d'ella i generar el poder des del teu interior. –Va sospirar teatralment–. Tot i així, em sento d'alguna manera animat pel progrés que has fet. Estàs a mers centímetres de mi ara, gairebé dins de l'abast del teu braç. Aviat seré capaç de sentir el teu alè al meu coll i percebre la calor de la teva fúria. El teu desig de matar-me, com si en fer-ho, poguessis reclamar l'autoritat que jo encarno. –Va fer una pausa però no es va moure, i molt menys va mirar per sobre de la seva espatlla–. Vols estrangular-me, com li vas fer a la teva pobre i malentesa mare. Arrencar-me membre per membre com li vas fer als guardaespatlles. És bastant just. Però per fer-ho hauràs de fer un gran esforç, aprenent.

Com un felí, Sidious va saltar de les roques, amb els seus dits encorbats apuntant cap a Plagueis. Però en lloc d'estrènyer sobre el prim coll del muun, les seves mans van recórrer el fi aire i es van trobar l'una a l'altra, deixant-lo esfondrant-se de cara sobre l'aflorament. A un costat va sentir al seu Mestre riure amb menyspreu. O Plagueis s’havia mogut més ràpidament del que Sidious podia discernir o, pitjor encara, no havia estat allà per començar.

–És tan fàcil enganyar-te –va dir Plagueis, confirmant allò últim–. Malgastes el meu temps. Més d'això i el Costat Fosc mai tindrà interès per tu.

Sidious es va girar, llançant-se contra Plagueis, només per trobar una força irresistible i ser llançat cap enrere contra el terreny gelat.

L'ombra del muun va caure sobre ell. Amb els braços creuats sobre el pit, Plagueis es va acostar.

–Si vas a tenir èxit en habitar les dues esferes, Sidious (el món profà i aquell de la Força), necessites aprendre com utilitzar l'astúcia per al teu avantatge i a reconèixer quant l'estan emprant altres. -Sense estendre una mà, Plagueis va estirar-lo per posar-lo dret–. Si pots sobreviure uns quants dies més sense fonament o descans, jo puc estar inclinat a ensenyar-te.

Obrint-se camí a urpades a través de la tundra, amb el seu cos solcat per cremades de sabre làser, Sidious va aixecar la mirada cap a Plagueis, implorant.

–Quant més, Mestre?

Plagueis va desactivar la fulla vermella de la seva arma i va arrufar les celles.

–Potser un moment, potser una eternitat. Deixa de pensar en el futur i ancora’t en el present. Un aprenent Sith és l'antítesi d'un nen Jedi criat al Temple i que lluita amb un remot flotant amb un sabre d'entrenament. Un Sith es familiaritza amb el dolor des del principi i també l’infligeix. Un Sith va a per la gola, just com vas fer a la nau estel·lar de la teva família.

Sidious va continuar mirant-lo.

–Vull dir, quant més em portarà aprendre?

El muun li va sospesar amb una mirada.

–És difícil de dir. Els humans són el seu propi pitjor enemic. El vostre cos no està fet per suportar un càstig real. Es fereix fàcilment i és lent a curar. Els vostres sentits olfactori i tàctil són relativament precisos, però els vostres sentits auditiu i visual són extremadament limitats.

–No tinc punts forts, Mestre?

Plagueis va caure sobre un genoll davant d'ell.

–Tens la Força, aprenent, i el talent per liderar. Encara més, tens la set de sang d'un assassí en sèrie, encara que necessitem mantenir això en reserva llevat que la violència serveixi a algun propòsit extraordinari. No som escorxadors, Sidious, com alguns Senyors Sith passats. Som arquitectes del futur.

Sidious va empassar i va trobar la seva veu.

–Quant?

Plagueis es va posar dempeus, reencenent el seu sabre làser mentre ho feia.

–Ni un dia estàndard abans d'una dècada.

Següent