L'amenaça fantasma (XXIII)

Anterior

23

Obi-Wan anava i venia per l'entrada del corredor de servei del pou de fosa com un animal engabiat. Estava furiós amb ell mateix per haver-se deixat atrapar tan lluny d’en Qui-Gon, i estava furiós amb Qui-Gon per haver permès que passés allò posant-se a córrer davant d'ell en comptes d'esperar-lo. Però també estava preocupat. Encara que li costés, Obi-Wan no podia per menys d'admetre que haurien d'haver guanyat aquell combat feia molta estona. Contra qualsevol altre oponent, ho haurien aconseguit; però mai s'havien enfrontat a un enemic dotat de la veterania i l'ensinistrament del Senyor del Sith. Lluitava tan bé com ells, i els Jedi no es trobaven més a prop de la victòria del que havien estat a l'inici del combat.

Obi-Wan va mirar pel passadís, mesurant la distància que hauria de recórrer per arribar fins a Qui-Gon i el seu antagonista quan els feixos làser deixessin de funcionar. Estava intentant arribar a Qui-Gon quan va veure que es desactivaven per tornar a reactivar-se en qüestió de segons.

Hauria de ser molt, molt ràpid. No volia que el seu Mestre s'enfrontés sol contra aquell boig tatuat.

Davant d'ell, Qui-Gon Jinn meditava agenollat ​​a terra, atrapat entre dues parets de feixos làser, amb el cap inclinat sobre la seva espasa de llum i el cos tornat cap al Senyor del Sith i el pou de fosa. Es preparava per a una última ofensiva, harmonitzant tot el seu ésser amb la Força. A Obi-Wan no li va agradar gens el cansament que va percebre en les seves espatlles enfonsades i al revolt de la seva esquena. Mai havia vist ningú millor que Qui-Gon en el maneig de l'espasa de llum, però s'estava fent vell.

Més enllà de l'última paret làser, el Senyor del Sith embenava les seves ferides, una sèrie de cremades i talls indicades per estrips cremats en les seves negres vestidures. Hi havia retrocedit fins a l'accés de la càmera contigua i no perdia de vista a Qui-Gon; tenia el rostre negre i vermell contret en una ganyota de concentració i els seus ulls grocs relluïen en la penombra. El Senyor del Sith va veure que Obi-Wan li mirava i va esbossar un somriure burleta.

Els feixos làser que defensaven al corredor de servei es van desactivar.

Obi-Wan va arrencar a córrer per l'estret passadís amb l'espasa de llum alçada davant seu. Qui-Gon també s'havia incorporat, i la seva arma centellejava. El Mestre Jedi es va catapultar a través de l'obertura que portava al pou de fosa i va atacar al Senyor del Sith, empenyent-lo fins a obligar-lo a sortir del passadís. Obi-Wan va córrer encara més de pressa, llançant esgarips als antagonistes que lluitaven, com si el so de la seva veu pogués fer-los tornar.

I un instant després va sentir el brunzit dels capacitadors en iniciar el cicle que reactivaria els feixos làser. Obi-Wan va seguir corrent, encara massa lluny del final del passadís. Va deixar enrere totes les portes excepte l'última, i llavors els làser es van entrecreuar davant ell formant una muralla mortífera que el va obligar a aturar-se a uns pocs metres d'on necessitava estar.

Empunyant l'espasa de llum amb les dues mans, va contemplar impotent com Qui-Gon Jinn i Darth Maul lluitaven sobre l'estreta cornisa que envoltava el pou de fosa. L'única cosa que el separava dels combatents era un raig d'electrons, però creava una barrera tan impenetrable com si hagués estat un mur de permacret de tres metres de gruix. Obi-Wan va mirar desesperadament voltant a la recerca d'algun interruptor que li permetés desconnectar el sistema, però no va tenir més sort de la que havia tingut a l'altre extrem del passadís. Només podia observar, esperar i resar perquè Qui-Gon pogués resistir l'esforç.

I pel que semblava el Mestre Jedi podria resistir-ho. Qui-Gon havia trobat una nova reserva de fortalesa durant la seva meditació, i ara estava atacant amb una ferocitat que el Senyor del Sith semblava incapaç de frenar. Amb ràpides i potents espasades de l’espasa de llum, Qui-Gon assetjava al seu adversari en un incessant combat cos a cos que no li donava a Darth Maul ocasió d'emprar la seva arma de doble fulla, obligant-lo a retrocedir al llarg de la cornisa i mantenint-lo constantment a la defensiva sense deixar d'atacar en cap moment. Qui-Gon Jinn potser ja no fos jove, però seguia sent molt poderós. La ràbia va enfosquir el rostre tatuat d’en Darth Maul, i una espurna d'incertesa es va afegir a la brillantor dels seus estranys ulls.

Bravo, Mestre, va pensar Obi-Wan, animant a Qui-Gon en silenci i anticipant cada moviment de la seva espasa com si fos ell qui l'estigués empunyant.

Llavors Darth Maul va travessar el pou de fosa amb un ràpid salt mortal, proporcionant-li una mica d'espai per a recuperar-se i guanyant el temps necessari per adoptar una nova postura de combat. Qui-Gon de seguida es va llançar sobre ell, cobrint en una fracció de segon la distància que els separava per continuar atacant al Senyor del Sith.

Però haver de lliurar la batalla en solitari començava a esgotar-lo. Els seus cops ja no eren tan vigorosos com abans, i el seu rostre estava banyat en suor i tens per la fatiga.

A poc a poc, Darth Maul va començar a prendre la iniciativa del combat.

Vinga, vinga!, va pensar Obi-Wan mentre esperava que els feixos làser es desactivessin i les portes caiguessin davant seu.

Qui-Gon i Darth Maul van seguir intercanviant cops al voltant del pou de fosa, embrancats en una interminable batalla que cap dels dos semblava capaç de guanyar.

I llavors el Senyor del Sith va aturar l’espasada que Qui-Gon acabava de descarregar sobre ell, va girar veloçment cap a la dreta i, donant l'esquena al Mestre Jedi, va llançar la seva arma cap a enrere en un vertiginós atac a cegues. Qui-Gon es va adonar del perill, però ja era massa tard.

L'espasa de llum del Senyor del Sith es va enfonsar en el seu estómac, travessant la tela, la carn i l'os amb la columna d'energia abrasadora de la seva fulla.

Obi-Wan va creure sentir cridar al Mestre Jedi, i un instant després va comprendre que estava sentint la seva pròpia veu mentre cridava desesperadament el nom del seu amic. Qui-Gon va guardar silenci quan la fulla va entrar en el seu cos: el Mestre Jedi s’encarcarà sota l'impacte, i després va fer un pas enrere quan la fulla va ser extreta. Va romandre immòbil per uns instants, lluitant amb la commoció de l'estocada assassina. Després se li van ennuvolar els ulls, va abaixar els braços i un immens cansament es va estendre pels seus orgullosos trets. Qui-Gon va caure de genolls, i la seva espasa de llum va xocar contra el terra de pedra.

Seguia immòbil, inclinat cap endavant quan els feixos làser van tornar a desactivar-se i Obi-Wan Kenobi, bullint de ràbia, va anar a ajudar-lo.

***

Nute Gunray, Rune Haako i quatre membres del Consell d'Ocupació de la Federació de Comerç van contemplar com el Capità Panaka, una de les donzelles de la Reina i els sis soldats naboos que havien tractat de protegir-los entraven a la sala del tron ​​del palau de Theed custodiats per deu androides de combat. El Virrei va reconèixer immediatament a Panaka, però no va aconseguir determinar la identitat de la donzella que l'acompanyava. Gunray esperava veure a la Reina, i tot i que aquella donzella se li semblava una mica...

Va donar un bot de sorpresa. Era la Reina, sense el seu maquillatge i el seu complicat abillament, despullada dels símbols del càrrec. Se la veia encara més jove que quan portava les vestidures cerimonials, però els seus ulls i aquella mirada serena eren inconfusibles.

El Virrei va mirar al seu lloctinent, Rune Haako, i va veure la mateixa confusió reflectida a la cara.

–Altesa... –la va saludar mentre era conduïda davant seu.

–Virrei –va respondre ella, confirmant les conclusions d’en Gunray pel que fa a la seva identitat.

Un cop aclarit allò, Gunray va adoptar la postura d'un segrestador que s'enfronta a la seva captiva.

–La vostra petita insurrecció ha arribat a la seva fi, Altesa. L'exèrcit de primitius que vau enviar contra nosaltres al sud de la ciutat ha estat aixafat. Pel que fa als Jedi, ara s'estan ocupant d'ells en un altre lloc. I vós sou la meva captiva.

–Ho sóc? –va preguntar ella suaument.

La forma en què va pronunciar les paraules resultava una mica inquietant. Hi havia un cert desafiament en la seva veu, com si estigués reptant-lo a mostrar-se en desacord amb ella. Fins i tot Panaka es va tornar cap a ella.

–Sí, ho sou –va insistir el Virrei, preguntant-se si no hauria passat per alt alguna cosa. Va alçar la mirada–. Ja és hora que poseu fi al debat sense sentit que heu provocat en el Senat de la República. Signeu el tractat.

Tot d'una hi va haver una sobtada agitació davant la porta de la sala del tron. Es van sentir trets de desintegradors entre un estrèpit sobtat de metall destrossat i al cap d'un instant la Reina Amidala estava dreta a l'avantsala, amb uns quants androides de combat caiguts a terra i un grapat de soldats naboos protegint la seva Reina de l’aparició de més enemics.

–No signaré cap tractat, Virrei! –va cridar la Reina alhora que s'apartava d'ell–. Heu perdut!

Nute Gunray va quedar paralitzat per l'estupor. Una segona Reina? Però aquella era l'autèntica Reina, la cara pintada de blanc i abillada amb les seves vestidures cerimonials, parlant-li amb la veu imperiosa que tan bé havia arribat a conèixer.

Es va tornar cap als androides de combat que custodiaven a Panaka i la falsa Reina.

–Vosaltres sis, aneu a per ella! –va assenyalar la direcció per la qual havia desaparegut l’Amidala–. Porteu-me-la! I aquest cop porteu-me a la veritable, no un esquer!

Els sis androides van sortir corrent de la sala en persecució de la Reina i els seus guàrdies, deixant als neimoidians i els quatre androides restants amb els seus captius naboos.

Gunray es va tornar cap a la donzella.

–La vostra Reina no se sortirà amb la seva! –va rugir, furiós per haver estat enganyat.

La donzella, sobtadament acovardida, va inclinar el cap en un gest de derrota, va anar lentament cap al tron ​​de la Reina i es va asseure en ell com si no sabés què fer. Nute Gunray es va oblidar d'ella a l'instant i, tornant la seva atenció cap als altres naboos, es va disposar a ordenar que els portessin als camps.

Però un segon després la donzella tornava a estar dreta, sense donar cap senyal d'abatiment o cansament, empunyant dos desintegradors que havia tret d'un compartiment dissimulat en el braç del tron. Després llançà un al Capità Panaka, va obrir foc amb el segon sobre el gran grup d'androides de combat. Aquests, amb l'atenció concentrada en els guàrdies naboos, van ser enxampats totalment per sorpresa i la sala del tron ​​va vibrar amb els ecos dels trets mentre la donzella i Panaka els abatien en qüestió de segons.

Cridant instruccions als naboos, la donzella –suposant que realment fos una donzella, perquè a hores d'ara Nute Gunray ja començava a sospitar que no era el que aparentava– es va encaminar cap a les portes de la sala del tron ​​i va activar els panys. Les portes van girar sobre les seves frontisses, els pestells van entrar en els seus orificis i la jove va destrossar el mecanisme de tancament amb la culata de la seva arma.

Després es va tornar cap als neimoidians que, paralitzats per la confusió, al centre de la sala, tornaven desesperadament el cap d'un costat a un altre en una inútil recerca d'ajuda.

Tots els androides de combat jeien fets trossos a terra, i els naboos s'havien apoderat dels seus desintegradors.

La donzella es va acostar a Gunray.

–Tornem a començar, Virrei –va dir amb veu gèlida.

–Altesa... –va dir ell, estrenyent els llavis i va comprendre la veritat massa tard.

La Reina va assentir.

–Aquesta és la fi de la vostra ocupació.

Nute Gunray no estava disposat a donar-se per vençut tan fàcilment.

–No sigueu absurda. Sou massa pocs. D'aquí a poc, centenars d'androides destructors faran caure aquestes portes per salvar-nos.

Tot just acabava de parlar quan a l'avantsala es va sentir un soroll de rodes al qual va seguir el so dels cossos metàl·lics en desplegar-se. El Virrei va esbossar un somriure de satisfacció.

–Ho veieu, Altesa? El rescat s'aproxima.

La Reina el va mirar sense immutar-se.

–Abans que entrin per aquesta porta haurem negociat un nou tractat, Virrei. I vós l’haureu signat.

***

A la fi lliure de la paret làser, Obi-Wan Kenobi va sortir del túnel de servei i va entrar al recinte que albergava el pou de fosa. Abandonant qualsevol pretensió d'observar encara que només fos la menor cautela, es va llançar sobre Darth Maul en una escomesa tan salvatge que va faltar poc perquè els dos caiguessin de la cornisa i es precipitessin a l'abisme. Obi-Wan va descarregar la seva espasa de llum sobre el Senyor del Sith com si la seva seguretat ja no signifiqués res per a ell, perdut en una boirina rogenca de ràbia i frustració, consumit pel dolor d'haver perdut a Qui-Gon sense haver pogut evitar que el seu amic caigués davant seu.

Sorprès per la furiosa escomesa del seu adversari, el Senyor del Sith va retrocedir lentament fins que va arribar a la paret del pou de fosa. Un cop allà, va intentar contenir l'atac del jove Jedi i al mateix temps separar-se prou d'ell per defensar-se. Les espases de llum grinyolaven en entrar en contacte, i la càmera va ressonar amb els ecos de l’estrèpit que produïen.

Esquivant els cops àgilment, Darth Maul va recuperar l'ofensiva i va contraatacar, usant tots dos extrems de la seva espasa de llum en un intent de segar les cames d'Obi-Wan amb ells. Però encara que no posseïa l'experiència d’en Qui-Gon, Obi-Wan era més ràpid que el seu Mestre.

Anticipant-se a cada cop, el jove Jedi va aconseguir eludir els esforços del seu adversari.

Lluitant sense parar, van envoltar el pou de fosa en direcció als racons i alcoves que hi havia més enllà d'ell, a espais plens d'ombres i al voltant de columnes embolicades en vapors i feixos de canonades. Dues vegades va caure Obi-Wan davant el seu adversari, perdent l'equilibri en relliscar sobre el llis sòl de la vora del pou de fosa. En un moment donat Darth Maul va atacar amb tal determinació que la seva arma va esquinçar la túnica del jove Jedi des de l'espatlla fins a la cintura, i només la rapidesa amb què Obi-Wan va aturar l’espasada alçant la seva espasa de llum cap a l'estómac del seu adversari mentre rodava per terra i tornava a incorporar-se li va permetre sobreviure en aquella terrible escomesa.

Van tornar al corredor solcat pels feixos làser i, sense deixar de lluitar, van passar al costat del cos immòbil d’en Qui-Gon i van entrar en un laberint de conductors de ventilació i caixes de circuits.

El vapor va brollar dels conductes perforats, i l'acre olor de l'aïllant cremat va impregnar l'aire.

Darth Maul va començar a valer-se del seu domini de la Força per llançar objectes pesats contra Obi-Wan, en un intent de desequilibrar el jove Jedi i debilitar l'ímpetu del seu atac. Obi-Wan va respondre emprant el mateix mètode, i l'aire es va omplir de projectils letals. Les espases de llum giraven d'un costat a un altre per aturar els objectes, i l'estrèpit del metall en rebotar contra les parets de pedra va arrencar d'aquestes un cor de crits ultraterrenals.

La batalla va prosseguir, i durant una estona ambdós combatents van estar igualats. Però Darth Maul era el més fort dels dos i estava impulsat per un frenesí encara més intens que la desesperada determinació que acabava de donar noves energies a Obi-Wan, pel que s’impel·lia esforçar-se en un intent de sorprendre'l amb la guàrdia baixa. Obi-Wan va notar que el seu cos començava a afeblir-se, i la por al que significaria que ell també caigués davant Darth Maul va anar creixent dins d'ell.

Mai!, es va jurar furiosament.

Les paraules d’en Qui-Gon van tornar a la seva ment. «No et concentris en les teves pors. Concentra't en l'aquí i l'ara.» Obi-Wan va tractar de fer-ho, lluitant per contenir les emocions que s'agitaven al seu interior i li impedien pensar amb claredat. «Sigues conscient de la Força viva, el meu jove padawan. Sigues fort.»

En advertir que estava quedant-se sense forces i que anava a perdre la seva oportunitat, Obi-Wan es va preparar per llançar una última ofensiva. Va atacar al Senyor del Sith amb una sèrie de cops laterals calculats per obligar-lo a col·locar la seva espasa de llum de doble fulla en posició horitzontal. Després va fer una finta cap a l'esquerra i va descarregar un cop tan terrible que la fulla d'energia va travessar l'arma del seu adversari, partint-la per la meitat.

Llançant un crit de fúria, Obi-Wan va llançar un cop letal sobre el cap del Senyor del Sith.

I va fallar.

Darth Maul, que esperava la maniobra, es va fer a un costat. Després llançà a terra la meitat més curta de la seva arma partida, va contraatacar ràpidament, colpejant al jove Jedi amb tal ferocitat que Obi-Wan va trontollar i va perdre l'equilibri. Darth Maul es va afanyar a clavar un segon cop encara més violent que el primer, i aquest cop Obi-Wan, que havia perdut l'equilibri per complet, va caure al pou mentre l'espasa de llum se li escapava de la mà. Per un instant va estar caient cap a la foscor i després, manotejant frenèticament, va aconseguir aferrar-se a un travesser metàl·lic just sota de la vora del pou.

I allà es va quedar, indefens i suspès en el buit, alçant la mirada cap a un triomfant Darth Maul.

***

Quant Ànakin Skywalker va veure que el seu caça estel·lar estava envoltat d'androides de combat, va tornar a ajupir-se sense perdre un instant. Si hagués pogut, s'hauria fos amb el fuselatge del caça i hauria fet que travessés el sòl de l'hangar a la recerca d'un lloc més segur.

–Això no m'agrada gens –va murmurar per a si.

La suor emperlà el seu front mentre intentava decidir què havia de fer. Només era un noi, però tenia molta experiència pel que feia a passar necessitat i sabia conservar la calma quan hi havia problemes. Troba alguna manera de sortir d'aquí!, es va ordenar.

Un ràpid cop d'ull als panells principal i auxiliar li va mostrar que tots els llums indicadors seguien en vermell.

–Els sistemes encara estan reescalfats, R2 –Va murmurar–. Pots fer alguna cosa?

Uns passos es van aproximar al caça i una veu metàl·lica va preguntar:

–On és el teu pilot?

R2 va respondre amb una ràpida sèrie de xiulets.

–Tu ets el pilot?

La petita unitat astromecànic va emetre un xiulet afirmatiu.

Es va produir una pausa plena de confusió.

–Ensenya’m la teva identificació –va ordenar l'androide de combat.

Una sèrie d'espetecs procedents dels interruptors i els circuits va indicar a l’Ànakin que R2 seguia intentant salvar-los. Ah, el bo d’R2... El droide astromecànic va emetre un suau xiulet, i Ànakin va veure que els llums dels sistemes acabaven de passar del vermell al verd.

–Sí, R2! –va xiuxiuejar Ànakin, alleugerit–. Els sistemes tornen a funcionar!

Va accionar els interruptors d'ignició i els motors del caça van cobrar vida amb un rugit. El noi va sortir del seu amagatall, es va deixar caure sobre el seient del pilot i va estendre les mans cap a les palanques de control.

El comandant androide el va veure i va aixecar la seva arma.

–Surt de la cabina immediatament o destruirem la teva nau!

–No si puc evitar-ho! –va respondre el noi, estenent la mà cap a l’interruptor dels deflectors–. Escuts amunt!

Tirant de la palanca de control, va activar els feixos antigravitatoris. El caça estel·lar es va elevar, empenyent al comandant androide i tirant-lo a terra. Els androides sota el seu comandament van començar a disparar els seus desintegradors i els feixos rebotaren en els deflectors del caça, allunyant-se d'ells en una sèrie de cintes resplendents.

R2 va emetre un xiulet estrident.

–Els sistemes de tret ja no estan bloquejats! –va exclamar Ànakin, deixant anar un crit d'alegria–. Ara veuran!

Va prémer els botons de tret i els va mantenir pressionats mentre feia que el caça girés lentament sobre el sòl de l'hangar. Els feixos làser disparats pels canons van formar una roda de foc que va segar les files dels indefensos androides de combat, acabant amb ells abans que poguessin pensar en fugir. Ànakin udolava d'alegria, embriagat per l'excitació de tornar a tenir el control de la seva nau. Sense deixar de disparar els canons làser, va netejar d'androides el terra de l'hangar, veient que els que es trobaven més lluny s'afanyaven a buscar refugi i les naus i els subministraments volaven pels aires quant eren travessats pels feixos letals.

I llavors alguna cosa es va moure al final d'un llarg passadís; era tot just una ombra, els instints de l’Ànakin van entrar en acció i, galvanitzant tot el seu cos, el van treure del seu estupor. El noi no sabia si el que estava veient era una arma, una màquina o alguna altra cosa, i en qualsevol cas li era igual el que fos. Ànakin tornava a estar en les carreres de beines lliurant una ferotge batalla amb Sebulba, i podia veure el que estava ocult als ulls de tots els altres, allò que ningú més era capaç de veure. Va reaccionar sense pensar, responent a una veu que només es dirigia a ell, que li parlava en murmuris del futur mentre li advertia del present.

La seva mà es va apartar dels botons de tret com si tingués vida pròpia i, movent-se més de pressa que el pensament, va accionar un interruptor doble a la dreta del panell. Un parell de torpedes van solcar el passadís en direcció a l'ombra. Els torpedes van deixar enrere transports, munts de subministraments, androides de combat i tota la resta, i van desaparèixer per un accés de ventilació.

El noi va gemegar.

–Maledicció! He fallat tots els blancs!

Però no hi havia temps per pensar en això, i Ànakin va dirigir la proa del caça cap al buit i va empènyer les palanques impulsores. Els motors van cobrar vida i el caça estel·lar va travessar la coberta de l'hangar com una exhalació, dispersant als androides davant seu per sortir catapultat cap a l'espai, perseguit per les andanades dels canons del navili de combat, que formaven un raig de mortíferes flames blanques.

***

Darth Maul va caminar lentament cap a la vora del pou de fosa; els seus ulls reflectien una ferotge alegria i tenia la cara tatuada banyada en suor. La batalla havia acabat. L'últim Jedi estava a punt de ser aniquilat. Darth Maul va somriure mentre es passava l'espasa de llum partida d'una mà a l'altra, assaborint el moment.

Amb la mirada fixa en el Senyor del Sith, Obi-Wan Kenobi es va sumir en les profunditats del seu ésser, establint contacte amb la Força, a la comprensió que havia dedicat tota la seva vida.

Expulsant la ira i la por de la seva ment i apaivagant les tremolors del seu cor, va buscar refugi a la calma mentre recorria a les seves últimes reserves. Amb ferma determinació, Obi-Wan es va apartar de la paret del pou i es va catapultar cap a la seva vora. Imbuït pel poder de la Força, va deixar enrere la vora del pou i va saltar per sobre del Senyor del Sith en un únic i fluid moviment. Abans que els seus peus es posessin a terra, Obi-Wan ja estava atraient l'espasa de llum d’en Qui-Gon Jinn cap a la seva mà estesa.

Darth Maul es va tornar veloçment cap a ell, amb una expressió d'estupor i pesar a la cara.

Però abans que pogués fer alguna cosa per salvar-se, l'espasa de llum d’en Qui-Gon li va travessar el pit, abrasant-lo amb el seu foc mortífer. El Senyor del Sith va deixar anar un crit de dolor i incredulitat.

A continuació, Obi-Wan es va tornar, va desactivar la seva espasa de llum amb una pressió del polze i va contemplar com el seu enemic agonitzant queia pel pou.

***

–Vaja, això és molt millor que les carreres de beines! –li va cridar Ànakin Skywalker a R2, somrient d'orella a orella mentre virava per despistar els artillers.

El droide astromecànic xiulava i trinava com si se li acabessin de fondre els circuits, però el noi es va negar a escoltar-lo i, maniobrant frenèticament, va començar a allunyar-se de l'estació de control per tornar a Naboo.

Tot d'una, una veu plena de perplexitat procedent d'un altre caça va sorgir de l'intercomunicador.

–Què li està passant a la nau de control, Cap Bravo?

Un instant després, una tremolosa onada de lluminositat va passar al costat d'ell i es va perdre en el buit. Ànakin va mirar per sobre de l’espatlla i va veure que el navili de combat del que acabava de fugir era sacsejat per una sèrie d'explosions. Fragments enormes es desprenien del nucli per sortir acomiadats a l'espai.

–Està rebentant per dins! –va exclamar la veu que brollava de l'intercomunicador.

–No hem estat nosaltres, Bravo Dos –es va afanyar a explicar Ric Olié–. Mai vam arribar a donar-li.

El navili de combat va seguir desintegrant–se. Les explosions es van estendre per tot el nucli, fent-lo trossos i engolint-lo ràpidament fins que tota l'estructura va ser consumida per una brillant bola de llum.

–Mireu! –Bravo Dos va tornar a trencar el silenci–. Aquest era dels nostres! Li ha donat just a l'hangar principal! Ha d'haver estat ell!

Ànakin es va encongir. Hi havia esperat poder tornar al planeta sense ser vist, i sense haver d'explicar a Qui-Gon què havia estat fent allà dalt. Ara ja no podria fer-ho.

R2 va emetre un xiulet de reprovació.

–Ho sé, ho sé –va murmurar Ànakin, i es va preguntar en quina classe d'embolic s'hauria ficat aquesta vegada.

***

Al palau de Theed, els feixos desintegradors plovien sobre la porta de la sala del tron. El Capità Panaka i els soldats naboos s'havien desplegat als costats de l'entrada, preparant-se per llançar un foc creuat sobre els androides. Nute Gunray volia posar-se a cobert, però la Reina seguia vigilant amb el desintegrador dirigit cap al seu estómac, i Gunray no s'atrevia a córrer el risc que qualsevol moviment seu l'obligués a actuar. El Virrei i els altres membres del Consell Comercial van seguir on eren, paralitzats pel terror.

I de sobte es va fer el silenci. Els sons de trets i moviment d'androides a l'altre costat de les portes de la sala del tron ​​van cessar.

El Capità Panaka va mirar a la Reina amb expressió de perplexitat.

–Què està passant? –va preguntar nerviosament.

Amidala, que seguia apuntant a Nute Gunray, va sacsejar el cap.

–Provi amb les comunicacions. Activi les pantalles supervisores.

El seu cap de seguretat es va afanyar a obeir. Els ulls de tots els presents es van posar en ell mentre, a poc a poc, anava enfocant les pantalles.

***

A les praderies de Naboo, l'exèrcit gungan havia estat derrotat. Uns quants gungans havien sortit fugint cap al pantà a llom dels seus kaadus, i alguns havien escapat en direcció als turons de l'oest. Tots eren perseguits per androides muntats en PAM i tancs de la Federació. Els fugitius no trigarien a ser capturats.

La majoria de gungans ja havien estat fets presoners, Jar Jar Binks entre ells. Hi havia passat a formar part d'un grup d'oficials gungans que incloïa al general Ceel. Els escamots d'androides de la Federació començaven a emportar-se als captius.

–Açò sier muito dolent –va dir Jar Jar, desconsolat.

El general Ceel va fer que sí, tan abatut com ell.

–Misa esperar qüe açò haver ajudiat ala Reina –va dir.

Jar Jar va sospirar. I a Quiggon, Annie, Obi-senyor, R2 i tots els altres. Es va preguntar què hauria estat d'ells. Els haurien capturat també? I de sobte va pensar en el Cap Nass. Allò no li agradaria gens ni mica. Jar Jar esperava que no li culpessin del que havia passat, però no podia descartar aquesta possibilitat.

Tot d'una, tots els androides van començar a estremir-se. Alguns van començar a córrer en cercles, mentre altres ensopegaven i donaven tombs d'un costat a un altre com si els haguessin trencat les articulacions. Els tancs es van aturar i les PAM es van estavellar contra el terra. Tota l'activitat es va interrompre sobtadament.

Jar Jar i el general Ceel es van mirar, confusos. L'exèrcit d'androides s'havia quedat immòbil. Estaven paralitzats. Els presoners gungans van mirar fixament als androides immòbils. Finalment, a una ordre del general Ceel, Jar Jar va sortir cautelosament del cercle de confinament i va tocar a un dels seus capturadors metàl·lics amb la punta dels dits. L'androide va caure sobre l'herba, inert i sense vida.

–Açò sier unia bogeria –va murmurar Jar Jar, i es va preguntar què estava passant.

***

Sense detenir-se a pensar en el preu que havia hagut de pagar per vèncer Darth Maul, Obi-Wan es va apressar a reunir-se amb Qui-Gon. Agenollant al costat del Mestre Jedi, li va aixecar el cap i les espatlles i el va sostenir en els seus braços.

–Mestre! –va murmurar.

Qui-Gon va obrir els ulls.

–Massa tard, el meu jove padawan.

–No! –va exclamar Obi-Wan, sacsejant el cap amb vehemència.

–Ara has d'estar preparat –va prosseguir Qui-Gon–, tant si el Consell creu que ho estàs com si no. Has de ser el Mestre. –Una ganyota de dolor va retorçar les seves enèrgiques faccions, però la seva mirada no va perdre la serenitat–. Promet-me que ensinistraràs al noi.

Obi-Wan va assentir immediatament, accedint sense pensar, disposat a dir o fer qualsevol cosa que alleugés el sofriment d’en Qui-Gon, pensant únicament en salvar-ho.

–Sí, Mestre.

La respiració d’en Qui-Gon es va accelerar.

–Ell és l'Escollit, Obi-Wan. Portarà equilibri a la Força. Ensenya-li bé. –Clavà la mirada a la cara d'Obi-Wan, i se li van ennuvolar els ulls. Va deixar de respirar, i l'ànim i la vida van fugir del seu cos.

–Mestre –va mussitar Obi-Wan Kenobi sense deixar d’abraçar-lo i, estrenyent-lo contra el seu pit, va sostenir el cos sense vida al costat d'ell i es va posar a plorar–. Mestre...

Següent