Darth Maul (I)

Darth Maul

Diaris Episodi I

Jude Watson

He seguit el camí al poder dels Sith, obtenint energia de l'odi. El meu jurament és derrotar als Jedi. He abraçat el Costat Fosc... i el Costat Fosc m'ha abraçat a mi.

He estat escollit. La meva missió és clara.

Cobraré venjança.

El meu nom és Darth Maul. Aquesta és la meva història.

Entrada 1

Potser pensis que sóc malvat. No ho sóc. Sóc eficient.

Serveixo al meu Mestre i a la gloriosa tradició Sith. No som menys poderosos per estar ocults. Creixem en la foscor. Guanyem força d'ella.

Voregem al nostre enemic, els Jedi, i ells no ho saben. Riem davant el que ells pensen que és el seu poder. Imbècils i mentiders, els Jedi creuen que han dominat la Força. Tot i així ignoren el Costat Fosc. És el seu error més profund, l'estupidesa més profunda del seu Orde.

Diuen: No busquem poder. Tot i així el tenen. Per què tants en la galàxia admiren als Jedi?

Perquè els Jedi els hi diuen.

Però un dia la galàxia veurà on recau l'autèntica Força.

Això és pel que he començat aquest diari. Algun dia espero que sigui inclòs en els Arxius Sith, unint-se a les històries i llegendes dels Lords Sith més gloriosos.

He servit fidelment. He estat en moltes missions. Però aquesta missió és diferent. El pla del meu Mestre va més enllà de l'insignificant planeta de Naboo per prendre tota la galàxia. Els Jedi seran cridats a cert punt. La galàxia està plena de covards que busquen els Jedi perquè els ajudin a subsistir. Estem preparats per això.

Estic esperant-ho.

En aquesta missió, els Sith es revelaran als Jedi a la fi.

Els devorarem.

El meu Mestre m'ha cridat a Coruscant, a un lloc secret on em mantinc ocult esperant que em convoqui.

No m'importa esperar. Ocupo el meu temps sàviament. El temps d'espera és temps d'entrenament. Cada minut de la meva vida està dedicat a aprendre la gloriosa tradició Sith així com l'entrenament físic. Em mantinc en un estat constant de preparació. Quan em trobi amb els Jedi seré a la cúspide del meu poder. Seré el lluitador més fort de la galàxia.

Cada exercici d'entrenament té valor, fins i tot els més bàsics. Per exemple. Un dels primers exercicis d'entrenament ensenyats pel meu Mestre consistia en córrer per una paret. Vaig començar des d'un extrem de la sala d'entrenament i vaig córrer cap a la paret. Vaig donar diversos passos per la paret amb el meu impuls i llavors vaig fer una tombarella per aterrar de peu. Ho vaig fer una vegada i una altra, fins i tot encara que els músculs de les cames cremessin de fatiga. Si fallava, podia trencar-me el coll. Tot i així, continuava. No hi ha por en els Sith. L'entrenament t'allibera de la por. La cosa més important que he après de la tradició Sith és a estar preparat per perdre la meva vida en qualsevol moment.

Quan era un nen, aquest era un exercici bàsic que no podia dominar. Vaig patir diversos cops al cap i espatlles mentre, sense la força necessària, queia d'esquena. Tractava de encoixinar la meva caiguda amb les mans.

Mai trenquis una caiguda, hauria dit el meu Mestre. Si estàs preparat per trencar la teva caiguda, estàs preparat per a la pròpia caiguda. Els Sith no cauen. Ells no fracassen.

Així que, incapaç de trencar la caiguda, la propera vegada cauria de manera més dolorosa que abans. Aviat el meu cos va estar cobert de blaus.

El meu Mestre diria això: No hi ha dolor on hi ha Força. Fes-ho una altra vegada.

El meu cap donant voltes, els meus ossos adolorits, les meves cames tremolant, ho faria una altra vegada. I una altra vegada cauria.

No hi ha dolor on hi ha força. Digues-ho!

No hi ha dolor on hi ha força, Mestre.

Fes-ho una altra vegada!

Cada part del meu entrenament em va preparar, i ara gaudeixo dels beneficis dels meus esforços. Ara mai caic.

Corro, dono quatre, cinc, sis passos per la paret, i faig la tombarella a l'aire per aterrar de peu.

Quan vaig completar els meus exercicis bàsics, vaig millorar en el meu sabre làser de doble fulla i maniobres de pràctica. El meu cos és tan fort com el duracer i tan fluid com l'aigua. Em moc d'una posició d'atac a una altra. Caic sobre un genoll i tallo amb el meu sabre làser mentre imagino tallar a la meva víctima netament. Rodolo i agafo el meu sabre làser amb les dues mans per a un escombrat vertical. Salto i em retorço i torno a baixar, dirigint-me amb la meva espatlla esquerra. Dono un cop mortal i salto allunyant-me, fent una tombarella a l'aire. Faig deu mil talls, llançaments, atacs.

El meu sabre làser ja no és una arma separada, sinó una part del meu braç. Em moc en el temps que li portaria al meu oponent parpellejar. Em moc en el temps que li portaria alçar la seva arma. Ell només veuria l'espai on hi havia estat. Sentiria el xoc sobtat del cop que li tiraria a terra.

Faig aquestes maniobres cent vegades al dia. Les faig fins i tot encara que el meu cos les conegui íntimament, fins i tot encara que no he comès un error o fet un mal pas en anys. Les faig fins que el record del moviment és part del propi múscul. La meta dels Sith és lluitar sense pensar.

No hi ha dolor on hi ha força.

Acabo amb una tombarella triple cap enrere. La meva respiració és entretallada, els meus músculs estan en flames. Pots pensar que ho deixaria. Mai ho deixo. Només estic començant.

Però m'han donat el senyal en el meu comunicador. El meu Mestre em crida.

Porto el meu comunicador tot el temps, fins i tot quan dormo. Estic preparat per servir en un instant.

Agafo el turboascensor cap a la sala de comunicacions i estratègia secreta del meu Mestre. Ell espera al centre de l'habitació, davant dels monitors d’holocomunicació.

–Els neimoidians estan contactant amb mi. –Em diu Lord Sidious. Fa un gest irritat. No dipositem molta confiança en la informació dels neimoidians. Són útils, però. La seva característica més important és la seva cobdícia. Podem explotar això per als nostres propis fins.

El meu Mestre m'ha ensenyat que el poder utilitzat indirectament pot ser tan efectiu com un assalt a gran escala. No necessitem estar al front. Podem contractar imbècils perquè lluitin per nosaltres. El meu Mestre controla les seves accions. Governa a través de la por i la intimidació. Mai fracassa. Un dia governarem obertament. Però fins llavors, utilitzarem a altres per conquerir.

El meu Mestre no ha compartit amb mi cada detall del seu pla, però ha compartit més del normal. Sé que la seva aliança amb la Federació de Comerç és merament el primer pas cap a la seva meta més gran.

El pacífic planeta de Naboo està ara patint sota un bloqueig. Els neimoidians que dirigeixen la Federació de Comerç semblen ser els culpables. Però és el meu Mestre qui maneja els fils.

El bloqueig serà seguit d'una invasió. Les naus neimoidianes estan plenes de droides de combat i equipament. Només esperen un senyal de Lord Sidious.

Primer, la vulnerable Reina Amidala ha de signar un tractat amb la Federació de Comerç. És millor si les accions de la Federació de Comerç tenen almenys la il·lusió de la legalitat. Llavors Lord Sidious començarà a consolidar el seu poder a través de la galàxia. La seva visió va més enllà d'un insignificant planeta.

Estic al seu costat. Només hi ha dos dels nostres. N'hi ha prou, perquè som Lords Sith. El nostre poder és incommensurable, el nostre abast il·limitat.

–Vull que escoltis la transmissió, –continua el meu Mestre, aixecant-se la caputxa per cobrir la seva cara–. Sens dubte han contactat amb mi perquè algun ridícul contratemps els ha fet entrar en pànic. Roman fora de la vista.

Em moc a un costat.

La imatge del covard neimoidià Dofine omple la pantalla. Lord Sidious li pregunta impacientment què vol.

Dofine balbuceja:

–Aquest pla seu ha fracassat, Lord Sidious. Aquest bloqueig ha acabat! No ens atrevim a anar contra aquests Jedi.

Veig al meu Mestre tensar-se de ràbia. No li agrada ser sorprès, i els Jedi han entrat en escena abans del que pensàvem que ho farien.

Però percebo una emoció diferent: plaer. Això vol dir que el meu Mestre m’enviarà a lluitar contra ells. Els neimoidians no són rivals per als Jedi.

Em dic a mi mateix de controlar el meu desig ansiós. Si el meu Mestre ho percep, em revocarà. He estat castigat per la meva impaciència en el passat. No culpo a Lord Sidious pels càstigs... només em van fer més fort. Tot i així no vull incitar-los.

Els sanglots de Dofine no alleugen la ira del meu Mestre. El molt imbècil ploriqueja que el bloqueig ha acabat. El seu pànic li fa estúpid.

Percebo la ràbia del meu Mestre esclatar. Només puc veure part de la seva cara per sota de la caputxa, però reconec senyals. La seva boca es tensa. La seva ràbia ara és com una presència viva a l'habitació. No només han estat cridats els Jedi, sinó que els neimoidians estan cedint davant el primer senyal de pressió.

El desdeny del meu Mestre paralitza a Dofine. Ell es gira cap al següent neimoidià al comandament, Nute Gunray.

–No vull aquest llimac atordit davant la meva vista de nou, –ordena ell. Vam veure a Dofine escapolir-se com un nen espantat.

Fins i tot en els conflictes petits, veig que tinc molt per aprendre del meu Mestre. Utilitza la seva ràbia com un electroestimulador, per espantar i motivar. He d'aprendre a utilitzar la meva ràbia tan elegantment com utilitzo el meu sabre làser. La subtilesa mai pot ser sobrevalorada.

Ell li diu als neimoidians que comencin amb la invasió i no escolta les seves protestes. Llavors els ordena matar els Jedi immediatament.

La pantalla es torna negra. Lord Sidious no diu res. Espero abans de parlar. Si interrompo els pensaments del meu Mestre, em penediré d'això. Però la pregunta crema en els meus llavis, i al final he de fer-la.

–Creu que els neimoidians són capaços de lliurar-se dels Jedi, Mestre? Són imbècils.

Ell assenteix lentament.

–Sí, són imbècils, –accepta ell–. Però fins i tot els imbècils poden tenir sort.

Següent