L'amenaça fantasma (XVI)

Anterior

16

Molt abans que s'haguessin aproximat prou per entendre per què, els viatgers procedents d'altres mons ja podien veure que Coruscant era diferent d'altres planetes. Fins i tot els que estaven més acostumats a viatjar se sorprenien davant l'estrany aspecte que oferia vist des de l'espai; Coruscant no projectava els suaus tons verds i blaus dels planetes verges que encara no havien estat conquerits per la civilització, sinó una estranya resplendor platejada que suggeria els reflexos que el sol arrenca a una superfície metàl·lica.

La impressió no era enganyosa. Els dies en què Coruscant podia ser contemplat en alguna classe d'estat natural eren morts i enterrats. La ciutat capital va anar expandint edifici rere edifici amb el transcurs dels segles fins que va acabar per abastar la totalitat del planeta. Boscos, muntanyes, masses d'aigua i formacions naturals van desaparèixer sota una capa d'estructures. L'atmosfera era filtrada a través de reguladors d'oxigen i purificada per sistemes filtradors, i l'aigua era recollida i emmagatzemada en gegantins aqüífers naturals. Els animals, aus, plantes i peixos natius només podien ser trobats en els museus o en recintes de clima controlat que complien la funció de reserves. Com va veure amb tota claredat Ànakin Skywalker des del finestral del transport de la Reina Amidala després que aquest hagués iniciat el lent descens, Coruscant s'havia convertit en un planeta de lluents torres metàl·liques que s'elevaven cap al cel formant una mena de bosc de puntes de llança, un exèrcit de gegants paralitzats que cobria l'horitzó es mirés cap a on es mirés.

El noi va contemplar la ciutat-planeta amb expressió de sorpresa, buscant sense trobar-hi cap interrupció en la interminable successió d'edificis. Va tornar el cap cap a Ric Olié, qui li va somriure des del seient del pilot.

–Coruscant, Capital de la República, o com un planeta sencer ha evolucionat fins a acabar convertint-se en una ciutat. –Li va picar l'ull–. És un lloc meravellós per visitar-lo, però no voldria viure en ell.

–És tan enorme! –va murmurar el noi.

Van entrar en una ruta d'aproximació per al trànsit aeri i van travessar lentament el laberint d'edificis, lliscant al llarg de les línies de guia magnètiques que dirigien a les aeronaus. Ric va explicar a l’Ànakin com funcionava el sistema, però el noi li va escoltar distretament, ja que encara estava captivat per la immensitat del paisatge urbà. Els Jedi es movien en silenci darrere d'ells. Jar Jar s'entreveia a través del finestral per sobre de la consola, encongit en un racó i clarament aterrit pel que veia. Ànakin sabia que el gungan devia trobar a faltar la familiaritat de la seva llar pantanosa, de la mateixa manera que ell estava pensant que preferia el desert a aquell lloc.

El transport de la Reina va reduir la velocitat, va sortir del carril de trànsit i va posar rumb cap a una plataforma de descens suspesa en l'aire al costat d'un grup d'enormes edificis. Ànakin va mirar temorós cap avall. Es trobaven a diversos centenars de nivells de la superfície, a centenars de metres d'altura. Va apartar la mirada i va empassar saliva amb dificultat.

La nau es va posar sobre la plataforma de descens amb una lleu sacsejada i les seves abraçadores antigravitatòries es van tancar sobre ella. La Reina estava esperant al corredor principal, amb el seu seguici de donzelles, guàrdies i el Capità Panaka. Amidala va mirar a Qui-Gon i amb una inclinació del cap li va indicar que fos per davant. Amb un ràpid somriure adreçat a la Padmé, Ànakin es va afanyar a seguir el Mestre Jedi mentre aquest començava a caminar cap a l'escotilla.

L’escotilla es va obrir, la rampa d'abordatge va baixar i els Cavallers Jedi, Ànakin Skywalker i Jar Jar Binks van sortir a la claredat solar de Coruscant. El noi va dedicar els primers minuts a concentrar-se per no quedar aclaparat pel que veia, cosa que fora de la nau resultava doblement difícil. Va mantenir la mirada fixa a la rampa i en Qui-Gon, sense atrevir-se a mirar al voltant per por de caure al buit.

Dos homes vestits amb les vestidures cerimonials del Senat de la República esperaven al final de la rampa, flanquejats per un contingent de guàrdies. El Jedi va anar cap a ells i els va saludar amb una reverència. Ànakin i Jar Jar es van afanyar a imitar-lo, encara que només el primer sabia davant de qui s'estaven inclinant i per què.

La Reina Amidala va sortir per l'escotilla, vestida amb les seves vestidures negre i or i amb el tocat emplomallat que conferia major fluïdesa als seus moviments mentre baixava per la rampa, a més de fer que semblés més gran. Les seves donzelles l'envoltaven, embolicades en les seves capes carmesines, les caputxes cobrien els seus rostres gairebé del tot. El Capità Panaka i els seus guàrdies escortaven al grup.

Amidala es va aturar davant dels homes que esperaven al final de la rampa i va mirar al dignatari de rostre bondadós i ulls plens de preocupació. El senador Palpatine, l'emissari de la Reina davant el Senat de la República, es va inclinar davant seu, amb les mans entrellaçades sota els plecs de la seva túnica verd-blavosa.

–Ens alegrem de veure-us, Majestat –va dir amb un somriure mentre tornava a redreçar-se–. Permeteu que us presenti a Valòrum, el Canceller Suprem.

Valòrum era un home alt, de cabells platejats, que no semblava ni jove ni vell, sinó una mica de totes dues coses alhora. El seu port i la seva veu eren imponents, però el seu rostre i els seus ulls intensament blaus traslluïen cansament i inquietud.

–Sigueu benvinguda, Altesa –va dir mentre un somriure tot just esbossat il·luminava fugaçment les seves adustes faccions–. Conèixer-vos en persona és un gran honor per a mi. Tothom està molt preocupat per la situació actual a Naboo. He convocat una sessió especial del Senat perquè pugueu presentar la vostra petició d'ajuda.

La Reina li va aguantar la mirada sense moure’s ni un mil·límetre, alta i majestuosa en les seves vestidures de gala i amb la cara, pintada de blanc, tan inexpressiva i freda com el gel.

–Us agraeixo la vostra preocupació, Canceller –va murmurar.

De cua d'ull, Ànakin va veure que la Padmé estava observant des de sota la caputxa que amagava el seu rostre. Quan es va tornar cap a ella, la jove li va fer un gest de complicitat, i Ànakin es va sentir envermellir.

–Tenim un petit problema de procediment, però estic segur que podrem resoldre’l –va dir mentre la conduïa rampa amunt, seguits per les donzelles, el Capità Panaka i els guàrdies.

Ànakin es va disposar a anar darrere d'ells, flanquejat per Jar Jar, però es va aturar en veure que els Jedi encara estaven parlant amb el Canceller Suprem. Ànakin, no molt segur d'on se suposava que havia d'anar, va llançar una mirada inquisitiva a Qui-Gon. La Reina i el seu seguici van afluixar el pas en resposta, i aquesta va cridar a l’Ànakin i al gungan amb un gest de la mà. El noi va tornar a mirar a Qui-Gon, qui va assentir en silenci.

Ànakin i Jar Jar van entrar a la llançadora amb la Reina i van prendre seient en l'última filera de butaques. El senador Palpatine els va mirar de dalt a baix des de la primera fila, i una fugaç ombra d'escepticisme va travessar la seva cara abans que tornés el cap.

–A misa non agradar gens se aqüí, Annie –va xiuxiuejar el gungan amb veu tremolosa.

Ànakin va assentir i va estrènyer els llavis.

Van recórrer l'escassa distància que els separava d'un altre grup d'edificis i una segona plataforma de descens, aquesta clarament dissenyada per acollir llançadores. Un cop allà, van desembarcar, i Palpatine els va escortar fins a les seves estances privades, una part de les quals havia estat preparada per acollir la Reina i el seu seguici. Ànakin i Jar Jar van veure que se'ls proporcionava una habitació i l'ocasió de rentar-se, després de la qual cosa els van deixar a soles. Al cap d'una estona, una de les donzelles –no era la Padmé, va observar Ànakin amb desil·lusió– va anar a buscar-los i els va portar fins a una sala d'espera contigua al que semblava ser el despatx d’en Palpatine.

–Espereu aquí –els hi va ordenar la donzella, i va marxar pel passadís.

Les portes del despatx del senador estaven obertes, de manera que el noi i el gungan podien veure el seu interior. La Reina es trobava allà, vestida amb un vestit de vellut porpra que envoltava el seu prim cos en una successió de capes mentre les seves llargues mànigues penjaven gràcilment dels esvelts braços. Al cap lluïa una corona en forma de ventall adornada amb borles i comptes delicadament tallades. Amidala, asseguda en una butaca, escoltava a Palpatine. Al costat d'ella estaven les seves donzelles, els rostres romanien ocults sota les caputxes carmesines. Ànakin va sospitar que Padmé no es trobava entre elles. Es va preguntar si hauria d'anar a buscar-la en comptes d'esperar allà, però no tenia ni idea d'on podia trobar-se.

La conversa semblava fluir en un sol sentit; el senador Palpatine gesticulava animadament mentre es passejava pel despatx i la Reina romania tan immòbil com si fos una estàtua de pedra. Ànakin va desitjar poder sentir el que s'estava dient. Va mirar a Jar Jar, i la incessant agitació dels ulls del gungan li va indicar que estava pensant el mateix que ell.

Quan el Capità Panaka va passar al costat d'ells i va entrar al despatx, ocultant-lo per un instant amb el seu cos, Ànakin es va aixecar impulsivament. Indicant a Jar Jar que seguís on estava i portant-se un dit als llavis en un gest d'advertència, el noi es va enganxar a la paret al costat d'una de les fulles de la porta oberta. L’escletxa entre aquesta i la polleguera li permetia sentir les veus d’en Palpatine i la Reina.

Palpatine havia deixat de passejar-se i estava immòbil davant d’Amidala, movent el cap.

–La República ja no és el que era. El Senat està ple de delegats cobdiciosos que només pensen en si mateixos i en els seus sistemes estel·lars. El bé comú no li interessa a ningú; no hi ha cortesia, només política. –Va sospirar cansat–. És repugnant, creieu-me. He de ser-vos franc, Majestat: hi ha molt poques probabilitats que el Senat decideixi fer alguna cosa respecte a la invasió.

–El Canceller Valòrum sembla pensar que hi ha esperança –va assenyalar Amidala passats uns moments.

–Majestat, permeteu-me que us digui que el Canceller ha perdut gairebé tot el seu poder –va respondre el senador en to apesarat–. S'ha vist embolicat en un escàndol acuradament organitzat, i s'ha d'enfrontar a vils acusacions de corrupció. Ara manen els buròcrates.

La Reina es va posar dempeus.

–Quines són les nostres opcions, senador?

Palpatine va reflexionar en silenci abans de respondre.

–Hauríem de forçar unes eleccions en què es nomenés a un Canceller Suprem més fort, algú capaç de controlar els buròcrates, fer complir les lleis i proporcionar-nos justícia. –Va tirar cap enrere la seva abundant cabellera i es va fregar la cara amb els dits–. Podríeu demanar que se sotmetés al Canceller Valòrum a un vot de confiança.

Amidala no es va mostrar molt convençuda.

–Valòrum ha estat el nostre més ferm partidari. No hi ha cap altra manera?

Palpatine la va mirar fixament.

–La nostra única alternativa és portar l'assumpte als tribunals, i llavors...

–No hi ha temps per a això –el va interrompre la Reina amb un deix d'ira a la veu–. Els tribunals encara trigarien més temps que el Senat a prendre una decisió. –Va alçar el cap, i quan va tornar a parlar ho va fer en un to més aspre fins i tot que abans–. La nostra gent està morint, i el nombre de víctimes no para d'augmentar. Hem d'actuar immediatament. Hem d'aturar a la Federació de Comerç abans que ocorri una catàstrofe.

Palpatine li va dirigir una mirada ombrívola.

–Tractem de ser realistes, Altesa. Em sembla que tindrem que acceptar el control de la Federació de Comerç com un fet consumat..., almenys de moment.

La Reina va sacsejar el cap en una lenta negativa.

–Això és una cosa que no puc fer, senador.

El senador i la Reina es van mirar en silenci per uns instants, i Ànakin Skywalker, amagat darrere de la porta del despatx, es va preguntar què hauria estat d’en Qui-Gon Jinn.

***

A diferència d'altres edificis de la vasta aglomeració urbana de Coruscant, el Temple dels Jedi no estava envoltat d'altres estructures. Una colossal piràmide coronada per múltiples pinacles que s'elevava cap al cel des del seu cim truncat, es mantenia apartat de tot al final d'una gran avinguda que la connectava amb voluminoses torres de línies molt més agressives en què no hi havia tantes probabilitats de trobar solitud i un mediador comprensiu. El Temple albergava als Cavallers Jedi i els seus estudiants, i servia de llar a tot un Orde que es dedicava a la contemplació i l'estudi de la Força, la codificació dels seus dictats i el domini de les seves disciplines, s'ensinistrava incessantment per servir al bé suprem que encarnava.

La sala del Consell Jedi dominava una de les seccions centrals del complex. El Consell estava reunit a porta tancada, ja que les seves discussions havien de romandre ocultes als ulls i oïdes de tot l'univers a excepció de catorze persones. Dotze d'elles –algunes humanes, algunes no humanes– formaven el Consell, un grup de veterans que havien gravitat gradualment cap a l'Orde des d'ambdós extrems de la galàxia. Els últims dos Jedi, que havien estat convidats pel Consell aquella tarda, eren Qui-Gon Jinn i Obi-Wan Kenobi.

Els seients dels dotze membres del Consell formaven un cercle i estaven encarats cap al lloc en què Qui-Gon i Obi-Wan romanien drets, el primer relatant els esdeveniments de les últimes setmanes i el segon, un pas darrere d'ell, escoltant-lo amb gran atenció. Esveltes columnes separades per grans finestrals oberts a la ciutat i la llum sostenien la cúpula de l'estada circular. La forma de la sala i la disposició dels seients del Consell reflectien la creença Jedi que tots els éssers eren iguals i estaven interrelacionats. En el món dels Jedi, l'equilibri de la vida dins de la Força era el camí que portava a la comprensió i la pau.

Mentre parlava, Qui-Gon va estudiar els rostres dels seus oients, cada un dels quals li era familiar. En la seva majoria es tractava de Mestres Jedi de la mateixa manera que ell, entre els quals Yoda i Mace Windu eren els membres més veterans i de major rang de l'Orde. Tots acataven les normes dels Jedi amb una docilitat de la qual ell mai havia estat capaç, i que probablement mai arribaria a aconseguir.

Qui-Gon ocupava el cercle de mosaics que servia de plataforma d'orador a qui es dirigia al Consell. La seva alta i robusta figura i la seva veu greu exigia l'atenció de tots els presents mentre els seus ulls blaus passaven d'un rostre a un altre, buscant incessantment una reacció de les seves paraules. Els consellers –el majestuós Ki-Adi-Mundi, la jove i bella Adi Gàllia, l'esvelta Depa Billaba, Even Piell, amb el seu rostre marmori rematat per espines òssies, i tots els altres, cada un de diferent i únic en la seva aparença i posseïdor d'una característica vital a oferir com a representant del Consell– l'escoltaven atentament.

Qui-Gon va tornar a dirigir la mirada cap a Mace Windu i Yoda, els dos consellers més respectats i poderosos de quants jutjarien la seva petició, sabedor que era a ells a qui havia de convèncer.

–La meva conclusió és que l'enemic que em va atacar a Tatooine era un Senyor del Sith –va dir en veu baixa, i amb això va donar per acabat el seu relat.

Es va produir un profund silenci, seguit d'una agitació de túniques marrons i un moviment general de cossos i membres. Es van sentir murmuris d'incredulitat mentre els consellers es miraven els uns als altres.

–Un Senyor del Sith? –va remugar Mace Windu, inclinant-se cap endavant.

Windu, robust, d'ulls penetrants i pell fosca, portava el cap afaitat i el seu rostre no mostrava cap arruga malgrat la seva avançada edat.

–Impossible! –va exclamar Ki-Adi-Mundi amb irritació, sense molestar-se a tractar d'ocultar el seu horror davant el suggeriment d’en Qui-Gon–. Els Sith van desaparèixer fa un mil·lenni!

Yoda, una presència diminuta i marcida envoltada per éssers molt més grans que ell, es va remoure lleugerament en la seva butaca. Amb els ulls mig tancats com una pantera de les sorres que estigués digerint plàcidament la seva última presa, Yoda va tornar el seu rostre arrugat cap a Qui-Gon i el va mirar amb expressió pensativa.

–Amenaçada veig a la República, si els Sith involucrats estan –va observar amb la seva suau i tronada veu d'ancià.

Els altres van tornar a murmurar entre ells. Qui-Gon no va dir res i va esperar que fossin assimilant les seves notícies. Havien cregut que els Sith ja no existien. Creien que havien estat consumits per les seves ànsies de poder. Tot d'una va sentir que Obi-Wan es posava tens al costat de la seva espatlla, i va comprendre que el jove Jedi li estava costant molt guardar silenci.

Mace Windu es va recolzar pesadament en la seva butaca i va arrufar el seu ample front.

–Això és molt difícil d'acceptar, Qui-Gon. Ens estàs dient que els Sith han tornat sense que ho sabéssim? Em sembla impossible.

–Difícil de veure, el Costat Fosc és –va dir Yoda amb una tènue bufada–. Descobrir qui és aquest assassí hem.

–Potser torni a revelar-se a si mateix –va suggerir Ki-Adi-Mundi, dirigint una inclinació del cap a Qui-Gon.

–Sí –va dir Mace Windu–. Aquest atac tenia un propòsit, això està clar. El seu objectiu era la Reina. Atès que ha fracassat un cop, pot ser que torni a intentar-ho.

Yoda va alçar un petit braç per assenyalar a Qui-Gon.

–Al costat d’aquesta Reina naboo has de seguir, Qui-Gon. Protegir-la hauràs.

Es van sentir murmuris d'aprovació, el que evidenciava la confiança que tenien en les capacitats del Mestre Jedi. Però Qui-Gon va continuar callat.

–Utilitzarem tots els nostres recursos per aclarir aquest misteri i descobrir la identitat del teu atacant –va dir Mace Windu, i va alçar una mà en un gest de comiat–. Que la Força t'acompanyi, Qui-Gon Jinn.

–Que la Força t'acompanyi –va repetir Yoda.

Obi-Wan es va tornar per anar-se'n, però es va aturar quan va advertir que Qui-Gon, en comptes de seguir-lo, romania immòbil davant els consellers. Obi-Wan va contenir la respiració, ja que sabia el que anava a ocórrer.

Yoda va decantar el cap i li va llançar una mirada interrogativa.

–Alguna cosa més a dir tens, Qui-Gon Jinn?

–Amb el teu permís, Mestre meu –va respondre el Jedi, mirant-lo fixament–. He descobert una convergència en la Força.

Yoda va obrir una mica més els ulls.

–Una convergència, dius?

–Focalitzada al voltant d'una persona? –es va afanyar a preguntar Mace Windu.

Qui-Gon va fer que sí.

–Un noi. Mai havia vist una concentració de midiclorians tan elevada en cap forma de vida. –Va fer una pausa–. De fet, és possible que fos concebut per midiclorians.

Es va produir un nou silenci, aquesta vegada de perplexitat. Qui-Gon Jinn estava suggerint l'impossible, que el noi no havia estat concebut a través del contacte humà, sinó per l'essència de tota la vida, pels mateixos connectors de la Força: els midiclorians. Dotats d'una intel·ligència col·lectiva i una consciència de grup, els midiclorians formaven la connexió entre la Força i qualsevol forma de vida.

No obstant això, no era únicament això el que inquietava al Consell. Una profecia tan antiga que els seus orígens s'havien perdut feia ja molt de temps, afirmava que algun dia apareixeria un escollit imbuït per una abundància de midiclorians, un ésser íntimament unit a la Força destinat a alterar-la per sempre.

Va ser Mace Windu qui va expressar en veu alta els pensaments del Consell.

–Et refereixes a la profecia que parla d'aquell que equilibrarà la Força, oi? –aventurà–. Creus que és aquest noi.

Qui-Gon va titubejar.

–Mai gosaria...

–Però ho fas! –el va interrompre Yoda, desafiador–. Revelada queda la teva opinió, Qui-Gon!

El Mestre Jedi va respirar fondo i va dir:

–Sol·licito que el noi sigui sotmès a la prova.

La sala va tornar a sumir-se en el silenci mentre els membres del Consell es miraven mútuament, comunicant-se sense paraules.

Els ulls de tots els presents van tornar a posar-se en Qui-Gon.

–Que se l’ensinistri com un Jedi demanes per a ell? –va preguntar en Yoda.

–Si he trobat aquest noi, ha estat perquè tal era la voluntat de la Força –va insistir Qui-Gon–. Estic completament segur. Estan passant tantes coses que només pot tractar-se d'això.

Mace Windu va alçar una mà, posant així fi al debat.

–Llavors porta'l davant la nostra presència.

Yoda va fer que sí ombrívolament i va tancar els ulls.

–Sotmès a la prova serà.

***

–És hora de marxar, majestat –va dir el senador Palpatine, dirigint-se cap el seu escriptori per recollir un munt de targetes de dades.

La Reina Amidala es va aixecar i Ànakin va córrer a seure al costat d’en Jar Jar, no sense llançar una altra mirada d'advertència al gungan, que va posar cara de sentir-se ofès.

–Misa non anar a dir-li re–va protestar.

Uns moments després Palpatine va sortir del seu despatx seguit per la Reina i les seves donzelles, a les quals va conduir a l'avantcambra en què Ànakin i Jar Jar esperaven en els seus seients. El senador va passar pel seu costat sense mirar-los i va sortir a corre-cuita per la porta.

La Reina Amidala va afluixar el pas de manera gairebé imperceptible mentre passava al costat de l’Ànakin.

–Per què no véns amb nosaltres? –va xiuxiuejar la donzella Rabé sense mirar-lo–. Aquest cop no hauràs de sentir-nos des de darrere d'una porta.

Ànakin i Jar Jar es van mirar, entristits i sorpresos, i després es van aixecar i la van seguir.

Següent