Darth Plagueis (XVI)

Anterior

16: AUDAÇ COM L'AMOR

Amb la caputxa de la capa elegant aixecada contra el vent fred, Palpatine es va donar pressa per recórrer els carrers de Theed. El canvi sobtat del temps ajudava al seu desig d’evitar el contacte visual amb estranys o, pitjor encara, a evitar trobar-se amb algú que conegués. Quan s'havia tornat més poderós en el Costat Fosc, el món profà es va tornar un lloc més i més estrany, escombrat per corrents dels que no havia estat conscient prèviament i poblat per formes de vida vagament perfilades que veia com magnituds de la Força. Com li ordenés Plagueis, havia estat vivint al futur, en harmonia amb el Costat Fosc per executar els plans que el seu Mestre i ell havien dissenyat.

L'oficina d’en Vidar Kim era a la part est de la ciutat, a una llarga caminada de distància de l'apartament que Palpatine havia tingut llogat durant els anys anteriors, i la ruta més ràpida requeria creuar i tornar a creuar els afluents del Solleu que definien els districtes i els barris de Theed. Mai havia sentit molt afecte per la ciutat, amb els seus edificis antics, les seves places públiques i les desenes de milers de residents ocupant-se de les seves vides, i ara Theed començava a semblar com algun gran escenari en una elaborada producció teatral i el propi Naboo, un nòdul en una vasta teranyina teixida pel Costat Fosc, a la qual tantíssims planetes i espècies serien arrossegats al final.

En cap moment durant la seva visita a Sojourn li havia demanat Darth Plagueis sentir els seus sentiments sobre la condemna a mort que havia decretat per a Vidar Kim. I no era d'estranyar, atès que Palpatine havia donat la seva paraula de fer qualsevol cosa que Plagueis li demanés. Però era obvi que el muun havia sentit el conflicte en Palpatine. La por i l'odi li havien impulsat a assassinar a la seva família a sang freda, però la seva relació amb Kim era tan íntima com hauria arribat a ser d'haver tingut una autèntica amistat.

Tot i així, com a senador de Naboo, Kim s'interposava entre Palpatine i la seva meta immediata. A Sojourn, les paraules de comiat d’en Plagueis cap a ell van ser: Recorda per què els Sith són més poderosos que els Jedi, Sidious: perquè no tenim por de sentir. Abracem l'espectre d'emocions, des de les altures de l'alegria transcendent a les profunditats de l'odi i la desesperació. Sense por, li donem la benvinguda a qualsevol camí que el Costat Fosc traci per a nosaltres i a qualsevol destinació que ens esperi.

Clarament Plagueis sabia que Palpatine havia ajudat a segellar el destí d’en Kim en animar-lo a fer-li front a la Federació de Comerç i, per tant, contra Plagueis. Que el seu Mestre no hagués dit això era potser la seva manera de recordar-li que hauria d'estar preparat per acceptar totes i cadascuna de les conseqüències que sorgissin de les seves maquinacions. Era una lliçó subtil, però una que Palpatine es va prendre a pit. Des d'aquell moment en endavant, tindria cura de planejar els seus moviments meticulosament.

I el que era més important, permetre que el Costat Fosc completés el seu treball lapidari de transformar-lo en un ésser poderós. Recordant l'estrangulament de la Força per sorpresa d’en Plagueis, es va prometre també no tornar a baixar la seva guàrdia. Però va veure la lliçó com a part del procés del seu aprenentatge, a dependre l'un de l'altre i forjar-los en un equip. Units en el Costat Fosc, no podien guardar-se secrets. No podria haver cap oportunitat de què un ésser fos capaç d'actuar sense que l'altre fora conscient. Havien d'aprendre a veure un a través de l'altre.

Palpatine no havia estat intentant afalagar-lo quan li havia anomenat Savi. No completament, en cap cas. El muun era poderós més enllà de la comprensió present d’en Palpatine. L'únic ser capaç de guiar la galàxia cap al futur. Un crescendo. En moments era difícil comprendre que veurien en la seva vida la caiguda de la República i l'aniquilació de l'Orde Jedi i no obstant això Palpatine semblava saber que això era cert. Un gran designi s'estava desenvolupant, en el qual ell no era merament un jugador sinó un arquitecte.

Resignant-se a la mort d’en Kim era més fàcil del que podria haver estat perquè també Kim s'havia convertit en un home trencat després de les morts de la seva dona i els seus fills més joves. Que es posés en contacte amb el fill que havia lliurat voluntàriament als Jedi era un acte de desesperació. I no estava basat en res més que un desig d'assegurar-se que el llinatge de la família Kim continuava. Què propi dels reialistes envanits entre els que Palpatine havia estat criat. Tan fervents per ser recordats per aquells que els seguirien! En comptes de demanar o d'assegurar-se que Palpatine es taqués les mans un cop més, Plagueis havia insistit a proporcionar-li un agent per facilitar l'assassinat.

Plagueis havia dit que necessitaven garantir la negació de la implicació d’en Palpatine i assegurar-se que cap rastre d'escàndol li perseguia. Però Palpatine havia començat a preguntar-se: Malgrat totes les xerrades sobre companyonia i transparència, havia estat Plagueis merament excusant-se davant el fet que albergava dubtes sobre les habilitats d’en Palpatine? Palpatine va pensar en la història que Plagueis li havia explicat sobre l'assassinat d’en Kerred Santhe. La culpa havia recaigut sobre els xefs que havien preparat el bloateel.

La mort d’en Kim, però, no resultaria de l'enverinament de menjar sinó d'un assassinat públic. Així que, qui podria sorgir com el qui havia de guanyar més amb la seva mort? Amb certesa, no els naboo o el Protectorat Gran. El fet que els dits apuntessin en el seu lloc a la Federació de Comerç li va fer preguntar-se perquè Plagueis voldria col·locar al càrtel en una posició que posaria en perill les seves oportunitats de seure a nous planetes al Senat. Així que un cop més es va trobar preguntant: Tenia Plagueis un motiu implícit per no voler que la Federació de Comerç tingués èxit? Volia que la mort d’en Kim es veiés com un missatge. Però per a qui? potser se suposava que Palpatine fos el receptor. Quan Plagueis va dir que molts dels senadors eren prescindibles, que retenien els seus seients només gràcies a ell, estava dient, a la mateixa vegada, que Palpatine, fins i tot com Sidious, també era prescindible, fàcil de reemplaçar per un altre aprenent poderós en la Força? Mentre que el muun l’animava a la transparència, de vegades es feia opac. Li llegaria en cert punt tot el seu coneixement al seu aprenent o es contindria, merament per mantenir l'avantatge?

–Gràcies per venir tan ràpidament, Palpatine –va dir Kim amb presses, dirigint-li fins a una oficina abarrotada amb discos de dades i documents impresos en plastifí i que feia olor de suor, aire ranci i menjar fet malbé. Altes finestres davant de les portes d’entrada de fusta dominaven el palau, incloent la nova torre que Tapalo, d’acord amb la tradició, havia construït en ser triat monarca.

–El que he de dir et col·locarà en cert risc, però no hi ha ningú en qui confiï més que tu. –Kim estava en constant moviment mentre parlava, movent-se des del seu escriptori fins a les finestres i de tornada altra vegada–. No estic completament segur que aquesta oficina sigui segura, però hem de córrer el risc.

Palpatine va ocultar un arrufament de celles per la suspicàcia i va fer un gest cap al sofà.

–Si us plau, Vidar, seu i desfoga’t.

Kim es va aturar, va exhalar amb cansament i va fer el que Palpatine li suggeria. La seva cara estava tensa, amb el seu pèl regirat i la seva barba i el seu bigoti normalment pulcres necessitant un tall.

–Palpatine, tinc bones raons per sospitar que Tapalo i Veruna van organitzar la col·lisió que va reclamar les vides de la meva família.

La sorpresa d’en Palpatine va ser sincera.

–Vidar, la col·lisió va ser investigada i es va decretar que va ser un accident. Algun problema amb l’antigrav...

–Els accidents poden ser fingits. Planejats! Has pilotat lliscants des que et conec. Saps que els sistemes poden ser sabotejats.

Palpatine es va asseure davant seu.

–Quin motiu tindrien possiblement per matar a la teva família?

Els ulls injectats en sang d’en Kim es van fixar en ell.

–Conec els seus draps bruts, Palpatine. Sé allò dels pagaments que han estat rebent de la Federació de Comerç des que Tapalo va agafar el càrrec. Les lleis que han promulgat per obrir tot Naboo a l'exploració i l'explotació del plasma. Sé els tractes que van fer amb certs membres de l'electorat per ordir la victòria sense precedents de Tapalo en les últimes eleccions.

–Fins i tot així –va dir Palpatine després d'un moment–, per què ficarien a la teva família en això?

Kim gairebé va rugir.

–En eximir-me dels meus deures plenaris s'arrisquen a enfadar molts dels reialistes que em donen suport. En el seu lloc esperen animar-me a presentar la meva dimissió, per pena, per por o per no sé què.

–Tapalo sabria que és millor no intentar un acte tan menyspreable.

–Li concedeixes massa crèdit. La col·lisió se suposava que era un missatge per a mi. Però va tenir l'efecte contrari.

–Com és això? –va dir Palpatine, inclinant-se cap a ell.

–Marxo cap a Coruscant aquesta tarda. I la meva primera actuació serà presentar-me davant l'Orde Jedi.

Palpatine es va asseure recte.

–Vidar, els Jedi escolten només al Senat i al Canceller Suprem. No pots simplement entrar caminant al Temple...

–Contactaré amb els membres del Consell a través del meu fill. Si puc convèncer a Ronhar perquè deixi l'Ordre, la informació serà el meu regal per als Jedi.

–I se suposa que Ronhar no vol ser part d'això. –Palpatine va creuar els braços sobre el pit–. Has estat fins i tot capaç de parlar amb ell? És de la meva comprensió que als Jedi no se'ls permet contactar amb els pares.

Kim va arrufar les celles i va estudiar la carpeta.

–No obstant això, vaig ser capaç d'establir contacte.

–I?

L'expressió d’en Kim era alegre quan va aixecar la mirada.

–Em va dir que sóc un estrany per a ell i que el nom Kim no té significat per ell.

Palpatine va sospirar.

–Llavors aquest és el final.

–No. Ha estat d'acord en parlar amb mi en persona a Coruscant. Estic determinat a convèncer-lo, Palpatine. La família ha de ser el primer.

Palpatine es va mossegar la llengua per no dir el que estava a punt de dir i va començar de nou.

–Promets mantenir-me informat? O almenys fer-me saber com posar-me en contacte amb tu?

Kim va anar fins a l'escriptori i va rebuscar en el desordre fins que va trobar el plastifí que estava buscant.

–Aquest és el meu itinerari durant la pròxima setmana –va dir, lliurant-li el plastifí –. Palpatine, si alguna cosa fatal em passa a Coruscant...

–Atura’t, Vidar. Ens estem avançant als esdeveniments.

Kim es va passar una mà sobre el cap.

–Tens raó. –Va tornar a sofà i es va asseure–. Palpatine, tenim una edat massa semblant com perquè hi hagi pensat en tu com en un fill, però et considero el germà petit que mai vaig tenir.

Palpatine va assentir sense una paraula.

–Si no arribo fins a Ronhar o els Jedi, puc almenys alertar als meus companys de feina al Comitè Investigador del Senat.

Palpatine va contenir l'impuls de posar-se dret.

–Crec que estàs equivocat respecte a Tapalo i Veruna, Vidar. Però puc dir sense dubtar que estaràs arriscant la teva vida en fer públiques aquestes acusacions.

–Sóc perfectament conscient d'això, Palpatine. Però si Ronhar rebutja la meva súplica, Què més tinc per viure?

Palpatine va col·locar les seves mans a l'espatlla d’en Kim.

La petita part que jugaràs en la venjança dels Sith.

Per quan va deixar l'oficina d’en Kim el temps s'havia tornat agudament més fred.

Les ràfegues de neu estaven girant al voltant de les torres del palau i les aigües poc profundes dels afluents del Solleu estaven brillants pel gel. L'agent de Coruscant que Plagueis li havia proporcionat, Sate Pestage, estava esperant en una petita plaça darrere del Museu d'Art Parnelli, escalfant-se les mans amb el seu alè.

–Els naboo no heu sentit a parlar mai del control del clima? –va comentar mentre Palpatine s'aproximava.

Recordant les seves sessions de condicionament prèvies al glacial Mygeeto, Palpatine gairebé va riure davant els comentaris de l'home.

–Un canvi radical sempre ha arribat lentament en aquest planeta –va dir en canvi.

Pestage va llançar una mirada a les columnes majestuoses que envoltaven al museu voltat.

–No hi ha dubte d'això.

Lleugerament més alt i més gran que Palpatine, era nerviüt i d'aspecte capaç. Els seus ulls marrons estaven molt junts i eren brillants i el seu nas prominent i les seves galtes anguloses estaven emfatitzades pel pèl negre que s'havia retirat del seu front i les seves temples. Plagueis li havia esmentat que Pestage havia nascut a Daplona, a Ciutric IV, una ecumenòpolis industrialitzada fora d'on Darth Bane i Darth Zannah havien viscut un cop vides secretes. Plagueis no havia revelat com havia descobert a Pestage (potser els Holdings Damask havien tingut tractes amb la família influent i llarga d’en Pestage), però havia dit que Pestage era algú a qui Palpatine podria voler considerar afegir al seu creixent seguici d'ajudants i confidents.

De la butxaca de la seva capa, Palpatine va treure el plastifí que Vidar Kim li havia donat i li va entregar.

–El seu itinerari per Coruscant.

–Perfecte.

Pestage va deixar anar el plastifí a la butxaca.

–Vull que esperis fins que els seus assumptes a Coruscant hagin conclòs.

–El que tu diguis.

–Està amenaçant amb alertar l'Orde Jedi i al Comitè Investigador del Senat sobre diversos tractes que es van fer.

Pestage va esbufegar.

 –Llavors es mereix tot el que li passarà. –Examinà el que hi havia al seu voltant sense moure el cap–. Has pres una decisió sobre a qui utilitzar de les dades que et vaig proporcionar?

–Als maladians –va dir Palpatine.

Un grup altament entrenat d'assassins humanoides, li havien semblat com l’elecció òbvia.

Pestage va assentir.

–Puc preguntar per què?

Palpatine no estava acostumat a haver de justificar les seves decisions, però va respondre de totes maneres.

–La Guàrdia de la Mort mandaloriana té els seus propis problemes i els Bando Gora la seva pròpia agenda galàctica.

–No podria estar més d'acord –va dir Pestage–. A més, els maladians són coneguts per honrar els seus contractes.

–Quan pots tenir-los a Coruscant?

Pestage el va mirar de reüll.

–Potser és millor que això romangui reduït a la base de la necessitat de saber.

L'audàcia de l'home va impressionar i va refrenar a Palpatine.

–No pot haver errors, Sate.

Una expressió de llarg patiment centellejà a la cara d’en Pestage, però el seu to era complaent quan va respondre.

–Si n'hi ha, llavors estic segur que aquesta serà la nostra última conversa. Sé perfectament bé del que sou capaços el Magíster Damask i tu i espero fer que sigui digne de continuar servint-te.

Un dia, potser, comencis a pensar en mi com en la teva família, com estic segur que ho fa el senador Kim.

Quant sap aquest home? , es va preguntar Palpatine.

–No tens escrúpols per viure una doble vida, Pestage?

–Alguns de nosaltres simplement hem nascut per a això –va dir Pestage, indiferent a la mirada penetrant d’en Palpatine.

–Contactaràs amb mi aquí?

–Tan aviat com es completi el treball. Només assegura't de quedar-te prop del teu comunicador.

–També contactaràs amb el Magíster Damask?

Pestage va girar el cap.

–Em va fer la impressió que no estaria disponible durant les pròximes setmanes. Però sospito que és segur assumir que els resultats no se li passaran per alt.

***

En un planeta en la vora de l'espai conegut, sobre el pou hologràfic d'una brillant taula metàl·lica, hi havia una imatge tridimensional d'un quart de la mida d'un bípede alt rotant entre gràfics i línies que es movien de dades anatòmiques i fisiològics. En un seient amb forma de cullera suspès de l'alt sostre de l'habitació blanca s'asseia Hego Damask, empetitit per un trio de científics prims i amb cua: dos homes amb cresta i una dona amb una complexió que era més gris que blanca.

–Aquest ser és representatiu de la seva espècie? –va preguntar el científic anomenat Ni Timor amb una veu suau i gairebé xiuxiuejant.

–Aquest va assassinar a sis membres de la seva espècie –va dir Damask–, però a part d'això és el típic yinchorri.

Tenebrous li havia presentat el planeta Kamino al principi del seu aprenentatge, però no l’havia visitat en més de tres anys. Per aprovisionar els boscos de greel de Sojourn amb fauna rara i en alguns casos extinta, havia contractat els kaminoans perquè criessin clons de mostres biològiques que va procurar a través d'intermediaris de materials genètics. Els ulls vidriosos, els colls llargs i els cossos llustrosos dels bípedes indígenes parlaven d'un passat marí, encara que de fet havien estat habitants terrestres durant milions d'anys abans del diluvi universal que havia inundat Kamino. Amb la catàstrofe global acostant-se, la majoria de les espècies intel·ligents tecnològicament avançades haurien abandonat el seu planeta natal i s'haurien anat a les estrelles. Però els kaminoans havien construït en canvi enormes ciutats sobre puntals que estaven completades fins i tot quan els oceans del seu planeta encara estaven elevant-se i submergint els continents. També hi havia tornat el seu intel·lecte considerable cap a la ciència de la clonació com un mitjà d'assegurar la supervivència de la seva espècie i, al llarg del camí, havien portat la replicació genètica més lluny que cap espècie coneguda a la galàxia. Residint fora de la vora galàctica, els kaminoans duien a terme el seu treball en secret i només per als molt rics. Era improbable, en qualsevol cas, que haguessin complert les restriccions de la República sobre la clonació. Els principis morals pel que fa a la selecció natural semblava ser una cosa que havien deixat a terra del que ara era l'oceà que recobria tot el planeta de Kamino, el que potser explicava per què no eren més reticents a proporcionar animals de joc per Sojourn que a proporcionar clons que cavaven a mà per treballar a les mines de l’inhòspit Subterrel.

Damask els considerava una de les espècies més avançades de la galàxia: gairebé semblant als Sith en el seu distanciament emocional i objectivitat científica.

La científica femenina, Ko Sai, havia ressaltat una àrea del cervell mitjà del yinchorri.

–La manca de camins neuronals de la part davantera del cervell indica una propensió innata per la violència. Encara que l'absència podria ser idiosincràtica.

El tercer kaminoà, Lac Nor, va demanar un augment de la zona ressaltada.

–La naturalesa violenta dels yinchorri podria complicar les coses, Magíster. Sense accés a estudis sociològics, no tenim manera de determinar fins a quin grau la cultura de la violència forma a l'ésser que neix en ella. Un clon criat a l'escenari d'un laboratori podria exhibir un comportament ferotge a menys que li proporcionem alguns mitjans per expressar l'agressió.

 –Un alleujament –va oferir Ko Sai.

–Hi ha estudis científics disponibles –va dir Damask–. La pregunta és, se'ls pot integrar obediència sense afectar les seves tendències violentes?

–Probablement no sense pertorbar la matriu bàsica de la personalitat –va dir Ko Sai–. Podríem produir un clon que sigui yinchorri merament d'aspecte, però que no té les característiques singulars de l'espècie.

Damask va arrufar les celles.

–Això no servirà.

–Ha considerat utilitzar una espècie més submisa? –va preguntar Ni Timor.

–Quin em recomanaria?

–Una de les espècies plàcides. Ithorians, per exemple. O caamasi.

Damask va negar amb el cap.

–Cap espècie serviria als meus propòsits. Què hi ha dels humans?

–La nostra experiència amb els humans és limitada, tot i que, per descomptat, hem criat molts òrgans per ser reemplaçats.

–El sentimentalisme humà és d'alguna manera problemàtic –va afegir Ko Sai–, però no irresoluble.

Damask va considerar el comentari i després va estar d'acord amb l'asseveració de la kaminoana.

Les emocions en els éssers humans era una fallada fatal. La mateixa característica que alimentava la seva necessitat de formar vincles forts i a creure que tota vida era sagrada els feia excessivament compassius. Només unes setmanes abans a Sojourn, es va adonar que fins i tot Sidious, malgrat tot el seu creixement de fortalesa en el Costat Fosc, romania presoner de les seves emocions. Que Sidious sentís una urgència d'obrir-se amb els seus nous poders era d'esperar i calia animar-lo, però calia ensenyar-li la lliçó que tot Sith necessitava aprendre. Amb gran subtilitat Sidious havia manipulat a Vidar Kim fins a una posició en la qual s'havia convertit en un llast i, per tant, havia de morir. No s'havia molestat a parlar de l'assumpte directament perquè havia arribat el moment que Sidious s'embarqués en la carrera política que el portaria a la cancelleria. Tot i així, la reacció d’en Sidious a les ordres d'assassinat, tan fugaç com havia estat, havia convençut a Plagueis de la necessitat de proves addicionals. Sidious no necessitava que li expliquessin els seus errors. Necessitava experimentar les conseqüències.

–Potser, Magíster –estava dient Lac Nor–, si comprenguéssim els seus plans per als clons yinchorri.

–Esperaria que servissin com a soldats.

–Ah –va dir Ni Timor–. Llavors l'obediència, no la simple submissió, ha de ser una consideració principal.

–I tot i així la necessitat d'una mica de lliure voluntat –va apuntar ràpidament Ko Sai–. O si no, per què no utilitzar simplement un autòmat de combat?

Els grans ulls d’en Lac Nor es van fixar en Damask.

–Aquests yinchorri semblen estar preparats per a la guerra, Magíster. Hi ha tan pocs d'ells que necessita clonar un exèrcit?

Ell havia evitat deliberadament esmentar la immunitat yinchorri al suggeriment de la Força perquè no havia de tenir manera de saber això o, en realitat, res sobre les accions dels midiclorians.

Però era precisament la capacitat dels rèptils de crear bombolles de la Força la que esperava explorar.

–Com ha apuntat ja –va dir després d'un moment–, la seva bel·licositat innata interfereix amb la seva habilitat per seguir ordres.

–Necessitaríem assegurar-nos que les seves tendències violentes estan intactes –va dir Ni Timor, principalment per a si mateix.

–Sí –va dir Damask.

Ko Sai va estirar el seu llarg coll.

–Un gran desafiament. Encara que potser si se'ns subministren amb una plantilla per experimentar... –Ella va fer un gest cap a les imatges 3-D–. Està disponible aquest espècimen per a un examen minuciós?

–Podria fer que li enviïn a Kamino –va dir Damask–. Assumint, pel moment, que puguin descobrir alguna manera de proporcionar-me el que necessito, quant temps requeriria criar un clon madur?

Els tres científics van intercanviar mirades.

–En el cas dels yinchorri –va dir Ni Timor per fi–, amb certesa no menys de dotze anys estàndard, per permetre el desenvolupament físic i mental. Com sap, hem tingut alguns èxits en accelerar la velocitat de creixement de certes criatures clonades, però encara no ho hem aconseguit completament amb els éssers intel·ligents, a causa de la plasticitat del cervell juvenil.

–El que és més important –va dir Lac Nor–, mentre que podríem ser capaços de fer créixer uns quants clons, les nostres instal·lacions són inadequades en el present per produir un exèrcit de qualsevol classe.

–També necessitaríem consultar amb especialistes militars pel que fa a la programació –va afegir Ko Sai.

–Tot això es pot arreglar –va dir Damask–. Tindrien alguna objecció a treballar amb Enginyeria Pesada Rothana?

–És clar que no –va dir Ni Timor.

–Llavors els Holdings Damask poden proporcionar-li els fons que necessiten.

Els ulls d’en Ko Sai van semblar obrir-se molt.

–El Primer ministre estarà molt complagut de sentir això –va dir ella amb el que mostraven com animació a Kamino.

***

En el seu apartament en un Theed bloquejat per la neu, Palpatine mirava com l'HoloRed tornava a emetre al Cavaller Jedi Ronhar Kim saltant d'un taxi de Coruscant a meitat del vol fins a un monolliscant pilotat per la maladiana contractada per assassinar al més gran dels Kim. Alhora Palpatine parlava pel comunicador amb Sate Pestage.

–Estan repetint la història a Naboo? –va preguntar Pestage.

–A cada emissora.

–Darrera hora, a Coruscant –estava dient una dona corresponsal–, el senador del sector Chommell, Vidar Kim, de Naboo, va morir avui a primera hora mentre estava en ruta cap a l’espaiport Mezzileen, en el que sembla haver estat un assassinat. Una càmera flotant estacionada al Nòdul SSJ al Districte Sah'c va capturar el moment en el qual un monolliscant es va aproximar al taxi del senador Kim des del darrere i el seu pilot cobert per un casc va alliberar una andanada de trets làser, matant a Kim instantàniament i sense arribar tot just al segon passatger, un Cavaller Jedi encara per identificar. Els enregistraments de la càmera flotant mostren a l'home Jedi humà, armat amb un sabre làser activat, llançant-se des del taxi i abatent al pilot assassí des del seient del monolliscant. Testimonis visuals declaren que el Jedi se les arreglar per conduir l'assaltant fins a una passarel·la de vianants a prop d'on el lliscant es va estavellar i encara cremava, però Notícies en Temps Real encara ha de descobrir si l’assassí va sobreviure a la caiguda. Ferit en l'atac, el pilot del taxi va ser portat al Centre Metge Sah'c, on s'ha indicat que la seva condició és greu.

–Està viva la maladiana? –preguntà Palpatine a Pestage.

–No. Es va injectar una neurotoxina mentre Ronhar estava intentant treure-li informació a la força.

–Estàs segur?

–Absolutament segur.

–La molt estúpida –es va enfurismar Palpatine–. Per què no va esperar fins que Kim hagués sortit del taxi a Mezzileen?

–Em vas instruir que ho fes en públic, que és exactament el que li vaig dir. Ella va aclarir que era millor disparar a plena vista d'una càmera de seguretat, però no vaig ser capaç de determinar si sabia o no que Kim estava viatjant amb un Jedi. Basant-me en l’emplaçament dels trets làser, crec que ella planejava acabar amb tots dos.

–I si hagués tingut èxit, els Jedi estarien duent a terme la seva pròpia investigació.

–Ho estan fent, no obstant això –va dir Pestage–. Perquè Ronhar va fer una declaració per als mitjans de què ell podria haver estat l'objectiu.

Palpatine li va dirigir un arrufament de celles a la càmera del comunicador.

–Per què no li vas advertir sobre Ronhar?

–La vaig advertir. Potser volia afegir una altra mort Jedi al seu currículum.

–Una altra?

–Com et vaig dir, els maladians són molt bons en el que fan.

Palpatine ho va considerar.

–Si Ronhar té la impressió que podria haver estat l'objectiu, llavors Kim pot no haver revelat les seves sospites sobre Tapalo i Veruna.

 –No ho va fer. El vaig tenir sota vigilància des del moment en què va arribar a Coruscant i no va anar a cap lloc prop del Temple Jedi ni es va reunir amb ningú del Comitè Investigador del Senat. Tinc enregistraments de les tres reunions que va tenir amb Ronhar a la seva oficina a l'annex del Senat i en cap moment va oferir res més que referències vetllades sobre les intrigues de Naboo.

–Va ser capaç de persuadir a Ronhar que deixés l'Orde?

–No. Ronhar va dir que respectava a Kim per ser el seu... quina va ser la paraula que va utilitzar?... progenitor. Però que considera el Temple com la seva llar i als Jedi com la seva família.

Palpatine va forçar una exhalació.

–Li ho vaig advertir.

–Kim va intentar convèncer-lo que la sang de la família ve primer, però Ronhar també podria haver estat escoltant un episodi de Confessions de Coruscant.

–El Magíster Damask no estarà complagut. Quins rumors estan circulant pel Senat?

–Que Kim pot haver estat involucrat en negocis tèrbols. Que va enganyar a un grup de pressió. Tens al Senat preocupat, si aquesta era la idea.

Plagueis estaria satisfet de saber això, va pensar Palpatine. El missatge, va comprendre ara, no hi havia estat dirigit a ningú en particular, sinó al propi Senat. Més enllà de la meta de fer avançar la carrera política d’en Palpatine abans d'hora, l'assassinat d’en Kim havia dispersat l'aprensió a la capital galàctica.

–Està fet, en qualsevol cas –va dir a la fi.

–I sense pistes perquè les segueixin la policia o els Jedi. Estàs completament net.

Palpatine es va relaxar una mica.

–Ho has fet bé, Sate. Malgrat el gairebé desastre. Hi ha un lloc per a tu entre el meu grup de suport si estàs interessat.

Pestage també va sonar alleujat.

–Llavors suposo que et veuré a Coruscant, senador Palpatine.

Següent