Darth Plagueis (I)

Anterior

PRIMERA PART:

Reclutament

67-65 Anys Abans de la Batalla de Yavin

1: L'INFRAMÓN

Quaranta-set anys estàndard abans del terrible regnat de l'emperador Palpatine, Bal'demnic no era res més que un planeta embrionari en el sector Auril de la Vora Exterior, poblat per rèptils intel·ligents que expressaven poca tolerància pels estrangers com la que expressaven els uns pels altres. Dècades més tard el planeta tindria un paper a fer en els successos galàctics, el seu propi gest de complicitat de notorietat històrica, però en aquells anys de formació que presagiaven la relliscada ineludible de la República cap a la decadència i l'agitació, Bal'demnic era d'interès únicament per als xenobiòlegs i els cartògrafs. Podria fins i tot haver escapat a l'observació d’en Darth Plagueis, per a qui els planetes remots tenien un atractiu especial, de no haver descobert el seu Mestre, Tenebrous, alguna cosa especial sobre el planeta.

–Darth Bane valoraria els nostres esforços -li estava dient el Mestre Sith al seu aprenent mentre estaven l'un al costat de l'altre a la cova cristal·lina on havien estat portats a través de les estrelles.

El bith, Tenebrous era tan alt com Plagueis i gairebé tan cadavèricament prim com ell.

Per als ulls humans, la seva complexió malhumorada podria haver-li fet semblar tan macilent com el pàl·lid muun, però tots dos éssers tenien de fet una salut robusta.

Encara conversaven en bàsic, cadascun parlava fluidament l'idioma natiu de l'altre.

–Els primers anys d’en Darth Bane –va dir Plagueis a través de la seva màscara transpiradora–. Continuant amb els assumptes ancestrals, per dir-ho així.

Darrere de la placa facial de la seva pròpia màscara, els llavis arrugats d’en Tenebrous es van crispar amb desaprovació. L'aparell respiratori semblava absurdament petit al seu enorme cap dividit i la convexitat de la màscara feia que els discos plans dels seus ulls sense parpella semblessin com forats molt junts en una cara comprimida.

–Els anys transcendentals d’en Bane -li va corregir.

Plagueis va resistir la suau reprimenda. Havia estat l'aprenent d’en Tenebrous durant tants anys com podia viure un humà mitjà i encara Tenebrous no deixava de trobar-li errors quan podia.

–Quina manera més apropiada per a nosaltres de tancar el cercle que imitar els esforços transcendentals del Sith'ari? –Va continuar Tenebrous –. Ens entreteixim a la base del tapís que ell va crear.

Plagueis es va guardar els seus pensaments per a si mateix. L’apropiadament anomenat Darth Bane, que havia redefinit els Sith en limitar el seu nombre i operar ocults, havia extret cortosis de les mines a Àpatros molt abans d'abraçar els dogmes del Costat Fosc. En els mil anys que havien passat des de la seva mort, Bane s'havia tornat una deïtat. Els poders que se li atribuïen, llegendaris. I per descomptat quin lloc més apropiat perquè els seus deixebles completessin el cercle, es va dir a si mateix Plagueis, que en profunda foscor, en el profund interior d'un penya-segat que envoltava una extensió blau del mar del Nord de Bal'demnic?

Els dos Sith estaven vestits amb vestits ambientals que els protegien de la calor abrasadora i l'atmosfera nociva. La cova estava travessada per munts de vidres enormes que s'assemblaven a llances brillants clavades en totes direccions en un bagul trucat per un il·lusionista. Un succés sísmic recent havia inclinat el continent, buidant el sistema laberíntic de coves d'aigua rica en minerals, però la sala de magma que havia mantingut les aigües bullint durant milions d'anys encara escalfava l'aire humit fins a temperatures molt per sobre del que fins i tot Tenebrous i Plagueis podien suportar sense ajuda. Molt a prop reposava un treddroide encarregat de monitorar el progrés d'una sonda minera que estava prenent mostres d'una vena rica de mineral de cortosis en el fons d'un profund pou. Un mineral llegendari, l'anomenaven alguns, per la seva escassetat, però fins i tot encara més, per una habilitat intrínseca per disminuir l'efectivitat dels sabres làser Jedi. Per aquesta raó, l'Orde Jedi havia anat fins a grans extrems per a restringir l’extracció i refinament del mineral. Tot i que no era la fi de l'existència de l'Orde, el cortosis era una mena d'irritació, un desafiament per a la reputació de temible invencibilitat de la seva arma.

Era mèrit d’en Tenebrous que els Sith haguessin conegut les riques vetes de Bal'demnic abans que els Jedi, els que per mitjà d'un acord amb el Senat de la República havien reclamat primer tots els descobriments, com ho havien fet amb els vidres d’Adegan i els nens sensibles a la Força de totes les espècies. Però Tenebrous i les generacions de Mestres Sith que l'havien precedit tenien coneixements de dades encobertes recollides per grans xarxes d'informants de les que el Senat i els Jedi no en sabien res, incloent-hi els equips d'exploració minera i els fabricants d'armes.

–Basant-me en les dades que estic rebent –va entonar el treddroide–, el vuitanta-dos per cent del mineral es pot purificar per fer escuts de cortosis de grau militar.

Plagueis mirà a Tenebrous, que li va tornar un assentiment de satisfacció.

–El percentatge és consistent amb el que em van dir que esperés.

–Qui, Mestre?

–Això no té importància –va dir Tenebrous.

Escampats pel túnel superescalfat hi havia trossets de trepadores trencades, gasificadors gastats i de màscares de filtre encallades, tots abandonats per l'equip d'exploració que havia obert el pou diversos mesos estàndard abans. De l'ampla boca del pou sortien els informes repetits dels gats hidràulics del droide sonda. Música per als òrgans auditius d’en Tenebrous, Plagueis estava segur.

–No pots compartir els teus plans per aquest descobriment?

–Al seu degut temps, Darth Plagueis–. Tenebrous es va girar per dirigir-se al treddroide–. Instrueix a la sonda que avaluï les propietats de la veta secundària.

Plagueis va estudiar la pantalla fixada a la cap pla del droide. Aquesta mostrava un mapa dels moviments de la sonda i una anàlisi gràfica dels seus penetrants escàners, que arribaven netament fins als límits superiors de la cambra de magma.

–La sonda està fent una anàlisi –va actualitzar el treddroide.

Amb els sons alterns dels gats hidràulics de la sonda retrunyint a la cova de vidre, Tenebrous va començar a donar voltes al voltant del pou, només per aturar-se sobtadament quan la perforació cessar.

–Per què ha parat? –Va preguntar abans que pogués fer-ho Plagueis.

La rèplica del droide va ser immediata.

–La unitat M2 m'informa que ha descobert una bossa de gas directament sota el nou orifici de perforació–, el droide va fer una pausa i llavors va afegir–: Sento informar, senyors, que el gas és una variant altament combustible de lethan. La unitat M2 prediu que la calor generada pels seus gats hidràulics desencadenarà una explosió de magnitud significativa.

La sospita crepità en la veu d’en Tenebrous.

–L'informe original no feia cap menció de lethan.

El droide va pivotar per mirar-li de front.

–No sé res d'això, senyor. Però la unitat M2 és força insistent. El que és més, la meva pròpia programació corrobora el fet que no és inusual trobar bosses de lethan en les proximitats del mineral de cortosis.

–Consulta a la sonda sobre excavar al voltant de la borsa de lethan –va dir en Plagueis.

–La unitat M2 recomana emprar aquesta mateixa estratègia, senyor. Li ordeno que procedeixi?

Plagueis mirà a Tenebrous, que va assentir.

–Encarrega a la sonda que procedeixi –va dir en Plagueis. Quan el martelleig començà de nou, va fixar la seva mirada a la pantalla del monitor del progrés de la sonda–. Digues a la sonda que pari –va dir després que hagués passat només un moment.

–Per què estàs interferint? –Va dir Tenebrous, llançant-se cap endavant.

Plagueis va fer un gest cap a la pantalla.

–El mapa indica una concentració més gran de lethan a l'àrea on està perforant.

–Té vostè raó, senyor –va dir el droide amb el que equivalia a desànim–. Li ordenaré a la unitat que aturi tota activitat.

I no obstant això el martelleig va continuar.

–Droid –va dir en Plagueis–, va acceptar la sonda la teva ordre?

–No, senyor. L’M2 no està responent.

Tenebrous es va tensar, evitant per poc un cop al cap contra un dels enormes vidres de la cova.

–Està encara dins de l'abast?

–Sí, senyor.

–Llavors fes un diagnòstic de comunicacions.

–Ho he fet, senyor, i tots els sistemes estan nominals. La inhabilitat de la sonda per respondre... –Va guardar silenci breument i va començar de nou–. La negació de la unitat a respondre sembla ser deliberada.

–Desactiva-la –va dir Tenebrous–. A l'instant.

El martelleig va frenar i va cessar eventualment, però no durant molt de temps.

–La unitat M2 ha anul·lat la meva ordre.

–Impossible –va dir Tenebrous.

–Clarament no, senyor. De fet, és altament probable que la unitat estigui executant una subrutina profundament arrelada que va escapar a escrutinis anteriors.

Plagueis mirà a Tenebrous.

–Qui va adquirir la sonda?

–Aquest no és el moment per a les preguntes. La sonda està a punt de trencar la bossa.

Accelerant fins a la vora del pou circular, els dos Sith es van treure els guants i van apuntar les seves mans desprotegides de dits llargs cap a la negra foscor.

Instantàniament, embulls d'energia elèctrica blava van sortir de les puntes dels seus dits, plovent sobre el pou de perforació. Parpellejant i esgarrapant cap al fons, les poderoses descàrregues van centellejar pel corredor lateral que la sonda havia excavat.

Sons crepitants van sortir de l'obertura molt després que els Sith haguessin utilitzat els seus poders.

Llavors els cops repetitius del martell perforador van començar una vegada més.

–És el mineral –va dir en Tenebrous–. Hi ha massa resistència aquí.

Plagueis sabia que es necessitava fer.

–Baixaré –va dir i estava a punt de saltar al pou quan Tenebrous li va contenir.

–Això pot esperar. Anem a tornar a la gruta.

Plagueis va dubtar i llavors va assentir.

–Com diguis, Mestre.

Tenebrous es va girar cap al droide.

–Continua amb els teus intents de desactivar la unitat.

–Ho faré, senyor. Per fer això, però, necessitaré romandre aquí.

–I què passa? –Va dir Tenebrous, inclinant el cap cap a un costat.

–De fallar en els meus esforços, l'explosió resultant amb certesa resultarà en la meva destrucció.

Plagueis ho va comprendre.

–Has estat útil, droide.

–Gràcies, senyor.

Tenebrous va arrufar les celles.

–Malgastes el teu alè.

Gairebé tombat per la rapidesa de la partida d'en Tenebrous, Plagueis va haver d’invocar profundament la Força merament per mantenir-se dret. Desfent el camí inclinat que havien pres des de la gruta en la qual la seva nau estel·lar esperava, van volar pel túnel tatxonat de vidres que havien triat abans. Plagueis va comprendre que una poderosa explosió era, potser, imminent, però estava desconcertat per l'escomesa gairebé boja del seu Mestre cap a la superfície. En el passat Tenebrous rarament havia manifestat senyals de malestar, molt menys de por. Així que, quin perill havia sentit que l'impulsava amb aquesta negligència? I quan, en el passat, havien fugit del perill de qualsevol classe? Salvaguardats pels poders del Costat Fosc, els Sith difícilment podien témer la mort quan estaven aliats amb ell. Plagueis es va obrir amb els seus sentiments en un intent d'identificar la font de la por d’en Tenebrous, però la Força va guardar silenci.

Deu metres davant seu, el bith s'havia ajupit sota un aflorament escabrós.

La pressa, però, li va fer aixecar-se massa ràpidament i la seva espatlla esquerra va colpejar la roca dura, deixant una porció del seu vestit fet miques.

–Mestre, permet-me anar al davant –va dir en Plagueis quan va arribar fins a Tenebrous.

Era només lleugerament més àgil que el bith, però tenia una visió nocturna millor i un sentit de la direcció més agut, sobre i per sobre del que li donava la Força.

Amb el seu orgull ferit més que la seva espatlla, Tenebrous va rebutjar l'oferta amb una agitació de la mà.

–Recorda el teu lloc.

Recuperant l'equilibri i la mesura, es va allunyar a corre-cuita.

Però en una bifurcació del túnel, va prendre la desviació equivocada.

–Per aquí, Mestre –li va cridar Plagueis des de l'altre corredor, però es va aturar per deixar-lo anar primer.

Més a prop de la superfície els túnels s'obrien en cavernes de la mida de catedrals, polides i buides per l'aigua de pluja que encara sorgia en certes estacions del llarg any de Bal'demic. En llacs d'aigua estancada nedaven diverses espècies de peixos cecs. Sobre els seus caps, falcopenats feien vols espantats des dels llocs on dormien al sostre irregular. La llum natural a la llunyana distància va impulsar als dos Sith a córrer cap a la gruta. Però fins i tot així, van arribar un moment tard.

L'explosió de gas els va enxampar just quan estaven entrant a la cavitat plena de llum a la part superior del penya-segat. Des de les profunditats del túnel va ressonar un gemec cridaner i electrònic i, al mateix temps, gairebé com si el sistema de coves estigués panteixant a la recerca d'alè, un vent abrasador va baixar des d'una perforació al sostre arquejat de la gruta a través de qual hi havia entrat la nau. Una detonació ofegada però que va fer elevar-se el sòl la va seguir. Després una bola de foc rodant que era l'exhalació abrasadora del laberint. Passant a corre-cuita pel túnel pel qual acabaven de sortir i manegant-se-les d'alguna manera per estar dempeus, Tenebrous va conjurar un escut de la Força amb els seus braços que s'agitaven, que es va trobar amb la bola de foc i la va contenir, amb milers de flamejants falcopenats girant dins el tumult com brases dispersades pel vent.

A uns quants metres de distància, Plagueis, llançat bocaterrosa a terra per la intensitat de l'esclat vaporitzant, va aixecar el cap a temps per veure com la part inferior del sostre de volta començava a llançar enormes lloses de roca. Directament sota les lloses que es desplomaven descansava la seva nau estel·lar.

–Mestre! –Va dir, lluitant per posar-se dret amb els braços aixecats en un intent per contenir les roques a la meitat de l'aire.

Amb els seus propis braços encara aixecats en una postura d'invocació de la Força, Tenebrous es va girar per reforçar l'intent d’en Plagueis. Darrere d'ell, les flames finals de la bola de foc van sorgir de la boca del túnel per llepar-li l'esquena i portar-lo fins a un lloc més profund en la gruta.

La cova va continuar sacsejant-se sota els seus peus, enviant ones expansives a través del sostre esquerdat. Les esquerdes s'escampaven com una xarxa des de l'ull, disparant esfondraments a través de la gruta. Plagueis va sentir un so d’esquinçament sobre el seu cap i va mirar com zigzaguejava una esquerda a través del sostre, col·lapsant-se capa rere capa de pedra mentre seguia la paret corbada de la gruta.

Ara, però, va ser Tenebrous qui s'havia posicionat sota la cascada.

I en aquest instant Plagueis va percebre el perill que Tenebrous havia vist per anticipat abans: la seva mort.

La seva mort a mans d’en Plagueis.

Mentre Tenebrous estava preocupat sostenint en alt les lloses que amenaçaven amb aixafar la nau, Plagueis es va reorientar ràpidament, apuntant les seves mans aixecades cap a les lloses que es desplomaven sobre el seu Mestre i, amb un moviment cap a sota de tots dos braços, els va baixar tan ràpidament i amb tant impuls que Tenebrous va ser enterrat gairebé abans que comprengués què li havia colpejat.

Amb la pols de la pedra arremolinant-se al seu voltant, Plagueis es va quedar ancorat en el seu lloc mentre les lloses enterraven també la nau estel·lar. Però no va pensar en això.

El seu èxit en desplomar el sostre sobre Tenebrous era prova suficient que el bith s'havia tornat maldestre i prescindible. Altrament, hauria endevinat l'autèntica font del perill que havia sentit i seria Plagueis el que estaria pressionat contra el terra de la gruta, amb el cap obert com un ou i la cavitat del pit travessada per la punta esmolada d'una estalactita caiguda.

A la seva carrera fins al costat d’en Tenebrous li va donar forma tant l'excitació com la xarada.

–Mestre –va dir, fent una genuflexió i llevant-se el seu respirador i a Tenebrous el seu.

Les seves mans van moure maldestrament les pedres, eliminant una mica del pes aclaparador.

Però l'únic pulmó d’en Tenebrous estava travessat i la sang feia borbolls en la seva gola. Espellifats esquinçaments en les mànigues del vestit ambiental van revelar esotèriques marques corporals i tatuatges.

–Atura't, aprenent –es va esforçar per dir Tenebrous–. Vas a necessitar tota la teva fortalesa.

–Puc portar ajuda. Hi ha temps...

–M'estic morint, Darth Plagueis. Només hi ha temps per a això.

Plagueis li va aguantar l’adolorida mirada al bith.

–Vaig fer tot el que vaig poder, Mestre.

Tenebrous el va interrompre a l'instant.

–Ser fort en la Força és una cosa. Però creure que un és totpoderós és convidar a la catàstrofe. Recorda que fins i tot al regne eteri que habitem, l'imprevist pot succeir. –Una tos vacil·lant va silenciar-lo durant un moment–. És millor així, potser, que perir a les teves mans.

Com hauria desitjat Darth Bane, va pensar en Plagueis.

–Qui va proporcionar la sonda minera, Mestre?

–SubText –va dir Tenebrous amb una veu feble–. Mineria subText.

Plagueis va assentir.

–Et venjaré.

Tenebrous va inclinar el seu enorme cap encara que molt lleugerament.

–Sí?

–Per descomptat.

Si el bith estava convençut, s’ho va guardar per a si mateix.

–Estàs destinat a portar l'imperatiu Sith a fruïció, Plagueis –va dir en el seu lloc–. Recau sobre tu el fet de posar l'Orde Jedi de genolls i salvar a la resta dels éssers intel·ligents de la galàxia de si mateixos.

Per fi, es va dir en Plagueis a si mateix, el mantell es confereix.

–Però necessito advertir-te... –Va començar a dir Tenebrous i va guardar silenci abruptament.

Plagueis va poder sentir la ment molt desenvolupada del bith revisant els successos recents, calculant les possibilitats i arribant a conclusions.

–Advertir-me de què, Mestre?

Els ulls negres d’en Tenebrous van brillar amb llum groga i la seva mà lliure es va agafar al cèrcol del coll del vestit ambiental d’en Plagueis.

–Tu!

Plagueis va arrencar la fina mà del bith de la tela i va somriure dèbilment.

–Sí, Mestre, la teva mort ve segons els meus designis. Tu mateix vas dir que la perpetuació amb propòsit és el camí de la victòria i així és. Vés a la tomba sabent que ets l'últim del vell Orde, l'elogiada Regla de Dos, i que el nou Orde romandrà durant mil anys sota el meu control.

Tenebrous va tossir fins escopir saliva i sang.

–Llavors per última vegada, et dic aprenent. I aplaudeixo el teu ús hàbil de la sorpresa i la desinformació. Potser estava equivocat en pensar que no tenies estómac per a això.

–El Costat Fosc em va guiar, Tenebrous. Ho vas sentir, però la teva manca de fe en mi va ennuvolar els teus pensaments.

El cap del bith es va moure amunt i avall per mostrar el seu acord.

–Fins i tot abans que vinguéssim a Bal'demnic.

–I no obstant això vam venir.

–Perquè estàvem destinats a fer-ho.–Tenebrous va fer una pausa i llavors va parlar amb renovada urgència–: Però espera! La nau...

–Esclafada, igual que tu.

La fúria d’en Tenebrous apunyalà a Plagueis.

–Ho has arriscat tot per desfer-te de mi! El futur sencer dels Sith! Els meus instints sobre tu van demostrar ser correctes, després de tot!

Plagueis es va inclinar per apartar-se d'ell, indiferent, però de fet ple de fúria gelada.

–Trobaré un camí a casa, Tenebrous, igual que ho faràs tu.

I amb un moviment de la seva mà esquerra com si anés a tallar, li va trencar el coll al bith.

Tenebrous estava paralitzat i inconscient però encara no estava mort. Plagueis no tenia interès a salvar-li, fins i tot si fos possible, però estava interessat en observar el comportament dels midiclorians del bith quan la vida disminuïa. Els Jedi pensaven que els orgànuls eren simbiòtics, però per a Plagueis els midiclorians eren intrusos, creant interferències amb la Força i interposant-se en l'habilitat d'un ésser per contactar directament amb la Força. A través d'anys d'experimentació i meditació directa, Plagueis havia perfeccionat l'habilitat de percebre les accions dels midiclorians, tot i que encara no tenia l'habilitat de manipular-los.

Manipular-los, diguem, per allargar la vida d’en Tenebrous.

Mirant al bith a través de la Força, va percebre que els midiclorians ja estaven començant a morir-se, igual que les neurones que formaven el cervell sublim d’en Tenebrous i les cèl·lules musculars que alimentaven el seu, un cop, capaç cor. Una equivocació comuna sostenia que els midiclorians eren partícules que transmetien la Força, quan de fet funcionaven més com a traductors, com a interlocutors de la voluntat de la Força. Plagueis va considerar que la seva antiga fascinació pels orgànuls era tan natural com ho havia estat la fixació d'en Tenebrous amb donar-li forma al futur.

On la intel·ligència bith estava ancorada en les matemàtiques i la computació, la intel·ligència muun estava impulsada per una voluntat de treure guanys. Com a muun, Plagueis veia la seva lleialtat cap a la Força com una inversió que podria, amb l'esforç apropiat, maximitzar-se fins a produir gran rendibilitat.

Fidel també a la psicologia i la tradició muun, havia pensat que les dècades acumulaven els seus èxits i ni tan sols un cop havia confiat en Tenebrous.

Els moribunds midiclorians del bith s'estaven apagant, com llums privades lentament d'una font d'energia i no obstant això Plagueis encara podia percebre a Tenebrous en la Força. Un dia tindria èxit en imposar la seva voluntat sobre els midiclorians per mantenir-se integrats. Però tals especulacions eren per a un altre moment. Just ara Tenebrous i tot el que havia estat en vida estava més enllà de l'abast d’en Plagueis.

Es va preguntar si els Jedi estaven subsumits de forma similar. Fins i tot en vida, es comportaven els midiclorians en un Jedi com en un devot del Costat Fosc? Es revitalitzaven els orgànuls per impulsos diferents, eren impulsats a dur a terme accions per desitjos diferents? S'havia trobat amb molts Jedi durant la seva llarga vida, però mai havia fet l'intent d'estudiar un de la mateixa manera que avaluava ara a Tenebrous, per preocupació a revelar el poder de la seva aliança amb el Costat Fosc.

Això també podria haver de canviar.

Tenebrous va morir mentre Plagueis observava.

En l'època d’en Bane un Sith podria haver de guardar-se contra un intent de transferència d'essència per part del difunt (un salt a la consciència del Sith que sobrevivia), però aquests temps van passar feia molt i no eren rellevants. No des que els ensenyaments havien estat sabotejats i la tècnica perduda.

L'últim Sith que va posseir el coneixement havia estat atret inexplicablement cap al Costat Lluminós i havia estat assassinat, emportant-se amb ell el procés secret...

Següent