L'amenaça fantasma (XIX)

Anterior

19

A bord del transport de la Reina, que acabava d'abandonar l'hiperespai i s'aproximava al sistema estel·lar de Naboo, Qui-Gon Jinn va entrar a la cabina de control per observar a Ànakin Skywalker abans d'acudir a una reunió amb la Reina.

El noi estava dret al costat d’en Ric Olié davant de la consola del pilot. El pilot naboo s'inclinava sobre els controls, assenyalant-los un per un i explicant la seva funció. Ànakin, concentrat en el panell, absorbia la informació amb sorprenent rapidesa.

–I això d'aquí? –va preguntar el noi, assenyalant amb un dit.

–És l’estabilitzador davanter –va explicar Ric Olié, dirigint-li una mirada expectant.

–I aquestes controlen el capcineig? –va voler saber Ànakin alhora que indicava una filera de palanques al costat de la mà dreta del pilot.

Una gran somriure va il·luminar el colrat rostre d’en Ric Olié.

–Ja veig que aprens de pressa.

Per descomptat. Mai havia conegut a ningú que aprengués tan de pressa..., va pensar Qui-Gon Jinn. Aquesta era la raó que feia tan especial a l’Ànakin. Evidenciava el seu elevat nivell de midiclorians, i li tornava a suggerir que era l'Escollit.

El Mestre Jedi va sospirar. Per què el Consell no podia acceptar-ho? Per què els espantava tant córrer un risc amb el noi, quan els senyals estaven tan clars?

Qui-Gon va tornar a sentir-se frustrat. Comprenia la seva manera de pensar. El que Ànakin fos tan gran plantejava un seriós problema, però no l’eliminava automàticament com a candidat a l'ensinistrament Jedi. El que de veritat els hi preocupava no era l'edat del noi, sinó el conflicte que percebien dins d'ell. Ànakin estava lluitant amb el seu passat i amb el fet d'haver-se vist separat de la seva mare. Ja era prou gran per comprendre el que podia passar, i el resultat era una incertesa que es regirava dins d'ell com un animal engabiat que intentés escapar de la seva presó. El Consell Jedi sabia que aquesta incertesa només podia ser controlada des de dins. Creien que Ànakin Skywalker era massa gran per aconseguir-ho, i sospitaven que ja era massa tard per alterar les seves conviccions i la seva manera de pensar. Ànakin era vulnerable al seu conflicte interior, i el Costat Fosc s'apressaria a treure profit d'això.

Qui-Gon va sacsejar el cap i va seguir contemplant al noi des de l'entrada de la cabina. Sí, acceptar-lo com a deixeble comportava certs riscos, però en la vida molt poques coses de valor no tenien risc. L'Orde Jedi es basava en una estricta observança dels procediments establerts per a l'educació i l'ensinistrament dels joves Jedi; però, totes les regles tenien les seves excepcions. Que el Consell Jedi es negués a prendre en consideració la possibilitat que calgués fer una excepció en aquell cas era intolerable.

Tot i així, Qui-Gon sabia que no havia de desanimar-se. Havia de seguir creient que encara hi havia esperança. Quant haguessin tornat la decisió de no ensinistrar-lo seria reconsiderada, i finalment revocada. Si el Consell no acceptava voluntàriament que el noi fos ensinistrat, llavors Qui-Gon hauria de trobar alguna manera de convèncer-los.

Va sortir de la cabina, va anar pel passadís i va baixar un nivell fins a arribar a les estances de la Reina.

Les altres persones a les que havia convocat per a aquella reunió ja hi eren quan va arribar.

Obi-Wan, dempeus al costat d'un Capità Panaka que semblava estar bastant furiós, va saludar al Mestre Jedi amb una ràpida inclinació del cap. Jar Jar Binks estava enganxat a la paret, tractant de passar el més inadvertit possible. Amidala es trobava asseguda en el seu tron ​​de viatge sobre l'estrada, flanquejada per dues de les seves donzelles, Rabé i Eirtaé. El seu rostre pintat de blanc estava serè i els seus ulls van sostenir la mirada d’en Qui-Gon sense immutar-se, però hi havia foc a les paraules que va pronunciar a continuació.

–Quan arribem a Naboo, tinc intenció d'actuar immediatament contra la invasió –li va dir al Mestre Jedi després que aquest la saludés amb una reverència i s'hagués assegut al seu costat–. El meu poble ja ha patit prou.

Panaka no va poder contenir-se.

–Quan arribem a Naboo, Altesa, la Federació de Comerç us arrestarà i us obligarà a signar el seu tractat! –va exclamar amb una ganyota d'ira.

Qui-Gon va fer que sí amb gest pensatiu mentre es preguntava quins plans tindria la Reina.

–Hi estic d'acord amb el Capità. No sé què espereu aconseguir amb això, Altesa.

Amidala podria haver estat tallada en un bloc de pedra.

–Els naboos recuperaran el que els hi pertany.

–Només som dotze! –va assenyalar Panaka, incapaç de seguir callat per més temps–. Altesa –es va afanyar a afegir–. No tenim cap exèrcit!

Amidala va mirar a Qui-Gon.

–Els Jedi no poden lliurar una guerra en el vostre nom, Altesa –li va advertir el Mestre Jedi–. Només podem protegir-vos.

La Reina va apartar la mirada en direcció a Jar Jar. El gungan s’estava contemplant els dits dels peus.

–Jar Jar! –va dir Amidala.

Jar Jar, sorprès amb la guàrdia baixa, s’encarcarà.

–Misa, Altesa?

–Sí –va afirmar Amidala de Naboo–. Necessito la teva ajuda.

***

En els pantans de Naboo, al costat del llac que ocultava la capital gungan d’Otoh Gunga, els fugitius del transport de la Reina es van agrupar a la riba per esperar el retorn d’en Jar Jar Binks. Amidala i les seves donzelles, els Cavallers Jedi, el Capità Panaka, Ànakin, R2, Ric Olié i uns quants pilots més, així com un grapat de guàrdies naboos, esperaven nerviosament en el silenci boirós. Només la Reina sabia amb exactitud què pretenia fer. Els qui es trobaven en situació d'interrogar-la al respecte només havien pogut esbrinar que Amidala desitjava establir contacte amb els gungans, i que Jar Jar seria el seu emissari. Amidala havia insistit en prendre terra al pantà tot i que tant Panaka com els Jedi li van aconsellar que escollís un altre lloc.

El bloqueig de la Federació de Comerç havia quedat reduït a un solitari navili de combat que orbitava el planeta. El navili contenia l'estació de control que dirigia l'exèrcit d'androides que havia ocupat Naboo. Quan Panaka es va sorprendre que no hi hagués més navilis de combat, Qui-Gon va observar en un to bastant aspre que quan es controlava el port ja no es necessitava cap bloqueig.

Ànakin, que es mantenia una mica separat dels altres amb R2, estudiava dissimuladament al grup. Jar Jar portava molt temps fora, i tots començaven a inquietar-se, llevat de la Reina, que romania immòbil entre les seves donzelles, silenciosa i impecable sota els suaus plecs de vellut. Padmé, Eirtaé i Rabé havien substituït les seves capes escarlata amb caputxa per un abillament més pràctic, i ara portaven pantalons, botes, jaqueta i una mena d'armilla llarga, a més de cinturó, del qual penjava un desintegrador. El noi no havia vist la Padmé vestida d'aquella manera, i es va preguntar què tal seria com a combatent.

Com si hagués advertit que estava pensant en ella, Padmé es va apartar dels altres i va anar cap a ell.

–Com estàs, Annie? –va preguntar, i els seus ulls afables i bondadosos van buscar els seus.

Ànakin va arronsar les espatlles.

–Bé. T'he trobat a faltar.

–M'alegro de tornar a veure't. Em sap greu no haver tingut ocasió de parlar amb tu abans, però he estat molt ocupada.

Des que havien sortit de Tatooine tot just havien intercanviat unes quantes paraules, i Ànakin ni tan sols havia vist la Padmé des que es van enlairar de Coruscant. Això li tenia una mica preocupat, però s’ho havia callat.

–No... Eh... No vaig aconseguir... –va balbucejar, mirant-se les botes–. Van decidir no fer-me Jedi.

Li va explicar el que havia passat, explicant-li amb tot detall la seva compareixença davant el Consell Jedi.

Padmé va escoltar amb gran atenció i després li va fregar la galta amb els seus suaus i freds dits.

–Poden canviar de parer, Annie. No perdis l'esperança. –Padmé es va inclinar cap a ell–. He de dir-te una cosa. La Reina ha pres una decisió molt dolorosa i difícil, que farà que la vida dels naboos canviï completament. Som un poble pacífic que no creu en la guerra, però de vegades no tens elecció: o t'adaptes, o mors. La Reina ho ha comprès. Ha decidit adoptar una postura agressiva respecte a l'exèrcit de la Federació de Comerç. Els naboos van a lluitar per recuperar la seva llibertat.

–Hi haurà una guerra? –es va afanyar a preguntar Ànakin, tractant d'ocultar la seva excitació, però sense aconseguir-ho.

Padmé va assentir.

–Em temo que sí.

–I tu prendràs part en ella? –va voler saber Ànakin.

–No tinc elecció, Annie –va dir la Padmé amb un trist somriure.

Qui-Gon i Obi-Wan esperaven a uns metres del grup. Els Jedi amb prou feines es parlaven, i durant el viatge des de Coruscant pràcticament només havien parlat amb els altres. El ressentiment provocat per Qui-Gon quan es va oferir a entrenar l’Ànakin no s'havia dissipat. El noi va intentar parlar amb Obi-Wan a bord de la nau de la Reina per dir-li que lamentava moltíssim el que havia passat, però el jove Jedi no el va voler escoltar.

Obi-Wan, però, ja començava a estar una mica fart d'aquella situació. Portava massa temps al costat d’en Qui-Gon per permetre que un desacord momentani posés fi a més de vint anys d'amistat. Qui-Gon era com un pare per a ell, l'únic pare que coneixia, de fet. Encara no havia perdonat al Mestre Jedi que pogués oblidar-se d’ell com si mai hagués existit per dedicar-se a tenir cura del noi, però també coneixia la profunditat de la passió que sentia Qui-Gon quan creia en alguna cosa. Ensinistrar aquell noi i convertir-lo en un Jedi era una causa que Qui-Gon havia defensat amb una tenacitat que Obi-Wan no recordava haver vist mai en ell. No ho feia per humiliar al seu protegit, sinó perquè creia en el destí del noi.

Obi-Wan ho podia comprendre. I després de tot, potser tenia raó. Ensinistrar a l’Ànakin Skywalker potser fos una causa per la qual valia la pena lluitar.

–He estat pensant... –va anunciar Qui-Gon tot d'una, en veu baixa i sense apartar els ulls dels altres–. Estem trepitjant terreny perillós. Si la Reina té intenció de lliurar una guerra, no podem permetre que ens involucri en ella. Ni tan sols podem prendre part en els seus esforços per persuadir els gungans que s'aliïn amb els naboos contra la Federació, suposant que sigui això el que pretén aconseguir venint aquí. Els Jedi no estan autoritzats a prendre partit per cap bàndol.

–Però estem autoritzats a protegir la Reina –va observar Obi-Wan.

Qui-Gon el va mirar.

–Llavors haurem d'anar amb molt de compte.

–Mestre –va dir Obi-Wan, tornant-se cap a ell–, em vaig portar molt malament a Coruscant, i estic avergonyit. No pretenia faltar-te al respecte. No desitjo crear-te problemes pel que fa al noi.

–I no ho has fet –va dir el Mestre Jedi, esbossant un somriure–. Has estat sincer amb mi, i la sinceritat mai pot ser dolenta. Quan li vaig dir al Consell que t’he ensenyat tot el que puc ensenyar-te era cert. Seràs un gran Jedi, el meu jove padawan. Faràs que em senti orgullós de tu.

Es van donar la mà, i la bretxa que havia aparegut entre ells es va tancar per sempre.

Uns moments després, una forma fosca va travessar la superfície de les aigües amb un sorollós xipolleig i Jar Jar va sortir del llac, sacsejant-se l'aigua de manera que va mullar a tots els presents. Amb les seves llargues orelles degotant i el bec rajant aigua com el d'un ànec, el gungan va sacsejar el cap amb expressió preocupada.

–Alluí non hiha ningú! Tuots haver-se anat! –Els seus circells oculars giraven d'un costat a un altre–. Màkinaks, puotsier. Muito terridolent. Otoh Gunga buida. Tuots els gungans haver marxiat.

–Creuen que els hauran portat als campaments? –va preguntar Panaka, mirant al grup.

–El més probable és que els hagin matat a tots –va dir Obi-Wan amb indignació.

Però Jar Jar va negar amb el cap.

–Açò misa non creure. Gungans massa llestos. Ells amagar-se. Quan gungans passar necessitat, sempre anar a lloc sagrat. Alluí màkinaks non trobar-los.

Qui-Gon es va avançar.

–Lloc Sagrat? –va repetir–. Pots portar-nos-hi, Jar Jar?

El gungan sospirà cansadament, com dient «Ja hi tornem a ser», i els va fer senyals que li seguissin.

Van començar a travessar el pantà, primer vorejant el llac i després internant-se en un bosc d'enormes arbres i herbes molt altes, on van seguir un sender envoltat d'aigua que unia una sèrie de promontoris. Les PAM de la Federació de Comerç brunzien a la llunyania, iniciant la recerca dels fugitius del transport. Jar Jar mirava amb por al voltant mentre avançava a través del fangar, però no va afluixar la marxa.

A la fi van arribar a una clariana d'herbes pantanoses i petits grups d'arbres on les arrels s'entrellaçaven formant una tanca que no semblava haver manera de travessar. Jar jar es va aturar, va ensumar l'aire i va assentir.

–Sier aqüí.

Va alçar el cap i el seu bec va emetre una mena de trinat que va ressonar fantasmagòricament en el silenci. El grup va esperar escodrinyant la penombra.

Tot d'una el Capità Tarpals i una patrulla de gungans muntats en kaadus va sorgir de la boirina, empunyant eletropiques i llances d'energia a punt per ser usades.

–Holaei, Capità Tarpals! –li va saludar alegrement Jar Jar.

–Binks! –va exclamar l'oficial gungan amb incredulitat–. Unia altrua vegada non!

Jar Jar va arronsar despreocupadament d'espatlles.

–Nosa venir a veure il Cap!

Tarpals va alçar els seus circells oculars cap al cel.

–Sier hora die passar-ho malament, Binks. Sier hora die passar-ho malament pera tuots vosa, puotsier.

Tarpals va agrupar els fugitius, al voltant dels quals va disposar una escorta de gungans muntats sobre els kaadus, i es va endinsar al pantà. El dosser format per les branques dels arbres es va tornar tan gruixut que el cel i el sol gairebé van desaparèixer. Fragments d'estàtues, façanes de pedra mig derruïdes i pedestals enfonsats en el pantà van començar a aparèixer al seu voltant. Les lianes serpentejaven a través de les restes, caient de branques que es retorçaven en l'aire per unir-se formant enormes xarxes de fusta.

Després d'obrir-se pas a través d'un massís d’herbaserra, van arribar a una clariana plena de refugiats gungans: homes, dones i nens de totes les edats i mides estaven arraulits sobre un promontori rocós, molts d'ells amb les seves possessions escampades al voltant. Tarpals va conduir al grup fins al lloc en el qual les ruïnes del que havia estat un gran temple anaven sent lentament engolides pel pantà. Les columnes i el sostre s'havien ensorrat, i només les plataformes i les escales seguien intactes. Els membres i els caps d'enormes estàtues de pedra sobresortien del fangar, empunyant armes amb els dits immòbils i amb la mirada perduda en una llunyania que no podien veure.

El Cap Nass va aparèixer al final de les ruïnes, sorgint pesadament entre les ombres amb diversos membres del consell gungan per plantar-se sobre un cap de pedra parcialment submergit en l'aigua. Amidala i els seus acompanyants van avançar per una xarxa de camins i illes, detenint-se en quant van estar prou a prop d'ells per poder parlar.

–Per qüè tusa ha tuornat, Jar Jar Binks? –va grunyir el Cap Nass–. Suposar qüe tusa puortar lluny qüesta gent die fuora i non tuornar mai! Qüesta vegada tusa pagar-ho ben pagat! –El gros cap del Cap Nass es va tornar cap al grup–. A qüi ha puortat tusa a lloc sagrat dils gungans?

La Reina es va avançar immediatament.

–Sóc Amidala, Reina dels naboos –va anunciar, alçant el blanc rostre.

–Naboos! –va exclamar el Cap Nass amb veu de tro–. A nosa non agradar naboos! Vosa portar màkinaks! Ells destruir noses cases i tirar-nos a tuots! –Un gruixut braç va sorgir per assenyalar a la Reina–. Vosa muito terridolents! Puotiser muorir tuots!

Tot d'una Ànakin es va adonar que estaven totalment envoltats de gungans, alguns muntats sobre kaadus i altres drets, però tots empunyant electropiques, llances d'energia o alguna classe d'artefacte capaç de llançar descàrregues. El Capità Panaka i els guàrdies naboos miraven, nerviosos, al voltant, i ja començaven a portar les mans cap als seus desintegradors.

Els Jedis flanquejaven la Reina i les seves donzelles, però els seus braços penjaven immòbils als costats del cos.

–Desitgem formar una aliança amb vosaltres –va insistir Amidala.

–Nosa non formiar re amb naboos! –va rugir furiosament el Cap Nass.

Padmé es va separar dels altres i es va posar davant de la Reina.

–Gràcies, Sabé, però crec que hauré d’encarregar-me personalment d'això –va murmurar, tornant-se cap al Cap Nass.

–Qüi sier tusa? –va preguntar el líder dels gungans.

R2, al costat de l’Ànakin, va deixar anar un suau xiulet de comprensió. L'androide havia estat el primer a entendre-ho.

Padmé es va aixecar.

–Sóc la Reina Amidala –va anunciar, alçant la veu–. Sabé, la meva lleial guardaespatlles, també sap actuar com a esquer quan cal. Lamento haver hagut de recórrer a l'engany, però donades les circumstàncies, estic segura que podreu entendre-ho. –Es va girar cap als Jedi, i la mirada que els va llançar va incloure a l’Ànakin–. Cavallers, us demano disculpes per haver-vos enganyat. –Va tornar a posar la mirada en el Cap Nass que, amb el nas arrufat i una expressió de suspicàcia en els ulls, feia cara de no entendre res–. Encara que els nostres pobles no sempre han estat d'acord, senyoria –va prosseguir en un to més suau–, sempre hem viscut en pau. Fins ara. La Federació de Comerç, amb els seus tancs i les seves «màkinaks», ha destruït tot el que tant ens havia costat construir. Els gungans han hagut d’amagar-se, i els naboos han estat portats a camps de presoners. Si no actuem ràpidament, tot el que valorem es perdrà per sempre. –Va estendre les mans cap al Cap Nass–. Us demano que ens ajudeu, senyoria. –Va fer una pausa–. No, us suplico que ens ajudeu.

I de cop i volta va clavar un genoll a terra davant el sorprès líder dels gungans. Un murmuri de sorpresa va brollar dels naboos.

–Som els vostres humils servidors, senyoria –va dir Padmé, alçant la veu perquè tots poguessin sentir-la–. El nostre destí és a les vostres mans. Ajudeu-nos, si us plau.

Va alçar la mà i, un per un, Panaka, les seves donzelles i els pilots i guàrdies naboos van doblegar el genoll al costat d'ella. Ànakin i els Jedi van ser els últims a afegir-s'hi. De cua d'ull, Ànakin va veure que Jar Jar, dempeus al centre del grup, mirava perplex al voltant.

Per un instant ningú va dir res, i al final una estrepitosa riallada va sorgir lentament del coll del Cap Nass.

–Ho, Ho, ho! misa agradar açò! Açò sier bo! Tusa non pensiar qüe vosa sier més grans qüe gungans! –El líder dels gungans es va inclinar i va estendre una mà–. Tusa aixecar, Reina Amodila. Tusa parliar amb misa, d'acuord? Puotsier nosa encara arribiar asier amics després die tuot!

***

El Senyor del Sith va aparèixer entre un llambregar de túniques i ombres mentre el seu protegit i els neimoidians anaven pel passadís que portava de la sala del tron ​​a la plaça.

–Hem enviat patrulles –va dir Nute Gunray, concloent el seu informe a l'ominosa figura de la projecció–. Ja hem localitzat la seva nau espacial al pantà. No trigarem a trobar-los, senyor.

Darth Sidious va guardar silenci, i Nute Gunray va témer no haver estat escoltat.

–No m'esperava que la Reina reaccionés d'aquesta manera –va afegir el Senyor del Sith en un xiuxiueig amb prou feines audible–. Està mostrant massa iniciativa. Vés amb compte, lord Maul.

–Sí, Mestre –va grunyir l'altre Sith, i els seus ulls grocs brillaren.

–I tingues paciència –roncà Darth Sidious, el cap inclinat sota les ombres de la caputxa i les mans amagades entre els plecs de la seva negra vestimenta–. Deixa que siguin ells els qui facin el primer moviment.

Darth Maul i els neimoidians van seguir caminant en silenci mentre l'holograma es dissipava lentament.

***

El Cap Nass era tan vel·leïtós com corpulent, i el seu canvi d'actitud cap als naboos va ser espectacular. En quan hi va haver decidit que la Reina no es considerava superior a ell, i que la seva súplica d'ajuda als gungans no podia ser més sincera, es va afanyar a entrar en acció. El fet que els androides de combat li agradessin tan poc com a ella també va ajudar una mica, és clar. Potser s'havia equivocat en creure que les «màkinaks» no aconseguirien trobar als gungans al pantà. Otoh Gunga va ser atacada a l'alba, dos dies abans, i els seus habitants van haver de fugir de casa seva. El Cap Nass no es quedaria assegut esperant un nou atac. Si aconseguien traçar un pla per expulsar els invasors, l'exèrcit gungan contribuiria a l'esforç comú.

El Cap Nass va dur a Amidala i els seus companys fora del pantà i els va conduir fins a l'inici de les planes cobertes d'herba que s'allunyaven cap al sud per acabar a Theed, la capital de Naboo. Qualsevol atac seria organitzat des d'allà, i la Reina havia acudit als gungans amb un pla molt específic al cap.

El primer pas d'aquest pla consistia a enviar al Capità Panaka a la ciutat perquè efectués un reconeixement.

Mentre contemplaven les planes des dels nebulosos confins del pantà esperant el retorn d’en Panaka, el Cap Nass es va acostar a Jar Jar.

–Tusa havefet unia gran cosa, Binks! –va rugir, abraçant al prim gungan–. Tusa haveunit als naboos i ils gungans! Açò se cosa muita valenta.

Jar Jar es va remoure nerviós, sense saber quina cara posar.

–Ah, non tenir per qüè dir açò. Açò non se res.

–Non, tusa gran guerrer! –va declarar el Cap Nass, estrenyent amb gran força al seu compatriota que gairebé el va deixar sense aire.

–Non, non, non –va insistir tímidament Jar Jar.

–Per açò, nosa tue fazuer terribile general en l'exèrcit gungan! –va concloure el Cap Nass amb un gran somriure.

–Qüè? –va exclamar Jar Jar, horroritzat–. General? Misa? Non, non, non! –boquejà, va posar els ulls en blanc i, traient la llengua, es va desmaiar.

***

Padmé estava conferenciant amb els Jedi i els generals gungans, a les seves files acabava d'afegir-se Jar Jar, pel que Ànakin, que no sabia com passar l'estona, va decidir anar a fer-li companyia als sentinelles gungans que s’havien apostat per protegir a Panaka. Els gungans patrullaven el perímetre del pantà muntats en kaadus i vigilaven amb macrobinoculars des de les copes dels arbres i les restes de les antigues estàtues, assegurant-se que cap patrulla de la Federació pogués sorprendre'ls. Ànakin, que encara estava intentant pair la revelació de la Padmé, es va aturar al costat de la base d'una de les columnes del temple. Tots s'havien quedat molt sorpresos, per descomptat, però el noi havia estat el més sorprès de tots. Ara que sabia que la Padmé no era simplement una jove, sinó la Reina, Ànakin ja no estava molt segur de quins eren els seus sentiments cap a ella.

Hi havia declarat que algun dia es casarien, i ell havia estat convençut que així seria, però com podia casar-se amb una Reina algú que havia estat un esclau durant tota la seva vida?

Ànakin volia parlar amb la Padmé, però allà no hi havia cap oportunitat de fer-ho.

Suposava que res seria igual després d'allò, però li hagués agradat que tot seguís com fins llavors. Padmé seguia agradant-li i, francament, tant li feia que fos Reina o que no ho fos.

Va mirar a la jove i els Cavallers Jedi i va pensar en quant havia canviat tot des que es van anar de Tatooine. Res havia sortit com Ànakin esperava, i encara estava per veure si el fet de deixar la seva mare i la seva llar per venir amb ells havia estat una bona idea després de tot.

El gungan que muntava guàrdia des de dalt d'una estàtua al costat d'ell va deixar anar un grunyit.

–Ells venir ja! –va anunciar, examinant les planes a través dels seus macrobinoculars.

Ànakin li va respondre amb un xiscle, i va córrer cap a la Padmé, els Jedi i els generals gungans.

–Ja han tornat! –va cridar.

Tots es van girar per veure què quatre lliscants de superfície creuaven la plana i s'aturaven entre les ombres del pantà. El Capità Panaka i diverses dotzenes de soldats, oficials i pilots de caça naboos van sortir dels vehicles, i Panaka va anar directament cap a la Reina.

–Crec que vam aconseguir passar sense ser detectats, Altesa –va anunciar, sacsejant-se la pols de la roba.

–Quina és la situació? –va preguntar la Reina mentre els altres formaven un cercle al voltant d'ella.

Panaka va sacsejar el cap.

–La majoria de la nostra gent està internada en els camps de presoners. Uns quants centenars d'oficials i guàrdies han organitzat un moviment clandestí de resistència. He portat a tots els líders que vaig aconseguir trobar.

–Excel·lent –va dir la Padmé–. I els gungans tenen un exèrcit bastant més gran del que imaginàvem –va afegir, dirigint una respectuosa inclinació del cap al Cap Nass.

–Exèrcit muito, muito temibile! –va grunyir el cap gungan.

Panaka va sospirar cansadament.

–El necessitareu. L'exèrcit de la Federació també és molt més gran del que pensàvem, i més poderós. –Contemplà a la Reina amb expressió pensativa–. Al meu entendre, Altesa, no és una batalla que puguem guanyar.

Jar Jar Binks, que estava escoltant, va abaixar la mirada cap a l’Ànakin i va fer girar els ulls amb desesperació.

Però la Padmé no es va immutar.

–No tinc intenció de guanyar-la, Capità. La batalla serà una maniobra de distracció. Necessitem els gungans per allunyar l'exèrcit androide de Theed, perquè així aconseguirem infiltrar-nos al palau i capturar al Virrei neimoidià. La Federació de Comerç no pot funcionar sense ell. Els neimoidians són incapaços de pensar per si mateixos. Sense el Virrei per donar-los ordres, deixaran de constituir una amenaça.

Els hi va concedir uns moments perquè meditessin el seu pla, i va tornar automàticament la mirada cap a Qui-Gon Jinn.

–Què opines, Mestre Jedi? –va preguntar.

–El pla està ben concebut, Altesa –va admetre Qui-Gon–. Crec que és el millor que podeu fer, tot i que el risc és gran. Fins i tot amb l'exèrcit androide fora de la ciutat, el Virrei estarà molt ben protegit. I molts gungans moriran.

El Cap Nass va fer un gest despectiu.

–Sus canons non puoder travessar noses scuts! Nosa star prepariats per lluitar!

Jar Jar va mirar a l’Ànakin i va fer girar novament els ulls, però aquesta vegada el Cap Nass ho va advertir i va llançar una severa mirada d'advertència al seu general.

Padmé estava pensant.

–Podríem reduir les baixes gungans prenent l'hangar principal i enviant als nostres pilots perquè deixessin fora de combat a la seva nau de control en òrbita. Sense la nau de control perquè els indiqui el que han de fer, els androides quedaran incapacitats.

Tots van assentir.

–Però si el Virrei aconseguís escapar, Altesa –va observar Obi-Wan en to ominós–, tornaria amb un altre exèrcit androide, i llavors no estaríeu millor del que esteu ara. Passi el que passi, heu de capturar al Virrei.

–És cert –va dir la Padmé–. Tot depèn d'això. Talla-li el cap, i la serp mor. Sense el Virrei, la Federació de Comerç s'ensorrarà.

Van passar a tractar altres qüestions, iniciant una detallada discussió de tàctiques de combat i responsabilitats de comandament. Ànakin va estar escoltant uns moments, i després va anar fins a Qui-Gon i li va tirar de la màniga.

–I jo? –va preguntar en veu baixa.

El Mestre Jedi va posar la mà sobre el cap del noi i va somriure.

–No t'allunyis de mi, Annie. Fes tot el que et digui i estaràs fora de perill.

Els projectes del noi anaven una mica més enllà del mer «estar fora de perill», però Ànakin no va voler insistir i es va conformar amb saber que mentre es mantingués prop d’en Qui-Gon, no estaria massa lluny de l'acció.

***

A la sala del tron ​​del palau de Theed, l'holograma d’en Darth Sidious s'alçava davant Darth Maul, el comandant dels androides de combat OOM-9 i els neimoidians. La seva veu sonava suau.

–La nostra jove Reina em sorprèn –va murmurar en to pensatiu, amb la cara oculta per les seves fosques robes–. No és tan intel·ligent com creia.

–Estem enviant totes les tropes disponibles a la trobada d'aquest exèrcit seu –es va apressar a dir Nute Gunray–. Sembla que s'estan agrupant al costat del pantà. Només són uns quants salvatges, senyor... No esperem molta resistència.

–Estic incrementant les mesures de seguretat en tots els camps de presoners –cantussejà OMM–9.

Darth Maul va clavar la mirada en el buit i després va sacsejar el seu cap eriçat de banyes.

–Presento que aquí hi ha alguna cosa més del que sabem, Mestre. Els dos Jedi podrien estar usant a la Reina per als seus propis fins.

–Els Jedi no poden involucrar-se –el va tranquil·litzar Darth Sidious–. Només poden protegir a la Reina. Ni tan sols Qui-Gon Jinn pot infringir aquesta regla. Això ens beneficiarà.

Darth Maul va esbufegar, impacient per posar fil a l'agulla.

–Compto amb la vostra aprovació per procedir, senyor? –va preguntar Nute Gunray amb veu tremolosa, defugint els ulls de fera del jove Sith.

–Procedeix –va ordenar Darth Sidious–. Acaba amb ells, Virrei. Que no en quedi ni un amb vida.

Següent