8: VÍCTIMES DE LES SEVES PRÒPIES ARGÚCIES
Entrenant a Venamis,
Tenebrous òbviament havia cregut que estava protegint el Gran Pla. Venamis
també ho creia, en mantenir vigilats a un grapat de candidats poderosos en la
Força que ell, o potser Tenebrous, havien descobert. Però ara requeia en
Plagueis fer alguna cosa sobre aquests competidors potencials, encara que no
fos per una altra raó més que eliminar la possibilitat d'un altre atac sorpresa.
Els bancs de dades de
la nau d’en Venamis contenien informació sobre sis éssers, però investigacions
subsegüents d'11-4D van revelar que un havia mort per causes naturals, un altre
va ser executat i un tercer va ser assassinat en una baralla en una cantina.
Dos dels tres que
quedaven no tenien noms, però Plagueis i 11-4D havien tingut èxit a descobrir
tant sobre ells com sabia Venamis, després de trencar el codi complex que el
bith havia utilitzat per salvaguardar les entrades. Com els havien passat
inadvertits els candidats d’en Venamis als Jedi era una mena de misteri, però
un que tot just valia la pena solucionar. Plagueis simplement havia de
determinar si representaven una amenaça, per a ell o per al Gran Pla.
Els muun rarament eren
vistos bevent massa Reserva Rywen en locals exclusius, provant espècia refinada
en clubs tancats o desafiant a la banca en tornejos de marató de sàbacc. Els
programes de celebritats de l'HoloRed mai els mostraven amb ballarines twi'leks
en els seus braços prims, o aventurant-se en els boscos, mars o serralades
purament per esport o aventura.
Però Plagueis estava a
punt de trencar amb la tradició, ara que el primer dels candidats potencials d’en
Venamis havia estat seguit fins a un casino a Ciutat Lianna, al cor del remot
Cúmul Tion.
Amb les galtes
tremolant, els ulls límpids reflectint preocupació i flanquejat per personal de
seguretat nikto, el grassonet gerent sullustà del Casino Colliders[1]
es va donar pressa per creuar el vestíbul emmoquetat cap a l'escriptori del
conserge on Plagueis i 11-4D estaven esperant. Un parell de braços utilitaris
gruixuts a propòsit, un dels quals ocultava una arma làser, substituïen als apèndixs
quirúrgics normals del droide i Plagueis estava abillat amb el que la majoria
dels éssers assumiria que eren vestidures del Clan Bancari, encara que de tall
diferent i d'un verd més clar.
–Benvingut, senyor,
benvingut –va començar el gerent amb una veu agitada –. El Colliders se sent
honrat de tenir-lo com a client, encara que puc dir-li que és vostè el primer
ésser de Muunilinst que ha utilitzat l'entrada pública del casino. L'entrada
privada...
Plagueis va aixecar
una mà per interrompre.
–No estic aquí per
negocis del banc.
El sullustà el va
mirar.
–Llavors això és una
auditoria d'improvís?
–Sóc aquí en relació
amb un assumpte privat.
El gerent es va
aclarir la gola i es va alçar més recte.
–Llavors potser
podríem començar amb el seu nom.
–Sóc Hego Damask.
Les galtes del sullustà
van començar a tremolar de nou.
–El Magíster Damask?
Dels Holdings Damask?
Plagueis va assentir.
–Perdoneu-me per no haver-lo
reconegut, senyor. De no ser pel seu altruisme, el Colliders estaria en la
fallida. Més concretament, Ciutat Lianna no seria el centre que és avui i
l'orgull del Cúmul Tion.
Plagueis va somriure
agradablement.
–Llavors si poguéssim
acabar la reunió a la seva oficina...
–Per descomptat, és
clar. –El sullustà li va fer senyals als guàrdies perquè formessin una falange
i després li va fer gestos cortesament a Plagueis i a 11-4D perquè el seguissin–.
Després de vostè, senyor. Si us plau.
Un turboascensor els
va portar directament a una gran oficina que dominava la sala de joc principal
del casino, que estava plena de patrons d'espècies de la Vora Mitjana i
Exterior asseguts en taules i en màquines individuals o apinyats al voltant de
ruletes i rodes de la fortuna i altres aparells de joc. El gerent li va fer un
gest a Plagueis perquè s'assegués en una butaca molt encoixinada i ell es va
asseure en un escriptori reflectant.
11-4D es va quedar dret
silenciosament al costat d’en Plagueis.
–Heu dit alguna cosa
sobre un assumpte privat, Magíster Damask?
Plagueis entrellaçà
les seves mans.
–Tinc entès que el
Colliders albergà un gran guanyador fa una setmana.
El sullustà negà
tristament amb el cap.
–Les notícies dolentes
viatgen ràpidament, segons veig. Però sí, gairebé ens va arrasar. Una ratxa de
sort estranya.
–Està segur que va ser
sort?
El sullustà va
considerar la pregunta.
–Crec que comprenc on
vol arribar, així que permetin-me explicar-ho. A les espècies conegudes per
tenir habilitats telepàtiques se'ls ha prohibit jugar al Colliders, igual que a
la majoria dels casinos. A més, sempre hem operat sota la presumpció que el
noranta-nou per cent dels éssers forts en la Força pertanyen a l'Orde Jedi i
els Jedi no juguen. Pel que fa a l'u per cent restant, aquells que poden haver
caigut entre les esquerdes, és a dir, bé, la majoria d'ells probablement estan
fora en algun lloc fent bones obres o tancats en monestirs contemplant els
misteris de l'univers.
–I els restants?
El sullustà plantà els
colzes a l'escriptori i es va inclinar cap endavant.
–En aquestes ocasions
rares, i emfatitzo amb això de rares, quan tenim sospites que un ésser podria
estar utilitzant la Força, hem demanat que se sotmetin a una anàlisi de sang.
–Han desemmascarat alguna vegada a un usuari
de la Força?
–No en els vint anys
que he estat l'administrador d'aquesta instal·lació. Per descomptat, en aquest
negoci se senten històries. Per exemple, hi ha una sobre un casino a Danon que
emprava a un iktotchi poderós en la Força com un refrigerant, algú capaç de trencar la ratxa guanyadora d'un
jugador. Però sospito que la història és apòcrifa. Aquí al Colliders ens basem
en els mètodes estàndard per assegurar-nos que les probabilitats estan sempre
al nostre favor. No obstant això, de tant en tant, algú demostra ser una
excepció a la regla. –Va fer una pausa durant un moment–. Però admetré que no
he vist una ratxa guanyadora com aquesta en anys. Podria portar-nos mesos
recuperar-nos.
–Va demanar la prova
de sang?
–De fet sí, Magíster
Damask. Però el nostre analista resident va dir que la sang del guanyador no
contenia... bé, el que fos que hauria de contenir si el jugador fos un usuari
de la Força. Confesso que tinc una comprensió pobra de la química involucrada.
–Jo mateix desitjaria
comprendre més –va dir en Plagueis –. Té per casualitat una imatge del
guanyador?
El gerent va arrufar
les celles.
–No vull entremetre’m,
però podria preguntar per què això és d'interès personal?
Plagueis va absorbir
pel nas.
–És una qüestió
d'impostos.
El sullustà es va
animar.
–És clar, no faltaria
més.
Els seus petits dits
van volar a través del panell d'introducció de dades de l'escriptori i en
segons la imatge d'un weequay va aparèixer en una pantalla a la paret.
Plagueis estava
decebut i desconcertat. Les dades a bord de la nau d’en Venamis havien
identificat al candidat potencial com un quarren. L'ésser de Mon Calamari havia
estat utilitzant la Força per fer saltar la banca de casinos de mitja dotzena
de planetes, des de Coruscant a Taris, des de Nar Shaddaa fins a Càrratos.
Aparentment el weequay
que havia guanyat molt en el Colliders simplement havia tingut molta sort.
Plagueis estava a punt de dir-li això a 11-4D quan un intercomunicador va sonar
i el gerent va inserir un receptor en la seva gran orella.
–Una altra vegada no! –Va
dir–. D'acord, envia un equip de seguretat per vigilar-lo.
Plagueis va esperar
una explicació.
–Una altra ratxa
guanyadora –va dir el sullustà–. Un kubaz aquest cop!
Plagueis es va posar
dret.
–M’agradaria
acompanyar l'equip de seguretat a la sala. No interferiré. Simplement sento
curiositat sobre els seus mètodes per a detectar els tramposos.
–Per descomptat –va
dir el gerent, distret –. Potser vostè vegi una cosa que se'ns va passar per
alt.
Plagueis va arribar al
turboascensor simultàniament amb l'arribada de dos bothans vestits amb vestits
de jaqueta i va romandre amb ells mentre serpentejaven a través de l'àrea de
joc a la sala a nivell de terra fins a una de les taules de collider del casino.
Els jugadors atrets
per l'acció estaven agrupats en tres files al voltant de la taula, fent
impossible veure poc més d'una espurna de l'afortunat kubaz fins que Plagueis i
els bothans van arribar fins al buit del crupier. Pressionat entre dones de
diverses espècies que estaven intentant sense èxit aconseguir la seva atenció,
l'home insectívor de pell fosca i morro llarg estava assegut davant del
crupier, després de diversos munts de xips de crèdits. El joc es deia collider
perquè els jugadors feien les apostes sobre els tipus i les espirals dels
camins que creaven les partícules subatòmiques creades com a resultat de les
col·lisions que ocorrien dins de l'accelerador de la taula i els trets
aleatoris de desviaments electromagnètics que l'envoltaven. A causa de la
naturalesa impredictible de les col·lisions, la casa gaudia només d'un petit
avantatge, on els acceleradors no estaven trucats, però el kubaz estava
superant les probabilitats en apostar només pels camins de les partícules més
que les categories de partícules.
Amb l'accelerador de
la taula brunzint en encendre’s i el kubaz lliscant alguns dels seus xips a
través de la graella de joc, Plagueis es va obrir amb cura amb la Força,
sentint una concentració intensa per part del kubaz i després un augment
extraordinari d'energia psíquica. El kubaz estava utilitzant la Força, no per
guiar les partícules al llarg de certs camins, sinó per enlluernar els
electroimants i reduir significativament el nombre de camins que era probable
que seguissin les partícules creades.
La multitud reunida va
aplaudir i va rugir quan ell va guanyar una altra vegada i el crupier va empènyer
un altre munt més de xips de crèdits per la taula, afegint als milions de
crèdits que el kubaz ja havia guanyat.
En un esforç per veure
més al kubaz, Plagueis es va obrir a la Força de nou i es va adonar a l'instant
que el kubaz havia percebut la intrusió. Aixecant-se de la cadira tan
sobtadament que les dones a cada costat d'ell gairebé van ser enderrocades, li
va ordenar al crupier ho convertís en efectiu. Sense mirar al seu voltant, va
acceptar el xip de guanys canviable i es va dirigir a corre-cuita en direcció
al bar més proper. L'equip de seguretat bothan es va col·locar darrere seu,
després de prometre alertar a Plagueis si el kubaz intentava deixar el casino.
Tornant a l'oficina
del pis superior on 11-4D encara li estava esperant al costat de la cadira i el
gerent sullustà s'estava recuperant d'una suor nerviosa, Plagueis li va
preguntar si el Colliders mantenia una base de dades de jugadors que s'havien
guanyat una reputació de fer saltar la banca dels casinos, no només a Liann a
sinó en altres planetes on el joc era un passatemps popular. A la pantalla de
la paret van aparèixer moments després imatges d'homes i dones ongree,
askajians, zabraks, togrutes, kel dors, gotals i kiltos. Fins i tot un canviant
clawdite.
–Aquests són els més
notoris del grup –estava explicant el gerent quan la imatge d'un neimoidià va aparèixer
a la pantalla –. Els que l'Autoritat del Joc sospiten que han desenvolupat
mètodes fiables de fer trampes. D'aparèixer algun en el Colliders se li negarà
l'entrada.
Plagueis va estudiar
les imatges finals i es va tornar cap al sullustà.
–Ha estat d'allò més
servicial. No el molestarem més.
El turboascensor acabava
de baixar-los, a 11-4D i a ell, fins al nivell del casino quan li va preguntar
al droide si s'havia adonat d'alguna cosa delatora sobre la llista de
guanyadors.
–Trobo curiós que són
tots, diguem, bípedes muunoides aproximadament de la mateixa constitució física
i gairebé d'idèntic pes. Un punt vuitanta metres, per ser exactes. –11-4D mirà
a Plagueis –. És possible que siguin el mateix ser?
Plagueis va somriure
amb satisfacció.
–Potser un clawdite?
–Estava a punt de
suggerir-ho. No obstant això, és la meva comprensió que els canviants
reptomamífers zolan rarament tenen èxit en perpetuar el camuflatge d'altres
espècies durant una mica més que un temps breu sense experimentar una
incomoditat intensa. El que és més, la llista mostrava a un clawdite.
–Què passa si era un
ésser prenent la forma d'un clawdite?
11-4D li va donar una
mena de punt de partida.
–Un shi'ido, Magíster.
El candidat que Venamis estava monitorant era un canviapell! Poc se sabia sobre
l'espècie reclosa i telèpata de Laomon, llevat que eren capaços d'imitar una
àmplia varietat d'espècies intel·ligents. Es deia que els més dotats eren
capaços d'imitar arbres i fins i tot roques. Una poderosa dona shi'ido
anomenada Bèlia Darzu havia estat un Lord Sith en l'era pre-Bane, creant
exèrcits de tecnobèsties que controlava utilitzant l'energia del Costat Fosc.
–Això explicaria els
resultats negatius de les anàlisis de sang –estava dient 11-4D.
Plagueis va assentir.
–Sospito que aquest
shi'ido poderós en la Força ha après com alterar la seva sang. O potser
merament ennuvolar la ment de l'analista, urgint-li a ignorar el resultat del
recompte de midiclorians.
Acabaven de baixar a
l'àrea de jocs quan un dels bothans es va acostar a corre-cuita.
–Magíster Damask,
acabo de rebre notícies que el kubaz marxa.
–Va demanar el kubaz
que transferissin els seus guanys a un compte?
El bothan va negar amb
el cap.
–Va preferir un xip de
crèdits. Molts guanyadors ho fan, esperant protegir la seva privadesa.
Plagueis li va donar
les gràcies i es va tornar cap al droide.
–De pressa, 4D. Abans
que ens tregui molt avantatge.
Van sortir a la
brillant ecumenòpolis, on els gratacels i mònades s'alçaven sobre ells, les
passarel·les de vianants estaven congestionades per éssers d'un costat a un
altre de la Ruta de Comerç Perlemiana i el cel estava atestat de trànsit. I
gairebé a tot arreu que miraven, veien el nom Santhe: sobre les portes dels
edificis, en els anuncis que apareixien en pantalles gegants a les parets i blasonades
en els laterals dels aerolliscants i les naus. La família prominent gairebé
posseïa Lianna i li havia arrabassat, durant els passats trenta anys, un
interès controlador en una de les empreses principals de Lianna: Tecnologies
Sienar, representants de la qual havien estat convidats a la recent Reunió de
Sojourn.
Mantenint una
distància raonable, Plagueis i 11-4D van seguir al kubaz d'una passarel·la
atrafegada a una altra i després a través d'un dels ornamentats ponts que
creuava el Riu Lona Cranith fins a la ciutat germana de Lianna, Lola Curich.
Més enllà de la caserna general de la Societat Històrica d’Aliats de Tion, Lliscants
Fronde, una cantina anomenada Thorip Norr... Tot mentre el kubaz havia estat
mirant per sobre de la seva espatlla i ara estava accelerant el pas mentre
s'acostava a l'entrada d'un túnel de vianants.
–El shi'ido es
comporta com si fos conscient que li estan seguint –va dir 11-4D, amb els
fotoreceptors fixats en la seva presa.
–Intentarà perdre'ns
al túnel. Faríem millor en esperar-li a la sortida.– Plagueis es va aturar per
fer una ullada al seu voltant –. Per aquí, 4D.
Donant-se pressa per
envoltar els edificis que el túnel travessava per sota, van emergir just on els
vianants fluïen directament fins a una plaça pública envoltada per restaurants
i boutiques. 11-4D va aguditzar els seus receptors òptics i els va apuntar cap
a la boca del túnel.
–Basant-me en la mitjana
de la velocitat a la qual el shi'ido estava caminant quan va entrar al túnel,
hauria d'haver sortit a hores d'ara.
–I realment ha sortit –va
dir en Plagueis–. Dirigeix la teva atenció cap a l’askajian fornit que està passant al costat de
la Cullera d’Auròdium.
Els fotoreceptors del
droide van rotar lleugerament.
–El shi'ido va canviar
de pell dins del túnel.
–Sospito que podria
haver-ho fet.
–Tant de bo tingués
una eina comparable a la Força, Magíster.
Varen reassumir la
seva vigilància clandestina, seguint ara l’askajian, que els va portar per un
recorregut enrevessat per Lola Curich que va acabar en un quiosc automatitzat
del Clan Bancari Intergalàctic al costat d'una franquícia de PetVac. Plagueis
va confiar en 11-4D perquè realitzés una actualització de les activitats del canviapell.
–Ha dipositat el xip
de crèdit –va dir el droide –. Però sóc incapaç de proporcionar el número de
compte. Fins i tot les meves millores de macrovisió tenen les seves limitacions.
Plagueis li va fer un
gest de menyspreu.
–Això no serà un
problema.
Van esperar fins que
el shi'ido va haver sortit del quiosc per entrar-hi dins. Amb l'ajuda dels
codis del CBI que Plagueis va proporcionar, 11-4D aviat va aconseguir no només
el número de compte sinó també la identitat del titular.
–Kerred Santhe, el segon –va dir el droide.
Plagueis es va quedar
sense paraules durant un moment. Santhe havia heretat la propietat principal de
les Tecnologies Santhe Sienar de l'ancià Kerred, que va tenir la distinció de
ser el primer assassinat d'en Plagueis sota la tutela d’en Darth Tenebrous. Però
que un industrial ric com Santhe hagués de tenir la necessitat dels guanys d'un
jugador tenia poc sentit. Llevat que el shi'ido estigués d'alguna manera en
deute amb Santhe. Explicava la connexió retorçada amb Tenebrous de com havia cridat
per primera vegada el canviapell l'atenció d’en Venamis?
–Estàs molt versat en
fisiologia shi'ido? –Li va preguntar Plagueis a 11-4D.
–Els subjectes shi'ido
van participar en els estudis de longevitat portats a terme a Obroa-Skai.
Posseeixen una fisiologia i una anatomia molt flexibles, amb tendons i
lligaments reconfigurables i trets esquelètics prims però densos que els
permeten sustentar les seves masses carnoses i les seves reserves extenses de
fluids corporals.
–Són capaços els teus
sensors de determinar quan està a punt de canviar de pell un shi'ido?
–Si el shi'ido és a
prop, si.
–Llavors no tenim un
moment a perdre.
Arribant fins a la
seva presa mentre estava entrant a la plaça pública, li van avançar i es van
donar presa per entrar al túnel de vianants davant d'ell. Cent metres més enllà
es van trobar en un tram sense ocupar i dèbilment il·luminat que Plagueis suposà
que utilitzaria el shi'ido per transformar-se i van esperar.
El shi'ido no els va
decebre. I en el moment va començar a canviar, d’askajian al que podria haver
estat un ongree o gotal, 11-4D va activar l'arma làser oculta en el seu braç
dret i va disparar un raig compacte a la base del cervell del shi'ido.
La barreja d'espècies
momentàniament monstruosa va alliberar un crit turmentat i va caure sobre el
sòl del túnel, retorçant-se de dolor. Movent-se ràpidament, 11-4D va arrossegar-lo
més endins en la foscor, on Plagueis es va posicionar darrere del crani
grotescament protuberant, les espatlles desnivellades i l’esquena encorbada del
canviapell.
–Per què vas transferir
els teus guanys a Kerred Santhe? –Va preguntar Plagueis.
La boca retorçada del
shi'ido va lluitar per formar una resposta.
–Estàs amb l'Autoritat
del Joc?
–Més volguessis tu. De
nou: Per què Kerred Santhe?
–Deutes de joc –va
pronunciar malament el shi'ido, mentre la saliva li queia fins a terra –. Li
deu diners a un parell de vigos de Sol Negre i altres prestadors.
–Santhe és un dels
éssers més rics de la galàxia –li va pressionar Plagueis –. Per què
necessitaria que haguessis estat robant els casinos des d'aquí a Coruscant?
–Deu milions. No ha
deixat de beure i jugar des que el seu pare va ser assassinat.
Brillantment assassinat, va pensar Plagueis.
–Fins i tot així, Sol
Negre mai li fixaria com a objectiu.
El shi'ido poderós en
la Força va estirar el seu coll ple de bonys en un esforç per fer-li un cop
d'ull al seu inquisidor.
–Això ho sap. Però els
vigos estan amenaçant amb fer pública la informació. Un escàndol podria
persuadir al consell d'administració de Santhe/Sienar de tirar-li fora del càrrec
d'oficial en cap d'operacions i nomenar a Narro Sienar com el seu substitut.
Plagueis va riure una
mica d'una manera sorprenent però satisfet.
–També haurien de fer-ho,
canviapell. –Es va posar dempeus i va començar a allunyar-se–. Has estat d'allò
més útil. Ets lliure de marxar.
–No pots deixar-me
així –va pregar el shi'ido.
Plagueis es va aturar
i va tornar fins a la seva víctima.
–Si estiguessis
sufragant el terrorisme o comprant armes, podria haver-te permès continuar plomant
els casinos. Però al incrementar les arques de Sol Negre i protegir la
reputació d'un enemic d'un dels meus amics, et converteixes també en el meu
enemic. –Va baixar la veu en un grunyit amenaçador –. Considera això: tens una
última oportunitat d'utilitzar els teus talents de la Força per guanyar molts
diners abans que la teva imatge horrible es converteixi en la peça central de
la base de dades de tramposos a cada planeta en què es juga. Et suggereixo que
facis servir els teus guanys sàviament per fabricar-te una vida nova per a tu
mateix on l'Autoritat del Joc no sigui capaç de trobar-te i jo no aniré a
buscar-te.
***
Dir que el planeta Saleucami
era el punt brillant del seu sistema significava merament que només ell, entre
mitja dotzena de planetes sense aire i desolats, era capaç de suportar vida.
Els seus propis punts brillants no eren, com un podia sospitar, aquelles àrees
que encara no havien estat victimitzades per bombardejos de meteorits, sinó més
aviat alguns dels cràters d'impactes que les tempestes celestials incessants
havien deixat enrere. Perquè allà on els meteorits impactaven havien tret les
aigües subterrànies riques en minerals a la superfície àrida, convertint els
cràters en llacs de caldera i els voltants en oasis de flora de fulles
arrodonides.
Bípedes de pell blava i
ulls grocs de la part més allunyada del Nucli havien estat els primers a
colonitzar Saleucami, que significava «oasi» en la seva llengua, perquè el
planeta està just entre aquells que havien visitat durant el llarg viatge des
de Wroona.
Des de llavors havien
arribat grups de vigorosos weequays, grans i twi'leks, fugint de conflictes o
buscant un aïllament pobre, i sent aptes per a les tasques de les granges en el
terreny incolor a la recerca d'humitat i subsistint d’insípids tubercles que s’assecaven
a la calor del migdia i es congelaven completament a la nit.
Eventualment el
planeta va donar origen a una ciutat i un espaiport, construïts a l'ombra d'una
de les calderes i alimentats per energia geotèrmica.
Els immigrants més
recents de Saleucami eren d'una classe diferent: éssers joves de planetes tan
distants com Glee Anselm i Arkània, vestits amb vestidures esparracades i
portant les seves possessions sobre les seves esquenes. Viatgers i cercadors
arribant en transport apallissats i vaixells de càrrega vagabunds que servien
en els sistemes de la Vora Exterior. Homes i dones, encara que tres vegades més
l'últim que els primers, distingint-se pel que alguns veien com una mirada
incansable i altres com l'expressió de la pèrdua. Al principi els colons natius
no sabien que pensar d'aquests apàtics viatgers, però gradualment havia crescut
una indústria per atendre les seves necessitats simples encara que peculiars
d'abric, menjar i transport en superfície fins a les terres ermes, on esperava
la il·luminació, lliurats a les mans grans d'un ésser que es remorejava que
posseïa poders profètics.
Entre ells aquell dia
hi havia un muun portant una simple capa amb caputxa i botes usades. On
normalment la mera imatge d'un muun podria haver generat rumors que Saleucami
estava a punt de ser adquirit pel Clan Bancari Intergalàctic, l'horda juvenil
amb la qual anava el muun amb prou feines li va dirigir una segona mirada. No
quan la multitud ja incloïa ryn i fosh i altres espècies exòtiques. I no quan
el propi Saleucami es veia com poc més que una pedra de toc cap a un planeta
més gran.
Plagueis havia deixat
a 11-4D a Sy Myrth i havia completat el viatge en vaixell de càrrega amb
l'esperança de mantenir un perfil tan baix com fos possible. Les dades de la
trajectòria de la profetessa eren escassos, encara que Venamis havia apuntat
que havia nascut en la Vora Interior i havia arribat a Saleucami només tres
anys abans. Els colons de Saleucami estaven disposats a tolerar la seva
presència, igual que al campament de seguidors que atreia, sempre que es
quedessin confinats amb la seva assemblea en els erms.
Incrustat entre altres
quaranta en un buslliscant massa ple, Plagueis va deixar que la seva mirada
escombrés el terreny abandonat de muntanyes volcàniques i les parets escarpades
dels cràters d'impactes.
En un cel sense núvols
d'un porpra pàl·lid, amb la llum encegadora centellejant intermitentment, i la
monotonia del viatge de cinc hores alleujada únicament pels assentaments
ocasionals o solitàries granges d'humitat. El final del viatge va ser un llac
de caldera relativament petit, des de les ribes de la qual s'elevava una zona
comunal de botigues i refugis toscs, poblats per veterans somiadors
d'assentaments previs.
Els Seleccionats, com
els anomenaven.
Pujant des del buslliscant,
Plagueis es va unir a la multitud de nouvinguts en un viatge curt fins a un
amfiteatre natural, on els trossos de meteorits proporcionaven seients per a
alguns. Altres s'asseien sobre les seves motxilles o estaven disseminats pel
terra desigual. Poc després, el so dels motors ploriquejant van anunciar
l'arribada d'una caravana de lliscants terrestres hibridats, molts en una condició
prístina, encara coberts amb pols i descolorits per la llum dura. Quasi tothom
a l'amfiteatre es va posar dret i una onada d'anticipació es va moure a través
de la multitud, augmentant fins a fervor quan una dona iktotchi va sortir d'un
dels vehicles, envoltada per deixebles vestits tan senzillament com ella.
Plagueis no podia
pensar en un ésser més apropiat per a Saleucami o per a l'estatus de culte: una
bípeda sense pèl amb unes banyes corbades cap avall i un nas prominent, amb la
pell endurida per suportar els vents violents del seu planeta i un semblant
bel·ligerant que revelava una naturalesa emocional. Però, el més important,
posseïa una acreditada habilitat precognitiva.
Sola, va pujar a una
llosa de pedra que era l'escenari de l'amfiteatre i, un cop que la multitud es
va haver tranquil·litzat, va començar a parlar amb una veu solemne.
–He vist la foscor que
ve i als éssers que visitaran la galàxia. –Va fer una breu pausa per permetre
que les seves paraules se sentissin–. He estat testimoni del col·lapse de la
República i he contemplat a l'Orde Jedi girar en agitació. –Apuntà un dit cap a
les muntanyes distants–. A l'horitzó aguaita una guerra que s'estendrà a tota
la galàxia, un conflicte entre màquines d'aliatge i màquines de carn i la
subseqüent mort de desenes de milions d'innocents.
Va passejar fora de la
llosa, gairebé com si parlés amb si mateixa.
–He vist planetes
subjugats i planetes destruïts i del caos naixerà un nou ordre, reforçat per
armes ferotges com les que no s'han vist en més de mil anys. Una galàxia
portada sota el jou d'un dèspota cruel que serveix a les forces de l'entropia.
I finalment he vist que només aquells endurits per aquesta veritat ineludible
poden sobreviure. –Va examinar l'audiència–. Només aquells de vosaltres que estigueu
disposats a tornar-vos els uns contra els altres i beneficiar-vos de les
desgràcies d'altres.
La multitud estava
asseguda en sorprès silenci. Es deia que els iktotchi renunciaven a algunes de
les seves habilitats precognitives com més lluny viatjaven del seu planeta
natal, però aquest no sempre era el cas.
I amb certesa no era així, es va dir en
Plagueis a si mateix, en el cas d'una iktotchi que era forta en la Força. No
era d'estranyar que Venamis l'hagués estat observant.
–He estat enviada a enderrocar
les vostres creences més alegres en un futur brillant i a ajudar-vos a fer-li
la guerra a les bones intencions i l'engany de les idees pures. A ensenyar-vos
com acceptar el fet que fins i tot en meitat d'aquesta era aparentment beneïda,
aquest parpelleig d'un ull en la història dels éssers intel·ligents, els
nostres instints bàsics prevalen sobre nosaltres. He estat enviada a aconsellar-vos
que la pròpia Força arribarà a ser com si no hagués estat sinó un capritx
passatger entre els que s'enganyen a si mateixos, una il·lusió antiquada que es
convertirà en el fum dels focs netejadors d'una nova era.
Va fer una pausa un
cop més i, quan va parlar de nou, una mica del to tallant havia abandonat la
seva veu.
–El que aquesta
galàxia reordenada necessitarà són éssers que no tenen por de ser arrogants,
egoistes i impulsats a sobreviure a costi el que costi. Aquí, sota la meva
guia, aprendreu a deixar anar els vostres vells jo i a trobar la fortalesa per
refondre-us com a éssers de duracer, a través d'accions que possiblement mai
podríeu haver-vos cregut capaços de dur a terme.
»Jo sóc el pilot del
vostre futur.
Va obrir els seus
braços a la multitud.
–Mireu, cadascú de vosaltres, als que teniu a
l'esquerra i a la dreta i a aquells davant i darrere...
Plagueis va fer el que
deia, trobant-se amb mirades innocents i amb mirades enfadades, mirades
espantades i expressions de pèrdua.
–... I penseu en ells
com pedres de toc en la vostra escalada eventual –va dir la iktotchi. Va
mostrar les seves mans–. El toc de les meves mans fixarà el corrent que flueix
a través de vosaltres. S'accionarà el botó de començar el vostre viatge cap a
la transformació.
»Veniu a mi si
desitgeu ser seleccionats.
Molts en la multitud
es van posar drets i van començar a pressionar cap a l'escenari, empenyent a
altres per treure'ls del mig, lluitant per ser els primers d’arribar fins a ella.
Plagueis es va prendre el seu temps, trobant un lloc al final de la línia
serpentejant.
Mentre que la noció de
tenir un exèrcit preparat de seguidors del Costat Fosc disponible no tenia cert
atractiu, la iktotchi estava difonent un missatge que havia condemnat als Sith
de l'antiguitat, als Sith que van precedir la reforma d’en Bane, i havia permès
la lluita fratricida que havia empès a l'Orde a l'oblit.
El missatge apropiat
havia d'haver estat que renunciessin a la seva necessitat de sentir que
controlaven els seus propis destins i acceptessin el lideratge il·luminat d'uns
pocs seleccionats.
L'estrella principal
de Saleucami estava baixa en el cel per quan Plagueis va arribar a la llosa de
pedra i va estar davant de la iktotchi. Les àmplies mans d'ella van agafar les
d'ell i ella va tensar els seus dits gruixuts al voltant de les estretes palmes
d'ell.
–Un muun de riquesa i
gust. El primer que ha vingut a buscar-me –va dir ella.
–Vas ser seleccionada –li
va dir en Plagueis.
Ella li va aguantar la
mirada i una expressió sobtada d'inseguretat va aparèixer en els seus ulls, com
si Plagueis hagués xocat les seves banyes amb ella.
–Què?
–Vas ser seleccionada,
encara que sense el teu coneixement. I per tant necessitava reunir-me amb tu en
persona.
Ella va continuar
mirant-lo.
–Això no és pel que
ets aquí.
–Oh, però ho és –va dir
en Plagueis.
Ella va intentar
retirar les seves mans, però Plagueis les tenia ara fermament subjectes.
–Això no és pel que tu
ets aquí –va dir ella, alterant l'èmfasi –. Portes la foscor del futur. Sóc jo
la que t’ha buscat. Jo la que hauria de ser la teva serventa.
–Malauradament no –va
xiuxiuejar Plagueis –. El teu missatge és prematur i perillós per a la meva
causa.
–Llavors deixa’m
desfer-lo! Deixa’m fer complir els teus desitjos.
–Estàs a punt de fer-ho.
Un foc es va encendre
en els ulls d'ella i el seu cos es va posar rígid mentre Plagueis començava a
fer fluir els raigs dins d'ella. Els seus membres van tremolar i el seu cos va
començar a bullir. Les seves mans es van posar calentes i ella es va ensorrar
entre les mans de ell. De reüll, ell va veure a un dels deixebles twi'leks de
la iktotchi anar corrent cap a ell i ell de sobte va deixar anar les mans
d'ella i es va apartar del seu cos amb espasmes.
–Què ha passat? –Va
demandar el twi'lek mentre altres deixebles s'estaven apressant a socórrer la
iktotchi –. Què li vas fer?
Plagueis va fer un
gest calmant.
–No vaig fer res –va
dir amb veu profunda i monòtona–. Ella es va desmaiar.
El twi'lek va
parpellejar i es va tornar cap als seus companys.
–Ell no va fer res.
Ella es va desmaiar.
–No respira! –Va dir
un d'ells.
–Ajudeu-la –va dir
Plagueis en el mateix to monòton.
–Ajudeu-la –va dir el
twi'lek –. Ajudeu-la!
Plagueis es va apartar
de la llosa i va començar a caminar contra una marea sobtada d'éssers frenètics
cap a un dels buslliscants que esperaven. La nit estava caient ràpidament. Darrere
d'ell sonaven crits d'incredulitat, retrunyint a l'amfiteatre. El pànic estava
creixent. Els éssers estaven retorçant-se les mans, agitant les seves antenes i
altres apèndixs, caminant en cercles i murmurant per a ells mateixos.
Ell era l’únic a bord
del buslliscant. Aquells amb els que havia arribat i els seleccionats que
havien construït els refugis sobre els llacs estaven corrent cap a la foscor,
com si estiguessin determinats a perdre’s a les terres ermes.
***
En una nau estel·lar
similar en disseny a la qual havia portat a Tenebrous i a Plagueis a
Bal'demnic, un vehicle Rugess Nome, Plagueis i 11-4D van viatjar al planeta de
la Vora Mitjana anomenat Bedlam, prop del púlsar argentat del mateix nom. Un
punt de fuga a l'espai real i un terreny de jocs per aparents éssers
transdimensionals, el lluminós fenomen còsmic li va semblar a Plagueis com
l'escenari perfecte per al sanatori en què l'últim dels aprenents potencials d'en
Venamis, un nautolà, havia estat confinat durant els últims cinc anys.
Guàrdies gamorreans
uniformats es van trobar amb ells a les altes portes davanteres de la
Institució Bedlam per als criminalment Dements i els van portar a l'oficina del
superintendent, on un ithorià els hi va donar la benvinguda, qui va escoltar
atentament però amb consternació òbvia el propòsit de la visita sorpresa d’en
Plagueis.
–Naat Lare ha estat
nomenat beneficiari d'un testament?
Plagueis va assentir.
–Una petita herència.
Com executor en cap l’he estat buscant durant algun temps.
El cap de lòbuls
bessons de l’ithorià es va moure d'un costat a un altre i els seus dits llargs
i de puntes bulboses tamborinejaren una marxa militar a l'escriptori.
–Sento haver d’informar-li
que ja no està amb nosaltres.
–Està mort?
–Prou possiblement.
Però el que vull dir és que ha desaparegut.
–Quan?
–Fa dos mesos.
–Per què va ser
confinat originalment a Bedlam? –Va preguntar Plagueis.
–Va ser posat en
llibertat sota fiança per les autoritats de Glee Anselm, però va ser sentenciat
al final a complir la seva condemna aquí, on se li pogués cuidar.
–Quin va ser el seu
crim?
–Crims, és més
correcte. Té un llarg historial de pràctiques sadomasoquistes, la majoria de
les vegades executades contra petits animals, piromania, crims insignificants i
ús d’intoxicants. Típicament, veiem això en éssers dels quals s'ha abusat o van
tenir una educació inestable, però Naat Lare va tenir una família afectuosa i
és molt intel·ligent, tot i haver estat expulsat d’incomptables col·legis.
Plagueis va considerar
acuradament la seva següent pregunta.
–És perillós?
L’ithorià tamborinejà
amb els seus dits d'espàtula de nou abans de respondre.
–Fins i tot a risc de
violar la confidencialitat del pacient, jo diria potencialment perillós, atès
que té certs..., diguem, talents, que transcendeixen l'ordinari.
–Figuraren aquests
talents en la seva escapada?
–Potser. Tot i que
creiem que pot haver tingut ajuda.
–De qui?
–Un metge bith que es
va prendre un interès en el cas.
Plagueis es va
inclinar cap enrere en la seva cadira. Venamis?
–Ha contactat amb el
metge?
–Ho vam intentar, però
la informació que ens va proporcionar respecte a les seves pràctiques i el seu
lloc de residència era fraudulenta.
–Així que podria no
haver estat metge.
El cap de l'ithorià va
pujar i baixar en el seu coll corb.
–Tristament. El bith
pot haver estat un còmplice, d'alguna classe.
–Té alguna idea de cap
a on pot haver desaparegut Naat Lare?
–Assumint que deixés
Bedlam pels seus propis mitjans, les possibilitats estan limitades, donada
l'escassetat de naus estel·lars que ens serveixen. La seva primera parada
hauria d'haver estat Felúcia, Caluula o Abraxin. Ho vam notificar a les
autoritats d'aquests planetes. Desafortunadament, ens manca el pressupost per
emprendre una recerca intensiva.
Plagueis li va llançar
una mirada significativa a 11-4D i es va aixecar de la cadira.
–La seva cooperació és
molt apreciada, superintendent.
–Tenim confiança que
els Jedi li localitzaran, en qualsevol cas –va afegir l’ithorià mentre Plagueis
i el droide estaven a punt de sortir de l'oficina.
Plagueis es va donar
la volta.
–Els Jedi
–A causa dels dons
peculiars d’en Naat Lare, ens sentim obligats a contactar amb l'Orde tan aviat
com vam descobrir que havia desaparegut. Ells van consentir graciosament a
ajudar-nos en la recerca. –L’ithorià va fer una pausa–. Podria contactar amb
vostè si descobreixo alguna cosa...
Plagueis va somriure.
–Deixaré la meva
informació de contacte amb el seu assistent.
11-4D i ell van tornar
a la nau en silenci.
–Els éssers com Naat
Lare no romanen ocults durant molt de temps –va dir en Plagueis, mentre estava
baixant la rampa d'entrada –. Cerca a l’HoloRed i altres fonts de notícies de
successos recents en els tres planetes que ha nomenat el superintendent i informa’m
de qualsevol història que capturi el teu interès.
La nau tot just havia
deixat l'atmosfera de Beldam quan 11-4D es va presentar a la cabina.
–Una exquisidesa d’Abraxin,
Magíster –va començar el droide –. Enterrada entre històries d'intrigues o
d'esdeveniments rars. Hi ha informes de les matances recents de dotzenes de
fantasmes dels aiguamolls en els pantans que envolten un assentament barabel al
continent sud.
Criatures bípedes
grans i no intel·ligents, els fantasmes dels aiguamolls caçaven en manades i
eren coneguts per utilitzar la Força per atraure la presa a camp obert.
–Els supersticiosos
entre els barabels creuen que la Plaga dels Barabels és responsable de l'allau
de morts.
Plagueis es va
colpejar les cuixes amb els palmells de les seves mans.
–El nostre nautolà ha
passat de torturar mascotes casolanes a assassinar criatures poderoses en la
Força. I estic segur que els Jedi arribaran a la mateixa conclusió.
–Si no ho han fet ja,
senyor.
Plagueis es va acariciar
la barbeta pensant.
–Aquest té més que un
rastre del Costat Fosc. No m’estranya que Venamis li estigués visitant. Fes que
l'ordinador de navegació traci un curs cap a Abraxin, 4D. Anem a tornar al
Cúmul Tion.
Un dia estàndard
després havien aterrat prop de l'àrea on les morts dels fantasmes dels
aiguamolls havien estat passant.
Per disseny, els
assentaments barabels estaven lluny de qualsevol dels espaiports del planeta, a
la vora incerta d'un enorme pantà, les ribes recargolades del qual estaven
estacades per un grup d'arbres d'arrels aquàtiques. En una llengua de terreny
alta s'elevaven uns quants edificis prefabricats entre cúmuls de llars altes i
de teulades de palla connectats els uns amb els altres per passarel·les que
estaven teixides entre les herbes de l'estació seca. Els rèptils natius i amb
escates portaven just suficient roba com per ser modestos, una olor
malaltissament dolça a vegetació podrida surava en l'aire immòbil. Abraxin
havia estat fort en el Costat Fosc durant la vida d’en Bane, quan havia estat
alineat amb la Germandat de la Foscor de Lord Kaan, però Plagueis podia sentir
que el poder havia disminuït significativament en els segles intermedis.
11-4D i ell no havia
caminat ni un quilòmetre des de la nau quan es van trobar amb un grup de
barabels arrossegant a un quartet de fantasmes dels aiguamolls massacrats fora
d’una aigua amb color de sopa de llegums. Les restes dels bípedes d'olor pudent
havien estat tallats i apunyalats i havien perdut els seus ulls vermells davant
la feina delicada d'una vibrodaga. A primera vista un podria haver pensat que
les criatures havien estat també decapitades, a causa que els seus petits caps
havien estat col·locats cap avall entre les espatlles encorbades. Plagueis va
descobrir que els barabels no feien una olor més agradable que els fantasmes
trossejats, però sabien suficient bàsic per respondre a les seves preguntes
sobre l'onada de morts recents.
–Elz membrez del
mateix grup de caça, aquests quatre –va explicar un dels rèptils–. I ez va fer
en noméz la passada nit.
–Ez la Ruïna –va
afegir un altre, la cua amputada estava just començant a tornar a créixer. La
seva salpa amb urpes indicà els buits negres dels ulls d'un dels fantasmes
flàccids –. Aquezt creu que noméz la Ruïna s'enduria elz ullz.
Continuant pel camí
ombrívol que portava a l'assentament, Plagueis es va treure la capa i la va
doblegar sobre el seu braç dret. Un gir en el camí va revelar que era l'únic
visitant vestit inadequadament per al clima. Més endavant dos Jedi coberts per
les vestidures marrons tradicionals de l'Orde estaven regatejant amb un barabel
el preu d'arrendament d'un forabord aquàtic. Plagueis es va ancorar en el món
material mentre el més jove dels dos Jedi, un zabrak, es girava lentament per
mirar-los a 11-4D i a ell mentre passaven.
Responent a la mirada
del Jedi amb un assentiment de cap, Plagueis va seguir caminant, desviant-se
del camí només quan van haver arribat al petit edifici del mercat, des d'on la
parella de Jedi i el pilot barabel del forabord encara podien ser observats.
Familiaritzats amb l’idioma barabel, Plagueis va escoltar d'amagat les
converses entre els mercaders, que estaven asseguts entre safates de peixos,
ocells i insectes morts que el pantà havia proporcionat. Les morts dels
fantasmes dels aiguamolls estaven en la ment de tothom, igual que les
supersticions de la Ruïna. Però l'arribada dels Jedi es veia com un presagi bo,
ja que l'Orde era venerada per haver ajudat a resoldre una disputa de clan a
Barab I gairebé un mil·lenni abans.
Plagueis va arrossegar
a 11-4D fins a l'entrada del mercat i li va instruir que aguditzés els seus
fotoreceptors sobre els Jedi, que estaven a la meitat de concloure el seu
negoci amb el pilot del forabord. Llavors es va permetre sondejar profundament en
la Força.
–Tots dos van
reaccionar –va dir el droide –. El cerean va dirigir una mirada cap al mercat,
però no es va concentrar en vostè.
–Només perquè té les
seves antenes buscant un nautolà en comptes d'un muun.
Un curt temps després,
mentre Plagueis i 11-4D estaven vagant per l'assentament, algú els hi va cridar
en un bàsic amb l'accent del Nucli.
–Semblem ser els únics
forasters del poble.
La veu pertanyia al
cerean alt i prim, que havia sortit d'un restaurant portant un pot de líquid. Seguint-li
en sortir, el zabrak va col·locar dues gerres en una taula que gaudia d'una
zona d'ombres.
–Uniu-vos, si us plau –va
dir el cerean, assentint amb el seu alt cap cònic cap a la cadira lliure de la
taula.
Plagueis es va acostar
a la taula però va declinar la cadira.
–Una cervesa produïda
localment –va dir el zabrak, abocant-la de l'ampolla–. Però vaig veure una
ampolla de Brandy d’Abraxin dins, si això és més del seu gust.
–Gràcies, però cap en
aquest moment –va dir en Plagueis –. Potser després d'unes hores de treball.
El cerean va fer un
gest cap a si mateix.
–Sóc el Mestre Ni-Cada.
I aquest és el Padawan Lo Bukk. Què li porta a Abraxin, ciutadà...?
–Els microcrèdits –el
va interrompre Plagueis abans d'haver de proporcionar un nom –. El Clan Bancari
està considerant obrir una sucursal del Banc d'Aargau aquí com a mitjà de
reforçar l'economia local.
Els Jedi van
intercanviar mirades enigmàtiques per sobre de les vores de les seves gerres.
–I què porta als Jedi
a Abraxin, Mestre Ni-Cada? No el marisc, m'imagino.
–Estem investigant els
assassinats recents dels fantasmes dels aiguamolls –va dir el zabrak, potser
abans que el seu Mestre pogués evitar-ho.
–Ah, és clar. El meu
droide i jo vam veure els cossos de quatre de les pobres criatures quan vàrem entrar
a l'assentament .
El cerean va assentir
greument.
–Aquesta anomenada
Ruïna s'haurà acabat demà.
Plagueis va adoptar
una expressió de sorpresa agradable.
–Això són notícies
meravelloses. No hi ha res pitjor que la superstició per aixafar una economia.
Gaudeixin de les seves begudes, ciutadans.
11-4D va esperar fins
que Plagueis estigués ben lluny de les oïdes dels Jedi per parlar.
–Anem a partir d’Abraxin,
Magíster?
Plagueis negà amb el
cap.
–No abans que trobi al
nautolà. No tinc elecció excepte intentar atreure’l fora del seu amagatall.
–Però veient-se en
l'obligació d’obrir-se a la Força, és probable que també atregui als Jedi.
–Pot ser que aquest
risc valgui la pena.
Van passar la tarda
escoltant les converses sobre les localitzacions de les morts i determinant que
Naat Lare, tant si es donava compte com si no, havia estat seguint un patró. En
la foscor a la vora de l'assentament, en un punt al llarg de la riba plena de
vampirs del pantà fosc, a uns sis quilòmetres del mercat, Plagueis es va treure
els pantalons, la túnica i el bonet i va lliscar nu en l'aigua tèrbola. Amb un
respirador aquata subjectat entre les seves dents, es va impulsar cap al fons.
Allà, aclofat en el fang, es va obrir completament a la Força i va invocar al
nautolà, els sentits de la Força i olfactori podria suggerir-li que la mare de
tots els fantasmes dels aiguamolls estava al seu abast perquè la matés. Una
dona nautolana tatuada anomenada Dossa s'havia considerat un cop adequada per
servir el Senyor Sith Exar Kun. Qui sabia quins dons podria posseir Naat Lare? Sortint
a la superfície cap als cants esvalotats dels insectes, Plagueis va saltar a la
riba fangosa, es va vestir i es va col·locar sota la llum de les en de les
arrels relliscoses d'un arbre frondós. Poc després, va sentir un ressò en la
Força i va veure ondulacions en l'aigua a certa distància. A la feble llum, un
niu blau verdós de flocs d’un cap va sortir a la superfície, seguit per un
parell d'ulls castanys sense parpelles. Llavors l'ésser intel·ligent amfibi de
Glee Anselm va aparèixer, empenyent cap a la terra com alguna bèstia degenerada
i fixant la seva atenció en Plagueis.
Alhora, Plagueis va
sentir el so d'un forabord aquàtic aproximant-se ràpidament des de les
profunditats del pantà i va sentir la presència dels dos Jedi.
–No ets Venamis –va dir
Naat Lare en bàsic, amb una mà sobre l'empunyadura d'una vibrodaga lligada a la
seva cuixa musculosa.
–Ell et va ajudar a
escapar de Bedlam i et va enviar aquí com a part del teu entrenament.
La mà d’en Naat Lare
es va tancar sobre l'empunyadura.
–Qui ets?
Plagueis es va alçar
en tota la seva alçada.
–Sóc el Mestre d’en
Venamis.
El nautolà va semblar
confús, però només momentàniament. Llavors va fer una genuflexió en el fang.
–Lord –va dir, baixant
el cap.
El so del forabord
estava ara més a prop, just a l'altre costat de la corba del pantà.
–Dos Jedi t'han seguit.
Els flocs del cap d’en
Naat Lare van girar cap al so del forabord.
Plagueis va començar a
retirar-se cap a les ombres i cap a la naturalesa mundana.
–Demostra que ets
digne de mi i d’en Venamis matant-los.
–Sí, senyor.
El nautolà va saltar
per posar-se dempeus i es va capbussar en l'aigua coberta de llim.
En les profunditats de
l'arbre frondós Plagueis va esperar. El motor del forabord va quedar en
silenci. Llavors de l'aigua van emergir crits d'alarma i centelleigs sobtats de
llum van esclatar a la nit.
–Mestre!
Es va sentir un so
gutural aspre, seguit per un crit de dolor.
–Fes-te a un costat,
Padawan.
–Mestre, és...
Un altre crit, més alt
de to.
–No! No!
El tamborineig d'un
sabre làser enfurismat, un udol de dolor i una cosa pesada que donava cops a l’aigua.
–Està viu? Està viu?
Algú va gemegar.
–Espera...
Les onades van trencar
a la riba arrelada a prop d'on Plagueis s'havia ocultat.
–Mestre?
–Està fet. Està mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada