L'amenaça fantasma (XXII)

Anterior

22

Qui-Gon Jinn era un dels millors espadatxins de l'Orde Jedi. El Mestre Jedi que s'havia encarregat del seu ensinistrament el considerava un dels millors deixebles que havia tingut durant els seus més de quatre-cents anys en l'Orde. Qui-Gon s'havia passat la vida lluitant en diferents conflictes per tota la galàxia i s'havia enfrontat a situacions desesperades de les que molts Jedi mai haurien aconseguit sortir. Hi havia sobreviscut a batalles que van posar a prova de totes les maneres concebibles les seves habilitats i la seva determinació.

Però aquell dia acabava de trobar-se amb un rival digne d'ell. El Senyor del Sith al que s'estava enfrontant juntament amb Obi-Wan sabia manejar les armes tan bé o fins i tot millor que Qui-Gon, i a més era més jove i fort que ell. Qui-Gon aviat compliria seixanta anys; la seva joventut ja havia quedat molt enrere, i no era tan fort com abans. El seu avantatge, en la mesura que en tingués un, només podia venir de la seva llarga experiència i la seva comprensió intuïtiva de com un adversari podia fer servir la seva espasa de llum contra ell.

Obi-Wan aportava joventut i resistència física al combat, però només hi havia lluitat en unes quantes competicions i encara no havia tingut ocasió de participar en un autèntic combat.

Entre els dos podien mantenir a ratlla el Senyor del Sith, però els seus esforços per atacar-lo, per prendre l'ofensiva conta aquell perillós adversari, eren lamentablement ineficaços.

Darth Maul es trobava en el seu millor moment com a guerrer, i havia arribat a l'apogeu del seu poder. A més, l'odi i el menyspreu que sentia cap als Cavallers Jedi, enemics dels Sith des de feia mil·lennis, el feia encara més temible. Darth Maul havia dedicat tota la seva vida a treballar i entrenar-se per aquell moment, esperant una oportunitat d’enfrontar-se als Cavallers Jedi en combat. Que pogués lluitar amb dos alhora era un premi extra. Segur de la seva victòria, era incapaç de sentir por. Estava concentrat d'una manera que Qui-Gon va reconèixer immediatament: Darth Maul, conscient del present i absort en el que era necessari fer en cada moment, havia arribat a l'estat de concentració dels Jedi. Qui-Gon podia veure-ho clarament en els seus ulls embogits i en la ganyota que tensava les seves faccions tatuades de vermell i negre. El Senyor del Sith era un exemple vivent del que el Mestre Jedi sempre li deia a Obi-Wan quan intentava ensenyar-li a escoltar la voluntat de la Força.

Els tres combatents van recórrer l'hangar lluitant entre espetecs de feixos làser, recorrent a tots els trucs i habilitats que havien après al llarg dels anys. Els Cavallers Jedi intentaven prendre l'ofensiva, i la veritat era que el Senyor del Sith s'anava allunyant dels naboos i els caces estel·lars per retrocedir cap a la paret de l'hangar. Però Qui-Gon ja s'havia adonat que encara que pogués semblar que els Jedi l'obligaven a cedir terreny, en realitat era el Senyor del Sith qui controlava el combat. Girant, saltant i fent piruetes amb una sorprenent facilitat, el seu enemic els arrossegava amb ell, atraient-los cap a un lloc triat per ell. La seva agilitat i destresa li permetien mantenir a ratlla als Jedi, atacant-los constantment alhora que contrarestava tots els seus contraatacs sense deixar de buscar una obertura en la seva defensa.

Al principi Qui-Gon es va llançar a una implacable ofensiva, desitjós de posar fi al combat el més aviat possible, ja que percebia que aquell home era extraordinàriament perillós. Va atacar amb ferocitat i determinació, i Obi-Wan es va unir a ell, seguint el ritme que li marcava. Mestre i deixeble ja havien lluitat junts anteriorment, i cada un coneixia la forma de moure’s de l'altre. Qui-Gon havia ensinistrat a Obi-Wan, i encara que el jove Jedi encara no l’havia igualat, Qui-Gon estava convençut que algun dia arribaria fins i tot a superar-lo.

Per això els dos es van llançar a l'atac, i de seguida van descobrir que amb els seus millors esforços no n'hi hauria prou per obtenir una ràpida resolució del combat. Van adoptar un patró de lluita que els permetia operar com un equip contra el seu enemic mentre esperaven que aquest descurés la seva guàrdia, però el Senyor del Sith era massa astut per això, i el combat es va anar prolongant.

Van sortir de l'hangar principal per una porta que donava a una central d'energia auxiliar. Una sèrie de passarel·les i accessos s'entrecreuaven sobre el pou dels generadors que subministraven energia al complex de les naus estel·lars. El cavernós recinte vibrava amb l'estrèpit de la maquinària pesada. La llum es filtrava a través de núvols de vapor i capes d'ombres. Els Jedi i el Senyor del Sith van lluitar sobre una de les passarel·les suspeses sobre dels generadors, i l'estructura metàl·lica va ressonar amb el soroll de les seves botes i l’espetec de les espases de llum.

Sols a la central d'energia, ocults a la resta de Theed i els seus ocupants, els tres combatents van seguir lluitant aferrissadament.

El Senyor del Sith va saltar del pont en què havien estat combatent al del nivell inferior. Els Jedi el van seguir, un saltant davant d'ell i l'altre aterrant a la seva esquena, per així atrapar-lo pels flancs. Els tres combatents van continuar lluitant al llarg de la passarel·la; les espases de llum relluïen entre dolls d'espurnes que brollaven de la barana metàl·lica cada vegada que les fulles d'energia xocaven entre elles.

Darth Maul va advertir que Obi-Wan havia perdut l'equilibri per un instant i va llançar al Jedi al buit d'un potent cop de peu. Aprofitant el seu atac contra el seu deixeble, Qui-Gon va obligar a Darth Maul a seguir-lo per sobre de la barana. El Senyor del Sith va caure sobre una passarel·la situada diversos nivells per sota d'Obi-Wan. L'impacte de la caiguda, o potser el fet que no l'esperés, el va deixar visiblement atordit. Qui-Gon va saltar darrere d'ell, ja que va veure l'ocasió de posar fi al combat; però el Senyor del Sith es va aixecar ràpidament i va arrencar a córrer, donant un nou curs a la batalla.

Quan Obi-Wan es va haver recuperat, Qui-Gon ja perseguia a Darth Maul, seguint per la passarel·la cap a una petita porta a l'altre extrem de la central d'energia. El Mestre Jedi va córrer darrere seu entre les espurnes de la seva espasa de llum. Qui-Gon estava a la vora de l'esgotament, però el Senyor del Sith per fi havia hagut de posar-se a la defensiva, i Qui-Gon no volia donar-li ocasió que tornés a prendre la iniciativa.

–Qui-Gon! –va cridar Obi-Wan intentant donar-li abast, però el Mestre Jedi no va afluixar el pas.

Un darrere l'altre, els tres antagonistes van passar per la petita porta per entrar al passadís que hi havia a l'altre costat. Els tres es movien ràpidament en la seva frenètica persecució, i van entrar al passadís sense adonar-se del que era en realitat.

Els feixos làser rebotaven en els reblons i biguetes, entrecreuant-se per segmentar el passadís en cinc punts. Els feixos làser havien entrat en acció un instant després que el Senyor del Sith i els Cavallers Jedi creuessin corrent l'entrada. Darth Maul, que anava davant, va ser el que va arribar més lluny pel passadís abans de trobar-se atrapat entre la quarta i la cinquena paret. Qui-Gon, que anava darrere d'ell, va quedar atrapat en una paret de distància. Obi-Wan, que ocupava el darrer lloc, ni tan sols va aconseguir sobrepassar la primera paret.

Paralitzats pels brunzits i centelleigs dels feixos làser, els antagonistes van romandre immòbils allà on havien quedat atrapats i van mirar al voltant, buscant alguna escapatòria sense trobar-la. Qui-Gon va avaluar ràpidament la seva situació. Estaven al passadís de servei del pou de fosa, la unitat que servia per eliminar els residus de la central d'energia. El passadís de servei disposava de canons làser per protegir-lo de qualsevol intrús. A cada extrem del passadís hi hauria un interruptor de desconnexió que desactivaria el sistema defensiu, però ara ja era massa tard per buscar-lo.

Els Cavallers Jedi van contemplar al Senyor del Sith a través del passadís ple de feixos làser, i Darth Maul els hi va dirigir un somriure malèvol. No temis, van poder llegir en el seu tenebrós rostre, que no us faré esperar massa.

Qui-Gon i Obi-Wan es van mirar significativament, i després el Mestre Jedi es va posar a la gatzoneta per meditar i esperar.

***

Padmé Naberrie, Reina dels naboos, juntament amb les seves donzelles i el Capità Panaka i els seus soldats, va avançar pels corredors que sortien de l'hangar principal, travessaven la ciutat i acabaven en el palau. A cada pas havien de lluitar contra els membres de la guarnició d'androides de combat que havien romàs a Theed. Anaven ensopegant amb ells d'un en un o en escamots, i a cada trobada havien d’obrir-se camí lluitant i procurant no aturar-se per molt temps.

Com a conseqüència, van evitar una ruta directa a favor d'una altra on hi havia menys probabilitats que es veiessin obligats a establir contacte amb els androides. Al principi no van tenir més elecció que córrer cap al palau, fugint de la batalla de l'hangar principal amb l'esperança que la velocitat i la sorpresa els permetessin assolir el seu objectiu. Quan aquest mètode no va donar resultat, Panaka va començar a ser més cautelós. Van usar túnels subterranis, passatges ocults i passarel·les de connexió que els permetien evitar a les patrulles que recorrien els carrers i les places. Quan eren descoberts, s'obrien pas el més de pressa possible lluitant desesperadament i tornaven a les rutes més amagades sense aturar-se en cap moment.

Al final van arribar a palau molt abans del que Padmé s'havia atrevit a esperar, i van entrar en ell per una passarel·la que acabava en una talaia per travessar a la carrera les estades palatines cap a la sala del tron.

Ja estaven a prop quan tota una patrulla d'androides de combat va girar una cantonada del passadís per davant d'ells i va obrir foc. Padmé i els seus seguidors van buscar refugi a les alcoves i portes de la sala, disparant les seves armes en resposta a l'atac mentre buscaven una sortida. Més androides de combat arribaven per moments, i les alarmes ressonaven per tot el palau.

–Capità! –va cridar Padmé per sobre de l’estrèpit dels trets–. No tenim temps per això!

Tornant el seu desintegrador cap a un finestral, Panaka va fer trossos el marc i la làmina de transpariacer. Mentre les donzelles i el gruix dels soldats naboos els hi proporcionaven foc de cobertura, la Reina, Panaka i mitja dotzena de guàrdies van abandonar els seus refugis i van sortir ràpidament pel finestral.

No obstant això, Padmé i els seus defensors es trobaven de sobte atrapats en una gran cornisa a sis pisos per sobre d'una eixordadora cascada que alimentava una sèrie d'estanys interconnectats escampats pel recinte del palau. Enganxant l'esquena al mur de pedra, la Reina va mirar al voltant a la recerca d'una ruta de fugida. Panaka va cridar als seus homes que usessin les seves pistoles d'ascensió i els va assenyalar una cornisa situada quatre pisos més amunt. Els naboos van agafar les unitats de garfi amb cable que penjaven dels seus cinturons, les van encaixar en els canons dels desintegradors i van prémer el gallet després d'haver-les dirigit cap al cel. Prims cables es desenrotllaren com serps llançades a l'atac, i els seus extrems rematats per urpes d'acer es van incrustar en la pedra.

Padmé i els altres naboos van activar els mecanismes d'ascensió sense perdre un instant i van ser remolcats paret amunt.

Darrere d'ells, a la sala on les donzelles i la resta dels soldats naboos seguien contenint als androides de combat, el tiroteig es va intensificar. Padmé va fer cas omís de l’estrèpit i es va obligar a seguir endavant.

Quan van estar a la cornisa superior, van desprendre els cables i Panaka va fer esclatar una finestra amb el seu desintegrador. Trossos de transpariacer i permacret van sortir acomiadats en totes direccions mentre Padmé i els seus defensors tornaven a entrar a l'edifici per trobar-se en un altre passadís. Ja estaven molt a prop de la sala del tron, que es trobava a uns quants corredors de distància, al pis de dalt. Padmé va sentir un goig ferotge. Encara aconseguiria fer presoner al Virrei neimoidià!

Tot just havia acabat de completar el pensament quan una parella d'androides destructors va lliscar cap a ells pel passadís, transformant-se ràpidament a la modalitat de combat. Uns segons després una altra parella va aparèixer a l'extrem oposat del passadís, amb els desintegradors preparats per obrir foc.

Amb una veu buida i metàl·lica, el primer androide els va ordenar que llancessin les armes.

Padmé va vacil·lar. La seva única possibilitat d'escapar era tornar a sortir per la finestra, i fer-ho significaria quedar atrapats a la cornisa, on estarien indefensos. Podien intentar obrir-se pas lluitant, però encara que tenien bastants probabilitats d'acabar amb els androides de combat en un enfrontament, mai aconseguirien vèncer als seus més poderosos cosins.

I un instant després d'haver arribat en aquella descoratjadora conclusió, Padmé va tenir una idea i va creure haver trobat la solució que, malgrat la seva situació, podia donar-los la victòria que buscaven. La Reina es va aixecar, va estendre els braços en un gest de rendició i va llançar a un costat el seu desintegrador.

–Tireu les armes –va ordenar al Capità Panaka i els seus soldats–. Aquest assalt l'han guanyat ells.

Panaka va empal·lidir.

–Però Majestat, no podem...

–He dit que tirin les armes, Capità –el va interrompre Padmé, mirant-lo fixament als ulls.

El Capità no va fer res per dissimular que pensava que s'havia tornat boja, però va tirar el seu desintegrador a terra i va indicar als seus homes que l’imitessin.

Els androides destructors van avançar per fer-los presoners, però abans que haguessin arribat fins als naboos, Padmé va poder completar una ràpida transmissió a través del seu comunicador.

–Confiï en mi, Capità –va demanar a un perplex Panaka amb veu ferma i tranquil·la mentre es guardava el comunicador.

***

Les coses no anaven bé per a l'exèrcit gungan. Igual que els naboos, els gungans no eren rival per als androides destructors. Lentament però inexorablement, estaven sent obligats a retrocedir, incapaços de resistir l'implacable atac de la Federació de Comerç. Esquerdes que amenaçaven amb convertir-se en grans bretxes començaven a aparèixer aquí i allà en les assetjades línies defensives.

Jar Jar Binks es trobava en un d'aquells punts.

Durant una estona la seva posició havia estat una de les més sòlides després que els seus soldats, enardits pel que creien equivocadament era la bravura sense igual del seu comandant, haguessin convertit una desbandada en un contraatac. Però aquest va anar perdent ímpetu a poc a poc i, amb l'aparició dels androides destructors, va acabar per esfondrar-se. Jar Jar i els seus camarades van començar a retrocedir cap al lloc en què la resta de l'exèrcit s’ajupia sota l'ombra dels cada vegada més sobrecarregats generadors de camp, en un desesperat intent de trobar una manera de reagrupar-se.

Jar Jar, que havia perdut al seu kaadu feia estona, corria per salvar la vida. Mentre tractava de posar cada vegada més distància entre ell i els androides destructors que el perseguien, va arribar a un carro carregat amb les boles d'energia que feien servir les catapultes gungans, que fugia per davant d'ell. Agafant-se a la portella del carro, Jar Jar va intentar hissar-se a la plataforma mentre el vehicle crugia i tentinejava sobre l'accidentat terreny. No obstant això, en un esforç per salvar-se va desbloquejar involuntàriament el tancament de la portella i va fer que aquesta s'obrís de cop.

Les boles d'energia van caure de la plataforma, van rebotar a terra i rodant cap enrere. Jar Jar va aconseguir apartar-se de la seva trajectòria saltant d'un costat a un altre per evitar ser atropellat. Ho va aconseguir, però els menys àgils androides destructors que li trepitjaven els talons no van tenir tant èxit. Les boles d'energia es van estavellar contra ells i van esclatar, i un androide rere l'altre va desaparèixer enmig d'una pluja de foc i fragments metàl·lics.

–Açò sier bo! –udolà alegrement Jar Jar en veure que els androides de la Federació tiraven a córrer tractant d'escapar de les boles d'energia que rodaven cap a ells.

Però en un altre lloc, la batalla no anava tan bé. Els androides destructors havien aconseguit obrir-se pas a través de les línies gungans davant dels generadors d'escut, i disparaven una i altra vegada les seves armes. Els fambaas s'estremien i clavaven els genolls a terra mentre els generadors instal·lats sobre les seves esquenes fumejaven i treien espurnes. El camp de força va començar a tremolar, amenaçant amb dissipar-se, i OOM-9, que observava l'atac a través dels seus electrobinoculars, es va afanyar a informar-ne a l'alt comandament neimoidià. Els tancs de la Federació van rebre l'ordre d'avançar immediatament, i els seus canons van tornar a obrir foc.

Quan el general Ceel va observar que els generadors d'escut perdien potència, va comprendre que la batalla estava perduda. Els gungans havien fet tot el que estava a la seva mà per la Reina dels naboos. Tornant-se cap als seus comandants, Ceel va donar l'ordre de retirada. Les trompes de guerra van ressonar i l'exèrcit gungan va començar a retrocedir.

Jar Jar havia aconseguit fer-se amb una nova muntura i galopava cap a la seguretat del campament. Estava fugint per entre els contingents de tancs i androides que perseguien els gungans quan de sobte una explosió el va llançar de la seva muntura contra la torreta d'un tanc proper. Aferrant-se desesperadament a ella, Jar Jar va pujar al vehicle enemic que avançava per la plana mentre la batalla rugia al voltant seu. Els androides que tripulaven el tanc no van trigar a adonar-se de la seva presència, i el conductor va intentar llançar-lo al terra girant la torreta d'un costat a un altre. Però Jar Jar s'havia agafat amb força al canó i es negava a ser desallotjat.

–Ajudieu-me! Ajudieu–me! –cridava.

El Capità Tarpals va aconseguir arribar al tanc a lloms del seu kaadu i li va cridar a Jar Jar que saltés. Un feix làser va rebotar en el vehicle blindat i estar a punt de fregar a Jar Jar mentre aquest intentava vèncer la seva por i saltar del tanc en marxa. Les escotilles començaven a obrir-se i diversos caps d'androides treien el cap per elles. Jar Jar, horroritzat, va veure que unes mans metàl·liques alçaven les seves armes per apuntar-li amb elles.

I llavors es va llançar des del tanc per aterrar feixugament darrere del gungan que havia seguit al costat d'ell per salvar-lo. El kaadu va trontollar sota el pes dels dos genets i després va recuperar l'equilibri i es va afanyar a fugir.

Una cortina d'explosions va sorgir del no-res projectant sortidors de terra al seu voltant, i Jar Jar Binks, amb els braços al voltant d'un altre genet i els ulls ben tancats a causa del pànic que sentia, va estar segur que allò era la fi.

***

Ànakin Skywalker, mentrestant, s'havia vist ficat en una ferotge batalla entre els caces estel·lars naboos i les naus de la Federació. El noi, que seguia tractant de desconnectar el pilot automàtic, havia evitat l'enfrontament directe amb l'enemic gràcies a què la seva nau estava seguint una erràtica trajectòria evasiva que la treia de l'àrea de combat cada vegada que aquesta s'aproximava massa. Els caces esclataven aquí i allà, alguns tan a prop que Ànakin podia veure les restes metàl·liques quan aquests passaven volant al costat de la seva cabina.

–Vaja, de bona m'he lliurat! –va exclamar per a si mentre provava un interruptor rere l'altre i el caça responia amb una sèrie de viratges i capcinejos.

Però Ànakin anava aprenent a manejar el panell de control a mesura que la seva exploració, a força de temptejos i errors, anava informant-li de les diferents funcions de cada palanca, interruptor i botó. La mala notícia era que els botons de tret dels canons làser havien quedat bloquejats, i malgrat tots els seus esforços Ànakin no aconseguia trobar la manera de desbloquejar-los.

Un estrident xiulet d’R2 el va obligar a aixecar la mirada de la consola per veure un parell de caces de la Federació que venien directament cap a ell.

–R2, R2, treu-nos d'aquí abans que...!

El droide astromecànic li va impedir seguir parlant amb una sèrie de frenètics xiulets.

–Tinc el control? –va exclamar Ànakin, molt sorprès.

Va empunyar la palanca de control, va connectar els alimentadors de combustible i va desplaçar les barres impulsores cap a l'esquerra. Per a la seva sorpresa i eterna gratitud, el caça va girar bruscament en resposta a l'ordre i va passar com una exhalació al costat dels caces en direcció a un nou grup de combatents.

–Sí! Tinc el control! –Ànakin estava extasiat–. Ho has aconseguit, R2!

El droide astromecànic va respondre amb un sec xiulet a través de l'intercomunicador.

Ànakin va llegir la pantalla i va arquejar les celles.

–Tornar a Naboo? Oblida-ho! Qui-Gon em va ordenar que em quedés en aquesta cabina, i això és el que faré! I ara, agafa't bé!

L'entusiasme es va imposar al sentit comú, i Ànakin va dirigir el caça cap al centre de la batalla. Tots els seus instints de pilot van entrar en acció, i el noi va tornar a estar en les carreres de beines de Tatooine, amb tota la seva atenció concentrada a l’embriagador desafiament de vèncer.

Es va oblidar de la seva promesa de cuidar a Qui-Gon i Padmé; tots dos es trobaven massa lluny perquè pogués pensar en ells en aquest moment. L'únic que importava era que havia aconseguit arribar a l'espai, que pilotava un caça estel·lar i se li havia concedit l'oportunitat de viure el seu somni.

Un caça enemic va entrar en les seves mires, davant d'ell.

–Subjecta’t, R2 –va avisar Ànakin–. Vaig a fer trossos aquest tipus.

Va col·locar la seva nau en posició de tret darrere del caça de la Federació de Comerç i llavors, recordant que els gallets dels seus canons làser estaven bloquejats, va començar a buscar frenèticament el control d'alliberament.

–Quin és, R2? –va cridar–. Com es dispara aquesta cosa?

R2 va respondre amb una frenètica sèrie de xiulets.

–Quin? Aquest?

Va prémer el botó indicat pel droide astromecànic, però en comptes de desbloquejar el mecanisme de tret, el botó va accelerar el caça fent que deixés enrere a la nau enemiga.

–Uf! –va panteixar l’Ànakin.

El caça de la Federació de Comerç estava just darrere de la seva cua, maniobrant per col·locar-se en posició de tret i obrir foc sobre ell. Ànakin va tirar de la palanca de control, va passar al costat del gegantí navili de combat de la federació es va allunyar pel buit en una vertiginosa sèrie d'accions evasives.

–Això no era el control d'alliberament! –va cridar per l’intercomunicador–. Era l’hiperimpulsor!

R2 va respondre amb un tremolós brunzit. El caça enemic tornava a estar darrere d'ells i s'aproximava ràpidament. Ànakin va virar cap a la dreta, el que el portaria de tornada al grup de caces. Va ajustar els estabilitzadors perquè actuessin seguint vectors oposats, va fer que el caça girés com una baldufa. R2 va deixar anar un xiscle de desesperació.

–Ja sé que tenim problemes! –va dir l’Ànakin–. Tu subjecta't bé! Només hi ha una manera de sortir d'aquest embolic, i és tornar per on vam venir!

Va anar cap a l'estació de control amb el caça enemic darrere d'ell. Una ràfega de feixos làser va passar pel seu costat, fallant el blanc per molt poc. Ànakin va deixar transcórrer un segon més, esperant fins que va estar tan a prop del navili de combat que l'emblema de la Federació de Comerç sobre l'estructura del pont es va elevar davant seu com una paret, i després va connectar les toveres d'inversió i va tornar a virar cap a la dreta.

Els motors van amenaçar amb calar-se, i per un instant aterridor el caça va caure com una pedra abans d’estabilitzar-se. El caça enemic, per la seva banda, no va tenir temps de reaccionar a la maniobra i va passar com un llamp al costat de l’Ànakin per estavellar-s’hi, enmig d'una pluja de foc i resquills, contra el flanc de la nau de combat.

Ànakin va tornar a connectar les toveres impulsores, va virar i va començar a buscar nous enemics.

Davant d'ell, un grapat de caces estel·lars naboos estaven atacant el navili insígnia de la Federació de Comerç.

La veu d’en Ric Olié va sorgir de l'intercomunicador.

–Ocupa’t del pont, Bravo Tres!

–Rebut, Cap Bravo –va respondre el pilot.

Quatre caces es van llançar sobre el navili de combat disparant ràfega rere ràfega amb els seus canons làser, però els escuts deflectors de l'enorme nau van desviar l'atac sense cap dificultat. Dos dels caces van ser encertats pels seus canons i van esclatar. Els altres dos es van donar a la fuga.

–Els seus escuts són massa potents! –va cridar furiosament un dels pilots supervivents–. Mai aconseguirem travessar-los!

Ànakin, mentrestant, tornava a ser atacat. Un altre caça de la Federació l’havia vist i estava perseguint-lo. El noi va empènyer les palanques impulsores i va lliscar pel casc de la nau insígnia, serpentejant a través dels seus canals i al voltant de les protuberàncies mentre els feixos làser rebotaven al seu costat.

–Ja sé que això no és una carrera de beines! –li va dir asprament Ànakin a R2 després que el droide astromecànic emetés un xiulet de reprovació.

El noi, però, no podia evitar sentir-se com si estigués prenent part d'una carrera. Va experimentar una intensa alegria mentre pilotava el caça naboo al llarg del navili de combat. La vertiginosa rapidesa de la batalla era com una injecció d'adrenalina. Ànakin no hagués volgut estar en un altre lloc per res del món!

Però aquesta vegada se li va acabar la sort. Quan s'aproximava a la cua del navili, un feix làser li va donar de ple i el caça va començar a girar sobre el seu eix. R2 va tornar a cridar, i Ànakin va lluitar desesperadament per recuperar el control.

–Per totes les banyes de bantha! –va xiuxiuejar, tractant d'estabilitzar la seva nau ferida.

Anava directament cap al nucli, i va tirar de les palanques impulsores, reduint l'entrada d'energia per convertir la seva caiguda en un lent lliscar per l'espai. Va recuperar el control massa tard per virar, i va dirigir el caça cap a una gegantesca obertura al centre del navili de combat. Els feixos làser solcaven el buit al voltant d'ell mentre els androides que controlaven els canons enemics intentaven enderrocar-lo, però Ànakin els va deixar enrere en un microsegon per entrar al cavernós hangar principal. Amb les toveres d'inversió a màxima potència, va esquivar transports, caces, tancs i piles de subministraments, tractant de mantenir la seva nau en l'aire mentre buscava un lloc on aterrar.

R2 deixava anar un xiulet rere l'altre.

–Estic intentant aturar-lo! –va cridar l’Ànakin–. Ho estic intentant!

El caça naboo va xocar amb la coberta i va rebotar; les toveres d'inversió incrementaven les seves descàrregues en un esforç per frenar-lo. Un mampara es va elevar davant d'ells, obstruint-los el pas.

Ànakin va posar el caça sobre la coberta amb un violent impacte i el va mantenir allà, patinant al llarg de la rampa entre un grinyol de metall. El caça va anar reduint la velocitat, va donar mitja volta i finalment es va aturar. El sistema impulsor es va calar i va deixar de funcionar.

R2 va deixar anar un xiulet d'alleujament.

–D’acord, d'acord! –esbufegà Ànakin, assentint per a si–. Hem baixat. Ara tornem a encendre els motors i sortim d'aquí!

Es va ajupir per ajustar els alimentadors als conductes de combustible, va comprovar els indicadors del quadre de comandament i va arrufar les celles.

–Totes les llums s'han posat vermelles, R2. Tot està reescalfat.

Ànakin estava examinant els refrigerants quan R2 va deixar anar un xiulet d'advertència. El noi va treure el cap per sobre de la vora de la cabina i va llançar una ràpida mirada a l'hangar.

–Oh, oh –va murmurar.

Dotzenes d'androides de combat s'aproximaven, brandant perillosament les seves armes.

La seva única ruta de fugida estava bloquejada.

Següent