Darth Plagueis (XIX)

Anterior

19: LES PROVES

Després de la victòria de la Federació de Comerç al Senat, Felúcia, Murkhana i altres antics planetes/clients es van convertir en membres de la República, ferms en la seva lleialtat a les necessitats de la Federació de Comerç. Mentre que Pax Teem i un grapat de senadors similarment decebuts defugien a Palpatine, acusant-lo a ell, i a Naboo, d'haver estat comprats pel càrtel, la majoria del Senat va rebutjar la qüestió amb un encongiment d'espatlles. Palpatine era nou en el joc i, de fet, estava merament expressant els desitjos del Rei Tapalo. El que era més important, donar seient a nous membres significava nous ingressos i oportunitats addicionals de suborn. Ronhan Kim li va donar les gràcies personalment a Palpatine per no esmentar-lo en el seu discurs al Senat. Commogut per la interpel·lació d’en Palpatine, el Canceller Suprem Darus va enviar un missatge personal declarant que li estava donant instruccions al Comitè Judicial perquè utilitzés els seus poders d'ampli espectre per aclarir el assassinat d’en Kim.

Plagueis estava complagut amb el resultat, atès que era només una qüestió de temps que els planetes acabats d’asseure es trobessin agafats per la República per una mà i per la Federació de Comerç per l'altra. Subjectes als impostos de la primera i explotats per l'última. La recepta perfecta per al ressentiment. Els dos Sith no es van trobar en persona, però Plagueis va notificar al seu aprenent que els altres muuns i ell romandrien a Coruscant durant el futur proper, principalment per assistir a la iniciació de Larsh Hill a l'arcà Orde del Cercle Inclinat, molts els membres eren regulars en les Reunions de Sojourn.

Per Darth Sidious, les setmanes que van seguir a la votació van ser un retorn als negocis com de costum. Amb el Senat encara en sessió, passava la major part de seus dies a la Rotonda i la major part de les seves nits continuava explorant Coruscant, sovint en companyia de Pestage i Doriana. En secret va continuar amb el seu entrenament Sith, acceptant l'absència d'una guia real del seu Mestre com un senyal que es pretenia que avancés per si mateix.

I així ho va fer, aprofundint en molts dels textos antics que Plagueis havia descartat com sense valor, incloent tractats sobre bruixeria Sith i construcció d’holocrons.

Cap al final de la tercera setmana va contactar amb ell una intrigant d'un consorci d’energia conegut com Silvestri Trace Power. En diversos intercanvis per comunicador, l'intrigant, un sullustà, va deixar clar que el senador Palpatine tenia molt a guanyar en advocar per STP al Senat i va suggerir una reunió per discutir els termes.

Sidious probablement no se suposava que havia indagar profundament en els orígens d’STP, ni tenir èxit en descobrir maneres d'obrir-se camí a través dels bloquejos que el consorci havia construït per impedir aquestes investigacions, però ho va fer i va quedar intrigat en descobrir que STP havia estat una vegada una companyia fantasma creada per Recursos de Combustible Zillo, que tenia la seva base a Malastare.

Sospitant un intent de tendir-li un parany, Sidious va acceptar una trobada diürna, la localització de la qual només va servir per elevar més les seves sospites. A diferència dels restaurants dels nivells superiors freqüentats per la multitud política, el Brillaseda estava en un districte dels nivells inferiors, conegut col·loquialment com DPU[1], que la majoria dels éssers prenien per «Districte Perifèria Uscru», però que per als millor informats significava «Districte Perill Uscru», una àrea que s’aburgesava lentament a la qual només es podia arribar amb el Tren Magnètic Nucli Profund, que havia estat una vegada el cau de bandes de carrer, assassins en sèrie, agressors, lladres i altres oportunistes dels baixos fons, en un planeta on els fons eren excepcionalment profunds. Amb els residents atacant-se principalment els uns als altres, la policia veia poques raons per patrullar i fins i tot les càmeres de seguretat eren escasses, ja que eren robades freqüentment i desmuntades per les seves peces. Tot i així, el risc de trifulgues o de l’assassinat atreia les multituds de la Rotonda i no era inusual de trobar-se amb un senador o un ajudant de visita pel DPU, barrejant-se amb éssers foscos, lliurant-se a les substàncies proscrites i flirtejant amb el perill.

Sidious va considerar dur a Pestage i Doriana, però al final va rebutjar la idea. En no rebre cap entrenament formal amb Plagueis, estava ansiós per veure el que podia fer per si mateix.

Constret i sacsejat pel pas freqüent dels propers trens magnètics, el Brillaseda satisfeia el que semblava com una multitud local. Vestit per a la reunió, com ho estava Sidious, l'intrigant sullustà estava esperant en una taula en un racó, amb l'esquena cap a una paret adornada amb holoimatges barates. Només sis taules estaven ocupades, principalment per parelles no humanes, i era atès per tres maldestres cambrers humans i un bàrman dug. Música jatz instrumental, tot just audible, surava en l'aire que tenia una gran necessitat de ser reciclat.

Sidious va adoptar una expressió innocent d'ulls molt oberts mentre s'asseia davant del sullustà. Van començar a parlar d'una manera general sobre els successos actuals i els assumptes del Senat, abans que l’intrigant portés la conversa cap a la necessitat d’STP de l'aprovació per expandir les seves operacions al llarg de la Ruta de Comerç Rimma. Les begudes i els entremesos van ser encarregats un cop i un altre i abans que passés molt temps l'interès d’en Palpatine va començar a minvar.

–Crec que pot vostè haver sobrevalorat la meva vàlua per l’STP –va dir per fi–. No sóc més que la veu del regent de Naboo.

El sullustà va moure la seva petita mà en un gest de menyspreu.

–I jo crec que s'infravalora. El seu petit discurs al Senat li va posar al mapa, senador. Els éssers estan parlant de vostè. STP creu que pot ser-li vostè de gran utilitat.

–I a mi mateix, va dir vostè.

–Naturalment... –Va començar el sullustà, però Sidious el va interrompre.

–De fet, no és aquí per reclutar-me. –Movent la mà negligentment, va repetir–: No està vostè aquí per reclutar-me.

El sullustà va parpellejar amb confusió.

–De fet, no sóc aquí realment per reclutar-lo

–Llavors per què som aquí?

–No sé per què som aquí. Se’m van donar instruccions que em reunís amb vostè.

–Qui li va donar les instruccions?

–Jo, jo...

Sidious va decidir no pressionar massa durament.

–Què estava dient?

De nou el sullustà parpellejà.

–Estava dient... Què estava dient?

Tots dos van riure i van prendre un glop de les seves begudes. Alhora, Sidious va utilitzar la Força per moure el davantal d'un dels cambrers just prou com per revelar l'empunyadura de la petita pistola làser amagada que l'home portava a la cintura. Aixecant el seu got per demanar que l'hi omplissin, va fer el mateix a un altre dels cambrers, el davantal ocultava una arma idèntica. Totes dues havien estat fabricades per BlasTech, però no per a consum comú. La sèrie E 1-9, anomenada apropiadament Coçaveloç, estava disponible només per als membres d'elit de Seguretat Santhe, amb quarter general a Lianna.

–Hauria fet millor en frenar-me –va dir amb una malaptesa a propòsit–. Crec que estic una mica marejat.

El comportament del sullustà va canviar, encara que gairebé imperceptiblement.

–Només necessita una mica més de menjar. –Lliscà un menú per la taula–. Trieu el que desitgi. El preu no és un problema. –Es va posar dret–. Si em disculpa un moment, ho demanarem tan aviat com torni.

Sidious va notar que el sullustà no era l'únic en posar-se dempeus.

Sota les ordres en veu baixa dels cambrers, els clients estaven demanant els seus comptes i sortint. En uns moments, ell seria l'únic client del Brillaseda. Mentre es girava lleugerament en la seva cadira per mirar al racó de l'habitació, un escenari va començar a aparèixer en la seva imaginació. El sullustà, la connexió d’STP amb Malastare, agents de Seguretat Santhe, fins i tot el bàrman dug... Els seus assumptes no eren amb ell sinó amb els Holdings Damask. No li estaven tendint un parany per un al·legat eventual de corrupció. S'estava desenvolupant un engany moltíssim més sinistre i el seu interès es va renovar immediatament.

La seva primera idea va ser que ells havien intentat drogar-li. Les seves investigacions de la bruixeria Sith li havia ensenyat com anul·lar els efectes de moltes pocions i verins, una pràctica que havia dut a terme rutinàriament abans fins i tot que s'hagués assegut a la taula. Potser, llavors, estaven esperant que s'ensorrés cap endavant i que perdés la consciència o que tragués escuma per la boca i s'estremís amb espasmes...

Just quan estava pensant que era la seva habilitat per actuar el que anava a ser posat a prova, dos dels cambrers es van apropar a ell, mostrant ara les seves armes discretes però poderoses.

–Algú vol tenir unes paraules amb vostè, senador –va dir el més alt de la parella.

–Aquí? –va dir Sidious amb confusió aparent.

L'altre va fer gestos cap a una porta.

–Per allà.

Sidious va emmascarar el seu somriure: el Brillaseda tenia una sala posterior.

Es va posar dret maldestrament, inclinant-se deliberadament cap a un dels homes de seguretat, avaluant la seva temperatura corporal, la velocitat del seu cor i la seva respiració.

–Estic lleugerament borratxo. Puc haver de comptar amb vostè per ajudar-me.

L'home va fer un so d'exasperació però va permetre que Sidious li col·loqués un braç a l'espatlla.

Que fàcil seria, va pensar, mentre la foscor començava a elevar-se en ell, ardent i famolenca, cridant-lo per assumir el control del seu cos i alliberar-se a si mateix, trencar els colls als dos, arrencar-los els cors bategant dels seus pits, llançar-los i colpejar-los contra les parets, enderrocar tot el local d'olor acre sobre els seus caps...

Però no ho va fer. Necessitava reunir-se amb el seu segrestador. Necessitava descobrir els noms de tots els responsables. Necessitava provar davant el seu Mestre que era destre i capaç, un autèntic Lord Sith.

L'habitació posterior tenia una segona porta que es va obrir a un corredor fosc que portava fins a un antic turboascensor. Empès cap endavant pels guàrdies, Sidious va calcular la distància que havien recorregut des del Brillaseda al turboascensor. Va guardar silenci quan van començar a elevar-se i va dedicar la seva atenció a calcular la seva velocitat de pujada. Estimà que s'havien elevat cinquanta nivells quan el turboascensor es va aturar, depositant-los en un corredor tan envellit com el primer, encara que més ample, enrajolat i il·luminat per portalàmpades a la paret. Potser era un corredor de manteniment per a les mònades de dalt, tot i que encara massa baix en el que constituïa el més profund dels subciments. Els homes de Seguretat Santhe el van guiar cap al nord a través d'un tram del sòl de permacret tacat fins a una intersecció on un lliscant per a quatre persones estava en ralentí, amb un rodià pesadament armat en els controls.

Aquest no és de Santhe, es va dir a si mateix Palpatine. Un mercenari o un assassí independent.

Empès toscament cap al seient posterior del lliscant, se li va recordar que no fes res estúpid. Contenint l'impuls de revelar que ells ja ho havien fet, va continuar fent-se el segrestat intimidat, encongint-se al seient, amb les mans enllaçades a la falda, evitant el contacte visual. El lliscant viatjà cap a l’est a una velocitat moderada fins a la primera intersecció i llavors va girar en direcció al districte del govern i reassumir la mateixa velocitat durant més temps. Sidious va calcular que estaven a uns vint nivells o així per sota dels remots edificis del Senat quan el lliscant girà cap a l'oest per un corredor fins i tot més ample, cap a un districte com Els Plans o Els Tallers, una mena de plana industrial molt per sota de l'altiplà del govern, dominat des del llunyà nord pel Temple Jedi i els camps d'aterratge horitzontal de l’espaiport Pius Dea i cap al sud pels resiblocs i les torres comercials del districte Fobosi.

On Plagueis estava assistint a la iniciació d’en Larsh Hill en l'Orde del Cercle Inclinat.

El pilot rodià del lliscant els va deixar en una cabina de turboascensor antigravitatori. Mentre pretenia tremolar de por, Sidious havia arribat a una conclusió addicional: el fet que els seus segrestadors s'havien pres moltes molèsties per mantenir-lo lluny de la visió del públic significava que el pla requeria que fos retingut per un rescat o que fos executat clandestinament en comptes de públicament.

L'ascensor els va portar fins a una àrea d'atracament en un nivell mitjà d'una fàbrica abandonada, on diversos guàrdies més estaven esperant. La llum del dia obliqua i plena de partícules fluïa a través de les enormes finestres que encara havien de ser trencades per les bandes que governaven en Els Tallers, atacant a coses que havien estat considerades com sense valor quan els propietaris de la fàbrica havien abandonat Coruscant cap a planetes menys costosos en la Vora Mitjana o Exterior. Els humans que retenien a Sidious el van forçar a seure sobre del cos quadrat d'un droide d’energia bolcat. Un holoprojector portàtil va ser col·locat en posició davant d'ell i una graella de transmissió va ser col·locada sota els seus peus.

Un dels guàrdies de Santhe va passar un moment activant el projector i després es va fer a un costat mentre una imatge feblement blava a mida real del senador Pax Teem del Protectorat Gran va prendre forma a sobre. Teem estava vestit amb una capa ricament brocada i una túnica de brillaseda recollida amb un cinturó ample. La qualitat estable i de detalls precisos de la imatge suggeria que la seva font era Coruscant o un planeta del Nucli proper, en comptes de Malastare.

–Ens disculpem per no haver-li proporcionat un seient més apropiat per al seu posat, senador. Sens dubte el cap de la Casa Palpatine està acostumat a un ambient més còmode.

Sidious va rebutjar la fúria i la intimidació per la irritada curiositat.

–És aquest el punt en el qual s'espera que haig de preguntar per què he estat segrestat?

Els troncs oculars d’en Teem es van allargar.

–No està interessat en el més mínim?

–Assumeixo que això té alguna cosa a veure amb l'abstenció de Naboo en la votació.

–Aquesta, és amb certesa part de la raó. Hi hauria d'haver votat com ho hauria fet el seu predecessor, senador.

–Aquestes no van ser les meves instruccions.

–Oh, estic segur d'això.

Sidious va creuar les mans sobre el pit.

–I la resta d'ella?

Teem es va fregar les seves mans de sis dits amb ansietat.

–Això té menys a veure amb vostè que amb els éssers als quals serveix. En certa manera, és simplement la seva mala sort la que ha fet que es trobi vostè al mig.

–No crec en la mala sort, senador, però m'ho prenc com que vol dir que el meu segrest és un acte de retribució. I amb això, demostra que el Protectorat Gran està disposat a emprar les mateixes tàctiques utilitzades per aquells que van ordenar l'assassinat d’en Vidar Kim.

Teem es va inclinar cap a la càmera que estava transmetent la seva imatge i va permetre que la fúria retorcés els seus trets.

–Diu vostè això com si encara fos un misteri, quan tots dos sabem que l’assassinat no va ser ordenat per la Federació de Comerç sinó pel seu amo muun, per Hego Damask.

L'expressió d’en Sidious no va canviar.

–Ell és difícilment el meu amo, senador. De fet, tot just el conec.

–Ell va saludar-lo davant de l'Edifici del Senat com a un amic íntim.

–Estava estenent la seva salutació als dos Mestres Jedi amb els quals va resultar que jo hi era.

El dit índex dret d’en Teem es va clavar en l'aire.

–No s'enganyi pensant que pot salvar-se mentint. Vostè i Damask s'han conegut l'un a l'altre des de fa més de deu anys. Des que va ser vostè instrumental en ajudar-li a garantir l'elecció de Bon Tapalo.

Sidious va fer un gest casual.

–Un vell rumor que no té base de fet, començat i perpetuat per rivals de la Casa Palpatine.

–De nou, menteix. La seva traïció va ser cap al seu pare i els seus aliats reials. A canvi de la informació que vostè va fer pública i el subseqüent espionatge que va portar vostè a terme per Damask, ell li va recompensar persuadint a Tapalo que li nomenés ambaixador.

Sidious va ocultar el seu pesar. Que els seus enemics de Naboo s'haguessin posat en contacte amb Teem no era una sorpresa. Però la revelació va fer més ferma la seva decisió de fer que eliminessin aquests enemics a la primera oportunitat. I per encarregar-se també que la informació respecte del seu passat desaparegués dels arxius públics.

–El nomenament com a ambaixador va arribar anys després –va dir–. Com a resultat directe dels meus èxits polítics a Naboo.

Teem va esbufegar un riure.

–De la mateixa manera que el nomenament per al Senat va ser un resultat dels seus èxits?

–Parli clarament, Teem –va dir Sidious, amb la seva veu ara plana i amenaçadora.

Teem li va mostrar un somriure amarg.

–Potser no té vostè res a veure en la mort d’en Kim, però sospito que va ser vostè còmplice. –Va fer una pausa i llavors va afegir–: Aquest petit discurs que va donar al Senat... Comprenc que va tenir èxit en atreure l'atenció del Canceller Suprem. Clarament té vostè el potencial per convertir-se en un polític de carrera.

»Desafortunadament, vam planejar acabar aviat amb la seva carrera.

Sidious es va treure la pols de l'espatlla de la seva capa.

–Faci pública totes les al·legacions que tingui. Demostraran ser xafarderies per a un dia i ser oblidades l'endemà.

Teem va plantar les seves grans mans en els malucs i va riure de tot cor.

–M'ha mal interpretat, Palpatine. No estem interessats en deshonrar la seva reputació o retenir-lo per un rescat. Pretenem matar-lo.

Sidious es va prendre un moment per respondre. Era estrany pensar ara en què una vegada havia conegut la por. Encara que mai havia estat una por incapacitadora i mai per molt temps. Però quan era un nen, havia experimentat la por com una resposta condicionada a l'amenaça. Tot i la veu tranquil·litzadora dins d'ell que li havia promès que no li podria haver passat cap dany, hi havia hagut, durant un temps, una oportunitat que quelcom terrible li pogués ocórrer. Més d'una vegada la mà aixecada del seu pare li havia fet encongir-se. Al final, havia comprès que ell havia conjurat aquesta veu. Que no hi havia estat enganyant-se a si mateix a exercir alguna creença infantil a la invulnerabilitat. I ara comprenia que havia estat el Costat Fosc dient-li que no li podria passar cap mal, precisament perquè era invulnerable.

Des del començament del seu entrenament, la veu s'havia silenciat fins a internalitzar-se. La creença d’en Teem que tenia poder sobre ell podria haver-li mogut feia molt de temps cap a tenir-li pena en comptes d’agitar-se cap a la fúria i l’avorriment. Les emocions nues eren una conseqüència de portar una doble vida. Mentre que valorava la seva identitat secreta, volia al mateix temps que se sabés que era un ésser amb el qual no es podien ficar. Que ell brandava l'autoritat última.

Que mirar-lo merament era equivalent a veure a la matèria fosca que unia i dirigia a la galàxia...

–Què espera guanyar matant-me?

–Ja que ho pregunta: lliurar al Senat d'un altre company inútil més i enviar un missatge especial a Hego Damask que els seus dies d'influenciar al Senat han acabat de sobte. Durant deu anys hem estat esperant executar aquesta... retribució, com vostè l’anomena. Per a alguns de nosaltres, ha estat fins i tot més temps. Des de l'associació d'en Damask amb un bith anomenat Rugess Nome.

L'assassinat d’en Kerred Santhe, va pensar Sidious.

–Em temo, senador, que no ha pensat prou en aquesta qüestió.

La cara d’en Teem es va quedar sense color.

–Repercussions, Palpatine? Ah, però i tant que hem pensat en la qüestió i hem pres les precaucions necessàries.

Sidious va assentir.

–Li donaré una última oportunitat de reconsiderar-ho.

Teem va girar cap a algú fora de la cambra i va deixar anar una riallada.

–Digui això als éssers que tenen la seva vida a les seves mans, Palpatine. I consoli’s en el fet que ja aconseguit tant en la seva breu carrera.

Quant es va dissoldre l’holoimatge dos dels homes de seguretat van començar a avançar cap a ell. Sidious es va preparar per a l'acció.

Un cop de la Força per enviar-los retrocedint trontollant cap a l’holoprojector, després un salt, amb els braços estesos i les mans corbades en urpes, una cap a cadascuna de les tràquees, que arrencaria de les seves goles...

La Força es va entremetre, atraient la seva atenció cap a les finestres de les parets superiors.

A l'instant, el so dels rifles làser repetidors i els crits adolorits van retrunyir de les sales adjacents. Llavors es va sentir uns vidres en trencar-se que va afectar els nervis quan els Guàrdies del Sol van entrar a través de les altes finestres i van començar a baixar fent ràpel fins al terra brut, disparant mentre baixaven lliscant per les seves cordes de microfilaments, arribant als homes de Santhe i al rodià amb tants trets que els seus cossos van ser deixats quartejats per les andanades.

Altres echani rossos es van llançar cap a la plataforma des de tots dos costats, alguns portant piques de força i altres armes làser. Sidious encara havia de moure un múscul quan una dona d'ulls platejats es va acostar a corre-cuita cap a ell.

–Ara està fora de perill, senador Palpatine.

Ell li va somriure.

–Això puc veure-ho.

Un home echani dret al costat de l’holoprojector estava utilitzat un aparell portàtil per extreure informació d'ell. Un moment després, una imatge de Hego Damask vestit amb una capa cerimonial va aparèixer com per art de màgia on havia estat Teem. El droide 11-4D estava al seu costat.

–Tenim la font, Magíster –va dir el Guàrdia del Sol–. La Instal·lació Orbital Panòplia.

Damask va assentir.

–Reuneix-te amb la resta del teu equip i executa l'assalt.

El Guàrdia del Sol va assentir enèrgicament.

–Deixo personal amb el senador Palpatine?

–No –va dir Damask–. El senador Palpatine no requereix la teva protecció. Deixa'ns.

Sidious va poder escoltar els aerolliscants surant fora de la fàbrica. Sense més paraules, els Guàrdies del Sol van començar a córrer per l'habitació.

–Òbviament m'has estat vigilant de prop –va dir Sidious quan es va aproximar al projector.

Darth Plagueis va assentir.

–El teu segrest ha estat en fase de planificació des de fa algun temps.

–Des que vas fer èmfasi en saludar-me obertament al Senat.

–Des d’abans d'això. Veruna em va alertar del fet que un grup de nobles descontents havien establert contacte amb el gran. –Plagueis va fer una pausa durant un moment–. Podries considerar utilitzar a Sate Pestage per igualar les coses amb ells.

–La idea se’m va acudir.

–Respecte a la nostra trobada en públic, necessitava preocupar-te davant d'ells.

–Sense el meu coneixement. –La rubicundesa que havia aparegut a la cara d’en Sidious es va fer més profunda–. Una altra prova?

–Per què hauria de necessitar posar-te a prova?

–Potser perquè pensaves que m'estava tornant tan meravellat per la vida de Coruscant que no reconeixeria el perill.

–Clarament no estaves tan meravellat. Vaig poder veure que n’eres conscient des del principi. Estaves determinat a complaure’m i realment ho has fet.

Sidious va inclinar el cap en una reverència respectuosa.

–Fins i tot en col·laboració amb la Seguretat Santhe, Teem i els altres Grans són vulgars aficionats –va continuar Plagueis–. Els nostres agents els van persuadir que utilitzessin l'establiment a Uscru i la fàbrica en la qual et trobes, que és nostra, per així dir-ho, a través d'una societat de control anomenada LiMerge Power, vam ser incapaços, però, de determinar on estaria refugiant-se el gran.

–I ara ho saps –va dir Sidious–. Però per què anar fins a tals extrems per tendir un parany? Per què no matar-los simplement?

–Això no és una qüestió Sith, aprenent. Pel bé de les aparences necessitem justificar el que estem a punt de desencadenar contra ells. No han comprès el nostre missatge i ara se'ls ha d'ensenyar una lliçó. Tot i així, altres interessos necessiten que els convencin del nostre raonament.

–Com puc ajudar?

–Ja has representat la teva part. Ara vés a encarregar-te dels teus assumptes de costum. Parlarem de nou quan s'acabi la cerimònia de l'Orde del Cercle Inclinat.

Sidious va guardar silenci durant un llarg moment.

–Hi ha una raó per a aquestes proves? –va dir llavors.

–Sí. Quan no hi hagi més necessitat d'elles.

Següent

---

[1] DPU, en l’original POTU( the periphery of the Uscru). (N. del T.)