Darth Plagueis (XI)

Anterior

11: L’AVATAR DE LA MORTALITAT

El planeta Chandrilà patrocinava un retir d'un mes per als membres del Programa Legislatiu Juvenil. Un cop l'any els joves d'un munt de planetes arribaven per participar en falsos judicis del Senat dins i als voltants de Ciutat Hanna i per viatjar pels vasts projectes agrícoles de Chandrilà, àrees salvatges, esculls de coral i parcs botànics. Va ser al Parc Gladean, una activitat reservada fora del litoral de Hanna, on Plagueis li va fer una visita sense anunciar al jove Palpatine. Però va ser Plagueis el sorprès.

–Sabia que vindries, Magíster –va dir Palpatine quan Plagueis i 11-4D van aparèixer en un dels punts cecs de la reserva de joc.

–Com ho sabies?

–Ho sabia, això és tot.

–I simplement amb quina freqüència són correctes les teves premonicions?

–Gairebé sempre.

–Curiós –va remarcar 11-4D mentre Palpatine es donava pressa per excusar-se de la companyia de dos amics.

Plagueis va reconèixer l'home més gran com el mentor d’en Palpatine al programa juvenil, Vidar Kim, i va sentir que la dona atractiva de pèl negre era l'amant d’en Kim.

Després de la conclusió de l'animada explicació d’en Palpatine, Kim va tornar el cap per mostrar-li a Plagueis una mirada de desaprovació abans d'allunyar-se amb la seva acompanyant.

–Al tu mentor no li caic molt bé –va dir quan Palpatine va tornar.

Palpatine ho va rebutjar.

–No et coneix.

Setmanes estàndard havien passat sense cap comunicació entre ells dos. A jutjar per l'humor d’en Palpatine, no sabia res sobre la forçada reunió al País dels Llacs i, però, estava igual d’agitat, possiblement com a reacció a alguna cosa que Cosinga havia fet per monitorar o frustrar les holotransmissions fora del planeta del seu fill.

Amb l'agent secret dels Holdings Damask silenciat, els aristòcrates havien guanyat terreny. Tot i les negacions d’en Tapalo que el tracte amb el Clan Bancari s'havia dissolt, la prohibició de viatjar que s'havia imposat als muuns havia plantat llavors de dubte entre els electors i la lluita pel tron ​​s'estava escalfant més amb cada dia que passava. Pitjor encara, l'interès del Clan Bancari a Naboo estava començant a decréixer.

–Haurem de fer que aquesta reunió sigui breu –va dir Plagueis a Palpatine mentre seguien una passarel·la elevada que connectava el punt cec amb un dels albergs rústics del parc–. El teu pare pot haver despatxat personal de vigilància.

Palpatine va ridiculitzar la idea.

–Està monitorant les meves comunicacions fora del planeta, això és pel que no has tingut notícies de mi, però fins i tot ell sap que és millor no tenir-me vigilat.

–El subestimes, Palpatine –va dir Plagueis, detenint-se en meitat de la passarel·la–. Vaig parlar amb ell a Convergència.

La boca d’en Palpatine es va obrir.

–A la casa del llac? Quan? Com...?

Plagueis va fer un gest calmant-lo i va explicar amb gran detall el que havia tingut lloc.

–També va amenaçar-me amb col·locar-te fora del meu abast –va dir concloent.

Tot el temps en què Plagueis va parlar, Palpatine va estar donant voltes en cercles per l'estret passadís, negant amb el cap amb fúria i estrenyent els punys.

–No pot fer això! –Va grunyir–. No té dret! No ho permetré!

La fúria d’en Palpatine va colpejar a Plagueis. Les flors que creixien al llarg de la passarel·la es van doblegar sobre si mateixes i els seus pol·linitzadors van començar a brunzir amb agitació. 4D també va reaccionar, trontollant sobre els seus peus, com si estigués subjectat a un poderós electroimant. Realment havia nascut aquest humà de pares de carn i ossos?, es va preguntar a si mateix Plagueis. Quan, de fet, semblava originar-se de la pròpia naturalesa. Era la Força tan poderosa en ell que s'havia ocultat a si mateixa?

Palpatine es va aturar de cop i volta i girà cap a Plagueis.

–Has d’ajudar-me!

–Com puc ajudar-te? –va preguntar Plagueis–. És el teu pare.

–Dient-me que haig de fer! Digues–me què faries tu!

Plagueis va col·locar una mà sobre l'espatlla d’en Palpatine i va començar a caminar lentament.

–Podries utilitzar aquest incident com un mitjà per emancipar-te.

Palpatine va arrufar les celles.

–Naboo no honora aquesta pràctica. Estic en el seu poder fins que tingui un anys.

–Les legalitats de l'emancipació no m'interessen i no haurien d’interessar-te a tu. Parlo d’alliberar-te, de completar l'acte de diversió que vas començar quan vas refusar el teu nom de pila.

–Vols dir desobeir?

–Si fins aquí és fins on estàs disposat a anar. I sense pensar en les conseqüències.

–He volgut...

–La inseguretat és el primer pas cap a l'autodeterminació –va dir Plagueis–. El coratge ve després.

Palpatine va sacsejar el cap, com per aclarir-se’l.

–Què faria jo?

–Què vols fer, Palpatine? Si l'elecció fos teva i només teva.

El jove va dubtar.

–No vull viure la vida com un ésser ordinari.

Plagueis el va mirar.

–Te les dónes d'extraordinari?

Palpatine va semblar avergonyit per la pregunta.

–Només volia dir que vull viure una vida extraordinària.

–No et disculpis pels teus desitjos. Extraordinària en quin sentit?

Palpatine va desviar la mirada.

–Què t'estàs guardant? Si vas a somiar, llavors fes-ho en gran. –Plagueis va fer una pausa i després va afegir–: Vas donar a entendre que no tens interès en la política. Això és cert?

Palpatine va prémer els llavis.

–No completament.

Plagueis es va aturar a la meitat del passeig.

–Com de profund és el teu interès? A quina posició aspires? A senador de la República? A monarca de Naboo? A Canceller Suprem de la República?

Palpatine el va mirar.

–Pensaràs malament de mi si t'ho dic.

–Ara em subestimes, com subestimes al teu pare.

Palpatine va agafar aire i va continuar.

–Vull ser una força per al canvi. –La seva mirada es va endurir–. Vull governar.

Aquí està!, va pensar Plagueis. Ho admet! I qui millor que un humà per portar la màscara de poder mentre un Lord Sith immortal governa en secret!

–Si això no pot passar, si no pots governar, llavors què?

Palpatine va fer petar les dents.

–Si no és el poder, llavors no és res.

Plagueis va somriure.

–Suposa que dic que estaria disposat a ser el teu aliat en la recerca.

Deixat sobtadament sense paraules, Palpatine el va mirar.

–Què esperaries a canvi de mi? –s’ho va fer per dir llavors.

–Res més que et comprometis amb el teu intent d’alliberar-te. Que et concedeixis la llicència de fer el que fos que sigui necessari per assolir les teves ambicions, al risc que sigui per al teu pretès benestar i esperant completament la solitud que en resulti.

Encara no havien arribat a l'alberg quan Plagueis els va guiar fins a un mirador que ocupava el centre d'un jardí exuberant.

–Vull explicar-te una cosa sobre el meu passat –començà–. Vaig néixer i em vaig criar no a Muunilinst sinó en un planeta anomenat Mygeeto i no de la primera dona del meu pare sinó d'una segona esposa, el que els muuns anomenem una companya secundària. Així que era un jove adult abans que el meu pare tornés finalment a Muunilinst i jo assaborís per primera vegada el planeta que va criar a la meva espècie. A causa de les regulacions que governen el creixement de la població de Muunilinst, a cap muun amb menys influència que el meu pare se li hauria permès importar a un fill no indígena, molt menys a un mig-clan. I no obstant això els membres de la família del meu pare em van veure com a un intrús, mancat de l'apropiada legalitat i de l'aplom social que tenen aquells nascuts i criats a Muunilinst.

»Perquè si hi ha alguna cosa que els muuns detesten més que una despesa malgastada és la discordança i jo la tenia en abundància.

»Ells eren ciutadans model, els meus bons germans i germanes: exclusivistes, prepotents, idèntics en la seva manera de pensar, excessivament estalviadors, donats a la xafarderia i m'enfurismava profundament haver estat acceptat pels oprimits de la galàxia només per ser rebutjat per aquest rusc d'éssers vilatans i egoistes. Per al seu major desgrat, es van veure forçats a acceptar que jo era un membre del clan completament afermat, amb dret en aquella part de la vasta riquesa del meu pare igual que la resta d'ells. Però com és el cas amb tots els membres dels clans d'elit, vaig haver de demostrar que era digne de l’estatus preparant reeixits pronòstics financers i permetent-me ser jutjat pel governant electe.

»Vaig passar els meus exàmens i proves, però poc després, el meu pare va caure malalt. En el seu llit de mort vaig buscar el seu consell pel que feia a la meva difícil situació i ell em va dir que jo havia de fer el que fos que necessités fer-se, ja que la meva pròpia supervivència estava en perill. Va dir que les ments menors necessitaven guia, i càstig en ocasions, i que jo no havia de dubtar en utilitzar qualsevol mitjà que fos necessari per protegir els meus interessos. Que em devia això a mi mateix, a la meva espècie i a la vida mateixa.

Plagueis va fer una pausa.

–La causa de la mort prematura es va determinar que era una anomalia genètica rara que afectava el cor terciari i una que tots els meus germans havien heretat, però que jo, en haver nascut d'una mare diferent, no tenia. Rendits al pànic per la idea d'una mort primerenca, els meus germans es van llançar a una recerca galàctica dels millors genetistes que els crèdits podien procurar i al final en va sorgir un, clamant tenir el coneixement d'un procediment curatiu. I així es van sotmetre al tractament, tots i cada un d'ells, la meva mare de clan inclosa, totalment confiats que havien esquivat la maledicció familiar i que aviat tornarien a la seva passió principal, que era desterrar-me legalment de la família.

Va mirar amb duresa a Palpatine.

–Aviat es van adonar que jo havia contractat al genetista i que els tractaments que ell els hi proporcionava eren tan falsos com les seves credencials. I així, al seu degut temps, van començar a posar-se malalts i a morir, cadascun d'ells, mentre jo mirava de lluny, delectant-me, fins i tot entretenint-me en fingir tristesa en els seus funerals i indiferència en els rituals d'adjudicació que em van transferir porcions de les seves riqueses acumulades. Al final els vaig sobreviure a tots ells i ho vaig heretar tot.

Amb la seva amalgama de fets i ficció conclosa, Plagueis es va aixecar i va creuar els seus fins braços sobre el seu pit. A canvi, Palpatine va enfocar la seva mirada sobre el sòl de fusta del mirador. Plagueis va detectar el gir silenciós dels fotoreceptors d’11-4D enfocant-se en el jove.

–Creus que sóc un monstre –va dir quan hi va haver transcorregut un llarg moment de silenci.

Palpatine va aixecar el cap.

–Em subestimes, Magíster –va dir.

L’espaiport de Ciutat Hanna era caòtic pel llançament de les naus estel·lars que tornaven als reclutes del programa juvenil als seus planetes propers i distants. En la cabina central de passatgers de la nau de Naboo Jafan III, Palpatine i un jove recluta de Keren estaven comparant notes sobre les seves experiències durant la setmana prèvia. De camí a convertir-se en amics íntims malgrat les seves diferències polítiques, la parella havia continuat fins a discutir les pròximes eleccions de Naboo quan una assistent de vol els va interrompre per dir-los que Palpatine necessitava tornar immediatament a la terminal de l'espaiport. L'assistent no sabia qui havia sol·licitat la seva presència o per què, però ell tot just havia entrat al connector quan va reconèixer el semblant sever d'un dels guàrdies de seguretat que el seu pare havia contractat recentment.

–Palpatine no tornarà a embarcar –li va dir el guàrdia a l’assistent.

Confós, Palpatine va demandar saber per què li havien tret de la seva nau.

–El teu pare és aquí –va dir el guàrdia després que l’assistent va haver tornat a entrar a la nau.

Va apuntar cap al finestral de transpariacer del connector cap al costat més allunyat del camp on descansava una llustrosa nau estel·lar que portava l'emblema de la Casa Palpatine.

Palpatine va parpellejar per la sorpresa.

–Quan va arribar?

–Fa una hora. La teva mare i els teus germans també estan a bord.

–No em van dir res sobre venir aquí.

–No sabria dir-te res sobre això –va dir el guàrdia–. Ja has passat la duana de Chandrilà, així que podem procedir directament fins a la nau.

Palpatine el va mirar.

–Només estàs lliurant les teves ordres, això és tot?

Serè, el guàrdia va encongir les espatlles amples.

–És una feina, nen. Comptat i debatut és això.

Rendint-se a l'inevitable però enfurismat pel sobtat canvi de plans, Palpatine va seguir al guàrdia a través del laberint de connectors semblants al que accedia a la nau de la seva família. El Palpatine de més edat estava esperant a l'escotilla d’entrada.

–Per què no vaig ser informat d'això per avançat? –demanà Palpatine fill.

El seu pare va assentir cap al guàrdia perquè segellés l'escotilla.

–La teva mare i els teus germans són a la part de darrere. Em reuniré amb tu allà un cop que hàgim completat el salt.

Envoltant a Palpatine, va passar a la cabina. Palpatine es va tornar cap a l'escotilla i va considerar anar-se'n mentre tingués l'oportunitat, però al final s’ho va repensar i va anar cap a la part posterior, encara que no cap al compartiment principal sinó a un més petit que albergava la suite de comunicacions. Amb el cinturó cordat a una cadira d'acceleració, es va preocupar durant el llançament i el salt a l’hiperespai.

Descordant-se el cinturó quan la nau va estar entre planetes, es va posar dret i va començar a caminar d'un costat a un altre en la cabina i encara estava en moviment quan el seu pare va entrar uns minuts més tard.

–El nostre curs està fixat cap a Chommel Minor.

Palpatine es va aturar per mirar-lo.

–Durant el futur immediat, vas a estar residint amb la família Greejatus. La roba i altres coses que pensem que t'agradaria tenir amb tu ja són a bord. –Quan Palpatine no va dir res, ell va continuar–. Janus i tu us vau caure bé l'última vegada que els vàrem visitar. Un canvi d'ambient et farà bé.

–Vas decidir això sense comentar-m’ho? –s’ho va fer per preguntar a la fi–. Què hi ha dels meus cursos a la universitat? Què hi ha de les meves obligacions al programa juvenil?

–Això ha estat tot arreglat. Pots ser el company d’en Janus al programa de Chommell Minor.

–Llavors l'odi dels Greejatus cap als no humans rep la teva aprovació.

–Malgrat el seu xovinisme, els estimo molt més que als teus amics actuals.

Palpatine va començar a negar amb el cap.

–No. No.

El to del seu pare es va tornar dur.

–Això és pel teu propi bé.

Les narius d’en Palpatine es van inflar.

–Para de dir mentides –Va murmurar–. Com sabries què és bo per a mi? T'ha importat alguna vegada? Això es tracta de la meva amistat amb Hego Damask, oi?

El Palpatine més gran va esbufegar amb sorna.

–És això el que creus que és? Damask merament t'està utilitzant com un mitjà d'assegurar-se informació sobre les nostres estratègies per a les eleccions.

–És clar que sí.

–I però contínues... sent amic seu –va dir Cosinga, desconcertat momentàniament.

–El que tu consideres el saqueig de Naboo, jo ho considero un pas essencial cap endavant i Hego Damask és una benedicció. És poderós, té influència i és brillant, més que qualsevol dels meus professors. Us treu el cap i les espatlles a tu o a qualsevol dels teus confederats aristocràtics.

El llavi d’en Cosigna es va arquejar.

–Comença a sonar-me que aquesta confrontació va més enllà de les meres diferències polítiques.

–Saps que si. Estàs utilitzant la situació com una excusa per tornar a posar-me sota les teves urpes.

–El que no seria necessari si mostressis fins i tot l'habilitat més lleugera per conduir-te apropiadament.

Palpatine va esbufegar.

–Les meves infraccions i les meves violacions socials. Em nego a anar al vell terreny.

–No ets molt dur amb tu mateix, considerant la vergonya que gairebé has portat sobre nosaltres.

–No he portat més vergonya a la família que tu.

–No estem discutint sobre mi –va dir Cosinga.

Palpatine va aixecar les mans.

–D'acord. Deixa’m a Chommell Minor. Però no romandré allà.

–Puc encarregar-me de què sigui així.

–Assignant-me alguns dels teus homes de músculs per mantenir-me a ratlla? Jo sóc molt més llest que ells, pare.

Cosinga va convertir els seus llavis en una fina línia.

–Després del que ja vas fer per explicar els nostres plans per a Tapalo, no pot haver ni rastre d'escàndol. És que no tens ni idea del que hi ha en joc per a Naboo?

–I per a tu –va dir Palpatine amb un somriure astut–. El germà de la teva amant es converteix en Rei i tu aconsegueixes la posició elevada que sempre has desitjat però que no et mereixes.

Cosinga va llançar les seves paraules amb abandó cruel.

–Serà tan bo que t'hagis anat.

–Finalment ho admets.

Cosinga de cop i volta va estar capcot.

–Ets tan misteriós per a mi ara com quan eres jove.

El somriure d’en Palpatine va florir.

–Només per no tenir l'habilitat per comprendre’m completament.

–Grandiós, com sempre.

–Grandiós, de fet, pare. No tens ni idea del que sóc capaç. Ningú la té.

Cosinga va exhalar profundament.

–Sé que ets de la meva sang, perquè vaig fer que et fessin les proves, només per estar segur. Però en veritat, no sé d'on véns. De qui o de què ets realment el descendent. –Va mirar-lo–. Sí, aquí està: aquesta mirada furiosa que he estat rebent durant disset llargs anys. Com si volguessis assassinar-me. L'assassinat sempre ha estat en els teus pensaments, oi? Merament has estat esperant que algú et doni permís per actuar.

Una foscor va caure sobre la cara d’en Palpatine.

–No necessito el permís de ningú.

–Precisament. Ets un animal de cor.

–Rei de les bèsties, pare –va dir Palpatine.

–Sabia que aquest dia arribaria. Ho he sabut des del primer moment en què vaig intentar posar-te els bolquers i vas lluitar amb mi amb una fortalesa que era massa poderosa per a la teva mida o la teva edat.

Palpatine va mirar-lo des de sota de les celles corbades.

–Vaig néixer madur, pare, totalment adult, i tu em vas odiar per això, perquè vas arribar a comprendre que jo era tot el que tu no podràs ser mai.

–T'he odiat més del que saps –va dir Cosinga, permetent que la seva ira s'elevés un cop més–. Suficient per voler matar-te des del principi.

Palpatine es va mantenir ferm.

–Llavors hauria estat millor que ho haguessis fet ja.

Cosinga va fer un pas en direcció a Palpatine, només per ser llançat cap enrere contra la mampara que separava la sala de comunicacions de la cabina principal.

–Què ha estat això? –va preguntar amb angoixa una veu de dona des de darrere de l'escotilla tancada.

Cuidant-se una espatlla ferida, Cosinga va semblar sobtadament com un animal atrapat, amb els ulls molt oberts per la sorpresa i la por. Va fer un moviment per prémer la placa que obria l'escotilla, però Palpatine va frustrar el seu esforç sense aixecar un dit. Girat violentament, Cosinga va caure sobre una de les cadires d'acceleració, ensangonant-se la cara quan aquesta va colpejar el braç.

Uns cops van començar a l'escotilla.

–Guàrdies! –va cridar Cosinga, però la paraula tot just havia deixat els seus llavis quan la mampara contra el qual estava recolzat es corbar cap a dins, llançant-lo de cara cap a terra i deixant-lo sense alè.

Palpatine estava ancorat en el seu lloc, amb les seves mans tremolant davant d'ell i amb la seva cara angoixada. Una cosa s'agitava darrere dels seus ulls incandescents. Va sentir els cops a l’escotilla i es va tornar.

–No entreu! Allunyeu-vos de mi!

–Què has fet? –Era la veu plena de pànic de la seva mare–. Què has fet?

Cosinga es va impulsar fins a quedar de genolls i va començar una retirada aterrida, deixant taques de sang sobre la coberta.

Però Palpatine estava avançant cap a ell ara.

–Si la Força et va engendrar, llavors la maleeixo! –va dir Cosinga amb veu rasposa–. La maleeixo!

–Igual que jo –va rugir Palpatine.

L'escotilla va començar a lliscar i ell va sentir la veu del guàrdia que li havia escortat des de la Jafan III.

–Alto!

–Cosinga! –va cridar la seva mare.

Palpatine va pressionar els palmells de les seves mans en el seu cap, després amb una calma esgarrifosa va passar com un raig per l'escotilla, va ficar al guàrdia sorprès d'una tirada pel llindar i el va llançar netament per la cabina.

–Tots estem en això ara! –va cridar, aixecant la seva cara cap al sostre.

***

Podrien haver estat torturadors: Plagueis i 11-4D, inclinats sobre la taula d’operacions a Aborah que sustentava a Venamis, encara en un coma induït i ara també anestesiat. Els apèndixs del droide sostenien escalpels, retractors i hemostàtics i Plagueis, vestit i emmascarat i amb els ulls tancats, amb la seva ombra formant bassals a terra per les llums de la sala, però en veritat no estava en cap lloc que es pogués trobar en el pla mundà. Replegat profundament dins de la Força, al dintre seu, indiferent al dany meticulós que 11-4D li havia fet als òrgans interns del bith, però concentrat en comunicar la seva voluntat directament als intermediaris de la Força, amb el droide monitorant l'activitat cel·lular a la recerca de signes de les manipulacions per estendre la vida d’en Plagueis i els seus experiments mentals, i que estaven tenint l'efecte pretès.

Un sobtat corrent d'intensa energia del Costat Fosc va recórrer a Plagueis. Més fort que qualsevol sensació que hagués experimentat des de la mort d’en Darth Tenebrous, plena d'esdeveniments passats, presents i potser futurs, amb la pertorbació sent prou poderosa com per treure-li de cop del seu tràngol completament. Un ritu dut a terme. Una confirmació conferida. Mig esperant trobar a Venamis assegut dret a taula, va obrir els ulls davant la imatge d’11-4D arrossegant els peus cap a ell des de la consola de comunicacions de la sala d'operacions.

La boca d'en Plagueis va formar una pregunta.

–Hill?

–No. L'humà jove. Palpatine. Una transmissió des de l'espai profund.

Plagueis es va donar pressa per arribar fins a l'aparell. No havien parlat des de la reunió a Chandrilà, però Plagueis l’havia estat esperant, preguntant-se si les seves manipulacions havien donat fruit. Si no, llavors podria haver pres accions personals per solidificar la jugada de Naboo. Col·locant-se a la vista de les holocàmeres, es va prendre un moment per avaluar la imatge sorollosa de la pantalla, la cara d’en Palpatine banyada en les llums centellejants d'un panell d'instruments, quelcom nou en els seus ulls... un color que no havia estat allà prèviament. Una mirada a la lectura de coordenades del panell de comunicacions.

–On estàs? –va preguntar llavors.

–No estic segur –va dir Palpatine amb clara distracció, amb la seva mirada movent-se cap a alguna cosa fora de la cambra.

–Estàs en una nau.

Palpatine va assentir, va empassar i va trobar la seva veu.

–La nau de la família.

–Llegeix en alt les coordenades de l'ordinador de navegació.

Quan ho va haver fet, Plagueis va mirar a 11-4D a la recerca d'explicació.

–Cap a la vora d’Exodeen al llarg de la Via Hydiana –va dir el droide.

Plagueis ho va absorbir.

–Contacta amb la Guàrdia del Sol. Fes que preparin una nau i prepara't per acompanyar-los.

–Sí, Magíster.

Plagueis es va girar de nou cap a la pantalla del monitor.

–Ets capaç de mantenir el teu curs present?

Palpatine es va inclinar cap a un costat.

–El pilot automàtic està connectat.

–Digues què va passar.

L'humà va agafar aire profundament.

–El meu pare va arribar inesperadament a Chandrilà. Va fer que em traguessin de la nau del programa juvenil i em portessin a la nostra. La meva mare i els meus germans ja estaven a bord. Després del llançament vaig descobrir que m'estaven portant a Chommell Minor.

»Just com em vas advertir. Vam tenir una baralla... llavors, no estic segur del que va passar...

–Digues què va passar –demanà Plagueis.

–Jo els vaig matar –li va replicar amb un grunyit Palpatine–. Els vaig matar. Fins i tot als guàrdies.

Plagueis va contenir un somriure, sabent que Naboo seria seu.

Finalitza-ho completament. Ara dóna-li més rodet i assegura la seva continuada utilitat.

–Observà algú a Chandrilà que vas abordar la nau familiar? –va preguntar ràpidament.

–Només el guàrdia. I és mort. Tothom està mort.

–Necessitem tornar-te en silenci i encobertament a Chandrilà. Vaig a enviar ajuda, el meu droide entre ells. No ofereixis cap explicació del que va passar, fins i tot si pregunten, però segueix cada ordre sense qüestionar-la.

–No vindràs amb ells? –va preguntar Palpatine amb els ulls molt oberts.

–Et veuré bastant aviat, Palpatine.

–Però la nau. La... prova.

–Faré arranjaments per a l'eliminació de la nau. Ningú sabrà mai d'aquest succés, ho entens?

Palpatine va assentir.

–Confio en tu.

Plagueis li va tornar l'assentiment de cap.

–I Palpatine: enhorabona per convertir-te en un ésser emancipat.

***

Llustrosa com la criatura de les profunditats marines segons la qual estava modelada, la nau de passatgers Colós Quantico feia servir els corrents esotèrics de l'hiperespai.

Una de les millors naus de passatgers de la seva classe, el CQ feia viatges setmanals entre Coruscant i Eriadú, revertint en diversos planetes al llarg de la Via Hydiana per rebre o acomiadar passatgers. Embolicat en brillaseda verd mat, Plagueis havia pujat a bord a Corèllia, però havia esperat fins que la nau fes el salt a la velocitat llum abans de pujar en un turboascensor fins a la coberta superior i anunciar-se a l'entrada del cabina privada que havia assegurat per Palpatine.

–Vas dir aviat –va bordar Palpatine en el moment en què l'escotilla es va haver ficat a la mampara–. Una setmana estàndard no és aviat.

Plagueis va entrar, es va treure la capa i la va doblegar sobre el respatller d'una cadira.

–Tenia negocis als quals atendre. –Va mirar a Palpatine per sobre de la seva espatlla–. Se suposava que simplement anava a deixar-ho tot en el treball per la dificultat en la qual tu mateix et vas ficar?

Sense paraules durant un moment, Palpatine va parlar.

–Perdona'm per haver-me permès creure que estàvem en això junts.

–Junts? Com és això?

–No sóc el teu agent a Naboo?

Plagueis va moure el cap d'un costat a un altre.

–Ens vas proporcionar informació útil.

Palpatine li va estudiar incertament.

–Vaig fer més que això, Magíster, i ets ben conscient. Comparteixes tanta responsabilitat pel que va passar com jo.

Plagueis es va asseure i va creuar una cama sobre l'altre genoll.

–Realment ha passat només una setmana? Perquè sembles molt canviat. Van ser les autoritats chandrilanes i de Naboo tan dures amb tu?

Palpatine va continuar mirant-lo.

–Com vas prometre, on no hi ha evidència, no hi ha crim. Van arribar fins a reclutar l'ajuda dels rescatadors i els pirates a la recerca, però van tornar amb les mans buides. –La seva mirada es va endurir–. Però ets tu qui ha canviat. Malgrat el fet que vas veure aquest succés gestant-se.

Plagueis va fer gestos cap a si mateix.

–Sospitava jo que tu i el teu pare podríeu arribar a un punt mort? Per descomptat. Hauria estat obvi per a qualsevol. Però sembles implicar que d'alguna manera vaig endevinar que la confrontació acabaria en violència.

Palpatine ho va considerar i després va esbufegar amb sorna.

–Estàs mentint. També pots haver forçat la mà.

–Què estranya manera d'expressar-ho –va dir Plagueis–. Però com que has comprès la veritat d'això, ofereixo una confessió. Sí, et vaig incitar deliberadament.

–Vas venir a Chandrilà per assegurar-te que els espies del meu pare ens veiessin junts.

–Un cop més, correcte. Fas que estigui orgullós de tu.

Palpatine va ignorar l'afalac.

–Em vas utilitzar.

–No hi havia una altra manera.

Palpatine va negar amb el cap amb enfadada incredulitat.

–Alguna cosa de la història sobre els teus germans era veritat?

–Alguna cosa. Però això tot just importa ara. Em vas demanar ajuda i te la vaig proporcionar. El teu pare va intentar frustrar-te i vas actuar lliurement per pròpia voluntat.

–I matant-lo t'he lliurat d'un oponent. –Palpatine va fer una pausa–. El meu pare tenia raó sobre tu. Ets un gàngster.

–I tu ets lliure i ric –va dir Plagueis–. Així que, ara què, jove humà? Continuo tenint grans esperances per a tu, però abans que pogués explicar-t'ho tot necessitava que estiguessis lliure.

–Lliure de què?

–De por d'expressar la teva autèntica naturalesa.

L'expressió d’en Palpatine es va enfosquir.

–No saps res de la meva autèntica naturalesa. –Caminà per allunyar-se d’en Plagueis, després es va aturar i es va girar cap ell–. Mai m’has preguntat sobre els assassinats.

–No he estat un al que li vagin els detalls lúgubres –va dir Plagueis–. Però si necessites desfogar-te, fes-ho.

Palpatine va aixecar les seves mans convertides en urpes.

–Els vaig executar amb aquestes! I amb el poder de la meva ment. Em vaig convertir en una tempesta, Magíster. Una arma prou forta per deformar mampares i llançar cossos a través de les cabines. Era la pròpia mort!

Plagueis estava assegut dret a la cadira, amb genuïna sorpresa.

Podia veure ara a Palpatine en tota la seva fosca glòria. La fúria i l'assassinat havien enderrocat els murs que ell havia aixecat potser des de la infància per salvaguardar el seu secret. Però ara no hi havia ocultació: la Força era poderosa en ell! Embotellada durant disset anys estàndard, el seu poder finalment havia sorgit i mai més es podria taponar. Tots els anys de repressió, els crims innocents, l'emoció nua bombollejant, tòxica per a qualsevol que s'atrevís a tocar-la o assaborir-la. Però sota la seva fúria sotjava un enemic subtil: l'aprensió. Recentment renascuda, ell corria el major risc.

Però només perquè no comprenia simplement com de poderós que era o com d’extraordinàriament poderós que podia arribar a ser. Necessitaria ajuda per completar la seva autodestrucció. Necessitaria ajuda reconstruint aquests murs, per evitar que fos descobert.

Oh, quina acurada domesticació requeriria!, va pensar Plagueis.

Però quin aliat podria fer. Quin aliat!

–No estic segur de què pensar d'això, Palpatine –va dir per fi–. Has tingut sempre tals poders?

El color va abandonar la cara d’en Palpatine i les seves cames van tremolar.

–Sempre he sabut que era capaç d'invocar-lo.

Plagueis es va aixecar de la cadira i es va aproximar a ell amb cautela.

–Aquí és on el camí es bifurca, jove humà. Aquí i ara necessites decidir si repudies el teu poder o si t’aventures valent i escrupolós en les profunditats de la veritat... sense importar les conseqüències.

Va resistir la urgència d'agafar-lo per l'espatlla i en lloc d’això es va allunyar d'ell.

–Podries dedicar la resta de la teva vida a intentar trobar-li sentit en aquest poder, en aquest do –va dir sense mirar enrere–. O podries considerar una opció diferent. –Es va girar per mirar de cara a Palpatine–. És un camí fosc en una terra salvatge sense camins del que pocs tornen. No sense guia, en qualsevol cas. Però també és la ruta més curta i més ràpida entre avui i demà.

Plagueis va comprendre que estava corrent un gran risc, però no hi havia marxa enrere.

El Costat Fosc els havia unit i seria la voluntat del Costat Fosc la qual decidiria si Palpatine es convertia en el seu aprenent.

–En els teus estudis –va dir acuradament–, alguna vegada has après alguna cosa dels Sith?

Palpatine va parpellejar, com si estigués preocupat.

–Una secta Jedi, oi? El resultat d'una espècie de disputa familiar.

–Sí, sí, en alguns sentits és només això. Però és més: els Sith són els fills pròdigs, destinats a tornar i enderrocar als Jedi.

Palpatine va apartar els seus ulls d’en Plagueis.

–Es considera que els Sith són malvats.

–Malvats? –va repetir Plagueis–. Què és això? Fa uns moments et vas definir com una tempesta. Vas dir que eres la pròpia mort. Llavors ets malvat o simplement ets més fort i més conscient que altres? Qui li dóna més forma a la història dels éssers intel·ligents: els bons, que s'adhereixen al que és fiable o aquells que busquen despertar els éssers del seu estupor i portar-los a la glòria? Ets una tempesta, però una molt necessària, perquè s’emporti als vells i complaents i poders de la galàxia, el pes mort.

El llavi d’en Palpatine es va arquejar amb fúria i amenaça.

–És aquesta la saviesa que ofereixes? Els dogmes d'algun culte arcà?

–La prova del seu valor és si pots viure segons ells, Palpatine.

–Si hagués volgut això hauria forçat als meus pares fa anys a lliurar-me a l’Orde Jedi en lloc de transferir-me d'escola privada en escola privada.

Plagueis va plantar les seves mans en els malucs i va riure sense alegria.

–I quina possible utilitat creus que tindria una persona de la teva naturalesa per a l’Orde Jedi? No tens cor, ets ambiciós, arrogant, insidiós i no tens ni vergonya ni empatia. És més, ets un assassí. –Li va sostenir la mirada encaputxada a Palpatine i va veure com les mans del jove es convertien en punys de ràbia–. Tingues cura, nen –va dir després d'un moment–. No ets l'únic ser en aquesta fastuosa cabina amb el poder de matar.

Els ulls d’en Palpatine es van obrir molt i ell va fer un pas enrere.

–Puc sentir...

Plagueis es va tornar deliberadament arrogant.

–El que sents és una fracció del que puc utilitzar.

Palpatine va semblar apropiadament renyat.

–Podria ser d'alguna utilitat per als Sith?

–Possiblement –va dir Plagueis–. Potser fins i tot probablement. Però hauríem d'esperar i veure.

–On són els Sith?

Plagueis es va permetre un somriure.

–Just ara hi ha només un. A menys, és clar, que sigui la teva voluntat unir-te a mi.

Palpatine va assentir.

–Desitjo unir-me a tu.

–Llavors agenollat ​​davant meu i promet que és la teva voluntat unir el teu destí per sempre amb l'Orde dels Senyors Sith.

Palpatine va mirar a terra i llavors va fer una genuflexió.

–És la meva voluntat –pronuncià–, unir el meu destí per sempre amb l'Orde dels Senyors Sith.

Plagueis va estendre la seva mà dreta per tocar-li a la coroneta.

–Llavors està fet. Des d'aquest dia en endavant, el teu nom, ara i per sempre, serà Sidious.

Quan Palpatine es va posar dempeus, Plagueis el va agafar per les espatlles.

–Amb el temps arribaràs a comprendre que ets un amb el Costat Fosc de la Força i que el teu poder està més enllà de la contradicció. Però just ara, i fins que et digui res diferent, la submissió continuada és el teu únic camí cap a la salvació.

Següent