L'amenaça fantasma (X)

Anterior

10

La tempesta de sorra udolava a través dels carrers de Mos Espa en un remolí asfixiant i encegador que tirava de la roba i despullava la pell amb una força implacable. Ànakin portava agafada de la mà a Padmé per no perdre-la, mentre el granger, la criatura amfíbia i la unitat R2 avançaven darrere d'ells, tractant d'arribar a l'habitatge del barri d'esclaus en què vivia el noi abans que fos massa tard. Altres residents i visitants passaven amb pas vacil·lant per la seva banda, amb la mateixa intenció; portaven el cap cot, la cara tapada i el cos encorbat com sota el pes de l'edat. Un eopie espantat xisclava en algun lloc.

Enfosquida per la sorra i les partícules de roca, la llum havia adquirit una estranya tonalitat gris groguenca, i els edificis de Mos Espa havien desaparegut darrere d'una cortina de pols.

Mentre lluitava per obrir-se pas a través de la tempesta, els pensaments de l’Ànakin no podien estar més allunyats d'ella. Pensava en la Padmé, en què tenia l'ocasió de portar-la a la seva llar perquè conegués a la seva mare, i en com podria mostrar-li els seus projectes i seguir agafant-la de la mà durant una estona més. Ànakin es va sentir envaït per una onada d'emoció deliciosament intensa i, al mateix temps, lleument inquietant. Se sentia orgullós de si mateix. També estava pensant en el granger..., suposant que fos un granger, perquè Ànakin estava gairebé segur que no ho era. Portava una espasa de llum, i només els Jedis portaven espases de llum. El noi tot just s'atrevia a albergar l'esperança que un autèntic Jedi visités la seva casa, però l'instint de l’Ànakin insistia que això era exactament el que havia passat, i que aquell petit grup havia estat conduït fins a ell per algun motiu misteriós i emocionant.

Finalment, va pensar en els seus somnis i en totes les esperances que abrigava per a ell i la seva mare, i es va dir que d'aquella trobada inesperada potser sorgís una cosa meravellosa, quelcom que canviés la seva vida per sempre.

Van arribar al barri dels esclaus, una aglomeració d'habitatges miserables amuntegats un sobre l'altre, de manera que semblaven formiguers i on cada complex compartia els mateixos murs i una sèrie de petites escales. La plaça que s'estenia davant d'ells estava gairebé buida, ja que la tempesta de sorra obligava a tothom a buscar refugi. Ànakin va guiar als seus companys fins a la porta de la seva llar, en el qual es va afanyar a entrar.

–Mamà! Ja sóc a casa, mare! –va anunciar amb gran excitació.

Les parets de tova, emblanquinades i molt netes, brillaven sota la barreja de claredat solar enterbolida per la tempesta que entrava a través de les petites finestres protegides per arcs, i la difusa resplendor elèctrica de les llums del sostre. Es trobaven a l'habitació principal, una petita estada dominada per una taula i diverses cadires. Una cuina ocupava una paret, i una àrea de treball l’altra. Diverses portes portaven als dormitoris i les cambres contigües.

A fora, el vent udolava al costat de les portes i les finestres arrencant una nova capa de pell a l’arrebossat de les parets.

Jar Jar Binks va mirar al voltant amb una barreja de curiositat i alleujament.

–Açò se muito acollidor –va murmurar.

La mare de l’Ànakin va entrar a l'habitació procedent d'una àrea de treball contigua, netejant-se les mans en el seu vestit de tela senzilla. Shmi tenia quaranta anys, i s'havia recollit la llarga cabellera castanya al clatell perquè no li caigués sobre la cara cansada i solcada d'arrugues. Havia estat bella, i Ànakin hagués dit que ho seguia estant, però el temps i les penalitats ja havien deixat la seva marca en ella. Shmi va acollir al seu fill amb un somriure afable, que es va esfumar quan va veure que no estava sol.

–Ai mare! –va exclamar, tornant la vista d'un rostre a un altre–. Què és tot això, Annie?

Ànakin estava radiant.

–Són uns amics meus, mare. –Va mirar la Padmé amb un somriure–. Aquesta és Padmé Naberrie. I aquest és... –Es va callar–. Vaja, em sembla que no sé com us dieu –va admetre.

Qui-Gon es va avançar.

–Sóc Qui-Gon Jinn, i aquest és Jar Jar Binks –va dir el Jedi assenyalant al gungan, que va agitar les mans en una espècie de ràpid aleteig.

La unitat R2 va emetre un suau xiulet.

–I aquest és R2, el nostre droide –va informar Padmé.

–Estic construint un androide –va dir l’Ànakin, que es delia per ensenyar-li el seu projecte–. Vols veure’l?

–Ànakin! –La veu de la mare va deixar paralitzat al noi–. Per què són aquí, Ànakin? –va preguntar Shmi amb expressió fosca.

Ànakin la va mirar, desconcertat.

–Hi ha una tempesta de sorra, mare. Escolta.

La seva mare va alçar el cap cap a la porta i després va mirar per les finestres. El vent udolava al voltant de la casa.

–El seu fill ha tingut l'amabilitat d'oferir-nos refugi –va explicar Qui-Gon–. Ens vam conèixer a la botiga en la qual treballa.

–Vinga! –va insistir Ànakin, tornant a agafar de la mà a Padmé–. Deixa que t’ensenyi el meu androide.

Va tirar de la Padmé per portar-la al seu dormitori, iniciant una detallada explicació del que estava fent mentre caminava. La jove el va seguir de bona gana, escoltant-lo atentament. R2 va anar amb ells, emetent xiulets en resposta a les paraules del noi.

Jar Jar es va quedar on era, sense deixar de mirar al voltant com si volgués que algú li indiqués què havia de fer. Qui-Gon i la mare del noi es contemplaven en un incòmode silenci. Els grans de sorra colpejaven el gruixut vidre de les finestres amb un ràpid i incessant repic.

–Sóc Shmi Skywalker –es va presentar la dona, oferint-li la mà–. Ànakin i jo estem encantats de tenir-los a casa.

Qui-Gon, que ja havia avaluat la situació i sabia el que requeria, va ficar la mà sota del seu ponxo i va treure cinc petites càpsules d'una bossa que penjava del seu cinturó.

–Ja sé que no ens esperava. Prengui aquestes càpsules: contenen menjar suficient per a un sopar.

Shmi les va agafar.

–Gràcies –va dir, aixecant la vista i tornant a baixar-la–. Moltíssimes gràcies. Sento haver estat una mica brusca. Suposo que mai m'acostumaré a les sorpreses de l’Ànakin.

–És un noi molt especial –va dir en Qui-Gon.

Shmi va tornar a alçar els ulls cap a ell, i la mirada que li va llançar suggeria que compartien un secret de gran importància.

–Sí –va murmurar Shmi–. Ja ho sé.

En el seu dormitori, Ànakin li estava ensenyant C-3PO a la Padmé. L'androide jeia sobre el seu banc de treball, momentàniament desactivat perquè Ànakin encara estava fabricant la seva pell metàl·lica. Ja havia completat el cablejat intern, però el tors, els braços i les cames de C-3PO encara no disposaven de cap cobertura. Un ull també estava fora del seu buit, esperant allà on l'havia deixat després de cargolar el refractor visual la nit anterior.

Padmé es va inclinar sobre l'espatlla del noi i va estudiar minuciosament l'androide.

–Oi que és magnífic? –va preguntar l’Ànakin, esperant nerviosament la seva reacció–. Encara no està acabat, però aviat ho estarà.

–És meravellós –va respondre la jove, sincerament impressionada.

Ànakin es va posar vermell, orgullós.

–De veritat t'agrada? És un androide de protocol..., per ajudar la mare. Mira!

Activà a C-3PO accionant el seu interruptor d'energia, i l'androide es va aixecar immediatament.

Ànakin va córrer d'un costat a un altre en una precipitada recerca, va acabar trobant l'ull que faltava sobre del seu banc de treball i el va introduir en la conca corresponent.

C-3PO els va mirar.

–Com estan? Sóc un androide de protocol entrenat en parents dels organismes cibernètics..., costums i humans...

–Oops –es va apressar a dir l’Ànakin–, encara està una mica desorientat.

Va agafar una eina de llarg mànec acabada en un designador electrònic, la va introduir amb molt de compte en una presa del cap de C-3PO i després va donar unes quantes voltes al mànec, estudiant les lectures mentre el feia girar. Quan el va tenir ajustat en la posició desitjada, va prémer un botó del mànec i C-3PO va reaccionar estremint-se unes quantes vegades.

Quan Ànakin va extreure el designador, l'androide es va aixecar del banc de treball i es va tornar cap a la Padmé.

–Què tal està? Sóc C-3PO, expert en relacions cibernètic-humanes. En què puc servir-la?

Ànakin va arronsar les espatlles.

–Li vaig posar nom fa un parell de dies, però no em vaig recordar d'introduir el codi en els seus bancs de memòria perquè pogués explicar-t'ho ell mateix.

–És perfecte! –va exclamar Padmé amb un somriure.

R2 va rodar cap a ells i va emetre una seca sèrie de xiulets i brunzits.

C-3PO va abaixar la mirada cap a ell.

–Disculpa, però... què vols dir exactament amb això de què estic nu?

R2 va deixar anar uns quants xiulets més.

–Ai mare! Que compromès! –va exclamar C-3PO, recorrent amb la mirada els seus membres esquelètics–. Se’m veuen les peces? Cels i estrelles!

Ànakin va prémer els llavis.

–Més o menys; però no et preocupis, que de seguida ho arreglaré. –Conduí l’androide fins al banc de treball, mirant a la Padmé de dalt a baix mentre caminava–. Quan la tempesta hagi amainat podràs veure el meu vehicle. Estic construint un beina de carreres, però Watto no ho sap. És un secret.

–Oh, no et preocupis –el va tranquil·litzar Padmé–. Sé guardar un secret.

La tempesta va seguir abatent-se sobre Mos Espa durant la resta del dia, i la sorra que portava del desert es va amuntegar al costat dels edificis tancats, formant rampes sobre les portes i les parets, ennuvolant l'aire i ocultant els sols bessons. Shmi Skywalker va usar les càpsules de menjar que li havia donat Qui-Gon per preparar el sopar. Mentre ella treballava a la cuina i Padmé estava ocupada amb l’Ànakin a l'altra habitació, Qui-Gon va anar a un racó i va contactar sigil·losament amb Obi-Wan a través del comunicador. La connexió no era molt bona, però tot i així els hi va permetre comunicar-se prou perquè el Mestre Jedi pogués assabentar-se que havien rebut una transmissió de Naboo.

–Vas fer bé, Obi-Wan –li va assegurar al seu jove protegit sense aixecar la veu.

–La Reina està molt preocupada –va informar Obi-Wan, i la seva resposta amb prou feines va aconseguir obrir-se pas a través de la tempesta.

Qui-Gon va tornar la mirada cap a l’Shmi. La mare de l’Ànakin, concentrada a la superfície preparadora d'aliments, li donava l'esquena.

–Estic segur que aquesta transmissió només era un esquer per localitzar la nostra posició.

–Però i si el governador Bibble deia la veritat i els naboos estan morint?

Qui-Gon va sospirar.

–En qualsevol cas, se'ns està acabant el temps –va murmurar, i va tallar la transmissió.

Una estona després es van asseure a menjar el sopar preparat per Shmi. La tempesta seguia udolant al carrer, creant un fons fantasmagòric per al silenci que regnava a l'interior de la casa. Qui-Gon i Padmé van ocupar els extrems de la taula, mentre Ànakin, Jar Jar i Shmi s'asseien als costats. Ànakin, com solen fer els nens, va començar a parlar-los del que suposava viure sent un esclau sense avergonyir-se en absolut d'això; per a ell l'esclavitud només constituïa un fet més de la seva vida, i volia compartir aquesta, tal com era, amb els seus nous amics. Shmi, sempre desitjosa de protegir al seu fill, va fer tot el possible perquè els seus convidats entenguessin la terrible situació en què es trobaven.

–Tots els esclaus porten un transmissor implantat en el cos –estava explicant Shmi.

–He estat treballant en un sensor per tractar de localitzar-los, però de moment no he tingut sort –va explicar l’Ànakin solemnement.

Shmi va somriure.

–Si intentes fugir...

–... Esclaten i et fan trossos! –va concloure el noi–. Pum!

Jar Jar havia estat xuclant la seva sopa amb gran entusiasme, escoltant distretament la conversa mentre devorava aquell saborós líquid. Però l'estrepitós aclariment de l’Ànakin va fer que s'excedís en el seu entusiasme, i el seu llarg bec va produir un soroll prou intens i inesperat per posar punt final a la conversa. Els ulls de tots els presents es van tornar cap a ell per uns instants. El gungan, molt avergonyit, va inclinar el cap i va fingir que no s'havia adonat que tots li estaven mirant.

Padmé va mirar a Shmi.

–No puc creure que l'esclavitud segueixi estant permesa en la galàxia –va dir–. Les lleis contra l'esclavitud de la República haurien...

–Aquí la República no existeix –la va interrompre Shmi en un to sobtadament aspre–. Estem sols, i sobrevivim com podem.

Es va produir un silenci tens mentre la Padmé desviava la mirada sense saber què dir.

–Has vist alguna cursa de beines? –va preguntar Ànakin, intentant treure-la del compromís.

Padmé va negar amb el cap. Va mirar a Shmi i va advertir la sobtada preocupació que acabava d'aparèixer en el seu arrugat rostre. Jar Jar va disparar la seva llengua cap a un tros de menjar oblidat al fons d'un bol a l'altre extrem de la taula i, extraient-lo hàbilment d'ell, se'l va empassar i fer petar els llavis amb gran satisfacció. La mirada de desaprovació amb què el va fulminar Qui-Gon va dissuadir al gungan de seguir fent soroll.

–A Malastare també organitzen curses de beines –va observar el Mestre Jedi–. Són molt ràpides, i molt perilloses.

Ànakin va somriure.

–Sóc l'únic humà capaç de pilotar un beina de carreres! –Una ràpida mirada de la seva mare va esborrar el somriure de la seva cara–. Què passa, mama? No estic presumint. És veritat! Watto assegura que mai ha sentit parlar d'un humà capaç de fer-ho.

Qui-Gon li va estudiar atentament.

–Si pilotes beines de carreres deus tenir els reflexos d'un Jedi.

El seu elogi va fer que l’Ànakin somrigués d'orella a orella. La llengua d’en Jar Jar serpentejà cap al bol en un intent de capturar un altre tros de menjar, però aquesta vegada Qui-Gon l'estava esperant. La seva mà es va moure ràpidament i en un obrir i tancar d'ulls va subjectar la llengua del gungan entre el polze i l'índex. Jar Jar es va quedar paralitzat, amb la boca oberta, la llengua atrapada i els ulls com plats.

–No tornis a fer això –li va advertir Qui-Gon, contundent.

Jar Jar va intentar dir alguna cosa, però només va aconseguir emetre un balboteig inintel·ligible. Qui-Gon li va deixar anar la llengua, i aquesta va tornar al seu lloc habitual. Jar Jar es va fregar el bec amb gest de consternació.

Ànakin va alçar el seu jove rostre cap al d’en Qui-Gon i va dir amb veu tremolosa:

–M’estava... preguntant si...

Qui-Gon el va animar a seguir amb una inclinació del cap.

Ànakin va escurar el coll, armant-se de valor.

–Ets un Cavaller Jedi, oi?

Es va fer el silenci mentre l'home i el noi es contemplaven fixament.

–Què et fa pensar això? –va preguntar finalment Qui-Gon.

Ànakin va empassar saliva amb dificultat.

–Vaig veure la teva espasa de llum –va respondre–. Només els Cavallers Jedi usen aquesta classe d'arma.

Qui-Gon es redreçà en el seu seient i va somriure sense apartar la mirada d'ell.

–Potser vaig matar a un Jedi i la hi vaig robar.

Ànakin va sacsejar el cap.

–No ho crec. Ningú pot matar un Jedi.

Qui-Gon va deixar de somriure, i una ombra de tristesa vetllà els seus foscos ulls.

–Tant de bo fos així...

–He somiat que era un Jedi –va dir el noi, que només pensava en parlar d'això–. Tornava aquí i alliberava a tots els esclaus. Ho vaig somiar ahir a la nit, quan estava al desert. –Va fer una pausa, expectant–. Has vingut a alliberar-nos?

–No, em temo que no... –va murmurar Qui-Gon Jinn, i després va callar, sense saber què dir.

–Doncs jo crec que has vingut per això –va insistir el noi, desafiador–. Per a què anaves a venir si no?

Shmi es disposava a parlar, potser per renyar el seu fill pel seu desvergonyiment, però Qui-Gon se li va avançar.

–Ja veig que no se't pot enganyar, Ànakin –va dir, inclinant-se cap el noi i baixant la veu com si estiguessin ordint una conspiració–, però no has de permetre que ningú s'assabenti que som aquí. Anem a Coruscant, el sistema central de la República, per a una missió molt important que ha de romandre en secret.

Ànakin va obrir els ulls com plats.

–Coruscant? I com heu acabat aquí, en la Vora Exterior?

–La nostra nau va patir seriosos danys –va intervenir la Padmé–. Fins que aconseguim reparar-la, estarem atrapats aquí.

–Puc ajudar! –va anunciar el noi, desitjós de ser-los útil–. Puc arreglar qualsevol cosa!

El seu entusiasme va fer somriure a Qui-Gon.

–Ho crec, però el primer que hem de fer, com saps per la nostra visita a la botiga d’en Watto, és obtenir els components que ens fan falta.

–Pro non tenir qüè donar a canvi –va observar Jar Jar amb amargor.

Padmé estava observant a Qui-Gon amb expressió pensativa.

–Aquests ferrovellers han de tenir algun punt flac.

–El joc –va dir Shmi immediatament. Es va aixecar i va començar a recollir els plats de la taula–. A Mos Espa tot gira al voltant de les apostes en aquestes horribles carreres de beines.

Qui-Gon es va aixecar, va anar a la finestra i mitjançant el gruixut vidre va contemplar els núvols de sorra que el vent arrossegava.

–Les carreres de beines –Va murmurar–. Si se la fa servir correctament, la cobdícia pot ser un poderós aliat.

Ànakin es va aixecar d'un salt.

–He construït un beina de carreres! –va declarar en to triomfal. El seu jove rostre irradiava orgull–. És la beina més ràpida mai construïda! Demà passat hi haurà una gran carrera a Boonta Eve. Podríeu inscriure la meva beina! Ja gairebé està acabada...

–Prou, Ànakin! –li va ordenar la seva mare, que no podia ocultar la seva preocupació–. Watto no permetrà que corris!

–Watto no ha de saber que la beina és meva! –va replicar el noi, pensant a tota velocitat per trobar una solució al problema. Es va tornar cap a Qui-Gon–. Podríeu fer-li creure que és vostra! Podríeu aconseguir que em deixés pilotar per a vosaltres!

Al Mestre Jedi no li havia passat inadvertida l'expressió que acabava d'aparèixer als ulls d’Shmi. Qui-Gon li va aguantar la mirada, dient-li en silenci que comprenia la seva consternació, i va esperar pacientment la seva resposta.

–No vull que corris, Annie –va murmurar Shmi, que va sacsejar el cap per donar més èmfasi a les seves paraules–. És horrible. Cada vegada que Watto t'obliga a córrer em sento morir...

Ànakin es va mossegar el llavi inferior.

–Però és que a mi m'encanta córrer, mama! –va assenyalar a Qui-Gon–. I ells necessiten la meva ajuda. Tenen problemes. Els diners del premi pagarien de sobres els components que necessiten.

Jar Jar Binks va assentir.

–Nosa ficats en embolic muito dolent.

Qui-Gon es va acostar a l’Ànakin i va dir:

–La teva mare té raó. Anem a oblidar-nos de l'assumpte. –Es va girar cap a l’Shmi i va preguntar–: Saps d'algun partidari de la República que pugui ajudar-nos?

Shmi va reflexionar en silenci i finalment va negar amb el cap.

–Hem d’ajudar-los, mare –va insistir Ànakin, sabent que tenia raó i que havia nascut per ajudar al Jedi i els seus companys–. Te'n recordes del que vas dir? Segons tu, el gran problema de l'univers és que ningú ajuda a ningú.

Shmi va sospirar.

–Ànakin, no...

–Però ho vas dir, mare.

Ànakin es negava a donar-se per vençut.

I aquest cop Shmi Skywalker, amb el front arrufat i el cos immòbil, va guardar silenci.

–Estic segura que Qui-Gon no vol posar en perill al teu fill –va assenyalar la Padmé de cop i volta, incòmoda en veure l'enfrontament entre mare i fill que havien provocat i tractant d'alleujar la tensió–. Trobarem una altra manera...

Shmi va mirar a la jove i va sacsejar el cap.

–No, Ànakin té raó. És l'única manera. Potser no m'agradi, però pot ajudar-vos. –Va fer una pausa–. Potser aquest sigui el seu destí.

Ho va dir com si acabés d'arribar a una conclusió que se li havia escapat fins llavors, com si hagués descobert una veritat que, tot i que dolorosa, resultava evident.

El rostre de l’Ànakin es va il·luminar.

–Això és un sí? –va exclamar, picant de mans d'alegria–. Això és un sí!

***

La nit s'estenia sobre el vast paisatge urbà de Coruscant, cobrint amb un mantell de vellut l'interminable horitzó de pinacles lluents. Les llums resplendien a les finestres. Fins on arribava la vista, i fins on es podia anar, els edificis de la ciutat brollaven de la superfície del planeta com agulles d'acer i vidre. Coruscant cobria el planeta per complet, i ara només existia la ciutat, el centre de la galàxia, el pols del govern que alguns menyspreaven.

Darth Sidious esperava en un balcó des del qual es dominava Coruscant; les negres robes que ocultaven el seu cos feien que semblés una criatura produïda a la nit. Tornat cap a la ciutat, contemplant les llums i el tènue moviment del seu trànsit aeri, no prestava la menor atenció al seu deixeble Darth Maul, que esperava al costat del seu senyor.

Darth Sidious estava pensant en els Sith i en la història del seu Orde.

Els Sith havien aparegut feia gairebé dos mil anys. Integraven un culte lliurat al Costat Fosc de la Força, fermament convençut que tot poder negat era un poder desaprofitat. Els Sith van ser fundats per un Cavaller Jedi que va donar l'esquena al camí del bé, un dissident singular en un Orde d’harmoniosos seguidors, un rebel que havia comprès des del principi que el veritable poder de la Força no residia a la llum, sinó en la foscor. Quan el Consell es va negar a aprovar les seves creences, va trencar amb l'Orde i se'n va anar molt lluny, emportant-se el seu coneixement i les seves habilitats després d'haver-se jurat en secret que acabaria amb els qui l’havien rebutjat.

Al principi va estar sol, però altres membres de l'Orde Jedi que compartien les seves creences i l'havien seguit en el seu estudi del Costat Fosc no van trigar a agrupar-se entorn a ell. Uns altres van ser reclutats, i l'Orde dels Sith no va trigar a comptar amb més de cinquanta membres.

Menyspreant els conceptes de la cooperació i el consens, i guiant-se per la creença que l'adquisició del poder en qualsevol de les seves formes atorga fortalesa i confereix el control, els Sith van començar a desenvolupar el seu culte en una actitud de clara oposició als Jedi. El seu Orde no havia estat creat per servir, sinó per dominar.

La seva guerra amb els Jedi va ser salvatge i acarnissada, però va estar condemnada al fracàs des del primer instant. Tot i que el Jedi rebel que havia fundat l'Orde dels Sith era el seu líder nominal, la seva ambició excloïa qualsevol possibilitat de compartir el poder. Els seus deixebles van començar a conspirar contra ell i contra ells mateixos, amb el resultat que la guerra que van desencadenar va ser lliurada tant contra els Jedi com contra altres Sith.

Finalment, els Sith es van destruir a si mateixos. Primer van destruir al seu líder, i després es van destruir els uns als altres. Els pocs que van sobreviure al bany de sang inicial van ser eliminats ràpidament pels Jedi que protegien la galàxia. En qüestió de setmanes, tots havien mort.

Tots llevat d'un.

Darth Maul es va remoure amb impaciència. El jove Sith encara no havia après a tenir la paciència del seu senyor, però això arribaria amb el temps i l'ensinistrament. Al final va ser la paciència el que va salvar a l'Orde dels Sith, i la paciència era el que els hi proporcionaria la victòria sobre els Jedi.

El Sith que va sobreviure quan tots els seus companys van morir havia comprès això. Va adoptar la paciència com a virtut allà on els altres havien renunciat. Va adoptar l'astúcia, el sigil i el subterfugi, aquestes antigues virtuts Jedi que els altres havien menyspreat, com fonaments del seu camí. Es va fer a un costat mentre els Sith es trossejaven entre si com un esbart de kriks i eren destruïts. Quan la carnisseria va concloure, es va amagar per esperar el seu moment i la seva oportunitat.

I quan tots van creure que els Sith havien estat destruïts, va sortir del seu amagatall. Al principi va actuar en solitari, però s'estava fent vell i era l'últim de la seva espècie. Passat un temps, va començar a buscar un deixeble. En va trobar un i el va ensinistrar perquè fos un Mestre primer i trobés al seu propi deixeble després, continuant així la seva obra. Però mai hi hauria més de dos Sith. Els errors de l'antic Orde no es repetirien, i no hi hauria més conteses entre Sith que lluitaven pel poder dins del culte. El seu enemic comú no eren altres Siths sinó els Jedi, i havien de reservar les seves energies per a la seva guerra amb els Jedi.

El Sith que va reinventar l'Orde es feia dir Darth Bane[1]. Havien transcorregut mil anys des que es va creure que els Sith havien estat destruïts, i el moment que el supervivent esperava per fi havia arribat.

–Tatooine té molt pocs habitants. –L’aspra veu del seu estudiant va interrompre el curs dels seus pensaments, i Darth Sidious va alçar els ulls cap a l’holograma–. Els hutts governen. La República no té cap presència en aquest planeta. Si la localització era correcta, senyor, els trobaré ràpidament i sense cap dificultat.

Els ulls grocs van relluir amb una espurna de nerviosa expectació en l'estrany mosaic que era la cara de Darth Maul, que esperava amb impaciència una resposta. Darth Sidious es va sentir molt complagut.

–Comença per ocupar-te dels Jedi –li va aconsellar en veu baixa i suau–. Després no tindràs cap dificultat per portar a la Reina de tornada a Naboo, on signarà el tractat.

Darth Maul va deixar escapar l'alè que havia estat contenint, i en to de satisfacció, va dir:

–Per fi revelarem la nostra existència als Jedi. Per fi podrem venjar-nos.

–Se t'ha ensinistrat bé, el meu jove deixeble –li va calmar Darth Sidious–. Els Jedi no podran fer res contra tu. Ja és massa tard perquè puguin aturar-nos. Tot es desenvolupa segons havíem planejat, i no trigaré a controlar la República.

En el silenci que va seguir a les seves paraules, el Senyor del Sith va sentir que li envaïa una onada d'intens plaer.

***

A la llar de l’Ànakin Skywalker, Qui-Gon Jinn contemplava dormir al noi des de la porta del seu dormitori. La mare de l’Ànakin i la Padmé ocupaven l'altre dormitori i Jar Jar Binks, fet un cabdell sobre el terra de la cuina en postura fetal, roncava sorollosament.

Però Qui-Gon no aconseguia agafar el son. Era aquell noi..., aquell noi! Hi havia alguna cosa estranya en ell. El Mestre Jedi el va observar mentre l’Ànakin descansava sense assabentar-se de la presència d’en Qui-Gon. El Mestre Jedi li havia dit a Shmi Skywalker que el seu fill era especial, i la dona havia assentit. Ella també ho sabia. Ho percebia, igual que ho percebia ell. Sí, Ànakin Skywalker era diferent.

Qui-Gon va alçar els ulls cap a una finestra en ombres. La tempesta s'havia calmat, i ja no bufava el vent. Fora regnava la calma i el silenci, i la nit semblava embolicar-los a tots amb el seu afable mantell. El Mestre Jedi va dedicar uns instants a pensar en la seva vida. Sabia el que deien sobre ell en el Consell. Era tossut i impetuós, i de vegades prenia decisions temeràries. Era fort, però dissipava la seva fortalesa en causes que no mereixien la pena. Però les regles eren creades per proporcionar un mapa que permetés arribar a entendre la Força. Tan malament feia en infringir aquelles regles quan la seva consciència li xiuxiuejava que ho havia de fer?

El Jedi es va creuar de braços. La Força era un concepte complex i difícil. Tenia el seu origen en l'equilibri de les coses, i cada moviment que es produïa dins del seu flux podia trastornar aquest equilibri. Els Jedi tractaven de mantenir l'equilibri, i sempre intentaven actuar de manera acord amb el seu ritme i la seva voluntat. Però la força existia en més d'un pla, i arribar a dominar els seus múltiples camins exigia tota una vida de treball..., o encara més temps. Qui-Gon era molt conscient de les seves pròpies debilitats. Es trobava massa unit a la Força viva, quan hauria d'haver prestat més atenció a la Força unificadora. Sempre tractava d'establir contacte amb les criatures del present, amb aquells que vivien en l'aquí i l'ara.

Això feia que sovint s’oblidés del passat i del futur, així com de les criatures que havien ocupat o ocuparien aquells temps i espais.

La Força viva era el seu món, i era ella la que li donava ment, esperit i valor. Per això se sentia unit a l’Ànakin Skywalker de maneres que altres Jedi haguessin ignorat, i per això veia en ell una promesa que no podia passar per alt. Obi-Wan veuria el noi i a Jar Jar sota la mateixa llum, com a càrregues inútils, projectes sense sentit, distraccions innecessàries. Obi-Wan sempre necessitava centrar la seva atenció en el que es trobava per sobre dels individus, i la seva afinitat amb la Força unificadora feia que no tingués la naturalesa intuïtiva d’en Qui-Gon. No posseïa la compassió cap a les coses vives i l'interès per elles que distingien al seu Mestre. No veia les mateixes coses que veia Qui-Gon.

Qui-Gon va sospirar. Allò no era una crítica, sinó una observació. El que Qui-Gon i Obi-Wan interpretessin les exigències de la Força de diferent manera no significava que un fos millor Jedi que l'altre. Però de vegades això feia que no aconseguissin posar-se d'acord, i la postura que acabava per rebre el suport del Consell gairebé sempre era la d'Obi-Wan, no la d’en Qui-Gon.

El Mestre Jedi sabia que aquesta vegada passaria el mateix, i que tornaria a ocórrer moltes vegades en el futur.

Però això no li dissuadiria de fer el que creia que havia de fer. Trauria a la llum la veritat sobre Ànakin Skywalker. Descobriria quin era el seu lloc en la Força, tant en la viva com en la unificadora. Esbrinaria en qui estava destinat a ser aquell noi.

Uns minuts després, Qui-Gon dormia estirat a terra.

Següent

---

[1] En la trilogia de Darth Bane, des del principi no està sol doncs troba entre la destrucció dels Sith una aprenenta, la qual manté durant molts anys fins que s’enfronten. (N. del T.)