21: INVESTIDURA
Assassinats,
homicidis i altres crims no eren rivals per als codis de silenci que havien governat
a l'Orde del Cercle Inclinat, el Protectorat Gran, Seguretat Santhe i l'Alt
Consell Jedi gairebé des dels seus començaments. De no haver estat els membres de
l'elit i els guàrdies privats del Cercle Inclinat drogats i trobats inconscients
als vestidors i en altres llocs, als investigadors de la policia cridats a la
caserna general per dos Cavallers Jedi mai se'ls hauria permès entrar en el
simbòlic edifici, molt menys en l'elogiada sala d'iniciació, en la qual es van
descobrir els cossos de dos echani, que es creia que eren guardaespatlles, una
dotzena de muuns, assassinats amb discos decapitadors i vibrodagues, i tres
vegades aquest nombre d'assassins maladians vestits amb vestidures prestades,
que havien sucumbit davant trets làser, ferides d'impacte i, en alguns casos,
amputacions traumàtiques. Tan disperses estaven les últimes que els
investigadors van sospitar inicialment que un dispositiu explosiu havia estat
detonat, però cap rastre del dispositiu va ser trobat mai. Els muuns van ser
identificats ràpidament com a membres d'alt rang d'un grup financer clandestí
conegut com els Holdings Damask, tot i que el seu ric fundador i oficial en cap
d'operacions, Hego Damask, es creia que havia sobreviscut a l'atac sorpresa.
Els Jedi que havien alertat la policia mai van revelar que els havia atret al
districte Fobosi per començar o per què expressaven tal interès en el cas.
També els membres de l'Orde del Cercle Inclinat es negaven a respondre a qualsevol
pregunta.
A
l'ambaixada de Malastare al cor de Coruscant les evidències eren fins i tot més
desconcertants i estaven complicades per un foc i la subsegüent explosió de gas
que s'havia estès per l'edifici. Els bombers i els especialistes forenses estaven
classificant les restes cremades de tres pisos del resibloc quan dos membres
del Consell Jedi els havien fet una visita inesperada.
De nou,
els Jedi havien declinat explicar les seves accions, però la policia va ser
capaç de fer progressos per si sola. La quantitat de sang residual descoberta a
l'escena va portar als investigadors a determinar que, abans de l'arribada de
la policia, diversos cossos havien estat incinerats en el lloc, el que suggeria
el treball d'elements del crim organitzat. Després del recent assassinat del
senador Vidar Kim, el Comitè Investigador del Senat va formar un grup de
treball especial perquè investigués l’assumpte. Molts éssers van ser
entrevistats i interrogats i molts enregistraments de càmeres de seguretat van
ser estudiats durant el curs de la investigació, però la majoria dels jugadors
principals i els testimonis s'ocultaven darrere dels seus advocats, fins i tot
quan se'ls amenaçava amb empresonar-los per obstrucció a la justícia.
Un mes
estàndard després dels successos de Coruscant, Plagueis va cridar a Sidious a Muunilinst.
Sidious havia visitat la cúpula celeste de Port Alt però mai se li havia convidat
a baixar i ara es va trobar solcant el cel sobre un dels impol·luts oceans
blaus del planeta en un elegant lliscant aeri pilotat per dos Guàrdies del Sol.
Quan el lliscant es va aproximar a Aborah, ell es va submergir profundament en
la Força i va ser recompensat amb una visió de l'illa de la muntanya com un
vòrtex transcendent d'energia fosca diferent de tot el havia experimentat mai. Era
una cosa que hauria esperat trobar només a Korriban o en algun altre planeta
Sith.
El
droide 11-4D, totalment reparat, estava esperant-li a la zona d'aterratge i el va
portar a dins, deixant als guàrdies perquè esperessin amb el lliscant aeri.
–Sembles
estar en una condició molt millor que quan et vaig veure per última vegada, droide
–va comentar Sidious quan un turboascensor els va deixar en les profunditats interiors
del complex.
–Sí, senador
Palpatine, Aborah és un lloc restaurador.
–I el
Magíster Damask?
–Deixaré
que ho jutgi vostè per si mateix, senyor.
Sortint
del turboascensor, el primer que va atreure la mirada d’en Sidious va ser la biblioteca:
prestatge rere prestatge de textos, pergamins, discos i holocrons, totes les
dades que ell havia estat anhelant des que va començar el seu aprenentatge.
Lliscà les seves mans amorosament sobre les prestatgeries però amb prou feines
va tenir temps de gaudir de la seva excitació quan 11-4D el va conduir fins a
una rampa descendent que portava al que podria haver estat una obra d'art d'instal·lació
medica d'investigació.
–És això
nou des de les ferides del Magíster? –va preguntar, amb els seus ulls movent-se
ràpidament d'un aparell al següent.
–Només algunes
coses de les que veu –va dir el droide–. La major part d'aquesta àrea no ha canviat
des que vaig ser portat aquí per primera vegada.
–I quan
va ser això?
–Aproximadament
un any estàndard abans que li fos presentat a vostè a Chandrilà, senyor.
Sidious
ho va considerar.
–És el
Magíster Damask el teu faedor, droide? –va preguntar llavors.
–No, senyor.
És simplement el meu propietari actual.
Més
profundament en el complex, es van moure al costat de gàbies que contenien
tantes criatures com es podien trobar en un zoològic ben assortit. 11–4D indicà
un grup separat de la resta.
–Aquestes
són les gestacions més recents del Magíster.
–Les del
Magíster? –va repetir Sidious amb desconcert.
–El seu
índex d'èxits ha millorat.
Sidious
estava encara intentant trobar-li sentit als comentaris del droide quan van
entrar en un llarg corredor recobert de cel·les sense finestres. A través de la
Força va poder sentir formes de vida darrere de cadascuna de les portes
tancades.
–Captius?
–Oh, no,
senyor –va dir 11-4D–. Experiments en curs.
Quan van
girar una cantonada al final del corredor, Sidious es va aturar de cop. Al centre
d'una espècie de sala d'operacions s'alçava un alt tanc de bacta, en el qual flotava
un home bith.
–Aquest és
Venamis –va dir Plagueis en una veu que no era del tot seva.
Sidious es
va girar per veure al seu Mestre entrar coixejant a la sala, amb la boca, la barbeta
i el coll ocults darrere d'una màscara respiratòria o transpirador d'alguna classe.
La major part de les ferides de vibrodagues s'havien curat, però la seva pell semblava
especialment macilenta. Sidious s'havia estat preguntant si Plagueis s’havia
debilitat per l'atac, però ara veia que, malgrat tot el càstig que el seu cos
havia rebut a les mans dels assassins maladians, el muun no era menys poderós
en la Força.
–Els teus
pensaments et traeixen –va dir Plagueis–. Creus que els poders d’en Malak es
van afeblir pel sabre làser d’en Revan? O els d’en Bane per estar recobert pels
orbaliskos? Creus que la jove aprenent d’en Gràvid va ser entorpida per les
pròtesis que es va veure forçada a portar després de lluitar amb ell?
–No,
Mestre.
–Aviat seré
més fort del que possiblement puguis imaginar. –Plagueis es forçar a empassar i
després li va dir–: Però vine, hi ha molt a discutir.
Sidious
va seguir-lo fins a una sala freda, decorada només amb un llit, dues senzilles
cadires, un armari i una catifa quadrada i exquisidament teixida. Fent gestos a
Sidious cap a una de les cadires, Plagueis va seure amb evident dificultat en
l'altra. Després d'un llarg moment de silenci, va assentir amb satisfacció.
–Em complau
veure com de granment que has canviat, com de poderós que t'has tornat, Lord
Sidious. El que va passar a Coruscant havia de passar, però em consol amb el fet
que els successos t'han transformat en un autèntic Senyor Sith. Estàs realment preparat
per conèixer els secrets que he estat salvaguardant.
–Què és
aquest lloc, Mestre?
Plagueis
es va prendre un moment per reunir la força suficient per continuar.
–Pensa en
ell com en una nau que conté totes les coses a què m'he dedicat. Totes les
coses que estimo.
–Aquesta
pot ser la primera vegada que t'he sentit pronunciar aquesta paraula.
–Només perquè
no hi ha un altre terme que expressi adequadament la meva afecció incondicional
a les criatures i éssers amb els que comparteixo aquest lloc. Amor sense compassió,
però, perquè la compassió no té part en això.
–El bith,
Venamis...
–Despatxat
per Tenebrous per posar-me a prova. Per eliminar-me si fallava. Però Venamis ha
estat un regal. Ha estat essencial per ajudar-me a descobrir alguns dels
secrets més profunds de la Força. Cada criatura que has vist o sentit aquí ha estat
una benedicció similar, com veuràs quan et porti a l'interior dels misteris.
–Què volia
dir el droide amb les gestacions del Magíster?
Sota la
màscara respiratòria, Plagueis podria haver fet la ganyota d'un somriure.
–Vol dir
que les gestacions no van ser aconseguides pels mitjans normals de concepció,
sinó més aviat a través de la Força.
La
sorpresa i la incredulitat es van barrejar en els ulls blaus d’en Sidious.
–La
Força?
–Sí –va dir
pensativament Plagueis–. Però no vaig exercir la deguda precaució. Quan intentem
prendre-li els poders de la vida i la mort a la Força, quan busquem inclinar la
balança, la Força es resisteix als nostres esforços. Acció i reacció, Sidious.
»Una
cosa semblant a les lleis de la termodinàmica. He estat audaç i la Força m'ha
posat a prova de la manera en què Tenebrous va buscar fer-ho. Als midiclorians
no se'ls persuadeix fàcilment que executin els dictats d'un acabat d'iniciar en
els misteris.
»La
Força necessita ser convençuda, especialment en treballs que competeixen al Costat
Fosc. Se li ha d'assegurar que un Sith és capaç d'acceptar l'autoritat.
Altrament frustrarà les intencions d'un. Crearà la mala fortuna.
»Et
tornarà el cop.
–Els maladians...
–Potser.
Però en qualsevol cas això és pel que l'Orde Jedi ha baixat fins a la
decadència i està arrossegant a la República amb ells. Perquè els Jedi han
perdut la lleialtat de la Força. Sí, la seva habilitat d'extreure energia de la
Força contínua, però la seva habilitat per a utilitzar la Força ha disminuït.
Cadascuna de les seves accions engendra una conseqüència oposada i sovint sense
reconèixer que s'eleva en aquells en harmonia amb el Costat Fosc. Això anima els
esforços dels Sith i incrementa el nostre poder. No obstant això el nostre ús
d'aquest poder requereix delicadesa. Hem d'estar alertes als moments en els que
el Costat Lluminós flaqueja i es creen les obertures. Llavors i només llavors, quan
totes les condicions s'hagin trobat, podem actuar sense por de trobar-nos
resistència o repercussions.
»Dir que
la Força treballa de maneres misterioses és admetre la ignorància d'un, perquè
qualsevol misteri pot ser resolt a través de l'aplicació del coneixement i l'esforç
implacable.
»Igual
que ens hem sortit amb la nostra en el Senat, i igual que aviat ens sortirem
amb la nostra amb la República i els Jedi, ens sortirem amb la nostra amb la Força.
Silenciat
per l’esglai, Sidious tot just va saber com respondre.
–Què voldries
que fes jo, Mestre?
El
transpirador va emetre una sèrie de tons i Plagueis va inhalar profundament.
–Em mudaré
a Sojourn per dedicar-me completament a la nostra investigació, per afavorir
l'imperatiu i per curar-me a mi mateix.
–Què serà
d’Aborah?
–De
moment pot servir com a magatzem.
–I els
Holdings Damask
–El grup
no serà reformat, tot i que puc continuar celebrant les reunions anuals. I seré
personalment el tutor d’en San Hill, per preparar-lo per assumir la presidència
del Clan Bancari.
–Per què
el necessitem?
–Perquè
la guerra està ara en l'agenda, Sidious –va dir Plagueis en un xiuxiueig aspre–.
Però les nostres accions han de ser circumspectes, restringides als sistemes estel·lars
plens de conflictes insignificants, on es pugui animar els éssers apropiats, on
es puguin donar fons a les operacions apropiades... Hem d’organitzar-nos perquè
els planetes en la Vora Exterior pateixin mentre els del Nucli prosperen.
Malgrat com de patètics que puguin ser aquests planetes, no tenim més opció que
utilitzar el que tenim a la mà.
»El CBI
serà essencial per a finançar la guerra que fomentarem lentament.
»Ens
caldrà que el Clan Bancari financi als fabricants d'armes i que doni suport a una
economia alternativa per als enemics eventuals de la República. –Plagueis va
mirar directament a Sidious–. El nostre èxit serà mesurat per senyals i
prodigis.
»Hi ha
molt que necessites aprendre pel que fa als yinchorri i els kaminoans. Però tot
en el moment oportú. Per ara, Sidious, que sàpigues que ets l'espasa que
clavarem al cor del Senat, la República i l'Orde Jedi i jo sóc el teu guia per
reformar la galàxia.
»Junts
som els estels nounats que completen la constel·lació Sith.
Sidious
va tocar l'esquerda de la seva barbeta.
–M’alleuja
saber que no et vaig decebre, Mestre. Però els Jedi van trucar a la policia al
districte Fobosi moments després que marxéssim. El pla ja està en perill.
El color
es va elevar a les galtes d’en Plagueis.
–Els
Jedi han sabut des de fa molt que el Costat Fosc s'ha tornat a despertar i que
ells no poden aturar-lo. Ara ho han sentit en el seu propi Coruscant.
–Fins i
tot i així, no ens podem continuar arriscant a quedar exposats –va dir acuradament
Sidious.
Plagueis
el va estudiar.
–Tens més
a dir sobre això.
–Mestre,
consideraries entrenar a algú en les arts Sith per executar qualsevol missió
que es requereixi?
–Un altre
Venamis? En desafiament a la nostra associació?
Sidious
va negar amb el cap.
–No un
aprenent. No algú que pogués aspirar mai a convertir-se en un autèntic Lord
Sith. Sinó algú hàbil en sigil i el combat, que podria ser eliminat quan ja no
se’l necessités.
La
sorpresa va brillar en els ulls d’en Plagueis.
–Ja tens
algú en ment.
–Em vas
donar instruccions que mantingués els ulls oberts a la recerca d'éssers que podrien
demostrar ser útils. Vaig trobar a un d'aquests a Dathomir no fa ni un any, un nadó
mascle zabrak dathomirià.
–Molts zabrak
demostren poder en la Força. Per naturalesa, segons sembla.
–Aquest nadó
la té. La mare va donar a llum a dos i va buscar salvar-ne un de les urpes de les
Germanes de la Nit, especialment de la coneguda com Talzin.
–El vas
comprar?
–El vaig
acceptar.
–On és?
–El vaig
portar a la instal·lació de comptabilitat que els Holdings Damask mantenen a Mustafar
i el vaig deixar a la cura dels droides custodis.
Plagueis
va tancar els ulls breument. Mustafar havia servit com a lloc en el qual lliurar-se
dels enemics i les proves molt abans que l'estació de reclamació del Cap Cabra
hagués estat disponible per a Hego Damask i els altres.
–I la
mare? –va preguntar.
–Viva, per
ara.
–No podria
aquesta Talzin perseguir el nadó?
Sidious
va mirar al seu interior.
–Podria.
Plagueis
va rugir amb irritació.
–Llavors
serà cosa teva si ho fa.
Sidious
va inclinar el cap en senyal d'acceptació.
–Deixa el
nadó a Mustafar a cura dels droides –va afegir a la fi Plagueis–, però comença
a entrenar-lo–. Fes-lo avesat en el dolor, Lord Sidious, de manera que sigui
capaç de servir-nos completament. Si no maduren els seus talents en la Força,
elimina’l. Però si dóna la talla, trasllada’l a discreció teva a Orsis. Allà
trobaràs un centre d'entrenament d’elit dirigit per un falleen especialista en
combat anomenat Trezza. Ell i jo vam tenir tractes. Trezza criarà al zabrak per
ser ferotge però ferm en la seva lleialtat. Tu, però, supervisaràs el seu
entrenament en el Costat Fosc. No parlis dels Sith o dels nostres plans fins
que s'hagi provat a si mateix. I no el despleguis contra cap dels nostres
notables enemics fins que jo hagi tingut l'oportunitat d’avaluar-lo.
Sidious
va inclinar el cap.
–Ho comprenc,
Mestre.
–La
Força proveeix, Sidious –va dir Plagueis després d'un moment–. Igual que la naturalesa
proporciona més éssers mascles després d'una guerra, la Força, sempre conscient
de l'equilibri, proporciona éssers forts al Costat Tenebrós quan la llum ha
governat durant massa temps. Aquest zabrak promet molt.
–Els
Senyors Sith que ens segueixin pagaran tribut a la teva saviesa, Mestre –va dir
Sidious amb serietat.
Plagueis
es va aixecar i li va tocar a l'espatlla.
–No,
Lord Sidious. Perquè nosaltres som el final del llinatge. –Va fer un gest ampli–.
Tot el que s’ha fet aquí ha estat per un únic propòsit: estendre el nostre
regnat indefinidament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada