Ànakin Skywalker (III)

Anterior

Tercera Entrada

Secrets Jedi

Comencem a caminar a través del mercat. Com normalment, estava abarrotat d'éssers de totes les mides i formes. Més speeders, droides, i carros tirats per eopies i banthes gegants domats. L'home encara estava buscant les parts de l’hipermotor que necessitava per a un Nubian 327 tipus J. Jo només m'alegrava d'estar amb la Padmé de nou. D'una forma egoista esperava que l'home tingués un munt de problemes en trobar les parts. Una vegada que tingués l’hipermotor en funcionament, tots se n'anirien molt, molt lluny.

La meva amiga Jira era al davant. El seu estand de fruites era en realitat un atrotinat tendal, blanquejat pel sol estirat sobre un marc de pals. El tendal donava ombra per a la fruita que venia. Vaig pensar que ja que la Padmé i els altres eren estranys aquí, els hi podria agradar provar una mica de menjar local.

Tatooine no ofereix molt, però tenim algunes fruites interessants.

Jira està gran i encorbada, i té el pèl gris. Les seves robes estan apedaçades i antigues, però sempre estan netes. La calor dels sols bessons és fort sobre ella. Quan li vaig explicar sobre la unitat refrigeradora que havia trobat en el munt de ferralla d’en Watto, es va posar realment contenta. Llavors li vaig demanar de comprar quatre pallies. Els pallies són fruites dolces i sucoses que creixen a les granges subterrànies de Tatooine. Estava bastant segur que als estranys els hi agradarien.

Mentre treia alguns truguts de la meva butxaca per pagar la fruita, una de les monedes va caure a terra. L'home es va doblegar per agafar-la, i vaig veure una cosa sorprenent.

Sota aquelles robes de granger hi havia un sabre làser!

Del tipus que només els Cavallers Jedi portaven.

Sabia que no era un granger d'humitat!

Ara era el meu torn de fer-li a ell una mirada divertida. Però em vaig assegurar que no se n'adonés. Què estaria fent un Cavaller Jedi aquí a Tatooine?

Un cop de vent va onejar el tendal sobre l'estand de la Jira, i la dona gran va dir que podia sentir una tempesta aproximar-se. Les tempestes de sorra succeïen bastant a Tatooine. Arribaven ràpid i no donaven molta advertència. Podien ser molt perilloses. Ja, la sorra i la pols havien començat a bufar pels carrers, i alguns dels propietaris de botigues al nostre voltant estaven començant a tancar les portes i a tancar les seves parades.

El Cavaller Jedi disfressat de granger volia dirigir-se de tornada a la seva nau. Però quan vaig escoltar que havien aterrat als afores de Mos Espa, vaig saber que no tenien prou temps per aconseguir tornar fora de perill. Estarien millor venint a casa meva i esperant que la tempesta passés.

Em vaig alegrar quan van acceptar la meva oferta. No només em donaria més temps amb la Padmé, podria esbrinar què estaven fent aquí a Tatooine. Al capdavall, Mos Espa era un espaiport. Normalment tenia multitud d'espai d'hangar disponible.

Així que per què havien aterrat al desert?

* * *

La mare es va sorprendre quan va veure a tots els estranys a la nostra barraca. Però un cop li vaig explicar sobre la tempesta de sorra ella els va convidar a sopar. Li vaig presentar als altres i vaig saber que el nom del Cavaller Jedi era Qui-Gon Jinn. El nom de l'home granota era Jar Jar Binks, i el droide astromecànic era R2-D2.

La nostra llar tenia una habitació principal, més dues habitacions més petites, on mare i jo dormíem. El que ho feia especial era que la meva habitació també era una estació de treball. Aquí és on vaig portar la Padmé tan aviat vaig presentar a tothom. Volia mostrar-li el meu últim projecte: un droide de protocol per ajudar a la meva mare a casa.

El meu droide es deia C-3PO. No estava del tot acabat, però la majoria dels circuits i la mecànica estaven fets. Tenia braços, cames, i un cap com la d'un humà, però no tenia els diners de les parts per a la seva cuirassa exterior. Esperava cobrir-lo un dia en una placa d'or cromat.

El més divertit era que el petit droide de cúpula blava R2-D2 ens havia seguit fins a la meva habitació. Quan va veure a C-3PO va començar a bipejar i a xiular.

C-3PO va parpellejar i va parlar.

-Li prego em disculpi... però què vol dir amb que estic nu?

R2-D2 bipejà de nou. Jo vaig començar a riure.

-Ai... mare! -va panteixar C-3PO-. Quina vergonya! De debò estic nu?

Padmé va somriure. Ràpidament vaig explicar al meu droide de protocol que només estava «d'alguna manera» nu i que arreglaria aquest problema aviat.

Volia ensenyar-li a la Padmé la beina de carreres que estava construint, però estava fora en la tempesta, coberta per una lona. Vam tornar a l'habitació principal en lloc d’això.

Vam començar a menjar i parlar. Padmé va preguntar per què, si érem esclaus, no anàvem a un planeta on poguéssim ser lliures? Vaig haver d'explicar-li sobre els transmissors que estaven ocults en els nostres cossos i com explotaríem si tractàvem d'escapar.

Padmé semblava atordida. Vaig saber llavors que ella mai havia trobat res com la vida de Tatooine abans. I això em va fer preguntar-me. D'on en la galàxia havia vingut ella?

Ningú semblava saber què dir després. Vaig imaginar que Padmé sentia llàstima per mare i per mi. I no m'agrada que ningú senti llàstima per mi. Així que vaig començar a parlar de les beines de carreres i de com era l'únic humà de Tatooine que podia fer-ho.

Podria dir que la mama pensava que estava fanfarronejant, però només estava afirmant un fet ben conegut.

Qui-Gon va dir que tenien Curses de Beines a Malastare. Sabia que eren molt ràpides i perilloses.

I llavors va dir que si corria amb beines, havia de tenir reflexos de Jedi.

Vaig sentir un calfred. Reflexos de Jedi? Sabia que era ràpid. Però aquí hi havia un autèntic Cavaller Jedi viu, dient que podria ser un dels seus! Tot d'una vaig sentir la urgència de dir-li que coneixia el seu secret.

Però vaig vacil·lar. Després de tot, anava vestit com un granger. I si no volia que ningú ho sabés?

* * *

Tothom té secrets. A vegades, si passes prou temps amb algú, pots esbrinar-los. Així és com vaig saber que Qui-Gon no era un granger d'humitat i que la Padmé no era una grangera.

Jo també tenia un secret. Però el meu era privat. Tenia a veure amb els somnis que tenia. Els meus somnis eren diferents dels somnis dels altres nens que coneixia. Pren als meus amics Kitster i Seek, per exemple. Tots dos volien ser pilots com jo. Però somiaven deixar Tatooine per sempre i mai tornar.

Jo somiava marxar, també. Però jo tornaria. Com un Cavaller Jedi. Somiava amb liderar una rebel·lió d'esclaus aquí a Tatooine. Somiava amb sostenir un sabre làser, i en treure fins a l'últim hutt, criminal, i caça-recompenses d'aquest planeta.

Però tenia un altre secret també. Un fosc secret. Era sobre la forma en què els meus somnis acabaven sempre. Era un secret que m'aterria, un que mai podria explicar.

* * *

Vaig agafar alè profundament, i el vaig deixar sortir lentament. No estava segur de si dir això, però havia de saber-ho.

-Qui-Gon, -vaig dir-, has de saber del que estàs parlant, ja que ets un Jedi.

La meva mare va panteixar. Els altres al voltant de la taula es van quedar en silenci.

Qui-Gon es va quedar callat durant un moment. Llavors va alçar una cella i va preguntar que per què pensava això.

Vaig dir que era perquè havia vist la seva espasa làser.

-Potser vaig matar a un Jedi i li vaig agafar el seu sabre làser-, va dir ell.

Jo vaig sacsejar el cap i vaig dir que això no podia ser cert. Tothom sabia que no podia matar-se als Cavallers Jedi.

Qui-Gon va sospirar. Em va fer una mirada que tornaria a embruixar-me.

-Tant de bo fos així, -va dir ell.

Sé ara que hauria d'haver prestat més atenció a les seves paraules. Però estava ansiós per parlar-li del meu somni de convertir-me en un Jedi i alliberar els esclaus de Tatooine.

Amb seguretat ell, un Cavaller Jedi, ho entendria. Li vaig preguntar si potser era això pel que havia vingut al nostre planeta.

Qui-Gon lentament va sacsejar el cap. I llavors va dir que de fet no havia tingut intenció de venir del tot aquí.

Per un moment em vaig sentir decebut... fins que Qui-Gon va explicar que estaven de camí cap a Coruscant.

De tots els llocs de la galàxia que volia visitar, Coruscant era el primer de la llista. Pel que havia sentit dels pirates d'espècia i els pilots de l'espai profund, sonava com l'oposat exacte a Tatooine. Tatooine era un erm oblidat en la Vora Exterior. Coruscant era el centre de la galàxia. Tatooine era un desert gairebé buit. Coruscant estava cobert d'una ciutat de diversos nivells sense fi. Era la capital de la República Galàctica, i la llar dels Jedi.

Qui-Gon va explicar que estaven en una missió secreta. Però la seva nau estava danyada i havien hagut d'aterrar a Tatooine mentre buscaven parts. Es quedarien només tant com portés reparar la nau.

El problema era que no tenien els diners per aconseguir les parts. Qui-Gon tenia multitud de crèdits de la República. Però eren inútils per a Watto.

Tot d'una vaig tenir una gran idea. La Clàssica Cursa de Beines de Boonta Eve era en dos dies, i sabia que podia guanyar-la. Si Qui-Gon m’introduís en la carrera, els diners del premi pagaria les parts que necessitaven... i més!

La mare es va preocupar perquè odiava que corregués amb les beines. I Padmé i Qui-Gon estaven d'acord en què intentarien trobar una altra forma d'aconseguir els diners... o una que no involucrés el fet d'haver d’arriscar la meva vida.

Però jo no abandonaria tan fàcilment. Li vaig recordar a la mama el que havia dit tantes vegades: que de tots els problemes de l'univers, el més gran era que la gent no s'ajudava els uns als altres.

La mare va començar a sacsejar el cap, però llavors es va aturar. Els nostres ulls enfrontats. Sense paraules, només utilitzant pensaments, vaig tractar de dir-li com d'important que era això per a mi. Que d'alguna manera, en el meu interior, sabia que havia de córrer.

I llavors va ocórrer la cosa més sorprenent. La mare es va girar cap a la Padmé i Qui-Gon i va dir que jo tenia raó. No hi havia una altra manera d'aconseguir la quantitat de diners que necessitaven. L'única manera era deixar-me córrer. Ella va dir que no li agradava, però que això era per al que estava fet.

Següent