L'amenaça fantasma (XVII)

Anterior

17

Mentre els altres esperaven fora, la Reina Amidala es va retirar a les seves estances en companyia de les seves donzelles el temps suficient per tornar a canviar-se de roba, aquest cop amb la clara intenció de subratllar la seva posició com a líder dels naboos. Quan va reaparèixer, lluïa una capa de vellut escarlata amb brodats d'or i una corona amb borles i banyes de tela entrellaçats al voltant d'una placa central d'or llaurat a mà. El vestit i el tocat li conferien una majestuositat extraordinària, i Amidala va passar per davant del noi i de l'alienígena com si acabés de baixar dels núvols per barrejar-se amb els mortals, tan distant i inabastable que Ànakin i Jar Jar no van poder evitar quedar-se bocabadats davant la seva bellesa sobrenatural i la seva impassible elegància.

Eirtaé i Rabé, les donzelles que l'havien acompanyat abans, van seguir a la Reina tan silenciosament com si flotessin, embolicades en les seves túniques i les seves caputxes carmesines. Ànakin va buscar la Padmé amb la mirada, però no la va trobar.

–Aneu davant, si us plau –li va demanar Amidala a Palpatine, alhora que indicava amb un gest al noi, el gungan i el Capità Panaka que l'acompanyessin.

Van sortir de les estances d’en Palpatine i van recórrer una sèrie de passadissos que els connectaven amb altres càmeres i, finalment, altres edificis. Els salons estaven pràcticament deserts excepte per un grapat de guàrdies de la República, i la comitiva va avançar sense que ningú intentés detenir-la. Ànakin va mirar al voltant, impressionat pels altíssims sostres, els enormes finestrals i el bosc d'edificis que s'albirava a través d'ells, i va intentar imaginar-se com seria viure en un lloc com Coruscant.

Quan van arribar a la càmera del Senat, Ànakin va tenir nous motius de sorpresa.

La càmera semblava un gegantesc estadi circular, amb portes que donaven a rampes exteriors situades a diferents nivells per sobre del terra. Al centre de la càmera una esvelta columna sostenia la plataforma del Canceller Suprem, una gran àrea semitancada que permetia a Valòrum, que ja es trobava present, seure o estar dret en companyia del seu vicepresident i els seus ajudants. Cobrint la totalitat dels murs interiors de l'estadi, les llotges del Senat sobresortien d’espaiosos hangars proveïts de portes d'accés, alguns subjectats pels seus ancoratges mentre els senadors parlaven amb secretaris i visitants, i altres surant en l'aire al costat d'ells. Quan un senador demanava permís per parlar i era autoritzat a això per la presidència, la seva llotja surava fins al centre de l'estadi i es detenia al costat de l’estrada del Canceller Suprem, romanent allà fins que el senador havia conclòs el seu discurs.

Ànakin va captar tots aquells detalls en qüestió de segons mentre seguia a la Reina i Palpatine cap a les portes de la llotja senatorial del planeta Naboo, que els esperava en els seus ancoratges. Cortinatges i estendards penjaven en un torrent de colors del sostre de volta i una sèrie de llums indirectes resplendien suaument en cada racó, il·luminant el cavernós interior de la rotonda. Els androides circulaven per les rampes exteriors portant missatges d'una delegació a una altra, i el moviment dels seus cossos metàl·lics feia que la càmera semblés una complexa maquinària.

–Si la Federació intenta ajornar la moció, Majestat –va estava dient el senador Palpatine a la Reina en veu baixa i insistent, amb el cap inclinat cap a ella–, us prego citi l'elecció d'un nou Canceller Suprem.

Amidala va seguir caminant cap a la llotja de Naboo sense mirar al senador.

–M'agradaria poder compartir la seva confiança en l'èxit d'aquesta proposta, senador, però no sé si servirà d'alguna cosa –va replicar en veu baixa.

–Heu de forçar unes noves eleccions per al càrrec de Canceller Suprem –va insistir Palpatine–. Us prometo que hi ha molts que us donaran suport. És la nostra única possibilitat –va afegir, tornant el cap cap a Valòrum i l’estrada–. Sí, és la nostra única possibilitat...

Un murmuri es va elevar de les llotges quan els delegats van veure a Amidala immòbil al costat de l'entrada de la llotja de Naboo, amb el cap dret i expressió d'absoluta tranquil·litat a la cara. Si la Reina va percebre el sobtat canvi produït en el to de les converses al voltant d'ella, no ho va demostrar. Amidala va tornar la mirada cap a Palpatine i va preguntar:

–Què li fa creure que el Canceller Valòrum no sotmetrà a votació la nostra moció?

Palpatine va bellugar el cap i va arrufar les celles.

–Valòrum té massa coses en què pensar i està espantat. No ens serà de cap ajuda.

Rabé va lliurar una petita pantalla visora ​​de metall a Ànakin i Jar Jar i els va indicar que romanguessin on eren. Amidala va entrar a la llotja del Senat amb Palpatine, i les seves donzelles i Panaka es van afanyar a seguir-la. Ànakin va experimentar certa desil·lusió en veure que no el convidava a formar part de la comitiva, però ho va agrair en descobrir que la pantalla visora ​​que els havia proporcionat Rabé li permetia veure i sentir el que estava passant a la llotja de Naboo.

–La Reina demanarà ajuda al Senat, Jar Jar –va murmurar amb gran excitació, inclinant-se cap al gungan–. Què creus que passarà?

Jar Jar va sacsejar el cap i les seves orelles oscil·laren.

–Misa pensiar qüe açò sier muito dolent, Annie. Hiha massa persones per puoder posar-se d'acuord sobre unia cosa.

La llotja de Naboo es va separar dels seus ancoratges, i va avançar uns metres cap a l'estrada del Canceller Suprem i es va aturar, a l'espera que se li permetés recórrer la resta de la distància que el separava d'aquest. Palpatine, Amidala i els seus altres ocupants estaven asseguts amb la mirada fixa a l'estrada presidencial.

Valòrum va mirar a Palpatine i va inclinar cap a ell el seu cap coronat de curts cabells blancs.

–La Presidència atorga la paraula al senador del sistema sobirà de Naboo.

La llotja de Naboo va avançar cap al centre de l'estadi i Palpatine, després de posar-se dempeus, va recórrer lentament amb la mirada les files dels delegats.

–Canceller Suprem, delegats del Senat... –La seva veu poderosa va fer que cessessin els murmuris–. A Naboo, el meu món natal, ha ocorregut una tragèdia. Ens hem vist involucrats en una disputa àmpliament coneguda per tots. Va començar amb la promulgació d'un impost sobre les rutes comercials opressiva i il·legal d'un món pacífic. La Federació de Comerç és responsable d'aquesta injustícia i ha de ser obligada a respondre...

Una segona llotja acabava d'iniciar un ràpid avanç cap a l'estrada central: lluïa les insígnies de la Federació de Comerç i estava ocupada per Lott Dod, el senador d'aquesta, i un grup de barons del comerç.

–Això és un autèntic escàndol! –Va exclamar el senador de la Federació de Comerç mentre estenia la mà cap a Valòrum i l'estrada. Dott, un neimoidià alt i de rostre pansit, s'elevava sobre la barana de la llotja com el tronc d'un arbre–. Expresso la meva més enèrgica protesta davant les ridícules afirmacions del senador Palpatine, i demano que se li retiri l'ús de la paraula immediatament!

Valòrum va tornar el seu blanc cap cap a Lott Dod, i el Canceller Suprem va alçar una mà.

–La Presidència no autoritza al senador de la Federació de Comerç a intervenir en aquest moment –va dir el Canceller Suprem amb veu suau però ferma–. Torni a la seva posició.

Lott Dod es va disposar a dir alguna cosa més, però va tornar a ocupar el seu seient mentre la seva llotja retrocedia lentament.

–Amb el propòsit que exposi de forma detallada la totalitat de les nostres al·legacions –va prosseguir Palpatine–, presento a la Reina Amidala, que acaba de ser triada governant de Naboo, perquè parli en el nostre nom.

Es va fer a un costat i Amidala, després d'aixecar-se entre uns breus aplaudiments, es va dirigir cap a la barana de la llotja i va mirar a Valòrum.

–Honorables representants de la República, distingits delegats i Canceller Suprem Valòrum: comparec davant vostre en les més greus circumstàncies. En un clar acte de repudi i violació de les lleis de la República, els naboos han estat envaïts i subjugats per exèrcits androides de la Federació de Comerç...

–Protesto! –va tornar a cridar Lott Dod, posant-se dret–. Tot això no són més que ximpleries! On són les proves? –Sense esperar que la presidència l’autoritzés a intervenir, es va tornar cap a la càmera per dirigir-se als senadors–. Demano que s'enviï una comissió a Naboo per determinar la veritat d'aquestes al·legacions.

Valòrum va sacsejar el cap.

–Petició rebutjada.

Lott Dod va deixar anar un profund sospir i va alçar les mans com si aquelles dues paraules haguessin acabat amb totes les esperances.

–Senyoria, no podeu permetre que se'ns condemni sense que haguem tingut ocasió de sol·licitar la presència d'un observador imparcial. Això va contra totes les regles de procediment!

Va recórrer la càmera amb la mirada a la recerca d'ajuda, i va rebre com a resposta un murmuri d'assentiment. Una tercera llotja va avançar cap a l'estrada central per unir-se als de Naboo i la Federació de Comerç. La presidència va autoritzar a intervenir a Aks Moe, el senador del planeta Malastare.

Molt corpulent i de moviments lents i pesats, Aks Moe va posar en gerra les seves gruixudes mans encoixinades mentre els seus tres circells oculars es gronxaven suaument d'un costat a un altre.

–El Senador de Malastare està d'acord amb l'honorable delegat de la Federació de Comerç. –La seva veu era ronca i una mica pastosa–. En una disputa d'aquesta naturalesa, quan un delegat sol·licita la presència d'una comissió, aquesta ha de ser nomenada sense pèrdua de temps. És la llei.

Valòrum va titubejar.

–És cert, però en aquest cas... –Va deixar la frase sense concloure i es va girar per conferenciar amb el seu vicepresident, identificat en el registre imprès com Mas Amedda. Amedda pertanyia a una espècie que Ànakin mai havia vist abans, d'aparença general bàsicament humanoide, però amb el cap augmentat per una gruixuda capa de teixit protector que s'estrenyia fins a convertir-se en un parell de tentacles corbats sobre les seves espatlles i una filera d'antenes carnoses que brollaven del seu front. La presidència, el vicepresident i els seus secretaris van iniciar una acalorada discussió. Ànakin i Jar Jar van canviar mirades de preocupació mentre la veu d’en Palpatine arribava fins a ells a través del diminut altaveu de la pantalla visora ​​portàtil.

–I ara entren en escena els buròcrates, els veritables governants de la República..., que estan a sou de la Federació de Comerç, podria afegir –li xiuxiuejava amb veu ominosa el senador a la Reina, i Ànakin va veure que els seus caps estaven tan junts que gairebé es fregaven–. Ara veurem com el Canceller Valòrum s'enfonsa.

Valòrum acabava de tornar a l'estrada, sobtadament tens i sense ocultar la seva preocupació.

–Petició acceptada en virtut de l'article 523A –va anunciar, inclinant el cap en direcció a la llotja de Naboo–. Reina Amidala de Naboo, accepteu ajornar la presentació de la vostra moció fins que una comissió del Senat hagi determinat la veracitat de les vostres acusacions?

Ànakin va advertir que la Reina es redreçava, visiblement sorpresa, i que, quan tornava a parlar, la ira i la determinació endurien la seva veu.

–No –va declarar Amidala sense apartar els ulls de la cara d’en Valòrum–. He vingut aquí perquè el Senat posi fi en aquest atac contra la sobirania de Naboo. No he estat triada Reina per veure com el meu poble pateix i mor mentre vosaltres discutiu sobre aquesta invasió en el si d'algun comitè. Em sembla que el Senat necessita un nou líder. –Va fer una pausa–. Demano que el Canceller Suprem sigui sotmès a una moció de censura.

Un cor de veus es va elevar immediatament en resposta a les seves paraules, algunes recolzant-les i altres oposant-se a elles. Senadors i espectadors es van posar dempeus, i els murmuris no van trigar a convertir-se en crits, on els ressons van ressonar al recinte de la càmera. Valòrum havia emmudit a l'estrada, desconcertat i sense donar crèdit al que estava veient.

Amidala, encara volta cap a ell, esperava en silenci.

Mas Amedda va passar per davant d’en Valòrum i va pujar a l'estrada.

–Ordre! –va cridar mentre el seu estrany cap s’inflava–. Ordre, delegats!

L'assemblea es va anar calmant i els delegats van tornar a ocupar els seus seients, responent a la petició d’Amedda. Ànakin va veure que la llotja de la Federació de Comerç havia maniobrat cautelosament fins a col·locar-se al costat del de Naboo. Lott Dod i Palpatine es van mirar l'un a l'altre, però cap va dir res.

Una nova llotja va avançar cap al centre de la càmera, i la vicepresidència va concedir la paraula a Edcel Bar Gan, el senador de Roona.

–Roona secunda la moció de censura contra el Canceller Valòrum –cantussejà en veu sibilant.

Mas Amedda no semblava molt complagut.

–La moció ha estat secundada.

Es va tornar cap a Valòrum i va començar a parlar-li ràpidament, en veu baixa i tapant-se la boca amb la mà. Valòrum es va tornar cap a ell amb cara de no entendre res, la mirada distant i perduda.

–No hi ha d'haver retards –va declarar Aks Moe de Malastare, atraient novament l'atenció d’en Mas Amedda cap ell–. La moció ha estat presentada i ha de ser votada immediatament.

Lott Dod havia tornat a aixecar-se.

–Demano que la moció sigui enviada al comitè de normes de procediment per a ser sotmesa a estudi...

El Senat de la República va ser sacsejat per una nova cridòria quan els delegats van prorrompre en crits de «Votem ara! Votem ara!». Mas Amedda seguia discutint amb el Canceller Suprem, com si cregués que la força de la seva voluntat faria tornar a Valòrum d’onsevulla que hi hagués buscat refugi.

–Ho veieu, Majestat? La majoria està amb nosaltres –li va sentir anunciar Ànakin a Palpatine. El noi va abaixar la mirada cap a la pantalla–. Us asseguro que Valòrum perdrà la votació i el Senat escollirà un nou Canceller, un decidit i enèrgic que no permetrà que la nostra tragèdia sigui ignorada...

Mas Amedda havia tornat a l'estrada i s'estava dirigint a la càmera.

–El Canceller Suprem sol·licita un recés.

Els crits dels delegats es van elevar a la cambra mentre Valòrum contemplava al senador Palpatine i la Reina Amidala, i fins i tot des de la seva posició al costat de les portes d'entrada de la llotja de Naboo, Ànakin Skywalker va poder veure l'expressió d'angoixa que aombrava la cara del Canceller Suprem, sobtadament conscient que havia estat traït.

***

Menys d'una hora després, Ànakin va creuar corrent el llindar de l'avantcambra de la Reina buscant la Padmé i es va trobar cara a cara amb Amidala. La Reina estava immòbil al centre de l'estada amb els ulls girats cap a ell, radiant en el seu vestit de vellut.

–Oh. Ho sento, Majestat –es va afanyar a disculpar-se Ànakin.

La Reina, amb el blanc i perfecte rostre impassible, va assentir silenciosament.

–Buscava la Padmé –va prosseguir Ànakin, paralitzat davant de la porta com si hagués fet arrels a terra i sense saber si havia de quedar-se o sortir corrent mentre mirava a dreta i esquerra–. Qui-Gon diu que em portarà a veure el Consell Jedi. Volia que Padmé ho sabés.

–Padmé no és aquí, Ànakin. L'he enviat a fer unes coses.

–Oh –va murmurar Ànakin.

–Però li transmetré el teu missatge.

El noi va somriure.

–Potser arribi a ser un Cavaller Jedi! –va exclamar, incapaç de contenir la seva excitació.

Amidala va assentir.

–Potser.

–Crec que a la Padmé li agradaria.

–Jo també ho crec.

Ànakin va retrocedir.

–No pretenia... –va començar a dir, i després no va saber com seguir.

–Bona sort, Ànakin –va xiuxiuejar la Reina–. Espero que tot surti bé.

Ànakin va girar i va sortir per la porta amb un ampli somriure.

***

El dia va transcórrer ràpidament per Qui-Gon Jinn i Obi-Wan Kenobi, i l'ocàs els va trobar contemplant Coruscant des d'un dels balcons exteriors del Temple dels Jedi. Els dos portaven una estona en silenci. Els Jedi havien anat a les estances del senador Palpatine per recollir a l’Ànakin Skywalker després que aquest hagués tornat del Senat i van portar al noi davant el Consell perquè l’examinessin. En aquest moment estaven esperant una decisió.

Pel que concernia a Obi-Wan, la conclusió només podia ser una. El jove Jedi temia pel seu Mestre, qui estava clar que havia tornat a sobrepassar les seves atribucions. Qui-Gon no s'havia equivocat en sospitar que el noi posseïa un nivell de midiclorians inusualment elevat.

Obi-Wan va efectuar l'anàlisi personalment. Però per si sol amb això no n'hi havia prou per demostrar que Ànakin fos l'Escollit..., això suposant que algun dia arribés a haver-hi un Escollit, cosa sobre la qual Obi-Wan tenia seriosos dubtes. Hi havia centenars de velles profecies i llegendes similars, transmeses al llarg dels segles com a part de la tradició Jedi. En qualsevol cas, Qui-Gon tornava a confiar en l'instint, i l'instint només era útil si sorgia de la Força en comptes de fer-ho de les emocions. Qui-Gon insistia a defensar la causa dels oprimits, deixant-se arrossegar per una inescrutable i peculiar empatia per criatures una immensa importància per a l'univers que només ell era capaç de veure.

Obi-Wan va estudiar dissimuladament al seu mentor. Per què insistia a defensar aquelles causes condemnades al fracàs? El Consell potser descobrís que el noi tenia més midiclorians del normal, però mai permetria que Ànakin fos sotmès a l'ensinistrament Jedi. Les regles no podien estar més clares, i les raons en què es basaven havien demostrat la seva solidesa un cop i un altre. Iniciar l'ensinistrament per entrar a l'Orde si es tenia més d'un any d'edat no servia de res. Als seus nou anys, Ànakin Skywalker senzillament era massa vell.

Però Qui-Gon seguia contemplant l'interminable horitzó de gratacels; Obi-Wan va anar cap a ell, es va aturar al seu costat i, després de romandre uns instants en silenci, va dir:

–El noi no superarà les proves del Consell, Mestre, i tu ho saps. És massa gran.

Qui-Gon va mantenir la mirada fixa al cel de l'ocàs.

–Et prometo que l’Ànakin esdevindrà un Jedi.

Obi-Wan va deixar escapar un sospir.

–No desafiïs al Consell, Mestre. Una altra vegada no, si us plau...

Qui-Gon va semblar quedar-se totalment immòbil, gairebé com si hagués deixat de respirar, abans de tornar-se cap al seu protegit.

–Faré el que he de fer, Obi-Wan. O potser voldries que fos diferent de com sóc?

–Mestre, si et limitessis a seguir el codi ara podries estar ocupant un seient en el Consell. Mereixes formar part d'ell. –La frustració d'Obi-Wan va aflorar en un fugaç esclat d'ira. Va mirar a Qui-Gon als ulls i va afegir–: Aquesta vegada no voldran recolzar-te.

Qui-Gon Jinn va estudiar en silenci al seu protegit i finalment va reposar amb un somriure.

–Encara et queda molt per aprendre, el meu jove padawan.

Obi-Wan va haver de mossegar-se els llavis per no contestar-li i va desviar la mirada, pensant que Qui-Gon tenia raó, però que aquest cop potser faria bé seguint el seu propi consell.

A dins, Ànakin Skywalker s'enfrontava al Consell Jedi des del mateix lloc que Qui-Gon Jinn havia ocupat feia tan sols unes hores. Quan Qui-Gon el va portar a la càmera i el va deixar a soles amb els dotze membres del Consell, el noi estava bastant nerviós. Dempeus sobre el cercle de mosaic i envoltat per les figures silencioses dels consellers, impressionat i sense saber molt bé què s'esperava d'ell, es va sentir vulnerable i exposat. Els Jedi l'observaven amb expressió distant, però Ànakin de seguida es va adonar que no miraven més enllà d'ell, sinó dins d'ell.

Després els consellers van començar a interrogar-lo, sense introduccions o explicacions preliminars i sense haver tractat de fer que se sentís còmode o ben rebut. Ànakin coneixia alguns de nom, doncs Qui-Gon li havia descrit a uns quants, i el noi no va trigar a unir rostres als noms. Els consellers van interrogar-lo llargament, sondejant la seva memòria i els seus coneixements i buscant respostes a preguntes que Ànakin amb prou feines podia imaginar-se.

Coneixien la seva existència com a esclau. Semblaven saber-ho tot sobre els anys que havia passat a Tatooine, la seva mare i els seus amics, Watto, les carreres de beines i tot el passat i el present de la seva vida.

Mace Windu observava una pantalla que el noi no podia veure, i Ànakin anava donant nom a les imatges que se succeïen sobre la seva superfície líquida. Les imatges apareixien dins de la seva ment a tals velocitats que Ànakin no va poder evitar recordar-se de la borrosa confusió de muntanyes i desert que desfilava al costat de la cabina del seu vehicle quan participava en una cursa de beines.

–Un bantha. Un hiperimpulsor. Un desintegrador protònic. –Les imatges canviaven veloçment dins del seu cap mentre els hi anava donant nom–. Un creuer de la República. Una copa rodiana. Un lliscant hutt.

La pantalla es va enfosquir i Mace va alçar la mirada cap al noi.

–Molt bé, molt bé, noi –li va felicitar el diminut i arrugat alienígena anomenat Yoda. Els seus ulls somnolents, però aguts i penetrants, es van clavar en ell–. Què tal et trobes?

–Tinc fred, senyor –va confessar Ànakin.

–Espantat estàs?

El noi va sacsejar el cap.

–No, senyor.

–Tems a la mort? –va preguntar el conseller de pell fosca anomenat Mace Windu, inclinant-se lleugerament cap endavant.

–No, crec que no –va replicar Ànakin i després va titubejar, sentint-se vagament insatisfet de la seva resposta.

Yoda va parpellejar, i les seves llargues orelles es van inclinar cap endavant.

–Veure a través teu podem –va murmurar.

–Vés amb compte amb les teves emocions –va dir Mace Windu.

L'ancià anomenat Ki-Adi-Mundi es va acariciar la barba.

–La teva mare sempre està present en els teus pensaments.

La menció de la seva mare va fer que Ànakin sentís un sobtat buit. Es va mossegar el llavi inferior i va reposar:

–La trobo a faltar.

Yoda va mirar als consellers asseguts al seu costat.

–Perdre-la tems, em sembla.

Ànakin es va posar vermell.

–Què té a veure això amb ser un Jedi? –va preguntar, a la defensiva.

–Tot –Va contestar en Yoda–. Al Costat Fosc la por condueix. A la ira i l'odi. Al patiment.

–No tinc por! –va replicar el noi amb sobtada irritació, desitjós d'acabar amb aquella discussió per poder seguir parlant del que realment li interessava.

Yoda no va semblar sentir-lo.

–El més profund compromís un Jedi de tenir ha. La ment més seriosa. Molta por en tu percebo, noi.

Ànakin va respirar fondo. Quan va tornar a parlar, ja s'havia calmat.

–No tinc por.

Yoda li va estudiar en silenci.

–En aquest cas, continuarem –va xiuxiuejar, i l'examen va seguir el seu curs.

Següent