Darth Plagueis (XXIII)

Anterior

23: SOTA EL SOL DE MITJANIT

Acabat d'arribar a la Lluna dels Caçadors, Sidious va estudiar a Plagueis mentre el Senyor Sith i el seu droide, 11-4D, veien una hologravació d'un assassí zabrak vestit de negre despatxant ràpidament a autòmats de combat en la seva llar de Coruscant, alguns surant, alguns avançant sobre dues potes, altres sobre cadenes i tots disparant armes làser.

Vint anys havien afegit una lleugera gepa a la postura del muun i venes que sobresortien sota la seva fina pell blanca. Portava una granota utilitària verd fosc que abraçava la seva forma delicada, una capa verda que queia de les seves ossudes espatlles fins al sòl de pedra de la fortalesa i un auricular que es cenyia al seu gran crani. Una màscara respiratòria triangular cobria la seva prògnata mandíbula inferior arruïnada, la seva boca, part del seu coll llarg i el que quedava del nas desigual que havia tingut abans de l'atac sorpresa al Fobosi.

Un aparell de la seva pròpia invenció, la màscara d'aliatge tenia dues obertures verticals i un parell de conductes fins i rígids que la connectaven amb un transpirador fixat a la part superior del seu pit, sota l'arnès blindat del tors. Hi havia après a ingerir i beure a través dels tubs d'alimentació i a través del seu nas.

Vist a través de la Força, ell era un oval nuclear de llum clapada, un orbe rotatori d’aterridora energia. Si l'atac maladian li havia afeblit físicament, també havia ajudat a donar forma al seu cos eteri fins a un vehicle prou fort com per contenir el poder total del Costat Fosc. Determinat a no tornar a ser agafat mai amb la guàrdia baixa, s'havia entrenat per seguir endavant sense dormir i havia dedicat dues dècades estàndard a experimentar dia i nit amb la manipulació dels midiclorians i a intentar descobrir uns últims secrets de la Força, de manera que ell, i presumiblement el seu aprenent humà, poguessin viure per sempre. El gir cap al seu interior li havia permès dominar les energies igualment poderoses de l'ordre i el desordre, la creació i l'entropia, la vida i la mort.

–L’has fet temible –va comentar Plagueis sense tornar-se de la gravació, mentre l’atlètic zabrak va tallar a un Eradicador colicoide a la part central i es va girar per partir a dos més per la meitat.

El cap sense pèl de l’humanoide d'ulls grocs portava una corona de banyes petites i patrons geomètrics de marques negres i vermelles.

–També sense por –va dir Sidious.

–Tot i així, són només droides.

–És fins i tot més formidable contra éssers vius.

Plagueis va mirar-lo per sobre de la seva espatlla, amb els seus ulls aclucats amb un interrogant.

–Has lluitat amb ell d'una manera seriosa?

Les cordes vocals i la tràquea reconstruïdes li donaven una qualitat metàl·lica a la seva veu, com si estigués parlant a través d'un altaveu.

–El vaig deixar encallat a Hypori durant un mes sense menjar i amb únicament una horda de droides assassins per companyia. Llavors vaig tornar per incitar-lo i desafiar-lo.

»Considerant-ho tot, va lluitar bé, fins i tot després que li hagués privat del seu sabre làser. Ell volia matar-me, però estava preparat per morir a les meves mans.

Plagueis es va tornar completament per mirar-li de front.

–En comptes de castigar-lo per la seva desobediència, vas alabar la seva resolució.

–Ja estava humil. Vaig triar deixar-li el seu honor intacte. Li vaig proclamar com el meu Myrmidon. L’encarnació de la meitat violenta de la nostra associació.

–Associació? –va repetir Plagueis roncament.

–La seva i la meva. No la nostra.

–No obstant això, li vas permetre creure que és més hàbil del que realment és.

–No vas fer tu el mateix per mi?

Els ulls d’en Plagueis van reflectir decepció.

–Mai, Sidious. Sempre he estat sincer amb tu.

Sidious va inclinar el cap en acceptació.

–No sóc el professor que ets tu.

Plagueis va passar un llarg moment observant l’hologravació.

Els punys i les cames del zabrak eren tan letals com el seu sabre làser i la seva velocitat era sorprenent.

–Qui va aplicar les marques?

–Ho va fer la mare, per mantenir el costum dels rituals establerts poc després del naixement. Una iniciació, durant la qual un nadó zabrak dathomirià se submergeix en un bany d'oli i és energitzat amb icor conjurat per l'ús de la màgia de les Germanes de la Nit.

–Una decisió peculiar, donada la seva esperança d'enviar el nen a un lloc ocult.

–Les Germanes de la Nit rarament deixen Dathomir, però els Germans de la Nit de vegades són venuts com esclaus. Crec que la mare desitjava que ell fos conscient de la seva herència, allà on acabés.

En veure que el sabre làser del zabrak generava dues fulles, Plagueis va contenir l'alè.

–Un bastó-sabre! L'arma d’Exar Kun! Va construir ell això?

–El prototip era dos sabres làser que ell havia soldat per les empunyadures com imitació del zhaboka iridonià. Jo li vaig proporcionar el coneixement que li va permetre millorar el disseny original i construir el que utilitza.

Plagueis va mirar mentre droide rere droide eren empalats en les fulles carmesines oposades.

–Em sembla innecessari, però no negaré el seu mestratge de la tècnica Jar'Kai. –De nou es va tornar cap a Sidious–. El niman i el terás käsi mai seran substituts per al dun möch, però agraeixo que l’hagis entrenat per ser una màquina de guerra en comptes d’un autèntic aprenent.

–Gràcies, Mestre.

Els ulls d’en Plagueis es van arronsar... amb sospita? Amb diversió?

–Estic d'acord amb tu en què ell ha de ser testimoni de l'atac yinchorri al Temple Jedi.

–Li ho diré. Ell ja pensa en els Jedi com a abominacions. La imatge del seu santuari sent violat accelerarà la seva sang.

–Fins i tot així, contén-lo. Deixa que la seva fúria i el seu odi s'inflamin.

Sidious va inclinar el cap.

Plagueis va desactivar l’holoprojector.

–El regal que vas sol·licitar per a ell està gairebé complet. Raith Sienar ha estat d’acord en fer que lliurin la nau a Sojourn i jo ho arreglaré per fer que la portin a l'Edifici LiMerge. –Va fer un moviment per cridar-li amb senyals dels seus dits–. Vine, Darth Sidious, hi ha molt a discutir.

L'antiga fortalesa mai havia semblat més abandonada. Una companyia de Guàrdies del Sol encara residia a Sojourn, escortant als visitants a la superfície i mantenint els turbolàsers amb base a la superfície en bon estat. Els codis d’autenticació encara es necessitaven per a les naus que entraven a l'espai de Sojourn, però les coordenades de la lluna ja no eren el secret que havien estat una vegada.

Principalment Plagueis havia viscut com un eremita entre els seus droides, rarament aventurant-se fora del món, encara que continuava utilitzant la seva vasta riquesa i influència per donar suport a aquelles organitzacions que afavorien a la causa Sith i aixafant els plans d'aquelles a les que s'oposava. Durant el primer any després de l’atac, els rumors deien que Hego Damask era mort, però gradualment va començar a circular la notícia que ell estava vivint merament reclòs a Sojourn. Quatre anys després, les Reunions anuals havien recomençat, però només durant cinc anys i ara no hi havia hagut una Reunió en més d'una dècada. Cada vegada menys i menys éssers havien assistit als esdeveniments, en qualsevol cas, havent-se distanciat molts d’en Damask després dels assassinats a Coruscant.

Durant el gran període entre l'atac sorpresa gran i la primera Reunió de la nova era, Sidious havia parlat amb Plagueis només per holo. Deixat perquè progressés per si mateix, havia entrenat al zabrak en secret a Mustafar, Tosste i Orsis, havia visitat diversos planetes Sith i havia passat un temps considerable estudiant els textos i els holocrons Sith que van romandre sota guàrdia en Aborah. Dels Guàrdies del Sol, Sidious va sentir que Damask s'havia tancat a la fortalesa i que amb prou feines se li veia.

En unes poques ocasions Damask els havia cridat i ells havien trobat l'habitatge cap per avall, amb alguns dels subjectes dels experiments morts en les seves gàbies o cel·les i molts dels droides funcionant malament. Criatures dels boscos greel del voltant havien envaït i s'havien allotjat en el lloc, fent nius a les torres i devorant tot allò comestible. Mentre que Damask (sense rentar-se, demacrat i erràtic en el seu comportament) havia semblat capaç de parlar, va ser 11-4D qui havia comunicat les ordres i les peticions d’en Damask als guàrdies. En cert punt, als guàrdies se'ls havia ordenat instal·lar més de dos-cents holoprojectors en el que havia estat l'armeria de la fortalesa, de manera que Damask pogués monitorar els successos actuals i submergir-se en gravacions històriques, algunes de les quals dataven de feia centenars d'anys.

Sidious sabia que els seus propis poders havien augmentat deu vegades al llarg de les dècades, però no podia estar segur que hagués après tots els secrets d’en Plagueis («els seus mètodes de bruixot», com els Guàrdies del Sol s’hi referien), incloent l'habilitat per evitar que els éssers morissin. A vegades es preguntava: Estava a un nivell per darrere? Dos nivells per darrere? Aquestes preguntes eren precisament el que havia impulsat a generacions d'aprenents Sith a desafiar al final als seus mestres. La inseguretat sobre qui era el més poderós. La necessitat de posar-se a prova a ells mateixos, d’enfrontar-se a la prova definitiva. La temptació de prendre el comandament per la força, de posar el mateix gir d'un en el poder del Costat Fosc, com havia intentat Darth Gràvid, només per retardar als Sith incomptables anys...

I així li havien deixat principalment per portar el mateix fervor a la manipulació dels successos en el pla mundà que Plagueis portava a la manipulació de midiclorians. En comptes de desafiar-se l'un a l'altre, tots dos s'havien dedicat a executar el Gran Pla. El mestratge polític i el mestratge de la Força. Algun dia en poc temps, els Sith brandirien totes dues coses, amb Sidious sent la cara de la primera i Plagueis entre bastidors, aconsellant sobre l'última. Com Plagueis, Sidious s'havia mogut assenyadament, perquè les repercussions no preteses en el món real podrien ser tan nocives per a l'imperatiu Sith com les conseqüències negatives de la Força. El fet que la Força no els hagués retornat el cop defensava que la seva associació era una cosa única i d’acord amb la voluntat de la Força. L'aïllament autoimposat d’en Plagueis havia afectat a alguns dels plans que Sidious i ell havien dissenyat per a la Federació de Comerç i altres grups. Però Plagueis havia fet l'equivalent a una completa recuperació de les seves ferides i el Costat Fosc ja no hi era simplement en ascens sinó que s'havia elevat i pujava cap al seu zenit.

La Crisi Yinchorri va ser la primera en què Plagueis havia sancionat la involucració directa de Sidious en els successos galàctics.

Fins llavors, els successos manipulats pels Sith havien estat aconseguits a través de la utilització d'intermediaris. Però quan Sidious va reclutar l'ajuda del contrabandista devaronià per instigar als yinchorri, no només havia establert contacte per holoprojector (sense revelar la seva identitat Sith, és clar), sinó que també li havia posat en contacte amb Pestage i Doriana, que havien ajudat a deixar els cossos dels Jedi morts al llindar d’en Valòrum i havia facilitat la inserció dels guerrers yinchorri que tenien la missió d'infiltrar-se en el Temple Jedi.

Inicialment, el pla havia estat dissenyat com una prova, per veure si els rèptils intel·ligents resistents al suggeriment de la Força podien ser modelats en un exèrcit anti–Jedi. Però de la mateixa manera que repetits intents de replicació per mitjà de la clonació havien fallat, tots els esforços de convertir-los en un exèrcit obedient havien demostrat ser fútils. Estaven fets a mida per a l'agressió, però també eren impredictibles i ingovernables.

Com a resultat, un estratagema redissenyat s'havia posat en moviment per posar a prova l'habilitat d’en Valòrum per gestionar una crisi i la resolució del Senat per acabar amb una. Però ni Plagueis ni Sidious havia esperat que el Canceller Suprem involucrés als Jedi i ara el pla modificat també estava en perill.

–Està molt bé que els Jedi hagin mort –estava dient Plagueis mentre Sidious, 11-4D i ell entrava en el seu estudi desordenat–, però hem de guardar-nos de revelar la nostra jugada massa aviat. Va ser intel·ligent fer que els cadàvers fossin transportats a Coruscant?

–Van tenir l'efecte pretès en Valòrum –va dir Sidious.

–De tota manera, podríem haver-lo jutjat malament.

–Està més preocupat pel seu llegat que per la República, però tot i així podria guanyar a una majoria del Senat per al seu bàndol, fins i tot a costa de tot el seu caixet polític.

–Necessitem crear una crisi de la qual no pugui recuperar-se –va dir Plagueis.

–Acabo de posar aquests successos en moviment.

Plagueis va fer que sí amb satisfacció.

–Llavors potser hi hagi un costat beneficiós en això. Si el Senat aprova un embargament, ell estarà en deute amb tu.

Sidious va somriure intensament.

–Un bloqueig promulgat per un bloqueig trencat.

–Cap aquest fi, hem de començar a moure al Virrei Nute Gunray i al Rei Veruna fins a les seves posicions. El neimoidià va estar associat amb Valòrum durant el Conflicte Stark. Aquesta vegada els llançarem l'un contra l'altre.

–Vaig conèixer lleugerament a Gunray quan va servir com a senador. És cobdiciós i ambiciós, però estranyament immune a la intimidació.

Ens caldrà guanyar-nos-lo.

–I així ho farem: amb adquisicions que li faran guanyar una posició entre els set que forma el Directorat de la Federació de Comerç.

–Com ens aproximarem a ell?

–El regal que vas sol·licitar per al zabrak em va donar una idea –va dir Plagueis–. Gunray és aficionat als pylats, als quals els neimoidians associen amb la riquesa. Les aus abunden a Neimoidia, però els boscos de Sojourn alberguen una classe rara blanca amb punts vermells, que van proporcionar els kaminoans. Ell mai l’identificarà com un clon.

–Un regal d’en Hego Damask o del senador Palpatine?

Plagueis el va mirar de dalt a baix.

–De Darth Sidious, crec.

Sidious va mirar-lo dubtós.

–Pel nom?

–No merament pel nom, sinó també pel títol. És hora que fem que es conegui la nostra presència per uns quants.

–Té algun significat per a ell el títol Sith?

–Quan fem que els seus somnis es facin realitat.

Plagueis va començar a passejar pel fred terra.

–Cap Sith ha estat en la posició en què ens trobem ara, Darth Sidious: a un pas de la reemergència del Costat Fosc, fortificats pels senyals i els presagis, segurs que la venjança i la victòria estan gairebé a les nostres mans. Si els Jedi es guiessin per la seva filosofia d'actuar d'acord amb la Força, de fer el que està bé, es passarien al Costat Fosc. Però es resisteixen. Yoda i la resta dels membres del Consell doblaran les seves sessions de meditació en un esforç per mirar al futur, només per descobrir-lo ennuvolat i inescrutable. Només per descobrir que la complaença ha obert la porta a la catàstrofe.

»Si realment haguessin estat actuant d'acord amb la Força, com podríem estar tenint èxit en inclinar la balança? Com podria guanyar terreny el Costat Fosc? De fet, els Jedi han caigut des del seu deure autoassignat, des del seu camí noble.

»Podrien haver-ho evitat? Potser en haver romàs al comandament de la República, triar i reelegir Cancellers Suprems Jedi. O potser en absentar-se completament dels assumptes de la República i atendre els seus rituals arcans en la creença que el pensament correcte de la seva part mantindria a la República forta i en el seu curs, la galàxia s'inclinaria cap a la llum, en lloc d'haver-se permès a si mateixos convertir-se en agutzils i vigilants.

Va llançar una mirada interrogadora a Sidious.

–Veus el gran error en els seus mètodes? Executen els assumptes de la República com si fossin assumptes de la Força! Però ha tingut èxit alguna vegada el cos polític en ser l’àrbitre del que està bé i és just? Que fàcil és per a ells gaudir de la seva confiança en si mateixos en el seu castell de Coruscant. Però en fer-ho, s'han presentat mal equipats per al món que hem trigat un mil·lenni a crear.

Es va aclarir la gola.

–Anem a arraconar-los amb una contradicció, Darth Sidious.

»Anem a forçar-los a enfrontar-se al dilema moral de la seva posició i a revelar els seus errors en exigir-los supervisar els conflictes que infesten la seva elogiada República.

»Només Dooku i uns altres quants més han comprès la veritat.

Fa tots aquests anys quan em vaig trobar amb ell per primera vegada a Serenno, vaig pensar: Quin cop seria per l'Orde si se’l pogués seduir perquè se n'anés i abracés el Costat Fosc. Quin pànic podria incitar.

»Perquè si un pogués anar-se'n, llavors deu o vint o trenta podrien seguir-lo i el buit al centre de l'Orde seria evident perquè ho veiessin tots.

Els ulls del muun es van estrènyer.

–Un no pot acontentar-se amb complir les regles de l'Orde Jedi o la Força. Només en fer que la Força ens serveixi hem prevalgut. Fa vuit anys vam canviar la galàxia, Darth Sidious, i aquest canvi és ara irreversible.

Aproximant-se, va descansar les seves mans ossudes a les espatlles d’en Sidious.

–En la meva primera visita al teu planeta natal, ho vaig reconèixer com un nexe en la Força. I recordo que vaig pensar què apropiat era que el Costat Fosc hagués d'estar ocultant-se en un planeta tan bell. –Va fer una pausa, es va posar dret i després va preguntar amb sobtada gravetat–: Està preparat Veruna, Sidious? Em preocupa que pugui ser tan incontrolable com els yinchorri i que un líder més mal·leable serviria millor als nostres interessos.

Sidious va considerar la pregunta.

–Potser no seria necessari eliminar-lo, Mestre. Com Gunray, ell afavoreix la riquesa per sobre de l'honor.

Plagueis va fer que sí amb el cap lentament.

–Llavors empenta’l, Darth Sidious. I vegem cap a on s'inclina abans de decidir el seu destí.

Següent